El proper curs pot arribar a ser caòtic davant la previsible incorporació a l’ensenyament públic dels alumnes procedents dels col·legis Xaloc i Pineda que perden la concertació

La situació educativa a L’Hospitalet és caòtica i dramàtica alhora. És una percepció molt notòria i palpable. Les contínues denúncies de la situació tant per part de les comunitats educatives (pares i professors) com també per part de les organitzacions sindicals, així ho reflecteixen. CC.OO. ho ha plasmat diverses vegades, fins i tot l’any passat sol·licitant la declaració d’emergència per part de l’Ajuntament de l’Hospitalet. Ràtios per sobre de la mitjana de Catalunya, no es construeixen escoles, manca de professorat, centres amb una multitud de deficiències que no es reparen, manca de calefacció…

Avui han estat els Comuns de l’Hospitalet els que ho han fet visible, centrant-se a la ciutat, amb una declaració recolzant la propera mobilització de l’11 de febrer, on sindicats de l’Educació i altres entitats reivindiquen millores en les condicions laborals i a favor d’una educació pública de qualitat: reducció de les ràtios, un increment del personal docent i la democràcia als centres entre molts altres punts.

Manuel Domínguez, portaveu dels Comuns, ha denunciat la impassibilitat que hi ha per part de l’actual govern municipal per afrontar la situació. Sobretot davant la falta d’escoles a la ciutat. Actualment hi ha 29 grups extraordinaris (bolets, fora de matrícula) que no tenien aula i se’ls ha hagut d’ubicar en espais destinats a altres activitats escolars.

El portaveu dels Comuns ha demanat a l’ajuntament més pressió a la Generalitat perquè la massificació i la manca de professorat als centres de l’Hospitalet té més incidència a les escoles de la zona nord com és el cas de l’Eduard Fontseré i Joaquim Ruyra, centres d’alta complexitat.

També s’ha posat de manifest la manca de solucions amb el manteniment, de competència municipal, i els dèficits estructurals de moltes escoles, sobretot aquelles que provenen del Pla d’Urgències, una de les quals ha provocat la recent manifestació de professors pares i alumnes de l’Escola Milagros Consarnau.

Des de CCOO, que també comparteix l’anàlisi de la situació, és considerat molt greu tot el que està passant, amb perspectives de futur molt poc encoratjadores. Caldrà tenir en compte, per agreujar encara més la situació, la prevista privatització total dels centres Xaloc i Pineda on prop de 300 nens es trobaran en una situació vulnerable i hauran de buscar plaça a l’escola pública.

CCOO de l’ensenymanet, molt sensible davant la situació escolar de l’Hospitalet, ha manifestat que és molt previsible que el seguiment de la vaga el dia 11 de febrer als centres de la ciutat sigui molt massiu, sobretot a causa de la situació a les escoles i els instituts.

El novembre de l’any passat, aquest sindicat ja va manifestar que organitzaria i participaria a totes les protestes que siguin necessàries per defensar una educació pública, digna, inclusiva i amb recursos reals. Aquesta determinació l’ha adoptat l’organització sindical després d’haver passat més d’un any des de la denúncia de la situació d’emergència educacional, sense que s’hagi realitzat “absolutament res per part de les administracions responsables: Generalitat i Ajuntament”.

La situació laboral dels professionals, d’altra banda, continua sent molt preocupant i no ha variat gens en els darrers exercicis: “el professorat es deixa la pell i treballa en condicions cada cop més difícils i les administracions continuen encara en la inacció sense oferir solucions reals al patiment dels centres i de les famílies. Els docents estan exhausts, saturats i desprotegits, i la resposta política és el silenci”, sentencien des de l’organització sindical.

Una cinquantena llarga de persones assisteixen a la conferència de la psicoterapeuta i historiadora especialitzada en estudis sobre la dona, Lluïsa Carmona

Amb la sala d’actes de Can Riera plena de gom a gom, majoritàriament dones, va tenir lloc la conferència de la psicoterapeuta i historiadora especialitzada en estudis sobre les dones i el feminisme, Lluïsa Carmona, “De les cases d’acolllida als SIE. Apunts històrico-socials de la lluita per l’erradicació de les violències masclistes: de l’atenció a la transformació”.

La reconeguda historiadora, va ser membre de l’equip professional de la primera Casa d’Acollida per a Dones Maltractades de Catalunya i va dirigir i co-fundar l’entitat Tamaia, Dones contra la violència, una de les entitats que va treballar amb més intensitat per posar en marxa programes i instruments de combat contra les violències masclistes i que més a fons va tractar el tema de les societats patriarcals en el context del capitalisme.

La xerrada va servir per recordar l’extraordinari treball de multitud de dones, la immensa majoria des de l’anonimat i l’activisme, que han dedicat esforços i saviesa per combatre la xacra estructural del masclisme a les societats occidentals. Des dels anys setanta del segle passat fins ara mateix, la Lluïsa va anar desplegat tot el cúmul de circumstàncies que van esperonar les dones, especialment durant l’antifranquisme, per engegar projectes de lluita feminista que trencaven la dinàmica patriarcal del règim imposat pel nacionalcatolicisme i la cultura tradicional masclista del feixisme en el poder.

