A l’espera del resultat, els treballadors mantindran el to d’enfrontament amb l’empresa davant les sancions i els acomiadaments

El passat dimarts 20 de gener, es va celebrar el judici per la demanda de CCOO contra l’empresa Moventis, pel desacord sobre la retallada de drets i de salaris, i el canvi d’horaris que ha malmès la conciliació familiar. Durant l’acte del judici a la Ciutat de la Justícia es va concentrar un gran nombre de treballadors de l’empresa per donar suport a la demanda.
Per fer efectives aquestes retallades de drets i de salaris, l’empresa es va acollir a l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors, que si es llegeix bé, es veu que es va redactar en uns anys de forts canvis empresarials i de competència, que van posar en dificultats a moltes empreses de l’Estat. Amb aquest article s’intentava salvar moltes empreses que d’altra manera haguessin hagut de plegar i, de retruc deixar a milers de treballadors a l’atur.
Per això estan els tribunals, per decidir si Moventis té raó en utilitzar l’esmentat article, però no es pot obviar que grinyola s’agafi per on s’agafi. Per a començar, Moventis va aconseguir la licitació presentant una proposta a la baixa de manera temerària, per la qual cosa havia de saber que econòmicament li costaria molt fer front al contracte, i que només ho podria solucionar rebaixant els salaris i els drets dels treballadors, a més de reduir el manteniment dels autobusos, posant en perill els mateixos treballadors, els vianants i els usuaris. Per desarmar la següent excusa de l’empresa hem d’entendre que l’article 41 depèn directament del 82.3 de la mateixa llei, que diu exactament:

“Se entiende que concurren causas económicas cuando de los resultados de la empresa se desprenda una situación económica negativa, en casos tales como la existencia de pérdidas actuales o previstas, o la disminución persistente de su nivel de ingresos ordinarios o ventas”

No estem parlant d’una baixada d’usuaris ni de tarifes, sinó tot el contrari. Si no és per les vagues, el flux hauria augmentat, mentre que les tarifes s’han apujat. De fet, si l’empresa perd diners, o millor dit, ha deixat de guanyar-ne, és per voluntat pròpia. No es tracta d’una lluita competencial, sinó d’un canvi d’empresa. Els treballadors ja hi eren, els autobusos també,  i també els mateixos usuaris i el mateix sistema de tarifes.
Tanmateix, s’ha de tenir en compte que no existeix competència amb altres empreses del sector. Moventis és l’única que dona el servei perquè es tracta d’una concessió d’un estament estatal; a més, s’ha de dir que amb unes condicions que, per llei, l’obligaven a respectar el conveni i les condicions contractuals amb els treballadors, per la qual cosa, al nostre entendre i en aquest cas, l’article 41 no s’hauria de poder aplicar.

És evident que aquesta només és l’opinió que es desprèn després d’haver fet un seguiment exhaustiu del cas des del seu inici i llegida la “Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014” i “l’Estatut dels Treballadors”.

En uns dies, pot ser en una setmana, el jutge dictarà sentència i llavors sabrem si estàvem equivocats o no.

D’altra banda, el conflicte, conseqüència de la decisió temerària de l’empresa de presentar-se en condicions límits a concurs, podria convertir-se en un delicat precedent per tot el sector, si tenim en compte que totes les línies i concessions públiques sortiran a concurs en els propers anys fins al 2028, segons explica CCOO.

Per a més informació i entendre la situació d’una manera global, recomanem llegir el nostre article del 12 de febrer del 2025 , és a dir aviat farà un any. Des de llavors no hem deixat d’escriure sobre el tema, descobrint, no només la possible complicitat del govern municipal del PSC amb l’empresa, sinó també la de l’AMB: aquí i aquí.

Espectacles al Barradas i en alguns casos al carrer, mentre es rehabilita l’únic espai mínimament en condicions en un lloc poc cèntric que havia estat un cine de barri

Bona part de la programació de concerts, arts escèniques i espectacles de gran format que fins ara es feien prioritàriament al teatre Joventut, passaran durant aquest primer semestre de l’any a l’auditori Barradas i a carrers i places de la ciutat, perquè l’únic teatre de la ciutat amb una mica de capacitat estarà en obres. Explicar a qualsevol que no conegui la realitat de l’Hospitalet, que el tancament de l’únic espai útil per fer espectacles d’un format més o menys professional, obliga a programar les activitats als carrers i a les places perquè no hi ha un altre recinte que reuneixi les mínimes condicions, resulta aclaparador pel que suposa per una ciutat de 300.000 habitants.

El teatre Joventut s’ha de remodelar íntegrament per millorar els accessos, el confort del públic i les instal·lacions per adequar-los a la normativa vigent i s’aprofitarà la necessària rehabilitació per actualitzar la tecnologia que fa servir, l’acústica i l’aïllament tèrmic per fer-lo més sostenible, amb un pressupost que, a l’any 2023, quan es va projectar la rehabilitació, s’apropava als 400.000 euros. Ja a l’any 2020, l’ÀMB havia aprovat la rehabilitació funcional de l’equipament, però fins a sis anys més tard no s’ha fet res.

