El tradicinal manifest de FIC crida a “l’inici d’un moviment unitari d’acció”.

El passat dijous, Foment de la Informació Crítica (FIC) de L’Hospitalet va celebrar la seva tradicional Festa del Pensament Crític, una cita anual que anteriorment es coneixia com a Festa de l’Esperit Crític i que es va modificar a proposta d’un soci de l’entitat. A l’acte, celebrat a la seu de l’associació, hi van assistir una trentena de persones, entre les quals hi havia alguns dels homenatjats en la Nit dels Insurrectes del passat mes de febrer.

La jornada es va iniciar amb una exposició de les activitats desenvolupades durant l’últim any, des de l’abril anterior, coincidint amb la darrera edició de la festa. Mitjançant una presentació en PowerPoint, es va fer un repàs detallat de la feina realitzada, incloent-hi les peticions de paraules als Plens municipals presentades —tant les acceptades com les denegades— i les accions de protesta impulsades per l’entitat davant la negativa de l’equip de govern a concedir torns de paraula, emparant-se en un reglament considerat obsolet.

Durant la presentació també es van mostrar imatges de la darrera NIt dels Insurrectes, en què es van homenatjar Leandre Gassól, a títol pòstum; Xaro Castillo y Agustín Fructuoso, i el moviment de la Marea Blanca/Marea Pensionista. Només van poder assistir representants d’aquest últim col·lectiu, als quals se’ls va lliurar un pendrive amb un àlbum fotogràfic de l’acte i la revista en format PDF. La representant de Leandre Gassó no hi va poder assistir per motius de salut, mentre que Xaro Castillo i Agustin Fructuoso no es trobaven a Barcelona. L’entitat farà arribar els obsequis corresponents als absents en els pròxims dies.

El repàs d’activitats va continuar amb la menció a la conferència que va oferir l’any passat el periodista, professor i Degà de del Col·legi de Periodistes, Josep Carles Rius, amb motiu de la presentació del seu llibre “Periodisme i democràcia en l’era de les emocions”, en què analitza la situació actual dels mitjans de comunicació i de la professió de periodista. Aquest acte es va organitzar en commemoració del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, celebrat el 3 de maig de l’any passat.

Una altra de les iniciatives destacades va ser la celebració del Dia de la Democràcia, centrada en la problemàtica de l’habitatge a L’Hospitalet. En aquest debat hi van participar diversos actors rellevants, com Antoni García, president de la Taula Local de l’Habitatge, que va exposar les conclusions del darrer estudi elaborat. També hi van intervenir representants del Sindicat de Llogateres, la portaveu de la PAH Ciutat de L’Hospitalet, la presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de L’Hospitalet i el portaveu de la Plataforma Veïnal contra l’Especulació Immobiliària.

El transport públic a la ciutat també va ser objecte d’anàlisi en el marc del cicle Factoria d’Idees. En aquesta sessió hi van participar representants sindicals de CC.OO., CGT i UGT, que van exposar les dificultats derivades de la gestió d’una empresa concessionària que va obtenir l’explotació de les línies d’autobús amb una oferta econòmica molt baixa.

També es va exposar a quines taules i entitats participava FIC que actualment té 70 socis i una petita explicació de l’increment de sección a l’Estaca, el mitjà digital de la nostra associació que desde fa més d’un any publica una noticia diaria.

L’acte va concloure amb la lectura d’un manifest per part de Justo Herrera, titulat “Manifest-Crida per l’inici d’un moviment unitari d’acció”, un document ja tradicional en aquestes celebracions. El text analitza la situació política actual i proposa “un moviment unitari, de debat polític-electoral d’unitat de les forces de progrés, capaç d’elaborar un programa electoral basat en els eixos que més preocupen la ciutadania. El que resulti d’aquest ampli moviment no ha de crear divisions sinó propostes conjuntes d’acció. Si s’hi pot arribar a una sola candidatura unitària de consens, perfecte. Si és impossible, tampoc no passa res. L’objectiu és confluir, convergir, treballar plegats en la preparació i guanyar les eleccions entre tots plegats. L’objectiu és canviar el govern i, en qualsevol cas, impedir un govern alternatiu que reforci encara més les polítiques que el govern actual ha defensat al llarg dels anys. No ens creiem les etiquetes perquè seria difícil trobar un  govern que amb unes sigles enganyoses hagi fet tan de mal a la ciutat”.

