El PSC manté els mateixos vots que l’any 2017 mentre VOX se situa com a tercera força municipal

Veïns voten a La Farga de l’Hospitalet el diumenge 14.

18 de febrer, 2021


El Partit Socialista és el vencedor en aquestes insòlites eleccions catalanes, amb un increment d’escons fins arribar a un total de 33, una xifra que gairebé dobla el resultat de les eleccions de 2017. Però Salvador Illa ha de compartir –al menys d’una manera políticament metafòrica– el pòdium amb Pere Aragonès, líder d’Esquerra Republicana, que tot i tenir menor percentatge de vots que els socialistes, també aconsegueix 33 escons. Aquesta mateixa tendència reflecteix la voluntat dels votants hospitalencs: el PSC s’imposa amb un 38’9% dels vots, mentre que ERC obté el segon lloc amb el 15’8%. El tercer lloc és per VOX —tot i no ser la tercera força política a nivell nacional— que obté el 9’6% dels vots a l’Hospitalet. 

El resultat de les eleccions autonòmiques de Catalunya no podria ser més diferent envers el de l’any 2017. Aquest 2021 el panorama polític està influït per la crisi sanitària, i això comporta que les preocupacions dels ciutadans –que tenen a veure amb els protocols de prevenció sanitària adoptats en llocs públics, però també amb una percepció de desconfiança política– es tradueixin en un augment considerable de l’abstenció. És per això que a l’Hospitalet més del 50% de la població no ha fet acte de presència a les urnes. És a dir, dels 173.629 habitants que havien de votar aquest any, 91.808 ciutadans no ho han fet.

Els resultats confirmen que, del conjunt de diputats electes, cinc son veïns d’aquesta ciutat. Del PSC, David Pérez Ibáñez, Ernesto Carrión Sablich i Alba Rincón Pérez. De ECP, Núria Lozano Montoya. I de C’s, Noemí De la Calle Sifré.

A la ciutat d’Hospitalet, l’any 2017 C’s va ser el partit guanyador de les autonòmiques amb 45.572 vots, seguit del PSC i d’ERC-CatSí. Ciutadans va aconseguir el lideratge gràcies a la contra-campanya exercida sobre els fets de l’1-O, havent-se presentat com un partit de centre liberal, i aliant-se més tard, però, amb la dreta del país. El seu èxit va decaure estrepitosament a les eleccions a nivell estatal del 10-N de 2019, on va perdre 47 escons, mentre que VOX començava a presentar-se com una força política innovadora i devastadora – a l’Hospitalet els dos partits van obtenir un percentatge similar de vots (al voltant del 7%). Ciutadans va canalitzar, en gran part, el sentiment antinacionalista de la població, però ara s’ha vist mancat d’identitat, i la seva força s’ha dissolt entre la dreta i centre-dreta del país. Ara VOX és la tercera força més votada a l’Hospitalet, amb 7.755 vots, i C’s la cinquena, tot i que amb una petita diferència. 

L’índex de vots del Partit Socialista, no obstant, no ha variat a la ciutat en referència als resultats autonòmics. El nombre de vots es manté al voltant dels 30.000, igual a la xifra obtinguda en les últimes eleccions catalanes. De la mateixa manera, el PSC es manté al capdavant respecte a les eleccions generals de 2019, ja que és el partit més votat, amb un 33’77% dels vots. Els que sí han patit un canvi són els partits líders del moviment independentista, que s’han vist cada vegada més polaritzats. Ambdós partits, ERC i JuntsxCat, han perdut aquest any gairebé la meitat d’aquells votants hospitalencs que els van escollir el 2017, de manera que Esquerra Republicana ha aconseguit només 12.749 vots, i JuntsxCat, 5.825. D’altra banda, el partit d’En Comú Podem (ECP-PEC) se situa com a quarta força a la ciutat, també amb una disminució de vots, però en la mateixa posició que fa quatre anys. Tot i així, ECP-PEC va ser la segona força a l’Hospitalet a les passades eleccions generals, amb un 17’21% dels vots; i ERC i JuntsxCat, la tercera i la sèptima respectivament.

El PSC ha estat votat en primer lloc a tots els districtes de la ciutat, en un percentatge d’entre el 35 i el 45% dels veïns, una xifra que és més elevada als barris de La Florida, les Planes, Can Serra, Pubilla Cases, el Gornal i Bellvitge. El partit d’ERC ha estat escollit en segon lloc, seguint aquesta jerarquia, en un percentatge d’entre el 10 i el 18%, especialment al districte III i al barri Centre, Sanfeliu, Sant Josep, la Torrassa i Collblanc. En tercer i quart lloc, en una xifra similar (al voltant del 10% ambdós), se situen VOX i ECP-PEC.

Aquest any s’han constituït sense cap problema les 268 meses electorals ja previstes, repartides entre els col·legis de l’Hospitalet, que han augmentat cap a 59 a causa de l’aplicació de les mesures de prevenció anti-Covid.

Per Patti Elias

Hospitalencs en les llistes electorals per escollir el nou Parlament

El proper 14 de febrer, els ciutadans de Catalunya s’elegiran els components de el futur Parlament de Catalunya que ens governarà en els pròxims quatre anys. Alguns d’aquestes butaques seran ocupats per candidats de l’Hospitalet, hi han 5 posibilitats (3 del PSC, 1 Ciutadans i 1 En Comú Podem), que figuren en les diferents candidatures que es presenten. Les circumscripcions seran provincials i s’han presentat 15 candidatures.

CANDIDATS DE CIUTADANS

NOEMÍ DE LA CALLE SIFRÉ. (6 i possible parlamentaria).

Barcelona, ​​1979. Ha treballat de responsable de comptabilitat i gestió i ha estat distingida com a col·laboradora científica pel Departament de Ciències Polítiques de la Universitat Abat Oliva.

Portaveu de Treball, Afers Socials i Famílies i d’Igualtat d’Grup Parlamentari de Cs. És Afiliada a Ciutadans des del 2007. Diputada a Parlament des de 2015.

MARIA CARMEN ESTEBAN FERNÁNDEZ. (25).

Segòvia, 1972. Controladora de gestió i consultora immobiliària. Regidora de el grup municipal de Cs des 2015.Portaveu Segona suplent de el grup polític municipal Ciutadans. Coordinadora de l’agrupació local de Ciutadans a l’Hospitalet de Llobregat i de el Comitè Provincial de Barcelona de Ciutadans.

MIGUEL MANUEL GARCÍA VALLE. (84).

Férez (Albacete), 1951. Comerciant. Portaveu del grup polític municipal Ciutadans desde 2015.Membre del Consell General de Ciutadans.

CANDIDATS DEL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA

DAVID PÉREZ IBAÑEZ (7 i possible parlamentari).

L’Hospitalet, 1960. Funcionari de carrera de l’Administració

pública des del 1981 És un veterà al Parlament. Porta 16 anys al Parlament (1999-2010) (2015-2020) en les legislatures VII, VIII, X, XIY XII. Ha arribat a ser Secretari Segon en la Taula de Parlament en les dues últimes legislatures. Militant socialista des de 1980, va accedir a l’Ajuntament de l’Hospitalet el 1991 fins al 2003.


ERNESTO CARRION SABLICH (25 i possible parlamentari)

Lima, 1961. Gestor de RRHH i Logística. Actualment Assessor de l’Àrea de Benestar Social de l’Ajuntamebt de l’Hospitalet. És coordinador de Ciutadania i Diversitat de el PSC (2010 – 2021) i ha estat candidat pel PSC a les eleccions municipals 2015; a Parlament de Catalunya al 2017 i ha desenvolupat diversos càrrecs en les executives locals

ALBA RACÓ PÉREZ. (32 i possible Parlamentària).

L’Hospitalet, 1995. Assessora jurídica de la Secretaria II de la Taula de Parlament. Militant a la Joventut Socialista de Catalunya

des del 2017 i también a el PSC.

MARIANO MATAMOROS GINÉS. (45).

L’Hospitalet, 1969. Afiliat al JSC el 1984, al PSC el 1987 i a la

UGT el 1991. Actualment és secretari d’Acció Política i responsable de la comissió de Salut dels PSC de l’Hospitalet

CANDIDATS DE JUNTS PER CATALUNYA

ELISEU ESTERLICH GALERA. (55).