Quan tot això s’acabi, l’Hospitalet continuarà tenint l’únic espai teatral en condicions en un carrer estret de Collblanc i molt poc cèntric, sense possibilitats d’aparcament en condicions i amb una escassa capacitat de places per una ciutat com aquesta. Aquest teatre es va inaugurar al maig del 1991, després d’una intensa polèmica a la ciutat on es reclamava un teatre municipal en condicions, de nova creació, que s’hauria pogut construir en uns espais bastant més adequats i cèntrics —que després van ser convertits en blocs d’habitatges— a tocar de la plaça de la Serp a Sant Josep, pels quals hi havia —i encara es conserven— tots els plànols per la seva realització.

El govern socialista de l’època —encara en època Pujana— es va entossudir a rehabilitar l’aleshores Cinema Joventut a Collblanc per convertir-lo en una mena de teatre municipal. L’edifici era obra de l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt i es va inaugurar l’any 1931 com a cinema de barri. Es va mantenir amb aquesta utilitat fins al seu tancament l’any 1972. Des d’aleshores, l’edifici va estar en perill de convertir-se en un aparcament, però l’ajuntament encapçalat per Vicenç Capdevila, va tramitar la seva qualificació com a equipament dins el Pla General d’Urbanisme de 1976 i el va preservar rebutjant les llicències aleshores en tràmit per fer-lo desaparèixer. Es va mantenir tancat des d’aleshores i no va ser fins a finals dels 80 que el nou ajuntament socialista el va adquirir i el va convertir en l’únic teatre municipal, fins ara mateix.

Igual que el Joventut, la majoria dels barris de la ciutat comptaven amb nombroses sales de cinema: els cinemes Navarra,  Rívoli i Florida, a Pubilla Casas/La Florida/Les Planes; l’Stadium, a Sant Josep; el Constelación i el Victòria, a Santa Eulàlia; el Continental, el Romero, l’Alhambra i el Joventut, a Collblanc-La Torrassa; el Lumiére i el Marina, a Bellvitge; l’Oliveras i el Ramblas al Centre. Aquests dos darrers del Centre es trobaven en dos espais perfectes per convertir-se en uns magnífics teatres municipals de relleu i ocupaven edificis únics que haguessin permès ampliacions i remodelacions. Avui, com tants espais interessants de la ciutat, son edificis d’habitatges que l’Ajuntament podria haver comprat en el seu dia, però que va preferir perdre. Per cert, el cinema Oliveras va tancar l’any 1989 (amb Pujana d’alcalde), però el Ramblas es va mantenir en actiu fins el 2010, en plena era Marín.

Ara, l’equipament que substituirà com espai tancat al Joventut mentre es mantingui en obres, serà l’Auditori Barradas, un espai multifuncional de 225 localitats a la sala més gran, per una ciutat de 300.000 habitants, en els baixos d’un edifici d’habitatges.

I el que no es faci a la Barradas, al carrer.  Perquè no hi ha cap més teatre municipal digne d’aquest nom.

El Mobil World Congress estudia el futur del projecte a Barcelona pels dèficits de pernoctacions que pot provocar la manca de places

Una obra de gran magnitud que es va posar en marxa el 2023 a l’Hospitalet, entrarà en funcionament l’any que ve, malgrat que es tracta d’una operació urbana del tamany d’una mançana de l’eixample barceloní, amb una superfície construïda de 135.400 metres quadrats i una despesa inicial de 90 milions d’euros. (Foto: Imatge de la Hall-Zero en terreny de l’Hospitalet, tal com quedarà quan estigui acabada).

A tothom que conegui el ritme dels compromisos i les realitzacions hospitalenques, de ben segur li ha d’estranyar tanta celeritat, sobretot tenint en compte que darrere l’operació està l’Ajuntament de la ciutat, en aquest cas compartint projecte amb la Generalitat, l’AMB, la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona. Com segur que ja haurà endevinat el lector més perspicaç, es tracta del pavelló Hall-Zero, annex a les instal·lacions de la Fira de Barcelona que va iniciar el seu procés constructiu a primers del 2024 i que s’acabarà previsiblement abans del quart trimestre d’aquest any.

La promotora del projecte és la societat Fira2000, que va adjudicar a una UTE formada per FCC i Comsa, la construcció de l’estructura i la coberta d’aquest enorme edifici, amb un compromís de tancament de 24 mesos. Quan s’acabi, Fira de Barcelona tindrà una superfície de més de 300.000 metres quadrats dedicats als esdeveniments firals i es convertirà, d’aquesta manera, en una de les programadores més importants del món en l’organització de fires i congressos. Aquesta ampliació de la superfície expositiva en un 25%, compta amb un pressupost final de més de 320 milions d’euros.

Fira2000 és l’encarregada també de la remodelació del recinte de Montjuic, que era la seu inicial de la Fira, amb un pressupost per sobre dels 175 milions, el que suposa una inversió total d’uns 500 milions d’euros per posar la Fira de Barcelona entre les primeres operadores del món. A banda dels crèdits bancaris i el suport del Banc Europeu d’Inversions, els accionistes, entre els que es troba l’Ajuntament de l’Hospitalet han hagut d’aportar gairebé 158 milions d’euros entre el 2022 i aquest mateix any, de manera proporcional a la seva participació accionarial. Sobta, a la ciutat, que l’Ajuntament de l’Hospitalet hagi hagut d’aportar fons per remodelar el recinte de la ciutat veïna.

L’entrada en funcionament del Hall-Zero a mitjans de 2027 suposarà un increment de l’activitat firaire que ja situa Barcelona com la cinquena ciutat de tot el món en esdeveniments d’aquestes característiques, amb 139 activitats firals el darrer any.

