Una sentida declaració del representant de la Creu Roja exemplifica el gest mensual dels concentrats cada últim dilluns de mes a l’Hospitalet Centre

Dilluns 26 de gener es va fer una altre vegada una concentració davant de l’Acollidora, a la rambla de Just Oliveras en solidaritat amb les persones refugiades o immigrades. Es tracta d’una iniciativa organitzada des de fa ja uns quants anys per l’Espai de Ciutadania que es convoca cada darrer dilluns de mes.

Enguany l’acte es va obrir amb unes paraules de presentació de l’Enric Roldán que, de fet és l’ànima d’aquestes convocatòries, situant la convocatòria en el context actual. Tot seguit es va fer, com és habitual, la lectura del poema de Joana Raspall, Podries, aquesta vegada a càrrec de Montserrat Monrós, membre del grup Verba.

Carina Pinto, membre de l’Ateneu de Cultura Popular, va iniciar l’acompanyament de l’acte interpretant a la guitarra una peça musical. A continuació, Jesus Solores, de Creu Roja de l’Hospitalet va fer la lectura del manifest que reproduïm:

“Bona nit a tothom!

Gràcies per ser una més aquí, a l’Acollidora, aquest primer mes del 2026 per reivindicar, com diem sempre, que es compleixi l’article 14 de laDeclaració de Drets Humans: ‘En cas de persecució tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se’n’

Vam acabar l’any 2025, en què les polítiques antimigratòries posaven en risc els drets humans i impulsaven els discursos d’odi. Polítiques que amenacen la convivència i la cohesió social, i que donen ales als discursos i delictes d’odi, la punta de l’iceberg dels quals la hem observat moltes vegades.

No fa un mes que hem començat l’any 2026, que serà decisiu per saber en quin rumb ens trobem. Encara s’està a temps d’impulsar altres polítiques migratòries i altres narratives que posin al centre les persones i acabi l’assenyalament constant que pateixen les persones migrants i refugiades, entre les quals hi ha molts nens i nenes i adolescents sense referents familiars a qui es criminalitza i estigmatitza impunement. La nova Llei d’Asil ha de posar el focus en el manteniment de les garanties ja existents com l’assistència jurídica gratuïta al llarg de tot el procediment i la possibilitat de sol·licitar asil en ambaixades i consolats d’Espanya entre d’altres i que es respecta el principi de no devolució. També ha de reforçar el dret a viure en família perquè moltes persones refugiades que fa anys que esperen, puguin donar-se per fi ‘L’abraçada més esperada’.

El nou Reglament d’Estrangeria que va entrar en vigor al maig, flexibilitza l’arrelament per algunes persones en situació irregular, però exclou del còmput els que hagin vist les seves sol·licituds d’asil rebutjades i els empenyi a romandre dos anys en situació irregular..

L’aprovació de la Iniciativa Legislativa Popular per regularitzar persones migrants pot ser una eina vàlida per donar resposta a les situacions d’irregularitat que queden fora del nou Reglament.

A finals de l’any passat el nombre de persones sol·licitants d’asil se situava en 134.401, un 14% menys que en el mateix període de l’any anterior,

Durant el 2025 també ha baixat el nombre d’arribades per via marítima a costes espanyoles, en gran part a causa dels acords de control i externalització de fronteres amb tercers països com el Marroc, Mauritània i el Senegal. Aquest descens s’ha deixat notar sobretot a l’arxipèlag canari, on han arribat un 60% menys de persones que l’any passat. No obstant això, quan es tanca una ruta se n’obren d’altres, de vegades més llargues i, per tant, més perilloses.

Les crisis de desplaçament a nivell mundial persisteixen, especialment a països com Veneçuela, Afganistan, Ucraïna, Sudan, la regió del Sahel i, especialment, amb el genocidi a Gaza que, des de l’octubre del 2023 s’ha cobrat la vida de més de 71.000 persones palestines per atacs indiscriminats de l’exercit israelià.

El fràgil acord de treva assolit a l’octubre, afavorit pels Estats Units, no ha aconseguit frenar el genocidi més silenciós que pateix el poble palestí. Prop de 400 persones palestines han mort per la ruptura de l’alto el foc, mentre que més d’un miler han resultat ferides. La situació humanitària continua sent crítica: més d’un milió de persones continuen allotjades a refugis improvisats, amb accés limitat a assistència humanitària i enfrontant-se a condicions cada cop més greus al mig d’aquest hivern. Tot i això s’ha despertat una enorme onada de solidaritat cap el poble palestí, per la qual milers de persones arreu del món han alçat les seves veus en defensa dels drets humans, un crit d’esperança que demostra que una pau justa i duradora encara és possible.

