Tot just hem començat una nova temporada d’estiu, que com va sent desgraciadament cada cop més habitual els darrers anys s’ha avançat unes setmanes amb una primera i persistent onada de calor, amb temperatures màximes al litoral central de fins a 34 i 35 graus, molt per sobre de la mitjana històrica a finals del mes de maig. 

I tot coincidint amb aquest primerenc episodi sufocant, que ha deixat un centenar de morts arreu l’Estat i més de quaranta només a Catalunya, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) presentava la nova campanya de la xarxa de refugis metropolitans, que enguany superarà els 300 arreu dels municipis barcelonins. A l’Hospitalet, en concret, els veïns tindran un total de 28 espais habilitats per refugiar-se de la calor (https://tuit.cat/prmcm) (https://www.europapress.es/valencia/noticia-espanya-registra-101-morts-associades-calor-maig-record-mes-sanitat-activa-pla-calor-20260603113048.html) (https://www.tierra.org/refugios-climaticos-comunitarios/) (https://www.ecologistasenaccion.org/wp-content/uploads/2026/04/abril26_Informe-contaminacio-entorns-educatius-Catalunya-2025.pdf) (https://www.amb.cat/web/medi-ambient/sostenibilitat/canvi-climatic/refugi-climatic).

En un d’aquests, el parc de l’Alhambra, ens trobem la diada de Sant Joan amb Júlia Corbera, investigadora en polítiques relacionades amb el clima amb un màster en justícia climàtica i tècnica de projectes d’Ecologistes en Acció, per tractar d’esbrinar els motius de l’augment de les temperatures i mirar de trobar solucions, si és que n’hi ha

Encetem la conversa amb una primera pregunta, potser òbvia però necessària: per quins motius tenim cada cop més calor, especialment a la regió mediterrània?

Les causes van completament lligades amb l’ús de combustibles fòssils, que van creixent, creixent i creixent tot i l’incipient procés d’electrificació dels vehicles de motor. I aquesta cada cop més elevada combustió de fòssils és la que causa un escalfament global. Cal especificar que l’efecte hivernacle és un procés natural que, en el fons, fa possible la vida a la Terra. Si l’atmosfera no hi fos, si aquesta capa de gasos no existís, la temperatura de la Terra seria de 18 graus negatius. És a dir que l’efecte hivernacle és un fenomen natural que permet la vida al nostre planeta. 

Què passa quan nosaltres comencem a extreure el petroli, fet de matèria orgànica descomposta, i el comencem a cremar? Desestabilitzem el cicle del carboni, perquè tot aquest carboni que en teoria està emmagatzemat i que no hauria d’estar a l’atmosfera, quan el cremem va a parar a l’atmosfera. Llavors, com que augmenta la quantitat de gasos d’efecte hivernacle, la temperatura puja més del que hauria de pujar.

Aleshores, estem sobreescalfant el planeta quan cremem combustibles fòssils? 

Exacte. Llavors, des de la primera revolució industrial, a principis del segle XIX, les temperatures i els usos de combustibles fòssils van pujant en paral·lel, de manera exponencial.

O sigui que està demostrat amb dades? 

Totalment, els gràfics són claríssims, i la comunitat científica ho sap. I també els governs.

Llavors, davant l’exponencial pujada del mercuri arreu, les administracions tracten de reaccionar amb la posada en marxa de diverses mesures, com l’esmentada xarxa metropolitana de refugis climàtics. Amb aquesta es tracta d’informar a la ciutadania de l’existència d’espais exteriors on es pot passar més agradablement les hores de més calor, com els parcs o les places i carrers amb més ombra, o de posar a disposició dels veïns equipaments climatitzats on refugiar-se durant una estona.

Des del punt de vista d’una investigadora i experta en tot allò relacionat amb el clima, penses que n’hi ha prou o caldria anar més enllà des de les institucions? 

Cal remarcar que els espais interiors no són refugis climàtics, sinó climatitzats, que és diferent. Els pots anomenar d’aquesta manera, però això no és el que necessitem. Ens calen més espais verds, perquè hem de respirar un aire de bona qualitat. En conseqüència, crec que és bastant obvi que les administracions haurien de fer més coses. Ara mateix l’únic que estan fent és posar una etiqueta a llocs que ja estan al servei de la ciutadania. I simplement van posant aquests cartells de ‘Refugis Climàtics’ —com el que hi ha a l’entrada del parc a l’avinguda de la Granvia—, que està bé, però l’únic que fa és tractar de conscienciar la ciutadania quan la pobra ja ho està.

