ERC va reclamar un Pacte de Ciutat com a última possibilitat de mostrar l’oposició a un projecte que preveu 800 nous habitatges a la zona més saturada d’Europa
Per primer cop, el ple municipal que es va celebrar el matí d’aquest dimecres, va servir per evidenciar les posicions dels grups municipals al voltant del projecte del PDU del Nou Clínic al que tanta publicitat s’ha donat en les darreres setmanes i sobre el qual, tret d’algunes notes de premsa o declaracions parcials, no es coneixia un pronunciament global. Es va fer, a través de dues mocions presentades pels grups municipals del PP i d’ERC que, més enllà de l’interès de la seva aprovació, tenint en compte que s’aproven moltes mocions que desprès no s’apliquen, resultava molt interessant perquè, en part, determina el que pensa aquesta ciutat sobre un projecte que s’ha venut com una meravella pels tres municipis afectats.
És possible que el PDU Nou Clínic sigui molt favorable per Barcelona —caldria entrar a fons amb el que acaba significant la pèrdua d’espai esportiu públic al nord de la ciutat—, potser ho és també per Esplugues, que guanya una Facultat de Farmàcia i un enllaç amb transport públic fins al centre del municipi, però del que no hi ha dubtes és que suposa un enorme perjudici per l’Hospitalet. Més enllà d’alguns aspectes que podrien resultar positius de cara a un futur remot, el gran handicap és la determinació de 800 habitatges nous, en el districte més densificat d’Europa. Com serà d’aclaparador el projecte per aquesta ciutat, que forces tan diverses com Comuns, ERC, PP i Vox van mostrar el seu acord en el tema principal: en el rebuig absolut dels habitatges previstos. Amb algunes discrepàncies concretes, sobre les que entrarem a continuació.
Hauria de provocar una enorme alerta al govern local i de retruc al conjunt del PSC a nivell local —i fins i tot a nivell de l’àrea metropolitana i del conjunt de Catalunya—, que un partit com Vox, i també el PP que, a nivell general estan d’acord amb la construcció de més habitatge com a solució màgica al extraordinari problema de la tensió habitacional, a l’Hospitalet reclamen justament que no es construeixi més. Tant el PP que va presentar una moció en aquest sentit, com Vox que hi va donar suport a les mocions del PP i també d’ERC-EUiA, excepte en el punt setè de la moció que és el que no es manifesta en contra de la construcció de més habitatges, han estat molt dinàmics i transparents coincidint fil per randa amb els Comuns: als barris del nord de la ciutat no és poden construir més habitatges…
El regidor Alcaide, al que li van encarregar la dura missió de justificar les meravelles del projecte i l’èxit que suposa construir 800 habitatges nous en lloc dels 1.200 que estaven previstos l’any 2006, no podia convèncer ningú, sobretot perquè amb el que el govern Quirós ha acceptat, s’ha posat absolutament de manifest l’enorme incapacitat del govern local per enfrontar-se radicalment a un projecte tan lesiu per la ciutat com el que s’ha presentat.
És molt important la posició d’ERC-EUiA a l’Hospitalet, no només perquè va presentar una moció en aquest sentit, sinó perquè, com havia denunciat L’Estaca en el seu moment, era la única força d’oposició que acceptava els 800 habitatges. Era una posició inexplicable que es va explicar finalment al ple, però que resulta tan inversemblant tenint en compte com estan les coses, que sembla respondre més a una reflexió que ha dut a un replantejament, que no pas a un criteri establert d’entrada.
Caldrà explicar-ho. La posició d’ERC-EUiA ha estat molt contundent. Ha reclamat un Pacte de Ciutat sobre el tema del PDU-Porta Diagonal-Nou Clínic, proposta del tot encomiable. I ha apuntat que si no s’accepten uns quants plantejaments molt estrictes de la formació, no hi haurà vots favorables en el futur. El primer és que s’ha de signar un conveni amb el Departament de Sanitat de la Generalitat per tal que, el que s’ha anunciat que el Nou Clínic serà un hospital de referència per la ciutadania hospitalenca, tingui l’aval jurídic que li correspon de manera que mai es pugui tirar enrere o ignorar. El segon, que s’han d’establir unes garanties de finançament del soterrament de la subestació d’Endesa, que ha de deixar espai lliure per urbanitzar, per tal que quedi clar a càrrec de qui anirà i, sobretot, quines obligacions comporta de cara a l’espai que quedi lliure. També que es garanteixi el nou equipament esportiu i la rehabilitació de la masia en benefici de la ciutadania de l’Hospitalet però, sobretot, que els 800 habitatges que s’han de construir —i que ERC-EUiA no descarta— siguin de lloguer assequible i, sobretot, que serveixin per allotjar els veïns dels barris del nord que haurien de veure els seus habitatges actuals enderrocats per aconseguir espai lliure, zones verdes i equipaments al seu barri.
