CCOO dona suport a les queixes dels afectats i exigeix al Departament d’Educació de la Generalitat que garanteixi unes condicions de treball adequades i la qualitat del servei

Els professionals dels Serveis Educatius de la Generalitat a l’Hospitalet han expressat la seva preocupació per la manca de planificació del trasllat d’aquest servei al Centre Municipal de Formació i Orientació al Treball (CEMFO), un canvi que es farà efectiu al setembre de 2026. El sindicat CCOO ha manifestat públicament el seu suport als treballadors i ha reclamat al Departament d’Educació i Formació Professional una revisió urgent del projecte.

El trasllat es produeix com a conseqüència de la reubicació de l’Escola Sanfeliu, que el pròxim curs ocuparà les instal·lacions de l’antiga Escola Joanot Martorell, seu fins ara dels Serveis Educatius, a la fotografía de portada.

Segons denuncien els equips afectats, el procés s’ha desenvolupat sense la planificació necessària i les noves instal·lacions presenten importants mancances que podrien repercutir tant en les condicions laborals dels professionals com en l’atenció que reben els centres educatius, l’alumnat i les famílies.

A partir del pròxim curs, el CEMFO acollirà 65 professionals dels Equips d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP), dels Centres de Recursos Pedagògics (CRP), dels Equips de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social (ELIC) i del Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius (CREDA), responsables de donar servei a una de les comunitats educatives més nombroses de Catalunya.

Entre les principals preocupacions traslladades pels treballadors destaquen la reducció significativa dels espais de treball, la insuficiència de despatxos per garantir la confidencialitat en l’atenció a famílies i alumnat, les dificultats per al treball en equip, problemes d’accessibilitat i unes instal·lacions que consideren poc adequades per atendre infants amb necessitats educatives específiques.

Els professionals també alerten que la distribució prevista podria no complir la normativa sobre prevenció de riscos laborals i ocupació dels espais de treball, una circumstància que, al seu parer, hauria de ser verificada per l’Administració abans de fer efectiu el trasllat.

CCOO recorda que els Serveis Educatius desenvolupen una funció essencial de suport als centres educatius, al professorat, a l’alumnat i a les famílies, i considera que les condicions materials en què desenvolupen la seva activitat repercuteixen directament en la qualitat del servei públic educatiu.

Per aquest motiu, el sindicat exigeix al Departament d’Educació i Formació Professional que obri de manera immediata un procés de diàleg amb les direccions dels serveis afectats i amb la representació dels treballadors per trobar una solució consensuada que garanteixi unes condicions de treball dignes, segures i funcionals.

Entre les mesures plantejades, CCOO dona suport a la petició dels professionals perquè es revisi l’assignació dels espais dins del CEMFO i es posin a disposició dels Serveis Educatius els despatxos situats a la planta baixa de l’edifici. Segons el sindicat, aquesta mesura permetria millorar l’atenció a les famílies, facilitar la feina dels equips i garantir el correcte funcionament del servei.

L’organització sindical ha anunciat que continuarà fent un seguiment d’aquesta situació i impulsarà les actuacions sindicals i institucionals que siguin necessàries perquè els professionals dels Serveis Educatius de l’Hospitalet puguin desenvolupar la seva tasca en condicions adequades i perquè la ciutadania continuï rebent un servei públic educatiu de qualitat.

En plena onada de calor, alguns usuaris s’han queixat de l’absència d’aire condicionat als vehicles, i els treballadors asseguren que es mantindran vigilants sobre l’actuació de la companyia.

Segons els mitjans de l’Hospitalet, l’institucional en concret, tan aviat com l’empresa Moventis es va fer càrrec del transport municipal, parlem de l’abril de 2024, ja van començar els problemes i a rebre queixes per part del principal grup de l’oposició. Això ens demostra que s’havia de ser molt beneit per no adonar-se del que passaria més endavant, agreujant-se a mesura que anava passant el temps. Els mateixos autobusos, el mateix recorregut i els mateixos conductors, però no la mateixa empresa. Els autobusos que abans arribaven a l’hora i sense problemes, un mes després d’assolir la concessió, van deixar d’arribar a temps, de dos en dos i, a vegades, tres de cop. El transport públic de l’Hospitalet s’havia convertit en un caos, però per l’equip de govern no, per suposat, segurament perquè mai cap d’ells agafava l’autobús.

Com anteriorment hem explicat i era d’esperar, la situació del transport públic a la ciutat va anar empitjorant sota l’aparent preocupació del govern municipal. Diem aparent perquè, fora d’alguna declaració altisonant i a totes llums inútil, no va fer res al respecte. Quan amagar-se ja era impossible, l’AMB va sancionar dos cops a l’empresa amb unes multes ridícules en comparació a l’estalvi aconseguit després de reduir els drets i les entrades de diners dels treballadors, i el manteniment del material de transport. Unes sancions que encara no sabem si han estat satisfetes o perdonades, la qual cosa no ens estranyaria donat la complicitat manifesta i visible entre l’AMB, —on, per cert, tant l’alcalde com el regidor responsable de la mobilitat formen part del grup del govern—, i els propietaris de l’empresa.
A tot això i enfront de les importants retallades socials, els treballadors van acabar fent vaga, una rere l’altre, donada la negativa de l’empresa a negociar, suposadament per sentir-se avalada per l’AMB. Dos anys de conflictes laborals fan mal, a l’empresa, als treballadors i, per descomptat, a un servei encara més degradat, és a dir als usuaris finals. L’empresa principalment va perdre prestigi, encara que això no sembla que li afectés massa, perquè tot indica que els diferents consorcis els hi volen continuar renovant les concessions, a saber per quina raó concreta.

