El vicepresident de Mobilitat de l’AMB es fa fotos amb els propietaris de l’empresa, mentre una de les empreses subsidiàries del grup és “l’única que es presenta” per concursar al seu municipi.

Hi tornem a ser. Ens sap greu fer-nos tan repetitius, però si alguna cosa té Moventis amb els autobusos de l’Hospitalet és això, un problema sense solució que es repeteix de manera constant. No hi ha un nou mes que no es converteixi en notícia, i cada cop anant a pitjor.

Com sembla que no hi ha res a fer, ni amb l’empresa ni amb l’AMB, els treballadors tornen repetidament a la vaga, la darrere el passat divendres dia 5. És l’únic que els hi queda per defendre les seves antigues condicions laborals, que tampoc eren res de l’altre món. Amb elles, però, elles podien anar tirant i de tant en tant gaudir d’una vida familiar, la que precisament els seus contractes dictaven.

Ara l’AMB s’ha tret la mascareta. Ja era hora, pensem, de deixar de semblar una cosa i ser una altra, de fer-se els cínics. I per què diem que s’ha tret la mascareta? Perquè per fi ha reconegut públicament que tant els en fot que els autobusos públics estiguin fets una merda, que l’empresa violi les condicions contractuals amb els treballadors, que els vehicles contaminin, que circulin amb material sense homologar, que els usuaris vagin com en una llauna de sardines, molts cops després d’esperar 20 minuts, etc. No ho diu així, és clar, almenys públicament, això seria vergonyós, però suposem que les converses internes deuen anar per aquí, perquè si no, no s’entén el que van respondre als mitjans de comunicació, en aquest cas a la Cadena SER.
Contactada per SER Catalunya, l’AMB, assegura que la flota d’autobusos adscrita al servei de l’Hospitalet té una antiguitat inferior als sis anys i s’està renovant ara amb l’entrada de 23 busos nous, la major part dels quals són elèctrics. A més, expliquen que d’acord amb el contracte, Moventis és el responsable del manteniment dels vehicles i de tenir al dia les inspeccions tècniques i, segons l’AMB, més enllà d’incidències puntuals, no tenen constància que existeixi una problemàtica greu amb el manteniment dels vehicles.
Les imatges que mostra el mitjà ho diuen tot, però per l’AMB entren dins la normalitat. És a dir i en poquíssimes paraules, els directius de l’AMB consideren del tot normal que el servei d’autobusos que circula per la nostra ciutat sigui comparable a un del Tercer Món. Òbviament, de ser ciutadans normals i corrents, el primer que ens vindria al cap és que hi ha conxorxa —llegeixis alguna cosa semblant a corrupció—, però contràriament al sentit comú popular, nosaltres creiem que els nostres representants són honestos i el que hi ha és una incompetència que voreja la irracionalitat o, fins i tot, una manca de capacitat d’algun tipus, almenys la mínima necessària per dirigir la mateixa AMB.

Per rematar-ho, el Sr. Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola del Vallès i, no s’ho perdin, vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’AMB, es fa fotos, que publica a la web del seu ajuntament, amb els propietaris de Moventis, durant l’entrega d’una insígnia a la Sra. Maria Rosa Escursell, mare dels propietaris, pel seu centenari.
Òbviament, no tenim res a dir que un dels màxims responsables de mobilitat de l’AMB es faci fotos amb una centenària de la seva ciutat, tot al contrari, però trobem massa simptomàtic, a més d’una manca de sensibilitat vers els treballadors de Moventis, que, tal com està la situació, se la faci amb els propietaris d’aquesta empresa, i que, a sobre, la publiqui amb molta rialla a la web de l’ajuntament. Cal ser ànima de càntir per no adonar-se del lamentable exemple. I, a més a més, ara ens assabentem que Marfina Bus, empresa subsidiària de Moventis, és l’única empresa que ha optat per gestionar el transport públic de la mateixa Cerdanyola, segons ho certifica la secretaria de l’AMB, Mireia Grau Sadurní. Estrany, si més no, tenint en compte la quantitat d’empreses que hi ha en el sector. Ens preguntem per què cap d’elles ha presentat una oferta. Potser han arribat a la conclusió que no val la pena, donat l’historial de la “relació” entre l’AMB i Moventis.

Nosaltres, tot i que no creiem massa en les coincidències, sabem que sempre hi cap la possibilitat que existeixi alguna; però en aquest cas no parlem d’una, ni de dos, ni de tres… sinó de totes les imaginables. I les que no ho són, sobrades per obrir una investigació en profunditat. No s’ha de ser gaire despert per entendre que algú surt guanyant de tot plegat. No sabem qui ni quant, però del que estem segurs és que els ciutadans i els treballadors, no només no hi treuen res de positiu sinó que surten perjudicats. És a dir, són els que paguen.

El sindicat es queixa que fa 32 mesos que no es ratifica el darrer conveni i que la Relació de Llocs de Treball resta sense confeccionar-se de fa anys

Arran de l’acord amb la policia municipal, CCOO de l’Ajuntament ha acusat el govern local de pretendre dividir la plantilla i crear discriminacions pel fet que s’ha pactat només amb la Guàrdia Urbana un increment salarial lineal consolidable de 2.100 euros i una segona paga de productivitat de 3.000, que suposa un increment total de 5.100 euros per policia, amb l’objectiu de “comprar una pau social amb alguns, durant la resta del mandat”. CCOO fa referència al conflicte endèmic amb la GU que va esclatar amb força arran la Festa Major de Bellvitge quan fins a 60 membres del cos policial van presentar una baixa mèdica i el govern es va veure forçat a demanar el suport dels Mossos d’Esquadra.

