Dues hores de debat per explicar que els serveis socials no hi son quan se’ls necessita i que les Administracions han d’actuar d’urgència per evitar el conflicte social

Entre la necessitat habitacional i la saturació de l’espai públic, era el títol de la taula de debat que, per commemorar el Dia Mundial de la Democràcia, va organitzar ahir a la tarda el Foment de la Informació Crítica a la sala d’actes de la Tecla Sala.

Presentats i moderats pel president de l’entitat, el periodista Lluís Berbel, van estar presents representants de diversos organismes que treballen directament la realitat de la precarització habitacional a l’Hospitalet i el president de la Taula Local de l’Habitatge, una taula de participació que depèn del Consell de Ciutat i en la que s’ha debatut durant uns quants mesos la problemàtica de l’habitatge a la ciutat.

El president de FIC va explicar que l’entitat celebra anualment aquesta efemèride amb debats d’actualitat sobre la situació que viu la ciutat en diferents aspectes i va destacar que enguany la situació de la democràcia al mon travessa moments difícils assenyalant que no és possible parlar d’Estats democràtics quan ens referim a estats que practiquen el genocidi sobre una població desemparada a la qual han ocupat el territori o la invasió de la sobirania d’un país veí, que son els casos d’Israel i Rússia. Entrant de ple en la matèria de debat va explicav la necessitat habitacional de la població hospitalenca, precisant que els preus de l’habitatge tant de venda com de lloguer estan desorbitats i que la proximitat de Barcelona juga en contra, com gairebé sempre en aquest municipi. A més, la construcció desaforada i especulativa, la proliferació de pisos turístics, lloguers de temporada i lloguer d’habitacions, influeix en els preus, de manera que cal contrarestar la tendència del mercat amb polítiques d’habitatge públic, no cedint el poc espai lliure que li queda a la ciutat i proposant la rehabilitació, com un mecanisme d’estabilitat.

Va denunciar també la incapacitat del govern local per gestionar l’escassíssim parc d’habitatge públic i va denunciar la poca eficàcia de les Administracions a l’hora de posar en el mercat els entre 8 i 10.000 pisos buits que hi ha a la ciutat.

L’Administració local ha de posar remei

Sobre tots aquests aspectes van abundar la resta de ponents. Toni García, president de la Taula de l’Habitatge es va referir al disseny caòtic de la ciutat, a la crisi habitacional cronificada i al mal que van fer les propostes del PP sobre la llei del sol que va saturar el territori, sense resoldre l’encariment dels preus. Va denunciar l’escasedat d’habitatge social (un 3%) quan hi ha països a Europa per sobre del 30% (Països Baixos) i la fórmula de l’antiga llei que no posava obstacles a la venda en el mercat lliure d’habitatges socials de compra. Va fixar l’atenció en aquest punt, en el cas del barri del Gornal on això pot seguir passant i va reclamar a l’Administració local que hi posi remei.

Va explicar també el treball de la Taula Local de l’Habitatge i les conclusions a les que ha arribat, que espera que serveixin per posar en marxa un Pla Local d’Habitatge basat en les recomanacions que s’agrupen en cinc grans àrees: 1) la diagnosi i avaluació de la realitat hospitalenca, executant un cens real dels infrahabitatges i dels habitatges buits; activant una política de rehabilitació d’habitatges tenint en compte que hi ha 8.000 pisos que precisen d’una rehabilitació urgent i reclamant, per tant, el suport de les Administracions, perquè l’Ajuntament sol no podrà fer-hi front. 2) la disposició d’habitatge públic assequible tenint en compte que hi ha un dèficit registrat de 3.000 habitatges que la ciutat necessita i afavorint un percentatge del 30% d’habitatge públic en les noves promocions. 3) un treball d’eliminació dels pisos turístics, que encareixen el mercat i no donen solució a les necessitats veïnals, possibilitant la inspecció, sancionant als gran tenidors que especulen amb les propietats i posant els pisos buits en aquest mercat d’habitatge social. 4) dissenyar un sistema local de gestió de l’habitatge públic protegit, creant una empresa local que ho gestioni amb rigor i 5) aplicant mecanismes de mediació que garanteixin que s’actua davant la proliferació de desnonaments. Va concloure afirmant que l’eina ja s’ha posat a disposició del govern i que és el govern local el que ha d’activar aquest Pla Local 2025-2030 perquè es vegin els primers resultats.

