Els grups municipals van insistir-li al govern la necessitat de fer inversions, als barris i al conjunt de la ciutat, en zones verdes i en espais d’equipaments imprescindibles

A ningú se li escapa que el capítol d’inversions dels pressupostos municipals son una mena de brúixola de la capacitat d’intervenció pública sobre la realitat municipal. Suposa dedicar una part dels ingressos municipals per millorar equipaments, infraestructures, ampliar patrimoni i oferir serveis de qualitat a la ciutadania. Especialment en ciutats d’una densitat demogràfica aclaparadora i amb dèficits de sol, de zones verdes, d’equipaments, de serveis i d’infraestructures, encara molt més, com és el cas de l’Hospitalet.

La realitat que es va posar de manifest en el darrer ple, explica a bastament la realitat que vivim a la ciutat. En el punt sisè de l’Ordre del Dia es pretenia donar compta al ple municipal de l’annex d’inversions del pressupost municipal d’aquest exercici. Pel que van explicar els grups municipals, dels 37 milions inicials s’ha passat a un gruix de 104 milions d’euros pel 2025, dels quals més del 80%, a finals de setembre, quan s’obre el darrer trimestre de l’any, no s’han executat. Vol dir que en prou feines s’arriba al 16% del que estava pressupostat i per tant que una cosa son els propòsits i una altra cosa molt diferent el que s’aplica. És a dir, hi havia 104 milions per invertir en millores i només s’han gastat una mica més de 16 milions en els primers 9 mesos de l’any. Això, que podria semblar un senyal inequívoc de la incapacitat de governar que té l’equip del PSC local, no és res més que la sintonia amb la que s’adorna el discurs des de fa molts anys. La realitat és que al 2021 només es va invertir el 23% del que s’havia pressupostat, l’11% el 2022, el 25% l’any 2023 i menys del 20% el 2024.

Com van explicar els grups d’oposició, la credibilitat dels pressupostos d’inversió és nul·la hores d’ara: una cosa és el que es diu que es farà, i una de molt diferent el que s’acaba fent a final d’exercici, de manera que des de fa bastants anys —i aquest any tornarà a passar—l’Ajuntament de l’Hospitalet —que governa una de les ciutats de l’àrea metropolitana amb més necessitats de millores en la majoria d’àmbits— presenta a final d’exercici superàvit de comptes, que s’ha de dedicar necessàriament a retornar deute als bancs. Baixa el deute, és clar, però la ciutat es deteriora cada dia més. Fins ea punt que, en alguna de les intervencions, els grups de l’oposició van manifestar que arribarà un dia que l’Hospitalet tindrà problemes perquè acabarà l’exercici amb superàvit i s’haurà acabat el deute bancari.

La realitat és que fins a la data del donar compta al ple, no s’havia invertit res amb l’EMCA, per exemple, res amb les escoles bressol, res en climatització, res en patrimoni (Harmonia, Castell de Bellvís…), poquíssim en zones verdes, etc.

En aquest sentit, els grups d’oposició van esplaiar-se en remarcar la necessitat cada vegada més frapant, d’adquirir patrimoni necessari per els barris. Per exemple, no s’ha adquirit l’edifici de l’antiga Acadèmia Cultura que segueix tancat, del magatzem d’Olis Regàs a Santa Eulàlia, de les instal·lacions del Cinema Modern a Collblanc. No s’ha gastat ni un euro en arranjar les instal·lacions fabrils de Cosme Toda, ni les de Can Trinxet, s’ha abandonat la idea d’adquirir el local de l’Auditori de La Torrassa —que podria servir per altres activitats que no fossin les d’aplegar públic per espectacles—, etc.

Com que el punt no requeria votació, es va quedar simplement en l’exposició de mancances que posa de manifest la incapacitat del govern per fer polítiques actives. En un punt posterior es parlaria de l’adquisició recent de l’espai annex a la regidoria de La Torrassa. Però fins i tot en aquest punt l’oposició va explicar que la taxació era de 850.000 euros mentre que l’Ajuntament s’ha compromès a pagar 1.100.000. Tenint en compte que es tracta d’un espai qualificat com equipament i, per tant, amb dificultats de demanda comercial, podria fins i tot haver-se negociat per sota del preu de taxació. Però com  que el diner és públic…

ERC-EUiA va votar amb el govern i la resta de l’oposició es va abstenir, desconfiant que es defensi un nou hospital general de l’Hospitalet i s’impedeixi construir més blocs

Amb un discurs extens i especialment destinat a agrair al grup municipal d’ERC-EUiA haver votat amb el govern local l’aprovació dels estatuts i el conveni regulador del Consorci Porta Diagonal-Campus Clínic, l’alcalde Quirós va tancar en el passat ple, el debat sobre la importància d’aquest instrument de planificació de la zona nord de la ciutat en l’extrem entre Barcelona, Esplugues i l’Hospitalet, a l’àrea de Can Rigalt.