I això a què ve?, ens preguntareu, si en aquest mitjà ja ho hem estat explicant i denunciant amb pèls i senyals multitud de cops. Els nostres lectors no es poden queixar, perquè més informats no han pogut estar, fins i tot sobre la manifesta incompetència o complicitat de l’AMB vers tot aquest assumpte. Doncs ve perquè el passat sis de juliol, per fi es van posar en pràctica els acords signats pels representants dels treballadors i de l’empresa, que després d’haver guanyat el judici contra aquesta, han aconseguit recuperar els drets socials perduts. L’acord es va signar el 12 de juny, no obstant això, el mitjà oficial de la ciutat ho va donar per fet el 5 de maig, en el moment que els treballadors van aprovar el seu redactat. Però, perquè es faci efectiu, primer ha de ser revisat pels serveis jurídics, no fos cas que hi hagués alguna enganyifa amagada, i tot seguit s’ha de posar en pràctica, que és el que va passar el passat 6 de juliol, més de dos anys després que comencés un conflicte provocat, no ens enganyem, per una administració que només es basa en els diners i, suposadament, l’amiguisme. No sabem res de cap felicitació per part de l’AMB ni de l’ajuntament, la qual cosa ens fa pensar que estan de dol.

Dit això, ara toca estar molt pendents, perquè l’empresa ha perdut un dels pilars pels quals va guanyar una licitació exageradament a la baixa: que els treballadors acabessin pagant part de la factura. Se suposa que l’altra és reduir al màxim el manteniment del material, i tot indica que només li queda aquest, que si ja era patètic, ens podem imaginar com serà a partir d’ara. De sortida, un usuari ens acaba d’explicar com de malament s’ho havia passat dins un autobús sense aire condicionat. Ni més ni menys, en plena onada de calor.

Sorprèn, si més no, que el govern municipal munti el numeret amb els refugis climàtics, falsos molts d’ells, la qual cosa ja vam denunciar aquí, mentre accepta un desgavell com aquest; per la qual cosa, més d’un usuari pot acabar a urgències. Al nostre veure, clarifica molt el seu nivell d’empatia cap a la ciutadania, i demostra que no podem esperar cap vigilància ni defensa per part de l’administració de la ciutat ni de l’AMB. Haurem de ser nosaltres els qui estiguem a sobre.

El canal oficial ha informat que l’acord encara no es ferm, però la imperícia demostrada posa novament contra les cordes l’equip Quirós

Diàleg, transparència, consens, estímul a la participació i compliment dels acords de ple son, en diferents graus i amb formulacions específiques, el que la totalitat dels grups de l’oposició municipal hospitalenca —a la dreta (PP i Vox) i a l’esquerra (ERC-EUiA i Comuns) del PSC— han expressat com a conseqüència de la notificació, a través del canal de whatsapp que el govern comparteix amb els portaveus dels grups municipals, de la convocatòria d’un ple extraordinari pel divendres 31 de juliol.

La convocatòria del ple extraordinari que, pel que ha explicat el canal oficial encara no està decidida del tot, preveu tractar l’Estat de la Ciutat, segons un acord pres per unanimitat gràcies a una moció que va ser aprovada fa mesos. L’acord afirmava que el ple extraordinari sobre l’Estat de la Ciutat havia de convocar-se dintre del primer semestre de l’any.

L’oposició, de manera unànime, considera que s’ha vulnerat la lletra i l’esperit de l’acord perquè no s’ha convocat durant el primer semestre de l’any i perquè es convoca el pitjor dia de l’any, just el darrer divendres abans que comencin les vacances de l’agost per una majoria de ciutadans. La data elegida respon a l’interès que expressa el govern Quirós per tractar la infinitat de temes que posen de manifest l’estat crític de la ciutat, sense presència de la ciutadania i de manera que, l’esperat debat, passi gairebé desapercebut.

La convocatòria posa de manifest també dues maneres de fer, que transparenten la crisi interna del govern. En primer lloc, convocar el 31 de juliol era evident que concitaria la protesta generalitzada de tothom. En segon lloc, programar-ho per aquest dia, explica la manca de perspectiva del govern i el fracàs de l’estratègia seguida fins ara: governar a toc de decret sense escoltar ningú com imposa la cultura política de les majories absolutes que el PSC ha tingut fins fa quatre dies a la ciutat.

Anunciada la data i esclatada la protesta política (i ciutadana), al govern només li queden dues alternatives, totes dues prou desgastadores: o ratificar la convocatòria per aquest dia i mostrar un cop més autoritarisme i arbitrarietat, o no convocar per aquest dia i posar de manifest el ridícul per elegir el pitjor dia de l’any per un debat que és evident que no vol de cap manera. Al responsable de la idea no li pot sortir de franc…

El més normal i allò al que haurà d’acostumar-se el govern local —perquè li cauen per tots cantons— és a fer suggeriments i escoltar les opinions favorables i contràries, i decidir amb els màxims consensos, o bé mantenir la dinàmica de l’enfrontament amb els grups polítics, les entitats i la ciutadania que, a quatre dies de les eleccions de maig del 27, suposen un vertigen de desgast que és impossible que pugui pair.

Posats a exigir, la incompetència i la imperícia de l’equip Quirós ha donat peu als grups polítics a demanar que es compleixin els acords dels plens municipals que, pel que fa a les mocions, suposen més del 50% del que es discuteix, es vota i fins i tot s’aprova, en cadascun dels plens municipals. L’Estaca ja ha denunciat en múltiples ocasions la falta de compliment d’una immensa majoria de les mocions acordades. Entre elles, aquesta que està avui sobre la taula, la de la convocatòria, un cop l’any, durant el primer semestre, del ple extraordinari sobre l’Estat de la Ciutat.

Les entitats reclamen al govern diàleg i consens, per evitar que les actuacions que decideix el govern local es tornin irreversibles i siguin fortament criticades

Després de mesos de dilacions, dimecres al matí, el tinent d’alcalde José Antonio Alcaide i el Comissionat del Plà del Samontà, l’arquitecte terrassenc Marc Armengol, van assistir a una reunió de l’Espai de Ciutadania —molt concorreguda, per cert— a presentar el Masterpla  del projecte dels cinc barris del nord de la ciutat que es coneix com a Pla del Samontà, que gestiona el Consorci de Reforma de la Gran Via i del Samontà i que és un dels principals projectes estratègics de ciutat que ha posat en marxa l’equip Quirós.