La proposta de ERC-EUiA sembla del tot ajustada a les necessitats que té la ciutat i resulta en aquest sentit encomiable. El problema, tal com indirectament va manifestar la regidora Cassola en un dels seus parlaments al ple, és que l’espai urbanitzable està en mans privades. Un espai que l’Ajuntament podria haver adquirit al llarg dels darrers anys, enlloc de dedicar els romanents de tresoreria a rebaixar deute, com s’ha fet. Però que a l’estar en mans privades, sembla molt difícil que els habitatges projectats puguin ser la reserva indispensable per l’esponjament dels districtes IV i V. Res hi ha impossible. El principal és tenir-ho clar, deixar de ser el “pagafantes de Barcelona”, com es va reiterar al ple, i posar peu en paret, encara que només sigui per evitar-se els enormes problemes futurs que generen noves poblacions en municipis on no hi cap una agulla.
Posar peu en paret amb aquest equip de govern, especialment quan sents parlar al regidor Alcaide intentant convèncer l’auditori de la meravella que és per la ciutat el projecte del Nou Clínic, amb el que aportarà a la ciutat de recerca i zones verdes entre altres meravelles econòmiques, és del tot inversemblant. De la mateixa manera que és inversemblant que la resta de línies vermelles que va presentar ERC per donar suport al projecte es puguin materialitzar com si res. Sembla evident, com va exposar el portaveu d’ERC, que és imprescindible un Pacte de Ciutat, fàcilment aconseguible amb Comuns, PP i Vox, curiosament, però gairebé impossible amb aquest PSC local.
Un Pacte de Ciutat que hauria d’incloure també les entitats més significatives d’ambdós districtes, perquè també s’hauria de convèncer la ciutadania que es pot renunciar a la construcció del nou Hospital General de la ciutat a Can Rigalt, si es garanteix mitjançant conveni que el nou Clínic sigui hospital de referència per l’Hospitalet, alhora que es rehabiliti a fons l’antic Hospital de la Creu Roja en el seu emplaçament actual.
Cal dir que les dues raonables mocions que explicaven el que la majoria de representants de la ciutadania pensen sobre el projecte del Nou Clínic tal com s’ha avançat, van ser rebutjades pel PSC local. En la primera moció d’ERC, es van abstenir i, en la segona del PP, varen votar en contra. Resulta imprescindible que sigui conscient d’això el Consorci per la Reforma de la Gran Via i del Samontà, la Generalitat, els ajuntaments de Barcelona i Esplugues i la Universitat de Barcelona. Amb la ciutadania en contra i amb 14 regidors de 27 en contra, és molt difícil endegar un projecte d’aquesta magnitud. L’únic avantatge pels promotors —ens estem referint als promotors polítics, però no excloem als que tenen tanta afició a fer grans negocis— és que tot plegat va per molt llarg i potser d’aquí a 5 o 6 anys han canviat tant les coses i les forces, que tot serà possible o… impossible del tot. Qui ho sap.
El que continua sent vàlida és la crida al Pacte de Ciutat. Es va demostrar al ple, com ha exposat L’Estaca múltiples vegades, que hi ha ocasions en què, els polítics, son capaços de posar els interessos de la ciutadania per damunt dels seus propòsits ideològics que tantes vegades s’utilitzen com a armes llancívoles en el debat públic. I que posar-se d’acord en coses que resulten molt sensibles per la ciutadania és possible, malgrat les distàncies ideològiques, especialment quan les urnes obliguen a confrontar espais tan distants i els problemes ens superen…