Va recordar moltes d’aquelles lluites i com, a poc a poc, la consciència de l’activisme feminista que cercava de manera immediata la igualtat de gèneres, va anar conscienciant la societat que la cultura patriarcal que considerava la violència contra les dones com quelcom natural, era justament allò que calia transformar d’arrel. Aquell activisme de la primera època que produïa missatges d’igualtat i de llibertat de les dones en esferes tan significatives con la llibertat sexual i reproductiva o l’alliberament dels costums, va anar modulant el missatge cap a l’eliminació de qualsevol violència de gènere i especialment en contra dels feminicidis que eren considerats simplement com una forma de criminalitat domèstica, però no com un problema estructural de la societat patriarcal.

L’ajut social a les dones a través de les cases d’acollida i tota la legislació desenvolupada per lluitar estructuralment contra la cultura masclista, des de les vocalies de dones de les associacions de veïns fins a les diferents tipologies de CAID, té en els SIE (Serveis d’Intervenció Especialitzada), l’últim instrument professionalitzat de suport i de combat contra la violència de gènere. Un instrument llargament reivindicat a la ciutat i finalment aconseguit molt darrerament.

Un dels missatges finals de la intervenció de la Lluïsa Carmona anava justament un pel encara més enllà: “caldria estar atents a la vigilància d’aquests serveis, de tots aquests recursos i eines, i especialment vigilar els paràmetres que tenen la funció d’erradicar les violències, que és el que contempla la llei catalana”.

L’acte havia de comptar amb l’obertura de la tinent d’alcalde de Ciutat de Drets, la Laura García, i la cloenda de l’alcalde David Quirós. Quirós va parlar al principi de l’acte i va marxar un quart d’hora després, mentre que la regidora va intervenir en l’apertura i va expressar la importància del treball de les dones al llarg del temps que ha suposat que ara les institucions puguin oferir aquest tipus de serveis tan intensament reivindicats.

El ple de gener posa de manifest la debilitat del govern Quirós que només porta al ple ordinari un sol punt de relleu polític

Per 14 vots en contra i 13 vots a favor, els dels regidors socialistes, es va rebutjar al ple ordinari de gener la pròrroga del Contracte-Programa dels Mitjans de Comunicació Públics que regula el funcionament orgànic dels serveis de comunicació municipals sota el control de La Farga GemSA. El portaveu socialista va voler pressionar l’oposició que, una vegada més, al marge de les adscripcions ideològiques, va mostrar una única veu en defensa de la pluralitat informativa, el control ciutadà dels mitjans públics de comunicació i l’aplicació d’una política plural en la composició dels organismes d’execució i funcionament municipal, d’acord amb la realitat de forces existents al Consistori.

La sessió plenària, a banda, va resultar il·lustrativa per altres qüestions. El primer ple municipal de l’any de la segona ciutat de Catalunya presentava un Ordre del Dia amb només 7 punts i 17 mocions dels grups municipals i una participació ciutadana oral Intervenció de FIC al Ple , en aquest cas de l’editora del nostre digital, l’entitat Foment de la Informació Crítica, precisament sobre participació ciutadana. Dels 7 punts de l’Ordre del Dia, 4 eren punts per donar compta d’acords ja adoptats per la Junta de Govern o pels decrets d’alcaldia; un altre era la imposició de sancions per infracció de la normativa de la tinença d’animals i el primer de tots, l’aprovació de les actes de les sessions ordinària i extraordinària anteriors.

És a dir, l’únic punt de l’Ordre del Dia amb veritable pes polític era aquell que instava a aprovar “el programa d’actuació transitori per a la continuïtat dels Serveis de Comunicació Municipals” que presta l’empresa pública La Farga Gem SA per aquest any. Per explicar-ho amb més detall, el màxim interès polític del ple de gener era l’aprovació de la pròrroga del Contracte-Programa que regeix el funcionament dels Mitjans de Comunicació Públics, caducat el 31 de desembre de l’any passat i que a finals de gener es portava a pròrroga, com fa aquest equip de govern de manera reiterada amb una immensa majoria de contractes que caduquen abans d’actualitzar-se: una prova més de la pèssima gestió municipal, que s’ha convertit en simple rutina.

En aquest cas, la situació era encara més aclaparadora. El Contracte-Programa dels Mitjans Públics de Comunicació es va aprovar l’any 2023, quatre dies abans de les eleccions municipals de maig d’aquell mateix any i era el segon Contracte-Programa existent, amb una vigència teòrica del 2022 al 2025. Teòrica, perquè es va aprovar gairebé un any i mig després del que corresponia segons el propi reglament municipal.