Tot i que no es va comentar el contingut del que s’estava aprovant —uns estatuts d’un Consorci i un conveni regulador— el tinent d’alcalde Alcaide va explicar la importància que l’Hospitalet formés part d’un Consorci que ha de tractar un pla director urbanístic de 70 Ha, on hi va el gran complex del Clínic de Barcelona i tot el sistema de mobilitat annex, però també el tractament urbanístic de tota la zona, majoritàriament en el terme municipal de l’Hospitalet i actualment molt degradat. Per decidir el què i el com de tota aquesta pastilla de 70 Ha de la zona nord de la ciutat, s’ha aprovat la regulació d’un Consorci on l’Hospitalet hi forma part, però també quatre administracions supramunicipals (La Generalitat i el Servei Català de la Salut, la Diputació i l’AMB), dos organismes oficials (el Consorci del Clínic i la Universitat de Barcelona) i els tres ajuntaments implicats (Barcelona, Esplugues i l’Hospitalet).

La part del terme municipal de Barcelona està assegurada: allà hi va el complex sanitari; a la part d’Esplugues, molt minoritària, els enllaços de mobilitat. La gran pastilla urbana correspon a l’Hospitalet i és en aquesta pastilla on el tinent d’alcalde Alcaide va avisar al ple que l’espai públic només és un 25% del total, de manera que el 75% restant és de propietat privada i, per tant, susceptible de convertir-se novament en un espai idoni per l’edificació.

El consens que es va observar en els grups municipals d’oposició que van expressar la seva opinió era evident: no es pot renunciar a l’Hospital General de l’Hospitalet (sigui a la pastilla de Can Rigalt o a la zona propera on s’aixeca l’obsolet antic hospital de la Creu Roja) i, amb menys èmfasi, no es pot permetre més edificació: s’ha de preservar la totalitat de l’espai per zones verdes i equipaments.

Sobre aquest punt no hi va haver pronunciament específic del govern municipal. Sembla que no es vol renunciar a que la ciutadania de l’Hospitalet sigui atesa a la pròpia ciutat (però no és va aclarir si dintre de les instal·lacions del Clínic o en un Hospital General al marge) i no està clar que es renunciï a construir més habitatges perquè l’alternativa és exercir la moratòria edificativa i adquirir els terrenys per fer equipaments i zones verdes, i això no està gens garantit. Donaria la impressió que el govern municipal defensa formar part del Consorci per tal de convèncer als seus integrants que han de fer un esforç inversor per eliminar el terreny privat, però ni això s’ha explicat específicament, ni està gens clar que les institucions es vulguin comprometre a facilitar les necessitats de l’Hospitalet. Fins ara, la realitat posa en evidència que s’ha fet sempre totalment el contrari: beneficiar els interessos del poder econòmic i de la ciutat de Barcelona. I si no, només cal mirar l’exemple de la Fira de Barcelona.

De fet, la ciutadania hospitalenca fa mesos que reclama al govern una explicació sobre el que s’està coent al Consorci, sobre quins son els eixos sobre els quals es treballa en el Pla Director Urbanístic de la zona del Clínic. L’Espai de Ciutadania, una plataforma ciutadana que agrupa a una seixantena aproximada d’entitat de la ciutat (les més actives) fa gairebé un any va demanar al tinent d’alcalde Alcaide que expliqués a fons el que es projecte a Can Rigalt. Tot i que va mostrar la seva disposició, la compareixença s’ha perllongat de manera indefinida i ningú, tret del govern, té la més mínima idea sobre què es planteja per la seixantena d’hectàrees de l’Hospitalet en aquesta zona.