A banda d’informar o habilitar espais, què haurien de fer els responsables polítics?

Crec que tots ja notem que els estius són més calorosos. Llavors, l’habilitació de refugis climàtics és només una punta de tot el que s’hauria de fer. En aquest sentit, és important diferenciar entre les mesures de mitigació i les mesures d’adaptació. Les primeres són totes aquelles mesures que fan que les emissions baixin. És a dir, mitigar el canvi climàtic vol dir que aturem el canvi climàtic o l’intentem disminuir. A tall d’exemple, són totes aquelles accions que redueixen el nivell de CO₂, que fan baixar el volum de les emissions de gasos, com l’aplicació d’una zona de baixes emissions a les vies principals de l’àrea metropolitana per reduir el trànsit rodat a les ciutats. 

És una mesura més o menys efectiva? 

Està funcionant, tot i que hi ha problemes relacionats amb la seva repercussió social. De vegades i en alguns municipis, hi ha hagut oposició a aquesta mesura. Des del moviment ecologista estem a favor, perquè tot allò que sigui reduir el trànsit a les ciutats és bàsic. 

Respecte a les altres mesures, les d’adaptació, són totes aquelles que fan que conviure amb aquest augment de temperatura sigui viable. O sigui, serien totes aquelles accions que farien que els impactes de les elevades temperatures i les onades de calor no siguin tan greus en la població, com la posada en marxa de l’esmentada xarxa de refugis climàtics, tot i les seves mancances.

En l’àmbit municipal, doncs, les administracions locals haurien de posar fre a moltes activitats econòmiques, per exemple, industrials?

Exacte. Per exemple, l’Ajuntament de Barcelona està donant les llicències per construir més terminals de creuers. Doncs una política de mitigació seria reduir aquestes llicències, posar un límit a l’arribada de més vaixells de gran capacitat de passatgers. Tot i això normalment, els ajuntaments se centren més en les mesures d’adaptació, perquè en l’àmbit local es poden fer moltes coses, per exemple habilitar refugis climàtics, renaturalitzar espais urbans, pacificar els entorns escolars, plantar més arbres, etc. 

Això ho podria fer l’Ajuntament de l’Hospitalet? 

Sí, i tant. A qualsevol municipi. No poden dir que això no està dins del seu àmbit de cap de les maneres. O sigui, tot el que estigui relacionat amb l’urbanisme poden fer-ho. O, més aviat, ho han de fer. Pel bé de la ciutadania. Perquè el canvi climàtic ho patim i ho patirem tots i totes. 

Malgrat les esmentades mesures administratives, alguns veïns i entitats han denunciat reiteradament els darrers anys la manca de refugis climàtics. Als barris de Collblanc i la Torrassa, per exemple, l’associació ACBALAT va alertar el passat 2 de juny que “davant la crisi climàtica, en lloc d’augmentar aquest servei absolutament necessari, hem patit una reducció”. Tot i que la pressió veïnal va aconseguir salvar els arbres del carrer Doctor Martí i Julià, els seus membres denuncien que “la destrucció de l’arbrat, com les alzines del carrer Progrés o els arbres que hi havia a la Ronda de la Torrassa, ha estat constant”. https://www.tierra.org/informes-de-amigos-de-la-tierra-2/

Són importants els arbres en una ciutat? Quins són els seus efectes des d’un punt de vista ambiental?

És claríssim que qui pateix les conseqüències del canvi climàtic normalment és la gent amb recursos més baixos, la població més vulnerable i que ha tingut menys responsabilitat en aquest canvi de temperatura. Llavors, la base de la justícia climàtica és remarcar que no pot ser que qui ha tingut menys a dir o menys a gaudir dels avenços tecnològics són els que pateixen més aquests impactes. I no només a escala nord-sud global, sinó en la mateixa ciutat. 

Segons un informe d’Amigas de la Tierra i Col·lectiu Punt 6, que fa un càlcul amb totes les ciutats de l’Estat, un 60% de persones no tenen a prop un parc o una zona verda. O sigui, que les dades mostren clarament que falten zones verdes i que l’aire que s’està respirant és dolent. Aquesta relació entre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic va molt lligada. Al mateix estudi s’especifica que un 60% d’infants de Catalunya respiren uns nivells d’aire per sota de la directiva europea. Les dades són força preocupants. 