Podeu llegir el manifest sencer en aquest enllaç: Manifest-Crida per l’inici d’un moviment unitari d’acció

Entre els comentaris que van haver desprès de la lectura del manifest, destaca el que va fer Miguel Mansergas, representant de la Marea Blanca/Marea Pensionista en què va fer una crida a la participació a les entitats ia la defensa de tot el sector públic on va destacar davant de tot per la Sanitat i va reivindicar la construcció d’un hospital al sector nord de la ciutat.

Per cloure la jornada, es va oferir un refrigeri als assistents, que van poder continuar compartint impressions sobre els temes tractats durant l’acte, d’aproximadament una hora de durada. També es va repartir la revista dels Insurrectes i es va exposar una mostra dels llibres editats pel FIC fins avui. Finalment, es va recordar que durant el primer semestre de l’any es distribuirà el llibre corresponent al 2025, dedicat a les onades migratòries.

Un estudio concluye que L’Hospitalet presenta una alta exposición al ruido, típica de áreas metropolitanas densas y reclama que en la planificación urbana se tenga en cuenta este factor

Las asociaciones reclaman mayor control institucional, campañas de concienciación y participación ciudadana para proteger la salud y los derechos fundamentales frente al aumento del ruido ambiental

Las asociaciones vecinales han vuelto a alzar la voz con motivo de una jornada de concienciación que se celebra cada mes de abril desde 1996, destinada a visibilizar los efectos de la contaminación acústica y promover la protección de la salud auditiva. A través de un comunicado, advierten de que el ruido no solo es una molestia cotidiana, sino un problema de salud pública ampliamente infravalorado tanto por la ciudadanía como por las administraciones.

El próximo día 29 de abril se celebrará en el Centro Municipal de La Florida Ana Díaz, una jornada para conmemorar el Dia Mundial Contra el Ruido organizada por la Federación de Asociaciones de Vecinos de L’Hospitalet junto con la Asociación de Vecinos del Distrito IV.

Los niveles de ruido en L’Hospitalet están regulados por la normativa municipal y autonómica, adaptándose a la legislación de la Generalitat. Generalmente, se permite un máximo de 55-60 dB(A) de día y 45-50 dB(A) de noche en zonas residenciales, aunque estos varían según la zona. El Ayuntamiento ofrece un GeoPortal para consultar límites por calle. 

Estudio municipal

En un estudio realizado por el Ayuntamiento de L’Hospitalet en el 2021, con la asistencia técnica del Institut Cerdà,  con el nombre de “Memoria Tècnica de l’actualització del Mapa de Capacitat Acústica de l’Hospitalet de Llobregat” (Desembre de 2021), asegura que los problemas detectados ponen de manifiesto varias dificultades: Muchas zonas residenciales están cerca de grandes infraestructuras, lo que reduce su protección real. Dificultad para crear transiciones suaves entre zonas tranquilas y ruidosas. Existen muchos equipamientos sensibles (escuelas, hospitales) a menudo están expuestos a ruido elevado y una ciudad sin zonas rurales ni espacios naturales tranquilos.

El estudio concluye que L’Hospitalet presenta una alta exposición al ruido, típica de áreas metropolitanas densas. Pero tambien añade que el principal problema acústico de la ciudad es el tráfico y en la planificación urbana se debe integrar el control del ruido como prioridad

Según denuncian los representantes vecinales, la mayoría de la población convive de forma habitual con niveles de ruido perjudiciales sin ser plenamente consciente de sus consecuencias. Este desconocimiento generalizado, sumado a lo que califican como una “insensibilidad institucional”, ha derivado en una insuficiente protección de la salud de las personas frente a este tipo de contaminación ambiental.

