El sindicat es queixa que fa 32 mesos que no es ratifica el darrer conveni i que la Relació de Llocs de Treball resta sense confeccionar-se de fa anys

Arran de l’acord amb la policia municipal, CCOO de l’Ajuntament ha acusat el govern local de pretendre dividir la plantilla i crear discriminacions pel fet que s’ha pactat només amb la Guàrdia Urbana un increment salarial lineal consolidable de 2.100 euros i una segona paga de productivitat de 3.000, que suposa un increment total de 5.100 euros per policia, amb l’objectiu de “comprar una pau social amb alguns, durant la resta del mandat”. CCOO fa referència al conflicte endèmic amb la GU que va esclatar amb força arran la Festa Major de Bellvitge quan fins a 60 membres del cos policial van presentar una baixa mèdica i el govern es va veure forçat a demanar el suport dels Mossos d’Esquadra.

CCOO es queixa que el conveni signat en el seu moment per tota la plantilla porta 32 mesos sense ser ratificat, la Relació de Llocs de Treball porta anys sense confeccionar-se i “té paralitzades totes les reclamacions de valoració fins que no es finalitzi”, excepte les de la Guàrdia Urbana arran d’aquest acord recent.

Malgrat que el sindicat no critica les millores dels agents, el que si considera inadmissible és la discriminació que amb aquest acord s’aplica a la resta de la plantilla de treballadors municipals. En concret, afirmen que “amb aquesta proposta, un empleat municipal que tingués dret a cobrar la paga de productivitat, cobraria 942 euros i un policia local amb els mateixos dies de baixa o indisposició en cobraria 3.924 euros”. També van criticar fa uns dies que se’ls informés que 513 professionals s’incorporarien a les 15 borses d’urgència de l’Ajuntament, una dada que consideren impossible si es té en compte el “descontrol actual”, amb borses caducades, convivint amb borses d’Opo, de mèrits i d’urgència, i amb greus problemes de gestió al departament de Recursos Humans.

Mentre que hi ha aquest descontrol per augmentar la plantilla de la majoria de departaments, es queixen que no paren les contractacions de directius i càrrecs de lliure designació i es pregunten “quan pensen fer els nomenaments de promoció interna que porten més de 8 mesos esperant, perdent diners i mèrits” i per què encara “no han cobrat el 0,5% del 2024 i d’aquest any” o “per què es plantegen treure els mèrits de l’Oferta Pública”.

Es mostren igualment preocupats que encara no s’hagi negociat el calendari del 2026, que no hi hagi pla d’igualtat, ni l’avaluació dels riscos psicosocials. I en relació al teletreball, que es canviïn contínuament de criteris i de calendari, s’ajornin en alguns casos els beneficis del telketreball i, en general, s’incompleixi l’acord assolit.

Per la seva banda, l’alcalde Quirós va aprofitar la Diada de la Guàrdia Urbana per afirmar que el cos policial és una peça necessària per la convivència i que el recent acord amb la policia local el que pretén es millorar el servei que rep la ciutadania, un acord “útil i transformador” segons les seves pròpies paraules, que es veurà confirmat amb la dotació econòmica prevista en els propers pressupostos del 2026. L’alcalde va anunciar també la propera licitació del projecte de caserna conjunta de Guàrdia Urbana i Policia Nacional.

CCOO es queixa que no poden existir pagues de productivitat diferents que discriminin uns treballadors d’altres. i la Intersindical s’abstè

Per 222 vots a favor, 24 en contra i 4 abstencions, la plantilla de la Guàrdia Urbana va aprovar la proposta d’aprovació de l’acord de la Mesa de Negociació del cos policial amb la direcció de Recursos Humans i l’Àrea de Seguretat i Govern Intern, que incloïa tres propostes: la fixació d’un sistema per la gestió de l’absentisme; l’increment de 2.110 euros bruts/anuals en concepte d’actualització de complements i un projecte amb les modificacions singulars dels llocs de treball, les incompatibilitats i altres aspectes formals a complir i un complement de gestió policial i tecnològica.

Per la part del cos policial van signar favorablement el SPL-CME, el SPC i la UGT. CCOO va mostrar-se desfavorable a l’acord i la Intersindical es va abstenir. A l’espera de l’informe favorable de la Intervenció General, l’acord es portarà a la Junta de Govern i posteriorment al ple municipal per la seva ratificació definitiva. Els representants del SPL-CME van demanar així mateix que, un cop s’hagi ratificat l’acord, es convoqui una reunió amb l’alcaldia per tal que s’ajustin posicions de cara al servei que ha de fer al carrer la Guàrdia Urbana local.

