Tot fa preveure que, si el govern no arriba a acords amb els grups municipals, l’aprovació dels pressupostos aquest any, serà impossible

Els pressupostos municipals del 2026 que el govern ha de presentar abans que acabi l’any corren, per primera vegada, autèntic risc de no ser aprovats, si es fa cas de les declaracions públiques que han fet fins ara els representants dels grups municipals d’oposició. Primer va ser el portaveu d’ERC-EUiA que posava com a condició per aprovar els pressupostos l’anul.lació de la nova taxa de residus que ha portat tanta polèmica a la ciutat i després va ser la portaveu del grup popular que va insistir en la impossibilitat de donar confiança a uns pressupostos d’un govern que continua pressionant la ciutadania a base d’impostos i taxes. Tots dos grups municipals, a l’igual que Vox, ja es van mostrar contraris als dos pressupostos anteriors d’aquest equip de govern i, tots dos es van salvar gràcies al vot favorable dels Comuns i els seus acords amb el govern. (Foto: Moment de la intervencio en LH Digital).

El primer any, l’acord es va contenir en un document extens amb una enorme quantitat de mesures de les quals els mateixos regidors dels Comuns van dir en el seu moment que el grau de compliment era insatisfactori. Malgrat això, en el segon any es van tornar a negociar una sèrie de mesures que tampoc han arribat a bon port aquest any, de manera que, a hores d’ara, els Comuns han posat sobre la taula sis mesures concretes que servirien per evitar la pròrroga dels pressupostos amb totes les dificultats administratives que això comporta.

En aquesta ocasió els Comuns han optat per mesures de fort calat i prou contundents, perfectament possibles si el govern local tingués una voluntat manifesta, no només de que els pressupostos del 2026 fossin aprovats, sinó d’un canvi considerable d’orientació de les polítiques públiques pel que resta de mandat. No acceptar les condicions dels Comuns resulten, en aquest sentit, l’evidència que no hi haurà canvis en polítiques tan notables com la promoció de nous blocs d’habitatges, l’activació de refugis climàtics, la moratòria definitiva sobre hotels i residències d’estudiants, el manteniment de la desídia pel que fa a la urgència de la crisi educativa a la ciutat, una política activa d’habitatge o el suport al teixit social de la ciutat a través de les seves entitats.

La proposta dels Comuns ha estat any molt precisa i contundent. Si el govern es compromet, tenen el vot assegurat. Si hi donen llargues o fan volar coloms, sembla que el vot dels Comuns serà negatiu per primera vegada i, si passa el que es previsible, el govern no aconseguirà aprovar els pressupostos del 2026

Els Comuns han demanat en concret l’anul·lació de la promoció urbanística de Cosme Toda 2, que està previst que ompli de blocs l’espai entre Josep Tarradellas i la via del tren, davant de l’escandalosa promoció entre Josep Tarradelles i Prat de la Riba. La moratòria total en els permisos d’hotels i residències d’estudiants a la ciutat, les inversions a les escoles i la municipalització de les escoles bressol i les seves plantilles, un increment substancial de les subvencions a les entitats de la ciutat i l’adquisició i/o rehabilitació de 500 habitatges a la ciutat per fer front a la precarietat habitacional, fent servir els 16 milions d’euros als quals el govern es va comprometre per aconseguir el suport dels Comuns a finals del 2024 —sense que es gastés ni un euro en aquest compromís— i una quantitat semblant en l’exercici 2026.

De fet, segons el portaveu dels Comuns, Manuel Domínguez, les negociacions com a tal no s’han produït. Hi ha hagut contactes però, pel que va explicar en una entrevista a l’Informatiu dels Mitjans de Comunicació Públics, el que es respira és hores d’ara molt negatiu, de manera que el govern ha fet arribar que les peticions dels Comuns son tan exagerades que ja es poden imaginar que el govern no accedirà. De tota manera, queden dies i la pressió a que hores d’ara es troba sotmès el govern local podria modificar les primeres impressions. De fet, el propi periodista que entrevistava al portaveu dels Comuns li va preguntar si per una qüestió de responsabilitat els Comuns no assumirien que cal votar favorablement els pressupostos. Manuel Domínguez va respondre amb molta contundència: “si se’ns demana responsabilitat a nosaltres, potser que se li demani amb més raó al propi govern municipal”. Com és evident, el que es demana seria perfectament assumible per un govern que s’autodenomina d’esquerres —això sempre és gratis— amb criteris de defensa de la política d’habitatge, que reconeix la saturació demogràfica que pateix la ciutat, que considera un luxe les entitats que hi ha a la ciutat, que accepta el punt d’urgència al que ha arribat el tema educatiu i que entén perfectament la necessitat de fer front al canvi climàtic. Clar que, una cosa son els enunciats i les paraules, i una cosa ben diferent els compromisos i la gestió responsable.