L’anterior Contracte-Programa aprovat, va ser el de vigència 2019-2020, de manera que entre el 2021 i el 2022 no va existir Contracte-Programa. Tot plegat no es pot considerar una anomalia perquè el Contracte-Programa l’ha d’elaborar i aprovar l’organisme de direcció col·legiada dels Mitjans, el que es coneix com a Consell Executiu (CE), i aquest organisme ha funcionat també d’una manera erràtica al llarg dels anys. El primer CE es va aprovar pel ple a finals del 2016 però no va entrar en vigor fins al gener del 2018 i el segon no es nomenaria fins al febrer del 2022, entrant en vigor de manera immediata perquè calia aprovar el nou Contracte-Programa abans de les eleccions del 2023.

Aquest Consell Executiu de febrer del 2022 seria, per tant, el que aprovaria el Contracte-Programa (2022-2025) que va caducar el passat desembre. Un Contracte-Programa que el Consell Executiu va aprovar en la seva tercera i última reunió de setembre del 2022 —passarien 8 mesos fins que l’aprovés el ple municipal—, d’una manera accelerada i sense cap debat com resulta evident, perquè es va elaborar en menys de mig any i amb només dues reunions al març i a l’abril d’aquest 2022.

Previsiblement, per tal d’evitar com havia estat passant —des que es va aprovar el Reglament Orgànic dels Mitjans de Comunicació Públics  al gener del 2014—, que s’incomplís permanentment la pròpia reglamentació aprovada per l’equip Marín, al maig del 2024, la Junta de Govern, encara sota el mandat de l’alcaldessa, nomenaria el Consell Consultiu dels Mitjans (2023-2027). Aquest és l’altre organisme col·legiat que contempla el Reglament Orgànic dels Serveis de Comunicació Municipals i que és el que ha de donar el vist i plau a la proposta de l’alcaldia per nomenar el nou Consell Executiu.

Des de maig del 2024, encara s’hauria d’esperar fins al novembre d’aquest mateix any, per tal de portar al ple la proposta de nou Consell Executiu, que ja anava tard, perquè hauria d’haver entrat en vigor l’any 2023 i acabar el seu mandat el 2027, coincidint amb el mandat consistorial.

Al novembre del 2024 el ple municipal va rebutjar la proposta de composició de l’alcalde Quirós i en aquell mateix ple, el portaveu Husillos ja va explicar que la nova proposta de l’alcaldia es faria esperar. No arribaria fins 13 mesos més tard, al desembre del 2025, molt pocs dies abans que caduqués el Contracte-Programa vigent.

Ara, l’equip Quirós ha proposat la pròrroga del Contracte-Programa i el portaveu del govern, Alcaide, ha intentat argumentar que no aprovar la pròrroga equivalia a perjudicar els treballadors dels mitjans i el mateix servei. Caldria recordar al govern Quirós que els Mitjans han funcionat més temps sense Contracte-Programa que amb Contracte-Programa, vulnerant la seva pròpia normativa i sense que passés res. D’altra banda, una nova proposta consensuada amb l’oposició al mes següent de rebutjar-se la primera (al desembre del 2024) hauria permès tot un any de reunions del nou Consell Executiu per redactar un nou Contracte-Programa probablement més interessant del que hi ha pels treballadors dels mitjans públics, però sobretot, més conseqüència de la pluralitat política que existeix a la ciutat.

El cas és que el problema no s’ha resolt. El Consell Executiu que ha d’acabar el seu mandat al maig del 2027 encara no s’ha constituït i no serà fàcil, perquè el govern Quirós està entestat a nomenar un Consell Executiu amb els vots assegurats per no perdre ni una sola votació. En el ple de dimarts es va anunciar una nova proposta alternativa que encara no s’ha fet pública. Els grups d’oposició reclamen des del novembre del 2024 que més enllà dels representants polítics dels cinc grups municipals, el director dels mitjans nomenat per l’alcaldia, i un representant del gabinet de Comunicació municipal, els tres professionals que completen el CE, s’elegeixin entre els representants elegits per les redaccions dels mitjans de comunicació privats que funcionen a la ciutat i, en el cas que no vulguin participar, dels mitjans de comunicació comarcals. No cal dir-li al lector de L’Estaca que l’únic escull per tirar endavant aquest CE és la presència d’un membre de la nostra redacció en la proposta dels grups d’oposició. Vetar L’Estaca s’ha convertit en el gran obstacle per posar en marxa el CE: un factor que ens encoratja encara més a posar-nos al servei de la ciutadania, de la professionalitat i de la independència informativa.

La idea és incorporar cinc vegades més elements a protegir dels existents fins ara i portar-los a aprovació a finals de setembre

Després d’un any i mig, es posa en marxa el procés per a la revisió i l’elaboració d’un nou Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) de l’Hospitalet, molt reclamat tant per les entitats de la ciutat com pels partits polítics. Aquest anunci es va realitzar en una reunió de la Comissió Permanent de Patrimoni i on es va informar del nou cronograma d’actuacions. (Foto: Antiga fábrica d’Albert Germans).

