Entrevista a Sònia Turon, secretaria de Cultura de la CNT de l’Hospitalet
El 18 de juliol, la Confederació Nacional del Treball (CNT) de l’Hospitalet de Llobregat convidava el veïnat a commemorar el 90è aniversari de la Revolució Social amb la ruta ‘L’Hospitalet cap a la Revolució Social’, que des de l’antiga fàbrica de Can Trinxet, una de tantes de la població que van ser col·lectivitzades pels treballadors juntament amb els camps riberencs, resseguia les persones, projectes, lluites i esdeveniments que la van fer possible a la ciutat. La CNT i el moviment llibertari preparaven en aquell moment de la història recent el camí a la Revolució “organitzant-se com a classe obrera en el consum, l’educació, la lluita pels drets de les persones, com a treballadores i com a éssers humans”. Amb motiu de l’efemèride, ens hem acostat a la seu local del sindicat, a tocar de l’antiga Farga hospitalenca, ara reconvertida en un centre comercial. Fundada el 1900 com a una foneria de ferro, els Alts Forns de Catalunya van estar en actiu fins a l’any 1982.
“Necessitem les velles perspectives comunitàries, solidàries i col·lectives per avançar cap a una nova Revolució Social”, apunta Sònia Turon abans de començar l’entrevista. Nascuda a Barcelona l’any 1965 i filla del també militant anarquista Antonio Turon, un dels milers que va lluitar contra els revoltats, la secretaria de Cultura del sindicat a l’Hospitalet va començar ben jove el seu activisme al moviment llibertari, amb només disset anys, com a membre de l’Ateneu Llibertari del Poble-sec. Fins fa molt poc presidenta de la fundació Anselmo Lorenzo, òrgan de la CNT creat per a la salvaguarda del patrimoni llibertari i la difusió de la història de l’anarquisme amb perspectives de futur, Turon té formació en arqueologia, història i documentació i ha contribuït a la recuperació de la memòria històrica del moviment i de l’organització anarcofeminista Mujeres Libres.
Hi té alguna relació amb la ubicació actual del local de la CNT? Quines altres seus ha tingut abans el sindicat a l’Hospitalet?
Abans els sindicats i també les cases dels treballadors se situaven a prop dels llocs de treball, en aquest cas les fàbriques. En el moment del cop d’estat, el 18 de juliol de 1936, les sirenes de la mateixa Farga, de Can Trinxet o de Can Batlló, a la barriada veïna de Sants, van alertar la població de la insurrecció militar. Com ho feien les campanes als pobles antigament, aquestes marcaven el ritme i els horaris de la vida quotidiana dels treballadors, estretament lligada al treball a la fàbrica.
El 19 de juliol de 1936 va esclatar l’esmentada Revolució Social, encapçalada per la Confederació Nacional del Treball (CNT). Basada en l’anarcosindicalisme, corrent de l’anarquisme que té les seves arrels en els postulats de la Primera Internacional i en el sindicalisme revolucionari que reivindica com a mètode de lluita i d’acció directa dels treballadors. Aquesta etapa històrica va finalitzar amb els anomenats Fets de Maig del 1937, enfrontament armat ocorregut del 3 al 8 de maig a Barcelona pel control de la rereguarda i de la Revolució. Què va passar a l’Hospitalet el 19 de juliol? Quins altres fets destacats van tenir lloc durant aquells mesos a la ciutat?
Dins la CNT ja hi havia comitès de defensa i de barri, entre altres, i no els va agafar de sorpresa l’aixecament de l’exèrcit. Els treballadors ja s’havien preparat per enfrontar-se al feixisme. La “gimnàstica revolucionària”, que deia Garcia Oliver. Prèviament, al congrés celebrat a Saragossa ja s’havia decidit com havia de funcionar l’economia.
