Els dos darrers pressupostos municipals es van aprovar gràcies al suport del grup municipal dels Comuns i al vot del govern local

El tercer divendres del mes de desembre al matí, si no hi ha canvis en el calendari de plens del darrer trimestre de l’any, se celebrarà el darrer plenari de l’any 2025, suposadament per aprovar, entre altres punts, el pressupost municipal per l’any 2026. De fet, la sessió del projecte de pressupost hauria de ser una de les més importants de l’any si el pressupost s’executés conforme al seu disseny anual, cosa que tradicionalment a l’Hospitalet no passa. Aquí, el més normal és que, sessió a sessió, s’aprovin modificacions de crèdit del pressupost que canvien sistemàticament el que s’aprova com a pressupostos generals i, de fet, el pressupost acaba convertint-se en una eina discrecional que s’acomoda al que es va improvisant mes a mes.

D’altra banda, pel que fa al pressupost d’inversions, una cosa és el que s’aprova de manera general i una altra molt diferent el que s’acostuma a executar. És a dir, una cosa és el que a finals d’exercici es preveu gastar en inversions de millora per l’any següent, i una cosa molt diferent el que finalment es gasta. Com han denunciat reiteradament els grups municipals d’oposició, per l’any 2024 es van preveure 80 milions del pressupost d’inversions i es van acabar executant 16 i per aquest any 2025 estaven previstos 106 milions i és molt possible que s’acabi l’exercici amb una despesa en inversions que no superi els 20 milions.

Tenint en compte les xifres d’execució i les regulars modificacions de crèdit que es produeixen cada mes, el pressupost acaba sent un document fictici però que, en canvi, té un contingut polític considerablement important, sobretot quan no hi ha majories absolutes; perquè, o el govern el negocia amb les forces d’oposició, o corre el risc de que no li aprovin. En el present mandat, el govern local ha presentat dos pressupostos generals: el de l’any 2024 i el d’aquest 2025. En tots dos casos el pressupost es va aprovar gràcies als vots del grup municipal dels Comuns perquè els altres tres grups els van votar en contra. L’any 2023, els Comuns van signar amb el PSC un document de compromisos per l’any 2024, molt extens i concret que, de manera substancial, es va incomplir en més d’un 80%. A finals del 2024, un nou acord PSC-Comuns permetia que s’aprovessin els pressupostos d’aquest 2025, aquesta vegada sense signar cap document concret, no fos cas que els incompliments fossin tan aclaparadors com ho van ser el 2024 i ja n’hi hauria dos documents en forma de paper mullat.

Els pressupostos generals del 2025 que s’han de presentar en el ple ordinari d’aquí exactament tres setmanes, son ara mateix una incògnita perquè, que hagi transcendit, no s’han negociat obertament amb cap grup d’oposició i, en qualsevol cas, si hi ha hagut contactes esporàdics, no han transcendit els possibles suports. Si, excepte els Comuns, els tres grups d’oposició no n’han aprovat cap dels dos anteriors i aquests pressupostos del 2026 no s’han negociat, és molt previsible que el resultat torni a ser el mateix. El dubte raonable és, novament, la postura dels Comuns un any més. No hi ha hagut manera d’aconseguir saber que faran els Comuns —21 dies abans del dia d’aprovació—, però podria ser que, tenint en compte el menyspreu que reben en el dia a dia per part del govern socialista, en aquesta ocasió acabin replantejant-se el seu suport. És, no obstant això, una incògnita, hores d’ara.

Ha sorprès, però, l’anunci del portaveu del grup municipal d’ERC-EUiA, recentment, afirmant que si el govern local s’avé a reduir la taxa de residus, podrien donar suport als pressuposts generals.

L’argument del portaveu d’ERC és, malgrat això, una mica fràgil perquè afirma que la ciutat necessita uns pressupostos. I podria ser cert que uns pressupostos son indispensables, si realment els pressupostos es complissin, les inversions s’executessin i el seguiment del document fos participatiu.

