Més d’una tercera part dels veïns haurien estat al 2024 víctimes d’un delicte, i la ciutat és la pitjor de l’àrea metropolitana en percepció d’inseguretat

Com ja havíem avançat el passat 24 de gener en aquest mitjà, l’enquesta de victimització de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, situa l’Hospitalet com la primera ciutat del territori amb més impacte, amb un 30,8% de la població que ha estat víctima d’un delicte durant l’any 2024, vuit dècimes per sobre de l’any precedent, quan també era la ciutat metropolitana més conflictiva i més insegura (Gràfics 1 (2023), i 2 (2024)). Si hi afegim els delictes de ciberdelinqüència l’Hospitalet està 4 dècimes per sota de Badalona que és la primera ciutat de l’àrea metropolitana amb un 36,4% de la població afectada. L’Hospitalet passaria d’un 30,8% a un 36% afegint els delictes d’internet. Més d’una tercera part de la població total de promig, hauria estat víctima d’un delicte l’any 2024. Darrere de l’Hospitalet en xifres globals se situaria Barcelona i Badalona per aquest ordre. (Gràfic 2)

Ciutats del nostre entorn més immediat com Cornellà (17,7%), Sant Boi (18,9%) o Santa Coloma (20,9%) —amb delictes sense ciberdelinqüència— estan bastant per sota de l’Hospitalet. (Amb ciberdelinqûència, presenten xifres més altes Però encara substancialment per sota que l’Hospitalet).

L’avaluació dels serveis policials també registre dades significatives. En una escala entre 0 i 10, l’Hospitalet valora els Mossos d’Esquadra i també la Guàrdia Urbana local per sota de ciutats com Cornellà o Sant Boi, però per sobre que Badalona o Barcelona (Gràfic 3), mentre que el sentiment d’inseguretat global torna a situar l’Hospitalet per sobre de qualsevol ciutat del territori metropolità. A l’Hospitalet, el sentiment d’inseguretat és d’un 27,8%, gairebé el doble, per exemple, que a Santa Coloma; més de 4 vegades per sobre de Sant Cugat, i més del doble que a Sant Boi o a Cornellà (Gràfic4).

Els resultats per barris tornen a ser dramàtics a l’Hospitalet. L’avaluació del nivell de seguretat del barri de l’entrevistat es de 5,72 entre 0 i 10 i encara pitjor si es puntua sobre el conjunt de la ciutat: 5,4. Novament, la pitjor xifra d’entre les sis ciutats utilitzades com a model. I això no ha fet més que empitjorar si s’analitzen les comparatives entre el 2024 i el 2025. Baixa considerablement la percepció al barri: del 5,84 (2024) al 5,72 (2025) i també al conjunt de la ciutat. 5,54 (2024) i 5,40 (2025), respectivament. Novament per sota de qualsevol de les altres ciutats analitzades (Gràfic 5).

En aquest sentit, la sensació de que les coses empitjoren és general pels entrevistats de l’Hospitalet. El 38,6% dels enquestats consideren que l’evolució de la seguretat al seu barri de residència ha empitjorat i només un 13,5% pensen que ha millorat. El nivell d’empitjorament és el més alt si es compara amb les altres ciutats i el nivell de millora el més baix (també és molt baix a Sant Cugat o a Sant Boi, perquè el volum dels que pensen que segueix igual és molt majoritari) (Gràfic 6).

Pel que fa a la sensació global de seguretat, les xifres son encara més contundents. El 38,6% dels enquestats pensen que la seguretat al seu barri ha empitjorat mentre que no arriben al 14% els que afirmen que han registrat millores. Aquestes xifres son encara pitjors a la ciutat de Barcelona, considerada globalment, on més de 8 de cada 10 entrevistats pensen que la seguretat a la ciutat comtal segueix igual o ha empitjorat.

Malgrat el vot testimonial, és evident que el malestar pels nivells de densitat demogràfica dels barris que perjudica la qualitat de vida dels ciutadans, creix en l’opinió pública

Per primer cop en molt de temps, els consellers metropolitans de l’Hospitalet inclòs l’alcalde de la ciutat, més enllà dels partits als quals pertanyen, s’han abstingut en la votació del nou Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) que, per segona vegada, es portava a aprovació inicial. Els grups d’aquests consellers, ERC i el PSC, han votat a favor, igual que els Comuns i Junts, i altres formacions de municipis petits, mentre que el PP també s’ha abstingut i Vox ha votat en contra.