El que està clar és que, l’Ajuntament de l’Hospitalet, torna a ser molt minoritari en un Consorci on la gran part del territori sobre el que s’ha d’actuar correspon al nostre terme municipal i, el que no està gens clar és, que el govern municipal hagi posat sobre la taula, de manera decidida i amb caràcter irrenunciable, dues necessitats molt concretes: la construcció d’un hospital general per la ciutat i posar fre total a l’ocupació de més terreny lliure per construir més edificis d’habitatges, sigui de qui sigui la propietat de les parcel·les.

I molts ciutadans es temen que, en poc temps, el primer que es contempli a la zona siguin les grues de les constructores.

Centenars d’activistes de les organitzacions a favor del dret a l’habitatge assequible i contra l’especulació immobiliària, s’han manifestat en les tres anteriors edicions

Contra el que aconsellaria la mínima dosi de sensibilitat envers la realitat de l’Hospitalet, la Fira de Barcelona —en territori hospitalenc— obrirà novament les portes per quart any consecutiu a les grans empreses immobiliàries, en la trobada internacional The District, que ja en anteriors edicions ha rebut la protesta de nombrosos col·lectius a favor del dret a l’habitatge i contra l’especulació immobiliària. (Foto de portada: Desenes de manifestants van protagonitzar una protesta contra la feria l’any passat)

Aquest any, el Congrés Internacional obre les seves portes dimarts 30 de setembre amb una previsió d’assistència de més de 14.000 directius, professionals i empleats del sector immobiliari —des de la inversió a la promoció, en tots els seus àmbits— i un extens calendari de més de 190 actes amb la participació de 450 ponents, que tractaran temes tan suggerents com la inversió immobiliària més atractiva, els mecanismes del mercat per construir habitatge assequible o las perspectives financeres aplicades a la construcció.

Aquesta és una Fira oberta a tots els sectors que tenen a veure amb el mercat immobiliari actual, des de fons d’inversió, grans tenidors immobiliaris, promotors, gestors de la propietat, comercialitzadors i constructors. Hi haurà més de 14.000 m2 d’exposició, així com cinc auditoris i nombroses sales de reunions per establir contactes i promoure operacions diverses. Com ja és habitual estaran algunes de les societats mercantils més importants d’aquest àmbit a nivell internacional i algunes de les financeres amb més capitalització: Aedas, La Caixa, Banc Santander, Banc Sabadell, Deloitte, Deeplabs, Frux Capital, Merlin Properties, Greykite, TPG, Ardian, etc. que tractaran les perspectives del mercat a nivell mundial y els reptes de la inversió immobiliària en espais tensionats. La voluntat dels directius de The District és avançar-se als nous impulsos inversors europeus després d’aquesta fase d’estabilitat en què es troba actualment el mercat immobiliari a nivell internacional.

La diferència entre aquesta edició de The District i les anteriors rau en el fet que l’Ajuntament de Barcelona, responent a l’acord amb els Comuns sobre crèdits extraordinaris dels pressupostos, va renunciar a la subvenció directa de 250.000 euros que adjudicava al Saló, despesa que ja havia estat qüestionada en anteriors edicions.

En l’edició de l’any passat, The District va rebre la protesta activa dels activistes del Sindicat de Llogateres i de la PAH, conscients que trobades internacionals d’aquest estil contribueixen a l’encariment dels habitatges i a desarticular la vida dels barris. Centenars de manifestants amb pancartes protestaven d’aquesta manera contra l’organització d’un event internacional que tracta d’estudiar nous mecanismes per mantenir l’èxit de la especulació immobiliària com a negoci, sense parar l’atenció en el fet que el Congrés s’organitza en una de les ciutats més denses d’Europa i on l’especulació urbanística ha marcat profundament la seva història urbana.

Durant la protesta del 2024, els manifestants van ruixar amb pols de color a molts congressistes i es van produir corredisses i fins i tot una detenció. L’any passat les protestes no van superar la barrera dels Mossos d’Esquadra, a diferència de la primera edició en què molts manifestants van introduir-se dins de les instal·lacions per expressar el seu rebuig i boicotejar la celebració.