Des de l’Hospitalet, a part d’enfrontar-se al cop d’estat a la ciutat, van sortir per prendre la caserna del Bruc, que va ser rebatejada com a Bakunin. Ja hi havia un pla previst i el van seguir les primeres hores i dies posteriors a la revolta militar. Des d’aquesta van reorganitzar-se i van preparar les milícies que van anar a lluitar al front d’Aragó, mentre a altres casernes feien la instrucció militar, com a la de Lenin a la Granvia, que actualment ocupen els edificis de la Ciutat de la Justícia i que va popularitzar l’escriptor George Orwell al seu Homenatge a Catalunya.
És a dir que en realitat ja hi havia una Revolució en marxa abans de l’esclat del conflicte?
No. La República burgesa, encara que havia millorat coses, tímidament, no havia fet cap revolució. En educació, per exemple, la Generalitat no crea el CENU fins uns dos mesos després, impulsada per la CNT (Puig Elias) on, ara sí, l’educació era gratuïta, lliure, laica i sense separació per sexes. Mujeres Libres també va començar el seu programa en aquell moment. Les coses, però, no sorgeixen del no-res, el moviment llibertari portava dècades preparant-se.
Quines fàbriques i camps es van col·lectivitzar durant la revolució social?
Can Trinxet, Can Batllori, Can Vilumara, Can Trias, els Alts Forns… A més, es va col·lectivitzar el 80% dels serveis, del transport, de la indústria i de l’agricultura. A banda de les fàbriques, la col·lectivització agrària de l’Hospitalet és un dels millors exemples de col·lectivitzacions dels camps a Catalunya i també en l’àmbit internacional. Només cal veure la imatge d’Emma Goldman—anarquista nord-americana nascuda a l’actual Lituània— passejant pels camps col·lectivitzats de la Marina de l’Hospitalet. Una de les masies col·lectivitzades, Ca l’Adela Oliveras, tot just darrere de l’actual Casino del Centre, va esdevenir la seu de L’Agrícola Col·lectiva, sindicat i col·lectivitat agrícola local gestionada per la CNT.
Quanta gent de la ciutat va anar a lluitar al front?
És molt difícil saber el nombre exacte, perquè els punts de reclutament no eren a l’Hospitalet, però van ser milers d’homes i dones —al començament de la guerra civil, la ciutat tenia al voltant de 40.000 habitants—.
Fundada a Barcelona el 1910, la CNT va arribar a ser majoritària a Catalunya i va jugar un paper clau en la història obrera, destacant per les seves vagues històriques i la seva influència durant la Guerra Civil. Quina influència va tenir el sindicat entre el moviment obrer local? Quants obrers estaven afiliats a la CNT en el moment més àlgid de l’anarcosindicalisme?
A les dècades de 1920 i 1930, la major part de la població obrera de la ciutat estava afilada a la CNT. L’anarcosindicalisme era l’opció “absolutament” majoritària entre la classe treballadora del municipi. Cal tenir en compte que ja ho era abans de la sindicació obligatòria imposada pel govern republicà durant la guerra.
Recentment, el passat mes de novembre, es va inaugurar l’exposició sobre l’organització anarcofeminista Mujeres Libres al Centre Cultural Bellvitge-Gornal. Mujeres Libres va defensar la igualtat i alliberament de les dones, fent front inclús al masclisme estructural present a la CNT i a la zona republicana. Elles van fer una revolució dins de la Revolució Social. Quin ha estat el paper de les dones al llarg de la història de la CNT? En l’àmbit local, quines dones van destacar especialment durant aquell període? Alguna hospitalenca va anar a lluitar al front?
Mujeres Libres es va fer càrrec de Solidaritat Internacional Antifeixista, xarxa creada en resposta al comunista Socors Roig Internacional. I també de la formació de les dones en tasques tradicionalment masculinitzades, en un temps en què els homes eren al front i mancava mà d’obra a les indústries de guerra: mecàniques, conductores, etc. El seu lema era que cada dona havia de trobar la seva pròpia veu, i posar-la en comú, i que s’havia d’alliberar del triple esclavatge: la ignorància, el fet de ser dona i per ser treballadora.