També cal destacar l’agreujament de la situació humanitària al Sudan a mesura que s’agreuja el conflicte lluny dels focus mediàtics. Més de 13 milions de persones sudaneses estaven desplaçades de manera forçosa a mitjans del 2025, segons dades d’ACNUR.

El que va passar per exemple a Torre Pacheco al juliol va visibilitzar una realitat que afecta milers de persones: la gran amenaça que representen els delictes i els discursos d’odi, que en la seva immensa majoria continuen invisibilitzats. Milers de persones migrants pateixen diàriament les agressions i discriminacions en diferents àmbits (ocupació, habitatge, padró, etc.) impulsades en molts casos pels discursos d’odi que estan complertament normalitzats.

Aquests fets son denunciables i les condemnes judicials ajuden a visibilitzar injustícies i a impulsar canvis necessaris per a tota la societat.

Tot i això, persisteixen les dificultats perquè moltes persones puguin denunciar i per obtenir justícia i reparació. Per aquest motiu, CEAR (Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat) i Creu Roja que son dues de les principals ONG a Espanya especialitzades en l’acolliment, la protecció i la integració de sol·licitants d’asil, refugiats i migrants vulnerables, col·laboren amb el Ministeri d’Inclusió per oferir allotjament, atenció sociosanitària i suport jurídic. Aquest any s’ha llançat ‘Alça la veu contra el racisme i la xenofòbia’, que compta amb el finançament del Ministeri d’inclusió i del Fons Social Europeu. L’objectiu és ajudar les persones migrants i refugiades a denunciar aquest tipus de situacion i complementar el Servei d’Assistència a Víctimes de Discriminació Racial o Ètnica, del qual formen  part nombroses organitzacions.

Aquestes accions impulsades per la societat civil estan aconseguint passos importants per lluitar contra el racisme i la xenofòbia, com el nomenament d’una Autoritat independent, que ha estat celebrat per les entitats de l’Aliança per la Llei d’Igualtat de Tracte, alhora que reclamen al govern ser escoltades en la seva regulació.

Perquè l’odi no és una opinió sinó una amenaça per a la convivència. Tant de bo el 2026 sigui el principi de la fi d’aquest auge de l’odi i cada vegada hi hagin més eines perquè no segueixin creixent impunement.

El món sembla haver perdut el rumb del tot, mentre uns líders polítics canvien el drets internacional per la llei del més fort, milions de persones en situació de vulnerabilitat en pateixen les conseqüències a l’Iran, el Sudan, Gaza i tants llocs.

No podem deixar que aquesta onada de barbàrie ens arrossegui com si no poguéssim fer res. Hem d’actuar i cal fer-ho ja o el món serà cada cop més hostil per més i més persones.

Cada gest, explica, i si tots i totes fem el que és a les nostres mans, aquest món serà un lloc molt millor per a milers de persones. Perquè la humanitat, amb humanitat se salva.

Recordem-ho: sense justícia no hi ha pau.

En front de la barbàrie i la brutalitat plantegem solidaritat i humanitat. Fem-ho possible !!!”

Desprès d’aquesta llarga, densa i sentida intervenció d’en Jesús Solores, la concentració que aquest dilluns va aplegar més d’una vintena de persones, es va acomiadar fins el 23 de febrer proper amb les notes del Cant dels Ocells a càrrec de la guitarra de la Carina Pinto.

Este año acababan los contratos de los vecinos y la entidad bancaria estaba dispuesta a ponerlos a la venta de manera inmediata

La Generalitat de Catalunya adquirirá 128 pisos de la Porta Nord de L’Hospitalet de ImmoCaixa, según ha anunciado la consellera de l’Habitatge, Silvia Paneque. Los vecinos de estas viviendas junto con el Sindicat de Llogueteres habían realizado protestas y denuncias contra la Generalitat por quedar excluidos en el primer paquete que compró el organismo autónomo a ImmoCaixa. Los afectados estaban muy preocupados ya que este mes de enero les vencían los contratos. (Foto: Los afectados de la Caixa en un pleno municipal)

La consellera ha manifestado que de esta forma “se garantiza un alquiler asequible y permanente a las familias que viven en estos pisos”. Los dos edificios en cuestión tienen nueve y dieciseis plantas con una superficie útil de las viviendas de unos 81 metros cuadrados: tienen tres habitaciones, y el precio inicial de alquiler era de 540 euros al mes incluyendo la plaza de aparcamiento.