Sobre el Pla del Samontà se n’ha parlat moltíssim des de fa dos anys i el més concret es va defensar per part del govern en el passat ple de juny, quan es portava a aprovació l’execució d’una sèrie d’inversions de regeneració urbana que finalment va ser rebutjada per l’oposició. Per cert, que la no aprovació de l’expedient presentat ha servit al govern per explicar a tort i a dret que és absolutament igual que el ple no ho hagi aprovat, perquè l’executiu local està entestat a portar-ho a terme i buscarà alternatives que passin per sobre de la decisió majoritària del ple.

Això mateix és el que va explicar el tinent d’alcalde Alcaide davant les entitats, convençut com estan que es tracta d’un projecte d’una importància cabdal per la ciutat que s’ha impulsar sigui com sigui.

Alcaide va començar explicant que el projecte del Samontà s’ha basat en algunes experiències prèvies, com la llei de barris que es va impulsar durant el mandat Maragall a Collblanc o el passat Pla Integral de La Florida i que era una urgència ciutadana perquè es tracta d’una zona de 2Km2 on viuen gairebé 150.000 habitants i on hi ha una situació de greu conflictivitat derivada de les mancances estructurals que es pateixen. Va assenyalar que el projecte té una part important de proposta de regeneració urbana, però que la clau de volta és el contingut social del Pla perquè el que interessa, per sobre de l’urbanisme o els dèficits estructurals, és la ciutadania resident. Va explicar que es tracta d’un projecte estratègic de gran dimensió, pensat perquè es pugui desenvolupar al llarg dels propers deu anys, amb una inversió que ratlla els 400 milions d’euros, amb 168 actuacions previstes i ja inicialment estructurades.

El Masterpla observa tres grans eixos d’actuació. Un, centrat en l’àmbit social i comunitari, dirigit a satisfer les necessitats immediates del veïnat; un altra, dirigit a millorar les condicions econòmiques adoptant projectes de formació i de capacitació, i un tercer, pensat per afavorir la regeneració urbana, l’esponjament d’espais i la millora dels habitatges a través de la rehabilitació o la reubicació dels veïns dins del mateix territori residencial.

Una bona part de les explicacions es van tornar a centrar en els cinc projectes que ja es van presentar al ple: el de la regeneració de l’Avinguda Catalunya; l’extensió dels 8.000 metres quadrats pendents del Parc de la Torrassa; la urbanització, en una primera fase, dels antics terrenys de la Sas; l’extensió del Parc dels Diables i l’ordenació de la zona Creu Roja/estació del metro de Pubilla Casas.

A partir d’aquestes explicacions es van produir més d’una dotzena llarga d’intervencions de les entitats, amb preguntes concretes sobre Sanitat, Ensenyament, , sensellarisme, territori, etc i algunes altres dirigides especialment a preguntar al govern quines raons poden explicar l’oposició frontal de tots els grups d’oposició tenint en compte que, en aparença, una Pla d’aquestes característiques hauria de concitar la absoluta unanimitat de tothom, grups polítics, entitats i ciutadania.

Les justificacions estaven en la línia del desgast del govern, que podria  arribar a entendre’s en el cas de les organitzacions polítiques, però que té una pobríssima explicació pel que fa a les entitats cíviques i a la ciutadania en general. Sense poder entrar en la profunditat dels temes, va quedar constància que de les 168 actuacions previstes i dels tres eixos d’actuació plantejats, el que està sobre la taula en concret son cinc actuacions de caràcter exclusivament urbanístic que, a més, estan en marxa, en molts casos, des d’abans que l’equip Quirós agafés el timó del poder local. Justament en el ple, els grups d’oposició van posar l’accent que és difícil creure en un Pla que l’únic que proposa de manera immediata son actuacions com l’extensió del Parc de la Torrassa, el Parc dels Diables o la fàbrica Sas, que porten des de l’anterior mandat com a objectius prioritaris que s’haurien d’haver posat en marxa i que en alguns casos encara estan en la seva primera fase de desenvolupament.

En aquest mateixa línia, constatar, com es va posar de manifest en les explicacions del projectes que encaixen en el Pla del Samontà que van fer Alcaide i Armengol, que la reforma del Mercat de Collblanc forma part d’aquest macroprojecte estratègic, resulta bastant esperpèntic.

En definitiva, una bona part del debat sobre les mesures que impulsa el govern al respecte, tenien molt a veure amb la contraposició entre el que el govern està disposat a impulsar i el que la ciutadania voldria que el govern impulsés (es va parlar, per exemple, del Poliesportiu de Les Planes i del seu entorn). El tinent d’alcalde va insistir força que el govern té les coses clares i que les tirarà endavant. I el problema, per part de les entitats, venia en el sentit que encara que el govern tingui les coses clares, per tal que la ciutadania hi estigui conforme, les coses que el govern té clares les hauria de consensuar perquè en ocasions només les té clares el govern. Amb l’afegit que quan el govern té les coses clares i les aplica, es converteixen la gran majoria de vegades en solucions irreversibles que, si no tenen un acord majoritari, enlloc de favorables per la comunitat es converteixen en rèmores de pèssima digestió.

El tinent d’alcalde Alcaide si que va reconèixer que l’Hospitalet ja no pot alliberar més terreny residencial i que el que s´ha d’aconseguir és espai lliure i zones verdes, qüestions claus que la ciutadania ve reclamant des de fa dècades i que, per fi, després de moltíssims esforços, sembla que el govern està assimilant (al mateix ritme del que li va costar assimilar que l’Hospitalet és la ciutat més densa d’Europa).

Ara, només falta que l’assimilació d’aquesta necessitat social tingui una traducció en qüestions concretes: que no se cedeixen més solars a l’AMB per construir habitatges, que s’aturin les grans promocions pendents, que el govern Quirós compri territori i espais útils pels equipaments que la ciutat necessita, en lloc, per exemple, de retornar els superàvits als bancs com ha passat en els dos darrers exercicis en els que ja manaven Quirós, Alcaide i la resta de l’equip.

Las obras del equipamiento debían finalizar en septiembre de 2025, pero continúa cerrado sin una fecha oficial de reapertura y sin la información que reclama el vecindario

El cierre del Polideportivo Municipal Fum d’Estampa continúa generando malestar entre los vecinos de Collblanc-La Torrassa. Lo que inicialmente se presentó como una actuación de nueve meses para modernizar el equipamiento, se ha convertido en una obra que acumula cerca de un año de retraso y mantiene al barrio sin su principal instalación deportiva municipal.