CCOO es queixa que el conveni signat en el seu moment per tota la plantilla porta 32 mesos sense ser ratificat, la Relació de Llocs de Treball porta anys sense confeccionar-se i “té paralitzades totes les reclamacions de valoració fins que no es finalitzi”, excepte les de la Guàrdia Urbana arran d’aquest acord recent.

Malgrat que el sindicat no critica les millores dels agents, el que si considera inadmissible és la discriminació que amb aquest acord s’aplica a la resta de la plantilla de treballadors municipals. En concret, afirmen que “amb aquesta proposta, un empleat municipal que tingués dret a cobrar la paga de productivitat, cobraria 942 euros i un policia local amb els mateixos dies de baixa o indisposició en cobraria 3.924 euros”. També van criticar fa uns dies que se’ls informés que 513 professionals s’incorporarien a les 15 borses d’urgència de l’Ajuntament, una dada que consideren impossible si es té en compte el “descontrol actual”, amb borses caducades, convivint amb borses d’Opo, de mèrits i d’urgència, i amb greus problemes de gestió al departament de Recursos Humans.

Mentre que hi ha aquest descontrol per augmentar la plantilla de la majoria de departaments, es queixen que no paren les contractacions de directius i càrrecs de lliure designació i es pregunten “quan pensen fer els nomenaments de promoció interna que porten més de 8 mesos esperant, perdent diners i mèrits” i per què encara “no han cobrat el 0,5% del 2024 i d’aquest any” o “per què es plantegen treure els mèrits de l’Oferta Pública”.

Es mostren igualment preocupats que encara no s’hagi negociat el calendari del 2026, que no hi hagi pla d’igualtat, ni l’avaluació dels riscos psicosocials. I en relació al teletreball, que es canviïn contínuament de criteris i de calendari, s’ajornin en alguns casos els beneficis del telketreball i, en general, s’incompleixi l’acord assolit.

Per la seva banda, l’alcalde Quirós va aprofitar la Diada de la Guàrdia Urbana per afirmar que el cos policial és una peça necessària per la convivència i que el recent acord amb la policia local el que pretén es millorar el servei que rep la ciutadania, un acord “útil i transformador” segons les seves pròpies paraules, que es veurà confirmat amb la dotació econòmica prevista en els propers pressupostos del 2026. L’alcalde va anunciar també la propera licitació del projecte de caserna conjunta de Guàrdia Urbana i Policia Nacional.

CCOO es queixa que no poden existir pagues de productivitat diferents que discriminin uns treballadors d’altres. i la Intersindical s’abstè

Per 222 vots a favor, 24 en contra i 4 abstencions, la plantilla de la Guàrdia Urbana va aprovar la proposta d’aprovació de l’acord de la Mesa de Negociació del cos policial amb la direcció de Recursos Humans i l’Àrea de Seguretat i Govern Intern, que incloïa tres propostes: la fixació d’un sistema per la gestió de l’absentisme; l’increment de 2.110 euros bruts/anuals en concepte d’actualització de complements i un projecte amb les modificacions singulars dels llocs de treball, les incompatibilitats i altres aspectes formals a complir i un complement de gestió policial i tecnològica.

Per la part del cos policial van signar favorablement el SPL-CME, el SPC i la UGT. CCOO va mostrar-se desfavorable a l’acord i la Intersindical es va abstenir. A l’espera de l’informe favorable de la Intervenció General, l’acord es portarà a la Junta de Govern i posteriorment al ple municipal per la seva ratificació definitiva. Els representants del SPL-CME van demanar així mateix que, un cop s’hagi ratificat l’acord, es convoqui una reunió amb l’alcaldia per tal que s’ajustin posicions de cara al servei que ha de fer al carrer la Guàrdia Urbana local.

L’acord inclou la revisió de les fitxes descriptives dels llocs de treball i la tramitació de l’expedient per modificar el catàleg de llocs de treball i una memòria justificativa que doni cobertura legal als acords signats. I, en concret, l’aplicació de les millores retributives a partir de l’1 de gener del 2026. L’import d’increment de sou al que s’ha arribat es dedueix de l’estudi que va fer la Diputació de Barcelona per igualar els salaris dels agents hospitalencs al d’altres cossos policials de municipis semblants i que es fixava en 2049 euros/any pel 2023. Aquest increment s’ajusta al complement retributiu d’Incompatibilitat que augmenta 142,14 euros mensuals i s’afegeix un complement de gestió policial i tècnica que reconeix el domini de les eines tecnològiques que precisa la policia i també les funcions d’elaboració d’atestats amb un import de 1.006 euros bruts anuals.

Aquests increments suposen que tots els membres de la GU sense exclusió han d’estar habilitats per fer atestats i per l’ús adequat de les noves tecnologies i malgrat que els agents habilitats fins ara es comprometen a formar els companys, és l’Ajuntament el responsable de garantir la formació adequada a trota la plantilla. D’altra banda, el personal que percep un complement de penositat pel servei de grua i senyalització el mantindrà amb caràcter d’extinció fins que l’Ajuntament contracti una empresa externa o determini que aquests serveis els faci algun altre servei municipal.

L’acord implica també que tots els agents de la GU han d’estar en disposició de fer servir motocicletes, mentre que els actuals motoristes mantindran el complement a extinció.