Però en resposta a la pregunta, els arbres són essencials, perquè les zones verdes tenen molts efectes positius. Primer de tot, ofereixen ombra. Després, contribueixen a netejar l’aire contaminat, gràcies a l’evapotranspiració. Les plantes treuen aigua i rebaixen la temperatura ambient. 

És com si es refresqués l’ambient…

Exacte. I es nota de manera claríssima, com quan vas a prop d’un bosc. Això és gràcies a la transpiració. Llavors, ja només per això, l’existència d’arbres a una ciutat és ideal. Després, hi ha un tema més a mitjà i llarg termini, que és l’absorció de CO₂.

L’aire contaminat?

Exacte, o sigui que emmagatzemen CO₂. Amb la fotosíntesi, les plantes agafen el CO₂ de l’aire. Es nodreixen d’aire contaminat, bàsicament. I treuen oxigen. Aquest procés és una de les raons per les quals la desforestació agreuja el canvi climàtic.

D’altra banda, el recent anunci per part de l’Ajuntament de la construcció d’un poliesportiu al parc de l’Alhambra, un dels 28 refugis de la ciutat on fem l’entrevista a l’ombra d’un dels plataners d’enormes dimensions, ha estat molt contestat des de l’associació veïnal Som Santa Eulàlia, amb diverses accions de protesta i un comunicat on mostren la seva oposició al desenvolupament d’aquest projecte a “l’únic parc real de Santa Eulàlia i un dels pocs grans espais verds de l’Hospitalet”. 

Segons l’entitat veïnal, “el parc de l’Alhambra ha de ser rehabilitat i no escapçat, tal com va prometre l’Ajuntament durant el procés previ a la consulta del 2019”. A canvi de la construcció del poliesportiu al parc, el consistori promet crear una “gran illa verda que connecti el parc amb la plaça de Francesc Macià i els carrers de l’Alhambra i l’Aprestadora”.

Es poden reemplaçar aquests arbres centenaris? Quins efectes pot tenir l’escapçament d’aquest espai verd en la salut del veïnat?Com hauria de ser una illa verda per ser realment efectiva contra la calor?

Definitivament, és una mala idea. I més si tenim en compte que un poliesportiu hauria de ser per fomentar la salut de la ciutadania. No entenc gaire l’objectiu de posar un poliesportiu aquí, en un parc, quan hi ha tots aquests gimnasos a l’aire lliure. 

Sobre la proposta municipal de fer una illa verda, s’hauria de fer el corredor verd igualment, encara que no es fes el poliesportiu. Com a govern municipal, s’haurien d’apropar a la norma del 3-30-300 (3 arbres visibles per cada veí des de casa seva a simple distància, 30% de cobertura arbòria al barri i viure a 300 metres d’un espai verd), i a l’Hospitalet estem molt lluny de complir-la. 

Un altre tema del qual en l’informe d’Amigas de la Tierra en parlen molt és que la majoria dels barris on hi ha més verd són els de renda més alta. Amb la renaturalització d’espais, és a dir, plantar arbres i vegetació, també s’ha d’anar molt amb compte, perquè pot causar un efecte contrari, la gentrificació dels esmentats barris.

Tenir un parc a prop fa pujar el preu del metre quadrat de tota la zona?

Exacte. Encareix el preu de l’habitatge i fa que les persones que hi viuen no ho puguin fer més. Fas fora els veïns perquè estàs posant més verd.

Els parcs no són per als pobres… 

Ha, ha, ha…, és clar. Tenir un parc a prop s’ha convertit en un luxe. 

D’altra banda, la justícia climàtica és un enfocament que emmarca el canvi climàtic no només com a un problema ambiental o científic, sinó com a una qüestió ètica, social i de drets humans. Entre altres, reconeix que les causes i els impactes del canvi climàtic es distribueixen de manera desigual, afectant més les persones més vulnerables. https://www.tierra.org/informes-de-amigos-de-la-tierra-2/

Com a especialista en aquesta matèria, com penses que afecta el canvi climàtic al veïnat de l’Hospitalet? 

Hi ha diversos factors. Probablement si tens pocs recursos, l’edifici on viuràs estarà més mal aïllat i patiràs més les conseqüències de la calor a casa teva. A més, si vius en una zona sense vegetació a prop, serà encara pitjor, perquè et tocarà més el sol i farà més calor.