Tot i la versatilitat del nou PDUM que ha recollit al voltant del 85% de les 5.184 aportacions rebudes en el seu dia, i de l’exhaustiu treball desenvolupat des del 2010, els quatre consellers hospitalencs han considerat que resulta inassumible per la ciutat, la previsió d’incrementar en més de 6.000 habitatges l’espai residencial. Que el Pla Director prevegui crear 220.000 habitatges més a l’àrea metropolitana per superar l’any 2050 els 3,5 milions d’habitants en aquest territori ja suficientment saturat, només explica l’obsolescència del model de desenvolupament urbanístic que es contempla. Això a ciutats com l’Hospitalet resulta encara més aclaparador si es té en compte que estem parlant de la ciutat més densa de tot Europa amb barris al voltant dels 80.000 habitants per Km² i realitats de pobresa endèmica, pèssimes condicions d’habitabilitat i absoluta manca de serveis i equipaments, conseqüència directe d’aquest urbanisme depredador que només té en compte l’ocupació de més sol lliure i el negoci de promotors immobiliaris i constructors.

És significatiu el pronunciament dels consellers metropolitans de l’Hospitalet que han gosat trencar la disciplina de vot dels seus grups respectius, perquè de les quatre abstencions, tres corresponen a membres de la Junta de Govern local i el quart és el líder de l’oposició. Malgrat ser el gest un pur formalisme, és la primera vegada que govern i oposició a l’Hospitalet presenten una imatge uniforme. Ni tan sols han votat en contra, i era evident que l’aprovació inicial estava assegurada. D’altra banda, l’expressió més fidedigna d’aquest urbanisme que contempla el nou PDUM, és el projecte del nou barri d’habitatges que es projecta a tocar del nou Clínic i el desenvolupament urbanístic de la promoció del Biopol Gran Via, contra la qual s’han pronunciat els Comuns de fa anys, mentre que els altres grups s’ho han anat mirant amb una certa distància, excepte el PSC que és un entusiasta defensor.

És veritat que el que contempla el PDUM per l’Hospitalet es fonamenta, en paraules del portaveu d’ERC-EUiA, Jaume Graells, en “supòsits irreals o cronificats en el temps, com és el soterrament de les vies ferroviàries”, promesa eterna en temps de campanya electoral però convertida en paper mullat cada vegada que l’Administració Central ha d’intervenir. També és una evidència com explicava Graells que “basar el futur de la ciutat en infraestructures que no tenen calendari real és irresponsable”, a l’igual que si el PDUM “no és una eina municipalista, equilibradora i socialment justa i no protegeix la ciutadania de la massificació i de la tensió habitacional, no és el pla que la nostra ciutat necessita”.

La conseqüència d’aquesta coincidència d’intencions que cal saludar obertament ha estat aprofitada per Graells per demanar a l’alcalde “un debat de ciutat sobre el model urbanístic per treballar i consensuar aportacions conjuntes de ciutat al PDUM”, que com es va posar de manifest, està obert a la contribució dels municipis. Més inconcretes son les paraules finals del representant republicà quan comentava que “això demostra que quan a l’Hospitalet anem units en defensa dels nostres interessos com a ciutat, ens fem respectar”. No està gens clar que l’abstenció dels quatre regidors hospitalencs tingui més pes que el purament testimonial, però és una sorpresa que aquesta unitat testimonial s’hagi produït.

D’aquí que calgui posar molta atenció en l’argument final del republicà: “El futur metropolità no es pot construir a costa de sacrificar ciutats com l’Hospitalet”, perquè és evident que l’històric sacrifici de l’Hospitalet comença a pesar força sobre l’opinió pública dels ciutadans.

Els veïns reclamen que els Consell de Districte puguin tractar en l’ordre del dia aspectes de l’actualitat dels barris que habitualment no s’inclouen

Ara fa 13 mesos que l’equip de govern va assegurar que abans que acabés el 2025 s’aprovaria un nou reglament de participació ciutadana, adaptat als canvis tecnològics i a les noves propostes de consultes populars, amb la intenció de donar veu a cada vegada més persones i col·lectius. La idea era actualitzar un document que es va aprovar al 2013 per tal d’adequar-lo al nou marc normatiu que s’ha anat fent realitat en els darrers anys, i que volia respondre al desig de l’equip de govern de prestar més atenció a l’opinió ciutadana. En paraules concretes de Laura Garcia, fa més d’un any: “volem governar escoltant la ciutadania, que és una cosa que ja fem, però hem d’ampliar aquesta escolta”.

Per tot plegat es va iniciar un procés de participació, amb sessions als Consells de Districte, —que va costar els seus recursos a les arques municipals— i es va obrir una enquesta en línia que es va tancar a 31 de març de l’any passat per tal que la ciutadania hi pogués expressar les seves opinions i les seves propostes. Posteriorment es va elaborar un document resum que calia aprovar-se provisionalment per tal que es poguessin fer les oportunes al·legacions amb la idea d’aprovar-lo definitivament al desembre i que pogués estar en funcionament actiu a partir de primers d’any.