Precisament en la perspectiva d’aquest horitzó, el CEO i director de la GSMA que organitza a Barcelona el Mobile World Congres, John Hoffman, a qui l’anterior alcaldessa Marín va concedir el títol de fill adoptiu de l’Hospitalet l’any 2022, ja ha mostrat la seva preocupació per l’eliminació dels pisos turístics a Barcelona —i també a l’Hospitalet— per l’any 2028, que podria deixar a més de 50.000 assistents sense possibilitat de pernoctació.

Malgrat que l’Ajuntament de Barcelona ha afirmat que el 80% dels congressistes habituals troben plaça als hotels de la ciutat i de l’entorn, la GSMA ja ha avisat que estudiarà l’impacte perquè considera que quatre de cada deu assistents al MWC fan servir habitualment els pisos turístics. Un informe de la consultora PwC, que esmenta el digital Crònica Global, basat en dades de l’Observatori del Turisme de Barcelona, assegura que l’eliminació dels pisos turístics deixaria l’oferta en poc més de 94.000 llits a Barcelona i rodalia, mentre que la demanda gairebé arriba a les 147.000 places hoteleres durant aquest esdeveniment.

La pressió del MWC, més l’anunciada apertura de la Hall-Zero a partir de l’any vinent, fa que els grups hotelers insisteixin en crear nous establiments, si pot ser, el més a prop possible de les instal·lacions de la Fira i ha fet que l’Ajuntament de l’Hospitalet hagi exclòs la zona sud de la Gran Via de la moratòria d’hotels.

Sembla evident que l’impacte econòmic de la Fira que li funciona d’allò més bé a uns quants sectors econòmics de pes a Barcelona i a Catalunya, no presenta el mateix resultat en una ciutat on la majoria dels ciutadans pateixen greus problemes d’habitatge i on el contrast entre els seus barris, densificats i empobrits, i la zona privilegiada de la plaça Europa i el sud de la Gran Via, resulta aclaparador.

El sud de la Gran Via es projecta com la zona de serveis de Barcelona en territori hospitalenc: una nova Zona Franca, al nord de la Zona Franca

En la primera Junta de Govern de l’any, l’equip Quirós va aprovar la suspensió de l’atorgament de llicències activitats i d’obres d’establiments hotelers i d’apart-hotels durant un període d’un any, a tota la ciutat excepte justament les dues zones del municipi de major demanda, exactament els voltants de la Fira de Barcelona i l’entorn del que serà en el futur —si ningú no hi posa remei— la zona d’activitats comercials del Bio-pol GranVia. Aquest projecte, en aquest punt, perd la seva dimensió purament sanitària que tant s’ha proclamat, per mostrar el seu veritable aspecte: un nou espai comercial d’oficines i establiments entre els quals caldrà considerar la possibilitat d’uns quants hotels a tocar de l’aeroport.

A la resta de la ciutat no hi haurà noves llicències excepte en els casos en que ja s’han demanat, o quan disposin d’un certificat d’aprofitament urbanístic o un informe de compatibilitat urbanística. Aquests casos no son gaires pel que hem pogut constatar perquè, on veritablement tenen interès les grans cadenes hoteleres, és justament a la zona de la Gran Via a l’entrada de Barcelona en els accessos a l’aeroport. No obstant això, l’equip de govern ha venut la mesura com una moratòria aconsellable —i sota pressió de la resta de grups municipals d’oposició— per tal d’analitzar l’impacte que els hotels, els apart-hotels i els pisos turístics tenen sobre la problemàtica de l’habitatge a la ciutat.

En aquest sentit, també s’ha donat a conèixer que el govern vol estudiar una regulació dels establiments hotelers, hostals i pensions en el teixit urbà, per tal de donar continuïtat a les actuacions per regular l’anomenat creixement turístic de l’Hospitalet, com ara la prohibició de llicències de pisos turístics a partir del 2028 o la pròrroga de les suspensions de llicències de pisos turístics, apartaments i residències d’estudiants. Tot plegat després de la regulació que ja aplica Barcelona i que fa que la mirada de propietaris i promotors es desplaci cap a l’Hospitalet a l’hora d’obrir nous establiments turístics. Aquest és el creixement turístic de l’Hospitalet: la prohibició a Barcelona i la saturació de l’oferta a la ciutat comtal.

Resulta important constatar novament que tot l’entorn de la Fira de Barcelona que incorpora dintre de molt poc el Hall Zero en terrenys de la ciutat, inclou de facto una seriosa ampliació de l’oferta hotelera a banda de les places hoteleres que ja estaven previstes i que encara no han arribat al seu sostre programat.

Si a això se li afegeix l’impacte constructiu de l’espai del Biopol Gran Via, s’observa el projecte a llarg termini de tota aquesta franja hospitalenca al sud de la Gran Via: convertir-se en una zona de serveis de Barcelona ciutat, en terrenys hospitalencs, una mica el que ja és ara mateix amb la implantació de grans companyies, hotels, la Fira, etc, etc: una mena de nova Zona Franca, a tocar del límit de l’antiga Zona Franca.

La Comissió d’Urbanisme de Barcelona se reúne el martes para decidir sobre su aprobación definitiva con la opinión en contra de fuerzas políticas y vecinales

Los vecinos afectados por la recalificación de la “Illa Citroën” se han manifestado este fin de semana en contra del actual proyecto, a punto de aprobarse por el Ayuntamiento de Barcelona, que supone sacrificar un 30% de zona verde para la construcción de bloques de pisos.