Maite de la Concha, en nom de la Federació d’Associacions de Veïns, va fer un resum exhaustiu de les necessitats que presenta la ciutat en tots els ordres. Un d’ells, l’habitatge assequible per la ciutadania, que és un dret constitucional que no es compleix. Va destacar l’evidència d’una ciutat saturada que no té espai públic i va demanar al govern local una compra activa de sol per tal de garantir les necessitats actuals dels veïns i les que s’esperen davant el creixement desmesurat de la població. Va exigir una política conscient de fre a la densificació i de recuperació pública d’habitatges, per intervenir en el mercat i abaixar els preus. I es va mostrar molt enèrgica en l’exigència que l’habitatge públic només serveixi per mitigar la necessitats socials i no pas per fer negoci, ni per part de les empreses inversionistes ni per part dels particulars que van comprar en el seu dia a preu social i que ara venen a preu de mercat. Es va pronunciar contra els pisos turístics, contra la proliferació de residències d’estudiants, però també contra totes aquelles mesures que contravinguin qualsevol tipus de legalitat com ara la vaga de lloguers. Va reclamar que s’intervingui sobre la Sareb i la seva propietat de pisos buits i fins i tot va mostrar-se contrària a la tasca especulativa de l’Església Catòlica que ha escripturat un munt de propietats que posa a la venda de manera especulativa quan li convé.

Casos específics d’abús en la pràctica de lloguers

A continuació, Isidre Lorenzo, de la Plataforma Veïnal contra l’especulació immobiliària va explicar casos concrets d’especulació en el mercat de l’habitatge i casos específics d’abús en la pràctica de lloguers. Va reclamar un servei d’inspectors que sigui capaç de detectar els abusos i posar-hi fre i va comentar casos concrets d’habitacions que es lloguen a 800 euros mensuals, pàrkings que es converteixen en habitatges tenint en compte la necessitat de les famílies i un munt d’habitatges dividits i baixos comercials que es lloguen sense tenir ni tan sols la cèdula d’habitabilitat. Aquesta realitat, tan viva a la ciutat, resulta escandalosa perquè s’està fent sense amagar-se i sense que els serveis socials de l’Ajuntament ni tan sols ho detectin.

Estrella Ambrojo de la Plataforma Anti Hipoteca Ciutat de l’Hospitalet va explicar la feina de la PAH en els darrers 10 anys per assegurar que el tema dels desnonaments sempre ha estat un problema de gran tensió emocional pels que ho viuen, però que ara està en el seu pitjor moment. Com exemple, va exposar que al llarg dels 9 anys últims la PAH havia aconseguit que 140 famílies desnonandes poguessin aconseguir un lloguer social, mentre que en el que porten de 2025, no n’han aconseguit ni un. Els desnonaments ara son més ràpids que mai, sempre es produeixen sobre propietats de grans bancs o de grans tenidors (mai de propietaris privats) i es va queixar que mai hi ha força pública quan la ciutadania la necessita, però no falta mai quan es tracta de perjudicar als més pobres. Es va queixar que l’Ajuntament sempre fa promeses però les incompleix totes, i va acabar assegurant que aprofitant el Dia de la Democràcia, defensar el dret a l’habitatge és defensar la democràcia i que la democràcia sense drets, és simplement un concepte buit de contingut.

