Mentre Alcaide ocupava provisionalment l’alcaldia va explicar que la finalització del conveni es devia a que la ciutat ha evolucionat i ara necessita l’espai
La notícia que el Cirque de Soleil està buscant una nova ubicació a l’àrea metropolitana de Barcelona perquè se li ha acabat la ganga de l’Hospitalet, ha estat una de les notícies més suculentes d’aquest agost, reproduïda a la majoria de diaris generalistes excepte —cosa curiosa i una mica inexplicable— als canals oficials de la ciutat que deuen estar parcialment de vacances com l’alcalde. El que s’ha explicat és que la productora internacional abandona l’Hospitalet per la no renovació d’un conveni signat ara fa deu anys i que es va posar en marxa al 2018 quan el Cirque de Soleil va presentar a la ciutat el seu muntatge Totem, que va repetir dos anys més tard amb Luzia i una nova producció, Alegria, fa dos anys. Ara, tancarà el periple amb l’espectacle Kurios que es podrà veure també a Bellvitge entre el 3 de setembre i el 18 d’octubre, abans que l’espai de 19.000 metres quadrats sigui destinat a uns altres usos.
La notícia es va generar mentre el quart tinent d’alcalde (José Antonio Alcaide) exercia les funcions d’alcalde i s’encarregava d’explicar a la premsa que la decisió es produeix com a conseqüència que “la ciutat ha evolucionat i ara necessita disposar d’espais per dedicar-los a equipaments i zones verdes”. Més enllà del protagonisme que Alcaide pugui haver volgut imposar mentre exercia de primera autoritat municipal, el cert és que en el ple del mes de febrer es va posar sobre la taula la nova pròrroga d’un any de la concessió al Cirque de Soleil que ara sembla acabar-se i que va concitar la protesta de tota l’oposició. Aleshores no es va anunciar el propòsit del govern Quirós de finiquitar el conveni amb el Circ de Soleil de manera immediata i, per això ara, ha arribat la notícia amb una certa sorpresa.
La realitat és que la concessió d’un espai de 19.000 metres quadrats al barri de Bellvitge fa deu anys, per l’ús exclusiu d’una productora cultural privada a canvi d’un cànon econòmic més aviat simbòlic, va suscitar també aleshores nombroses protestes, tant de les forces polítiques d’oposició, com dels veïns de Bellvitge. Els arguments eren que el barri i la ciutat necessitaven tot l’espai públic disponible exactament igual que ara. Quan Alcaide afirma que ara la ciutat ha evolucionat, s’ha de referir molt més a la debilitat del govern enfront la protesta pública i a la sensibilitat que generen els dèficits en la gestió, que no pas als dèficits d’espais públics que eren els mateixos.
L’operació del 2016 es va produir quan l’alcaldia estava en mans de Núria Marín i el responsable d’Educació i Cultura d’aquell govern era l’aleshores regidor socialista Jaume Graells, avui líder de l’oposició republicana. Al mes de juliol del 2016, quan es va anunciar la signatura del conveni amb el Circ de Soleil, s’havia ja produït el canvi en l’àrea de gestió i era l’actual alcalde David Quirós el nou responsable de Cultura. Els acords projectaven fins al 2030 les estances biennals de la companyia al solar de Bellvitge, amb estrenes a la ciutat, i l’ajuntament es comprometia a l’adequació física de l’espai i a aplicar uns importants beneficis fiscals, a canvi de l’impacte social i cultural previst amb l’estada fixa de la companyia canadenca.
Pel que s’ha pogut esbrinar, l’Ajuntament es va gastar més d’un milió llarg d’euros per condicionar els 19.000 metres quadrats compromesos, amb l’anivellament del terreny, la pavimentació de tota l’àrea i la disposició de bases de formigó, així com els enllaços elèctrics indispensables per l’enorme carpa que instal·la habitualment el Circ. A canvi, la companyia canadenca es comprometia a ingressar a les arques públiques 15.000 euros per temporada, deu vegades per sota del que es podia considerar un cànon ajustat als preus de mercat en el moment de la signatura del suposat conveni. Un suposat conveni perquè, com es va explicar més tard, era simplement un protocol d’intencions amb incentius, una fórmula jurídica que evitava a la companyia una despesa econòmica més ajustada als preus de mercat.
Aleshores, l’operació Cirque de Soleil es va vendre com un èxit total, que es volia fer coincidir amb la filigrana del Districte Cultural, anunciant que la multinacional de l’espectacle havia rebutjat instal·lar-se al Fórum de Barcelona per elegir Bellvitge. El cert és que, més enllà de la despesa inicial i el cànon simbòlic, el Cirque de Soleil estava instal·lat a Bellvitge mentre no marxava de gira. Quan estava de bolos, el solar de Bellvitge estava tancat al públic i en total desús a l’espera del proper muntatge dos anys després. L’ajuntament era l’encarregat de vigilar l’espai, mantenir-lo net i en perfectes condicions per quant tornès a utilitzar-lo el Circ.
A partir d’aquest octubre, quan la companyia canadenca tanqui el compromís (compromís relatiu perquè l’acord era fer un muntatge cada dos anys i a l’any 2020 no es va fer, amb l’excusa de la pandèmia) tindrà dues setmanes per desmantellar tota la instal·lació i retirar la gran carpa, les infraestructures tècniques i les unitat mòbils. Cap a finals d’octubre haurien d’entrar els tècnics municipals per iniciar les valoracions que han de comportar revertir l’espai a les condicions inicials: desasfaltar, retirar les bases de formigó i convertir el solar en un espai útil pel que es decideixi. Això suposarà novament la licitació de les obres per revertir-lo a l’estat inicial. Novament una considerable despesa de recursos públics per deixar el solar més o menys com estava.