Las entidades vecinales subrayan la necesidad urgente de impulsar campañas de sensibilización respaldadas por datos científicos y sanitarios. Estos estudios, aseguran, evidencian efectos preocupantes que van más allá de la incomodidad. Entre ellos, destacan el impacto directo del ruido en el organismo humano, que actúa como un factor de estrés capaz de provocar aumentos en la presión arterial y alteraciones en la frecuencia cardíaca. La exposición prolongada, añaden, puede desembocar en patologías más graves como la hipertensión o enfermedades cardiovasculares.

Afectaciones a la población infantil

Las asociaciones de venc9os, en un comunicado, también pone el foco en la población infantil, uno de los colectivos más vulnerables ante la contaminación acústica. Diversas investigaciones han relacionado el ruido con problemas cognitivos, dificultades de aprendizaje y una disminución significativa del rendimiento escolar. En este sentido, las asociaciones alertan de que el impacto del ruido no solo afecta al presente, sino que condiciona el desarrollo futuro de las nuevas generaciones.

Asimismo, advierten de los efectos del ruido del tráfico urbano, al que vinculan con trastornos como la ansiedad y la depresión. Además, señalan que la contaminación acústica está asociada a un incremento de los ingresos hospitalarios urgentes por enfermedades neurológicas como la esclerosis múltiple, el Parkinson o la demencia. Incluso, indican, existe una relación entre el ruido del tráfico y el aumento de la mortalidad por diversas causas.

A estos problemas se suma el impacto en la salud mental. Las asociaciones vecinales destacan un mayor riesgo de hospitalizaciones urgentes vinculadas a trastornos mentales en entornos con altos niveles de ruido, lo que refuerza la idea de que la contaminación acústica es un factor de riesgo que debe abordarse con seriedad.

Desde una perspectiva jurídica, el comunicado también pone de relieve que el exceso de ruido puede vulnerar derechos fundamentales, como el derecho a la intimidad y la inviolabilidad del domicilio, especialmente durante el horario nocturno. En este sentido, consideran que no se trata solo de una cuestión ambiental o sanitaria, sino también de una problemática que afecta a los pilares básicos del Estado de Derecho.

Las asociaicones reclaman actuaciones decididas

Ante esta situación, las asociaciones reclaman una actuación decidida por parte de las administraciones públicas, especialmente a nivel municipal. Consideran imprescindible que los ayuntamientos ejerzan de forma eficaz sus competencias en materia urbanística, control ambiental y disciplina, con el objetivo de prevenir, evitar y reducir la contaminación acústica tanto en entornos urbanos como rurales.

Entre las medidas propuestas, destacan la implementación de planes de inspección más rigurosos, dotados de los recursos técnicos y económicos necesarios. También exigen un aumento de las mediciones oficiales de ruido en los domicilios a lo largo de todas las franjas horarias, así como una actuación rápida ante los incumplimientos de la normativa, mediante sanciones efectivas cuando sea necesario.

Por último, insisten en la importancia de garantizar la transparencia en materia de información ambiental, de modo que las personas afectadas puedan conocer sus derechos y actuar en su defensa. Asimismo, subrayan la necesidad de fomentar la participación ciudadana en la gestión de los conflictos derivados del ruido, especialmente aquellos relacionados con el uso intensivo del espacio público para actividades de ocio, cuya regulación horaria, consideran, debería ser más estricta.

Con este llamamiento, el movimiento vecinal busca situar la contaminación acústica en el centro del debate público y promover soluciones que permitan mejorar la calidad de vida y la salud de toda la ciudadanía.

El títol diu petita crònica, i això correspon a allò que podreu llegir tot seguit. Però cal tenir present que un desnonament no és mai petit; darrera de cada pas judicial hi ha mesos, dies i nits de nervis, de patiment per les persones afectades; i sigui quin sigui el resultat del procés, cada desnonament provoca danys físics i morals a les que perden el seu lloc on viure.

La crònica, en aquest cas petita, el del desnonament que aquest dimecres 15 d’abril ha patit una veïna del barri de Santa Eulàlia, l’Olga Matute i les seves dues filles, una d’elles menor d’edat.