El que diu la legalitat vigent és que si el ple municipal rebutja els pressupostos, els pot aprovar la Junta de Govern de manera provisional, negociar-los amb l’oposició i portar-los novament a aprovació del plenari. Prèviament ha d’haver un període d’exposició pública de manera que puguin haver al·legacions abans de portar-lo a aprovació. És a dir, no aprovar els pressupostos abans del 31 de desembre de l’any en curs, suposa més feina, més exposició pública i participació però no més problemes d’execució, especialment quan, com és el cas, l’execució del pressupost municipal és una pura improvisació. En canvi, no aprovar els pressupostos que presenta el govern té una repercussió política notable perquè posa de manifest que l’oposició unida és capaç d’obligar al govern a comptar amb ella per tirar endavant qualsevol posterior acció de govern i qualsevol inversió pública.

Què passarà d’aquí a 21 dies? És una absoluta incògnita, però el resultat final servirà per ponderar si s’albira alguna perspectiva de rectificació de la política particularista del govern o si, pel contrari, tot continua igual: propaganda d’una banda i queixes sistemàtiques de l’altra.

Finalment, explicar que, segons la legislació vigent, els pressupostos generals per l’exercici següent s’haurien de presentar com a molt tard el 15 d’octubre de cada any. A l’Hospitalet es presentaran aquest any, 12 dies abans que el 2025 acabi. I això no és nou d’aquest any: és el mecanisme habitual.

Un cop mes, la petició de paraula al ple va servir per exposar l’abandonament que pateixen els venedors del Merca2 de Bellvitge

Un representant dels paradistes de Merca2 a Bellvitge va ser l’únic que, el dia del ple municipal, va poder prendre la paraula per explicar les seves reivindicacions davant de tota la Corporació. Es tractava del vocal de l’Associació de Venedors del mercat de Bellvitge, Jaume Llagostera que, en el seu parlament, com resulta inevitable, va mostrar la seva decepció envers el govern municipal per l’abandonament que, segons explicava, pateixen els venedors de Bellvitge. En aquest punt, com a la resta de la ciutat.

El principal problema del Merca2 de Bellvitge son les goteres que afecten als venedors i que l’Ajuntament considera que ha estat un dèficit de manteniment que corresponia als paradistes i que els paradistes consideren que es tracta d’un problema estructural del qual és responsable l’Ajuntament perquè el mercat és un equipament municipal i el que està molt malament és el sostre del Merca2. Sigui com sigui, els problemes s’han succeït i els venedors van estar presents al ple municipal per mostrar el seu malestar. Com sempre, van haver bones paraules de l’equip de govern i a esperar… En el decurs del debat que va succeir les paraules del representant dels paradistes, els veïns ens vam poder assabentar que els temes de Comerç seran assumits, a partir d’ara, directament per l’alcaldia. En aquest sentit, Quirós va anunciar una propera visita a l’equipament, per veure in situ els problemes i afrontar-los.

El ple va servir també per aprovar els plans d’actuació municipal de l’empresa pública La Farga Gemsa. El pla d’actuació de l’any 2026, però també, ara que estem acabant novembre, el pla d’actuació de l’any 2025. Una mica tard… Si es té en compte que La Farga Gemsa ha estat funcionant tot l’any 2025 sense pla d’actuació municipal és fàcil entendre que els dos plans d’actuació aprovats ara, son senzillament un acord retòric que resulta absolutament sobrer.