Augmenta un 9,3% el percentatge de criminalitat a la ciutat en els 9 darrers mesos en comparació amb tot l’any 2024

La delinqüència a l’Hospitalet continua en augment segons posa de manifest el Balanç Trimestral de Criminalitat que publica el Ministeri de l’Interior de l’Estat central amb registre concret de municipis amb una població superior als 20.000 habitants. Del conjunt de municipis del Baix Llobregat superiors demogràficament a aquest nivell de població on incloem l’Hospitalet, tres municipis gairebé el mantenen (amb increments que no arriben a l’1%: Esparreguera, Molins i Sant Just) i uns altres cinc entre els que està l’Hospitalet l’incrementen notablement. Els que més, Esplugues i Sant Feliu amb increments del 15% i del 13% respectivament, mentre que la resta disminueixen l’índex, en especial El Prat, que el baixa gairebé un 22%.

A l’Hospitalet, el que veritablement fa augmentar l’índex acumulat (9,3%) dels tres primers trimestres d’aquest any (fins al setembre) son els robatoris amb violència i intimidació que passen de 1.556 registrats durant tot l’any 2024 als 1.870 comptabilitzats durant aquests 9 mesos del 2025. Això suposa un augment del 20,2 %, sense comptabilitzar encara els últims tres mesos d’aquest 2025. En concret, suposen una mitjana de 7 robatoris diaris amb violència i intimidació fins ara mateix, davant dels una mica més de 4 diaris de l’any 2024.

També han augmentat un 6% les denúncies per agressions sexuals amb penetració al llarg d’aquests primers 9 mesos de l’any; els furts, un 8,3%, i altres delictes de criminalitat convencional, un 8,7%.

Per contra, han disminuït els delictes greus i menys greus per baralles tumultuàries, els robatoris amb força a domicilis (tot i això n’hi ha hagut gairebé un, de mitjana, al llarg d’aquest any) i els robatoris amb força a establiments. D’aquests, que tant lamenten els comerciants i que tant s’han queixat reiteradament a l’Ajuntament n’hi ha hagut fins al setembre, gairebé 2 diaris de mitjana. Ha baixat una tercera part el tràfic de drogues i també la resta de delictes contra la llibertat sexual.

Malgrat aquests xifres comparatives, l’Hospitalet ha passat de 15.769 infraccions penals l’any 2024 a 17.230 en el que portem del 2025 fins a 30 de setembre. Això vol dir que hem passat de 43 delictes diaris a la ciutat l’any 2024, als 63 delictes diaris que s’han registrat en els primers 9 mesos d’aquest 2025.

Una part important d’aquest increment té a veure també amb els delictes d’estafes informàtiques (que han augmentat un 19,6%) i amb d’altres ciberdelictes que s’han incrementat un 109,3%. És a dir, la ciberdelinqüència a la ciutat ha crescut un 23,9% en els 9 mesos del 2025 en relació a la totalitat del 2024.

Aquestes xifres contrasten amb els esforços de les operacions policials, fonamentalment de Mossos d’Esquadra, que s’estan portant a terme a la ciutat en els darrers mesos i, molt especialment, amb la desídia que havia mostrat el govern municipal per afrontar d’una vegada la complexitat que existia a la ciutat amb la policia local. Ara, tot sembla indicar que les negociacions van per bon camí, de manera que és previsible que la solució del conflicte de la Guàrdia Urbana repercuteixi d’alguna manera amb els índex de delinqüència dels propers mesos.