Productes robats a altres llocs de l’àrea metropolitana, es detecten en diferents carrers de la zona nord de la ciutat

Els veïns de la zona propera al Parc de les Planes, tant tocant a Can Serra com a La Florida, estan farts que l’espai s’hagi convertit en una zona permanent de festes i conflictes, especialment els caps de setmana, però no només. El problema que pateix el Parc de Les Planes no és pas exclusiu. La resta d’espais oberts de la ciutat, ja siguin petites zones verdes, placetes o jardins, també s’han convertit de manera reiterada en espais que s’omplen de gent que posen música amb altaveus i micròfons, que venen tot tipus de begudes i que consumeixen i trafiquen amb drogues, segons explica un veïnat desesperat que ja no sap a on fer arribar la seva veu, perquè la Guàrdia Urbana no respon —i si respon no té capacitat per actuar— i a l’Ajuntament no els volen rebre. (Foto de Portada: Preparant, per la tarda, la festa del vespre).

La música fins a altes hores de la matinada, la brutícia posterior i baralles i cridòria, son les conseqüències reiterades de l’absència de control i la negligència municipal que ja era normal l’any passat i que aquest estiu s’ha multiplicat tenint en compte la incapacitat del govern municipal per posar-hi fre.

No hi ha setmana que l’Hospitalet no sigui notícia als mitjans de comunicació per successos, delictes i robatoris que es registren de manera habitual —a tots els barris, i no solament als més densos—. Fins i tot robatoris que es produeixen a altres espais de l’àrea metropolitana, acaben posant a l’Hospitalet en el centre de la investigació policial. No fa gaire, robatoris amb violència que han tingut lloc a pàrkings de supermercats no vigilats fora de la ciutat, i que han tingut com a conseqüència el furt de mòbils (especialment iphones), assenyalen carrers de l’Hospitalet com els llocs on se situen els aparells en les apps de recerca d’aquests models, després del furt. En la darrere setmana, aquest digital té la constància d’una ciutadana a la que van robar una borsa amb violència a Sant Vicenç dels Horts i on, dies després, el rastre del mòbil robat se situava al carrer Aigues del Llobregat de La Florida i un parell de dies més tard al carrer Elipse del mateix barri. En altres ocasions les senyals han marcat habitatges propers a la Tecla Sala.

Els Mossos d’Esquadra aconsellen a les víctimes d’aquests furts, que notifiquin el rastre del telèfon al 112 per tal que una patrulla dels Mossos pugui apropar-se a les adreces assenyalades i tingui cura de la sospita.

Durant la passada setmana també, els Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional, amb el suport modest de la Guàrdia Urbana, van fer 10 detencions, dues imputacions per furt més una receptació i 605 identificacions de persones (en l’operació Kanpai) que eren responsables de 1.986 actes delictius o faltes. També es van fer inspeccions a 8 bars conflictius i es van obrir 14 sancions administratives; a una joieria que no tenia registrades joies per valor de 2000 euros que van ser incautades, i a uns altres 3 locals als quals es van obrir sancions administratives per tenir treballadors immigrats sense contracte. També es van tramitar 8 denúncies per captació de substancies estupefaents i una per possessió d’arma blanca.

Aquestes operacions Kanpai a l’Hospitalet es repeteixen mes a mes. Al maig va haver 662 identificacions amb un total de 1.420 antecedents registrats, va haver 5 detinguts i un munt de denúncies i inspeccions. Al juny es van identificar 48 persones i es van imposar cinc denúncies per tinença de drogues. Durant el 2024 (operació Nautilus) es van imposar més de 400 sancions i es van tancar 60 locals que incomplien la llei.

L’Hospitalet s’està convertint en la ciutat del delicte, segons manifesten els veïns, que afirmen a aquest digital que comencen a sentir l’alarma ben a prop. “Sempre havia existit la frustració que els mitjans de comunicació només parlaven de l’Hospitalet per explicar desgràcies. Això semblava que havia canviat. Ara, però, tornem a la situació d’abans, malauradament”, ens expliquen. No només es queixen els veïns del Parc de Les Planes. Això mateix passa a la Plaça de la Solidaritat, al Parc de la Marquesa, a la Plaça Espanyola i a la zona de Can Rigalt, entre d’altres…

Una imatge, millor que mil paraules

Dues hores de debat per explicar que els serveis socials no hi son quan se’ls necessita i que les Administracions han d’actuar d’urgència per evitar el conflicte social

Entre la necessitat habitacional i la saturació de l’espai públic, era el títol de la taula de debat que, per commemorar el Dia Mundial de la Democràcia, va organitzar ahir a la tarda el Foment de la Informació Crítica a la sala d’actes de la Tecla Sala.