“Este Gobierno vuelve a ejercer el derecho de tanteo y retracto para adquirir 128 viviendas de Inmocaixa en l’Hospitalet de Llobregat”, ha destacado la consellera Silvia Paneque quien ha recordado que “esta operación se enmarca en las negociaciones que se iniciaron en la legislatura anterior y que han continuado en la actual”. Y también ha remarcado que “el objetivo del Govern es ampliar el parque de vivienda asequible y estable, especialmente en aquellos municipios donde la presión del mercado es más elevada”.  Con esta operación ya se elevan a 1267, los pisos que la Generalitat adquiere a ImmoCaisa y se incorporan a la red pública.

Los afectados han mostrado una gran alegría después de todo el conflicto que tuvieron con ImmoCaixa y que finalmente se haya resuelto de forma satisfactoria. En un primer momento esta promoción había quedado excluida dentro del primer paquete de adquisición de la Generalitat.

Ha sido una larga lucha que se viene arrastrando desde hace meses al saber que sus contratos finalizaban a primeros de este año. Y aunque la legislación permite la prórroga durante un año, presagiaban un mal futuro ya que La Caixa las había puesto a la venta para ser adquiridas, según parece, por un fondo buitre. Los vecinos quisieron implicar también al ayuntamiento con dos intervenciones en los plenos municipales ya que, en su día, fue la alcaldesa Núria Marín la encargada de darles las llaves en un acto público.

Hay que recordar que el 24 de enero de 2014, la Obra Social La Caixa entregó las llaves de 168 viviendas de alquiler asequible que había construido en la Porta Nord de l’Hospitalet, previo un sorteo donde se habían presentado 2.300 personas interesadas en esos pisos. Todo ello tras el acuerdo suscrito entre el Ayuntamiento y La Caixa el 29 de febrero de 2008, modificado el 12 de enero de 2011.

El acto de entrega se hizo a bombo y platillo con la participación de la entonces alcaldesa Núria Marin, que calificó el momento como “una de las actuaciones urbanísticas más importantes que se han desarrollado en la ciudad”.

Los contratos eran de cinco años con opción de compra y renovables a otros cinco años más, prorrogables en caso de que se cumplieran los requisitos establecidos en la normativa de protección oficial.

Pasados los primeros cinco años se renovaron los contratos, pero los vecinos aseguran que nunca vieron los nuevos. Después, cuando tuvieron acceso, observaron que la opción de compra había desaparecido y se habían incluido cláusulas abusivas. Los responsables de La Caixa no advirtieron de esta circunstancia. Por lo tanto, no pudieron oponerse a los nuevos términos impuestos por la Obra Social. La respuesta de la entidad fue entonces que, o firmaban en aquel momento, o el piso sería adjudicado a otra persona ya que había lista de espera. Así lo manifestaron los perjudicados en un pleno municipal reciente, donde expusieron su situación a todos los grupos municipales.

Los inquilinos de las diferentes promociones de Catalunya, en parecidas circunstancias, han puesto dos demandas con el apoyo del Sindicat de Llogateres. Una, por 16 cláusulas abusivas en los contratos, y otra reclamando 10 millones de euros en concepto del IBI que no deberían haber pagado y que La Caixa les ha ido cobrando durante estos años.

A todo ello, los afectados de la Porta Nord han denunciado la falta de mantenimiento y el abandono absoluto por parte de la entidad titular. Los vecinos afirmaron que “llevamos cerca de 10 años viviendo en los pisos y soportando problemas diversos porque los servicios de mantenimiento han sido muy deficientes o inexistentes, con fugas continuas que nunca se han resuelto”.