L’Hospitalet, 1987. Metge farmacòleg clínic (vaig estudiar i vaig fer el MIR a l’Hospital Universitari de Bellvitge). Experiència laboral a la sanitat pública i de salut laboral a una mútua de prevenció de riscos laborals. Graduat social, col·legiat des del 1991 i tècnic superior en Prevenció de Riscos Laborals i Mediador/Conciliador del Tribunal Laboral de Catalunya. Va ser coordinador nacional de les joventuts de l’ANC (ANJI), impulsor de la Taula Jove per la República i membre del Secretariat local de l’ANC de l’Hospitalet (2014-15). Actualment, es membre de la l’executiva de la Vegueria de Comarques de BCN a l’Àrea d’estratègia i continguts i a l’executiva local de l’Hospitalet.

JORDI MONRÓS IBÁÑEZ. (71).

L’Hospitalet, 1965. Graduat social col·legiat des del 1991 i tècnic superior en Prevenció de Riscos Laborals i Mediador/Conciliador del Tribunal Laboral de Catalunya. Va ser regidor del 2011 a 2019 a l’Hospitalet i entre 2014-19 portaveu de grup municipal (CiU i PDeCAT). Secretari d’organització adjunt de la Vegueria de Comarques de BCN de Junts.

MONTSERRAT PAREJO NIEVAS. (Suplent).

L’Hospitalet, 1963. Es la presidenta del Grup de Dones de Collblanc-la Torrassa, entitat que va fundar amb un grup de companyes. Entre el 2016 i el 2020 va ser membre del secretariat local de l’ANC de l’Hospitalet.

CANDIDATS DE EN COMÚ PODEM

NURIA LOZANO MONTOYA. (8 i futura parlamentària)

Va neixer al 1967. Advocadessa i tècnica superior en prevenció de riscos laborals. Activista sindical de CCOO i Membre fundadora i coordinadora de la xarxa de sindicalistes d’el Partit de l’Esquerra Europea. Responsable de la sectorial i programa de Cat. Comú i responsable de Model Federal i Plurinacional d’IU. Regidora a l’Ajuntament per l’Hospitalet En Comú Podem

MIGUEL MANSERGAS SANDALINAS. ( 67).

Va neixer al 1953. Jubilat. Dirigent Veïnal i activista en defensa el sistema público de salut i de calidad amb Rebel·lió Bellvitge i Marea blanca. Participa a Marea Pensionistes en defensa de l’dret a Pensions públiques i dignes.

ANA GONÁLEZ MONTES. (Puesto 74).

Va neixer al 1962. Administrativa i gestió  de projectes socials i solidaris.  Dirigent  veïnal i activista social en defensa dels serveis públics i el dret a l’habitatge digne. Consellera Nacional de Catalunya En Comú. Regidora Portaveu a l’Ajuntament per L’Hospitalet En Comú Podem.

CANDIDATS DE LA CUP

JORDI SALA DOSAIGÜES. (78).

Tècnic de comerç Exterior. Militant I membre del Equip coordinador  de CONSTITUENTS PER LA RUPTURA. Forma part de l’Assemblea Local de la CUP L’H. Vinculat al sindicalisme combatiu des de la clandestinitat, com a Secretari de Premsa I Propaganda de la CNT, una vegada legalitzats els sindicats va ser President del Comitè d’Empresa de la Companyia Aérea en la que treballava, membre del Comitè Intercentres estatal i Delegat de Prevenció de Riscos. Ha anat a les llistes de les eleccions municipals las dos darreres conteses electorals. Ha format part del Grup de Patrimoni de l’Hospitalet.

Jordi Sala

CANDIDATOS DEL PP

SONIA ESPLUGAS GONZÁLEZ.  (17).

Barcelona, 1971. Llicenciada en publicitat i relacions públiques. Diplomada en turisme.  Màster en direcció de comunicació corporativa per l’OBS Business School-Universitat de Barcelona (UB). Cap de premsa del Partit Popular de Barcelona fins a l’any 2006. Diputada del Partit Popular de Catalunya al Parlament de Catalunya (IX legislatura). És la presidenta del Partit Popular de L’Hospitalet des de l’1 d’agost de 2014. És la portaveu del grup polític municipal Partit Popular.

Sonia Espluga

CANDIDATOS DEL  PEDeCAT

ALEIX ALARI. (62).

Es tècnic de so, radio, televisió i streaming i directes. I tècnic de realització d’imatge I so en alguns projectes.

Aleix Alari

IZQUIERDA EN POSITIVO

MIGUEL DEL AMO. (5)

President de Izquierda En Positivo.

RAFA JIMÉNEZ. (6).

Ex regidor de Medi Ambiente y Sostenibilitat de la l’Hospitalet.

JOSÉ SOLAR. (10).

President de Unión de Afectados X la Hipoteca, associació en defensa de los hipotecats.

CANDIDATS DEL PARTIT DELS COMUNISTES DELS TREBALADORS DE CATALUNYA

ERNESTO AARÓN REYES CALDERÓN. (13).

 Lima (Perú), 1992. Va treballar a l’obra, de neteja i de vigilant durant 7 anys. Ha treballat a fàbrica i ara en tallers.

Ernesto Aarón

CANDIDATS DEL PARTIT NACIONAL DE CATALUNYA

JOSÉ MANUEL MONTESINOS. (33).

Treballa al sector d’arts grafiques. És la primera vegada que es presenta en una candidatura electoral.

José Manuel Montesinos

(Entre parèntesi figura el número d’ordre en què es troben els candidats a les diferents llistes electorals. I a més s’afegeix –segons les diferents enquestes– la possibilitat de ser futur parlamentari. La aparició de les presentacions respon els últims resultats obtinguts en les darreres eleccions).

Por: Lluís Berbel i Gildenis Correia

La cultura al alcance de un “click”

Cartel de los horarios de atención de la biblioteca de Bellvitge (Fuentet: web BibliotequesLH).

Las bibliotecas de l’Hospitalet se han volcado en adaptar sus servicios de libros y actividades al mundo online desde inicios de la pandemia 

Ante la imposibilidad de realizar actividades presenciales hasta alrededor de dos o tres meses después del confinamiento domiciliario de la primera ola, las bibliotecas buscaron realizar el máximo número de talleres desde el portal virtual. De esa manera los usuarios podrían seguir participando en ellos desde sus casas, sobre todo en aquellos casos en los que era fácil encontrar medios para seguir desarrollándolos.

”Utilizamos una cuenta de Instagram en l’Hospitalet para actividades infantiles como la hora del cuento”, relata Ilumi Ramos, directora de la Biblioteca La Bòbila. Y al igual que esa, también se fueron impartiendo de forma online los grupos de conversación en catalán e inglés, el videoforum y, alguna que otra vez, pudieron hacer a través de WhatsApp alguna experiencia con el club de lectura en voz alta. 

“Nuestras plataformas de descarga de libros electrónicos se dispararon” menciona David Urrea, subdirector de la biblioteca Tecla Sala. Él añade que hubo un momento que incluso llegaron a tener problemas técnicos por verse incapaces de sostener tantas peticiones. “No están todos los libros que tenemos en físico, pero sí que hay novedades, diarios y películas que se pueden consultar con el carnet desde la web”, señala Ramos, ya que el fondo del material físico del que disponen lleva formándose desde hace mucho tiempo.

Por otro lado, el número de licencias que existían en la plataforma ebiblio, la cual utilizan todas las bibliotecas en l’Hospitalet, ha experimentado un gran crecimiento en comparación con el tiempo previo a la pandemia. Cabe destacar que el año anterior la Diputación de Barcelona y el resto de las instituciones que participan en el ebiblio incrementaron la oferta y aumentaron las licencias, cosa que a la larga ayuda a plantear cambios en la plataforma. “La oferta para libros electrónicos va a ir creciendo, pero todavía son alrededor de entre un 12 y 20% los que prefieren utilizar formato virtual para leer” menciona Urrea, dejando claro que la mayoría sigue prefiriendo el papel.