Presentats i moderats pel president de l’entitat, el periodista Lluís Berbel, van estar presents representants de diversos organismes que treballen directament la realitat de la precarització habitacional a l’Hospitalet i el president de la Taula Local de l’Habitatge, una taula de participació que depèn del Consell de Ciutat i en la que s’ha debatut durant uns quants mesos la problemàtica de l’habitatge a la ciutat.

El president de FIC va explicar que l’entitat celebra anualment aquesta efemèride amb debats d’actualitat sobre la situació que viu la ciutat en diferents aspectes i va destacar que enguany la situació de la democràcia al mon travessa moments difícils assenyalant que no és possible parlar d’Estats democràtics quan ens referim a estats que practiquen el genocidi sobre una població desemparada a la qual han ocupat el territori o la invasió de la sobirania d’un país veí, que son els casos d’Israel i Rússia. Entrant de ple en la matèria de debat va explicav la necessitat habitacional de la població hospitalenca, precisant que els preus de l’habitatge tant de venda com de lloguer estan desorbitats i que la proximitat de Barcelona juga en contra, com gairebé sempre en aquest municipi. A més, la construcció desaforada i especulativa, la proliferació de pisos turístics, lloguers de temporada i lloguer d’habitacions, influeix en els preus, de manera que cal contrarestar la tendència del mercat amb polítiques d’habitatge públic, no cedint el poc espai lliure que li queda a la ciutat i proposant la rehabilitació, com un mecanisme d’estabilitat.

Va denunciar també la incapacitat del govern local per gestionar l’escassíssim parc d’habitatge públic i va denunciar la poca eficàcia de les Administracions a l’hora de posar en el mercat els entre 8 i 10.000 pisos buits que hi ha a la ciutat.

L’Administració local ha de posar remei

Sobre tots aquests aspectes van abundar la resta de ponents. Toni García, president de la Taula de l’Habitatge es va referir al disseny caòtic de la ciutat, a la crisi habitacional cronificada i al mal que van fer les propostes del PP sobre la llei del sol que va saturar el territori, sense resoldre l’encariment dels preus. Va denunciar l’escasedat d’habitatge social (un 3%) quan hi ha països a Europa per sobre del 30% (Països Baixos) i la fórmula de l’antiga llei que no posava obstacles a la venda en el mercat lliure d’habitatges socials de compra. Va fixar l’atenció en aquest punt, en el cas del barri del Gornal on això pot seguir passant i va reclamar a l’Administració local que hi posi remei.

Va explicar també el treball de la Taula Local de l’Habitatge i les conclusions a les que ha arribat, que espera que serveixin per posar en marxa un Pla Local d’Habitatge basat en les recomanacions que s’agrupen en cinc grans àrees: 1) la diagnosi i avaluació de la realitat hospitalenca, executant un cens real dels infrahabitatges i dels habitatges buits; activant una política de rehabilitació d’habitatges tenint en compte que hi ha 8.000 pisos que precisen d’una rehabilitació urgent i reclamant, per tant, el suport de les Administracions, perquè l’Ajuntament sol no podrà fer-hi front. 2) la disposició d’habitatge públic assequible tenint en compte que hi ha un dèficit registrat de 3.000 habitatges que la ciutat necessita i afavorint un percentatge del 30% d’habitatge públic en les noves promocions. 3) un treball d’eliminació dels pisos turístics, que encareixen el mercat i no donen solució a les necessitats veïnals, possibilitant la inspecció, sancionant als gran tenidors que especulen amb les propietats i posant els pisos buits en aquest mercat d’habitatge social. 4) dissenyar un sistema local de gestió de l’habitatge públic protegit, creant una empresa local que ho gestioni amb rigor i 5) aplicant mecanismes de mediació que garanteixin que s’actua davant la proliferació de desnonaments. Va concloure afirmant que l’eina ja s’ha posat a disposició del govern i que és el govern local el que ha d’activar aquest Pla Local 2025-2030 perquè es vegin els primers resultats.