El jutjat havia convocat el desnonament per les 9 del matí. Mitja hora abans un grup de veïnes i de membres del Sindicat d’Habitatge de la ciutat i també de l’associació veïnal del barri, s’han començat a aplegar a la porta de l’edifici del carrer Comerç 18, allà on fa més de vint anys hi ha viscut l’Olga. Ella mateixa ha baixat també al portal de casa seva per agrair el suport i esperar la comitiva judicial.

Membres dels grups municipals d’oposició al Consistori, menys Vox, han aparegut per mostrar el suport a la veïna de la ciutat. Cap membre o representant de l’Alcaldia i de la regidoria del districte ha decidit de ser-hi: sembla que son absències habituals.

Mentre tant, a punta i punta del carrer han aparegut unes parelles de Mossos que, poc desprès, han decidit posar unes cintes per tallar el pas peatonal als dos cantons del numero 18 del carrer. Uns minuts desprès ha aparegut una persona, que ha dit que era el manyà, que ha volgut fotografiar el portal per tal de demostrar que era allà, preparat pel que calgués.

Poc desprès, ja gairebé a ¾ de 10 ha aparegut en un taxi la comitiva judicial encarregada del cas i una  representat del fons propietari de l’habitatge. Representats del Sindicat d’Habitatge i l’advocat de l’Olga han anat a trobar-los per tal de buscar alguna solució negociada per evitar l’imminent desnonament.

Han començat a parlar o a negociar a l’altre cantó del carrer, mentre el veïnat agrupar ala porta començava a cridar contra el desnonament i reivindicat el dret a l’habitatge. Una estona desprès, el grup negociador ha decidir anar a prendre un cafè per poder parlar amb més tranquil·litat, to i esperant, segons han dit, l’arribada de l’equip de mediació dels Mossos.

Més d’una hora desprès, el grup que estava negociant ha tornat del cafè, al mateix temps que han arribat la parella de l’equip de mediació dels Mossos que s’han afegit al grup negociant. Poc desprès, s’han acostat al portal on hi era el grup de veïnes i han comunicat que no hi havia acord amb el fons propietari de l’habitatge.

Quasi immediatament han aparegut unes sis furgonetes dels Mossos, amb uns fort grup de Mossos amb casc i porres a les mans. Han estat una estona fet maniobres carrer amunt i avall, tot barrant el pas d’una vorera a l’altre amb una línia creada amb les furgonetes. Al fons del carrer s’han sentit algunes paraules poc intel·ligibles fetes des d’algun altaveu i, just desprès una línia de Mossos amb casc ha baixat per carrer, fent retirar les persones concentrades al portal de la casa o just al costat, mentre se’ls identificava policialment.

Tot seguit, comitiva judicial, Mossos i l’Olga, que a més pateix una malaltia degenerativa, han entrat a l’edifici i l’Olga i la seva filla gran recollien com podien algunes de les pertinències i sortien al carrer. Sense altre opció, l’Olga ha anat personalment a la seu del Districte per demanar una solució d’on viure.

Fins aquí la petita crònica, però el procés per arribar fins aquest punt ha estat força més llarg i dolorós.

Fa més d’un quart de segle, l’Olga va crear la seva família, recordeu, dues filles, comprant el pis on ha viscut fins ara, amb hipoteca bancària. Es va separar de la parella, va perdre la feina i va començar a tenir dificultats per fer front als rebuts de la hipoteca. Va aconseguir un acord amb el Banc de Sabadell de fer-ne  dació en pagament, mentre el banc li va oferir un lloguer social pel mateix pis. Poc desprès, el Banc de Sabadell  va vendre el pis a un fons d’inversió: Promotoria Coliseum Real State SL.

Ara fa uns dos anys, el 2024 el fons d’inversió va decidir no renovar el contracte de l’Olga, per mitjà d’un burofax, que ella assegura no va rebre mai. En les discussions posteriors el fons va oferir a l’Olga dos mil euros per abandonar l’habitatge, cosa que ells no va acceptar. Des de llavors hi ha hagut diverses amenaces de desnonament, que s’han anat aconseguint ajornar fins avui.