“Intentamos organizar los distintos equipos que trabajan en las bibliotecas para coordinarnos” cuenta él. Las medidas de seguridad se tomaron de manera equitativa en todas las bibliotecas de l’Hospitalet. A partir de unas fases se empezó a controlar el nivel de aforo, los accesos a las salas y el control del material. “Cualquier libro que se toque o se retorne de préstamo, se pone en cuarentena durante 48h”, indica la directora de la biblioteca La Bòbila. Ella misma explica que desde un primer momento se prepararon para que aquellos fueran espacios seguros y alega que “por eso siguen manteniéndose abiertos.”

“En las últimas semanas hemos hecho la formación a los conductores del grupo de alemán para que sepan como es el tema de compartir pantalla y así” señala Urrea, quien también menciona que se implementaron medidas especiales para solicitar internet de forma temporal a través de la página web. “Nos encontramos  usuarios sin los medios necesarios para poder seguir con este tipo de actividad”. Pero al mismo tiempo, reconoce que hay actividades que han sido mucho más fáciles y ventajosas vía online y que se mantendrán incluso cuando llegue la normalidad. Como él dice, “hay gente que estaba conectada tal día, tal hora, podían hacer preguntas, pero también están aquellos que pueden hacer el seguimiento en vídeos YouTube”. 

Por lo tanto, la intención general es poder realizar actividades siguiendo un modelo híbrido para los que quieran acceder desde casa y para los que quieran asistir de forma presencial. “El espacio físico también es importante para una extensa parte de la población que no tiene medios tecnológicos o que necesita del contacto humano y reencontrarse”, menciona Ramos. Ella recuerda que las bibliotecas tradicionalmente se han utilizado como un espacio donde socializar con amigos y familia. Y en eso también está de acuerdo el subdirector de la biblioteca Tecla Sala. “Trataremos de complementar ambas modalidades con las posibilidades que tengamos a nuestro alcance”. 

Los trabajadores de Servicios Sociales se movilizan en defensa de la dignidad asistencial

3 de febrero, 2021

Este jueves día 4 a las 12 horas, los trabajadores y trabajadoras del Àrea de Benestar Social del Ayto de l’Hospitalet han convocado una asamblea general en el Auditori Barradas para abordar la crítica situación en que se encuentran actualmente los servicios que de ellos dependen y debatir las posibles acciones y movilizaciones futuras con el objetivo de poner fin a esta lamentable situación.

La ausencia de una ágil planificación y la mala organización de los servicios sociales del Àrea por parte de la Dirección de Bienestar Social, que se ha visto amplificada por las consecuencias de la pandemia, según denuncian los trabajadores, ha puesto en una situación crítica el ejercicio profesional y la atención a la ciudadanía. En consecuencia, los diferentes colectivos de profesionales de los servicios sociales municipales han puesto de manifiesto su voluntad de unir criterios y esfuerzos para reivindicar una atención más acorde con las necesidades y la dignidad de las personas, que redunde en beneficio de la colectividad y garantice mayores recursos, así como un trabajo en mejores condiciones por parte de quienes desarrollan esa labor asistencial.

Por Redacción

“La novela negra es el género social del siglo XXI”, Vladimir Hernández

Izquierda: novela Indómito de Vladimir Hernández, ganador 2016. Derecha: novela Las Jaurías de Alberto Gil, ganador 2020 / Fuente: web Roca Editorial

El pasado 31 de enero finalizó el periodo para participar en la XV edición del Premio L’H Confidencial, un premio centrado en el género de la novela negra y policiaca.

2 de febrero, 2021

“La novela negra se beneficia de un contexto ideal para hacer una observación social”. Vladimir Hernández fue el ganador del Premio L’H Confidencial el año 2016 con la obra Indómito, una historia que retrata la realidad de la dictadura en La Habana, Cuba. El autor valora dos fines centrales en sus obras: explicar a Europa lo que ocurre en Cuba y usar la literatura como medio de reflexión de la realidad. “En la novela negra, el lector observa sin tener que participar en lo que ocurre. Es un género para reflexionar, aprender y entretenerte”.

Alberto Gil, ganador del galardón el pasado año 2020, también aboga para que la novela negra sirva como retrato de realidades históricas. Su novela Las Jaurías explica un episodio que ocurrió el año 1965, un doble asesinato orquestado por la dictadura de Portugal en la frontera con España. “La novela transmite cómo fue aquel caso para que la gente sepa más de lo que sucedió y por qué sucedió en territorios gobernados por dictaduras”.

La novela negra en la actualidad es el género literario más cercano a las tramas sociales y al retrato de realidades concretas. Como dice Vladimir Hernández, “la novela negra es el género social del siglo XXI”.

Premio L’H Confidencial; apostar por la novela negra y policiaca

El certamen nace el año 2007 como una apuesta de la biblioteca La Bòbila de l’Hospitalet. Su finalidad es potenciar el género de la novela negra, siendo uno de los primeros premios dedicados a este género literario. “El premio ha significado para los bibliotecarios y nuestros usuarios encontrarnos con autores desconocidos. Hemos tenido gratas sorpresas como lectores”. De esta manera valora la influencia del premio Ilumi Ramos, directora de la biblioteca La Bòbila.

La biblioteca Bòbila es un punto central del certamen; se encargan de presentar las bases junto con el Ayuntamiento, hacer difusión y ofrecer ayuda para los autores que quieran participar. Otro punto clave es Roca Editorial. Ellos reciben los manuscritos y, mediante una lectura profesional, escogen los cinco finalistas.

Los cinco manuscritos seleccionados van al jurado presidido por el actual regidor de Cultura del Ayuntamiento del Hospitalet, David Quirós. También participa un representante de la biblioteca La Bòbila, un representante de Roca Editorial, el director/a de bibliotecas de l’Hospitalet, dos especialistas del género de novela negra, Alex Martín Escribà i Jordi Canal, y dos lectores del club de lectura de novela negra de la biblioteca La Bòbila. “El criterio principal y único para decidir el ganador es la calidad”, explica Ilumi Ramos.

El manuscrito ganador se publica por la editorial Roca que, además, también se hace cargo de la difusión. Blanca Rosa Roca, directora de Roca Editorial, explica que se encargan de dar a conocer la novela entre los lectores, así como promocionarlos en los medios y la prensa.

La biblioteca La Bòbila también ayuda en la difusión del ganador entre los usuarios de la biblioteca gracias al club de lectura de novela negra. “El premio ayuda a que la biblioteca sea conocida”, remarca Ramos.

¿Cómo influye ganar un premio en la carrera literaria de un autor?

Alberto Gil valora el papel que tienen los premios como ayuda a nuevos escritores. “Un premio, y más un premio de prestigio, a uno le hace reafirmarse en la posibilidad de seguir escribiendo pese a las dificultades”. Dificultades que no solo se reducen al impacto de la pandemia mundial y la caída de las ventas de libros, sino también a la falta general de lectores como alerta Gil. “Un premio en estos casos es siempre como un empujón; te avala, te empuja y te compromete”. Su obra Las Jaurías se publicó en noviembre de 2020 en medio de un momento histórico marcado por la Covid-19.

Vladimir Hernández valora que ganar el Premio L’H Confidencial le impulsó a producir obras más complejas y serias para expresar las intenciones ideológicas con mayor amplitud. Indómito, publicada en 2016, no solo tuvo impacto en España sino también en Francia y Estados Unidos.

Para los nuevos autores, como remarca Vladimir Hernández, ganar un premio puede significar un impulso que te exija continuar escribiendo. Pero ganar un premio y la publicación de la novela no garantiza un recorrido literario para el autor si este no tiene un bagaje de nuevas ideas. “Es muy relativo; para algunos significa una obra única que no volverán a repetir, y para otros es un impulso para dedicarse profesionalmente a la escritura”.

La novela negra en Cataluña y España

“En Cataluña ha habido siempre más tradición de novela negra, y luego se ha extendido alrededor de España”, valora Blanca Rosa Roca. Los autores y autoras de novela negra siempre han sido muy presentes en la literatura española y catalana, desde Manuel Vázquez Montalbán hasta Dolores Redondo.