Los afectados por la modificación del Pla General Metropolitano (PGM) están indignados ya que la reparcelación se ha realizado a sus espaldas sin tener en cuenta el mantenimiento de la zona verde en su totalidad, su reivindicación principal. Al acto han participado los Comunes de ambos municipios, Barcelona y l’Hospitalet, representantes de la Federación de la Asociación de Vecinos de l’Hospitalet, miembros del Centre d’Estudis y también de la Plataforma Cívica del vecindario, creada con el objetivo de defender sus peticiones.

El nuevo proyecto ha sido calificado de “pelotazo” urbanístico y especulativo por parte de quienes han intervenido durante el acto. Hay que tener en cuenta que esta es una de las zonas más densamente pobladas de ambos municipios. La nueva construcción se realizaría con la fachada frontal a l’Hospitalet, a pocos metros de los bloques de Santa Eulalia-2.

La “Illa Citroën”, recibe el nombre de la marca automovilística que tuvo unas instalaciones en ese lugar. Está situada en la calle Badal y es limítrofe con el término municipal de l’Hospitalet.

El próximo martes será un día decisivo para este proyecto ya que la Comissió d’Urbanisme del ayuntamiento de Barcelona lo ha de aprobar de forma definitiva y llevarla al pleno de este mes.

Durante el proceso ha habido cambios de posicionamiento político. En el mes de julio, la Comissió d’Urbanisme de Barcelona aprobó el proyecto con los votos del PSC, Junts, ERC y Vox, la abstención del PP y el voto en contra de los Comunes.

En octubre, en el plenario de Sants-Montjuic del Ayuntamiento de Barcelona, la aprobación inicial se realizó con los votos de PSC y VOX y la abstención, esta vez, de Junts, ERC y PP. Los Comunes se mantuvieron con el voto en contra.

Aunque se abrió un proceso participativo a finales del 2024, al darse a conocer el convenio entre el Ayuntamiento de Barcelona y la empresa Stellantis, promotora de esta operación urbanística, el proceso nunca se tuvo en cuenta. Esta es la queja principal de los vecinos.

Ancor Mesa, regidor de Barcelona de los Comunes del Districte Sants-Montjuic, ha manifestado sobre el convenio: “está realizado a medida de la empresa Stellantis”.

Manuel Domínguez, portavoz de Comuns de l’Hospitalet, ha calificado la modificación del PGM como muy semejante a las que se hacían en los Planes Parciales en tiempos del franquismo, eliminando zonas verdes y convirtiéndolas en zonas edificables. Ese hecho produjo una masificación de los barrios en detrimento de los equipamientos y de los espacios libres.

Con este tipo de acuerdos “se está poniendo la alfombra roja a las empresas inmobiliarias, cuando deberían de pensar más en los vecinos que se encuentran en las zonas urbanas más densas de Europa con 50.000 habitantes por kilómetro cuadrado”, añadió el portavoz de los Comuns de l’Hospitalet.

Stellantis es una multinacional, con sede social en Amsterdam, fruto de la fusión de varias empresas automovilísticas como la propia Citroën, Peugeot, Opel/Vauxhal, Fiat, Alfa Romeo, Dodge y Chrysler. Esta compañía busca revalorizar los terrenos que han ocupado durante décadas, con una operación claramente especulativa bajo el paraguas de la enésima modificación del Plan General Metropolitano.

Una promesa de fa 20 anys, a la qual l’actual alcalde sembla renunciar quan promet que s’estudiarà un nou mapa sanitari per l’Hospitalet

Tant els Comuns com la Marea Pensionista han reivindicat novament, amb més rotunditat si hi cap, la construcció d’un centre sanitari que substitueixi l’actual Hospital General de L’Hospitalet (més conegut com el de la Creu Roja) que ha de donar servei als més de 150.000 habitants de la zona nord de la ciutat. Això, pocs dies després d’anunciar-se la constitució del Consorci que comportarà la construcció del nou Clínic.

“L’Hospitalet necessita un Hospital General propi”, va dir Manuel Domínguez, portaveu dels Comuns a l’Hospitalet dimecres passat, a la concentració que es realitza cada setmana al costat de l’Hospital de Bellvitge en defensa de la sanitat pública. “Exigim que es construeixi un nou hospital propi que substitueixi l’actual i que abasti tota la població nord de l’Hospitalet perquè no s’hagi de traslladar al Moisés Broggi, com està succeint actualment”.

David Quirós, l’alcalde de l’Hospitalet, ja ha assumit que no es construirà aquest hospital i, en una nota de premsa distribuïda pel mateix Ajuntament, va manifestar que s’està negociant amb la Conselleria un nou mapa sanitari per la ciutat. Aquest nou mapa sanitari comportaria, pels comentaris que ha fet el mateix alcalde, habilitar l’Hospital de Bellvitge com el de referència per a tot l’Hospitalet.

Aquesta proposta, per a la Marea Pensionista que reclama des de fa anys la millora de la sanitat pública, no és vàlida: “l’Hospital de Bellvitge no només està actualment saturat sinó que dona servei a una gran part del Baix Llobregat i fins i tot del Penedès”.

Ja fa més de 20 anys que es va prometre la construcció d’un nou Hospital General  que substituís l’antic de la Creu Roja. Fins i tot es va presentar una maqueta que fixava que s’havia de construir a la zona de Can Rigalt en època del govern del Tripartit, amb Marina Geli de consellera.