Javi, el representant del Sindicat de Llogateres, va explicar la feina de la seva organització i els abusos que suposen els preus dels lloguers que malgrat que es parla que son de 800 euros de mitjana, la realitat és que és molt difícil trobar un habitatge a l’Hospitalet que es llogui per menys de 1.000 euros. Es va queixar de la proliferació de lloguers de temporada i de la nul·la capacitat de les Administracions per regular els preus del lloguer i els abusos dels propietaris i la necessitat que es generin ajuts per fer front a una realitat que amenaça amb esclatar cada dia que passa a ciutats com l’Hospitalet. Va defensar la necessitat de la unió —com havia fet també l’Estrella Ambrojo— per tal de fer un front comú dels vulnerables davant tots els poders, i va argumentar que l’habitatge no pot ser un bé de mercat i que mentre no es trenqui aquest mecanisme no hi haurà un autèntic equilibri entre la necessitat i el dret a l’habitatge i la realitat quotidiana.

Durant les dues hores llargues que va durar el debat posterior, va haver múltiples intervencions dels presents que van aportar les seves experiències personals i que van constatar el que des de la taula es posava de manifest, que el problema de l’habitatge a ciutats com l’Hospitalet s’ha convertit en la dinamita que pot fer esclatar el conflicte social latent.

Mentre tant, es manté el dubte respecte de la convocatòria d’un ple extraordinari sobre el conflicte de la GU i la crítica situació de la seguretat ciutadana

Ahir al matí es va produir la vista de la demanda interposada pel sindicat de CCOO de l’Ajuntament, en el Tribunal del Social, contra el govern municipal per l’incompliment de la tramitació del conveni col·lectiu pendent d’aprovació i publicació des que es va acordar fa dos anys. Van estar presents representants de CCOO, d’UGT i del SPC sense que es presentés ningú de la resta de forces sindicals ni tampoc cap responsable municipal, excepte l’advocada dels serveis jurídics municipals. La lletrada ha presentat —segons CCOO— un informe amb data 5 de setembre on s’argumenten “un conjunto de catastróficas desdichas” que han impedit la ratificació del conveni del 2023, reclamant que la vista es traslladés a un tribunal superior.

Uns quants dies abans, segons aquest mateix sindicat, la direcció de Recursos Humans va proposar a la secció sindical, l’ajornament del procediment sense presentar cap proposta alternativa, raó per la qual, els representants sindicals de CCOO que porten 920 dies esperant alguna proposta alternativa que resolgui la situació, s’hi van negar.

Un comunicat del butlletí Coco Flash publicat ahir mateix a prop de migdia, explicava que el representant del SPC, malgrat no haver signat el conveni del 2023, es va pronunciar favorablement a la demanda de CCOO, reclamant del tribunal que dicti una resolució que obligui a tramitar el conveni. En canvi, la secció sindical d’UGT, ha mantingut —segons CCOO— la mateixa postura que l’Ajuntament i no ha proposat la ratificació del conveni col·lectiu que van signar en el seu dia. CCOO explica en el seu comunicat que la sorpresa protagonitzada pel sindicat socialista era “esperada”.

Comunicado Coco Flash

Per la seva banda, la secció sindical d’UGT ha tret posteriorment un comunicat on explica que la demanda presentada per CCOO no era només contra el govern municipal sinó contra la resta de seccions sindicals que formen part del comitè d’empresa. En aquest comunicat la UGT explica que el conveni del 2023 havia de tenir una vigència de dos anys i afirma que “per una sèrie d’objeccions tècniques i jurídiques el conveni no s’acaba d’aprovar ni publicar”. Afirma que “al maig de 2025, CCOO demanda a l’Ajuntament i la resta de sindicats” i defensa que es negociï un nou acord tenint en compte que el conveni signat el 2023 ja ha quedat obsolet.

En el comunicat expliquen també que als tribunals es proposava defensar la publicació del conveni “que no és a les nostres mans, a més d’una indemnització per danys morals” i es queixen que CCOO no comptés amb la resta de sindicats per demandar l’Ajuntament “en comptes de fer-ho unilateralment i demandar també els sindicats que conformen el Comité”.

Finalment UGT afirma que “vergonya els hauria de fer demandar la resta de sindicats (cinc); demanar una indemnització econòmica i pretendre a tota costa la publicació d’un conveni obsolet en que no han participat quatre sindicats amb representació al Comité.”