Alberto Gil explica que hay mucha afición; en España se celebran distintos concursos dedicados a este género. En los últimos años la novela negra se ha entrelazado con otros géneros como el histórico o el social, hecho que potencia el surgimiento de más escritores.

“Es un género que se ha puesto muy de moda en los últimos 30 años”, valora Vladimir Hernández.

Queda por ver cómo evolucionará la novela negra en los próximos años y en la demanda de este género por parte de los lectores.

El teatro hospitalense lo tiene todo en su contra

Fachada del Teatre Joventut de L’Hospitalet/ Fuente: Viquipèdia Teatre Joventut.

Actualmente el Teatre Joventut es el único establecimiento público que ofrece una programación exclusiva de comedias, dramas, tragedias, monólogos y demás en L’Hospitalet de Llobregat

30 de enero, 2021

Con 269.382 habitantes, L’Hospitalet de Llobregat es el segundo municipio más poblado de Cataluña. Es por ello por lo que la ciudad cuenta con un amplio abanico cultural, que debido a la reciente pandemia por el covid-19 se ha visto sometido a importantes perdidas económicas y adaptaciones para su funcionamiento.

Si lo que queremos es disfrutar de música en directo, L’Oncle Jack, The Void o La Salamandra son los lugares idóneos para hacerlo. Si somos unos apasionados de la lectura, tenemos más de una decena de bibliotecas repartidas por el municipio a nuestra disposición. La ciudad cuenta también con varios museos como L’Harmonia o el Museo de historia local, salas de exposiciones y centros cívicos y culturales para disfrutar de experiencias enriquecedoras junto con los más pequeños de la casa. 

Una oferta teatral limitada

Sin embargo, si atendemos a la oferta teatral, la realidad es mucho más acotada. Actualmente el Teatre Joventut es el único establecimiento público del municipio donde podemos encontrar una programación exclusiva de comedias, dramas, tragedias, monólogos y demás. Otro de los lugares donde, a pesar de predominar los espectáculos musicales, podemos también disfrutar de obras de teatro de tanto en tanto es el Auditori Barrades. En ambos se ofrecen además espectáculos vinculados a proyectos educativos, de carácter social, de acción comunitaria y del calendario cultural local.

“El Teatre Joventud es una de las ofertas culturales y de difusión artística más importantes de L’Hospitalet. La calidad es una de las más potentes que hay en la ciudad”, asegura Josep Lluís Marcè, director del teatro desde 2002 y durante los dos primeros años de su nacimiento en 1991, tras abrir por primera vez el telón con la obra El cántaro roto. De hecho, anteriormente el edificio había sido un conocido cine de barrio, hasta el que el Ayuntamiento municipal decidió comprarlo. Fue en el año 1997 cuando el Grupo Focus se hizo cargo de su programación, pero únicamente hasta 2002, cuando se optó por no renovar esta concesión a una empresa externa.

La ubicación, principal punto débil del teatro hospitalense 

Uno de los principales puntos débiles del Teatro Joventut es su ubicación, lejos de la zona centro o de los barrios de San José o Santa Eulàlia, donde sería de más fácil acceso. El edificio está situado en Collblanc en una calle muy estrecha. La línea 5 de Collblanc o la línea 1 Torrassa son las más rápidas para acceder a él. 

“El Teatro Joventut, además de estar alejado del centro de la ciudad, se encuentra en una calle donde no se puede aparcar y por la que no pasa nadie. La estructura del local tampoco permite muchas maravillas a pesar de que se hicieron obras. Cuando el ayuntamiento compró el Teatre Juventut, se gastó un dineral en algo que no respondía a las necesidades de la gente que estaba haciendo teatro en aquellos momentos en la ciudad de L’Hospitalet. Para nosotros ha sido una cosa ajena al movimiento teatral en la ciudad”, reivindica Jesús A Vila, quien en el año 69 empezó un grupo de teatro, el Grupo de Acción Teatral, en el Casino de Santa Eulalia. Este grupo mantuvo su actividad durante unos años, pero finalmente, igual que otras cooperativas del barrio, sobre los años ochenta se disolvió ya que en la ciudad nunca hubo salas donde se pudiera llevar a cabo su profesionalización. Añade también que “durante el franquismo el ayuntamiento no se ocupó de esa cuestión y no hubo recuperación de salas nuevas”.

La mala situación del teatro conlleva, además, que mucha de la población asistente sea de otros lugares distintos a L’Hospitalet. “Al rededor de un 40% del público es de los alrededores de Barcelona, Sants, Les Corts y de otros sitios. También depende mucho de la programación que haya en el teatro, que muchas veces se nutre de lo que ya se ha hecho en Barcelona y ha funcionado allí. Aun así, normalmente hacemos funciones únicas. Por consiguiente, un 60% del público si que es de L’Hospitalet”, asegura Josep Lluís Mercè, quien también afirma que es mas complicado que asista gente a las funciones de teatro porque, a diferencia de los conciertos, la gente se guía por la obra y no por la persona a la que van a ver. El teatro, en definitiva, tiene un público mucho más local y selecto.

Muchos habitantes, pocos teatros, pocos amantes y el covid-19

Además, aún el teatro ser un edificio emblemático y de referencia para los habitantes de L’Hospitalet, la propuesta de cara al público sigue siendo limitada para una ciudad que en los últimos cinco años ha ido creciendo en número de habitantes y que es la segunda más poblada de Catalunya. Si atendemos a Barcelona, la primera localidad con mayor población de la comunidad autónoma, esta cuenta con más de 50 teatros con espectáculos para todos los gustos y públicos. La capital catalana es, por lo tanto, la segunda población española con más salas de espectáculos, solo por detrás de Madrid. Ocurre lo mismo con Badalona, cuarta localidad más poblada de Catalunya con 223.166 habitantes, la cual cuenta con tres teatros municipales y de referencia, el Zorilla, el Principal y el Blas Infante. Además, en el caso de Sabadell, quinta ciudad más poblada, el Teatro Principal, La Faràndula, Estruch y La Sala Miguel Hernández suman también una mayor cantidad de teatros municipales que en L’Hospitalet. 

Por otro lado, y según la memoria de artes escénicas elaborada por el Teatre Joventud y el Auditori Barrades, en 2019 y dentro de la temporada profesional asistieron entre ambos un total de 4.258 personas a espectáculos teatrales, 1650 a L’H fa teatre (teatro para compañías aficionadas) y 6.987 niños a Teatro- Escuela para centros educativos. Si sumamos estas cifras nos da que un total de 12.895 personas (apenas un 5% de la población total contando que todos fueran de l’Hospitalet) disfrutaron de espectáculos íntegramente teatrales en estos establecimientos. Se trata de un número muy bajo y que se intentó mejorar gracias a una campaña de comunicación y difusión con la presentación de la temporada y su respectivo cartel, anuncios en los medios de comunicación locales o el envío de la newsletter semanal a través del correo electrónico. Además, antes de la pandemia por el covid-19, se implementó un vínculo con la Biblioteca Josep Janés, donde los asistentes al club de lectura leían las obras y luego las comentaban con los actores, además de conversaciones post-función con los artistas, visitas guiadas al teatro o Escena 25, impulsada por el Departamento de cultura de la Generalitat para fomentar el acceso de los jóvenes al teatro. 

Actualmente, y a causa del coronavirus, desde el teatro han estado viviendo en una continua montaña rusa con todos los cambios de normativa desde que empezó la pandemia a principios del año pasado. Su actuación actual se ciñe a las normas que marcan desde el Pla Terriorial de Protecció Civil de Catalunya (PROCICAT) con un aforo máximo del 50%, respetando la distancia entre los asientos, identificando a todo el mundo con entrada anticipada, evitando grandes aglomeraciones en las colas de entrada y salida, entre otras muchas más cosas. Sin duda se trata de una situación crítica para el teatro hospitalense, entre el covid, los escasos sitios donde disfrutar de las artes escénicas, el poco interés de la población y la mala ubicación del Joventut.

Núria Marín “desaparece” de la campaña electoral de Salvador Illa en l’Hospitalet

Los escasos actos que ha organizado el PSC tienen como al diputado David Pérez como principal protagonista, aunque también participa Cristian Alcázar, primer secretario del PSC local e investigado judicialmente, como la alcaldesa, en el caso de presunta corrupción del Consell Esportiu.