Avui mateix, amb poc temps de diferència i al mateix carrer Comerç hi ha hagut un altre desnonament el núm. 35. En aquest cas sembla que hi ha hagut un acord de darrera hora per evitar-lo. En tot cas, els desnonament són un a pràctica diària a l’Hospitalet, en la que el govern municipal no hi ol intervenir per evitar-los o per trobar solucions per les persones afectades. En el cas de l’Olga no es tracta de cap mena d’impagaments ni d’ocupacions, simplement i desgraciadament és el interès de la banca i dels fons voltor per seguir especulant i fent calaix del que és i hauria de ser un dret.

El passat divendres l’Estrella Ambrojo va presentar el seu últim llibre a un Barradas ple de gom a gom. Una presentació tan sorprenent com espectacular, carregada d’humor i d’històries personals i entranyables amb la col·laboració del públic; i amenitzada per tres cantants, que se’ns va fer curta i divertida.

No estic segur de quan la vaig conèixer, però com a mínim fa més de dotze anys, aturant, com no, el desnonament d’una família. Llavors ningú es podia imaginar que es convertiria en una escriptora d’èxit, ni tan sols ella.

Què la va impulsar a fer aquest pas?
La desesperació de veure l’horror imprès dins centenars d’ulls, de nens, mares i pares, amb les seves coses empacades precipitadament, sortint dels habitatges que fins feia unes poques hores, havien sigut les seves llars, sense cap lloc on anar, vigilats per policies i funcionaris judicials amb cara de pocs amics i mirades acusatòries. La necessitat d’apartar la seva ment de tanta crueltat i desesperança, encara que només fos uns minuts al dia.

Doncs sí, la maleïda llei que dona poder als bancs per sobre de la vida i el futur dels desafortunats, a l’Hospitalet ens va regalar una escriptora que s’ha anat superant llibre rere llibre.

“Cádiz, aquí y ahora”, tanca la trilogia que porta el mateix nom, Cádiz. Una novel·la d’intriga, aventura i amor, que, igual que les seves dues antecessores, a mesura que la llegeixes et va enganxant.

Entre 120 i 150 persones van assistir, el passat dissabte, a la presentació de la candidatura d’en Jaume Graells com a candidat a les pròximes eleccions municipals, que se celebraran el maig del 2027.

La presentació va estar al càrrec de la secretària general d’Esquerra Republicana, Elisenda Alamany, que va fer un breu resum del que significa el partit per a Catalunya, ressaltant el seu caràcter municipalista i integrador de diferents sensibilitats dins l’esquerra.

Tot seguit, en Jaume Graells va recordar la incapacitat del govern municipal de gestionar una ciutat que, per culpa de la seva incompetència, viu en una emergència permanent en tots els àmbits, des de la cultura i l’educació, passant per la sanitat i els serveis socials, fins a l’habitatge. Com a exemple ha assenyalat els 100 milions perduts per la ciutat, per la manca de capacitat de gestió abans esmentada.

Un cop fet aquest diagnòstic, que hem de reconèixer que qualsevol persona amb un dit de front i un pèl de criteri comparteix, va fer una proposta per recuperar la ciutat des dels barris, els comerços i la cultura, incidint, entre altres coses, en la creació de més escoles bressol, instituts, i recuperar la seguretat als nostres carrers.

Entre el públic vam poder veure a representants d’algunes entitats de la ciutat i de sindicats, entre ells el comitè d’empresa de Moventis.

Comunicat de premsa d’Esquerra Republicana – Esquerra Unida i Alternativa.

Foment de la Informació Crítica organitza la Festa del Pensament Crític i estarà present amb un estand propi a la Rambla el Dia del Llibre

El proper dijous 16 d’abril, Foment de la Informació Crítica, l’entitat editora de L’Estaca celebra com cada any la Festa del Pensament Crític, una activitat pensada per fer una trobada anual amb la massa social que supera ja els 70 associats i per presentar la revista de l’edició anual de La Nit dels Insurrectes i entregar a les persones homenatjades, a les famílies del homenatjat pòstum i als membres de l’entitat reconeguda, el material que es va fer servir a La Nit per reconèixer la seva tasca, les fotografies i un record d’aquella jornada.