Comunicado de UGT

Finalment, tant el comunicat de CCOO com el de la UGT, fan una sèrie de consideracions respecte de la Guàrdia Urbana. Els primers, afirmant que “potser la preocupació d’UGT està més centrada en la Plataforma que han creat amb els sindicats policials que en defensar els interessos de tota la plantilla” i els segons preguntant-se “on era CCOO en les reivindicacions de la Guàrdia Urbana?”.

CCOO finalment afirma que la seva secció sindical participa “a la mesa de treball de la Guàrdia Urbana” i defensa “que si hi ha 4.500 euros per la GU, també hi siguin per la resta de la plantilla municipal”.

Per últim, destacar que tots dos comunicats de les seccions majoritàries porten el mateix títol: “Vergonya aliena”.

Ahir va transcendir també la notícia que el decret que va signar el govern el dia 5 de setembre que obligava a cercar alternatives per cobrir els serveis de la guàrdia urbana quan no hi hagi prou efectius —i que la pròpia UGT de la GU ha impugnat judicialment— continua absolutament vigent i ni tan sols es debatrà —va explicar ahir el regidor encarregat en una entrevista a la TV pública— fins que les negociacions no arribin a bon port.

D’altra banda, no hi ha resposta aparent —perquè en l’esmentada entrevista el responsable municipal no ho va aclarir— sobre si hi haurà o no ple extraordinari sobre el conflicte amb la GU i la crítica situació de la seguretat a la ciutat.

El grup popular es queixa de la improvisació aplicada a la regulació de les zones verdes i blaves, i al caòtic sistema de carrils bici a la ciutat

Tal com va posar de manifest el grup municipal del PP a primers de setembre, sembla que els veïns de Bellvitge han fet arribar al govern municipal que si es posen zones verdes d’aparcament al seu barri, les esborraran de manera immediata i això ha fet que Bellvitge i Gornal siguin els dos únics barris de la ciutat on no hi ha places verdes d’aparcament.

El grup municipal del PP va denunciar al respecte que posar zones verdes d’aparcament pels residents a tots els barris excepte a Bellvitge i Gornal, és una discriminació absoluta entre ciutadans en funció del barri on resideixen que pot resultar fins i tot il·legal perquè marca un precedent de tractament desigual a la ciutadania. El grup popular a més, denuncia la discriminació entre barris no solament per la decisió de no incloure a Bellvitge i Gornal en la globalitat de l’aparcament verd a tot el municipi, sinó pel fet que un resident de La Florida no pot aparcar lliurement en la zona verda de Collblanc, per exemple. És a dir, la gratuïtat de les zones verdes d’aparcament només funcionen pels residents però no per la resta de veïns del municipi. Ni tampoc pels familiars. Els familiars tenen una reducció de la tarifa (0,20 euros/dia) però només si son pares o fills dels censats al barri i alguns familiars han comentat a aquest digital que és molt complicat tramitar la tarifa reduïda perquè l’han de fer exclusivament els residents, i han de presentar el Llibre de Família que acrediti el vincle i, si son parelles de fet que viuen fora de la ciutat, un volant de convivència. Una vegada tenen l’acreditació, només serveix pel barri de residència dels familiars. Si els censats al barri no tenien l’acreditació antiga l’han de treure també, perquè l’aplicatiu municipal només reconeix els vehicles donats d’alta i, així i tot, els residents han d’anar fins el parquímetre i fer el tràmit, cada vegada que aparquen.

A partir d’avui dilluns s’havien de posar en marxa les noves tarifes i el funcionament de les zones verdes d’aparcament però no està clar que sigui així. En qualsevol cas, la justificació de les zones verdes a la ciutat, que prové dels temps de l’alcaldessa Marín, feia referència a evitar que ciutadans d’altres municipis aparquessin als carrers de l’Hospitalet, fenomen que podia donar-se només als barris que toquen amb Barcelona, Esplugues o Cornellà però no en tots els barris interiors, La Florida-Les Planes, Can Serra, Pubilla o Sant Josep on també és vol aplicar, cosa que demostraria que la voluntat té més a veure amb l’afany recaptatori ­–ni que sigui de comerciants i familiars de residents que han de pagar en les zones verdes— que no pas amb l’excusa que es va donar en el seu dia.