Justament aquest mes de novembre fa exactament un any que el ple municipal va rebutjar la proposta d’alcaldia de la composició del Consell Executiu i de Programació dels Mitjans de Comunicació Públics. Des de les passades eleccions municipals, els Mitjans de Comunicació Públics que son els que, en principi, configuren l’opinió de la ciutadania en base al treball informatiu que practiquen, estan funcionant simplement sota l’autoritat única del director dels mitjans perquè un dels dos organismes col·legiats que legalment haurien de tenir cura de la direcció, orientació, control i programació dels Mitjans de Comunicació Públics, no s’ha nomenat. Alhora, aquest òrgan de direcció és l’encarregat legal de preparar, redactar i aprovar el Contracte-Programa del conglomerat informatiu de la ciutat, que s’acaba —el que està en vigor— al desembre d’aquest mateix any. El més normal és que el Consell Executiu dels Mitjans hagués estat treballant aquests darrers mesos un nou Contracte-Programa pels propers anys a partir de gener del 2026. Doncs bé, arribarà gener del 2026 i continuarà sense ser nomenat el Consell Executiu. La única raó és que la proposta de l’alcaldia i del govern local va ser rebutjada per l’oposició i, com que no surt el Consell que el govern vol, doncs no hi ha Consell, i el seu nomenament queda congelat sine die (salvant totes les enormes distàncies, exactament el mateix que el partit socialista tant ha criticat al PP respecte de la composició del Consell General del Poder Judicial que es va mantenir durant un lustre caducat). Durant el ple es van aprovar també les concessions de les medalles anuals de la Guàrdia Urbana i també el cessament d’un càrrec de confiança de l’alcaldia, lògicament nomenat a dit, per ocupar un dels càrrecs directius de l’Ajuntament, també nomenat a dit. O sigui, de càrrec de confiança a directiu i, quan sigui possible o necessari, amb l’experiència i temporalitat necessària, en la via adequada per aconseguir un lloc funcionarial de relleu, com és l’habitual.

Cap garantia que el principal problema que afecta a la ciutadania vulnerable, com és l’habitatge assequible, es pugui revertir a mitjà termini

Setanta nous habitatges de mercat lliure, 30 de lloguer assequible i uns altres 30 de venda, protegits, és el resultat final de l’aprovació definitiva del projecte de la Vanguard a Santa Eulàlia que la Junta de Govern local va enllestir a mitjans d’octubre passat i que es va concretar amb dades durant aquest darrer ple de novembre. El portaveu del dictamen en aquest punt, el regidor José Antonio Alcaide, va explicar que l’equip de govern ha aconseguit un insòlit resultat pel que fa a l’habitatge protegit en aquesta promoció, de manera que, de 130 habitatges nous previstos (que comportarà, per tant, més ciutadans a la ciutat més densa d’Europa i menys espai per equipaments), 30 seran de lloguer assequible i uns altres 30, a preus inferiors als de mercat, perquè tenen la característica d’habitatges protegits.

Aquest va ser un dels temes significatius del ple de novembre. Com ja és habitual, la meitat dels punts de l’ordre del dia d’aquestes sessions plenàries son mocions dels grups municipals. Mocions que en molts casos s’aproven però que, s’aprovin o no, no tenen cap interès informatiu perquè no s’apliquen, de manera que, mentre els grups polítics municipals no aconsegueixin algun tipus de mecanisme que obligui al govern local a ser més curós en el compliment dels acords, més del cinquanta per cent del temps empleat en els plens municipals que, recordem, és el màxim organisme de representació ciutadana, no és més que fum i pura xerrameca tallada (que impedeix fins i tot el debat obert entre regidors).

La resta del ple municipal de novembre, que en aquest cas es va convocar en dilluns —quan es convoquen majoritàriament el darrer dimarts de cada mes— sense que s’anunciés amb antelació —i que va provocar que algunes entitats que havien reclamat la paraula la veiessin denegada per haver-se demanat fora del termini dels cinc dies hàbils d’antelació que fixa el Reglament—, la resta dels dictàmens, van oferir molt poc debat perquè, en general, es tractava de punts d’escassa transcendència cívica. Potser el punt més destacable es referia a l’aprovació del Pla Local de l’Habitatge 2026-2031 que es va presentar en tres minuts i que no és res més que un projecte que sorgeix d’un procés de la Taula Sectorial de l’Habitatge que presenta una quarantena d’actuacions amb 5 eixos i que tindrà una dotació de prop de 28 milions d’euros que ha de permetre augmentar el parc públic d’habitatges en uns 4.000 pisos més.

D’aquests 28 milions aproximadament destinats al Pla de l’Habitatge, una tercera part es destinaran a impulsar la rehabilitació (10 milions) i uns altres 15 milions a millorar una gestió del parc públic que ha estat fins ara nefasta per la deixadesa en que l’Ajuntament manté els 250 habitatges aproximats que té ara sota el seu paraigües institucional (gairebé 9 milions a ampliar i gestionar el parc públic i altres 6 a reforçar la política municipal). Els altres gairebé 3 milions restants es dedicaran a controlar l’ús del parc privat i uns dos milions a ajuts a particulars vulnerables.