27 de enero del 2021

Los protagonistas de la campaña en l’Hospitalet son David Pérez, número 7 en las listas del PSC por Barcelona, y Cristian Alcazar, investigado judicialmente por presunta corrupción.

La alcaldesa de l’Hospitalet, Núria Marín, ha desaparecido de la campaña electoral de Salvador Illa como candidato a la presidencia de la Generalitat. La también presidenta del PSC y de la Diputación de Barcelona, antaño peso pesado del socialismo catalán, va a tener un perfil bajísimo, por no decir nulo, en la campaña del 14-F. Sobre todo en l’Hospitalet, su ciudad, donde el PSC, sin embargo, sí que incluye entre sus activos electorales a Cristian Alcazar, segundo teniente de alcalde del Ayuntamiento de la ciudad y primer secretario de la agrupación del PSC de l’Hospitalet. Tanto Alcazar como Marín están siendo investigados por la titular del Juzgado Número 2 de l’Hospitalet por los presuntos delitos de malversación de fondos públicos, apropiación indebida y omisión del deber de denunciar un desfalco de medio millón de euros en el Consell Esportiu del municipio, una entidad que se financia con fondos públicos.

Aunque Juan Manuel Peña, coordinador del PSC en L’Hospitalet, asegura a los medios que la alcaldesa participará en algún acto, y puede que “algún otro primer espada”, la campaña en la ciudad se limitará a unas cuantas declaraciones a los periodistas sobre alguna de las 10 temáticas sectoriales en las que pivota la campaña. El PSC ha organizado tres actos de pequeño formato, pensados para 10 o 20 personas como máximo, todos en espacios amplios y en la calle, lo que denominan “speak’s corner”. De esta forma, eliminan la posibilidad de grandes mítines presenciales, ni actos multitudinarios.

También adelanta Peña que en estos momentos (miércoles 27 de enero) tampoco vendrá a l’Hospitalet el candidato y ex ministro de Sanidad, Salvador Illa, dado que solo se desplazará a las capitales de provincia y también limitará la presencia en público. Eso sí, el PSC tendrá unas casetas fijas en la Rambla Just Oliveres y la Plaza Eivissa, además de mesas informativas en diferentes ubicaciones de la ciudad durante los fines de semana. Otro esfuerzo del PSC se centra en sensibilizar a la población de que será seguro ir a votar el 14F o que los que lo deseen, lo hagan por correo. En este sentido, han empezado a colocar carteles y buzonean la ciudad, además de estar más activos en las redes sociales.

Tres actos exclusivos para periodistas

De momento, el PSC tiene programados tres contactos con los medios de comunicación. El primero, este viernes, día 29, a las 11 de la mañana delante de la caseta que el partido instalará en la plaza Eivissa, para hablar sobre el mundo local y las propuestas de su partido en este ámbito. El candidato al Parlament de Catalunya, David Pérez, que ocupa el número 7 en las listas por Barcelona, comparecerá ante los periodistas junto a Cristian Alcazar, primer secretario del PSC de l’Hospitalet e investigado judicialmente por el presunto caso de corrupción en el Consell Esportiu.

El lunes 1 de febrero, a las 11,15h también están convocados los medios de comunicación ante el castillo de Bellvís, en la Ronda de la Torrassa, 92, para que, de nuevo David Pérez, hable sobre el programa de cultura de su partido. Le acompañará el concejal de Educación y Cultura del Ayuntamiento de l’Hospitalet, David Quiróx, y Cristian Alcazar, primer secretario del PSC de l’Hospitalet e investigado judicialmente por el presunto caso de corrupción en el Consell Esportiu.

El miércoles 3 de febrero se han convocado a los medios de comunicación en la sede del PSC de la ciudad (Calle Santa Eulàlia, 86-94) para que el candidato David Pérez, diputado del PSC y miembro de la mesa del Parlament de Catalunya, exponga las medidas que propone su partido en materia de industria. Le acompañarán los responsables locales de CCOO en l’Hospitalet, Joan Barrachina y Liliana Reyes. Presentará José Antonio Alcaide, secretario de Trabajo, FO y Economía Social del PSC en la ciudad.

Otros candidatos de l’Hospitalet

Además del candidato David Pérez, que ocupa el puesto número 7, también están presentes en la lista del PSC cuatro miembros de la Federación de l’Hospitalet del partido. Son: Ernesto Carrión (número 25), Alba Rincón (32), Mariano Matamoros (45) y Richard Burton (51). Se da la circunstancia de que Richard Burton, nacido en nuestra ciudad y residente en Londres desde 2005, es secretario general de la Agrupación del PSOE en el Reino Unido e Irlanda y es miembro de la ejecutiva de la Federación del PSOE Europa, donde ocupa la Secretaría de Ciudadanía en el Exterior. Burton también es socio de la asociación Foment de la Informació Critica (FIC), que edita lestaca.com, revista de l’Hospitalet.

Burton ha declarado que “los catalanes en el exterior debemos ser también protagonistas de la vuelta de Catalunya al corazón de Europa”, haciendo referencia al lema de precampaña de su partido. Desde el PSOE Europa consideran “muy importante” el hecho de que un militante del PSOE en el exterior esté en las listas al Parlament catalán, ya que “así podremos defender los derechos de los residentes en el exterior”, ha dicho Isabel Báez, Secretaria General del PSOE Europa, también catalana.

“Que un compañero del PSOE Europa, militante del PSC-PSOE y residente en el exterior desde hace años esté en las listas electorales otorga otra perspectiva a la política nacional y regional”, ha afirmado Isabel Báez, quien añade que además “permite la visibilización del casi un millón de españoles que residen en territorio europeo”. La contribución del PSOE Europa a las elecciones catalanas no se limita a la presencia en las listas. Bajo el lema “Volvemos: una Cataluña pionera en Europa”, el PSOE Europa ha contribuido con 61 propuestas al programa electoral del PSC para estos comicios. Todos los militantes del PSOE Europa han podido enviar sus contribuciones mediante un documento telemático compartido, aportando desde la diversidad y la experiencia en el exterior, para una Cataluña europeísta y plural.

Por Redacción.

Jose Manuel Hoya: «Estoy orgulloso de representar estos colores y a L’Hospitalet de Llobregat»

Entrevista exclusiva con Jose Manuel Hoya, entrenador del primer equipo del Club de Basquet L’Hospitalet.

Lleva 3 años como entrenador del primer equipo.

26 de enero del 2021

La ciudad de L’Hospitalet de Llobregat no solo en el ámbito deportivo está representado por el fútbol sino también por el básquet. El Club de Básquet L’ Hospitalet fundado en 1929, compite actualmente en la LEB (Liga Española de Baloncesto) en la división plata que es la tercera división del baloncesto profesional después de la ACB y LEB Oro. Un equipo que está a unos años de llegar a su centenario como institución deportiva, tiene como entrenador a un hombre de la casa, Jose Manuel Hoya quien expresa el sentimiento y afecto que tiene al lugar que lo vio nacer y crecer, “Mi objetivo es estar siempre para lo que la ciudad necesita. L’ Hospitalet me ha dado mucho como persona”.

Enhorabuena por la victoria del sábado a domicilio (Fund. Globalcaja La Roda 59-68 Torrons Vicents CB L’Hospitalet), ¿Con qué sensaciones se quedan de este partido?

Muy contento de verdad porque la primera mitad a sido de las mejores que hemos jugado en la temporada. Ha sido nuestra primera victoria fuera y contra un rival directo así que estamos felices y tranquilos.

¿Cómo prepara el partido de la próxima jornada contra CB Cornella?

Tenemos la buena noticia que tenemos dos semanas para prepararlo y es un equipo muy diferente al que jugamos en la ida. Se tienen buenas sensaciones para este encuentro.

¿Una calificación para lo que va haciendo la actual temporada?

Es una montaña rusa entre lo del COVID y jugadores extranjeros adaptándose a la liga estamos intentando acoplarnos a la competición.

¿Qué objetivo se tiene con el equipo?