Els Comuns han manifestat que no estan en contra de la construcció de l’equipament sanitari en el límit dels tres municipis (Barcelona-L’Hospitalet-Esplugues) i que ampliarà l’actual Hospital Clínic i on també s’aixecarà un nou edifici de la Facultat de Medicina. “Però aquesta no ha de ser l´excusa perquè ens robin l´hospital promès fa 20 anys”, ha afirmat Domínguez.

Miguel Mansergas, representant de la Marea Pensionista, ha manifestat que les intencions de reformar o adequar l´actual Hospital General son una bogeria ja que està totalment obsolet i amb unes estructures que no garanteixen la salubritat d´un centre d´aquest tipus. I denuncia que els veïns s’hagin de desplaçar al Moisès Broggi “perquè aquest centre es va construir per donar servei als veïns del Baix Llobregat. Defensem la sanitat pública i tots els nostres impostos han d’anar per finançar el servei sanitari i no ens creiem aquestes gestions públic/privada-privada/pública.”

La Marea Pensionista que està reivindicant que es compleixin les promeses i més inversió pública, realitza des de fa mesos una recollida de firmes perquè es construeixi el nou Hospital General de l’Hospitalet on es va preveure en els terrenys de Can Rigalt.

Semblava que era més fàcil construir el nou Hospital General de l’Hospitalet en aquest indret, que pertanyia a l’Hospitalet i estava buit i abandonat, que no pas exigir una inversió en el vell de la Creu Roja, i durant molt de temps, es va estar especulant amb aquesta hipòtesi. No fa gaire, però, l’alcalde Quirós va afirmar que no tenia cap sentit construir el nou hospital general de la ciutat just al costat del flamant Clínic, perquè la previsió era que el Clínic servís també per donar servei a la ciutadania hospitalenca.

La veritat és que el Clínic futur té una previsió d’apertura que se’n va bastant més enllà del 2030 i que, per tant, els veïns de l’Hospitalet hauran d’esperar-se més d’un lustre llarg per poder ser atesos en condicions a tocar del seu terme municipal, si l’equip de govern no agafa el toro per les banyes i reconsidera la urgència. Reconsiderar la urgència voldria dir no esperar al nou Clínic i exigir que l’Hospital General de l’Hospitalet es faci a la pastilla de Can Rigalt o bé, reclamar una inversió d’urgència per posar en les condicions que caldria, l’antic Hospital de la Creu Roja.

La primera promesa d’integració a la xarxa municipal la va fer el mateix alcalde quan era el regidor encarregat d’Ensenyament aviat farà dos anys

Un nou retard per a la municipalització de les cinc escoles bressol de l’Hospitalet (Nova Fortuny, Gua-Gua, Estel Blau, Gargots i Patufet). La nova data: inici del proper curs 2026-2027. Abans de l’estiu se’ls havia informat que seria aquest mes de febrer. Tota la comunitat escolar mira amb escepticisme el nou termini, sabent que des del 2024 es promet la seva propera integració a la xarxa pública.

Les famílies han manifestat que no es creuen res i han sol·licitat una reunió amb els responsables municipals dʻensenyament ja que la notícia els ha arribat a través del Consell Escolar. Volen que, si és així, els confirmin també a ells el nou termini perque “han canviat tantes vegades les dates, que ja no ens creiem res”.

“Fins que no veiem que es van complint els terminis no ens ho creurem. Aquest proper mes de febrer han de sortir els plecs de condicions perquè puguin ser municipalitzades i, si és així, el temps per executar-los és de 6 mesos.”

La justificació d’aquesta nova data per part municipal respon a l’existència d’una partida pressupostària destinada a aquest efecte. Una partida que encara no està aprovada com a conseqüència de la moció de confiança que va plantejar l’alcalde Quirós.

Aquest és l’enèsim retard que pateix la municipalització de les cinc escoles bressol de l’Hospitalet. A l’abril del 2024, quan l’actual alcalde David Quirós tenia la responsabilitat del departament d’Educació, ja es va comprometre a la integració de les cinc escoles per al curs 2024-25. Més tard es va desdir, i la data que es va posar sobre la taula va ser la d’abril del 2025, però ja s’ha vist que tampoc no s’ha acomplert aquesta promesa. Ara, la nova previsió és per al curs 2025-2026. Una altra nova data sota sospita.

La reivindicació de la municipalització de les cinc escoles infantils ha estat portada per la pròpia comunitat escolar al mateix ple municipal amb la intervenció dels representants afectats a la sessió celebrada el mes de febrer de l’any passat i també a la del mes de juny. Aquest col·lectiu també ha reivindicat davant de tots els grups polítics la necessitat de crear noves places públiques per a nens d’entre 0 i 3 anys. Precisament, l’Hospitalet és una de les ciutats amb menys places públiques per aquesta franja d’edats.

En el ple municipal de juliol del 2024 ja es va denunciar aquesta situació per part de les treballadores de les escoles bressol: “les escoles municipals de 0 a 3 anys funcionen amb unes ràtios insostenibles que esgoten els equips i no ofereixen confiança a les famílies per la sobresaturació. Aleshores hi havia una educadora per cada 8 nadons. Una situació insostenible per afegir a la llista d’incompliments municipals que fan insuportable l’espera.

Segons dades facilitades per l’ajuntament al setembre del 2025, l’Hospitalet disposava de 16 escoles bressol públiques i públiques subvencionades amb fons públics, que oferien 1.373 places. Es tracta de 6 centres municipals, 5 subvencionats per l’ajuntament, 3 escoles bressol de la Generalitat i 2 subvencionades per la Generalitat.