El projecte de Pla Local apareix doncs, a la vista de la proposta, com excessivament modest i amb un repartiment dels fons que costarà molt que serveixi per mitigar el gravíssim problema de l’habitatge a la ciutat i molt menys a garantir que el parc existent estigui en les condicions adequades de rehabilitació i sostenibilitat. Tot i que el Pla Local es va aprovar amb els vots del partit del govern, ERC-EUiA i els Comuns, tots els grups d’oposició van mostrar les seves reticències i especialment el PP i Vox es van mostrar convençuts que la pèssima política dels governs socialistes pel que fa a la política urbana i d’habitatge a la ciutat, ha estat la màxima responsable de la situació en que es troba la crisi habitacional a l’Hospitalet.

L’alcalde va insistir en que el Pla Local d’Habitatge és un pla obert que permet recollir totes les inquietuds al respecte que presenti l’oposició i, en aquest sentit, els Comuns van expressar millores en 8 propostes concretes que van explicar al ple, el grup republicà va insistir en la necessitat d’un servei d’inspecció que funcioni, i el grup popular va qualificar l’equip de govern de “bomberos pirómanos” perquè busquen  remeis a situacions que ells mateixos han generat. Vox, també es va queixar de la pressió sobre els propietaris que imposa la política socialista a tots els nivells.

Per la seva banda, el portaveu socialista Alcaide, va posar sobre la taula les contradictòries argumentacions ideològiques entre la dreta i l’esquerra sobre aquest tema de l’habitatge, i va fer un elogi del treball que les entitats i els participants en la Taula Sectorial de l’Habitatge han fet per tirar endavant un Pla Local de l’Habitatge que, ara per ara, no deixa de ser un projecte mes dels que l’equip de govern publicita, cada vegada que té oportunitat.

La portavoz popular intervino en Tribunas Críticas de FIC, que centró buena parte del debate en cómo afrontar el futuro ante un gobierno inoperante y una oposición dividida

La portavoz del grupo municipal popular en l’Hospitalet, Sonia Esplugas, participó en el acto Tribunes Crítiques celebrado en el Auditorio del Tecla Sala, donde ofreció una radiografía contundente sobre la situación actual de la ciudad. Según Esplugas, “l’Hospitalet es una ciudad sucia, insegura, cara y oscura”, y atraviesa graves problemas en ámbitos clave como la educación, la sanidad o la limpieza urbana a los que hay que añadir una presión tributaria fuera de lo normal.

Durante el acto, la dirigente popular lamentó que el gobierno municipal “no reconozca los problemas reales de la ciudad”, lo que —a su juicio— impide aplicar soluciones efectivas. Uno de los ejemplos más evidentes, señaló, es la gestión de la limpieza. Recordó que el Ayuntamiento mantuvo durante cuatro años la prórroga del contrato anterior y que, pese a haber aprobado uno nuevo, no entrará realmente en vigor hasta 2026.

Déficits en la Guardia Urbana y falta de medios

Esplugas denunció también el déficit de efectivos en la Guardia Urbana y la falta de inversión en recursos básicos. Aseguró que la ciudad necesita “policía de proximidad”, reclamada tanto por vecinos como por comerciantes, y subrayó que la Guardia Urbana carece de una comisaría propia y de una unidad específica de prevención de la violencia de género. También criticó que el convenio laboral de los agentes esté congelado desde 2019, percibiendo —dijo— “2.000 euros menos de media que las policías locales de los municipios del entorno”.

Además, calificó de “insólito” que de todas las cámaras de seguridad instaladas en la ciudad solo funcionen dos y que las multas aún se tramiten “con papel de calco”.

Impuestos altos y servicios insuficientes

La diputada cargó contra lo que considera una presión fiscal excesiva. Afirmó que los ciudadanos “pagan impuestos desorbitados para los servicios que reciben” y cuestionó la tasa de residuos, la falta de compensaciones por reciclaje y la imposibilidad de fraccionar pagos. Calificó de “ridículos” los 15 euros de compensación anunciados por el gobierno local.