Si el problema de la densificació urbana ja era prou complex pels vehicles dels ciutadans, ara el tema de les zones verdes d’aparcaments encara ho complicarà més, perquè han desaparegut places lliures (vegis la foto), s’han reconvertit algunes directament en zones blaves i en alguns barris les mateixes associacions de veïns han denunciat directament que els havien anunciat que hi hauria un número determinat, que a l’hora de la veritat és molt superior. I en aquest cas, pel que fa a les àrees blaves, el factor recaptatori si que sembla evident.

A banda, la política de posar carrils bici, sense estudiar a fons l’oportunitat i la necessitats en funció de l’ús, també ha estat motiu de queixa per part del grup popular. Parlen de carrils-bici infrautilitzats en zones industrials on hi ha acumulació de vehicles privats que provenen en bona part de fora de la ciutat o d’altres barris de la ciutat on només treballen —no hi viuen— i en alguns llocs, on coincideixen amb parades d’autobús o amb rengleres de contenidors de deixalles.

Tot plegat fa que es compliqui molt el tràfic interior i que lluny de facilitar la vida dels veïns i de les persones que treballen a la ciutat i viuen fora o en altres barris, la circulació i l’aparcament esdevinguin un problema afegit.

Només sembla haver una mica de consol en el fet que el conflicte amb la Guàrdia Urbana està en el seu punt més àlgid i, en alguns casos, no està clar que el règim de sancions pugui tenir ara mateix algun efecte, especialment allà on només poden multar els policies locals.

Tres hores més tard de la celebració no hi havia cap indici de l’ofrena floral i el monument a Casanova estava tan buit com qualsevol dia.

Vuitanta cinc entitats de la ciutat, més una dotzena d’organismes de representació política entre els quals els grups municipals, el Consistori i el Consell de Síndics i les forces de seguretat (Policia Local, Nacional, Mossos d’Esquadra i Guàrdia Civil), van participar ahir en els actes commemoratius de la Diada Nacional de Catalunya a l’Hospitalet. Les entitats que van participar dels sis districtes de la ciutat van ser 50 i les altres 35 son d’àmbit ciutadà malgrat que algunes que van participar en representació dels districtes, també són d’àmbit ciutadà com ara l’editora d’aquest digital, el Foment de la Informació Crítica. L’acte cerimonial es va iniciar a les 11 del matí i va acabar una hora justa més tard. Els rams, els coixins i les flors que es van anar dipositant al peu de l’escultura-monument a Rafael Casanova a l’inici de la Rambla Marina de l’Hospitalet, van ser retirades per la brigada cap a les 14 hores, de manera que l’homenatge florit va durar menys, que la pluja que va amenaçar a estones la Diada.

Representants de FIC durant l’ofrena floral

Alguns assistents i passejants es preguntaven per què l’homenatge floral dura tan poc i altres els responien que perquè no se’ls endugui la gent. També algú va apuntar que potser una parella de la Guàrdia Urbana destacada en aquest indret per unes quantes hores permetria posar de manifest l’homenatge de la ciutat al representant de les llibertats catalanes al llarg de tot el dia i evitaria —el d’altra banda pessimista comentari— sobre el possible perill de furt de rams i coixins florals. Era evident que el passejant del darrer comentari o no era de l’Hospitalet o no sap res de l’endimoniat conflicte de la Guàrdia Urbana. Un vehicle, una parella d’agents i els responsables del cos en el reservat de les autoritats locals, era gairebé tot el que vam poder veure del cos policial. El moment vibrant del Cant de la Senyera alçat a mitges pels tres cossos que tenen presència a la ciutat, i els representants de les forces de seguretat —amb l’afegitó d’un Guàrdia Civil amb tricorni i ulleres de sol— fent també una ofrena floral just avanç dels portaveus municipals —només els d’ERC-EUiA i el dels Comuns (no van assistir ni el PP ni Vox)—, va ser tot el que es va veure de presència policial.