La xarxa d’escoles bressol municipals la integren La Casa de les Flors, La Casa dels Contes, La Casa dels Arbres, La Casa del Molí, La Casa de la Muntanya i La Casa del Parc. Aquests centres atenen un total de 616 infants de 0 a 3 anys. Les tres escoles bressol de la Generalitat —La Florida, El Passeig i El Tren— disposen de 299 places. Dos escoles bressol més, Azorín i Ding-Dong, estan subvencionades per la Generalitat i tenen matriculats 77 infants.

La ciutat compta també amb 15 centres privats que completen l’oferta de 0 a 3 anys de L’Hospitalet amb una oferta de 846 places.

Un any més, la demanda de places ha estat per sobre de l’oferta, però inferior a cursos anteriors. En aquesta ocasió hi ha una llista d’espera de 426 places, a les escoles bressol municipals (578 el curs passat); 295 places a les de la Generalitat (221 el curs passat), i 38 places a les subvencionades per l’Ajuntament (51 l’any passat). En termes globals, aquest any la llista d’espera és de 759 infants, mentre que la del curs passat era de 850.

El grup municipal d’ERC-EUiA, que es va reunir recentment amb desenes d’afectats d’aquest barri, tornarà a portar al proper ple els talls de llum i els perjudicis que causen

Els problemes d’interrupció del fluid elèctric a Collblanc-La Torrassa i al conjunt de la ciutat no s’aturen i no son flor d’un dia. Ja a finals de juliol de l’any passat l’alcalde i diversos tinents d’alcalde es van reunir amb el responsable d’Endesa a Catalunya per trobar solucions als repetits problemes amb el servei que havien afectat a diversos sectors dels barris del Centre, Bellvitge i La Torrassa i, aleshores, es va arribar al compromís d’inversió de gairebé dos milions d’euros per actualitzar la xarxa elèctrica de la ciutat, en concret renovar més de tres kilòmetres de línies elèctriques i la instal·lació de diversos sensors que poguessin detectar problemes abans de produir-se.

Malgrat totes aquestes previsions, uns dies abans de Nadal, una cinquantena llarga de veïns del carrer Mas es van estar més de set dies seguits sense llum, després que un incendi afectés la caixa general de connexions de l’edifici i s’enrederissin les tasques per resoldre d’immediat el perjudici als veïns. Amb posterioritat, la setmana passada, múltiples veïns de l’entorn de la carretera de Collblanc es van veure novament afectats per una greu incidència elèctrica que es produeix de manera reiterada al barri i que ja ha produït pujades de tensió en algunes zones que han acabat amb problemes als electrodomèstics, als ascensors i a diferents instal·lacions elèctriques que fins i tot han produït incendis en habitatges i comerços.

Una roda de premsa del portaveu dels republicans a l’Ajuntament va tornar a responsabilitzar l’equip de govern de tots aquests problemes, especialment de la manca absoluta d’empatia amb els afectats. “Resulta incomprensible —va afirmar— que havent passat ja cinc dies, ningú de l’Ajuntament hagi contactat amb les persones i comerços afectats, ni hagi donat cap resposta”.

Amb el convenciment que les companyies elèctriques no estan prioritzant l’Hospitalet, Graells s’ha preguntat si els hospitalencs “som ciutadans de segona”, denunciant que “l’alcalde no se sap fer valer com a representant de la segona ciutat del país”.

Graells va recordar que el seu grup municipal ja va portar al ple l’any 2020 la greu problemàtica que travessava la ciutat en aquest àmbit “aconseguint aprovar una iniciativa per elaborar una auditoria sobre l’estat de la xarxa elèctrica a la ciutat i exigir a les companyies elèctriques i distribuïdores que s’executessin les inversions i actuacions necessàries.” En aquest sentit van informar que  ho tornaran a portar al proper Ple ordinari del mes de gener, per tal de demanar explicacions al govern municipal i reclamar solucions. “Això no pot tornar a repetir-se —va dir Graells—, afirmant que “si torna a passar farem responsable directament a l’alcalde, per no plantar-se i aconseguir que s’actuï d’una vegada”.

L’alcalde ha declarat que l’Ajuntament mirarà d’ajustar el volum d’edificació però, de moment, els habitatges previstos son 1.200, en les 60 hectàrees lliures fins ara

Dilluns es va constituir oficialment el Consorci Porta Diagonal-Campus Clínic que serà l’encarregat de centrar la gestió de l’àmbit de 70 hectàrees en el límit dels termes Barcelona/Esplugues/l’Hospitalet a l’entrada de Barcelona per la Diagonal. Amb aquest nou pas s’activa un projecte que ja porta mesos de recorregut però que, a poc a poc, va prenent carta de naturalesa tot i que es mantenen nombroses incògnites. (Foto de portada:  Imatge conceptual del projecte).