En materia sanitaria, criticó el retraso del CUAP de Sant Josep y reiteró la exigencia de construir un nuevo hospital general para la zona norte, reclamando la rehabilitación del actual para otros usos sanitarios.

Polideportivo de Santa Eulàlia y crisis educativa

Otro de los puntos abordados, a preguntas de los periodistas de la mesa, fue el futuro polideportivo de Santa Eulàlia, donde —según Esplugas— el Ayuntamiento ha ignorado la votación vecinal. El PP propone ubicarlo en las antiguas cocheras de Rosambus.

Respecto a la educación, denunció una situación “caótica”, con ratios que superan la media catalana.

Críticas a PSC y llamamiento al cambio

Esplugas responsabilizó directamente al PSC del deterioro actual, asegurando que el partido “se ha convertido en parte del problema”. Señaló que Núria Marín “vivió de las rentas heredadas de Corbacho” y acusó al actual alcalde David Quirós de no estar a la altura y de “no tener nada que heredar de su predecesora”.

Mencionó también la manifestación vecinal del 1 de octubre como síntoma del hartazgo de la ciudadanía y criticó duramente la actitud de Vox en el pleno extraordinario sobre seguridad, donde se ausentaron en el momento de la votación.

Vivienda, ocupaciones y oposición fragmentada

La portavoz del PP denunció la política de vivienda del Ayuntamiento, afirmando que los 250 pisos de gestión municipal carecen de control y que es necesario combinar alquiler social con una gestión rigurosa. Reclamó más actuaciones contra las ocupaciones ilegales y defendió leyes que permitan “una desocupación rápida”.

Criticó la renuncia municipal a subvenciones del Pla de Barris y calificó el proyecto del Pla de Samontà de “puro humo”. También señaló —a preguntas de los periodistas presentes— la falta de coordinación entre los partidos de la oposición pese a contar con mayoría (14 concejales frente a los 13 del gobierno). “Es cierto que la oposición tendría que hacer un esfuerzo para entenderse, pero para ello hay que dejar de lado las posiciones sectarias”, afirmó la portavoz.

Movilidad y futuro político

Sobre el carril bici, afirmó que “no funciona” y denunció que penaliza a los vecinos de ciertos barrios.

Finalmente, Esplugas —también respondiendo a las preguntas— se mostró convencida de que el PP puede alcanzar la alcaldía: “Cada día más ciudadanos y entidades nos piden ayuda. La política debe servir para resolver los problemas reales”. También criticó que muchas mociones aprobadas no se cumplan, asegurando que los plenos municipales “no deberían ser un circo”.

La taxa de residus al marge de l’IBI va ser aprovada pel grup socialista amb el suport dels Comuns i criticada per la resta de l’oposició des del primer moment

La nova taxa de residus que ja s’està aplicant a la ciutat resultarà fins a un 566% més cara per alguna tipologia concreta d’establiments comercials, segons ha donat a conèixer el grup municipal d’ERC-EUiA, que ha posat en marxa un moviment ampli de protesta per tal que s’hi sumin el màxim nombre de botiguers i veïns afectats.

Segons es pot consultar a la pàgina web d’ERC (https://www.esquerralh.cat/aturemlapujada/) les pujades de la taxa de residus, tal com s’aplica a la ciutat suposa en tots els casos un considerable increment per les famílies i un increment abusiu especialment pel sector comerciant de la ciutat, ja en decadència, i prou afectat per les grans superfícies que s’han vist beneficiades des de fa anys per les polítiques que han anat aplicant els diferents equips de govern socialistes.

Com ja s’ha anat informant des d’aquest digital, les taxes de residus a l’Hospitalet s’estan aplicant fent servir un barem que té en compte la superfície dels habitatges i els habitants que hi viuen i en el cas dels comerços, els metres quadrats útils i la tipologia de la botiga. En cap cas aquests criteris suposen garantir el que la normativa europea volia imposar quan es va recomanar als governs que es posessin ferms en l’aplicació de les taxes de manera que paguessin més aquells ciutadans i aquells comerços que menys o pitjor reciclen les deixalles que generen. No garantir aquest criteri absolutament just que vol dir que qui més contamina, més paga, implica necessàriament que la taxa es converteix immediatament en una càrrega impositiva més amb l’únic afany de recaptar.

