L’Hospitalet de Llobregat es troba davant una situació educacional de difícil qualificació perquè ja se li han posat totes: emergència, insostenible…. Docents, famílies i entitats educatives han denunciat la perllongada precarietat educativa per falta de recursos i d’inversió. L’elevat abandonament escolar prematur, la massificació de les aules i la insuficiència de recursos per atendre les necessitats d’una població escolar cada vegada més diversa, han situat l’educació en el centre del debat públic de la ciutat. Mostra d’això són les recents manifestacions de la comunitat educativa. CC.OO ha plantejat en diferents ocasions un Pacte de Ciutat sobre l’ensenyament sense que l’equip de govern hagi reaccionat a la demanda.
Tant CC.OO. en un informe fet públic el mes de març, com l’Espai de Ciutadania en unes jornades celebrades també el mateix mes, han realitzat una radiografia de la situació de l’ensenyament a l’Hospitalet. Tots dos coincideixen en el pronòstic. Les dades i la realitat diària de molts centres educatius mostren una situació preocupant que afecta especialment els barris del Samontà, on es concentren alguns dels indicadors socials i educatius més complexos del municipi.
La situació és dramàtica. Hi ha 30 grups extraordinaris (també anomenats “bolets”): 5 a infantil, 19 a primària i 6 a secundària. Això suposa un total de 805 alumnes, dels quals 605 són de primària i 180 de secundària: un increment respecte del curs anterior del 7% i des que es va iniciar el període d’emergència (fa quatre anys) aquests grups s’han doblat.
Els alumnes matriculats en grups que estan per sobre de la ràtio ordinària sumen un total de 590 alumnes, dels quals 401 pertanyen a l’alumnat d’infantil i primària i 189 a secundària. Tots ells, sumats als dels grups “bolets”, són un total de 1.395 escolars, el 70% dels quals de la zona nord de la ciutat.
La ràtio actual a l’Hospitalet és de 25 infants a Primària i 20 a Infantil, molt superior a la mitjana de la resta de Catalunya. Entre els infants matriculats en grups extraordinaris i amb sobre-ratios, farien falta 41 aules més. A títol de compensació, pel que fa a centres (edificis), caldrien 5 noves escoles d’una línia d’infantil i primària. I a Secundària, per a cobrir tots els dèficits existents, caldria construir-se un institut de tres línies.
Per fer front a aquest problema, és necessària la construcció de nous centres educatius, especialment a la zona dels barris del nord, on la pressió demogràfica és més elevada. També es reclama una reducció progressiva de les ràtios d’alumnes per aula i l’eliminació dels grups extraordinaris que s’han anat creant per absorbir l’excés de matriculacions.
Els representants sindicals critiquen precisament que s’estiguin donant prioritat a la construcció de residències per a estudiants i no a la d’escoles, que hauria de ser el més urgent per l’Hospitalet. No fa molts dies, des de L’Estaca es va criticar l’opció de l’equip Quirós de cedir un terreny per edificar una comissària en l’espai més idoni per aixecar un nou centre escolar.
L’abandonament escolar, una de les principals preocupacions
Un altre dels problemes més greus és l’elevat índex d’abandonament escolar prematur. L’Hospitalet registra taxes significativament superiors a les mitjanes catalana i europea, una situació que preocupa especialment perquè condiciona el futur acadèmic, laboral i social de molts joves.
CC.OO va xifrar, en el seu informe, en a prop d’un 33%, concretament un 32,7%, l’abandonament escolar a la ciutat: un 38,9% a la zona dels barris del nord (Pubilla Casas, La Florida-Les Planes, Collblanc-La Torrassa). Si les comparem amb el 2024, aquestes xifres s’han incrementat a prop d’un 3%.
Els experts en educació adverteixen que abandonar els estudis abans de completar una formació post-obligatòria augmenta el risc de desocupació, precarietat laboral i exclusió social. Per aquest motiu, les entitats educatives consideren prioritari reforçar tots aquells programes que permetin als estudiants continuar formant-se i accedir a noves oportunitats.