Aquestes actuacions haurien d’haver-se iniciat el setembre del 2024 però no es va poder activar ja que ni tan sols estava contractat el personal que l’havia de fer. Tots els grups de l’oposició van votar el 5 de novembre passat perquè es reservessin partides econòmiques als pressupostos del 2026 per a la conservació dels elements històrics patrimonials que encara subsisteixen a l’Hospitalet. La inacció del govern municipal en la conservació del Patrimoni havia estat motiu de crítica ja que es considerava que el patrimoni que queda en peu, encara està en constant perill per les pressions immobiliàries.

La idea de la revisió del PEPPA és incorporar cinc vegades més elements arquitectònics a protegir dels existents fins ara. A la darrera reunió de la Comissió Permanent de Patrimoni, celebrada el passat 15 de gener, es va acordar posar en marxa aquesta revisió. Els treballs de la revisió s’han d’iniciar l’1 de juny una vegada sigui contractat el personal que l’ha de dur a terme, una vegada aprovats els plecs de condicions del concurs que l’habilitarà.

Segons el nou calendari planificat, a finals del mes de setembre d’aquest any s’ha de presentar un llistat provisional amb els elements a incloure en el nou PEPPA que han de ser revisats per la mateixa comissió permanent. Quatre mesos després (gener 2027), les fitxes de cadascun dels elements acordats es presentaran de forma provisional per estar acabats l’estiu de l’any que ve i ser aprovats a finals del 2027.

El Museu d’Història de l’Hospitalet s’encarregarà de les gestions per les intervencions al Castell de Bellvís i al refugi antiaeri existent al Parc de la Marquesa, tal com es va informar a la reunió de la Comissió Permanent. Durant aquest any es realitzaran les dues excavacions pendents a l’entorn dels dos elements a conservar amb el projecte museístic per obrir-lo al públic durant l’any 2027. Ambdues obres tenen un pressupost de 629.000 euros.

Un altre dels anuncis esperats era la convocatòria de subvencions per a la rehabilitació d’edificis catalogats de l’Hospitalet. Les bases del plec de condicions ja estan preparades i estan pendents dels informes dels serveis jurídics. La convocatòria està prevista per al mes de setembre. El pressupost destinat és de 150.000 euros i el màxim subvencionable serà del 50% del cost de l’obra. Podran accedir a aquests ajuts tots els edificis rehabilitats a partir de la darrera convocatòria.

Una altra de les actuacions que ja està encarregada és l’edifici de l’Harmonia. Concretament la garita, pendent de fa anys. Ja s’ha contractat un especialista en aquest tipus d’intervencions des de l’Àrea de Qualitat Urbana. Amb aquesta intervenció es repararà per recuperar l’aspecte original, un balcó circular, deduït de les fotografies existents i també d’una aquarel·la.

La modificación del PGM se aprobó con los votos de PSC, Junts y Vox. ERC se reservó su voto para el Pleno Municipal a celebrar en los próximos días. PP se abstuvo y Comunes votaron en contra

La Comissió d’Urbanisme del Ajuntament de Barcelona dio luz verde al proyecto de la “Illa de Citroën” con los votos de PSC, Junts y Vox que supone la reducción de un 30% de la zona verde prevista en el planeamiento inicial y donde se construirán 110 viviendas. Esquerra Republicana hizo una reserva de voto que se sabrá definitivamente en el pleno municipal y los Comunes votaron en contra, posición que han mantenido desde el inicio del proceso de modificación del Plan General Metropolitano (PGM).

Los vecinos se concentraron el martes pasado en la plaza Sant Jaume, en la misma puerta del Ajuntament de Barcelona mientras que se celebraba la reunión de la Comissió d’Urbanisme. La indignación fue grande cuando finalmente se supo el resultado de las votaciones. Los afectados llevaban pancartas reivindicando “el cien por cien de la Illa Citroën zona verde”. También se podían leer otras con frases como: “No més blocs”; “Amb el barri no s’especula”. Después los afectados se concentraron en la plaza Sant Miquel, en la entrada del edificio municipal donde se celebró la transcendente reunión.

Ancor Mesa, regidor dels Comuns al Ajuntament de Barcelona, considera que, aunque esta votación representa un varapalo para las aspiraciones de los vecinos afectados por esta modificación del PGM, la lucha ha de continuar. Por un lado, se han de entregar toda la recogida de firmas, cerca de 1.500 hasta ahora, cuya campaña de momento se mantiene. Y por otro, se ha de continuar con la presión vecinal. Aunque se apruebe el proyecto, después hay que ejecutarlo. “Las elecciones municipales se celebrarán dentro de un año y si hay un cambio en la aritmética municipal se podría paralizar el plan”, dice el portavoz de los Comuns.

Tal y como hemos ido informando desde L’Estaca, el proyecto proviene del acuerdo realizado entre el Ayuntamiento de Barcelona y la empresa Stellantis, en el 2023, pero no se dio a conocer hasta octubre del 2024 cuando se abrió un proceso participativo que nunca se acabó ni se tuvo en cuenta la opinión de los vecinos.