La realitat és que des de l’estiu que es coneix el document… i fins aquí hem arribat. Ni s’ha aprovat, ni s’ha obert període d’al·legacions ni hi ha cap termini al respecte. Això vol dir que a 14 mesos d’acabar-se l’actual mandat, es manté el mateix reglament de participació del 2013 —de fa 4 mandats enrere—, considerat il·legal en algunes de les seves proposicions per les sindicatures de greuges tant de la ciutat, com del conjunt de Catalunya. I amb la creixent indignació de la ciutadania que ja ha manifestat en diverses ocasions que el govern restringeix la participació especialment pel que fa als Consell de Districte i també a l’hora de preveure les peticions de paraula en els plens municipals.

Una recent roda de premsa del grup municipal d’ERC-EUiA denunciava “el bloqueig del procés participatiu” i la “constant interpretació restrictiva de les normes vigents” que s’han fet velles i que ja no responen a l’interès creixent d’una ciutadania que vol, cada vegada més, mostrar obertament el seu enuig i la seva decepció envers l’equip Quirós.

Pel que fa a als Consells de Districte, fa temps que els grups d’oposició li reclamen al govern que es pugui incloure en l’ordre del dia d’aquests consells, un punt que permeti la intervenció ciutadana sobre qualsevol qüestió d’interès general. Aquesta interpretació restrictiva que s’ha posat de manifest en alguns Consells de Districte ja ha ocasionat protestes dels veïns que han obligat en alguns casos a la intervenció directe dels tinents d’alcalde i del mateix alcalde per evitar conseqüències funestes.

En aquest capítol de la participació restrictiva s’incardinen també les maniobres dilatòries de l’equip Quirós pel que fa als acords sobre l’apertura de Ràdio l’Hospitalet o la reiterada aprovació de mocions que reclamen l’organització de debats polítics oberts a la televisió local.

Mentre tant, l’equip Quirós ha invertit 400.000 euros/any en la contractació de càrrecs directius eventuals, segons va denunciar l’oposició en el darrer ple

Aviat farà un any, segons CCOO de l’Ajuntament, que la Comissió de Teletreball que funciona internament per avaluar el seu funcionament i determinar noves incorporacions a aquest sistema, no s’ha reunit tot i que el seu règim està previst en les modalitats del servei municipal. Això implica que hi ha treballadors i funcionaris que van demanar teletreballar fa més de dos anys i que tenen denegat el permís, mentre Recursos Humans no avalua el teletreball, el culpa del problema de gestió de les àrees i manté una actitud que evidencia que no incorporaran més personal a aquest sistema. És per això que CCOO denuncia que no s’hagi obert el període de sol·licituds, que no s’hagi convocat a la Comissió de Teletreball i que no s’hagi informat a la plantilla de res al respecte.

La secció sindical confia, no obstant que, després del darrer Comunicat del departament del passat novembre, el personal que hores d’ara fa servir aquesta modalitat pugui conservar-lo i, davant del greuge comparatiu amb altre personal de plantilla que el voldria exercir, demana que els treballadors que vulguin teletreballar presentin una instància a Recursos Humans reclamant el dret al teletreball que servirà perquè CCOO ho pugui gestionar directament amb les autoritats municipals.

CCOO, així mateix, denuncia novament la política municipal en l’àmbit de personal reconeixent que els problemes de gestió, innegables, tenen  a veure especialment per la falta de personal en totes les àrees, que els grups municipals de l’oposició no han parat de denunciar als plens municipals des de fa anys, a l’igual que els sindicats. Com a exemple, CCOO explica que és el mateix departament de Recursos Humans el que al·lega que els retards en la concessió del teletreball també tenen a veure amb la manca de personal en aquest departament. No obstant això, no hi ha ple municipal on el govern no doni compta de noves incorporacions de personal directiu, procés sistemàtic que va fer que el representant del grup popular digués en el darrer ple que hi ha més “jefes que indios”.

El sindicat continua denunciant la falta de conveni també aquest any 2026: “no hi ha ni dotació pressupostària en els pressupostos acabats d’aprovar”; no hi ha noves previsions internes: “esperem nomenaments de promoció interna C2 i A2”; no hi ha previsió de cobrament dels deutes endarrerits: “se’ns deu el 0,5% del 2024 i hi ha persones fent hores extres sense cobrar-les des de fa mesos” i es mantenen els problemes d’actualitzacions de salaris: “no s’han actualitzat les taules retributives del 2025 (2,5%), ni es podrà regularitzar l’1,5% del 2026”.