Por el establecimiento pasaron importantes chefs de la cocina catalana y se ha convertido en un lugar de encuentro por la calidad de sus tapas y raciones

Uno de los bares más emblemáticos de l’Hospitalet, el Bar Córdoba, de la calle Luarca, 10 en Pubilla Casas, ha querido aprovechar la conmemoración del centenario del título de ciudad y su cincuenta aniversario, presentando oficialmente su salsa brava, una receta familiar que ha pasado de generación en generación y que, por primera vez en medio siglo, se comercializa para todo el público.

La salsa brava del Bar Córdoba ya puede comprarse en el propio local y a través de su web ( https://barcordoba.com/ ), con envíos a toda España y a un precio especial de salida de 4,95 euros el envase de 314 ml. Para celebrarlo, mañana jueves 4 de diciembre a partir de las 6 de la tarde, el Bar Córdoba –disponen de otro local en el Centro Comercial de La Farga– ofrecerá 100 kilos de patatas bravas gratuitas, una ración por persona, hasta fin de existencias. Una acción pensada para celebrar con clientes, vecinos y amigos un momento histórico: la presentación oficial de una salsa que ha costado más de un año de trabajo y que ahora se comercializará en envases.

La receta es un secreto familiar desde que el bar abrió sus puertas en 1975: solo dos personas por generación la conocen, y ni siquiera se comparte entre todos los miembros de la familia para evitar que se filtre. Una tradición, que comenzó con la abuela y que pasó a la madre, y después al tío del actual responsable del bar, Perico, que ha convertido este sueño de comercializar la salsa en realidad, después de décadas de peticiones de los clientes. Es una salsa versátil, pensada no solo para patatas, sino también para acompañar carnes, estofados, mayonesas, bocadillos y cualquier plato que necesite un golpe de sabor inconfundible.

El Bar Córdoba es una tasca de barrio auténtica, famosa no solo por sus bravas, sino también por sus tapas andaluzas como los calamares, el cazón en adobo, los boquerones fritos y unas ya míticas sardinas maceradas en salsa de soja. Tan sencillo en espíritu como fiel a la calidad de su materia prima, por el local han pasado chefs tan reconocidos como José Andrés o Ferran Adrià, y sus bravas triunfaron en el Bravas Fest (por eso Edu de Bravas Barcelona no se perderá la celebración). La incorporación de un food truck les permitió llevar la marca más allá del barrio, acercándola a nuevos públicos.

La presentación de mañana aspira a reunir a cientos de personas frente al bar y que se forme una buena cola, como en las grandes ocasiones. Una fiesta popular para celebrar medio siglo de cocina honesta y el sabor más icónico del Córdoba, que por fin se podrá disfrutar también en casa, o donde se quiera. 

No es habitual celebrar el cincuenta aniversario de un bar de los más conocidos de la ciudad y por eso vale la pena el desplazamiento, en una efeméride que probablemente hará historia.

Els dos darrers pressupostos municipals es van aprovar gràcies al suport del grup municipal dels Comuns i al vot del govern local

El tercer divendres del mes de desembre al matí, si no hi ha canvis en el calendari de plens del darrer trimestre de l’any, se celebrarà el darrer plenari de l’any 2025, suposadament per aprovar, entre altres punts, el pressupost municipal per l’any 2026. De fet, la sessió del projecte de pressupost hauria de ser una de les més importants de l’any si el pressupost s’executés conforme al seu disseny anual, cosa que tradicionalment a l’Hospitalet no passa. Aquí, el més normal és que, sessió a sessió, s’aprovin modificacions de crèdit del pressupost que canvien sistemàticament el que s’aprova com a pressupostos generals i, de fet, el pressupost acaba convertint-se en una eina discrecional que s’acomoda al que es va improvisant mes a mes.

D’altra banda, pel que fa al pressupost d’inversions, una cosa és el que s’aprova de manera general i una altra molt diferent el que s’acostuma a executar. És a dir, una cosa és el que a finals d’exercici es preveu gastar en inversions de millora per l’any següent, i una cosa molt diferent el que finalment es gasta. Com han denunciat reiteradament els grups municipals d’oposició, per l’any 2024 es van preveure 80 milions del pressupost d’inversions i es van acabar executant 16 i per aquest any 2025 estaven previstos 106 milions i és molt possible que s’acabi l’exercici amb una despesa en inversions que no superi els 20 milions.