El proper curs pot arribar a ser caòtic davant la previsible incorporació a l’ensenyament públic dels alumnes procedents dels col·legis Xaloc i Pineda que perden la concertació

La situació educativa a L’Hospitalet és caòtica i dramàtica alhora. És una percepció molt notòria i palpable. Les contínues denúncies de la situació tant per part de les comunitats educatives (pares i professors) com també per part de les organitzacions sindicals, així ho reflecteixen. CC.OO. ho ha plasmat diverses vegades, fins i tot l’any passat sol·licitant la declaració d’emergència per part de l’Ajuntament de l’Hospitalet. Ràtios per sobre de la mitjana de Catalunya, no es construeixen escoles, manca de professorat, centres amb una multitud de deficiències que no es reparen, manca de calefacció…

Avui han estat els Comuns de l’Hospitalet els que ho han fet visible, centrant-se a la ciutat, amb una declaració recolzant la propera mobilització de l’11 de febrer, on sindicats de l’Educació i altres entitats reivindiquen millores en les condicions laborals i a favor d’una educació pública de qualitat: reducció de les ràtios, un increment del personal docent i la democràcia als centres entre molts altres punts.

Manuel Domínguez, portaveu dels Comuns, ha denunciat la impassibilitat que hi ha per part de l’actual govern municipal per afrontar la situació. Sobretot davant la falta d’escoles a la ciutat. Actualment hi ha 29 grups extraordinaris (bolets, fora de matrícula) que no tenien aula i se’ls ha hagut d’ubicar en espais destinats a altres activitats escolars.

El portaveu dels Comuns ha demanat a l’ajuntament més pressió a la Generalitat perquè la massificació i la manca de professorat als centres de l’Hospitalet té més incidència a les escoles de la zona nord com és el cas de l’Eduard Fontseré i Joaquim Ruyra, centres d’alta complexitat.

També s’ha posat de manifest la manca de solucions amb el manteniment, de competència municipal, i els dèficits estructurals de moltes escoles, sobretot aquelles que provenen del Pla d’Urgències, una de les quals ha provocat la recent manifestació de professors pares i alumnes de l’Escola Milagros Consarnau.

Des de CCOO, que també comparteix l’anàlisi de la situació, és considerat molt greu tot el que està passant, amb perspectives de futur molt poc encoratjadores. Caldrà tenir en compte, per agreujar encara més la situació, la prevista privatització total dels centres Xaloc i Pineda on prop de 300 nens es trobaran en una situació vulnerable i hauran de buscar plaça a l’escola pública.

CCOO de l’ensenymanet, molt sensible davant la situació escolar de l’Hospitalet, ha manifestat que és molt previsible que el seguiment de la vaga el dia 11 de febrer als centres de la ciutat sigui molt massiu, sobretot a causa de la situació a les escoles i els instituts.

El novembre de l’any passat, aquest sindicat ja va manifestar que organitzaria i participaria a totes les protestes que siguin necessàries per defensar una educació pública, digna, inclusiva i amb recursos reals. Aquesta determinació l’ha adoptat l’organització sindical després d’haver passat més d’un any des de la denúncia de la situació d’emergència educacional, sense que s’hagi realitzat “absolutament res per part de les administracions responsables: Generalitat i Ajuntament”.

La situació laboral dels professionals, d’altra banda, continua sent molt preocupant i no ha variat gens en els darrers exercicis: “el professorat es deixa la pell i treballa en condicions cada cop més difícils i les administracions continuen encara en la inacció sense oferir solucions reals al patiment dels centres i de les famílies. Els docents estan exhausts, saturats i desprotegits, i la resposta política és el silenci”, sentencien des de l’organització sindical.

Una cinquantena llarga de persones assisteixen a la conferència de la psicoterapeuta i historiadora especialitzada en estudis sobre la dona, Lluïsa Carmona

Amb la sala d’actes de Can Riera plena de gom a gom, majoritàriament dones, va tenir lloc la conferència de la psicoterapeuta i historiadora especialitzada en estudis sobre les dones i el feminisme, Lluïsa Carmona, “De les cases d’acolllida als SIE. Apunts històrico-socials de la lluita per l’erradicació de les violències masclistes: de l’atenció a la transformació”.

La reconeguda historiadora, va ser membre de l’equip professional de la primera Casa d’Acollida per a Dones Maltractades de Catalunya i va dirigir i co-fundar l’entitat Tamaia, Dones contra la violència, una de les entitats que va treballar amb més intensitat per posar en marxa programes i instruments de combat contra les violències masclistes i que més a fons va tractar el tema de les societats patriarcals en el context del capitalisme.