El Ayuntamiento anunció a finales de 2024 el inicio de la segunda fase de la reforma integral del polideportivo, una actuación presupuestada en 3,5 millones de euros que debía mejorar la eficiencia energética del edificio, renovar los vestuarios y las dependencias administrativas, modernizar las instalaciones eléctricas, instalar un nuevo sistema de filtrado y desinfección de las piscinas y adaptar el equipamiento a la normativa vigente.

Las obras comenzaron tras el cierre de las instalaciones el 2 de enero de 2025. En aquel momento, el consistorio informó de que la duración prevista sería de nueve meses y aseguró que la actividad deportiva se trasladaría temporalmente al Complejo Deportivo Municipal L’Hospitalet Nord, lejos del vecindario. También comunicó que los abonados podrían utilizar el resto de instalaciones deportivas municipales mientras duraran los trabajos.

Ningún comunicado sobre la apertura del polideportivo

La intervención daba continuidad a una primera fase ejecutada durante los años anteriores, en la que ya se habían invertido cerca de 1,6 millones de euros para sustituir la cubierta de la piscina, reparar e impermeabilizar el resto de cubiertas, instalar dos escaleras exteriores de emergencia, construir nuevos vestuarios y ejecutar diversas actuaciones destinadas a mejorar la eficiencia energética del edificio.

Sin embargo, la realidad dista mucho de que se cumpliera el calendario previsto. En julio de 2026 el polideportivo continúa cerrado y ni el Ayuntamiento ni la dirección de la instalación han comunicado una fecha concreta para su reapertura, una situación que ha provocado el creciente descontento entre los usuarios.

Una de las abonadas habituales del Fum d’Estampa y miembro de la asociación Stop Degradació lamenta que, dieciocho meses después del cierre, los vecinos sigan sin conocer el estado real de las obras.

«Nos dijeron que serían nueve meses y ya llevamos más de un año y medio esperando. Cuando llamas al polideportivo, si consigues que te atiendan, nadie sabe decirte cuándo abrirá ni cómo avanzan los trabajos», explica.

Las alternativas municipales quedan lejos del barrio

Aunque el Ayuntamiento ofreció desde el primer momento la posibilidad de utilizar otros polideportivos municipales, muchos usuarios consideran que la alternativa no responde a las necesidades del barrio. En algunos casos, las instalaciones asignadas se encuentran a varios kilómetros de distancia y obligan a realizar desplazamientos incompatibles con los horarios laborales o familiares.

Los afectados creen que el gobierno Quirós podría haber buscado soluciones adicionales durante este periodo, como alcanzar acuerdos con gimnasios privados de Collblanc-La Torrassa para facilitar el acceso de los abonados mientras durasen las obras.

También cuestionan la política de cuotas aplicada durante el cierre. Consideran que no debería cobrarse la cuota por baja temporal y reclaman que quienes decidieron darse de baja como consecuencia de la clausura del equipamiento puedan volver cuando reabra sin tener que abonar una nueva matrícula.

El Fumd’Estampa, equipamiento de referencia

El malestar aumenta porque el distrito II es uno de los más densamente poblados de l’Hospitalet y el Fum d’Estampa constituye el principal equipamiento deportivo municipal de la zona. La ausencia de un gimnasio público operativo durante tanto tiempo, aseguran los usuarios, está obligando a muchos vecinos a abandonar la práctica deportiva o a inscribirse en centros privados.

La falta de información sobre el desarrollo de las obras es otro de los aspectos que más críticas concentra. Los usuarios aseguran que durante meses no han recibido comunicaciones sobre el grado de ejecución de la reforma ni sobre posibles cambios en el calendario inicialmente previsto.

Mientras tanto, algunos vecinos reconocen que han optado por trasladarse definitivamente a otros gimnasios, aunque lamentan perder un equipamiento de proximidad que llevaba años prestando servicio al barrio.

A la espera de que el gobierno municipal anuncie una nueva fecha para la finalización de las obras, los usuarios reclaman mayor transparencia sobre el estado del proyecto y explicaciones sobre los motivos que han llevado a que una reforma prevista para nueve meses continúe sin concluir más de un año después del plazo inicialmente anunciado.

Los republicanos consideran insuficiente la reducción del 2% anunciada por el gobierno municipal y el grupo popular pide la supresión del tributo metropolitano

ERC+EUiA ha reclamado al gobierno municipal de l’Hospitalet una rebaja más ambiciosa del Impuesto sobre Bienes Inmuebles (IBI) de cara al próximo año, coincidiendo con el año electoral, para compensar el incremento de la carga fiscal que, según la formación, han asumido las familias y los pequeños comercios en los últimos años. El grupo municipal considera insuficiente la reducción del 2% anunciada por el ejecutivo local y reclama un plan de rebajas progresivas que alivie la presión tributaria.

Los republicanos sostienen que la implantación de la tasa de residuos, junto con la entrada en vigor del tributo metropolitano, ha supuesto un aumento considerable de los impuestos que soportan los vecinos. Además, critican que los recibos correspondientes a la tasa de residuos de 2025 y 2026 se hayan girado con apenas cinco meses de diferencia, una circunstancia que, aseguran, ha incrementado la presión económica sobre muchas familias y sobre el comercio de proximidad.

El portavoz de ERC+EUiA y jefe de la oposición, Jaume Graells, afirma que ese esfuerzo fiscal «no se ha traducido en una mejora de los servicios públicos». Según la formación, en algunos casos el incremento acumulado de los distintos tributos ha superado el 60%, especialmente entre las familias con menor capacidad económica.

Más allá de la política fiscal, ERC+EUiA denuncia que la calidad de los servicios municipales continúa deteriorándose. Entre sus principales críticas señala las deficiencias en el servicio de limpieza y recogida de residuos, con falta de contenedores, recursos insuficientes y acumulación de suciedad en distintos puntos de la ciudad.

La formación también apunta a carencias en equipamientos educativos, instalaciones deportivas y espacios culturales, además del deterioro del espacio público y de la saturación de diversos servicios municipales.