D’altra banda l’acte cerimonial i institucional va ser gairebé com sempre. Per no faltar, no va faltar ni la presència del veí de Gran Via amb mascareta de gas i una pancarta reivindicativa (més un dibuix d’una silueta d’un home nu que es posava al davant de tant en tant) perquè, des de la locutora habitual fins a la coral inicial i la mostra de cultura tradicional catalana amb trabucaires, castells, dansaires, gegants i capgrossos, tot va seguir el guió de les darreres convocatòries.

Un moment de l’acte institucional amb un veí protestant al darrere

Només van destacar dues divertides anècdotes, que van passar desapercebudes per la gran majoria d’assistents. La primera que, quan es va fer veure que se celebrava —novament— el centenari de ciutat mostrant fotografies antigues de l’Hospitalet, la locutora va fer referència als mals soferts pel català i per Catalunya durant la Dictadura de Primo de Rivera, i va confondre el dictador Miguel, amb el seu fill José Antonio, que tindria un molt trist predicament uns pocs anys més tard. La segona, que el coixí de flors de l’alcalde portava al capdamunt les lletres L’H però quan Quirós el va dipositar al peu del monument, el va posar cap per avall i això que era bastant senzill posar-lo correctament.

I finalment, constatar una novetat gairebé obligada i que és d’agrair. A l’inici de l’acte es va fer un sentit i senzill homenatge a l’autora del monument, Montserrat García Rius, que va morir fa uns quants mesos, i uns familiars van obrir l’ofrena floral en record també de la notable escultora.

Molt poca cosa més, com no sigui tornar a posar l’accent amb el que ahir cridava força l’atenció com era l’absència de la Guàrdia Urbana. Com a exemple, el fet que els dos laterals de la Rambla no van estar tallats en cap moment i això suposava un perill per vianants, i pels vehicles que circulaven. Molts assistents comentaven que moltes vegades es tanquen carrers per molt menys… En aquest sentit és oportú recordar que la reunió prevista per avançar en el conflicte amb la Guàrdia Urbana, que s’havia de fer dimarts passat, es va desconvocar per part de l’Ajuntament i, hores d’ara, la situació continua bloquejada. El sindicat majoritari del cos, la UGT, va anunciar la presentació d’un recurs al Contenciós-Administratiu contra el decret —signat pel govern local el dia 5 de setembre— que permetia al cap de la policia “modificar els torns de treballs, vacances, permisos i llicències i dies de festa del personal” per garantir els serveis al carrer, amb caràcter indefinit. El sindicat considera que el Tribunal ha de suspendre cautelarment i amb caràcter urgent la resolució del decret perquè atempta contra els drets dels funcionaris.

Populars i republicans demanen la dimissió del negociador socialista i un ple monogràfic per afrontar un conflicte enquistat.

La demanda de dimissió del tinent d’alcalde de Seguretat i portaveu socialista al ple municipal, i la sol·licitud d’un ple extraordinari monogràfic per tractar el gravíssim problema d’inseguretat que pateix la ciutat, han tornat a posar en el centre de l’actualitat la problemàtica que s’arrossega de fa anys amb el cos de la Guàrdia Urbana (G.U.) i que el govern municipal ha anat deixant podrir —segons els sindicats majoritaris del cos—, sense voler afrontar una solució definitiva.
Aquesta actitud de supèrbia governamental que passa per no buscar solucions de consens i que els grups municipals i la premsa independent hem denunciat tantes vegades, està portant al caos el control de la seguretat al municipi, que no en té prou amb el reconegut ajut del cos dels Mossos d’Esquadra, que exerceix de forma molt efectiva, però puntual.