La xerrada va servir per recordar l’extraordinari treball de multitud de dones, la immensa majoria des de l’anonimat i l’activisme, que han dedicat esforços i saviesa per combatre la xacra estructural del masclisme a les societats occidentals. Des dels anys setanta del segle passat fins ara mateix, la Lluïsa va anar desplegat tot el cúmul de circumstàncies que van esperonar les dones, especialment durant l’antifranquisme, per engegar projectes de lluita feminista que trencaven la dinàmica patriarcal del règim imposat pel nacionalcatolicisme i la cultura tradicional masclista del feixisme en el poder.

Va recordar moltes d’aquelles lluites i com, a poc a poc, la consciència de l’activisme feminista que cercava de manera immediata la igualtat de gèneres, va anar conscienciant la societat que la cultura patriarcal que considerava la violència contra les dones com quelcom natural, era justament allò que calia transformar d’arrel. Aquell activisme de la primera època que produïa missatges d’igualtat i de llibertat de les dones en esferes tan significatives con la llibertat sexual i reproductiva o l’alliberament dels costums, va anar modulant el missatge cap a l’eliminació de qualsevol violència de gènere i especialment en contra dels feminicidis que eren considerats simplement com una forma de criminalitat domèstica, però no com un problema estructural de la societat patriarcal.

L’ajut social a les dones a través de les cases d’acollida i tota la legislació desenvolupada per lluitar estructuralment contra la cultura masclista, des de les vocalies de dones de les associacions de veïns fins a les diferents tipologies de CAID, té en els SIE (Serveis d’Intervenció Especialitzada), l’últim instrument professionalitzat de suport i de combat contra la violència de gènere. Un instrument llargament reivindicat a la ciutat i finalment aconseguit molt darrerament.

Un dels missatges finals de la intervenció de la Lluïsa Carmona anava justament un pel encara més enllà: “caldria estar atents a la vigilància d’aquests serveis, de tots aquests recursos i eines, i especialment vigilar els paràmetres que tenen la funció d’erradicar les violències, que és el que contempla la llei catalana”.

L’acte havia de comptar amb l’obertura de la tinent d’alcalde de Ciutat de Drets, la Laura García, i la cloenda de l’alcalde David Quirós. Quirós va parlar al principi de l’acte i va marxar un quart d’hora després, mentre que la regidora va intervenir en l’apertura i va expressar la importància del treball de les dones al llarg del temps que ha suposat que ara les institucions puguin oferir aquest tipus de serveis tan intensament reivindicats.

Text llegit per Lluïsa Carmona

El ple de gener posa de manifest la debilitat del govern Quirós que només porta al ple ordinari un sol punt de relleu polític

Per 14 vots en contra i 13 vots a favor, els dels regidors socialistes, es va rebutjar al ple ordinari de gener la pròrroga del Contracte-Programa dels Mitjans de Comunicació Públics que regula el funcionament orgànic dels serveis de comunicació municipals sota el control de La Farga GemSA. El portaveu socialista va voler pressionar l’oposició que, una vegada més, al marge de les adscripcions ideològiques, va mostrar una única veu en defensa de la pluralitat informativa, el control ciutadà dels mitjans públics de comunicació i l’aplicació d’una política plural en la composició dels organismes d’execució i funcionament municipal, d’acord amb la realitat de forces existents al Consistori.

La sessió plenària, a banda, va resultar il·lustrativa per altres qüestions. El primer ple municipal de l’any de la segona ciutat de Catalunya presentava un Ordre del Dia amb només 7 punts i 17 mocions dels grups municipals i una participació ciutadana oral Intervenció de FIC al Ple , en aquest cas de l’editora del nostre digital, l’entitat Foment de la Informació Crítica, precisament sobre participació ciutadana. Dels 7 punts de l’Ordre del Dia, 4 eren punts per donar compta d’acords ja adoptats per la Junta de Govern o pels decrets d’alcaldia; un altre era la imposició de sancions per infracció de la normativa de la tinença d’animals i el primer de tots, l’aprovació de les actes de les sessions ordinària i extraordinària anteriors.

És a dir, l’únic punt de l’Ordre del Dia amb veritable pes polític era aquell que instava a aprovar “el programa d’actuació transitori per a la continuïtat dels Serveis de Comunicació Municipals” que presta l’empresa pública La Farga Gem SA per aquest any. Per explicar-ho amb més detall, el màxim interès polític del ple de gener era l’aprovació de la pròrroga del Contracte-Programa que regeix el funcionament dels Mitjans de Comunicació Públics, caducat el 31 de desembre de l’any passat i que a finals de gener es portava a pròrroga, com fa aquest equip de govern de manera reiterada amb una immensa majoria de contractes que caduquen abans d’actualitzar-se: una prova més de la pèssima gestió municipal, que s’ha convertit en simple rutina.