«L’Hospitalet no puede seguir siendo una de las ciudades con menor renta familiar del área metropolitana y, al mismo tiempo, mantener una presión fiscal cada vez más elevada sin ofrecer unos servicios públicos acordes», sostiene Graells.

ERC+EUiA asegura que continuará defendiendo una reducción de la carga impositiva para las familias y el comercio local, al tiempo que reclama una gestión más eficiente de los recursos municipales.

Precisamente, en el último pleno municipal, el grupo republicano reclamó, en respuesta a una moción presentada por el grupo municipal del PP, proponía una reducción del IBI para compensar el incremento de la presión fiscal registrado en los últimos años, agravado, según defendió, por la generalización del tributo metropolitano tras la eliminación del umbral de valor catastral que hasta ahora permitía eximir del pago a una parte de los propietarios.

El Partido Popular solictaba en la moción citada la supresión del tributo metropolitano y denunció la ampliación del número de contribuyentes afectados a raiz de una sentencia de los tribunales. Según la formación, esta modificación supondrá que unas 56.000 familias de l’Hospitalet reciban por primera vez el recibo de este impuesto.

La portavoz del PP, Sonia Esplugas, responsabilizó de esta medida al gobierno del Área Metropolitana de Barcelona (AMB), integrado por PSC, ERC y Comuns, y aseguró que el cambio supone un nuevo incremento de la presión fiscal sobre los vecinos. «Se penaliza a miles de familias que hasta ahora estaban exentas», afirmó.

Durante el debate plenario, Esplugas calificó el tributo metropolitano de impuesto «injusto y desequilibrado», al considerar que grava a los propietarios con independencia de su situación económica y aplica los mismos criterios en todos los municipios del área metropolitana, sin tener en cuenta el nivel de servicios que recibe cada uno.

El Partido Popular recuerda que ha defendido la eliminación de este tributo desde su creación y considera que la supresión del umbral de exención afectará especialmente a familias con menor capacidad económica, pensionistas y personas en situación de desempleo. La sentencia de los tribunales viene dada por una denuncia de las empresas energeticas que consideraban desigual la implantación de ese impuesto metropolitano. Inicialmente solo se aplicaba a los contribuyentes cuya propiedad superaba los 49.000 euros de valor catastral

La formación también vincula esta decisión con la pérdida de ingresos sufrida por el AMB tras una sentencia firme del Tribunal Supremo que eximió a las compañías energéticas del pago del tributo metropolitano en sus instalaciones. Según el PP, esta resolución supondrá dejar de ingresar alrededor de 40 millones de euros anuales.

Los populares sostienen que la ampliación de la base de contribuyentes busca compensar esa reducción de ingresos y reclaman la supresión de un impuesto que consideran «injusto» para los vecinos de l’Hospitalet. Finalmente la moción popular fue rechazada por los grupos socialistas y republicanos que consideraban esencial para las finanzas del Area Metropolitana y la Abstención de los Comunes quienes que consideraban que se debía buscar otro tipo de financiación de la entidades locales.

La oposición y las entidades vecinales exigen inversiones urgentes en una red eléctrica que consideran obsoleta y responsabilizan a Endesa de la falta de mantenimiento

Un nuevo apagón de más de 19 horas ha vuelto a afectar a las barriadas de la zona norte de l’Hospitalet, concretamente La Florida/Les Planes, Pubilla Cases y Collblanc/La Torrassa. El incidente se produce apenas una semana después de que se registrara otro corte de suministro, de características similares, en la misma zona.

Miles de abonados se vieron afectados por la interrupción del servicio. Aunque Endesa desplegó varios grupos electrógenos, estos resultaron insuficientes, lo que provocó que centenares de vecinos permanecieran sin electricidad durante toda la noche. La situación se agravó por las elevadas temperaturas que se registran estos días, con noches especialmente tórridas. Y la pérdida de enseres que provoca al estar tanto tiempo sin luz

La indignación entre los vecinos es creciente. Recuerdan que hace apenas unos días ya sufrieron otro apagón de similares características y que entonces se exigió a Endesa una mayor responsabilidad para evitar que estos episodios volvieran a repetirse. Sin embargo, denuncian que la situación no solo no ha mejorado, sino que se ha repetido.

Diversas entidades vecinales y los grupos de la oposición han reclamado una solución urgente. Una de ellas, STOP Degradació, denuncia que «los barrios de Collblanc y La Torrassa vuelven a sufrir apagones cada vez más frecuentes». La entidad considera que no se trata de incidentes aislados, sino de la consecuencia de una red eléctrica obsoleta e insuficiente desde hace años, incapaz de responder a las necesidades de unos barrios con una elevada densidad de población.

Según los vecinos, las principales causas de estos cortes son la sobrecarga de la red durante las olas de calor, los problemas crónicos de la subestación de Collblanc y las averías recurrentes en transformadores y generadores provisionales instalados por Endesa, que consideran insuficientes para garantizar el suministro.

«Mientras tanto, el vecindario sigue sufriendo las consecuencias: calles a oscuras, viviendas sin suministro eléctrico, un calor insoportable y una situación especialmente grave para las personas más vulnerables», denuncian.

La plataforma vecinal recuerda que «pagamos nuestros recibos y merecemos un servicio eléctrico digno, seguro y de calidad». Asimismo, exige al Ayuntamiento que reclame a la compañía eléctrica las inversiones necesarias para renovar y modernizar la red de distribución. «No podemos seguir normalizando esta situación. Queremos soluciones reales y definitivas, no parches», añaden.

Durante el apagón, numerosos vecinos intentaron contactar con el servicio de atención al cliente de Endesa para conocer cuándo se restablecería el suministro. Sin embargo, denuncian que fue prácticamente imposible comunicarse con la compañía, que en la mayoría de los casos remitía a su página web o facilitaba previsiones de restablecimiento que finalmente no se cumplían.

Ante la gravedad de la situación, el Ayuntamiento mantuvo ayer por la mañana una reunión urgente con responsables de Endesa. Según explicó el teniente de alcalde de Calidad Urbana, David Gómez, en declaraciones a Televisió de L’Hospitalet, la compañía se ha comprometido a realizar un diagnóstico del estado de la red eléctrica en la zona afectada y, en caso de detectar deficiencias, presentar un plan de choque de inversiones. Además, también se ha comprometido a garantizar la ejecución de las obras necesarias para la renovación del cableado.