Dilluns al migdia, en una convocatòria de premsa que es va organitzar d’urgència i que no va arribar a temps a tots els mitjans, el regidor de Seguretat va explicar que el govern havia signat un decret el passat cap de setmana, quan va detectar que una seixantena de guàrdies dels 350 agents que componen la G.U. estaven de baixa i que, en conseqüència 9 de les 10 patrulles que estava previst que donessin servei a la ciutat en aquests dies, estaven inoperatives. Això passava precisament en mig de la Festa Major de Bellvitge que és, de fa anys, una de les mes concorregudes de la ciutat.
En la roda de premsa, el regidor Husillos no es va atrevir a afirmar que “l’absentisme d’aquest cap de setmana” era una vaga encoberta, però en lloc d’afirmar això es va mostrar convençut, irònicament, que es tractava “d’una pandèmia sobtada”. És curiosa aquesta sorpresa pel fet que les baixes constants d’agents del cos de la GU no és una cosa d’ara, sinó que fa molt de temps que dura i que segons els sindicats estan causades pel clima de tensió, la des-incentivació constant, l’endarreriment endèmic dels pagaments d’hores extres, les pèssimes condicions en què han de desenvolupar la seva feina —tècnica i física— i les dificultats per arribar a acords amb el govern, que se sumen a una plantilla curta i envellida amb una mitjana d’edat de 48 anys. Cal tenir en compte, a banda, que l’absentisme és la deliberada abstenció d’un treballador al seu lloc de feina, i que les baixes mèdiques les dictaminen els metges segons els seus criteris sanitaris.

El decret dictat pel govern local, que mobilitzava agents que estaven de festa, va ser totalment ignorat, i la plantada de policies, inaudita pel que representa, explica el punt al que s’ha arribat. Per resoldre el problema, al govern no se li ha ocorregut altra cosa que fer una proposta d’increment de sous que suposa, segons els policies, un augment de 55 euros mensuals, al qual cal afegir un plus anual de 3.500 euros sempre que no faltin més de 19 dies a la feina en tot un any. El sindicat dels agents ha considerat
l’oferta digna d’un govern “massa estirat i que no escolta” i han denunciat que perquè el conflicte camini cap a la resolució caldrà regularitzar deutes econòmics pendents des del 2020 i actualitzar el conveni de 2016 que és l’últim signat. Així mateix, el sindicat ha explicat que la GU de l’Hospitalet és una de les més mal pagades de Catalunya, 8.000 euros bruts de mitjana menys que la GU de Barcelona i 6.000 euros per sota de moltes ciutats del Principat, factor que explica que “l’agent que pot marxar marxi i que no vulgui venir ningú a treballar a l’Hospitalet, tenint en compte, a més, que es tracta d’una ciutat conflictiva i fins i tot perillosa per les forces d’ordre públic. Probablement, la més perillosa de Catalunya”, apunten. També s’han queixat que en els quasi 10 anys que porta congelada la renovació del conveni, el sou mitjà ha pujat un 18% mentre que l’IPC general s’ha incrementat en un 27%. “Hem perdut poder adquisitiu i això en un municipi que genera superàvit cada any, no té ni explicació ni justificació”, afirmen.

En aquest context, el govern no s’ha atrevit a aplicar sancions conscient de la seva debilitat en tots els sentits, mentre que els grups d’oposició, especialment ERC-EUiA i el PP, han demanat la dimissió d’Husillos al capdavant de la Seguretat municipal i la convocatòria del ple monogràfic per parlar d’un tema que està ratllant ja el descrèdit i la calamitat. Els grups d’oposició van mantenir una reunió amb els sindicats policials on es va constatar la ineficàcia del negociador socialista per la qual cosa ERC ha demanat que l’alcalde destitueixi Husillos i es faci càrrec directament ell, de les negociacions. No obstant això, son conscients que lluny de mitigar-se el conflicte que ja s’arrossega de l’època Marín, l’actual alcalde ha demostrat a bastament la seva incapacitat per resoldre problemes: “El conflicte se’ls hi ha anat de les mans”, ha declarat Graells. ERC s’ha sumat també a la petició de ple extraordinari, però hores d’ara no hi ha hagut resposta per part dels grups municipals de Vox i En Comú-Podem.
El PP, per la seva banda, que porta molt de temps reclamant atenció sobre la seguretat ciutadana ha lamentat que “dir que l’estiu ha estat calent en aquesta qüestió ja no sorprèn ningú perquè permanentment anem a pitjor, però no es pot consentir que la imatge que la gent tingui de la ciutat serveixi per fer memes a les xarxes socials a causa de la inseguretat, l’exemple de zones degradades, titulars de robatoris a mà armada o fins i tot agressions sexuals”.