L’acord inclou la revisió de les fitxes descriptives dels llocs de treball i la tramitació de l’expedient per modificar el catàleg de llocs de treball i una memòria justificativa que doni cobertura legal als acords signats. I, en concret, l’aplicació de les millores retributives a partir de l’1 de gener del 2026. L’import d’increment de sou al que s’ha arribat es dedueix de l’estudi que va fer la Diputació de Barcelona per igualar els salaris dels agents hospitalencs al d’altres cossos policials de municipis semblants i que es fixava en 2049 euros/any pel 2023. Aquest increment s’ajusta al complement retributiu d’Incompatibilitat que augmenta 142,14 euros mensuals i s’afegeix un complement de gestió policial i tècnica que reconeix el domini de les eines tecnològiques que precisa la policia i també les funcions d’elaboració d’atestats amb un import de 1.006 euros bruts anuals.

Aquests increments suposen que tots els membres de la GU sense exclusió han d’estar habilitats per fer atestats i per l’ús adequat de les noves tecnologies i malgrat que els agents habilitats fins ara es comprometen a formar els companys, és l’Ajuntament el responsable de garantir la formació adequada a trota la plantilla. D’altra banda, el personal que percep un complement de penositat pel servei de grua i senyalització el mantindrà amb caràcter d’extinció fins que l’Ajuntament contracti una empresa externa o determini que aquests serveis els faci algun altre servei municipal.

L’acord implica també que tots els agents de la GU han d’estar en disposició de fer servir motocicletes, mentre que els actuals motoristes mantindran el complement a extinció.

Pel que fa a un dels aspectes més controvertits, com era la gestió de l’absentisme, l’acord inclou la fixació d’un sistema per complir objectius que garanteixi que l’absentisme global entre els agents de la GU no superi en cap cas el 15% de la plantilla i es regularà de manera anual de gener a gener de cada any. L’import establert per la prima d’objectius s’abonarà a l’abril de l’any següent a la meritació del compliment d’absentisme. Alhora, hi ha el compromís d’implantar un servei mèdic per la gestió de l’absentisme i un acord global de 3.000 euros bruts anuals amb caràcter individual, que s’actualitzarà d’acord amb les retribucions oficials del sector públic.

Per l’escala bàsica s’aplicarà un 10% i per la de comandaments un 30% i s’exclouen dels càlculs d’absentisme, els permisos, les llicències i les vacances, amb excepció de les visites mèdiques. Pel càlcul de l’absentisme es tindran en compte les absències per malaltia temporal o accidents no laborals. El 15% d’absentisme es quantificarà amb un màxim de 30 dies laborables d’absència que tal com fixa l’acord “és el sumatori dels dies per incapacitat laboral per contingència comuna amb un màxim de tres dies d’indisposició meritables per la paga” sobre la gestió de l’abstenció. D’altra banda, el marge de normalitat de baixes mèdiques s’estableix en un màxim de tres dies d’indisposició a l’any, que no computaran per l’índex. Superat aquest límit d’indisposició entre el quart dia i el setè el descompte serà de 250 euros/dia. Alhora s’estableixen també una sèrie de requisits tant pel que fa a la gradació dels descomptes com a les visites mèdiques. I finalment, s’acorda una vigència d’aquesta disposició de dos anys, susceptible d’ampliar-se dos anys mes si en el tercer any el màxim de l’absentisme és del 15% en la mitjana dels dos primers anys i en el quart s’aplicarà si la mitjana dels tres anys anteriors no ha superat el 15% prefixat.

Com ja s’ha explicat, ni la secció sindical de CCOO ni la Intersindical han donat suport a l’acord. CCOO perquè considera que cal prioritzar l’aprovació del conveni de tota la plantilla de funcionaris i personal laboral de l’Ajuntament que resta hores d’ara paralitzat. I també perquè el sindicat considera que s’ha d’acabar i aprovar la Relació de Llocs de Treball que permeti abordar les reivindicacions de tots els col·lectius, que estan paralitzades unilateralment per Recursos Humans.

Alhora, CCOO considera que no poden coexistir dues pagues de productivitat diferents i discriminatòries entre treballadors municipals, de manera que les millores s’han de generalitzar al conjunt de la plantilla.

Tot fa preveure que, si el govern no arriba a acords amb els grups municipals, l’aprovació dels pressupostos aquest any, serà impossible

Els pressupostos municipals del 2026 que el govern ha de presentar abans que acabi l’any corren, per primera vegada, autèntic risc de no ser aprovats, si es fa cas de les declaracions públiques que han fet fins ara els representants dels grups municipals d’oposició. Primer va ser el portaveu d’ERC-EUiA que posava com a condició per aprovar els pressupostos l’anul.lació de la nova taxa de residus que ha portat tanta polèmica a la ciutat i després va ser la portaveu del grup popular que va insistir en la impossibilitat de donar confiança a uns pressupostos d’un govern que continua pressionant la ciutadania a base d’impostos i taxes. Tots dos grups municipals, a l’igual que Vox, ja es van mostrar contraris als dos pressupostos anteriors d’aquest equip de govern i, tots dos es van salvar gràcies al vot favorable dels Comuns i els seus acords amb el govern. (Foto: Moment de la intervencio en LH Digital).