Tenint en compte les xifres d’execució i les regulars modificacions de crèdit que es produeixen cada mes, el pressupost acaba sent un document fictici però que, en canvi, té un contingut polític considerablement important, sobretot quan no hi ha majories absolutes; perquè, o el govern el negocia amb les forces d’oposició, o corre el risc de que no li aprovin. En el present mandat, el govern local ha presentat dos pressupostos generals: el de l’any 2024 i el d’aquest 2025. En tots dos casos el pressupost es va aprovar gràcies als vots del grup municipal dels Comuns perquè els altres tres grups els van votar en contra. L’any 2023, els Comuns van signar amb el PSC un document de compromisos per l’any 2024, molt extens i concret que, de manera substancial, es va incomplir en més d’un 80%. A finals del 2024, un nou acord PSC-Comuns permetia que s’aprovessin els pressupostos d’aquest 2025, aquesta vegada sense signar cap document concret, no fos cas que els incompliments fossin tan aclaparadors com ho van ser el 2024 i ja n’hi hauria dos documents en forma de paper mullat.

Els pressupostos generals del 2025 que s’han de presentar en el ple ordinari d’aquí exactament tres setmanes, son ara mateix una incògnita perquè, que hagi transcendit, no s’han negociat obertament amb cap grup d’oposició i, en qualsevol cas, si hi ha hagut contactes esporàdics, no han transcendit els possibles suports. Si, excepte els Comuns, els tres grups d’oposició no n’han aprovat cap dels dos anteriors i aquests pressupostos del 2026 no s’han negociat, és molt previsible que el resultat torni a ser el mateix. El dubte raonable és, novament, la postura dels Comuns un any més. No hi ha hagut manera d’aconseguir saber que faran els Comuns —21 dies abans del dia d’aprovació—, però podria ser que, tenint en compte el menyspreu que reben en el dia a dia per part del govern socialista, en aquesta ocasió acabin replantejant-se el seu suport. És, no obstant això, una incògnita, hores d’ara.

Ha sorprès, però, l’anunci del portaveu del grup municipal d’ERC-EUiA, recentment, afirmant que si el govern local s’avé a reduir la taxa de residus, podrien donar suport als pressuposts generals.

L’argument del portaveu d’ERC és, malgrat això, una mica fràgil perquè afirma que la ciutat necessita uns pressupostos. I podria ser cert que uns pressupostos son indispensables, si realment els pressupostos es complissin, les inversions s’executessin i el seguiment del document fos participatiu.

El que diu la legalitat vigent és que si el ple municipal rebutja els pressupostos, els pot aprovar la Junta de Govern de manera provisional, negociar-los amb l’oposició i portar-los novament a aprovació del plenari. Prèviament ha d’haver un període d’exposició pública de manera que puguin haver al·legacions abans de portar-lo a aprovació. És a dir, no aprovar els pressupostos abans del 31 de desembre de l’any en curs, suposa més feina, més exposició pública i participació però no més problemes d’execució, especialment quan, com és el cas, l’execució del pressupost municipal és una pura improvisació. En canvi, no aprovar els pressupostos que presenta el govern té una repercussió política notable perquè posa de manifest que l’oposició unida és capaç d’obligar al govern a comptar amb ella per tirar endavant qualsevol posterior acció de govern i qualsevol inversió pública.

Què passarà d’aquí a 21 dies? És una absoluta incògnita, però el resultat final servirà per ponderar si s’albira alguna perspectiva de rectificació de la política particularista del govern o si, pel contrari, tot continua igual: propaganda d’una banda i queixes sistemàtiques de l’altra.

Finalment, explicar que, segons la legislació vigent, els pressupostos generals per l’exercici següent s’haurien de presentar com a molt tard el 15 d’octubre de cada any. A l’Hospitalet es presentaran aquest any, 12 dies abans que el 2025 acabi. I això no és nou d’aquest any: és el mecanisme habitual.

Un cop mes, la petició de paraula al ple va servir per exposar l’abandonament que pateixen els venedors del Merca2 de Bellvitge

Un representant dels paradistes de Merca2 a Bellvitge va ser l’únic que, el dia del ple municipal, va poder prendre la paraula per explicar les seves reivindicacions davant de tota la Corporació. Es tractava del vocal de l’Associació de Venedors del mercat de Bellvitge, Jaume Llagostera que, en el seu parlament, com resulta inevitable, va mostrar la seva decepció envers el govern municipal per l’abandonament que, segons explicava, pateixen els venedors de Bellvitge. En aquest punt, com a la resta de la ciutat.