Pel que fa a un dels aspectes més controvertits, com era la gestió de l’absentisme, l’acord inclou la fixació d’un sistema per complir objectius que garanteixi que l’absentisme global entre els agents de la GU no superi en cap cas el 15% de la plantilla i es regularà de manera anual de gener a gener de cada any. L’import establert per la prima d’objectius s’abonarà a l’abril de l’any següent a la meritació del compliment d’absentisme. Alhora, hi ha el compromís d’implantar un servei mèdic per la gestió de l’absentisme i un acord global de 3.000 euros bruts anuals amb caràcter individual, que s’actualitzarà d’acord amb les retribucions oficials del sector públic.

Per l’escala bàsica s’aplicarà un 10% i per la de comandaments un 30% i s’exclouen dels càlculs d’absentisme, els permisos, les llicències i les vacances, amb excepció de les visites mèdiques. Pel càlcul de l’absentisme es tindran en compte les absències per malaltia temporal o accidents no laborals. El 15% d’absentisme es quantificarà amb un màxim de 30 dies laborables d’absència que tal com fixa l’acord “és el sumatori dels dies per incapacitat laboral per contingència comuna amb un màxim de tres dies d’indisposició meritables per la paga” sobre la gestió de l’abstenció. D’altra banda, el marge de normalitat de baixes mèdiques s’estableix en un màxim de tres dies d’indisposició a l’any, que no computaran per l’índex. Superat aquest límit d’indisposició entre el quart dia i el setè el descompte serà de 250 euros/dia. Alhora s’estableixen també una sèrie de requisits tant pel que fa a la gradació dels descomptes com a les visites mèdiques. I finalment, s’acorda una vigència d’aquesta disposició de dos anys, susceptible d’ampliar-se dos anys mes si en el tercer any el màxim de l’absentisme és del 15% en la mitjana dels dos primers anys i en el quart s’aplicarà si la mitjana dels tres anys anteriors no ha superat el 15% prefixat.

Com ja s’ha explicat, ni la secció sindical de CCOO ni la Intersindical han donat suport a l’acord. CCOO perquè considera que cal prioritzar l’aprovació del conveni de tota la plantilla de funcionaris i personal laboral de l’Ajuntament que resta hores d’ara paralitzat. I també perquè el sindicat considera que s’ha d’acabar i aprovar la Relació de Llocs de Treball que permeti abordar les reivindicacions de tots els col·lectius, que estan paralitzades unilateralment per Recursos Humans.

Alhora, CCOO considera que no poden coexistir dues pagues de productivitat diferents i discriminatòries entre treballadors municipals, de manera que les millores s’han de generalitzar al conjunt de la plantilla.

Tot fa preveure que, si el govern no arriba a acords amb els grups municipals, l’aprovació dels pressupostos aquest any, serà impossible

Els pressupostos municipals del 2026 que el govern ha de presentar abans que acabi l’any corren, per primera vegada, autèntic risc de no ser aprovats, si es fa cas de les declaracions públiques que han fet fins ara els representants dels grups municipals d’oposició. Primer va ser el portaveu d’ERC-EUiA que posava com a condició per aprovar els pressupostos l’anul.lació de la nova taxa de residus que ha portat tanta polèmica a la ciutat i després va ser la portaveu del grup popular que va insistir en la impossibilitat de donar confiança a uns pressupostos d’un govern que continua pressionant la ciutadania a base d’impostos i taxes. Tots dos grups municipals, a l’igual que Vox, ja es van mostrar contraris als dos pressupostos anteriors d’aquest equip de govern i, tots dos es van salvar gràcies al vot favorable dels Comuns i els seus acords amb el govern. (Foto: Moment de la intervencio en LH Digital).

El primer any, l’acord es va contenir en un document extens amb una enorme quantitat de mesures de les quals els mateixos regidors dels Comuns van dir en el seu moment que el grau de compliment era insatisfactori. Malgrat això, en el segon any es van tornar a negociar una sèrie de mesures que tampoc han arribat a bon port aquest any, de manera que, a hores d’ara, els Comuns han posat sobre la taula sis mesures concretes que servirien per evitar la pròrroga dels pressupostos amb totes les dificultats administratives que això comporta.

En aquesta ocasió els Comuns han optat per mesures de fort calat i prou contundents, perfectament possibles si el govern local tingués una voluntat manifesta, no només de que els pressupostos del 2026 fossin aprovats, sinó d’un canvi considerable d’orientació de les polítiques públiques pel que resta de mandat. No acceptar les condicions dels Comuns resulten, en aquest sentit, l’evidència que no hi haurà canvis en polítiques tan notables com la promoció de nous blocs d’habitatges, l’activació de refugis climàtics, la moratòria definitiva sobre hotels i residències d’estudiants, el manteniment de la desídia pel que fa a la urgència de la crisi educativa a la ciutat, una política activa d’habitatge o el suport al teixit social de la ciutat a través de les seves entitats.