En julio del año pasado fue aprobado inicialmente por la Comissió d’Urbanisme del Ayuntamiento de Barcelona. Aquella vez con los votos del PSC, Junts, ERC y Vox. PP se abstuvo y los Comunes votaron en contra.

El pasado octubre se produjo una nueva votación del proyecto, esta vez en el plenario de Sants-Montjuic, y donde hubo un baile de votos: PSC y Vox votaron a favor; se abstuvieron Junts, ERC y PP. Y sólo los Comunes votaron en contra, grupo que ha mantenido el mismo voto en todo el proceso.

Ancor Mesa, de los Comunes, ya ha manifestado en más de una ocasión que “el convenio está realizado a medida de la multinacional Stellantis”. Esta empresa tiene sede social en Amsterdam y es fruto de la fusión de varias empresas automovilísticas como la propia Citroën, Peugeot, Opel/Vauxhal, Fiat, Alfa Romeo, Dodge y Chrysler. Esta compañía busca revalorizar los terrenos que han ocupado durante décadas, con una operación claramente especulativa bajo el paraguas de la enésima modificación del Plan General Metropolitano.

La modificación del PGM de la Illa Citroën, situada entre la calle Badal de Barcelona y la riera Blanca, limítrofe con l’Hospitalet, supone la reducción de un 30% de la zona verde prevista a cambio de la construcción de unos 12 bloques con un total de 110 viviendas y cuyas fachadas darán a la parte de Santa Eulalia-2.

Manuel Domínguez, portavoz de los Comunes en el Ayuntamiento de l’Hospitalet, y que se han sumado a las protestas ya ha calificado en más de una ocasión que esta modificación del PGM se asemejan a los Planes Parciales en tiempos del franquismo, eliminando zonas verdes y convirtiéndolas en zonas edificables. Ese hecho produjo una masificación de los barrios en detrimento de los equipamientos y de los espacios libres.

Joves de vint anys entrevisten mig centenar de sèniors de l’Hospitalet i el Baix Llobregat que amb la seva activitat mantenen el batec de les seves poblacions

L’Anuari 2026 Next Llobregat ja està disponible gratuïtament per a tots els lectors de lestaca.com aquí: https://drive.google.com/file/d/1ic1hHGDnTcY4qo4mHJjffXSNKP4vrQFU/view

Al llarg de gairebé 400 pàgines, la publicació realitza una radiografia a la longevitat del Baix Llobregat i l’Hospitalet en una aposta per un futur intergeneracional lliure d’edatisme. Es tracta d’una obra de periodisme de proximitat, servei i solucions, perquè a més d’informar sobre problemes socials, investiga i narra les respostes o iniciatives que busquen resoldre’ls.

Si el segle XX va ser el de la revolució femenina, amb l’accés de la dona al mercat laboral i a la seva independència econòmica, “estem segurs que en aquest segle XXI la gent gran serà la protagonista d’una nova revolució gràcies a la major esperança de vida i a un envelliment més saludable i actiu”, assegura Joan Carles Valero, periodista i editor de BCN Content Factory. I afegeix que “igual que amb les dones, la longevitat social està clarament amenaçada per la discriminació denominada edatisme”. Per aquesta raó, l’enfocament prospectiu i monogràfic de la publicació anual aborda la “longevity” del sud de la regió metropolitana en una clara aposta per un futur intergeneracional.

Una vintena de joves periodistes entrevisten en el Anuari 2026 Next Llobregat a mig centenar de representants de la nova longevitat que després de destacades trajectòries professionals mantenen amb la seva activitat el batec dels municipis del territori Llobregat. També publiquen entrevistes a experts, compten amb articles d’autoritats en la matèria i expliquen les conclusions de l’I Congrés d’Edatisme organitzat per la Diputació de Barcelona, a més d’incloure una vintena de reportatges entre els quals destaquen la nova llei de la Gent Gran de Catalunya, el repte demogràfic metropolità, la formació contínua per a sèniors, l’economia platejada o la celebració del 30 aniversari del Consell Consultiu Comarcal de la Gent Gran del Baix Llobregat.

L’Anuari 2026 Next Llobregat que aquí té disponible en format digital i que el seu PDF es distribueix gratuïtament entre les entitats, institucions, mitjans locals i empreses, es presentarà en edició impresa el 27 de gener a l’auditori del Consell Comarcal del Baix Llobregat.

La publicació posa en relleu que moltes de les idees negatives associades a l’envelliment i que contribueixen a forjar les discriminacions per raons d’edat no són necessàriament certes. Els demògrafs denominen als majors de 65 anys “la generació silenciosa”, a excepció del mig centenar d’éssers humans d’altes prestacions que parlen en aquestes pàgines de la seva experiència i de com afronten la vida amb projectes i una activitat orientada al bé comú.