El principal problema del Merca2 de Bellvitge son les goteres que afecten als venedors i que l’Ajuntament considera que ha estat un dèficit de manteniment que corresponia als paradistes i que els paradistes consideren que es tracta d’un problema estructural del qual és responsable l’Ajuntament perquè el mercat és un equipament municipal i el que està molt malament és el sostre del Merca2. Sigui com sigui, els problemes s’han succeït i els venedors van estar presents al ple municipal per mostrar el seu malestar. Com sempre, van haver bones paraules de l’equip de govern i a esperar… En el decurs del debat que va succeir les paraules del representant dels paradistes, els veïns ens vam poder assabentar que els temes de Comerç seran assumits, a partir d’ara, directament per l’alcaldia. En aquest sentit, Quirós va anunciar una propera visita a l’equipament, per veure in situ els problemes i afrontar-los.

El ple va servir també per aprovar els plans d’actuació municipal de l’empresa pública La Farga Gemsa. El pla d’actuació de l’any 2026, però també, ara que estem acabant novembre, el pla d’actuació de l’any 2025. Una mica tard… Si es té en compte que La Farga Gemsa ha estat funcionant tot l’any 2025 sense pla d’actuació municipal és fàcil entendre que els dos plans d’actuació aprovats ara, son senzillament un acord retòric que resulta absolutament sobrer.

Justament aquest mes de novembre fa exactament un any que el ple municipal va rebutjar la proposta d’alcaldia de la composició del Consell Executiu i de Programació dels Mitjans de Comunicació Públics. Des de les passades eleccions municipals, els Mitjans de Comunicació Públics que son els que, en principi, configuren l’opinió de la ciutadania en base al treball informatiu que practiquen, estan funcionant simplement sota l’autoritat única del director dels mitjans perquè un dels dos organismes col·legiats que legalment haurien de tenir cura de la direcció, orientació, control i programació dels Mitjans de Comunicació Públics, no s’ha nomenat. Alhora, aquest òrgan de direcció és l’encarregat legal de preparar, redactar i aprovar el Contracte-Programa del conglomerat informatiu de la ciutat, que s’acaba —el que està en vigor— al desembre d’aquest mateix any. El més normal és que el Consell Executiu dels Mitjans hagués estat treballant aquests darrers mesos un nou Contracte-Programa pels propers anys a partir de gener del 2026. Doncs bé, arribarà gener del 2026 i continuarà sense ser nomenat el Consell Executiu. La única raó és que la proposta de l’alcaldia i del govern local va ser rebutjada per l’oposició i, com que no surt el Consell que el govern vol, doncs no hi ha Consell, i el seu nomenament queda congelat sine die (salvant totes les enormes distàncies, exactament el mateix que el partit socialista tant ha criticat al PP respecte de la composició del Consell General del Poder Judicial que es va mantenir durant un lustre caducat). Durant el ple es van aprovar també les concessions de les medalles anuals de la Guàrdia Urbana i també el cessament d’un càrrec de confiança de l’alcaldia, lògicament nomenat a dit, per ocupar un dels càrrecs directius de l’Ajuntament, també nomenat a dit. O sigui, de càrrec de confiança a directiu i, quan sigui possible o necessari, amb l’experiència i temporalitat necessària, en la via adequada per aconseguir un lloc funcionarial de relleu, com és l’habitual.

Cap garantia que el principal problema que afecta a la ciutadania vulnerable, com és l’habitatge assequible, es pugui revertir a mitjà termini

Setanta nous habitatges de mercat lliure, 30 de lloguer assequible i uns altres 30 de venda, protegits, és el resultat final de l’aprovació definitiva del projecte de la Vanguard a Santa Eulàlia que la Junta de Govern local va enllestir a mitjans d’octubre passat i que es va concretar amb dades durant aquest darrer ple de novembre. El portaveu del dictamen en aquest punt, el regidor José Antonio Alcaide, va explicar que l’equip de govern ha aconseguit un insòlit resultat pel que fa a l’habitatge protegit en aquesta promoció, de manera que, de 130 habitatges nous previstos (que comportarà, per tant, més ciutadans a la ciutat més densa d’Europa i menys espai per equipaments), 30 seran de lloguer assequible i uns altres 30, a preus inferiors als de mercat, perquè tenen la característica d’habitatges protegits.