La proposta dels Comuns ha estat any molt precisa i contundent. Si el govern es compromet, tenen el vot assegurat. Si hi donen llargues o fan volar coloms, sembla que el vot dels Comuns serà negatiu per primera vegada i, si passa el que es previsible, el govern no aconseguirà aprovar els pressupostos del 2026

Els Comuns han demanat en concret l’anul·lació de la promoció urbanística de Cosme Toda 2, que està previst que ompli de blocs l’espai entre Josep Tarradellas i la via del tren, davant de l’escandalosa promoció entre Josep Tarradelles i Prat de la Riba. La moratòria total en els permisos d’hotels i residències d’estudiants a la ciutat, les inversions a les escoles i la municipalització de les escoles bressol i les seves plantilles, un increment substancial de les subvencions a les entitats de la ciutat i l’adquisició i/o rehabilitació de 500 habitatges a la ciutat per fer front a la precarietat habitacional, fent servir els 16 milions d’euros als quals el govern es va comprometre per aconseguir el suport dels Comuns a finals del 2024 —sense que es gastés ni un euro en aquest compromís— i una quantitat semblant en l’exercici 2026.

De fet, segons el portaveu dels Comuns, Manuel Domínguez, les negociacions com a tal no s’han produït. Hi ha hagut contactes però, pel que va explicar en una entrevista a l’Informatiu dels Mitjans de Comunicació Públics, el que es respira és hores d’ara molt negatiu, de manera que el govern ha fet arribar que les peticions dels Comuns son tan exagerades que ja es poden imaginar que el govern no accedirà. De tota manera, queden dies i la pressió a que hores d’ara es troba sotmès el govern local podria modificar les primeres impressions. De fet, el propi periodista que entrevistava al portaveu dels Comuns li va preguntar si per una qüestió de responsabilitat els Comuns no assumirien que cal votar favorablement els pressupostos. Manuel Domínguez va respondre amb molta contundència: “si se’ns demana responsabilitat a nosaltres, potser que se li demani amb més raó al propi govern municipal”. Com és evident, el que es demana seria perfectament assumible per un govern que s’autodenomina d’esquerres —això sempre és gratis— amb criteris de defensa de la política d’habitatge, que reconeix la saturació demogràfica que pateix la ciutat, que considera un luxe les entitats que hi ha a la ciutat, que accepta el punt d’urgència al que ha arribat el tema educatiu i que entén perfectament la necessitat de fer front al canvi climàtic. Clar que, una cosa son els enunciats i les paraules, i una cosa ben diferent els compromisos i la gestió responsable.

Las 168 viviendas de Collblanc, excluidas de la operación Incasol de las viviendas de protección oficial

“En su día no se hizo la calificación de pisos protegidos y habría que preguntarle al Ayuntamiento, a la Generalitat y a la Caixa porque unos no lo hicieron, los otros lo aceptaron y los siguientes lo ocultaron”, afirman representantes del Sindicat de Llogueteres que defienden la posición de los vecinos de la Porta Nord de l’Hospitalet en referencia a la promoción de viviendas que La Caixa descartó para pasar a la red pública de viviendas, a través del Incasol.

Cosa que no ha sucedido con la promoción de INDO, que corresponde a las 112 pisos que si han entrado en la red pública, y tienen la calificación de viviendas protegidas.

En total, han sido 168 viviendas de la Promoción de la Obra Social de la Caixa de la Porta Nord de l’Hospitalet que no han entrado en el paquete que la Generalitat ha adquirido a la entidad para convertirlos en pisos públicos que serán gestionados por el Incasol.

Los vecinos están muy preocupados ya que se les acaba el contrato este año y la Obra Social de la Caixa los quiere poner a la venta, a precio de mercado, y expulsar de esta manera a los actuales residentes. Esta actuación no ha sido la esperada por los afectados según se les prometió cuando en el 2014 se les dieron las llaves, en un acto en el teatro Joventut en presencia de la alcaldesa, Núria Marín, y del director general de la Fundación La Caixa, Jaume Lanaspa.

LHEnComunPodem ha denunciado a la Obra Social de La Caixa que no haya incluido en el paquete de venta a la Generalitat la promoción de la Porta Nord de L’Hospitalet. “Los vecinos nos están diciendo que están viendo sus pisos en venta por 400.000 euros y ello conlleva la expulsión de estas 168 familias a las que no se les está renovando el contrato”, ha manifestado Laura Alzamora.

La frustración de estos vecinos les llegó la semana pasada cuando se anunció que la Generalitat se hacía cargo de una serie de promociones que gestionaba hasta ahora ImmoCAixa, en total cerca de 1.700 pisos en toda Catalunya, a un precio medio de compra pública de 82.000 euros. Una de las poblaciones favorecidas era l’Hospitalet con 112 viviendas que pasaban a titularidad pública gestionadas por el Incasol aunque no estaba incluido el grupo de la Pota Nord.

De la alegría a la incertidumbre

El 24 de enero de 2014, la Obra Social La Caixa entregó las llaves de las 168 viviendas de alquiler asequible que había construido en la Porta Nord de L’Hospitalet, previo a un sorteo donde se habían presentado 2.300 personas interesadas en esos pisos. Todo ello tras el acuerdo suscrito entre el Ayuntamiento y La Caixa del 29 de febrero de 2008, modificado el 12 de enero de 2011.

Las viviendas, de entre 73 y 79 metros cuadrados, tienen tres habitaciones y el precio inicial de alquiler era de 540 euros al mes incluyendo la plaza de aparcamiento.

El acto de entrega se hizo a bombo y platillo con la participación de la entonces alcaldesa Núria Marin, que calificó el momento como “una de las actuaciones urbanísticas más importantes que se han desarrollado en la ciudad”.

Los contratos eran de cinco años con opción de compra y renovables a otros cinco años más, prorrogables en caso de que se cumplieran los requisitos establecidos en la normativa de protección oficial.