Existeix una dualitat social enfront del populós i cada vegada major grup social que són els majors de 65 anys. D’una banda, la societat idealitza el temps: la saviesa acumulada, l’experiència… Però per un altre, ho tem: la deterioració física, la dependència… Gràcies a la intel·ligència ‘cristal·litzada’ de tot el que s’aprèn al llarg de la vida: vocabulari, coneixements, experiència… la capacitat no sols es manté amb els anys, sinó que millora fins a molt entrada la vellesa.

No obstant això, l’aïllament social és un dels principals factors de risc que explica fins al 45 per cent dels casos de demència senil, però que es pot combatre amb vida social activa, aprenentatge continu i sortir amb amics. La ciència demostra que les persones majors que fan un exercici rutinari guanyen fins a un 30 per cent de mobilitat, força i equilibri. També els experts denominen el ‘biaix de positivitat’ al fet que, amb els anys, el cervell aprèn a assaborir les petites alegries del dia a dia i li presta menys atenció als disgustos.

L’últim informe mundial de la felicitat, publicat per Nacions Unides, el confirma: al nostre país, els majors de 60 anys es consideren a si mateixos més feliços que els menors de 30. També estudis recents mostren que la satisfacció sexual pot millorar amb els anys: les relacions es tornen més íntimes, més divertides, menys centrades en el rendiment. I quant a recomanacions sobre hàbits saludables, no hi ha variacions sobre els quatre clàssics de sempre: no fumar, mantenir el pes, fer exercici i menjar sa, perquè es redueix el risc de contreure malalties cròniques.

Al contrari de quan s’és jove, etapa on s’antulla provar-ho tot, de major se sap que el temps és limitat i el cervell sol centrar-se en el que de veritat importa. Amb els anys, les persones solen centrar-se més en el present, en el que dona satisfacció immediata al no haver de planificar un futur a llarg termini, la qual cosa redueix l’ansietat existencial. Quant a elles, estudis epidemiològics assenyalen que les xarxes femenines d’amistat són un factor que influeix en els cinc o sis anys de mitjana que viuen més que els homes

Una recerca d’Harvard confirma que mantenir objectius vitals està vinculat a la longevitat i la qualitat de vida, com aprendre una cosa nova, viatjar, completar un projecte personal o acaronar una relació. Tots els entrevistats a l’Anuari 2026 Next Llobregat són la mostra viva d’aquestes conclusions i rebutgen amb la seva activitat quotidiana les múltiples discriminacions a les quals solen estar sotmesos els majors en la nostra societat. Es coneix com a edatisme, i aquesta publicació ho combat a través d’una aposta intergeneracional.

Anuari 2026 Next Llobregat

Una dona morta per apunyalament dijous a la tarda en un local okupat, confirma l’alarma social i l’escàs resultat de les mesures de vigilància municipal

La mort per apunyalament d’una dona a un local ocupat del carrer de Santa Anna 15, del districte Centre, que ja havia estat denunciat per alguns grups municipals d’oposició des del setembre passat, ha tornat a posar d’actualitat el greu problema de la inseguretat a la ciutat.

En aquest cas es tracta d’una antiga ferreteria que, d’acord amb les dades municipals està ocupada des de l’octubre de 2023, i que ja havia estat denunciada com una ocupació perillosa per part del veïnat, donat que s’havien produït baralles i actes violents al seu interior i se suposava que era un niu de traficants de drogues i un focus permanent de conflictes. Segons Vox, que ha emès ràpidament un comunicat només conèixer-se els fets, el 8 de gener passat ja s’havia produït un intent d’assassinat i ara s’ha consolidat amb la mort d’una dona i la fugida del suposat agressor.

Tant Vox com el PP han denunciat la falta de fermesa del govern local a l’hora de resoldre aquest tipus d’okupacions conflictives. González, de Vox, ha afirmat que aquest assassinat “és la conseqüència directa d’anys de deixadesa i passivitat del govern municipal del PSC que ha permès que  les okupacions il·legals s’hagin convertit en autèntics polvorins de violència”. Esplugas, del PP, ha declarat que “no es pot confondre vulnerabilitat amb permissivitat. S’han de perseguir les màfies, actuar contra els okupes conflictius, oferir una resposta social a qui veritablement ho necessiti i defensar la propietat privada”. Per part municipal afirmen que “el desallotjament i tancament del local només es pot produir per via judicial i s’assegura que, des de fa mesos, s’ha produït una pressió policial sostinguda, amb presència de la Guàrdia Urbana, controls intensius i, en determinats períodes, una patrulla situada davant del local les 24 hores del dia, exercint pressió sobre les persones que entren i surten”.

No és aquesta l’opinió del veïnat que s’ha mostrat de fa mesos molt preocupat per la inacció sobre un problema que es veia venir i que s’ha reproduït en altres locals okupats, afortunadament sense els resultats d’aquest. La mateixa portaveu popular explica en la nota informativa feta pública ahir, l’incendi recent amb ferits greus a un local okupat del carrer Mestre Carbó i un altre al carrer Saurí, així com una constant riada d’okupacions que “son una bomba de rellotgeria per la convivència a la ciutat”.