Això, que ja és greu en qualsevol ciutat, en una com l’Hospitalet, que és caracteritza per la desídia de l’equip de govern a l’hora d’aplicar respostes immediates als recurrents problemes de serveis i d’equipaments que es pateixen, resulta directament escandalós.

Per les famílies suposa entre un 34,6 i un 57,8% d’augment

El pitjor d’aquesta situació és que no va ser únicament el grup socialista majoritari al Consistori el que va aprovar aquesta mesura. També el grup dels Comuns hi va donar suport, probablement en un dels errors més greus que ha comés aquest grup municipal en el que portem de mandat.

La realitat és que la taxa de residus per les famílies suposa entre un 34,6 i un 57,8% d’augment per habitatges de fins a 45 metres quadrats i entre un sol resident i més de 4, del que ja pagaven fins ara. Pels habitatges d’entre 46 i 70 metres quadrats (i entre 1 i més de 4 residents) els increments se situen entre el 20,3 i el 31,9% respecte del que van pagar l’any anterior i pels habitatges entre 71 i 95 metres quadrats, també en funció del nombre de residents els increments van del 15 al 22,5%.

Si això ja és greu en el cas de les famílies perquè abans aquesta taxa s’incorporava a l’IBI i ara l’IBI s’ha mantingut igual (el PSC també el volia incrementar però els Comuns s’hi van oposar), en el cas dels comerciants resulta especialment cridaner. En els bars, depèn si l’establiment té menys o més de 50 metres quadrats, les pujades son d’entre el 241% i el 326%. En els restaurants (també en funció dels m2), d’entre el 187 i el 260%. En les botigues, entre el 187 i el 259% d’increment; en les perruqueries, entre el 144 i el 205%; en les sabateries, les papereries i les botigues de roba, entre el 237 i el 321 i en els establiments de queviures, entre el 432 i el 566% d’augment, en funció de si les botigues son petites o més grans de 50 m2. Una botiga de queviures que l’any passat pagava 65,63 euros ara pagarà 437,34 si és una botiga mitjana o 349,35 euros si no arriba a 50 metres quadrats útils. Uns preus que resulten directament aclaparadors per molts comerciants d’aquest sector que ja estan pensant en tancar els pocs establiments de barri que queden a la ciutat d’aquestes característiques.

Els grups municipals d’ERC i del PP, que s’han mostrat contraris des del principi

Els grups municipals d’ERC i del PP, que s’han mostrat contraris des del principi, han demanat també des del primer dia que es rebaixi proporcionalment l’IBI, que es permeti, al menys, el fraccionament de la taxa i que les bonificacions per l’ús directe de les deixalleries per part de ciutadans i botiguers es bonifiqui al menys en el 50% de la taxa (ara només son 15 euros). Reclamen, també (ERC), que es modifiqui l’ordenança perquè mercats, comerços de barri, centres educatius i entitats puguin utilitzar el servei gratuït de voluminosos, que es facin campanyes que incentivin l’ús de la deixalleria i, fonamentalment, que es repensi la taxa per tal que respongui al principi de que pagui més qui més contamini, no com ara, que és impossible aplicar aquest principi perquè no hi ha garantia de cap mena, que en un habitatge petit i amb un sol resident amb poca consciència ambiental es recicli menys i millor que en un habitatge gran on habiten molts veïns conscienciats que son rigorosos a l’hora del reciclatge.

Per afrontar aquesta situació d’injustícia, ERC-EUiA, ha posat en marxa una campanya per tal que tothom que se senti perjudicat reclami mitjançant uns recursos que es poden descarregar directament a la pàgina web de l’organització on s’explica amb tot detall el procediment.