Pasados los primeros cinco años se renovaron los contratos, pero los vecinos aseguran que nunca los vieron. Después, cuando tuvieron acceso, observaron que la opción de compra había desaparecido y se habían incluido cláusulas abusivas. Los responsables de la Caixa no advirtieron de esta circunstancia. Por lo tanto, no pudieron oponerse a los nuevos términos impuestos por la Obra Social. La respuesta de la entidad fue entonces que, o firmaban en aquel momento, o el piso sería adjudicado a otra persona ya que había lista de espera. Así lo que manifestaron los perjudicados en un pleno municipal reciente, donde expusieron su situación a todos los grupos municipales.

Los inquilinos de las diferentes promociones de Catalunya, en parecidas circunstancias, han puesto dos demandas con el apoyo del Sindicat de Llogateres. Una, por 16 cláusulas abusivas en los contratos, y otra reclamando 10 millones de euros en concepto del IBI que no deberían haber pagado y que la Caixa les ha ido cobrando durante estos años.

A todo ello, los afectados de la Porta Nord han denunciado la falta de mantenimiento y el abandono absoluto por parte de la entidad titular. Los vecinos afirmaron que “llevamos cerca de 10 años viviendo en los pisos y soportando problemas diversos porque los servicios de mantenimiento han sido muy deficientes o inexistentes, con fugas continuas que nunca se han resuelto”.

Ahora se cumplen los 10 años y los contratos vencen. Los vecinos están temerosos de que la intención de la Obra Social La Caixa sea intentar vender las viviendas a precio de mercado y por lo tanto puedan ser expulsados de sus pisos.

Los inquilinos han iniciado una huelga de alquileres para presionar a la entidad y a las Administraciones para que busquen una solución.

Augmenta un 9,3% el percentatge de criminalitat a la ciutat en els 9 darrers mesos en comparació amb tot l’any 2024

La delinqüència a l’Hospitalet continua en augment segons posa de manifest el Balanç Trimestral de Criminalitat que publica el Ministeri de l’Interior de l’Estat central amb registre concret de municipis amb una població superior als 20.000 habitants. Del conjunt de municipis del Baix Llobregat superiors demogràficament a aquest nivell de població on incloem l’Hospitalet, tres municipis gairebé el mantenen (amb increments que no arriben a l’1%: Esparreguera, Molins i Sant Just) i uns altres cinc entre els que està l’Hospitalet l’incrementen notablement. Els que més, Esplugues i Sant Feliu amb increments del 15% i del 13% respectivament, mentre que la resta disminueixen l’índex, en especial El Prat, que el baixa gairebé un 22%.

A l’Hospitalet, el que veritablement fa augmentar l’índex acumulat (9,3%) dels tres primers trimestres d’aquest any (fins al setembre) son els robatoris amb violència i intimidació que passen de 1.556 registrats durant tot l’any 2024 als 1.870 comptabilitzats durant aquests 9 mesos del 2025. Això suposa un augment del 20,2 %, sense comptabilitzar encara els últims tres mesos d’aquest 2025. En concret, suposen una mitjana de 7 robatoris diaris amb violència i intimidació fins ara mateix, davant dels una mica més de 4 diaris de l’any 2024.

També han augmentat un 6% les denúncies per agressions sexuals amb penetració al llarg d’aquests primers 9 mesos de l’any; els furts, un 8,3%, i altres delictes de criminalitat convencional, un 8,7%.

Per contra, han disminuït els delictes greus i menys greus per baralles tumultuàries, els robatoris amb força a domicilis (tot i això n’hi ha hagut gairebé un, de mitjana, al llarg d’aquest any) i els robatoris amb força a establiments. D’aquests, que tant lamenten els comerciants i que tant s’han queixat reiteradament a l’Ajuntament n’hi ha hagut fins al setembre, gairebé 2 diaris de mitjana. Ha baixat una tercera part el tràfic de drogues i també la resta de delictes contra la llibertat sexual.

Malgrat aquests xifres comparatives, l’Hospitalet ha passat de 15.769 infraccions penals l’any 2024 a 17.230 en el que portem del 2025 fins a 30 de setembre. Això vol dir que hem passat de 43 delictes diaris a la ciutat l’any 2024, als 63 delictes diaris que s’han registrat en els primers 9 mesos d’aquest 2025.

Una part important d’aquest increment té a veure també amb els delictes d’estafes informàtiques (que han augmentat un 19,6%) i amb d’altres ciberdelictes que s’han incrementat un 109,3%. És a dir, la ciberdelinqüència a la ciutat ha crescut un 23,9% en els 9 mesos del 2025 en relació a la totalitat del 2024.

Aquestes xifres contrasten amb els esforços de les operacions policials, fonamentalment de Mossos d’Esquadra, que s’estan portant a terme a la ciutat en els darrers mesos i, molt especialment, amb la desídia que havia mostrat el govern municipal per afrontar d’una vegada la complexitat que existia a la ciutat amb la policia local. Ara, tot sembla indicar que les negociacions van per bon camí, de manera que és previsible que la solució del conflicte de la Guàrdia Urbana repercuteixi d’alguna manera amb els índex de delinqüència dels propers mesos.

Por el establecimiento pasaron importantes chefs de la cocina catalana y se ha convertido en un lugar de encuentro por la calidad de sus tapas y raciones

Uno de los bares más emblemáticos de l’Hospitalet, el Bar Córdoba, de la calle Luarca, 10 en Pubilla Casas, ha querido aprovechar la conmemoración del centenario del título de ciudad y su cincuenta aniversario, presentando oficialmente su salsa brava, una receta familiar que ha pasado de generación en generación y que, por primera vez en medio siglo, se comercializa para todo el público.