Tant CC.OO. com l’Espai de Ciutadania proposen com a mesures urgents l’increment de l’oferta pública de Formació Professional (FP), Programes de Formació i Inserció (PFI), Itineraris Formatius Específics (IFE) i Cicles Formatius de Grau Bàsic (CFGB). La demanda d’aquests ensenyaments ha augmentat en els últims anys, però l’oferta disponible continua sent insuficient per atendre les necessitats de la població juvenil de la ciutat.
Així mateix, es reclama enfortir els anomenats itineraris de noves oportunitats, destinats a joves que han abandonat el sistema educatiu i necessiten suport per a reprendre els seus estudis o incorporar-se al mercat laboral en millors condicions. Els professionals també consideren imprescindible millorar l’orientació educativa i l’acompanyament tutorial, especialment durant les etapes de transició entre l’educació obligatòria i els estudis post-obligatoris.
Una altra de les reivindicacions és garantir l’estabilitat dels projectes comunitaris i educatius que treballen en els barris més vulnerables. Aquestes iniciatives exerceixen un paper fonamental en la prevenció del fracàs escolar i en l’acompanyament dels joves amb majors dificultats.
A més, se sol·licita un augment dels recursos destinats als Centres de Formació d’Adults, que permeten a moltes persones completar estudis pendents, millorar les seves competències i ampliar les seves oportunitats laborals.
Docents i famílies denuncien que la sobre-ocupació dificulta l’atenció personalitzada de l’alumnat, incrementa la càrrega de treball del professorat i limita les possibilitats d’innovació pedagògica. A més, consideren que aquesta situació vulnera el dret dels estudiants a rebre una educació en condicions adequades.
Com s’ha dit, per fer front a aquest problema, la urgència se centra en la construcció de nous centres educatius allà on la pressió demogràfica és més elevada. També es reclama una reducció progressiva de les ràtios d’alumnes per aula i l’eliminació dels grups extraordinaris que s’han anat creant per absorbir l’excés de matriculacions.
Una altra de les prioritats és la rehabilitació urgent d’aquells centres que presenten problemes de manteniment o infraestructures envellides. Diverses comunitats educatives han denunciat en els últims anys deficiències relacionades amb la climatització, l’accessibilitat, els espais comuns i l’estat general d’alguns edificis escolars.
A més, es planteja aprofitar determinats espais municipals per a usos educatius, una mesura que permetria ampliar temporalment la capacitat dels centres mentre s’executen noves construccions. A això se suma la demanda d’incrementar les places públiques d’escola infantil per respondre a les necessitats de les famílies i afavorir la igualtat d’oportunitats des de les primeres etapes educatives.
Més recursos per a una educació inclusiva
La diversitat social, cultural i educativa que caracteritza a l’Hospitalet exigeix una resposta específica per part de les administracions. Els professionals del sector consideren que la inclusió educativa només serà possible si s’incrementen els recursos humans i materials destinats a atendre les necessitats de l’alumnat.
Les demandes inclouen augmentar el nombre de professionals d’atenció educativa i social, com ara educadors, integradors socials, psicòlegs i treballadors socials. Aquests perfils són fonamentals per acompanyar a estudiants que presenten dificultats d’aprenentatge, situacions familiars complexes o necessitats educatives específiques.
Cal recordar que a principis del mes de setembre de l’any passat, Tècnics d’Integració Social (TIS) i Educadors Socials (ÉS), personal fonamental en les estructures de moltes escoles, es van concentrar davant el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya contra les retallades d’aquest tipus de places, que va suposar la fi del contracte per a 128 professionals. Això va afectar diversos centres de l’Hospitalet. La convocatòria llavors va ser realitzada per les organitzacions sindicals CC.OO., UGT, USTEC·*STEs i CGT.