Sonia Esplugas, del Grup Popular, denuncia la pressió fiscal de la ciutadania i la incapacitat per cobrir les necessitats que presenta el municipi

Malgrat que els superàvits comptables de l’ajuntament de l’Hospitalet fa uns quants anys que es dediquen exclusivament a amortitzar deute, enlloc de fer servir els excedents per fer les inversions que la ciutat necessita, l’afany recaptatori no decreix, ans al contrari. Sobre els preus excessius que el govern local aplica a la taxa de residus sense haver rebaixat l’IBI, caldrà afegir la política d’aparcaments amb l’aplicació —ja fa un mes llarg— de les noves zones verdes i blaves, a tots els districtes excepte el de Bellvitge-Gornal.

Malgrat que aquest és un greuge comparatiu que ja hem denunciat en aquest digital, i que entra clarament en contradicció amb la mateixa Constitució espanyola en el seu article 14 i en les lleis específiques com la 15/2022, que prohibeix qualsevol discriminació en tots els àmbits d’actuació, s’està aplicant amb l’únic objectiu d’incrementar la recaptació municipal. La realitat és que no s’han implementat en cap barri mesures que contribueixin a facilitar la mobilitat sostenible, a prescindir del vehicle privat, o a possibilitar que aquells que el necessiten per qüestions pràctiques —per exemple els que viuen fora de l’Hospitalet a zones d’escassos serveis de transport públic i han d’arribar a la ciutat— puguin tenir possibilitats d’aparcar de manera gratuïta.

No solament això. Pel que ha explicat el Grup Popular de l’Ajuntament, en un sol any el govern local ha incrementat un 48% els ingressos previstos per multes i taxes d’aparcament i un 78% el nombre de places d’aparcament de pagament. En concret, l’any 2023, l’Ajuntament va recaptar 1.268.050,60 euros per taxes d’aparcament i 541.970 euros per sancions. Aquestes xifres del 2023 s’han incrementat el 2024, passant a recaptar 1.561.116,91 euros per taxes d’aparcament i 1.113.300 per multes. És veritat que la notable incapacitat de gestió del govern ha fet que una part d’aquesta recaptació no sigui efectiva, aspecte que indica que no solament els increments son enormes, sinó que també en aquest punt es produeix discriminació, perquè a uns ciutadans se’ls cobra, i a altres no se’ls arriba a cobrar mai.

Durant aquests dos anys, 2023 i 2024, l’Ajuntament va imposar 30.582 sancions a cotxes estacionats en zones verdes i blaves i, tot això, abans de la nova aplicació de zones verdes i blaves des de l’octubre d’aquest 2025. Segons el Grup Popular i la seva portaveu Sonia Esplugas, durant aquest 2025 s’han perdut 3.851 places d’aparcament gratuït (un 78% d’increment de les places de pagament d’un any per l’altre).

A banda d’aquestes xifres, que resulten en molts aspectes esfereïdores, és imprescindible baixar al dia a dia de la gestió de les noves zones verdes. Resulta que pels veïns dels districtes, aquells que tenen la residència legal, les places verdes son gratuïtes però no així pels residents en altres districtes. També tenen un preu especial pels vehicles de familiars de residents amb una taxa de 0,20 euros per dia. El problema és que, pel que ens han explicat diversos usuaris, les màquines expenedores sovint no funcionen i en molts casos es veuen obligats a aparcar sense tiquet. La veritat és que, pel que també ens han explicat, estranys son els casos en els que reben sancions, previsiblement perquè els gestors del sistema deuen saber que les expenedores no son gaire de fiar. A banda, els familiars de residents precisen tenir el distintiu que els acredita que, a més, s’ha de recollir en mà i per la mateixa persona que ha fet la sol·licitud prèvia o persona autoritzada.

En definitiva, l’esperit recaptatori no s’atura, però en canvi el mecanisme de gestió deixa molt que desitjar. Tot plegat posa l’usuari en una situació de clara inseguretat i el sistema d’aparcaments, pel que sembla, com tot en aquesta ciutat: en el caos.