Aquest va ser un dels temes significatius del ple de novembre. Com ja és habitual, la meitat dels punts de l’ordre del dia d’aquestes sessions plenàries son mocions dels grups municipals. Mocions que en molts casos s’aproven però que, s’aprovin o no, no tenen cap interès informatiu perquè no s’apliquen, de manera que, mentre els grups polítics municipals no aconsegueixin algun tipus de mecanisme que obligui al govern local a ser més curós en el compliment dels acords, més del cinquanta per cent del temps empleat en els plens municipals que, recordem, és el màxim organisme de representació ciutadana, no és més que fum i pura xerrameca tallada (que impedeix fins i tot el debat obert entre regidors).

La resta del ple municipal de novembre, que en aquest cas es va convocar en dilluns —quan es convoquen majoritàriament el darrer dimarts de cada mes— sense que s’anunciés amb antelació —i que va provocar que algunes entitats que havien reclamat la paraula la veiessin denegada per haver-se demanat fora del termini dels cinc dies hàbils d’antelació que fixa el Reglament—, la resta dels dictàmens, van oferir molt poc debat perquè, en general, es tractava de punts d’escassa transcendència cívica. Potser el punt més destacable es referia a l’aprovació del Pla Local de l’Habitatge 2026-2031 que es va presentar en tres minuts i que no és res més que un projecte que sorgeix d’un procés de la Taula Sectorial de l’Habitatge que presenta una quarantena d’actuacions amb 5 eixos i que tindrà una dotació de prop de 28 milions d’euros que ha de permetre augmentar el parc públic d’habitatges en uns 4.000 pisos més.

D’aquests 28 milions aproximadament destinats al Pla de l’Habitatge, una tercera part es destinaran a impulsar la rehabilitació (10 milions) i uns altres 15 milions a millorar una gestió del parc públic que ha estat fins ara nefasta per la deixadesa en que l’Ajuntament manté els 250 habitatges aproximats que té ara sota el seu paraigües institucional (gairebé 9 milions a ampliar i gestionar el parc públic i altres 6 a reforçar la política municipal). Els altres gairebé 3 milions restants es dedicaran a controlar l’ús del parc privat i uns dos milions a ajuts a particulars vulnerables.

El projecte de Pla Local apareix doncs, a la vista de la proposta, com excessivament modest i amb un repartiment dels fons que costarà molt que serveixi per mitigar el gravíssim problema de l’habitatge a la ciutat i molt menys a garantir que el parc existent estigui en les condicions adequades de rehabilitació i sostenibilitat. Tot i que el Pla Local es va aprovar amb els vots del partit del govern, ERC-EUiA i els Comuns, tots els grups d’oposició van mostrar les seves reticències i especialment el PP i Vox es van mostrar convençuts que la pèssima política dels governs socialistes pel que fa a la política urbana i d’habitatge a la ciutat, ha estat la màxima responsable de la situació en que es troba la crisi habitacional a l’Hospitalet.

L’alcalde va insistir en que el Pla Local d’Habitatge és un pla obert que permet recollir totes les inquietuds al respecte que presenti l’oposició i, en aquest sentit, els Comuns van expressar millores en 8 propostes concretes que van explicar al ple, el grup republicà va insistir en la necessitat d’un servei d’inspecció que funcioni, i el grup popular va qualificar l’equip de govern de “bomberos pirómanos” perquè busquen  remeis a situacions que ells mateixos han generat. Vox, també es va queixar de la pressió sobre els propietaris que imposa la política socialista a tots els nivells.

Per la seva banda, el portaveu socialista Alcaide, va posar sobre la taula les contradictòries argumentacions ideològiques entre la dreta i l’esquerra sobre aquest tema de l’habitatge, i va fer un elogi del treball que les entitats i els participants en la Taula Sectorial de l’Habitatge han fet per tirar endavant un Pla Local de l’Habitatge que, ara per ara, no deixa de ser un projecte mes dels que l’equip de govern publicita, cada vegada que té oportunitat.