El consistorio también ha exigido a Endesa una mayor capacidad de respuesta ante incidencias de este tipo. Considera que durante el apagón del fin de semana miles de hogares permanecieron sin suministro porque no se desplegaron suficientes grupos electrógenos en puntos estratégicos. Este lunes ya podían verse numerosos equipos distribuidos por diferentes barrios de la ciudad, aunque para muchos vecinos la respuesta llegó demasiado tarde.

Desde ERC+EUiA recuerdan que llevan tiempo advirtiendo del envejecimiento de la red eléctrica y critican que las compañías eléctricas, «que obtienen importantes beneficios», no estén realizando las inversiones necesarias para garantizar un servicio adecuado. Además, reclaman al alcalde una mayor firmeza frente a las empresas suministradoras. «Estamos poniendo en peligro la vida y la tranquilidad de la gente», afirmó el portavoz republicano, Jaume Graells.

Los Comuns comparten este diagnóstico y reclaman una actuación más contundente frente a las compañías eléctricas, a las que responsabilizan de dejar sin suministro a la zona de l’Hospitalet con mayores necesidades sociales y de inversión. Asimismo, defienden la creación de comunidades energéticas y el fortalecimiento de los servicios públicos para reducir la dependencia de las grandes compañías eléctricas. Además, han solicitado al equipo de gobierno que habilite carpas o puntos de atención donde se reparta agua fría y alimentos a aquellas personas que, como consecuencia del apagón, han perdido los productos perecederos almacenados en sus frigoríficos y congeladores.

Por su parte, el grupo municipal del PP ha presentado un requerimiento para el próximo pleno municipal en el que solicita al equipo de gobierno que detalle las actuaciones realizadas tras los continuos cortes de suministro. Además, pide que el Ayuntamiento estudie la posibilidad de impulsar inversiones o medidas que contribuyan a paliar una problemática que, aseguran, se ha convertido en recurrente en la ciudad.

Van participar en el darrer ple municipal per explicar com s’eternitza la solució i com s’enterboleix el clima entre les docents

Es de suposar que, a hores d’ara, estigui prou clar que, quan a l’Hospitalet es fa referencia al 0-3, no s’està parlant de cap resultat de futbol, encara que estiguem en ple mundial. Es tracta de les escoles bressol de la ciutat que semblen sotmeses a un llarg camí, ple de incompliments i entrebancs.

Durant la legislatura anterior, les escoles bressol de l’Hospitalet, les municipals i les concertades amb l’Ajuntament, viuen en un món obscur. Hi ha notables diferències de condicions de treball i d’acollida dels infants, entre les escoles realment municipals i les que estant pendents de municipalització. Ja al 2023, ara fa tres anys, les bressol estaven pendents de pactar el calendari del curs 2024-2025 i de la incorporació de nou personal.

Al juliol de 2024 van demanar la paraula en el Ple municipal per manifestar que: “No s’ha plantejat un projecte educatiu municipal en el qual el concepte d’infant sigui igual per a totes les escoles; no s’ha dotat a les escoles del personal promès per aquest curs i encara no sabem quan s’incorporaran el curs vinent.Tot i la modificació del calendari per part seva, continuem reafirmant-nos en la necessitat de tenir 5 dies a principi ia final de curs sense infants, estem esgotades de justificar-nos amb raonaments pedagògics i que segueixen insuficients. …Tampoc tenim resposta sobre millorar les condicions laborals dels treballadors, …En sortir del Ple, la tinenta d’alcaldia de l’Àrea de Ciutat Transformadora, Cristina Santón, s’ha reunit amb nosaltres i s’ha compromès a fer seguiment dels temes i retrobar-nos el mes de setembre”. 

Un llarg conflicte

Malgrat les promeses de municipalització real de les 5 escoles bressol concertades de la ciutat, fetes quan encara Nuria Marin era l’alcaldessa i David Quirós regidor d’educació, a hores d’ara, pràcticament finalitzat el curs 2025-2026, la qüestió segueix pendent que se solucionin els concebuts problemes administratius de sempre.

Al setembre de 2025, les escoles bressol tornaven a explicar que: “Estem cansades, esgotades, fartes… Els educadors de les escoles bressol municipals de l’Hospitalet de Llobregat no podem continuar en silenci davant les mentides, la falta de diàleg i el nul compromís real per part de l’Ajuntament…. No podem cuidar si no se’ns cuida. No podem educar si se’ns ignora”.

Aquest passat mes de maig, les escoles bressol de l’Hospitalet van sortir dos dies en manifestació, un cop el dia 13, i un altre el 26. Aquest darrer dia van tenir una trobada amb la nova regidora d’educació, Cristina Santón, que els va afirmar que les empreses gestores de les Escoles Bressol Municipals ja estaven aplicant les taules salarials catalanes aprovades el maig de 2025, tot i que la realitat ho desmentia. Al no existir encara els nous plecs de condicions de les escoles bressol de la ciutat, que van caducar l’any anterior, el personal d’aquestes escoles bressol va afirmar que estaven cobrant per sota de les taules salarials.

Nou plec de condicions

Finalment, a les darreries de juny l’Ajuntament va fer públic el nou plec de condicions de les Escoles Bressol Municipals de l’Hospitalet. En el darrer ple les representats del sector van explicar la seva valoració critica del contingut. En el plec de condicions elaborat pel govern municipal es posa un model de dos perfils professionals diferenciats: Mestre d’Educació Infantil (MEI) i Tècnica d’Educació Infantil (TEI).

El primer perfil, MEI, disposaria d’una jornada de 32 hores setmanals, de les quals 25 hores serien d’atenció directe, amb funcions de Tutora d’Aula. El segon perfil, TEI, tindria una jornada de 37,5 hores setmanals, de les que 36 hores es dedicarien a atenció directe, amb funcions de suport d’aula.