Mira yo me planifique entrar a los play-off y estamos a solo dos victorias de hacerlo, pero si me dices de un objetivo a corto plazo te diría que es la permanencia. Tenemos la ilusión de jugar el ascenso porque los jugadores y la ciudad se lo merecen con el apoyo que recibimos de la junta directiva.

En 14 partidos jugados llevan una media de 62 puntos por encuentro siendo la más baja entre todos los equipos ¿Cómo tomas esta estadística?

Nos esta costando demasiado encestar el balón y a pesar de que generamos una gran cantidad de tiros, pero también te digo que somos la segunda mejor defensa de la liga y eso nos hace un equipo sólido atrás. En los últimos encuentros, hemos anotado más puntos y la segunda vuelta será diferente.

La actual junta directiva del club: Sonia Ceballos (Vicepresidenta), Ignacio Cavero (Directivo), Serguio Guia (Responsable 1er equipo), Joan Ramon Paton (Presidente) y Alfonso García (Delegado 1er equipo y jefe de prensa).

¿Qué se siente ser entrenador del equipo más grande de la ciudad en baloncesto?

Para mí es algo grandioso porque yo me forme aquí como jugador y ahora es todo un honor ser el primer entrenador. Estoy orgulloso de nacer y criarme en esta ciudad porque me han formado como la persona que soy ahora mismo. Yo siempre estaré para cuando L’ Hospitalet de Llobregat me necesite.

¿Existe talento en la ciudad para el basquetbol?

Hay mucho talento y lo puedes ver en distintos clubes fuera de la ciudad que tienen jugadores nacidos y formas por estos pabellones deportivos.

‘El básquet es solo para la gente alta’ ¿Qué dirías de esta frase?

El baloncesto es para los listos por los espacios cortos que hay en el campo. Lo importante es que tengas la ilusión de aprender, conocer y jugar a este deporte.

¿Cómo te defines a nivel personal?

Me considero un buen tipo y siento que la gente en la calle me lo reconoce deseando lo mejor en cualquier proyecto que tome.

¿La relación con el cuerpo técnico es buena?

Si te digo que a mi segundo entrenador Raúl Rubio, lo llevo siguiendo desde hace más de 3 años para que trabaje conmigo no te lo creerías y más porque somos amigos eso es una fortaleza ahora que somos equipo. Del resto del cuerpo técnico somos amigos dentro y fuera de los campos.

¿Algún mensaje para los ciudadanos de Hospitalet?

Les diría que no solo hay fútbol, yo mismo soy futbolero pero aquí existe otro club que lucha por dejar en alto el nombre de la ciudad. Que miren para aquí y no solo a este club sino a los demás clubes de baloncesto ya que existen miles de niños y jóvenes que practican este lindo deporte.

«Vaig reconèixer que era comunista davant de 800 persones, i la gent va dir: «¡Viva el comunista! ¡Viva el catalán!»»

Entrevista a Jaume Valls, líder sindical a l’Hospitalet durant el franquisme

L’any 62 va liderar la organització de Comissions Obreres a l’Hospitalet, la primera de Catalunya

«Des del Sindicat Vertical van dir als policies que m’alliberessin amb l’argument que a dins la presó faria més ‘jaleo’ que a fora»

11 de gener, 2021

Jaume Valls és un home amb 90 anys d’història. Líder del moviment obrer i comunista a la ciutat de l’Hospitalet, va exercir un paper molt important en les lluites socials durant anys de franquisme i la Transició Democràtica. Amb motiu del seu noranta aniversari, el periodista Jesús Vila va publicar un llibre titulat “Jaume Valls: Todo lo que pude”, on es relaten les memòries d’un home que no va deixar de lluitar per defensar els seus ideals. Nascut al poble de Bellvís el 1930, i percebent els efectes de la Guerra Civil des de ben petit, Jaume Valls sempre va somiar amb un món millor. És per això que va dedicar trenta anys i la voluntat a col·laborar amb el Partit Comunista, i va ser regidor pel PSUC a l’Ajuntament de l’Hospitalet l’any 1980. A més, va ser un dels fundadors de les Comissions Obreres de la ciutat i participant en les revoltes que van definir l’evolució de la ciutat. Es tracta d’un home coratjós, honest, que accepta que va cometre alguns errors, però que mira la seva trajectòria amb una perspectiva optimista. Va ser empresonat en vàries ocasions, però no va deixar de creure en la causa. “S’ha d’estar molt convençut, el problema és la por”, declara. Tot i així, es mostra satisfet del que va fer. Valls afirma que “podria haver tingut més pisos i propietats”, però que mai va acceptar allò. 

Portada de la novel·la biogràfica elaborada per Jesús Vila i publicada el passat mes de juny

Com va començar a exercir l’activitat política? I quina va ser la motivació que el va portar a introduir-se al moviment obrer i comunista?

Des de petit vaig estar compromès amb tenir una societat millor. Quan va començar la guerra tenia només sis anys. Al meu poble hi venia a descansar la segona brigada de soldats del front, que era un grup de nois bastant joves, i durant aquells anys jo i alguns altres jugàvem i parlàvem amb ells. Ells estaven al moviment comunista i ens explicaven com funcionava tot. A partir d’allà vaig començar a adquirir consciència. Als 12 anys vaig començar a treballar de pastisser al poble. Amb un company d’un altre forn que era comunista i que havia estat lluitant a la guerra, vaig començar a parlar de la Unió Soviètica i del comunisme. Era una altra alternativa de viure. Jo havia nascut en un lloc humil i volia tenir els mateixos drets que tothom. El company, que es deia Ramonet de la Brisda, em va regalar el llibre “El poder de la voluntat”, el primer llibre que vaig llegir. Més endavant, el meu company va haver de marxar a l’exili a França, perquè el van avisar de que estava en perill de ser detingut. Llavors em va deixar com a llegat un grup de quatre o cinc persones que també militaven al partit comunista, i jo els havia d’organitzar, així vaig agafar experiència. Després, amb 16 anys, jo i el meu grup d’amics vam constituir una organització del PSUC amb una vintena de persones.

Quants anys va estar col·laborant amb el PSUC? Quina va ser la seva labor en un partit que estava perseguit?

Vaig estar al PSUC més o menys des del 1958 fins al 1988. A l’Hospitalet érem 50 militants. Quan vaig anar a viure a Barcelona amb la meva dona i les filles vaig començar a connectar amb gent de Lleida i amb corresponsals a París, i ens anàvem passant informació sobre com estava la situació. Els caps de setmana tornava a Lleida a fer reunions pedagògiques i a localitzar persones afins amb aquelles idees. El 1962 vaig anar a París, a parlar amb els companys que es trobaven allà. Anys més tard, el 1981, vaig anar a Moscú a establir relacions diplomàtiques amb els russos. 

Un dia, quan treballava de paleta a la residència de Bellvitge, el director em va cridar i em va dir que la policia li havia enviat un informe sobre mi i les meves activitats polítiques, i em va advertir que havia d’anar amb compte. Al dia següent, a les vuit del matí, reunit al voltant de 800 persones, vaig començar a parlar. Vaig explicar que l’empresa tenia informes meus i que tenia el risc de ser despatxat. I per primera vegada vaig reconèixer que era membre del partit comunista, quan encara estava il·legalitzat. La gent va començar a cridar: “¡Viva el comunista!, ¡Viva el catalán!”. El director de l’empresa va veure aquella situació, i no em va fer res. Em va dir que era millor que ho deixéssim estar.

Al PSUC hi havia una estructura idealista i sòlida. Però quan va morir Franco i ja no hi havia cap perill, la quantitat de membres es va triplicar. Va començar a entrar gent que no era del partit, que volien viure d’allò. I les idees van quedar eliminades. Els que no eren del PSUC van acabar fent fora als que sí ho eren. Jo i molts altres vam marxar. 

Com va ser la seva experiència com a fundador de les CCOO, sent un sindicat il·legal en aquell moment? 