Maite de la Concha, en nom de la Federació d’Associacions de Veïns, va fer un resum exhaustiu de les necessitats que presenta la ciutat en tots els ordres. Un d’ells, l’habitatge assequible per la ciutadania, que és un dret constitucional que no es compleix. Va destacar l’evidència d’una ciutat saturada que no té espai públic i va demanar al govern local una compra activa de sol per tal de garantir les necessitats actuals dels veïns i les que s’esperen davant el creixement desmesurat de la població. Va exigir una política conscient de fre a la densificació i de recuperació pública d’habitatges, per intervenir en el mercat i abaixar els preus. I es va mostrar molt enèrgica en l’exigència que l’habitatge públic només serveixi per mitigar la necessitats socials i no pas per fer negoci, ni per part de les empreses inversionistes ni per part dels particulars que van comprar en el seu dia a preu social i que ara venen a preu de mercat. Es va pronunciar contra els pisos turístics, contra la proliferació de residències d’estudiants, però també contra totes aquelles mesures que contravinguin qualsevol tipus de legalitat com ara la vaga de lloguers. Va reclamar que s’intervingui sobre la Sareb i la seva propietat de pisos buits i fins i tot va mostrar-se contrària a la tasca especulativa de l’Església Catòlica que ha escripturat un munt de propietats que posa a la venda de manera especulativa quan li convé.

Casos específics d’abús en la pràctica de lloguers

A continuació, Isidre Lorenzo, de la Plataforma Veïnal contra l’especulació immobiliària va explicar casos concrets d’especulació en el mercat de l’habitatge i casos específics d’abús en la pràctica de lloguers. Va reclamar un servei d’inspectors que sigui capaç de detectar els abusos i posar-hi fre i va comentar casos concrets d’habitacions que es lloguen a 800 euros mensuals, pàrkings que es converteixen en habitatges tenint en compte la necessitat de les famílies i un munt d’habitatges dividits i baixos comercials que es lloguen sense tenir ni tan sols la cèdula d’habitabilitat. Aquesta realitat, tan viva a la ciutat, resulta escandalosa perquè s’està fent sense amagar-se i sense que els serveis socials de l’Ajuntament ni tan sols ho detectin.

Estrella Ambrojo de la Plataforma Anti Hipoteca Ciutat de l’Hospitalet va explicar la feina de la PAH en els darrers 10 anys per assegurar que el tema dels desnonaments sempre ha estat un problema de gran tensió emocional pels que ho viuen, però que ara està en el seu pitjor moment. Com exemple, va exposar que al llarg dels 9 anys últims la PAH havia aconseguit que 140 famílies desnonandes poguessin aconseguir un lloguer social, mentre que en el que porten de 2025, no n’han aconseguit ni un. Els desnonaments ara son més ràpids que mai, sempre es produeixen sobre propietats de grans bancs o de grans tenidors (mai de propietaris privats) i es va queixar que mai hi ha força pública quan la ciutadania la necessita, però no falta mai quan es tracta de perjudicar als més pobres. Es va queixar que l’Ajuntament sempre fa promeses però les incompleix totes, i va acabar assegurant que aprofitant el Dia de la Democràcia, defensar el dret a l’habitatge és defensar la democràcia i que la democràcia sense drets, és simplement un concepte buit de contingut.

Javi, el representant del Sindicat de Llogateres, va explicar la feina de la seva organització i els abusos que suposen els preus dels lloguers que malgrat que es parla que son de 800 euros de mitjana, la realitat és que és molt difícil trobar un habitatge a l’Hospitalet que es llogui per menys de 1.000 euros. Es va queixar de la proliferació de lloguers de temporada i de la nul·la capacitat de les Administracions per regular els preus del lloguer i els abusos dels propietaris i la necessitat que es generin ajuts per fer front a una realitat que amenaça amb esclatar cada dia que passa a ciutats com l’Hospitalet. Va defensar la necessitat de la unió —com havia fet també l’Estrella Ambrojo— per tal de fer un front comú dels vulnerables davant tots els poders, i va argumentar que l’habitatge no pot ser un bé de mercat i que mentre no es trenqui aquest mecanisme no hi haurà un autèntic equilibri entre la necessitat i el dret a l’habitatge i la realitat quotidiana.

Durant les dues hores llargues que va durar el debat posterior, va haver múltiples intervencions dels presents que van aportar les seves experiències personals i que van constatar el que des de la taula es posava de manifest, que el problema de l’habitatge a ciutats com l’Hospitalet s’ha convertit en la dinamita que pot fer esclatar el conflicte social latent.