González també assegura que “els veïns viuen amb por, i que la seguretat ciutadana no pot seguir sent la gran oblidada d’aquest Ajuntament”.

Significativament, fa pocs dies s’ha fet públic l’Informe de Victimització de l’Institut Metròpoli de l’AMB on es constata que el 25,3% de la població metropolitana va ser, l’any 2024, víctima d’almenys un fet delictiu. Això vol dir que la quarta part dels habitants dels 36 municipis que conformen l’àrea metropolitana de Barcelona van ser víctimes l’any 2024 d’algun delicte i que la sensació d’inseguretat als barris metropolitans és un factor molt important que es manté estable però no decreix. Aquestes dades exclouen els delictes cibernètics. Si s’inclouen aquests resulta que un de cada tres habitants de l’àrea metropolitana ha estat víctima d’un delicte durant l’any 2024. I aquests delictes si que han crescut significativament: 7,4 punts respecte del 2023.

Entre els fets delictius més rellevants figuren els relatius a la seguretat personal, com ara robatoris sense violència (un 18,3%), seguits dels problemes amb els vehicles (7,4%).

Per zones, la ciutat de Barcelona és l’espai més conflictiu (un 28,6% de la població ha estat víctima d’un fet delictiu), seguida de la zona del Besós (amb un 26,2%), la del Llobregat (un 23,5% de mitjana) i finalment Vallès/Collcerola/Sant Cugat, on l’impacte és molt menor.

Aquestes dades son mitjanes zonals. En un proper treball parlarem de les xifres per ciutats, però ja podem avançar que l’Hospitalet és la pitjor ciutat metropolitana, amb l’índex de victimització més alt de totes (sense comptar els delictes digitals) , i que ha crescut respecte del 2023.

A l’espera del resultat, els treballadors mantindran el to d’enfrontament amb l’empresa davant les sancions i els acomiadaments

El passat dimarts 20 de gener, es va celebrar el judici per la demanda de CCOO contra l’empresa Moventis, pel desacord sobre la retallada de drets i de salaris, i el canvi d’horaris que ha malmès la conciliació familiar. Durant l’acte del judici a la Ciutat de la Justícia es va concentrar un gran nombre de treballadors de l’empresa per donar suport a la demanda.
Per fer efectives aquestes retallades de drets i de salaris, l’empresa es va acollir a l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors, que si es llegeix bé, es veu que es va redactar en uns anys de forts canvis empresarials i de competència, que van posar en dificultats a moltes empreses de l’Estat. Amb aquest article s’intentava salvar moltes empreses que d’altra manera haguessin hagut de plegar i, de retruc deixar a milers de treballadors a l’atur.
Per això estan els tribunals, per decidir si Moventis té raó en utilitzar l’esmentat article, però no es pot obviar que grinyola s’agafi per on s’agafi. Per a començar, Moventis va aconseguir la licitació presentant una proposta a la baixa de manera temerària, per la qual cosa havia de saber que econòmicament li costaria molt fer front al contracte, i que només ho podria solucionar rebaixant els salaris i els drets dels treballadors, a més de reduir el manteniment dels autobusos, posant en perill els mateixos treballadors, els vianants i els usuaris. Per desarmar la següent excusa de l’empresa hem d’entendre que l’article 41 depèn directament del 82.3 de la mateixa llei, que diu exactament:

“Se entiende que concurren causas económicas cuando de los resultados de la empresa se desprenda una situación económica negativa, en casos tales como la existencia de pérdidas actuales o previstas, o la disminución persistente de su nivel de ingresos ordinarios o ventas”

No estem parlant d’una baixada d’usuaris ni de tarifes, sinó tot el contrari. Si no és per les vagues, el flux hauria augmentat, mentre que les tarifes s’han apujat. De fet, si l’empresa perd diners, o millor dit, ha deixat de guanyar-ne, és per voluntat pròpia. No es tracta d’una lluita competencial, sinó d’un canvi d’empresa. Els treballadors ja hi eren, els autobusos també,  i també els mateixos usuaris i el mateix sistema de tarifes.
Tanmateix, s’ha de tenir en compte que no existeix competència amb altres empreses del sector. Moventis és l’única que dona el servei perquè es tracta d’una concessió d’un estament estatal; a més, s’ha de dir que amb unes condicions que, per llei, l’obligaven a respectar el conveni i les condicions contractuals amb els treballadors, per la qual cosa, al nostre entendre i en aquest cas, l’article 41 no s’hauria de poder aplicar.

És evident que aquesta només és l’opinió que es desprèn després d’haver fet un seguiment exhaustiu del cas des del seu inici i llegida la “Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014” i “l’Estatut dels Treballadors”.

En uns dies, pot ser en una setmana, el jutge dictarà sentència i llavors sabrem si estàvem equivocats o no.