Com a contrapès a la denúncia de CCOO, la darrera Junta del Consell de La Farga, reunit minuts abans del darrer ple, va aprovar el nomenament de la nova gerent de l’empresa municipal, Carme Gual, i en el mateix ple, es va donar compta del nomenament com a nou comissionat d’alcaldia de l’arquitecte Marc Armengol Puig, una nova plaça de personal eventual de confiança, que l’alcalde va explicar com imprescindible per posar en marxa les propostes encaminades al pla estratègic del Samontà.

Pel que van explicar els membres de l’oposició, l’arquitecte Armengol és en l’actualitat regidor del PSC a Terrassa i tindrà uns emoluments superiors als 70.000 euros/any. Els quatre darrers càrrecs eventuals contractats en els darrers mesos suposen una despesa superior als 400.000 euros que el representant del PP va afirmar que, destinats a incorporar nous treballadors municipals, suposarien una millora substancial d’alguns departaments hores d’ara saturats i incapaços d’oferir els serveis que la ciutadania necessita.

Una cinquantena llarga de persones assisteixen a la conferència de la psicoterapeuta i historiadora especialitzada en estudis sobre la dona, Lluïsa Carmona

Amb la sala d’actes de Can Riera plena de gom a gom, majoritàriament dones, va tenir lloc la conferència de la psicoterapeuta i historiadora especialitzada en estudis sobre les dones i el feminisme, Lluïsa Carmona, “De les cases d’acolllida als SIE. Apunts històrico-socials de la lluita per l’erradicació de les violències masclistes: de l’atenció a la transformació”.

La reconeguda historiadora, va ser membre de l’equip professional de la primera Casa d’Acollida per a Dones Maltractades de Catalunya i va dirigir i co-fundar l’entitat Tamaia, Dones contra la violència, una de les entitats que va treballar amb més intensitat per posar en marxa programes i instruments de combat contra les violències masclistes i que més a fons va tractar el tema de les societats patriarcals en el context del capitalisme.

La xerrada va servir per recordar l’extraordinari treball de multitud de dones, la immensa majoria des de l’anonimat i l’activisme, que han dedicat esforços i saviesa per combatre la xacra estructural del masclisme a les societats occidentals. Des dels anys setanta del segle passat fins ara mateix, la Lluïsa va anar desplegat tot el cúmul de circumstàncies que van esperonar les dones, especialment durant l’antifranquisme, per engegar projectes de lluita feminista que trencaven la dinàmica patriarcal del règim imposat pel nacionalcatolicisme i la cultura tradicional masclista del feixisme en el poder.

Va recordar moltes d’aquelles lluites i com, a poc a poc, la consciència de l’activisme feminista que cercava de manera immediata la igualtat de gèneres, va anar conscienciant la societat que la cultura patriarcal que considerava la violència contra les dones com quelcom natural, era justament allò que calia transformar d’arrel. Aquell activisme de la primera època que produïa missatges d’igualtat i de llibertat de les dones en esferes tan significatives con la llibertat sexual i reproductiva o l’alliberament dels costums, va anar modulant el missatge cap a l’eliminació de qualsevol violència de gènere i especialment en contra dels feminicidis que eren considerats simplement com una forma de criminalitat domèstica, però no com un problema estructural de la societat patriarcal.

L’ajut social a les dones a través de les cases d’acollida i tota la legislació desenvolupada per lluitar estructuralment contra la cultura masclista, des de les vocalies de dones de les associacions de veïns fins a les diferents tipologies de CAID, té en els SIE (Serveis d’Intervenció Especialitzada), l’últim instrument professionalitzat de suport i de combat contra la violència de gènere. Un instrument llargament reivindicat a la ciutat i finalment aconseguit molt darrerament.

Un dels missatges finals de la intervenció de la Lluïsa Carmona anava justament un pel encara més enllà: “caldria estar atents a la vigilància d’aquests serveis, de tots aquests recursos i eines, i especialment vigilar els paràmetres que tenen la funció d’erradicar les violències, que és el que contempla la llei catalana”.

L’acte havia de comptar amb l’obertura de la tinent d’alcalde de Ciutat de Drets, la Laura García, i la cloenda de l’alcalde David Quirós. Quirós va parlar al principi de l’acte i va marxar un quart d’hora després, mentre que la regidora va intervenir en l’apertura i va expressar la importància del treball de les dones al llarg del temps que ha suposat que ara les institucions puguin oferir aquest tipus de serveis tan intensament reivindicats.

Text llegit per Lluïsa Carmona