Numbeo situa l’Hospitalet en el número 22 del món, entre les ciutats amb pitjors nivells de delinqüència

Durant el primer semestre de 2025 (és a dir, durant els mesos de gener a juny) es van produir a l’Hospitalet al voltant de 2,6 delictes tipificats en el codi penal per hora, és a dir 64 delictes diaris.

Les dades formen part de l’Informe del Ministeri de l’Interior dels municipis espanyols de més de 20.000 habitants, comparades amb el mateix període de l’any anterior, amb les referències rebudes de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, els Mossos d’Esquadra i la Policia Local o Guàrdia Urbana.

El nombre de delictes quantificats ha superat el del primer semestre de referència del 2024 en 1.085 delictes més. En aquest primer semestre s’han comptabilitzat un total de 11.703 delictes, dels quals 10.771 corresponen a la criminalitat convencional i 932 a infraccions penals comeses a través de l’espai cibernètic.

Son precisament aquest tipus de delictes els que més s’han incrementat en relació al mateix període del 2024: un 157,1 % més. També dins l’apartat de criminalitat convencional han crescut un 28,3% els robatoris amb violència i intimidació i un 12,6 % els furts. Ha baixat notablement la criminalitat de tràfic de drogues, un 39,5% menys, els robatoris amb força als domicilis (un 17,2%) i les lesions en baralles tumultuàries (un 16,3%).

Han pujat també un 1% els delictes contra la llibertat sexual especialment pel que fa als delictes d’agressió sexual amb penetració (un 9,8%) tot i que han disminuït un 5,4% la resta de delictes contra la llibertat sexual. Han arribat a la força pública un total de 98 expedients d’aquest tipus de delicte, cosa que vol dir que a l’Hospitalet s’ha produït en aquest període de 183 dies, pràcticament un delicte sexual cada dos dies, dels que tinguin constància les forces de seguretat.

Està clar que el delicte de furt (3.915, en 183 dies), el de furt amb violència i intimidació (1.297) i els que tenen a veure amb altres aspectes de la criminalitat convencional (com ara delictes contra la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral, la tracta de persones humanes o la omissió dels deures de socorre, etc.) que han estat 4.834 son, amb notable diferència, els més destacats.

No és d’estranyar, doncs, que la base de dades col·laborativa sobre països i grans ciutats del món que es Numbeo, situï l’augment de la criminalitat en els darrers tres anys com a molt alt; el nivell de criminalitat de l’Hospitalet, la problemàtica de gent consumint o traficant amb drogues, possibles crims contra la propietat, robatoris i vandalisme o perill en atracaments violents i agressions, com a alt; així com la preocupació ciutadana sobre la possibilitat de sofrir furts, robatoris a l’interior dels vehicles o els insults al carrer, també com a alts; i només com a risc moderat la possibilitat dels robatoris domiciliaris, robatoris de vehicles o agressions públiques i només amb un risc baix l’agressió física o verbal per motius racistes, de gènere o religió.

El nivell de criminalitat d’aquesta base de dades situa a l’Hospitalet en el 71,56, que seria el número 22 de tot el món, per darrere de ciutats com ara Cali, Pretoria o Rio de Janeiro. En el quadre adjunt no figuren totes les ciutats del món, lògicament, només les més importants demogràficament. El núm 22 de l’Hospitalet li correspondria en funció de l’índex de criminalitat.

Aquestes dades, especialment les que mostren una considerable pujada de la criminalitat en els darrers 3 anys, posen l’accent directament en la gestió de la darrere etapa del govern Marín (quan ja s’estava acomiadant del seu càrrec, conscient com era del deplorable estat de la ciutat) i del primer any del govern Quirós que no solament ha aconseguit aturar el descrèdit i el deteriorament que començava a ser un clam social, sinó que tot sembla indicar que va en augment. Un exemple: l’enquistament de fa anys de la problemàtica amb la Guàrdia Urbana, que pateix una situació de conflicte que no sembla resoldre’s.