La salsa brava del Bar Córdoba ya puede comprarse en el propio local y a través de su web ( https://barcordoba.com/ ), con envíos a toda España y a un precio especial de salida de 4,95 euros el envase de 314 ml. Para celebrarlo, mañana jueves 4 de diciembre a partir de las 6 de la tarde, el Bar Córdoba –disponen de otro local en el Centro Comercial de La Farga– ofrecerá 100 kilos de patatas bravas gratuitas, una ración por persona, hasta fin de existencias. Una acción pensada para celebrar con clientes, vecinos y amigos un momento histórico: la presentación oficial de una salsa que ha costado más de un año de trabajo y que ahora se comercializará en envases.

La receta es un secreto familiar desde que el bar abrió sus puertas en 1975: solo dos personas por generación la conocen, y ni siquiera se comparte entre todos los miembros de la familia para evitar que se filtre. Una tradición, que comenzó con la abuela y que pasó a la madre, y después al tío del actual responsable del bar, Perico, que ha convertido este sueño de comercializar la salsa en realidad, después de décadas de peticiones de los clientes. Es una salsa versátil, pensada no solo para patatas, sino también para acompañar carnes, estofados, mayonesas, bocadillos y cualquier plato que necesite un golpe de sabor inconfundible.

El Bar Córdoba es una tasca de barrio auténtica, famosa no solo por sus bravas, sino también por sus tapas andaluzas como los calamares, el cazón en adobo, los boquerones fritos y unas ya míticas sardinas maceradas en salsa de soja. Tan sencillo en espíritu como fiel a la calidad de su materia prima, por el local han pasado chefs tan reconocidos como José Andrés o Ferran Adrià, y sus bravas triunfaron en el Bravas Fest (por eso Edu de Bravas Barcelona no se perderá la celebración). La incorporación de un food truck les permitió llevar la marca más allá del barrio, acercándola a nuevos públicos.

La presentación de mañana aspira a reunir a cientos de personas frente al bar y que se forme una buena cola, como en las grandes ocasiones. Una fiesta popular para celebrar medio siglo de cocina honesta y el sabor más icónico del Córdoba, que por fin se podrá disfrutar también en casa, o donde se quiera. 

No es habitual celebrar el cincuenta aniversario de un bar de los más conocidos de la ciudad y por eso vale la pena el desplazamiento, en una efeméride que probablemente hará historia.

El Incasol asumirá la titularidad de los inmuebles y coordinará la gestión con el Departament de Territori y los ayuntamientos

Los inquilinos de 112 pisos de InmoCaixa, amenazados por la entidad bancaria con la expulsión de sus viviendas, por fin han conseguido no solo mantenerse en las mismas sino integrarse en la red pública de la Generalitat de Catalunya.

La semana pasada, el Departament de Territori de la Generalitat, ha llegado a un acuerdo con La Caixa para la compra en toda Catalunya de 1064 viviendas de alquiler que pasarán a formar parte de la red pública y serán gestionadas por el Incasol. La inversión ha sido de 87,2 millones de euros del erario público y el coste medio por vivienda ha sido de 82.000 euros.

El plan original de La Caixa era la privatización y la expulsión de las personas de las viviendas de protección social “pero no han sido capaces de hacerlo”, según manifiesta en un comunicado el Sindicat de Llogaters, afirmando que se ha conseguido gracias a la presión de los vecinos afectados.

Victoria vecinal tras meses de protesta

La huelga de alquileres promovida por el Sindicat de Llogaters había sido secundada por 71 vecinos quienes han retenido un total de 257.631,73 euros durante los 8 meses que ha durado la protesta. Mientras tanto, están pendientes de resolución dos demandas interpuestas contra la Fundació La Caixa, en una de las cuales se reclama el reembolso de más de 350.000 euros.

Los vecinos de dos promociones de la Obra Social La Caixa, situados en la zona norte de l’Hospitalet, denunciaron en el mes de junio ante el pleno municipal la intención que tenía la entidad bancaria de “expulsar” a los cerca de 330 vecinos que viven en estos edificios desde hace 10 años y que fueron construidos con financiación pública.

Catorce municipios beneficiados

Además de esta promoción, en l’Hospitalet existen otras más. En el mismo pleno municipal fue aprobada una moción conjunta de PSC, ERC-EUiA y L’Hospitalet En Comú Podem en la que se instaba a InmoCaixa a no vender a privados y transmitir las promociones Indo (Av. Carrilet , 114) i carrer Cooperativa, 16-18, Porta Nord (Ctra. Collblanc, 157-159) i Enric Prat de la Riba , 278 al Incasol de la Generalitat de Catalunya.

La operación entre la Generalitat e ImmoCaixa fue anunciada por el president Salvador Illa en la Fira de Sabadell, donde señaló que “el Govern hace una inversión decisiva para ampliar de forma inmediata el parque público de Catalunya”, y añadió que “muchas de estas viviendas estaban a punto de perder la condición de alquiler social y, gracias a esta compra, pasan a ser viviendas protegidas de forma permanente, con rentas acordes a esa condición”.

L’Hospitalet ha sido uno de los municipios beneficiados con 112 pisos integrados en la red social. También ha habido otros municipios que se han podido añadir a la lista: Barcelona (182), Cornellà de Llobregat (81), Mataró (61), Montornès del Vallès (19), Sant Just Desvern (118), Sentmenat (109), Sitges (186), Terrassa (75), Tordera (41), Olot (16), Lleida (49), Tarragona (6) y Sabadell (9). En total 14 municipios. En la mayoría de los casos se trata de viviendas ya ocupadas, que cambiarán de propietario, pero mantendrán el régimen de alquiler.