Hi havia moltes dones implicades a l’Hospitalet, com Salvadora Molins, que va lluitar als carrers els primers dies i després va estar a primera línia, o les germanes Ocaña. Fraterna, Igualtat, Alba i Llibertat Ocaña van ser una família de mestres racionalistes i militants anarquistes, que van liderar la històrica Escola Moderna de La Torrassa amb una pedagogia basada en el pensament de Francesc Ferrer i Guàrdia, que promovia la coeducació i el pensament crític enfront de l’educació religiosa de l’època.
Un cop finalitzada la Revolució Social i perduda la Guerra Civil, va començar una llarga etapa de repressió política i social i de clandestinitat del sindicat. Durant el franquisme, la CNT va ser brutalment reprimida, patint la il·legalització, empresonaments, tortures i assassinats dels seus militants. El 6 i el 9 de maig de 1939, a més, consta a l’Hospitalet l’exercici de la Llei de Fugues: 15 persones van ser detingudes i executades. Els morts eren de Santa Eulàlia, Collblanc i La Torrassa, els coneguts com el grup del Pallarès, amb relació a Joaquim Pallarès, un dels executats amb garrot vil, que formava part de les Joventuts Llibertàries. Com va afectar la repressió a la ciutat? Quants morts i empresonats hi va haver els primers anys del franquisme?
La resistència contra el franquisme va començar a la ciutat quinze minuts després d’acabada la guerra. Malgrat els chivatazos i que els anarquistes anaven caient de manera continuada, la resistència es va organitzar aquí i no a l’exili. Era el que després s’anomenaria “defensa interior”, anterior a la resistència de l’exili que encara no s’havia pogut organitzar. Respecte a la repressió, aquesta no afectava només els militants sinó també a les seves famílies. Va ser un temps de silenci del qual anem rescatant històries a partir de testimonis i preguntes de nets i besnets de víctimes del franquisme. Parlem de 500.000 vençuts exiliats i un milió de represaliats, que ho eren de maneres molt diverses, empresonats en camps de concentració com a San Miguel de los Reyes, a València, o com a mà d’obra “esclava” en la construcció del Valle de los Caidos i moltes altres obres. Als anomenats ‘batallons de treball’ els mataven de fam i amb inacabables i esgotadores jornades de treball.
El 2025 es va retre homenatge a Quico Sabaté, militant de la CNT de l’Hospitalet que va lluitar als carrers de l’Hospitalet i després de la guerra va formar part del maquis. Després de ser ferit en un enfrontament, va ser abatut a Sant Celoni en un tiroteig amb la Guàrdia Civil pel sometent Abel Rocha. De quina manera es va lluitar des de la clandestinitat? En quines accions van intervenir militants locals?
En definitiva, Sabaté va morir en una acció de guerra. Mentre el maquis operava des de l’exili, aquí es feia defensa interior, amb accions de grups d’afinitat. Es va intentar atemptar contra Franco diverses vegades, sense èxit.
S’organitzaven de manera horitzontal, amb grups de confiança. Els militants tenien documentació falsa, contactes que proporcionaven refugi, etc. El maquis, per la seva banda, feia accions de propaganda a l’estranger, perquè era important que a l’exterior no es deixés de parlar de la infàmia del règim franquista. La CNT tenia molta gent a França. Amador Franco, de l’Hospitalet, va ser un dels últims guerrillers abatuts pel règim, l’any 1947. Abans, va ser capaç d’entrar als camps de concentració francesos per organitzar la gent.
Durant una trobada a París, la CNT també va recordar la figura de Joan Montoliu, un escombriaire de l’Hospitalet que va participar en l’assalt a la caserna de l’Hospitalet i, una vegada derrotats els militars, va organitzar la col·lectivització dels serveis de neteja de la ciutat abans de partir com a milicià cap al front d’Aragó. Exiliat a França, va lluitar amb la Resistència francesa. Quins altres hospitalencs van lluitar des de l’exili i/o el maquis?