Aleshores, sobretot depèn de la qualitat de l’edifici on vius, si està ben climatitzat o no. Si tens un pis amb aire condicionat serà molt millor que si no el tens i has de recórrer a un ventilador. O pitjor encara si no tens ni un ventilador. O si tens un ventilador per a tota la casa i hi viviu sis o set persones. 

A l’exterior, si tens un parc a prop i pots respirar aire net i rebaixar la temperatura del teu cos, representarà una diferència molt gran respecte dels veïns que no ho tenen a la vora. Per exemple, la gent que viu als barris del nord van a la plaça i es col·loquen, amb sort, sota un porxo, però la frescor derivada de l’evapotranspiració no la tens. 

Després, la gent que treballa a l’aire lliure no pot triar si quedar-se a l’oficina o canviar els horaris. Si treballes a l’exterior, també patiràs molt més els impactes que els afortunats que treballen en una oficina, per exemple. 

Pel que fa al transport, si has de caminar 15 minuts per anar a agafar el metro o el bus. Encara és més greu a diferència de les persones més benestants, que tenen l’estació a prop, o fins i tot poden agafar el seu vehicle particular. 

Aleshores, els impactes són molt diferents segons on vius i depenent de la teva situació econòmica i social. Està molt relacionat amb el tipus de feina a la qual pots aspirar, els recursos dels quals disposes, etc. És una qüestió d’origen i també de gènere. Moltes vegades les dones són les que van a buscar els infants a les escoles, i segurament seran les que patiran més la calor. 

Als barris amb menys espais verds i amb menys serveis, afecta més la calor. La situació s’agreuja per l’elevada densitat de població, com al Samontà.

En aquest sentit, la població absoluta de la ciutat —que inclou veïns censats i no censats— ha arribat o s’acosta als 300.000 habitants. Tal com comentem, els barris del nord del municipi, els situats per sobre de les vies del tren, són els més densament poblats d’Europa. I tal com denuncien els veïns de Collblanc i la Torrassa, hi ha un dèficit d’espais verds amb relació al nombre d’habitants.

Com afecten les cada cop més elevades temperatures en les zones amb més concentració humana? 

Encara és pitjor. Si hi ha moltes persones que viuen en un espai gran i amb molt espai verd, no hauria de ser un problema. La qüestió és que moltes persones significa molts edificis alts, segurament. Pisos petits i pocs ventilats, carrers estrets amb poc corrent d’aire. Més ciment, més calor. Al final, el problema de les ciutats, de com s’han construït, és que hi ha massa ciment. 

Observem el terra del parc de l’Alhambra, en la major part asfaltat. Ho podrien renaturalitzar? 

És clar. Seria rellevant per contribuir a baixar la temperatura ambient. En general, hi ha una obsessió amb tot el que és el ciment i l’asfalt.

Què podria o hauria de fer l’Ajuntament per intentar que la ciutadania visqui d’una manera més agradable, o no tan malament?

En primer lloc, oferir més espais verds públics i comunitaris per a la població. O sigui, que no et diguin: ai, mira, ara tens un dels anomenats microrefugis climàtics que és la farmàcia. A la farmàcia, què haig de fer jo amb els meus tres fills? Passar la tarda? És un recurs puntual si t’està agafant un mareig al mig del carrer, perquè et deixaran entrar per seure una estona i fins i tot et donaran un got d’aigua, però de cap manera pot ser una solució. No t’hi pots passar tota la tarda o el cap de setmana. 

Llavors, les administracions haurien d’oferir refugis climàtics comunitaris. I aplicar la regla 3-30-300 per evitar el desplaçament del veïnat lluny del seu barri. Oferir arbres, vegetació… 

S’haurien de plantar més arbres? 

S’haurien de plantar més arbres i treure ciment, sobretot en els entorns escolars. https://www.ecologistasenaccion.org/wp-content/uploads/2026/04/abril26_Informe-contaminacio-entorns-educatius-Catalunya-2025.pdf Renaturalitzar molt, fins i tot pacificar carrers on ara passen cotxes, eliminar o restringir la circulació de vehicles i fer-hi illes verdes.

Una mica el que s’ha fet a l’Eixample, a Barcelona, es podria fer a l’Hospitalet? 