El primer any, l’acord es va contenir en un document extens amb una enorme quantitat de mesures de les quals els mateixos regidors dels Comuns van dir en el seu moment que el grau de compliment era insatisfactori. Malgrat això, en el segon any es van tornar a negociar una sèrie de mesures que tampoc han arribat a bon port aquest any, de manera que, a hores d’ara, els Comuns han posat sobre la taula sis mesures concretes que servirien per evitar la pròrroga dels pressupostos amb totes les dificultats administratives que això comporta.

En aquesta ocasió els Comuns han optat per mesures de fort calat i prou contundents, perfectament possibles si el govern local tingués una voluntat manifesta, no només de que els pressupostos del 2026 fossin aprovats, sinó d’un canvi considerable d’orientació de les polítiques públiques pel que resta de mandat. No acceptar les condicions dels Comuns resulten, en aquest sentit, l’evidència que no hi haurà canvis en polítiques tan notables com la promoció de nous blocs d’habitatges, l’activació de refugis climàtics, la moratòria definitiva sobre hotels i residències d’estudiants, el manteniment de la desídia pel que fa a la urgència de la crisi educativa a la ciutat, una política activa d’habitatge o el suport al teixit social de la ciutat a través de les seves entitats.

La proposta dels Comuns ha estat any molt precisa i contundent. Si el govern es compromet, tenen el vot assegurat. Si hi donen llargues o fan volar coloms, sembla que el vot dels Comuns serà negatiu per primera vegada i, si passa el que es previsible, el govern no aconseguirà aprovar els pressupostos del 2026

Els Comuns han demanat en concret l’anul·lació de la promoció urbanística de Cosme Toda 2, que està previst que ompli de blocs l’espai entre Josep Tarradellas i la via del tren, davant de l’escandalosa promoció entre Josep Tarradelles i Prat de la Riba. La moratòria total en els permisos d’hotels i residències d’estudiants a la ciutat, les inversions a les escoles i la municipalització de les escoles bressol i les seves plantilles, un increment substancial de les subvencions a les entitats de la ciutat i l’adquisició i/o rehabilitació de 500 habitatges a la ciutat per fer front a la precarietat habitacional, fent servir els 16 milions d’euros als quals el govern es va comprometre per aconseguir el suport dels Comuns a finals del 2024 —sense que es gastés ni un euro en aquest compromís— i una quantitat semblant en l’exercici 2026.

De fet, segons el portaveu dels Comuns, Manuel Domínguez, les negociacions com a tal no s’han produït. Hi ha hagut contactes però, pel que va explicar en una entrevista a l’Informatiu dels Mitjans de Comunicació Públics, el que es respira és hores d’ara molt negatiu, de manera que el govern ha fet arribar que les peticions dels Comuns son tan exagerades que ja es poden imaginar que el govern no accedirà. De tota manera, queden dies i la pressió a que hores d’ara es troba sotmès el govern local podria modificar les primeres impressions. De fet, el propi periodista que entrevistava al portaveu dels Comuns li va preguntar si per una qüestió de responsabilitat els Comuns no assumirien que cal votar favorablement els pressupostos. Manuel Domínguez va respondre amb molta contundència: “si se’ns demana responsabilitat a nosaltres, potser que se li demani amb més raó al propi govern municipal”. Com és evident, el que es demana seria perfectament assumible per un govern que s’autodenomina d’esquerres —això sempre és gratis— amb criteris de defensa de la política d’habitatge, que reconeix la saturació demogràfica que pateix la ciutat, que considera un luxe les entitats que hi ha a la ciutat, que accepta el punt d’urgència al que ha arribat el tema educatiu i que entén perfectament la necessitat de fer front al canvi climàtic. Clar que, una cosa son els enunciats i les paraules, i una cosa ben diferent els compromisos i la gestió responsable.

Las 168 viviendas de Collblanc, excluidas de la operación Incasol de las viviendas de protección oficial

“En su día no se hizo la calificación de pisos protegidos y habría que preguntarle al Ayuntamiento, a la Generalitat y a la Caixa porque unos no lo hicieron, los otros lo aceptaron y los siguientes lo ocultaron”, afirman representantes del Sindicat de Llogueteres que defienden la posición de los vecinos de la Porta Nord de l’Hospitalet en referencia a la promoción de viviendas que La Caixa descartó para pasar a la red pública de viviendas, a través del Incasol.