Un altre anarquista riberenc que va lluitar al maquis va ser Roger Madrigal. O Francesc Pedra, conegut per haver participat anteriorment en l’anomenada vaga dels nens a la fàbrica de cristalleries Planell, en protesta per les condicions de treball dels menors, que tenien entre deu i dotze anys. La seva parella era Lola Peñalver, una altra destacada anarcosindicalista. Amb els seus noms es va batejar una plaça a la ciutat.
El 2 de juliol del 1977, el sindicat va celebrar a Montjuïc el míting més multitudinari de la Transició i el primer després de la guerra. Reorganitzada després de la mort de Franco, la CNT manté un model sindical sense alliberats ni subvencions, autogestionant-se a través de les quotes d’afiliació. Quines van ser les primeres accions o fets destacats a la nova etapa política?
Totes les cases del poble i ateneus s’havien lliurat per llei a la Falange durant el franquisme i, posteriorment, molts s’havien privatitzat o venut. Uns d’aquests eren els refugis de muntanya, que ara pertanyen a la Generalitat. Els primers anys després de la mort de Franco, molts anarquistes van entrar als esmentats locals per recuperar el patrimoni cenetista. Com a anècdota, van entrar a la redacció del diari Solidaridad Nacional, del sindicat vertical, per reivindicar la impremta que feien servir des del 1939 i que havia estat la de Solidaridad Obrera, adquirida per la CNT.
Quina ha estat l’evolució els darrers cinquanta anys? Com funciona la CNT actualment?
La CNT té una forma de funcionar molt concreta que vam haver de defensar durant la Transició, quan es va produir una traïció general al poble, començant pel Partit Comunista i seguint pels sindicats majoritaris, com la UGT i CCOO. En concret, la llei d’amnistia va ser una traïció. Avui dia encara vivim en un franquisme sociològic i físic perquè hi ha estructures que no han canviat. La judicial, per exemple, que considera el maquis un grup terrorista.
El treballador no hauria d’oblidar mai que no necessita cap sindicat, ni tan sols la CNT. Organitzar-se està molt bé, però no està bé que et vinguin a buscar perquè els facis tota la feina. El treballador ha de ser part de la seva pròpia lluita i no cedir el protagonisme als sindicats. D’aquesta manera funcionem a la CNT, amb militants actius i proactius en les diferents lluites laborals i sindicals.
El Primer de Maig de 2021, la CNT denunciava la precarietat i baixos salaris que perjudiquen a una gran part de la població, així com l’abús dels preus a l’hora d’accedir a un habitatge —“ens expulsen dels nostres barris”— o les retallades en temes tan importants com la sanitat i les pensions que fan patir a molta gent humil. En l’àmbit de ciutat, quins altres temes o qüestions defenseu o reivindiqueu actualment?
En el tema de l’habitatge fem tàndem amb el Sindicat de Llogateres des de fa uns anys. Ens preocupa també tot allò relacionat amb el consum. La classe treballadora no té independència econòmica i, a més, practica un consum irracional. Des de la CNT fomenten un consum més racional, especialment en el camp energètic.
També ens preocupa el patrimoni de la ciutat, perquè és part de la història local i es necessiten llocs on la gent pugui fer coses. Les antigues fàbriques de Can Trinxet, Albert Germans o CosmeToda són bons exemples de patrimoni que hauria d’estar al servei de la població. Com a arqueòloga, opino que des de l’administració no es vol recuperar el patrimoni, moltes vegades per pura especulació.
A més, des del 2022 estem treballant en tot allò relacionat amb la transició ecològica i energètica, és a dir que també estem en contacte amb el moviment ecologista.
Al cartell del Primer de Maig del 2021 també hi era el logo de la plataforma ciutadana “Un altre l’Hospitalet és possible”. Teniu o heu tingut relació amb altres sindicats, organitzacions polítiques i entitats i col·lectius de la ciutat?
Amb la resta de sindicats podem coincidir en lluites concretes, però en general no tenim relació. Cadascú fa la seva feina. En canvi, amb plataformes i col·lectius ciutadans sí que tenim relació. Està molt bé tenir tota aquesta xarxa veïnal perquè cada plataforma sap més que nosaltres de les seves lluites i, sobretot, perquè no ens prenguin el pèl.