Com cada any s’aprofita també per pr4esentar un Manifest anual que aquest any porta per títol Manifest-Crida per l’inici d’un moviment unitari d’acció i que proposa l’establiment de un acord de mínims entre forces polítiques i sindicals, entitats i persones interessades per preparar un canvi polític a la ciutat, quan queda gairebé un any per les properes eleccions municipals.

Com a final de la trobada es prepara un pica pica de solidaritat al que estan convidats tots els que en aquesta jornada es vulguin apropar a la seu de FIC, a l’avinguda del Carrilet, 321, 2n pis (Riosul), a sobre del bingo i a tocar de l’escola Patufet-Sant Jordi. Estan convidades totes les persones associades i simpatitzants i és un moment mol útil per establir complicitats.

Per cert que, aquest any, també a diferència dels altres anys, Foment de la Informació Crítica tindrà un estand propi a la Rambla Just Oliveras, durant el Dia del Llibre. A banda d’alguns associats que presenten els seus llibres aquest dia i que signaran exemplars, a l’estand de l’entitat es podran recollir diversos obsequis i materials: dues auques, en català i castellà, les mateixes auques perquè els infants les puguin colorejar, un punt de llibre, un bolígraf d’aniversari i el dossier sobre la lluita feminista que es va publicar a L’Estaca a primers de març. També estaran a l’estand els llibres que l’entitat ha publicat fins ara, així com les diverses revistes de La Nit dels Insurrectes i materials diversos d’altres anys.

Aquest mateix dia al vespre i també per primera vegada, l’Ateneu de Cultura Popular organitza la Primera Vetllada de Sant Jordi amb un sopar-concert a partir de les 21h. El preu per persona és de 25 euros i hi ha temps fins el dilluns 20 d’abril per adquirir els tickets corresponents. El sopar estarà amenitzat per Companys de Ruta, un grup especialitzat en versions.

D’altra banda, l’associació La Talaia, que organitza de fa anys les festes del barri Centre, va organitzar ahir dissabte, la primera edició del Fem Plaça, una proposta participativa de música folk, amb l’afegitó de tallers de dansa i un vermut popular.
Fem Plaça es va iniciar cap a les 11h. del matí als Jardins de Can Sumarro, i amb un concert de la banda de folk Groovin’ Cat, poc després.

La comunitat educativa reclama un lloc en un centre de proximitat

Les famílies d’alumnes de 5è i 6è de primària de diverses escoles públiques del barri de Santa Eulàlia han alçat la veu per denunciar la manca de places als instituts públics de cara al curs 2026-2027. Segons alerten, l’oferta actual és insuficient per garantir la continuïtat educativa de tots els estudiants en centres públics de proximitat.

Les famílies, procedents de centres com l’Escola Paco Candel, Pompeu Fabra, Prat de la Manta, Milagros Consarnau, Bernat Desclot, Provençana i Frederic Mistral, han traslladat la seva preocupació al Departament d’Educació de la Generalitat i a l’Ajuntament de L’Hospitalet.

D’acord amb les dades recopilades, actualment hi ha uns 330 alumnes matriculats a 6è de primària i 311 a 5è al barri, mentre que l’oferta de places públiques d’ESO és de només 243. Això implica un dèficit de més de 80 places, una situació que, segons denuncien, pot obligar moltes famílies a escolaritzar els seus fills fora del barri o a recórrer a centres concertats.

Les famílies consideren que aquest desequilibri vulnera el dret a una educació pública de proximitat i genera incertesa i inestabilitat. A més, alerten que la recent privatització de les escoles Pineda i Xaloc redueix encara més les opcions disponibles i incrementa la pressió sobre la xarxa pública.

Davant aquesta situació, reclamen a les administracions una revisió urgent de la planificació educativa. Entre les seves demandes hi ha garantir que el nombre de places d’ESO s’ajusti al volum real d’alumnes que finalitzen primària, evitar desplaçaments forçats a altres zones i assegurar una distribució equilibrada de les línies educatives.

Així mateix, exigeixen transparència i rapidesa en la comunicació amb les famílies afectades, així com la presentació d’un pla concret que asseguri que tots els alumnes del barri puguin accedir a un institut públic adscrit.