El que ja no son incògnites son els eixos sobre els quals es treballa. D’una banda, el Campus de Salut del nou Clínic, que ocuparà 300.000 metres quadrats dels quals 230.000 m2 estaran dedicats a l’assistència i els altres 70.000 per docència i recerca. El segon eix és la vocació metropolitana de l’espai, exactament a les portes de Barcelona, per la qual cosa el projecte no s’atura només en les noves instal·lacions sanitàries sinó que pretén l’ordenació del territori, eliminant barreres i dissenyant noves artèries. El tercer, molt vinculat a l’anterior, inclou dues noves estacions de metro a banda i banda de la Diagonal que permetrà l’enllaç amb l’Hospital de Sant Joan de Déu i les noves promocions immobiliàries d’Esplugues, el suport del nou traçat del trambaix, nous projectes de línies d’autobusos interurbans i connexions amb carrils bici i traçats de vianants. Un quart eix, que actua de compensació dels impactes previstos, es ven com un campus i un entorn urbà sostenible per fer front al canvi climàtic, amb tots els tipus imaginables de generació d’energia (fotovoltaica, geotèrmica), sistemes de drenatges sostenibles per retenir l’aigua de pluja i minimitzar la impermeabilització del sol i, una cosa que a tothom li semblarà excel·lent, “un entorn verd i saludable, amb cobertes i murs vegetals”, que literalment “reduirà l’efecte illa de calor i millorarà el confort dels espais públics”.

El darrer eix que hem deixat pel final és el més contundent i preocupant: la creació d’un nou barri metropolità, amb equipaments, zones verdes i espais oberts a la ciutadania, grans avingudes metropolitanes, “eixos cívics i ambientals que relligaran espais públics i naturals, i crearan un entorn saludable i caminable”. Com s’anuncia literalment, “un projecte que farà ciutat i millorarà la qualitat de vida dels barris veïns”.

El projecte del nou clínic no vol ser només una reconversió de l’àmbit territorial d’una zona d’equipaments esportius a sanitaris, a la punta del terme municipal de Barcelona, sinó que es tracta d’aprofitar l’únic espai lliure de l’entorn per crear aquest nou barri metropolità, gairebé de forma íntegra en el terme municipal de l’Hospitalet. Tret de la pastilla, avui propietat de la UB on va el nou Clínic, que ràpidament ha tramitat la seva venda per accelerar el procés, la resta de les 60 hectàrees pertanyen gairebé totes a l’Hospitalet. Exactament les parcel·les limitades pel triangle de la carretera de Collblanc, l’actual avinguda Manuel Azaña i l’avinguda Albert Bastardes. En aquestes dues vies hi ha parcel·les en el terme municipal de l’Hospitalet a banda i banda, en bona part qualificades com a zona edificable, i especialment destacada és la pastilla de Can Rigalt i els solars de la subcentral de Fecsa limitats per la carretera de Collblanc i l’avinguda Manuel Azaña que en el projecte del Campus Clínic es tipifiquen com a “Nou teixit urbà”: específicament com “zones de regeneració urbana, amb nous espais verds, equipaments, habitatge i activitat econòmica”.

Els bons propòsits no amaguen el que ja és un clam a la ciutat: la previsió dels 1.200 habitatges nous en la zona més poblada de l’Hospitalet a tocar del barri habitat més dens de tota Europa. Com que l’alcalde de la ciutat —que ahir estava present en la constitució oficial del Consorci del Clínic—, és conscient de com cou el projecte urbanístic vinculat a Porta Diagonal que està previst desenvolupar en terrenys hospitalencs, va fer ahir unes declaracions on subratllava la importància en aquesta zona “d’una estratègia urbanística d’habitatge equilibrada” afirmant que “no es tracta només de parlar de xifres; 1.200 habitatges són molts si no estan pensats amb els equipaments i els espais verds necessaris, i amb la voluntat d’incorporar noves famílies i col·lectius”.

Cosa que sembla indicar que l’equip Quirós no posarà massa pegues a la creació d’un nou barri de 1.200 nous habitatges perquè, a banda dels habitatges, també hi haurà equipaments i els espais verds necessaris. No obstant això, va afirmar que l’Ajuntament treballarà per rebaixar el nombre d’habitatges i donar prioritat als equipaments. Imprescindible aquest esforç si es considera que, si no hi ha disminució de volum d’edificació, una xifra raonable suposa incrementar en més de 3.000 persones, de cop, el nombre de residents a la ciutat. L’espai que, molts a l’Hospitalet somniaven com un lloc d’esponjament de la densitat annexa i de recuperació d’espais verds en barris on no hi ha un pam quadrat de zona verda per habitant, desapareix de sobte amb aquest projecte perquè no és previsible que la creació d’aquest nou barri metropolità que somnien les institucions, tingui res a veure amb el que l’Hospitalet precisa.

Per més inri, caldria recordar que la prolongació de la Diagonal a Barcelona exactament en els terrenys on avui es troben les instal·lacions esportives de la UB i més cap a Esplugues (la zona de Finestrelles, a banda i banda de la Diagonal fins a Sant Pere Màrtir) ja van ser annexades per Barcelona mitjançant un desastrós conveni l’any 1933. Tretze anys abans, l’Hospitalet ja havia perdut 900 hectàrees de la zona de Marina i tota la platja, per fer un port franc que mai es va construir. L’Hospitalet porta un segle llarg abaixant el cap davant Barcelona.

El que es va decidir ahir, però, no ha estat cap sorpresa perquè l’alcalde Quirós ja havia parlat amb la boca petita alguna vegada del que li espera a la zona de Can Rigalt. De fet, la coordinadora d’entitats de l’Hospitalet, Espai de Ciutadania, porta més d’un any intentant que el regidor encarregat accepti una reunió on es pugui explicar que s’està mastegant a la zona. Tampoc va resultar gens encoratjadora la decisió del govern local de cedir l’estudi d’aquest espai al Consorci de la Gran Via i ara del Samontà, un organisme que s’ha destacat al llarg de la seva existència per saturar l’espai urbà tot el que ha estat capaç. Només cal recordar tot el projecte de la primera fase de la Gran Via/Plaça Europa i la destrossa del que era un espai lliure d’edificació com era la caserna i parc de la Remonta, on avui viuen milers de noves famílies i on s’han engolit totes les zones verdes que existien i que va estar sota el control d’aquest Consorci.