També se sol·licita reforçar els Equips d’Assessorament Psicopedagògic (EAP), els Serveis d’Educació Inclusiva (SIEI), els suports intensius i altres recursos especialitzats que permeten oferir respostes adaptades a cada situació.
Les entitats educatives defensen igualment la necessitat de disposar de plantilles estables i ajustades a la complexitat de cada centre. L’alta rotació del professorat i la falta de continuïtat en alguns equips dificulten la consolidació de projectes educatius sòlids i la creació de vincles amb l’alumnat i les famílies.
Especial atenció mereix l’alumnat nouvingut. En aquest sentit, es reclama una ampliació dels recursos destinats a les aules d’acolliment, espais que faciliten l’aprenentatge de la llengua i la integració educativa i social dels estudiants procedents d’altres països.
Entre les reivindicacions més destacades figura també la creació d’un nou centre públic d’educació especial que permeti atendre la creixent demanda existent a la ciutat i garantir una escolarització adequada per als alumnes amb necessitats més complexes.
Garantir la igualtat d’oportunitats
L’emergència educativa de l’Hospitalet no pot entendre’s sense tenir en compte el context socioeconòmic de moltes famílies. L’increment del cost de la vida i les dificultats econòmiques afecten directament la capacitat de nombroses llars per a afrontar despeses relacionades amb l’educació. Per aquest motiu, les entitats reclamen la implantació d’ajudes educatives universals que assegurin que cap nen o jove quedi exclòs d’activitats escolars i extra-escolars, material educatiu, sortides pedagògiques o activitats d’oci educatiu per raons econòmiques.
Els experts recorden que la igualtat d’oportunitats no depèn únicament de l’existència de places escolars, sinó també de que tots els estudiants puguin participar plenament de la vida educativa dels seus centres. L’accés a activitats complementàries, esportives, culturals i de reforç acadèmic és considerat un element clau per a l’èxit educatiu i la cohesió social.
La municipalització de les Escoles Bressol, un altre tema pendent
La situació de les Escoles Bressol és un altre dels grans problemes que s’eternitzen a l’Hospitalet. Fa ara tres anys que l’alcalde Quirós, llavors regidor d’educació, va prometre la municipalizació de les guarderies subvencionades (cinc en total). Les promeses, però, no s’han concretat, la maquinària administrativa per a segons quines coses funciona de forma especialment lenta i en aquest cas, els aplaçaments clamen al cel. Tot això afegit al fet que la ciutat compta amb un dèficit evident de places a les guarderies, especialment de places públiques. Els equips docents de les bressol es queixen, amb tota la raó, que l’ara alcalde ni tan sols ha tingut el detall de tenir una reunió amb les professionals docents de les bressol i, menys encara, amb les famílies afectades.
En l’últim ple municipal, les educadores van denunciar la seva situació. Porten més de 14 anys amb els sous congelats i existeixen fortes desigualtats entre les diferents guarderies, amb un impacte directe sobre els nens. El tracte i les retribucions que reben les educadores d’aquesta etapa escolar estan per sota del que reben les mestres dels altres cicles educatius que, com s’està veient aquests dies arreu, tampoc són per a tirar coets.
Una resposta urgent i coordinada
La comunitat educativa coincideix que la situació requereix una actuació immediata i coordinada entre administracions, centres educatius, entitats socials i ciutadania. Les reivindicacions plantejades busquen no sols resoldre problemes estructurals històrics, sinó també construir un model educatiu més just, inclusiu i adaptat a les necessitats reals de la població.
Mentrestant, docents, famílies i organitzacions educatives continuen reclamant que l’educació sigui considerada una prioritat estratègica per al futur de la ciutat. En. La seva opinió, invertir en educació significa invertir en cohesió social, igualtat i oportunitats per a les pròximes generacions.
La resposta que es doni a aquests desafiaments en els pròxims anys serà determinant per al futur de milers d’estudiants de l’Hospitalet i per a la construcció d’una ciutat més equitativa i inclusiva. Fins ara, la resposta no ha pogut ser més decebedora.