En qüestions de lluita feminista, també és molt positiu tenir una xarxa perquè deixin ben clares quines són (i no són) les reivindicacions des de dins del moviment. La CNT està enxarxada amb el moviment feminista de la ciutat. Tenim molt clar que alliberar-se implica qüestionar el patriarcat estructural.
L’acció sindical de la CNT s’expressa mitjançant el principi de l’acció directa, que significa que els conflictes entre capital (empresaris) i treball (treballadors i treballadores) han de resoldre’s entre tots dos sense intermediaris. Hi ha algun exemple recent de lluites sindicals de la CNT a l’Hospitalet i el Baix Llobregat?
Com a lluita més recent, destaquem la vaga del col·lectiu d’especialistes en arqueologia, un sector molt precaritzat. El conflicte ha durat onze mesos i la CNT hi ha tingut un paper destacat. Al Baix Llobregat fa uns quatre o cinc anys vam tenir molta feina sindical al sector del handling de l’aeroport del Prat, on tenim mig centenar d’afiliats.
Actualment, el Sindicat de Llogateres de l’Hospitalet celebra assemblees a la seu de la CNT. Quan i per què va començar aquesta relació amb el moviment en defensa del dret a un habitatge digne? Quina és la vostra postura respecte a aquest tema a la ciutat?
Era lògica l’aliança si tenim els mateixos objectius. La gent del moviment en defensa del dret a l’habitatge en sap més de certes qüestions que nosaltres i no calia duplicar esforços. Assumim la seva lluita com la nostra i els donem suport total. En conseqüència, des de la CNT critiquem de manera explícita l’especulació urbanística, l’existència dels fons voltor, la proliferació dels hotels i els apartaments turístics, etc. L’Hospitalet ha acollit tot allò que no vol Barcelona, tal com va afirmar l’exalcaldessa Núria Marín sense gens de vergonya i fins i tot amb orgull.
El desembre de 2023 la CNT va fer un pas històric: per primera vegada al seu Congrés es va aprovar la creació d’una caixa de resistència permanent. Es tracta d’un fons solidari creat per sostenir econòmicament les vagues i els conflictes laborals. L’heu fet servir en algun moment a l’Hospitalet?
A l’esmentada vaga d’arqueòlegs, per exemple. Els diners venen de les quotes d’afiliats i de campanyes al carrer, que també serveixen per visibilitzar les lluites, és clar.
La formació de la classe treballadora ha estat des dels seus inicis un pilar fonamental de l’anarcosindicalisme. Per què penseu que és fonamental? Quina formació oferiu actualment a l’Hospitalet?
Els treballadors i els ciutadans d’avui dia som analfabets digitals, estan en mans de les administracions, del poder. Per això és fonamental l’organització i la formació en eines digitals o en qüestions jurídiques, per exemple. A banda de cursos de formació, també fem xerrades i altres activitats, com conferències de militants sobre temes determinats.
En un article publicat el 2025 assegureu que en el lloc de treball cal estar afiliat al Sindicat perquè és una protecció bàsica per resoldre problemes amb les nòmines, amb el pagament del salari o amb els horaris de treball. Quina protecció oferiu a la classe treballadora hospitalenca?
Oferim sobretot protecció jurídica i laboral. L’organització sindical és bàsica per als treballadors davant qualsevol problema que pugui tenir amb l’empresa.
Quin és el nombre actual de treballadors afiliats a l’Hospitalet?
Actualment, hi ha al voltant de 350 afiliats i afiliades al sindicat, quan entre el 1977 i el 1979 la xifra va arribar a ser de 2.500 treballadors, abans d’un període de marginalització als anys vuitanta i noranta del segle passat. Encara que sigui un percentatge ridícul en termes sindicals, per a la CNT és una fita perquè mai havíem tingut un espai molt clar a la ciutat, a partir d’un procés de repensar-nos com a sindicat en un sentit proactiu i propositiu.