Finalment, recorden que aquesta situació ja havia estat advertida fa anys, quan es van formalitzar les matriculacions a infantil, i lamenten que no s’hagi fet una planificació adequada malgrat el temps disponible.

Les famílies han manifestat que restaran a l’espera d’una resposta clara i de mesures efectives per part de les administracions competents.

El pròxim dissabte dia 11, a les 12 h, davant del bloc de la Rambla Marina 76, col·locarem a la paret, al costat de l’entrada de l’edifici, una placa recordant que allà hi va viure en Mateo Revilla i la seva família.

La paradoxa és la possibilitat —en aquest cas ben real— que fos el mateix Mateo qui no només no estigués d’acord amb aquest acte, sinó que fins i tot no hi volgués participar. La seva personalitat dona versemblança a aquesta hipòtesi.

Algú es pot preguntar per què, doncs, no respectar la seva manera de ser. Precisament per això: perquè en Mateo tenia una vanitat escassa i una humilitat brillant alhora. La seva senzillesa encaixava perfectament amb la seva intel·ligència innata.

No només mereix aquest record, sinó que Bellvitge també el mereix. Bellvitge ha de saber per què és com és.

En Mateo tenia, a més, la singularitat de l’home fet a si mateix. La seva capacitat de treball i el seu perfil autodidacte el feien un home lliure i únic. Va creure —i ho va demostrar— que valia la pena treballar a l’Associació de Veïns amb la idea de dignificar un barri pensat essencialment per ser habitat per milers de famílies treballadores.

Sempre preferia ser anònim sense deixar de ser genuí. Tenia caràcter i personalitat.

La memòria no només ha de recollir personatges famosos. El repte d’aquest senzill homenatge és, precisament, invertir aquesta tendència habitual. Bellvitge mereix saber quina mena de veïns hi van participar activament i van ser els qui, amb el seu compromís i molt de treball, van esmenar les mancances que els constructors van deixar o van evitar planificar en la construcció del barri.

Bellvitge és un barri fèrtil on van créixer moltes dones i molts homes que van trobar la seva raó de ser en la lluita veïnal. En Mateo va fer germinar la seva activitat social i política tant al barri com a la fàbrica.

És una mostra que l’activitat reivindicativa i social dins d’una associació de veïns genera i retroalimenta, amb elements essencials, la Política amb majúscules. Allò individual —homes i dones— es converteix en activisme i lideratge que mobilitza el col·lectiu: els veïns i veïnes de Bellvitge.

Hi ha corrents que avui denigren la política amb un objectiu clar: debilitar la democràcia. En Mateo, com molts altres veïns i veïnes, va relacionar el seu activisme amb la militància en un partit polític pensant en la democràcia, la justícia i la igualtat.

Explicar i recordar la història no és melangia. És conèixer el passat, que avui ja és història. És lluitar contra la desmemòria i la ignorància.

Conèixer i recordar com van haver de treballar homes i dones com en Mateo i en Beni Vilar és també ciència social: una manera de demostrar que un altre món és possible.

Bellvitge va ser una terra fèrtil que donava fruits. I avui Bellvitge continua donant homes i dones que han recollit el testimoni de tots els Mateos i Beni.

No oblidem els seus somnis —ni els nostres— per continuar treballant per un barri millor i per un món millor.

El nou edifici de l’Institut Escola Pere Lliscart continua sense poder entrar en funcionament a causa de diverses incidències tècniques i administratives que impedeixen obtenir el permís d’ocupació necessari.

Segons ha pogut saber la comunitat educativa després d’una reunió recent amb la direcció del centre, actualment no és possible fer ús ni de les instal·lacions ni del pati del nou edifici. Entre els principals obstacles destaca la manca de potència elèctrica suficient, ja que el subministrament contractat és inferior al requerit per al correcte funcionament de l’equipament.

A aquesta problemàtica s’hi afegeixen dificultats en la legalització del sistema de calefacció. Concretament, les calderes de l’edifici antic i del nou no estan integrades en un únic expedient, tal com estableix la normativa vigent, fet que impedeix completar els tràmits administratius.