Les treballadores de les bressols exigeixen les mateixes condicions pels dos perfils professionals, aplicant el concepte de parella educativa, i ho expliquen així: “Per a nosaltres, una parella educativa només pot existir quan ambdues professionals són reconegudes com un equip que comparteix el dia amb els infants. La mateixa paraula “parella”, implica col·laboració, confiança, corresponsabilitat i un projecte compartit. Quan una dels professionals és considerada tutora i l’altra suport de la tutora, aquesta relació deixa de ser entre iguals i es converteix en una estructura jeràrquica.

Parella educativa

 No qüestionem que a les escoles bressol hi conviuen dos perfils professionals.El que qüestionem és que aquesta diferència es tradueix en una relació jeràrquica que situï una professional per sobre de l’altra en el desenvolupament de la seva tasca i en el reconeixement del seu rol educatiu.
 
 Si parlem de parella educativa, no podem entendre un model en què una professional dirigeixi i l’altra executi.Treballar en parella implica construir conjuntament l’acció educativa, des del respecte i el reconeixement mutu, la confiança i la corresponsabilitat compartida.
 
 L’educació dels infants és una tasca compartida que es construeix dia a dia des de la cooperació entre professionals.Per això, defensem un model en què MEI i TEI treballen conjuntament, compartint la mirada educativa i enviat tots dos referents per als infants i les famílies, sense que una quedi subordinada a l’altra.
 
 Creiem que aquest model no només dignifica tots dos perfils professionals, sinó que també enforteix els equips educatius i repercuteix directament en la qualitat de l’atenció que reben els infants.
 
 Perquè una parella educativa no es defineix per compartir un espai, sinó per compartir un projecte educatiu, la responsabilitat envers els infants i un mateix reconeixement professional”

D’aquesta manera van explicar el seu posicionament davant del Ple municipal de finals de juny, tot i recordant la qüestió pendent de la municipalització efectiva de del Escoles Bressol de la ciutat.

A STOP Degradació Collblanc-La Torrassa, que ha denunciat reiteradament la brutícia i la manca de resposta municipal, se li va impedir, amb excuses, parlar al ple municipal

L’alcalde de l’Hospitalet, David Quirós, ha reconegut que el servei de neteja no funciona. Aquestes declaracions les ha fet en una entrevista concedida a l’Informatiu de la TV de L’Hospitalet. «No estic satisfet de com l’empresa està prestant aquest servei, en aquests primers mesos de desplegament del nou contracte», va afirmar la màxima autoritat de la ciutat.

Quirós va explicar que s’està fent un seguiment més acurat del contracte perquè, segons va assenyalar, un servei que incrementa els recursos amb l’objectiu d’oferir una millor prestació, no pot transmetre la sensació que aquesta millora no s’està produint.

L’alcalde va recordar que el nou contracte era una necessitat, ja que l’anterior feia quatre anys que estava prorrogat. «És cert que hi ha més recursos: més camions, més contenidors i més serveis, però cal fer un seguiment molt més exhaustiu de l’empresa perquè hi ha prestacions que no són òptimes», va assenyalar.

Les declaracions de Quirós coincideixen amb les denúncies formulades per l’Associació STOP Degradació de Collblanc-la Torrassa. Ahir mateix es va fer viral un vídeo enregistrat per l’entitat el passat 22 de juny, en què es mostren diversos punts del barri amb contenidors completament desbordats i envoltats de tota mena de deixalles i objectes abandonats.

«Això és el que vam trobar: brutícia, incivisme, reciclatge incorrecte i contenidors plens. Demanem al nou regidor, Òscar Ibáñez, que escolti les demandes que portem tants anys fent i que reverteixi aquesta situació, insostenible per al veïnat. Volem el Districte II net i polit. Així doncs, tots som equip?», manifesten representants de l’entitat.

En una altra publicació a les xarxes socials, l’associació lamenta que «després d’un any i mig d’espera pels nous contenidors, el resultat és decebedor: massa sovint apareixen desbordats. La brutícia, la pudor d’orina i la proliferació de plagues s’han convertit en una situació insostenible que afecta la qualitat de vida del veïnat».

Des de STOP Degradació també recomanen als veïns i veïnes que utilitzin l’aplicació L’H A Punt —fins fa poc anomenada L’H Ben Net— per comunicar incidències, ja que consideren que és una eina útil per traslladar els problemes a l’Ajuntament. Tanmateix, denuncien que «hem detectat que moltes incidències es donen per resoltes quan, en realitat, encara no s’han solucionat. Potser perquè s’han derivat a altres departaments, però demanem que no es tanquin fins que la incidència estigui realment resolta».

L’entitat reclama mesures urgents i planteja un pla d’actuació prioritari que inclou, com a mínim, dues recollides diàries de residus, un sistema adaptat a les necessitats dels comerços, un dia setmanal fix per a la recollida de mobles i electrodomèstics, una campanya informativa adreçada a tota la ciutadania sobre l’ús correcte dels contenidors i una presència activa dels inspectors municipals als carrers per garantir el compliment de les normes.

Els veïns també consideren imprescindible reforçar la neteja viària amb aigua i desinfectant de manera molt més freqüent. «Regar els carrers només un cop per setmana, i a més sense desinfectant, és clarament insuficient i no garanteix unes condicions d’higiene adequades», asseguren. I afegeixen: «Cada dia que passa, la situació empitjora. Els veïns i les veïnes mereixem uns barris nets, segurs i dignes».

La setmana passada, L’Estaca ja es va fer ressò d’aquesta problemàtica i va recordar que el contracte de gestió de la neteja viària i la recollida de residus de l’Hospitalet va ser adjudicat per l’actual equip de govern a FCC, que continuarà prestant aquest servei durant deu anys per un import total de 425,6 milions d’euros.

El nou contracte representa un increment molt considerable respecte de l’anterior, que tenia un pressupost anual de 28,6 milions d’euros. Amb la nova adjudicació, el cost supera els 40 milions d’euros anuals i continuarà augmentant progressivament: dels 42,6 milions d’euros previstos per al 2025 es passarà als 51,6 milions l’any 2034.