I tant. Si s’ha fet a Barcelona, aquí i qualsevol altre lloc també es pot fer. Tot el que sigui renaturalització i creació de més espais verds, és viable (i necessari) a tot arreu. Sempre tenint en compte que no tingui un efecte gentrificador, com dèiem abans. 

Una altra cosa que podrien fer els ajuntaments és donar subvencions per climatitzar els habitatges. És a dir, que la gent amb menys recursos pogués aconseguir ventiladors gratuïts o a un preu molt reduït, per poder dormir a les nits. 

També han de treballar per reduir el trànsit rodat. Si hi ha menys cotxes, l’aire estarà més net. O oferir punts d’aigua, fonts, llocs on refrescar-te, fins i tot obrir durant més temps les piscines municipals i abaratir el preu d’aquestes. 

Una altra cosa que poden facilitar les administracions a les empreses és intentar que totes les feines que es fan a l’exterior, fer-les a les hores de menys calor per evitar les estones de més sol. Si hi ha una regulació al respecte, l’empresa ho haurà de complir.

A la Florida es va posar en marxa la iniciativa veïnal ‘La Florida es planta’, que reivindicava més espais verds al barri en general, i conservar en bon estat els parterres dels Blocs Florida, uns petits espais verds plantats pels veïns i les veïnes que van acabar sent desmantellats per l’Ajuntament.

Realment són útils a petita escala aquestes iniciatives? Es podrien desenvolupar a gran escala a les àrees urbanes?

Els ciutadans i les ciutadanes han de lluitar pels seus drets. Sobretot han d’anar a parlar amb les institucions, perquè no només es tracta de plantar davant de casa teva, sinó de lluitar. També s’han d’ocupar espais on no s’està fent res, per plantar arbres o fer un hort. Es tracta de reivindicar el que la ciutadania necessita i vol, ja que en un escenari de crisi climàtica és el mínim que es pot demanar.

Altres projectes veïnals d’aquesta mena a la ciutat els darrers anys han estat els horts comunitaris de Can Trinxet Viu o l’Espai Vallparda, finalment desmantellats per l’Ajuntament, mentre que des del govern municipal han dut a terme amb més o menys èxit diverses campanyes de plantació o reposició d’arbres al municipi.

Haurien d’escoltar més als veïns els ajuntaments? Seria més efectiva potser una cooperació real entre administració i ciutadania per arribar a la regla 3-30-300?

Haurien d’escoltar més els veïns, és clar. Qui hi viu? Els veïns i les veïnes. La institució ha d’estar al servei de la gent, que és qui els vota i, per tant, haurien d’escoltar més. Han d’atendre els drets i les necessitats de la ciutadania. En un escenari de crisi climàtica on hi ha onades de calor gairebé cada setmana de l’estiu, ens hi juguem la salut.

O sigui, tu penses com a experta i també activista, que seria molt més efectiu per a tothom, més útil i més positiu, establir una col·laboració més estreta entre la ciutadania i el govern local? 

Seria molt útil. Definitivament, falten moltes més interseccions i col·laboracions en l’àmbit de ciutadania, institucions, ajuntaments i fins i tot empreses. Un exemple de col·laboració d’aquest tipus és l’informe de l’Observatorio de Ciencia Ciudadana https://ciencia-ciudadana.es/resource/33 en el qual es fan mesuraments dels nivells de contaminació als entorns escolars, entre les direccions de les escoles, les associacions de famílies d’alumnes, el professorat, el mateix alumnat, l’Ajuntament i els pediatres, que alerten que la contaminació supera els nivells de NO₂ recomanats per l’Organització Mundial de la Salut. Sí que pot haver-hi aquests diàlegs, sí que es poden crear aquestes col·laboracions. Existeixen i són positives. 

En el cas de l’Hospitalet, no té cap sentit que un ajuntament plantegi a la ciutadania haver de triar entre un parc o un poliesportiu. Això no hauria de ser així. A Noruega i Suécia, per exemple, tenen més democràcia directa, en forma de consultes ciutadanes. 

Aquí ja es va fer una consulta i ja sabem què ha passat després

Tanmateix, les consultes són positives i també organitzar-se en l’àmbit veïnal, perquè tota la gent implicada s’aplegui en col·lectius que demanin reunions amb els partits i demanin ajuda a les entitats ecologistes. Els ciutadans han de crear espais comunitaris per pressionar les institucions.