Mentre tant, es manté el dubte respecte de la convocatòria d’un ple extraordinari sobre el conflicte de la GU i la crítica situació de la seguretat ciutadana

Ahir al matí es va produir la vista de la demanda interposada pel sindicat de CCOO de l’Ajuntament, en el Tribunal del Social, contra el govern municipal per l’incompliment de la tramitació del conveni col·lectiu pendent d’aprovació i publicació des que es va acordar fa dos anys. Van estar presents representants de CCOO, d’UGT i del SPC sense que es presentés ningú de la resta de forces sindicals ni tampoc cap responsable municipal, excepte l’advocada dels serveis jurídics municipals. La lletrada ha presentat —segons CCOO— un informe amb data 5 de setembre on s’argumenten “un conjunto de catastróficas desdichas” que han impedit la ratificació del conveni del 2023, reclamant que la vista es traslladés a un tribunal superior.

Uns quants dies abans, segons aquest mateix sindicat, la direcció de Recursos Humans va proposar a la secció sindical, l’ajornament del procediment sense presentar cap proposta alternativa, raó per la qual, els representants sindicals de CCOO que porten 920 dies esperant alguna proposta alternativa que resolgui la situació, s’hi van negar.

Un comunicat del butlletí Coco Flash publicat ahir mateix a prop de migdia, explicava que el representant del SPC, malgrat no haver signat el conveni del 2023, es va pronunciar favorablement a la demanda de CCOO, reclamant del tribunal que dicti una resolució que obligui a tramitar el conveni. En canvi, la secció sindical d’UGT, ha mantingut —segons CCOO— la mateixa postura que l’Ajuntament i no ha proposat la ratificació del conveni col·lectiu que van signar en el seu dia. CCOO explica en el seu comunicat que la sorpresa protagonitzada pel sindicat socialista era “esperada”.

Comunicado Coco Flash

Per la seva banda, la secció sindical d’UGT ha tret posteriorment un comunicat on explica que la demanda presentada per CCOO no era només contra el govern municipal sinó contra la resta de seccions sindicals que formen part del comitè d’empresa. En aquest comunicat la UGT explica que el conveni del 2023 havia de tenir una vigència de dos anys i afirma que “per una sèrie d’objeccions tècniques i jurídiques el conveni no s’acaba d’aprovar ni publicar”. Afirma que “al maig de 2025, CCOO demanda a l’Ajuntament i la resta de sindicats” i defensa que es negociï un nou acord tenint en compte que el conveni signat el 2023 ja ha quedat obsolet.

En el comunicat expliquen també que als tribunals es proposava defensar la publicació del conveni “que no és a les nostres mans, a més d’una indemnització per danys morals” i es queixen que CCOO no comptés amb la resta de sindicats per demandar l’Ajuntament “en comptes de fer-ho unilateralment i demandar també els sindicats que conformen el Comité”.

Finalment UGT afirma que “vergonya els hauria de fer demandar la resta de sindicats (cinc); demanar una indemnització econòmica i pretendre a tota costa la publicació d’un conveni obsolet en que no han participat quatre sindicats amb representació al Comité.”

Comunicado de UGT

Finalment, tant el comunicat de CCOO com el de la UGT, fan una sèrie de consideracions respecte de la Guàrdia Urbana. Els primers, afirmant que “potser la preocupació d’UGT està més centrada en la Plataforma que han creat amb els sindicats policials que en defensar els interessos de tota la plantilla” i els segons preguntant-se “on era CCOO en les reivindicacions de la Guàrdia Urbana?”.

CCOO finalment afirma que la seva secció sindical participa “a la mesa de treball de la Guàrdia Urbana” i defensa “que si hi ha 4.500 euros per la GU, també hi siguin per la resta de la plantilla municipal”.

Per últim, destacar que tots dos comunicats de les seccions majoritàries porten el mateix títol: “Vergonya aliena”.

Ahir va transcendir també la notícia que el decret que va signar el govern el dia 5 de setembre que obligava a cercar alternatives per cobrir els serveis de la guàrdia urbana quan no hi hagi prou efectius —i que la pròpia UGT de la GU ha impugnat judicialment— continua absolutament vigent i ni tan sols es debatrà —va explicar ahir el regidor encarregat en una entrevista a la TV pública— fins que les negociacions no arribin a bon port.

D’altra banda, no hi ha resposta aparent —perquè en l’esmentada entrevista el responsable municipal no ho va aclarir— sobre si hi haurà o no ple extraordinari sobre el conflicte amb la GU i la crítica situació de la seguretat a la ciutat.