L’any 62 vam formar la organització de Comissions Obreres (CCOO) a l’Hospitalet. Va ser la primera de Catalunya. Jo havia anat a viure a Barcelona i treballava a la fàbrica Samper, on vaig estar durant 3 anys. Allà vam començar, i parlant i parlant, els companys de la fàbrica ens anàvem organitzant i anàvem enganxant a persones que pensaven com nosaltres. Ens vam anar estenent poc a poc. Als anys 70 vaig començar a treballar a la residència de Bellvitge com a paleta. I seguíem fent assemblees. Un dia vam fer una vaga a favor dels treballadors de la Seat, i la policia em va imposar una multa de 10.000 pessetes. Des del grup, que ja érem 30 o 40 membres, ens vam organitzar de manera que al cap d’una hora ja havíem recollit aquella quantitat. Al final en vaig sortir beneficiat perquè, al cap de dos anys, va entrar un nou ministre franquista a l’Ajuntament de Barcelona i al saber qui era em va perdonar la multa. 

Què destacaria de tots aquells anys?

Al final des de CCOO vam arribar a ser 30.000 afiliats a la ciutat de l’Hospitalet. Vam lluitar contra una empresa de construcció a Bellvitge, que només es dedicava a fer habitatges. La gent es va tirar al carrer. Si no fos per nosaltres, milers de persones que cada dia cremaven les màquines, hi hauria el doble d’habitatges en aquest barri. El que vam fer va valer la pena, estic orgullós. Quan es va legalitzar el sindicat, sobre l’any 1977, vaig començar a ser secretari general de la Comissió Executiva. En un congrés que es va celebrar el 1983, es va acordar amb Madrid que es legalitzarien les empreses de treball temporal, que existien des de l’any 82. Nosaltres vam estar molt de temps perseguint aquestes empreses perquè tanquessin, perquè condicionaven la feina dels obrers. Jo vaig demanar la paraula i vaig dir que no podíem acceptar allò, que no tenia sentit. I vaig preguntar qui estava a favor meu. Només vuitanta persones de mil que érem hi estaven d’acord. Jo vaig dir: “O sigui que el 90% està d’acord amb les empreses de treball temporal? Llavors què hem fet fins ara?”. En aquell moment vaig decidir que no estava d’acord i que marxava de Comissions. I vaig dimitir.

Durant quant de temps va estar com a regidor del PSUC a l’Ajuntament d’Hospitalet? 

L’any 79 es van fer les primeres eleccions municipals, a l’Ajuntament de l’Hospitalet el PSUC va sortir escollit i jo era el segon de la llista, però no tenia cap càrrec. Un dels problemes més grossos que recordo és que a l’Hospitalet teníem una companyia d’autobusos que només feia una ruta de Pubilla Cases fins al metro, i jo vaig dir que s’havia d’estendre la xarxa per més territori. Vaig parlar amb Maragall i vam acordar que l’empresa de l’Àrea Metropolitana de Barcelona entrés a l’Hospitalet, però l’alcalde em va dir que no, que ja estava el negoci fet i que jo no pintava res. Al cap de dos anys, arran de marxar de CCOO, vaig haver de dimitir de l’Ajuntament. Mai vaig cobrar d’allà, perquè no volia aquell sou tan elevat, de 80.000 pessetes. Al final, quan em van dir que marxés, vaig dir-los que sí que volia cobrar, però m’ho van negar. 

Què va passar als anys correlatius a la Transició?

Quan vaig marxar de CCOO i de l’Ajuntament, amb Maragall, i amb molta gent que venia en desacord amb el PSOE i el PSUC, vam crear el nucli de Ciutadans pel Canvi. Que no té res a veure amb l’associació que es coneix avui en dia. Des de Ciutadans pel Canvi volíem defensar una sèrie de coses elementals com la seguretat social i l’estabilitat laboral, i vam col·laborar un parell de mesos amb els socialistes.

Vostè va estar detingut en tres ocasions...

La primera vegada que vaig estar detingut va ser cap a l’any 60. Des del PSUC es va considerar que s’havia de fer una manifestació l’1 de maig, com a Dia Internacional dels Treballadors. Una setmana abans, ens vam reunir una vintena de persones a un local a l’església de San Ramón al barri de la Florida, per a organitzar l’acte. Però va haver una caiguda d’una manifestació que havien convocat uns membres del PCI, una ala més radical, i ells van donar els nostres noms a la policia. Així, quan nosaltres vam sortir de l’església, ens vam trobar a tres o quatre cotxes de policia esperant-nos. Ens van portar a la presó, on vam estar 3 o 4 mesos. Allà vivíem en unes cel·les amb lliteres, de vegades dormíem al terra, i havíem d’orinar allà mateix. Allò era com una escola, perquè ens vam ajuntar amb persones que havien delinquit, les persones més espavilades que hi havia a la societat, i ells ens ensenyaven moltes coses. Després de 3 o 4 mesos empresonats, vam haver d’anar a Madrid, al Tribunal de Orden Público, on ens van condemnar a 6 mesos més de presó. Però finalment al cap d’un mes ens van amnistiar, perquè no havíem comès cap delicte físic.

I al sortir què va fer?

Quan vaig sortir de la presó, a la fàbrica Samper, on jo treballava, van voler fer una neteja per acabar amb la organització de les Comissions. Deien que eren d’esquerres, però van posar un cartell a la porta que deia: “Al que quiera marcharse le damos 20.000 pesetas”. Així van marxar trenta o quaranta companys. A mi em van cridar al despatx del director. Ell em va dir que jo havia creat un problema a la fàbrica, i em va preguntar quants diners volia per marxar d’allà. Jo vaig cometre un error. Li vaig dir que si em volia comprar, per lo menys m’havia de donar 85.000 pessetes, pensant que no ho faria. Ell va agafar i em va donar aquesta quantitat. No m’ho vaig esperar. Vaig haver de complir la meva paraula i marxar.

I les altres detencions?

El segon cop que em van detenir va ser terrible. Un antic company que s’havia compromès amb el partit comunista va ser enxampat per la policia amb unes octavetes, considerades propaganda il.legal. El van agafar per portar-lo cap a comissaria, i ell es va intentar escapar, però la policia el va caçar. I el primer que van fer va ser fracturar-li l’ós de la cama. Quan van preguntar-li qui l’havia animat a participar en tot allò, ell va donar el meu nom. Va acompanyar la policia a casa meva i a les dotze de la nit em van picar a la porta de casa, a Collblanc. Aquella setmana la meva família no estava a la ciutat. Van entrar deu policies a casa i ho van remoure i llençar tot al terra, fins que van trobar unes octavetes al meu maletí de treball. Llavors em van portar a comissaria, i em van interrogar durant tres nits. Allà, els policies em tiraven al terra i m’empentaven en grup. Els deien als aprenents de policia que em peguessin, i em van deixar el cos negre i morat. Jo sempre deia que no sabia res, mai vaig donar cap informació. Em tapaven els ulls i em posaven corrents elèctriques al cap. Al final em va donar un atac d’epilèpsia i vaig quedar inconscient. Quan vaig despertar, els policies van entendre que no diria res, així que em van deixar estar. Em van portar a la presó de la Modelo, condemnat a 4 anys. Però només hi vaig estar 1 any, perquè vaig reduir la condemna fent treballs, i més tard em van amnistiar.

I la seva darrera experiència policial?

L’any 1965 va ser l’última vegada que vaig estar detingut. Els membres de Comissions Obreres vam convocar una vaga general de la construcció. Vam tirar vàries octavetes a les obres. Jo hi sortia com a cap de llista, i la policia va veure el meu nom i em van venir a buscar. En aquell moment treballava de paleta al barri de la Florida. El director de l’empresa em va venir a buscar i em va avisar que la Guàrdia Civil estava al seu despatx, però que si volia tenia la oportunitat de marxar. Jo vaig decidir que no volia escapar. Així que em van portar a comissaria. Aquesta vegada no va ser tant forta. Em van fer vàries preguntes, jo ho vaig negar tot i al cap de dos dies em van deixar anar. Vaig saber que el responsable del Sindicat Vertical, que era amic meu, va dir als policies que m’alliberessin, perquè deia que a dins la presó faria més ‘jaleo’ que a fora.

