Les experiències d’altres processos fan desconfiar de la seva transcendència i semblen més un tràmit obligatori que una manera de democratitzar la presa de decisions
Entre el 16 de setembre i el 31 de desembre d’aquest any, està previst el procés de participació que contempla com a objectiu “facilitar que la ciutadania, les entitats, els usuaris dels equipaments afectats, les institucions públiques i els agents sectorials, puguin entendre, contrastar i formular aportacions útils sobre l’ordenació urbanística i les condicions d’implantació del futur Campus de Salut Clínic-UB i del seu entorn, abans i durant la tramitació del planejament”.
Aquests processos de participació es van convertir en obligatoris a partir de la Llei 2/2002 d’Urbanisme i es van acabar delimitant a través del Decret 305/2006 que desenvolupava el Reglament de la Llei d’Urbanisme on s’obligava el disseny d’un programa de participació ciutadana com una part imprescindible en la documentació que ha d’acompanyar la redacció de qualsevol pla d’ordenació en qualsevol municipi. L’objectiu era acabar amb l’urbanisme tecnocràtic que imposaven els despatxos professionals de manera exclusivista i permetre que la ciutadania, que és la que veritablement acaba patint els condicionants dels projectes que dissenyen els tècnics, aproven les administracions i en moltíssimes ocasions afavoreixen a les grans constructores, promotores o empreses de disseny urbà, s’imposessin de manera irreversible. Irreversible volia dir que, un cop aplicats els criteris tècnics i aprovats per les autoritats corresponents, hi ha moltes coses dels projectes urbanístics que son per sempre, que mai després es poden acabar rectificant.
La immensitat de litigis judicials i protestes veïnals que van generar molts d’aquests projectes el segle passat, van aconsellar la intervenció d’Europa a finals dels 90 per tal de democratitzar d’alguna manera el planejament. El Conveni d’Aarhus, signat l’any 1998 i ratificat per Espanya, estableix que els governs han de garantir el dret de la població a participar en la presa de decisions en assumptes que afecten al medi ambient i al conjunt del territori.
En aquest context, el 6 d’octubre està prevista una sessió informativa per explicar les bases del PDU del Nou Clínic, resoldre dubtes i explicar el procés participatiu on els interessats es poden inscriure a participa.gencat.cat en una sessió d’una hora de durada que començarà a les 17,30h. A partir d’aquest dia, s’obrirà un espai de propostes i la possibilitat d’assitir a tres sessions deliberatives municipals (una per municipi afectat, en aquest cas l’Hospitalet, Esplugues i Barcelona), que tindran lloc a finals d’octubre (a l’Hospitalet, el dia 26 d’octubre en una sessió presencial prevista també per les 17,30H, al centre de Transformació Digital de l’Avda Primavera 104-106 a La Florida 6.0).
Feta la llei, no obstant això, feta la trampa, perquè els processos de participació que s’han endegat a la ciutat per projectes tan aclaparadors i determinants com el del Biopol Gran Via, han resultat un estrepitós fracàs, aspecte aquest que haurien de tenir en compte, a la ciutat, tant les entitats ciutadanes que s’oposen a aquest tipus de projectes, els partits polítics que tampoc els veuen clars, o la Sindicatura de Greuges de la pròpia ciutat que potser hauria d’actuar d’ofici en defensa de la ciutadania, sobre propostes de planificació urbana que lesiona els interessos dels veïns: com és el cas concret d’aquest Projecte del Nou Clínic que preveu 800 habitatges mes en els barris mes saturats demogràficament del Continent europeu.
Per fer-se una idea dels resultats del procés participatiu del Biopol Gran Via, adrecem els lectors a la informació que vam publicar a L’Estaca el 12 de desembre del 2024 (https://lestaca.com/actualitat/el-proces-de-participacio-del-pdu-biopol-granvia-que-era-preceptiu-per-aprovar-el-planejament-va-ser-un-lamentable-fracas/). En aquella ocasió, un projecte de planificació urbana que afecta al 8% del territori municipal i que garantia 400.000 metres quadrats de sostre edificable, es va cloure aleshores amb una dotzena de sessions, 36 participacions on line i tres intervencions, amb tres taules de treball, una sessió del Consell de Ciutat, dues taules de debat, cinc reunions als Consells de Districte (excepte al districte II) i una sessió de conclusions.
Com explicàvem a L’Estaca “el procés va comptar amb 253 participants que, en total van fer 81 intervencions a tenir en compte. La realitat, no obstant això, va ser molt diferent. El nombre real d’assistents que no eren ni polítics municipals, del govern o de l’oposició, o de tècnics municipals va ser, en realitat, de 89 persones i el nombre d’intervencions aprofitables de 79 (segons l’informe resultant). Si dividim el nombre de sessions pel nombre de persones ens dona que en cada sessió va haver en realitat una mitjana de 7 persones i una mitjana d’una intervenció que calia recollir en cada reunió”.
Tot això, en un procés participatiu, on estaven organitzades una dotzena de sessions… Què és previsible que passi en un procés participatiu com el del Nou Clínic, on només hi ha una sessió on line i tres sessions municipals previstes?