El grup popular es queixa de la improvisació aplicada a la regulació de les zones verdes i blaves, i al caòtic sistema de carrils bici a la ciutat

Tal com va posar de manifest el grup municipal del PP a primers de setembre, sembla que els veïns de Bellvitge han fet arribar al govern municipal que si es posen zones verdes d’aparcament al seu barri, les esborraran de manera immediata i això ha fet que Bellvitge i Gornal siguin els dos únics barris de la ciutat on no hi ha places verdes d’aparcament.

El grup municipal del PP va denunciar al respecte que posar zones verdes d’aparcament pels residents a tots els barris excepte a Bellvitge i Gornal, és una discriminació absoluta entre ciutadans en funció del barri on resideixen que pot resultar fins i tot il·legal perquè marca un precedent de tractament desigual a la ciutadania. El grup popular a més, denuncia la discriminació entre barris no solament per la decisió de no incloure a Bellvitge i Gornal en la globalitat de l’aparcament verd a tot el municipi, sinó pel fet que un resident de La Florida no pot aparcar lliurement en la zona verda de Collblanc, per exemple. És a dir, la gratuïtat de les zones verdes d’aparcament només funcionen pels residents però no per la resta de veïns del municipi. Ni tampoc pels familiars. Els familiars tenen una reducció de la tarifa (0,20 euros/dia) però només si son pares o fills dels censats al barri i alguns familiars han comentat a aquest digital que és molt complicat tramitar la tarifa reduïda perquè l’han de fer exclusivament els residents, i han de presentar el Llibre de Família que acrediti el vincle i, si son parelles de fet que viuen fora de la ciutat, un volant de convivència. Una vegada tenen l’acreditació, només serveix pel barri de residència dels familiars. Si els censats al barri no tenien l’acreditació antiga l’han de treure també, perquè l’aplicatiu municipal només reconeix els vehicles donats d’alta i, així i tot, els residents han d’anar fins el parquímetre i fer el tràmit, cada vegada que aparquen.

A partir d’avui dilluns s’havien de posar en marxa les noves tarifes i el funcionament de les zones verdes d’aparcament però no està clar que sigui així. En qualsevol cas, la justificació de les zones verdes a la ciutat, que prové dels temps de l’alcaldessa Marín, feia referència a evitar que ciutadans d’altres municipis aparquessin als carrers de l’Hospitalet, fenomen que podia donar-se només als barris que toquen amb Barcelona, Esplugues o Cornellà però no en tots els barris interiors, La Florida-Les Planes, Can Serra, Pubilla o Sant Josep on també és vol aplicar, cosa que demostraria que la voluntat té més a veure amb l’afany recaptatori ­–ni que sigui de comerciants i familiars de residents que han de pagar en les zones verdes— que no pas amb l’excusa que es va donar en el seu dia.

Si el problema de la densificació urbana ja era prou complex pels vehicles dels ciutadans, ara el tema de les zones verdes d’aparcaments encara ho complicarà més, perquè han desaparegut places lliures (vegis la foto), s’han reconvertit algunes directament en zones blaves i en alguns barris les mateixes associacions de veïns han denunciat directament que els havien anunciat que hi hauria un número determinat, que a l’hora de la veritat és molt superior. I en aquest cas, pel que fa a les àrees blaves, el factor recaptatori si que sembla evident.

A banda, la política de posar carrils bici, sense estudiar a fons l’oportunitat i la necessitats en funció de l’ús, també ha estat motiu de queixa per part del grup popular. Parlen de carrils-bici infrautilitzats en zones industrials on hi ha acumulació de vehicles privats que provenen en bona part de fora de la ciutat o d’altres barris de la ciutat on només treballen —no hi viuen— i en alguns llocs, on coincideixen amb parades d’autobús o amb rengleres de contenidors de deixalles.

Tot plegat fa que es compliqui molt el tràfic interior i que lluny de facilitar la vida dels veïns i de les persones que treballen a la ciutat i viuen fora o en altres barris, la circulació i l’aparcament esdevinguin un problema afegit.

Només sembla haver una mica de consol en el fet que el conflicte amb la Guàrdia Urbana està en el seu punt més àlgid i, en alguns casos, no està clar que el règim de sancions pugui tenir ara mateix algun efecte, especialment allà on només poden multar els policies locals.