D’altra banda, l’Associació STOP Degradació no va poder intervenir en l’últim Ple municipal perquè, segons el Reglament de Participació Ciutadana, no compleix el requisit d’antiguitat mínima de dos anys. Tampoc se li va permetre fer-ho a través d’una altra entitat, una decisió que l’associació considera contradictòria, ja que sí que va poder prendre la paraula en l’últim Consell de Districte de Collblanc-la Torrassa.

Durant el torn d’intervencions de les entitats al Ple, diversos representants de STOP Degradació van exhibir cartells en què criticaven la decisió del govern municipal d’impedir-los intervenir. A més, com a gest de protesta, es van segellar la boca amb una cinta adhesiva.

Presentada la proposta del nou Contracte-Programa, un document de 70 pàgines que s’haurà de debatre el proper 30 de juliol

Si el govern Quirós i els grups de l’oposició (excepte Vox) volien que FIC oblidés tot el que té a veure amb els organismes de gestió i control dels mitjans de comunicació públics, sembla que no serà possible a jutjar per la insistència de l’entitat a demanar la paraula en tots els plens municipals. Com que el govern Quirós ha estat denegant la paraula a l’entitat amb diversos arguments, posant com excusa que FIC no té dret a plantejar temes ciutadans com no siguin els relacionats amb el que l’entitat defensa, la informació crítica, des del passat mes d’abril FIC demana la paraula per parlar de temes de comunicació i només a l’abril i al juny li ha estat concedida. Al mes de maig es va demanar i va ser denegada perquè, sembla ser que enviada amb quatre dies d’antel·lació, la sol·licitud havia arribat fora de termini.

En la petició de paraula d’aquest juny, un membre de la Junta de FIC, va explicar que des de la constitució del Consell Executiu dels SCM (Serveis de Comunicació Municipals), del març del 2026, s’havia reunit el Consell una única vegada —en una reunió que no va arribar a l’hora de durada— per aprovar bàsicament dos punts, el Reglament de Funcionament del Consell Executiu i un Programa d’Actuació Transitori per donar cobertura legal al funcionament dels SCM, tota vegada que l’equip Quirós havia deixat que el Contracte-Programa que regula el funcionament de la tele i el butlletí municipal i que caducava el 31 de desembre del 2025, arribés al seu límit sense que s’hagués negociat cap altre.

El Contracte-Programa l’ha de debatre el Consell Executiu i, com que no es va constituir fins al març, calia una mena de document que tingués els mateixos efectes legals que el Contracte-Programa. En el Consell Executiu d’abril es va aprovar tant el Reglament de Funcionament del Consell Executiu com el Programa d’actuació Transitori que després va ratificar el ple. En la intervenció de FIC en el plenari es va explicar la necessitat de modificar el Reglament de Funcionament del Consell Executiu perquè és un document fet a mida del que preveu l’organisme de gestió i control, és a dir, que tot el que tracti el Consell Executiu sigui un pur tràmit i que el govern i la direcció dels SCM, no perdin una sola votació.

En el transfons de l’existència dels Consells, tant el Consultiu com l’Executiu, hi ha la necessitat que el control editorial, de continguts, de cobertures d’actes, de participació de les entitats, de pluralitat política, de debats públics, d’inversions imprescindibles i de creixement de la plantilla per posar la comunicació municipal de la segona ciutat de Catalunya en el lloc que li correspondria, sigui supervisat i controlat per la ciutadania. Per suposat, també per reobrir un instrument que en el passat va jugar un paper fonamental en la participació ciutadana, com va ser la ràdio municipal que l’Ajuntament va tancar com si fos seva, com explica amb tot detall una publicació de FIC, a la venda en la seva web i en la de L’Estaca.

Sobre aquest objectiu de donar a la ciutadania el control i la gestió dels mitjans, anava la denúncia de FIC en la composició a mida que va fer el govern Quirós al novembre del 2024 i que es va repetir, sense pèrdues sensibles pel govern local, el passat mes de març. Es va vetar L’Estaca per formar-hi part d’aquest organisme per part del govern Quirós, i tres dels quatre grups de l’oposició (tots excepte Vox) es van mostrar d’acord.

Afortunadament, el grup dels Comuns va elegir com a representant seu al Consell a un periodista de L’Estaca, però es dona la paradoxa que el fet que s’exigeixi confidencialitat als membres del Consell obliga L’Estaca a haver de demanar informació sobre el que passa al Consell, als diferents grups polítics que vulguin informar.

Això és el que s’ha hagut de fer per conèixer que va passar en la segona reunió del Consell Executiu que va tenir lloc aquest dilluns 6 de juny. Pel que ens han explicat, la direcció dels SCM ha lliurat la proposta de Contracte-Programa pels anys 27 i 28, que consta d’una sèrie de clàusules i tres annexes: en total, un document de 69 pàgines que, com sembla evident, exigeix unes quantes sessions per debatre’l i consensuar acords, a no ser que passi el que ha passat fins ara: que el director dels mitjans té molta pressa a aprovar el document, accepta unes quantes esmenes, fonamentalment de caràcter formal i poca cosa més.

Pel que vam poder esbrinar, aquesta segona reunió va durar al voltant d’una hora i mitja, van estar presents tots els membres (ningú va haver de delegar el seu vot, com passava fins ara) i gairebé tots van prendre la paraula en un moment o altre. Sembla que va haver una mica de polèmica en el tema ràdio, en la proposta de debats públics a la televisió —amb els grups polítics i amb la ciutadania—, en el capítol dels ingressos per publicitat privada i sobre la Comissió Tècnica de Seguiment. El director va insistir que no es pot estirar més el braç que la màniga perquè el pressupost és el que és i va recollir alguna precisió com ara les campanyes de serveis públics adreçades a la ciutadania. Pel que fa a la Comissió Tècnica, la proposta és que la formin 3 membres de l’Ajuntament i 3 membres de La Farga. És a dir, una Comissió Tècnica de Seguiment que, com sembla evident per la seva composició, sempre dirà que tot funciona més que bé.

Es van comentar també noves propostes sobre el Diari de l’Hospitalet. Els membres del Consell Executiu tenen feina llarga i urgent per llegir-se a fons i proposar esmenes al document del Contracte-Programa, perquè la propera reunió està prevista pel dijous dia 30 de juliol.

.Text de FIC llegit en el ple municipal de juny