Pel que fa a la retòrica feta servir per presentar el projecte del Campus del Nou Clínic, només apuntar que darrere aquest tipus de grans operacions urbanístiques sempre acaba amagant-se el negoci de les grans promotores. El que pugui resultar pot ser, sens dubte, una gran oportunitat per l’assistència sanitària i per la ciència, però en última instància, segons els experts, tot el que no sigui garantir qualitat de vida urbana, és a dir, espais verds i els serveis i els equipaments imprescindibles pels ciutadans, és empitjorar la salut pública i el medi ambient.

Pel que s’ha vist, hi ha pressa per posar en marxa el projecte. Quan s’enllesteixin els tràmits de licitació i els contractes, s’iniciarà d’immediat la redacció dels projectes que podrien estar llestos per l’any vinent o primers del 2028, de manera que les obres podrien començar l’any 2030 i la inauguració del Nou Clínic l’any 2035. Temps suficient per elegir l’arquitecte guanyador del concurs que decidirà el projecte final, que firmarà un contracte de 109 milions d’euros. Un aspecte bàsic del disseny, més enllà de la integració entre els edificis assistencials, els de recerca i els de docència, ha de tenir en compte justament l’abast del projecte urbanístic, de manera que el Nou Clínic no sigui un bolet entre avingudes i camins sinó l’eix d’un nou barri de cert pes urbà.

Pel que fa al nou PDU que ha de determinar com queda urbanísticament requalificada tota la zona, amb els volums d’edificació corresponents i el repartiment de beneficis i costos entre propietaris, la previsió és que pugui estar enllestit per aquest mateix 2026 o principis del 2027.

La promoció va ser aprovada per l’Ajuntament de Barcelona però els nous habitatges previstos estan a tocar dels blocs de Santa Eulàlia 2

Dissabte 10 de gener va haver una concentració veïnal a la plaça Escorça, just davant de la anomenada “illa Citroën” per discutir sobre el futur immediat d’aquest espai, avui amenaçat per la construcció de nous blocs.

En el Pla General Metropolità de 1976 aquest espai, que ara ocupen instal·lacions de la Citroën, estaven destinades a convertir-se en un parc, en una zona verda, just a la frontera entre dos barris, La Bordeta i Santa Eulàlia, que pateixen una forta densitat de població.

En el mes de juliol de l’any passat, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar una modificació inicial del Pla Metropolità per facilitar una operació urbanística en aquest espai amb la construcció de més de dos cents nous habitatges que haurien d’ocupar un 30% del l’espai previst com a zona verda. Aquesta construcció es faria en la façana de cara a L’Hospitalet, just davant dels blocs de Santa Eulàlia 2.

La promotora d’aquesta operació urbanística és la companyia multinacional Stellantis, amb seu social a Amsterdam, i que es el fruit de la fusió de diverses empreses automobilístiques com la mateixa Citroën, Peugeot, Opel/Vauxhal,, Fiat, Alfa Romeo, Dodge i Chrysler. Aquesta companyia busca revaloritzar els terrenys que han ocupat durant dècades, amb una operació clarament especulativa sota el paraigua de l’enèsima modificació del Pla General Metropolità.

Inicialment, aquesta modificació del Pla General va ser aprovada amb els vots del PSC, de Junts, Vox i ERC a l’Ajuntament de Barcelona. En una recent sessió del Consell de Districte de Sants-Montjuic, ERC i Junts van modificar el seu vot afirmatiu cap a l’abstenció, com a fruit de la pressió veïnal contra aquest pla urbanístic.

Del costat hospitalenc, les veïnes i veïns dels blocs de Santa Eulàlia 2, es manifesten amb preocupació i contraris a aquestes noves construccions que, no només ocuparien un espai verd previst, sinó que els limitaria moltes hores de llum solar i també la circulació d’aire entre les dues ribes de la Riera Blanca.

La concentració que s’ha fet al cantó de Santa Eulàlia, just al costat de la plaça Escorça, ha estat organitzada pel Comuns de Barcelona i de l’Hospitalet i ha aplegat al voltant de mig centenar de veïnes i veïns de La Bordeta i de Santa Eulàlia. Membres de la Marea Pensionista de l’Hospitalet han recordat la mobilització veïnal que, en els anys 70, va impedir la construcció d’un gratacels a Santa Eulàlia 2, just al carrer Ramon i Cajal. També l’associació veïnal Som Santa Eulàlia ha mostrat la seva solidaritat contra la construcció d’aquests nous blocs a la illa Citroën que afegiria encara més ciment a la riba barcelonina de la Riera Blancs desprès de la construcció d’una suposada residencia d’estudiants en els terrenys de la antiga fàbrica Potax, just a l’altra banda de les vies del tren i del Metro.

Per acabar, la concentració ha decidit la convocatòria d’un gran acte veïnal el proper dissabte 17 de gener a la Rambla Badal per decidir noves accions contra aquest nou atemptat urbanístic. Des dels Comuns s’ha iniciat una recollida de signatures a favor de convertir la illa Citroën en un nou parc.