Per Patti Elias

FIC refuerza su junta directiva para consolidarse como “think tank” de l’Hospitalet

Portada del libro que edita FIC y que se presentará cuando las condiciones sanitarias lo permitan

09 de enero, 2021

Con la incorporación en la junta directiva como vocales del exalcalde y exministro Celestino Corbacho, la psicóloga Ana María Rodríguez y la enfermera Angélica Arranz como tesorera, la asamblea general de socios de la asociación Foment de la Informació Crítica (FIC) ha aprobado la composición de la nueva junta de la entidad, que está presidida por el escritor y periodista Jesús A. Vila, junto a los también periodistas Luis Berbel como vicepresidente y Joan Carles Valero como secretario. La asamblea, celebrada online, ha respaldado también el plan de actuación de la entidad para 2021, que intensifica la actividad de la Factoria d’Idees con nuevos ciclos tras el realizado en el último cuatrimestre de 2020 bajo el título “Pandèmies i massificació demogràfica: el model urbanístic i la salut pública”. El objetivo de la asociación FIC es consolidarse este año como “think tank” de la segunda ciudad de Cataluña.

La propuesta de celebración en 2021 de nuevos ciclos de debates en el marco de la Factoria d’Idees giran en torno a las temáticas: “Encaix territorial de l’Hospitalet i la seva relació amb l’àrea metropolitana”; “Patrimoni de la ciutat”; “Objectius de Desenvolupament Sostenible” y “La Nova Economía”. Se ha respaldado celebrar a razón de un ciclo por trimestre, en base a la metodología de especialistas invitados y un plantel de participantes más o menos fijo con los que se pueda establecer un debate y una reflexión colectiva. También se ha dado conformidad a publicar un opúsculo de cada ciclo, como resumen y aportación de las ideas más significativas de cada ciclo.

Ambicioso plan de actuación

Además de la consolidación de la revista lestaca.com para convertir este digital en el portavoz de la ciudadanía y en un medio de influencia social, cultural y política, en el plan de actuación de FiC aprobado para 2021 destacan la celebración de dos actos en torno al Día Mundial de la Libertad de Prensa (el 3 de mayo), haciendo suyo el lema ImPRESScindibles lanzado por Reporteros sin Fronteras, y otro el Día Internacional de la Democracia el 15 de septiembre, acompañados de profesionales del periodismo de relevancia.

El mantenimiento e incremento de la participación de FIC en las plataformas del Consell de Ciutat, Espai de Ciutadania y la Taula sectorial de Cultura, así como la presentación y distribución gratuita para los socios de un libro anual, son otros aspectos del plan de actuación de 2021. El libro correspondiente a 2020 ha sido escrito por el historiador y periodista Jesús A. Vila, presidente de FIC, y lleva por título “Quan l’Hospitalet va perdre la platja. Espoliació, impunitat i negoci: un segle de la segregació de la Marina”, cuya portada ilustra esta información. La presentación de la obra se anunciará próximamente, cuando las condiciones sanitarias lo permitan. Para 2021 la propuesta de libro gira en torno a los 50 años de teatro en l’Hospitalet, al coincidir con el estreno de la obra “El proceso de Lucullus” en Santa Eulalia. Para 2022 el proyecto de libro se centraría en el 40 aniversario de Ràdio l’Hospitalet (30 años emitiendo desde 1982 y 10 más cerrada), mientras que para 2023 el libro trataría sobre el cincuentenario de las corresponsalías de prensa de l’Hospitalet en los medios catalanes.

Publicación de las conclusiones de la primera Factoria d’Idees

La asamblea general de FIC también ha aprobado la difusión de un opúsculo de 44 páginas en las que se recogen las conclusiones del Primer Cicle de la Factoria d’Idees, integrado por cuatro debates en los que participaron 15 ponentes de primer nivel bajo el título “Pandèmies i massificació demogràfica: el model urbanístic i la salut pública”. La junta directiva de FIC solicitará en breve una reunión con la alcaldesa de l’Hospitalet, Nuria Marín, para hacerle entrega del opúsculo, puesto que se realizará una edición en papel. La publicación también se repartirá entre todos los socios, participantes en los debates y portavoces de los grupos municipales en el Ayuntamiento. Todas las entidades de la ciudad también recibirán el PDF de la publicación en formato electrónico.

En el mismo marco de las iniciativas de fomento del diálogo, se ha aprobado reemprender el objetivo de poner en marcha un ciclo de cenas de reconocimiento a figuras de la ciudad destacadas por su contribución social al desarrollo de l’Hospitalet o a su conocimiento fuera del término municipal. La actividad se hará cuando las condiciones sanitarias lo permitan, a través de cenas cerradas de homenaje, del estilo del ciclo que ya realizamos durante 2019 con los exalcaldes y la actual alcaldesa. En el capítulo de búsqueda de financiación, destaca el lanzamiento de una campaña de captación de socios y de recaudación de fondos para sufragar las actividades de FIC, así como lograr inserciones de publicidad en lestaca, además de la petición de una subvención al Ayuntamiento de l’Hospitalet. En febrero de 2021, FIC cumplirá tres años de existencia, de modo que el Ayuntamiento no podrá alegar en contra el argumento de un mínimo de dos años de la entidad para seguir negándose a tratar a nuestra entidad como al resto de asociaciones de la ciudad que sí reciben subvenciones.

En la actualidad, FIC tiene como activos 50 libros de la historia de L’Estaca, valorados en 1.500 euros, así como la exposición sobre aquel semanario popular de la ciudad, consistente en 11 roll ups cuyo coste de diseño y fabricación asciende a 1.880 euros. La suma de ambos importes (3.380 euros) es el déficit que mantiene la entidad, que de momento es sufragado temporalmente por dos socios. Las cuotas de los socios de FIC suponen unos ingresos mensuales 5 euros, repartidos en dos recibos anuales, y 3 euros en el caso de los jubilados, parados y estudiantes. También se aprobó aceptar donaciones puntuales en forma de apoyo de ciudadanos, entidades y organizaciones. El presupuesto de FIC para 2021 asciende a 6.099,16 euros, con unos ingresos previstos de 3.703,73 euros, de forma que la entidad incrementará su déficit en 2.395,43 euros, lo que arroja la necesidad de una subvención mínima de 5.775,43 euros incluyendo la adquisición por parte del Ayuntamiento de la exposición sobre L’Estaca para el fondo museístico local y la compra de los libros históricos para entregarlos a las bibliotecas y entidades.

Balance de las actividades realizadas

La asamblea general de socios correspondiente al año 2020 ha aprobado el acta de la anterior asamblea, el informe sobre la crisis de l’Estrella digital hasta el verano de 2020 y la marcha de la anterior presidenta, Eva Jiménez, así como también ha respaldado el informe sobre el nacimiento de la digital de FIC lestaca.com a partir del 15 de septiembre de 2020 y la memoria de gestión y actividades desde la pasada asamblea general hasta nuestros días. De las actividades realizadas, destaca la clausura en el Col.legi de Periodistes de Catalunya de la exposición itinerante sobre el semanario L’Estaca, que previamente ya había recorrido distintas bibliotecas y aulas de cultura de l’Hospitalet, así como la celebración en el mismo colegio profesional de un debate titulado “L’Hospitalet, un forat negre en el mapa de la premsa local independent de Catalunya?”.

Entre las actividades realizadas por FIC también destacan la edición y presentación del libro “Ones lliures, llavor de radiodifusió a l’Hospitalet”, de Francesco J. Rodríguez en un acto celebrado en Torre Barrina y la organización conjunta entre FIC y Espai de Ciutadania de un debate con los cabezas de las listas a las elecciones municipales de mayo de 2019. En el marco de las iniciativas de diálogo y debate de FIC, destaca la celebración del Día Internacional de la Democràcia en la plaza de la Libertad de l’Hospitalet con un acto abierto a la ciudadanía; la organización de un debate sobre la gestión de los medios de comunicación municipales en el Centre d’Estudis de l’Hospitalet, con la participación de otras entidades y los partidos políticos y el ciclo de Sopars Critics con los tres ex alcaldes de l’Hospitalet (Vicenç Capdevila, Juan Ignacio Pujana y Celestino Corbacho), así como con la actual alcaldesa, Nuria Marín.

Por J.C. Valero