Cosa que no ha sucedido con la promoción de INDO, que corresponde a las 112 pisos que si han entrado en la red pública, y tienen la calificación de viviendas protegidas.

En total, han sido 168 viviendas de la Promoción de la Obra Social de la Caixa de la Porta Nord de l’Hospitalet que no han entrado en el paquete que la Generalitat ha adquirido a la entidad para convertirlos en pisos públicos que serán gestionados por el Incasol.

Los vecinos están muy preocupados ya que se les acaba el contrato este año y la Obra Social de la Caixa los quiere poner a la venta, a precio de mercado, y expulsar de esta manera a los actuales residentes. Esta actuación no ha sido la esperada por los afectados según se les prometió cuando en el 2014 se les dieron las llaves, en un acto en el teatro Joventut en presencia de la alcaldesa, Núria Marín, y del director general de la Fundación La Caixa, Jaume Lanaspa.

LHEnComunPodem ha denunciado a la Obra Social de La Caixa que no haya incluido en el paquete de venta a la Generalitat la promoción de la Porta Nord de L’Hospitalet. “Los vecinos nos están diciendo que están viendo sus pisos en venta por 400.000 euros y ello conlleva la expulsión de estas 168 familias a las que no se les está renovando el contrato”, ha manifestado Laura Alzamora.

La frustración de estos vecinos les llegó la semana pasada cuando se anunció que la Generalitat se hacía cargo de una serie de promociones que gestionaba hasta ahora ImmoCAixa, en total cerca de 1.700 pisos en toda Catalunya, a un precio medio de compra pública de 82.000 euros. Una de las poblaciones favorecidas era l’Hospitalet con 112 viviendas que pasaban a titularidad pública gestionadas por el Incasol aunque no estaba incluido el grupo de la Pota Nord.

De la alegría a la incertidumbre

El 24 de enero de 2014, la Obra Social La Caixa entregó las llaves de las 168 viviendas de alquiler asequible que había construido en la Porta Nord de L’Hospitalet, previo a un sorteo donde se habían presentado 2.300 personas interesadas en esos pisos. Todo ello tras el acuerdo suscrito entre el Ayuntamiento y La Caixa del 29 de febrero de 2008, modificado el 12 de enero de 2011.

Las viviendas, de entre 73 y 79 metros cuadrados, tienen tres habitaciones y el precio inicial de alquiler era de 540 euros al mes incluyendo la plaza de aparcamiento.

El acto de entrega se hizo a bombo y platillo con la participación de la entonces alcaldesa Núria Marin, que calificó el momento como “una de las actuaciones urbanísticas más importantes que se han desarrollado en la ciudad”.

Los contratos eran de cinco años con opción de compra y renovables a otros cinco años más, prorrogables en caso de que se cumplieran los requisitos establecidos en la normativa de protección oficial.

Pasados los primeros cinco años se renovaron los contratos, pero los vecinos aseguran que nunca los vieron. Después, cuando tuvieron acceso, observaron que la opción de compra había desaparecido y se habían incluido cláusulas abusivas. Los responsables de la Caixa no advirtieron de esta circunstancia. Por lo tanto, no pudieron oponerse a los nuevos términos impuestos por la Obra Social. La respuesta de la entidad fue entonces que, o firmaban en aquel momento, o el piso sería adjudicado a otra persona ya que había lista de espera. Así lo que manifestaron los perjudicados en un pleno municipal reciente, donde expusieron su situación a todos los grupos municipales.

Los inquilinos de las diferentes promociones de Catalunya, en parecidas circunstancias, han puesto dos demandas con el apoyo del Sindicat de Llogateres. Una, por 16 cláusulas abusivas en los contratos, y otra reclamando 10 millones de euros en concepto del IBI que no deberían haber pagado y que la Caixa les ha ido cobrando durante estos años.

A todo ello, los afectados de la Porta Nord han denunciado la falta de mantenimiento y el abandono absoluto por parte de la entidad titular. Los vecinos afirmaron que “llevamos cerca de 10 años viviendo en los pisos y soportando problemas diversos porque los servicios de mantenimiento han sido muy deficientes o inexistentes, con fugas continuas que nunca se han resuelto”.

Ahora se cumplen los 10 años y los contratos vencen. Los vecinos están temerosos de que la intención de la Obra Social La Caixa sea intentar vender las viviendas a precio de mercado y por lo tanto puedan ser expulsados de sus pisos.

Los inquilinos han iniciado una huelga de alquileres para presionar a la entidad y a las Administraciones para que busquen una solución.