El precio medio de la vivienda: 82.000 euros

Para Salvador Illa la operación tiene un gran valor social ya que “garantizamos la estabilidad residencial. Las familias podrán continuar viviendo donde viven, pagando la misma renta, sin sobresaltos”. También la consellera de Territori, Habitatge y Transició Ecológica, Silvia Paneque ha afirmado que “evitamos que estas viviendas salgan del circuito social, las rescatamos a un precio inferior al de construir obra nueva y ampliamos de forma inmediata el parque público.”

El precio medio por vivienda —82.000 euros— representa un “uso eficiente de recursos públicos”,al permitir ampliar el parque de alquiler asequible sin esperar a nuevas promocione El Incasòl asumirá la titularidad de los inmuebles y coordinará la gestión con el Departament de Territori y losayuntamientos, especialmente en zonas con mercados inmobiliarios tensionados.

Con esta compra, las operaciones entre Territori e InmoCaixayasuman másde 1.900 viviendas incorporadas al parque público en el último año. El Govern pretende seguir adquiriendo vivienda que podría dejar de ser de alquiler asequible si la Administración no interviene.

La operación está insertada dentro del Plan 50.000 y que fija como meta que el 15% de las viviendas en Catalunya sean públicas. Y una de las ideas centrales del mencionado plan es la adquisición de viviendas que tienen los grandes tenedores.

Els dos darrers pressupostos municipals es van aprovar gràcies al suport del grup municipal dels Comuns i al vot del govern local

El tercer divendres del mes de desembre al matí, si no hi ha canvis en el calendari de plens del darrer trimestre de l’any, se celebrarà el darrer plenari de l’any 2025, suposadament per aprovar, entre altres punts, el pressupost municipal per l’any 2026. De fet, la sessió del projecte de pressupost hauria de ser una de les més importants de l’any si el pressupost s’executés conforme al seu disseny anual, cosa que tradicionalment a l’Hospitalet no passa. Aquí, el més normal és que, sessió a sessió, s’aprovin modificacions de crèdit del pressupost que canvien sistemàticament el que s’aprova com a pressupostos generals i, de fet, el pressupost acaba convertint-se en una eina discrecional que s’acomoda al que es va improvisant mes a mes.

D’altra banda, pel que fa al pressupost d’inversions, una cosa és el que s’aprova de manera general i una altra molt diferent el que s’acostuma a executar. És a dir, una cosa és el que a finals d’exercici es preveu gastar en inversions de millora per l’any següent, i una cosa molt diferent el que finalment es gasta. Com han denunciat reiteradament els grups municipals d’oposició, per l’any 2024 es van preveure 80 milions del pressupost d’inversions i es van acabar executant 16 i per aquest any 2025 estaven previstos 106 milions i és molt possible que s’acabi l’exercici amb una despesa en inversions que no superi els 20 milions.

Tenint en compte les xifres d’execució i les regulars modificacions de crèdit que es produeixen cada mes, el pressupost acaba sent un document fictici però que, en canvi, té un contingut polític considerablement important, sobretot quan no hi ha majories absolutes; perquè, o el govern el negocia amb les forces d’oposició, o corre el risc de que no li aprovin. En el present mandat, el govern local ha presentat dos pressupostos generals: el de l’any 2024 i el d’aquest 2025. En tots dos casos el pressupost es va aprovar gràcies als vots del grup municipal dels Comuns perquè els altres tres grups els van votar en contra. L’any 2023, els Comuns van signar amb el PSC un document de compromisos per l’any 2024, molt extens i concret que, de manera substancial, es va incomplir en més d’un 80%. A finals del 2024, un nou acord PSC-Comuns permetia que s’aprovessin els pressupostos d’aquest 2025, aquesta vegada sense signar cap document concret, no fos cas que els incompliments fossin tan aclaparadors com ho van ser el 2024 i ja n’hi hauria dos documents en forma de paper mullat.

Els pressupostos generals del 2025 que s’han de presentar en el ple ordinari d’aquí exactament tres setmanes, son ara mateix una incògnita perquè, que hagi transcendit, no s’han negociat obertament amb cap grup d’oposició i, en qualsevol cas, si hi ha hagut contactes esporàdics, no han transcendit els possibles suports. Si, excepte els Comuns, els tres grups d’oposició no n’han aprovat cap dels dos anteriors i aquests pressupostos del 2026 no s’han negociat, és molt previsible que el resultat torni a ser el mateix. El dubte raonable és, novament, la postura dels Comuns un any més. No hi ha hagut manera d’aconseguir saber que faran els Comuns —21 dies abans del dia d’aprovació—, però podria ser que, tenint en compte el menyspreu que reben en el dia a dia per part del govern socialista, en aquesta ocasió acabin replantejant-se el seu suport. És, no obstant això, una incògnita, hores d’ara.

Ha sorprès, però, l’anunci del portaveu del grup municipal d’ERC-EUiA, recentment, afirmant que si el govern local s’avé a reduir la taxa de residus, podrien donar suport als pressuposts generals.

L’argument del portaveu d’ERC és, malgrat això, una mica fràgil perquè afirma que la ciutat necessita uns pressupostos. I podria ser cert que uns pressupostos son indispensables, si realment els pressupostos es complissin, les inversions s’executessin i el seguiment del document fos participatiu.