Davant d’aquesta situació, s’ha contactat amb el regidor adjunt d’Educació del Ajuntament de l’Hospitalet per demanar informació sobre l’estat dels tràmits i els terminis previstos de resolució. Tot i això, fins al moment no s’ha rebut cap resposta oficial.

La comunitat expressa la seva preocupació pel fet que es tracti de qüestions bàsiques relacionades amb la seguretat i la legalització de les instal·lacions, així com per la manca de transparència en relació amb els terminis de resolució.

Mentrestant, es continuarà insistint per obtenir respostes concretes i es mantindrà informada la ciutadania sobre qualsevol novetat.

Les obres que es van iniciar aproximadament un any segons cronograma s’havien d’haver finalitzat a finals de març tal com es va donar al seu dia el termini de construcció d’un any.

Segons han manifestat els pares del Pere LLiscart: “Es suposava que per febrer ens deixaven fer ús del pati que quedava i en març ja estaven fora”.

Una llarga història a l’entorn del nou edifici del Institut Escola Pere Lliscat. A principis de l’any 2025 es va anuncir l’inici imminent de les obres d’un nou edifici al costat de l’actual per substituir els barracons que es van habilitar a la plaça del Cadí. Aquest tenia que servir per cobrir la demanda existent en aquest centre.

Aquest anunci va sorprendre pares i professors. Més tard es va saber que el projecte estava aprovat des del 2021 i que la paralització de la construcció era pràcticament impossible, ja que comportaria altes penalitzacions per a l’Administració.

Despres de les protestes de la comunitat educativa del centre, representants de l’Administació van presentar un projecte amb algunes modificacions més d’acord amb les reivindicacions de la comunitat escolar. Entre elles, una ampliació del menjador escolar, l’habilitació del gimnàs i la biblioteca a l’edifici on actualment feien classes els nens d’Infantil. Aquest edifici estava previst que s’enderroqués en quedar afectada per una rotonda que es realitzaria al costat de l’escola. Recentment el ple municipal de l’Ajuntament de L’Hospitalet va aprovar una modificació del Pla Urbanístic per respectar l’edifici.

ERC+EUiA denuncia el tancament del Teatre Joventut i reclama alternatives per evitar un buit cultural a la segona ciutat de Catalunya

L’Hospitalet de Llobregat afronta un període de fins a tres anys sense activitat teatral pública estable arran del tancament del Teatre Joventut, l’únic equipament municipal dedicat a les arts escèniques. El grup municipal d’ERC+EUiA ha denunciat la manca de previsió del govern local, que ha clausurat l’espai fa tres mesos sense tenir encara adjudicat el projecte de reforma.

Segons el portaveu republicà i cap de l’oposició, Jaume Graells, el tancament respon a unes obres de reforma integral i millora de la climatització previstes inicialment per a dos anys. No obstant això, el projecte es troba encara en fase inicial, en exposició pública i pendent d’aprovació definitiva, fet que allargarà significativament els terminis.

Graells ha criticat que l’equipament s’hagi tancat sense disposar d’un calendari clar ni alternatives per garantir l’activitat cultural. “Ningú discuteix la necessitat de les obres, però sí com i quan s’ha decidit tancar-lo”, ha afirmat, alertant que les obres no es podran adjudicar abans de finals d’any, deixant el teatre inactiu durant mesos.

El portaveu ha advertit que aquesta situació genera “un buit cultural d’una magnitud inassumible” per a la segona ciutat de Catalunya i posa en risc el teixit cultural vinculat a les arts escèniques. A més, ha recordat que aquest tancament se suma al de l’Auditori de la Torrassa, que fins al 2023 donava servei a entitats locals.

Les associacions de teatre amateur també han expressat la seva preocupació pel futur d’iniciatives com “L’Hospitalet fa teatre”, una mostra consolidada que tenia el Teatre Joventut com a epicentre i que ara queda en una situació d’incertesa.

Davant aquest escenari, ERC+EUiA reclama al govern municipal calendaris realistes i espais alternatius per mantenir la programació cultural durant les obres. “La cultura no pot ser la gran oblidada”, ha conclòs Graells, advertint que la ciutat no mereix aquest nivell de desatenció.