El rigorisme en l’aplicació d’algunes peticions de paraula contrasta amb la vulneració de la normativa quan beneficia al partit del govern municipal

L’equip de govern havia anunciat diverses vegades fa uns quants mesos que, abans d’acabar el 2025, estaria llest el nou Reglament Orgànic de Participació Ciutadana que regula entre altres, el dret a la informació, la petició i la participació ciutadana, la iniciativa popular i el dret de consulta, l’organització i el règim jurídic dels districtes, el consell de ciutat i les taules de participació, així com el registre d’entitats ciutadanes. Abans de l’estiu es van donar a conèixer les conclusions del procés participatiu, posteriorment s’havia de redactar el nou Reglament tenint en compte aquests conclusions i era preceptiu obrir un període d’informació pública per rebre al·legacions abans de recollir les esmenes i portar el nou Reglament al ple municipal per ser aprovat. El procés participatiu va anar més o menys ràpid, segurament perquè a l’empresa encarregada li anava bé acabar i facturar el més aviat possible.

Tal com estan les coses, no serà fàcil que el nou Reglament s’aprovi ni tan sols l’any 2026 perquè, hores d’ara, encara no es coneix el nou text i, per tant no s’ha obert el període legal d’al·legacions. Urgeix el nou Reglament, entre altres coses, perquè l’equip de govern fa servir textos que aplica amb el màxim rigor que, acabem de descobrir, vulneren algunes normes superiors.

Ho acabem de descobrir perquè l’entitat que edita aquest digital, el Foment de la Informació Crítica, ha rebut aquesta setmana passada un informe de conclusions de la Síndica de Greuges de Catalunya, en resposta al recurs que l’entitat va elevar a aquest organisme queixant-se de la intransigència feta servir en les denegacions de paraula al ple municipal, avalades pel Secretari de la Corporació, que suposen un gravíssim atemptat contra el dret legítim a la participació ciutadana als plens municipals de les entitats més actives i representatives de la ciutat. En concret, FIC va queixar-se a la Sindicatura de Greuges de Catalunya, que al desembre del 2024 se li va negar la participació al ple ordinari al representant de l’Escola d’Adults de Can Serra que prenia la paraula en nom de l’entitat, justament perquè segons el Reglament de Participació Ciutadana, cal que les persones que vulguin prendre la paraula al ple municipal vagin en representació d’entitats ciutadanes degudament registrades i amb dos anys d’antiguitat com a mínim.

Pel que comenta la Sindica de Greuges de Catalunya, “la limitació a l’exercici dels drets de participació en el torn de precs i preguntes al ple” segons està regulat a l’Hospitalet de Llobregat “no s’adequa a la normativa vigent”. I afegeix que “hem considerat que és una decisió (la de l’alcalde Quirós) que limita la llibertat d’expressió i el dret de participació de la ciutadania en els assumptes públics, reconegut per la CE i per l’EAC”. (Document complet)

Aquest informe s’ha enviat igualment a l’Ajuntament i, directament, la Sindicatura es permet suggerir a l’equip de govern “que proposeu vies de reforma del ROPC en les línies establertes en aquesta resolució, a fi i efecte de garantir, sempre, la participació de la ciutadania en el marc d’allò establert a l’article 228.2 del RD 2568/1986, plenament vigent per als ens locals de Catalunya” i, alhora, “deixar d’aplicar la regulació del ROPC referida i garantir el dret de totes les entitats inscrites en el registre municipal d’entitats en els termes establerts en l’article 228,1 del RD 2568/1986, independentment del temps transcorregut des de la data de la seva inscripció”.

Amb aquest informe de la Sindicatura es posa clarament de manifest el criteri restrictiu de l’actual Reglament i l’arbitrarietat de l’alcalde i del Secretari de la Corporació a l’hora d’interpretar una norma que està en flagrant contradicció amb la llei superior i que resulta incomprensible que no coneguessin en el moment de la denegació. Es posa de manifest, així mateix, el rigorisme de l’alcalde i del Secretari de la Corporació que, per unes coses, resulten inflexibles i, per altres, com ara passar-se per alt el permís necessari perquè el PSC instal·li taules informatives al carrer, tenen la suficient màniga ample. Una màniga ample que, en comparació amb les limitacions a la llibertat d’expressió i de participació als plens municipals, a les sessions dels districtes i fins i tot a la regulació del temps d’intervenció en les paraules donades, resulta clarament escandalosa.