D’altra banda, el conflicte, conseqüència de la decisió temerària de l’empresa de presentar-se en condicions límits a concurs, podria convertir-se en un delicat precedent per tot el sector, si tenim en compte que totes les línies i concessions públiques sortiran a concurs en els propers anys fins al 2028, segons explica CCOO.

Per a més informació i entendre la situació d’una manera global, recomanem llegir el nostre article del 12 de febrer del 2025 , és a dir aviat farà un any. Des de llavors no hem deixat d’escriure sobre el tema, descobrint, no només la possible complicitat del govern municipal del PSC amb l’empresa, sinó també la de l’AMB: aquí i aquí.

Espectacles al Barradas i en alguns casos al carrer, mentre es rehabilita l’únic espai mínimament en condicions en un lloc poc cèntric que havia estat un cine de barri

Bona part de la programació de concerts, arts escèniques i espectacles de gran format que fins ara es feien prioritàriament al teatre Joventut, passaran durant aquest primer semestre de l’any a l’auditori Barradas i a carrers i places de la ciutat, perquè l’únic teatre de la ciutat amb una mica de capacitat estarà en obres. Explicar a qualsevol que no conegui la realitat de l’Hospitalet, que el tancament de l’únic espai útil per fer espectacles d’un format més o menys professional, obliga a programar les activitats als carrers i a les places perquè no hi ha un altre recinte que reuneixi les mínimes condicions, resulta aclaparador pel que suposa per una ciutat de 300.000 habitants.

El teatre Joventut s’ha de remodelar íntegrament per millorar els accessos, el confort del públic i les instal·lacions per adequar-los a la normativa vigent i s’aprofitarà la necessària rehabilitació per actualitzar la tecnologia que fa servir, l’acústica i l’aïllament tèrmic per fer-lo més sostenible, amb un pressupost que, a l’any 2023, quan es va projectar la rehabilitació, s’apropava als 400.000 euros. Ja a l’any 2020, l’ÀMB havia aprovat la rehabilitació funcional de l’equipament, però fins a sis anys més tard no s’ha fet res.

Quan tot això s’acabi, l’Hospitalet continuarà tenint l’únic espai teatral en condicions en un carrer estret de Collblanc i molt poc cèntric, sense possibilitats d’aparcament en condicions i amb una escassa capacitat de places per una ciutat com aquesta. Aquest teatre es va inaugurar al maig del 1991, després d’una intensa polèmica a la ciutat on es reclamava un teatre municipal en condicions, de nova creació, que s’hauria pogut construir en uns espais bastant més adequats i cèntrics —que després van ser convertits en blocs d’habitatges— a tocar de la plaça de la Serp a Sant Josep, pels quals hi havia —i encara es conserven— tots els plànols per la seva realització.

El govern socialista de l’època —encara en època Pujana— es va entossudir a rehabilitar l’aleshores Cinema Joventut a Collblanc per convertir-lo en una mena de teatre municipal. L’edifici era obra de l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt i es va inaugurar l’any 1931 com a cinema de barri. Es va mantenir amb aquesta utilitat fins al seu tancament l’any 1972. Des d’aleshores, l’edifici va estar en perill de convertir-se en un aparcament, però l’ajuntament encapçalat per Vicenç Capdevila, va tramitar la seva qualificació com a equipament dins el Pla General d’Urbanisme de 1976 i el va preservar rebutjant les llicències aleshores en tràmit per fer-lo desaparèixer. Es va mantenir tancat des d’aleshores i no va ser fins a finals dels 80 que el nou ajuntament socialista el va adquirir i el va convertir en l’únic teatre municipal, fins ara mateix.

Igual que el Joventut, la majoria dels barris de la ciutat comptaven amb nombroses sales de cinema: els cinemes Navarra,  Rívoli i Florida, a Pubilla Casas/La Florida/Les Planes; l’Stadium, a Sant Josep; el Constelación i el Victòria, a Santa Eulàlia; el Continental, el Romero, l’Alhambra i el Joventut, a Collblanc-La Torrassa; el Lumiére i el Marina, a Bellvitge; l’Oliveras i el Ramblas al Centre. Aquests dos darrers del Centre es trobaven en dos espais perfectes per convertir-se en uns magnífics teatres municipals de relleu i ocupaven edificis únics que haguessin permès ampliacions i remodelacions. Avui, com tants espais interessants de la ciutat, son edificis d’habitatges que l’Ajuntament podria haver comprat en el seu dia, però que va preferir perdre. Per cert, el cinema Oliveras va tancar l’any 1989 (amb Pujana d’alcalde), però el Ramblas es va mantenir en actiu fins el 2010, en plena era Marín.

Ara, l’equipament que substituirà com espai tancat al Joventut mentre es mantingui en obres, serà l’Auditori Barradas, un espai multifuncional de 225 localitats a la sala més gran, per una ciutat de 300.000 habitants, en els baixos d’un edifici d’habitatges.

I el que no es faci a la Barradas, al carrer.  Perquè no hi ha cap més teatre municipal digne d’aquest nom.