El que diu la legalitat vigent és que si el ple municipal rebutja els pressupostos, els pot aprovar la Junta de Govern de manera provisional, negociar-los amb l’oposició i portar-los novament a aprovació del plenari. Prèviament ha d’haver un període d’exposició pública de manera que puguin haver al·legacions abans de portar-lo a aprovació. És a dir, no aprovar els pressupostos abans del 31 de desembre de l’any en curs, suposa més feina, més exposició pública i participació però no més problemes d’execució, especialment quan, com és el cas, l’execució del pressupost municipal és una pura improvisació. En canvi, no aprovar els pressupostos que presenta el govern té una repercussió política notable perquè posa de manifest que l’oposició unida és capaç d’obligar al govern a comptar amb ella per tirar endavant qualsevol posterior acció de govern i qualsevol inversió pública.

Què passarà d’aquí a 21 dies? És una absoluta incògnita, però el resultat final servirà per ponderar si s’albira alguna perspectiva de rectificació de la política particularista del govern o si, pel contrari, tot continua igual: propaganda d’una banda i queixes sistemàtiques de l’altra.

Finalment, explicar que, segons la legislació vigent, els pressupostos generals per l’exercici següent s’haurien de presentar com a molt tard el 15 d’octubre de cada any. A l’Hospitalet es presentaran aquest any, 12 dies abans que el 2025 acabi. I això no és nou d’aquest any: és el mecanisme habitual.

Un cop mes, la petició de paraula al ple va servir per exposar l’abandonament que pateixen els venedors del Merca2 de Bellvitge

Un representant dels paradistes de Merca2 a Bellvitge va ser l’únic que, el dia del ple municipal, va poder prendre la paraula per explicar les seves reivindicacions davant de tota la Corporació. Es tractava del vocal de l’Associació de Venedors del mercat de Bellvitge, Jaume Llagostera que, en el seu parlament, com resulta inevitable, va mostrar la seva decepció envers el govern municipal per l’abandonament que, segons explicava, pateixen els venedors de Bellvitge. En aquest punt, com a la resta de la ciutat.

El principal problema del Merca2 de Bellvitge son les goteres que afecten als venedors i que l’Ajuntament considera que ha estat un dèficit de manteniment que corresponia als paradistes i que els paradistes consideren que es tracta d’un problema estructural del qual és responsable l’Ajuntament perquè el mercat és un equipament municipal i el que està molt malament és el sostre del Merca2. Sigui com sigui, els problemes s’han succeït i els venedors van estar presents al ple municipal per mostrar el seu malestar. Com sempre, van haver bones paraules de l’equip de govern i a esperar… En el decurs del debat que va succeir les paraules del representant dels paradistes, els veïns ens vam poder assabentar que els temes de Comerç seran assumits, a partir d’ara, directament per l’alcaldia. En aquest sentit, Quirós va anunciar una propera visita a l’equipament, per veure in situ els problemes i afrontar-los.

El ple va servir també per aprovar els plans d’actuació municipal de l’empresa pública La Farga Gemsa. El pla d’actuació de l’any 2026, però també, ara que estem acabant novembre, el pla d’actuació de l’any 2025. Una mica tard… Si es té en compte que La Farga Gemsa ha estat funcionant tot l’any 2025 sense pla d’actuació municipal és fàcil entendre que els dos plans d’actuació aprovats ara, son senzillament un acord retòric que resulta absolutament sobrer.

Justament aquest mes de novembre fa exactament un any que el ple municipal va rebutjar la proposta d’alcaldia de la composició del Consell Executiu i de Programació dels Mitjans de Comunicació Públics. Des de les passades eleccions municipals, els Mitjans de Comunicació Públics que son els que, en principi, configuren l’opinió de la ciutadania en base al treball informatiu que practiquen, estan funcionant simplement sota l’autoritat única del director dels mitjans perquè un dels dos organismes col·legiats que legalment haurien de tenir cura de la direcció, orientació, control i programació dels Mitjans de Comunicació Públics, no s’ha nomenat. Alhora, aquest òrgan de direcció és l’encarregat legal de preparar, redactar i aprovar el Contracte-Programa del conglomerat informatiu de la ciutat, que s’acaba —el que està en vigor— al desembre d’aquest mateix any. El més normal és que el Consell Executiu dels Mitjans hagués estat treballant aquests darrers mesos un nou Contracte-Programa pels propers anys a partir de gener del 2026. Doncs bé, arribarà gener del 2026 i continuarà sense ser nomenat el Consell Executiu. La única raó és que la proposta de l’alcaldia i del govern local va ser rebutjada per l’oposició i, com que no surt el Consell que el govern vol, doncs no hi ha Consell, i el seu nomenament queda congelat sine die (salvant totes les enormes distàncies, exactament el mateix que el partit socialista tant ha criticat al PP respecte de la composició del Consell General del Poder Judicial que es va mantenir durant un lustre caducat). Durant el ple es van aprovar també les concessions de les medalles anuals de la Guàrdia Urbana i també el cessament d’un càrrec de confiança de l’alcaldia, lògicament nomenat a dit, per ocupar un dels càrrecs directius de l’Ajuntament, també nomenat a dit. O sigui, de càrrec de confiança a directiu i, quan sigui possible o necessari, amb l’experiència i temporalitat necessària, en la via adequada per aconseguir un lloc funcionarial de relleu, com és l’habitual.