En aquest cas, la situació era encara més aclaparadora. El Contracte-Programa dels Mitjans Públics de Comunicació es va aprovar l’any 2023, quatre dies abans de les eleccions municipals de maig d’aquell mateix any i era el segon Contracte-Programa existent, amb una vigència teòrica del 2022 al 2025. Teòrica, perquè es va aprovar gairebé un any i mig després del que corresponia segons el propi reglament municipal.

L’anterior Contracte-Programa aprovat, va ser el de vigència 2019-2020, de manera que entre el 2021 i el 2022 no va existir Contracte-Programa. Tot plegat no es pot considerar una anomalia perquè el Contracte-Programa l’ha d’elaborar i aprovar l’organisme de direcció col·legiada dels Mitjans, el que es coneix com a Consell Executiu (CE), i aquest organisme ha funcionat també d’una manera erràtica al llarg dels anys. El primer CE es va aprovar pel ple a finals del 2016 però no va entrar en vigor fins al gener del 2018 i el segon no es nomenaria fins al febrer del 2022, entrant en vigor de manera immediata perquè calia aprovar el nou Contracte-Programa abans de les eleccions del 2023.

Aquest Consell Executiu de febrer del 2022 seria, per tant, el que aprovaria el Contracte-Programa (2022-2025) que va caducar el passat desembre. Un Contracte-Programa que el Consell Executiu va aprovar en la seva tercera i última reunió de setembre del 2022 —passarien 8 mesos fins que l’aprovés el ple municipal—, d’una manera accelerada i sense cap debat com resulta evident, perquè es va elaborar en menys de mig any i amb només dues reunions al març i a l’abril d’aquest 2022.

Previsiblement, per tal d’evitar com havia estat passant —des que es va aprovar el Reglament Orgànic dels Mitjans de Comunicació Públics  al gener del 2014—, que s’incomplís permanentment la pròpia reglamentació aprovada per l’equip Marín, al maig del 2024, la Junta de Govern, encara sota el mandat de l’alcaldessa, nomenaria el Consell Consultiu dels Mitjans (2023-2027). Aquest és l’altre organisme col·legiat que contempla el Reglament Orgànic dels Serveis de Comunicació Municipals i que és el que ha de donar el vist i plau a la proposta de l’alcaldia per nomenar el nou Consell Executiu.

Des de maig del 2024, encara s’hauria d’esperar fins al novembre d’aquest mateix any, per tal de portar al ple la proposta de nou Consell Executiu, que ja anava tard, perquè hauria d’haver entrat en vigor l’any 2023 i acabar el seu mandat el 2027, coincidint amb el mandat consistorial.

Al novembre del 2024 el ple municipal va rebutjar la proposta de composició de l’alcalde Quirós i en aquell mateix ple, el portaveu Husillos ja va explicar que la nova proposta de l’alcaldia es faria esperar. No arribaria fins 13 mesos més tard, al desembre del 2025, molt pocs dies abans que caduqués el Contracte-Programa vigent.

Ara, l’equip Quirós ha proposat la pròrroga del Contracte-Programa i el portaveu del govern, Alcaide, ha intentat argumentar que no aprovar la pròrroga equivalia a perjudicar els treballadors dels mitjans i el mateix servei. Caldria recordar al govern Quirós que els Mitjans han funcionat més temps sense Contracte-Programa que amb Contracte-Programa, vulnerant la seva pròpia normativa i sense que passés res. D’altra banda, una nova proposta consensuada amb l’oposició al mes següent de rebutjar-se la primera (al desembre del 2024) hauria permès tot un any de reunions del nou Consell Executiu per redactar un nou Contracte-Programa probablement més interessant del que hi ha pels treballadors dels mitjans públics, però sobretot, més conseqüència de la pluralitat política que existeix a la ciutat.

El cas és que el problema no s’ha resolt. El Consell Executiu que ha d’acabar el seu mandat al maig del 2027 encara no s’ha constituït i no serà fàcil, perquè el govern Quirós està entestat a nomenar un Consell Executiu amb els vots assegurats per no perdre ni una sola votació. En el ple de dimarts es va anunciar una nova proposta alternativa que encara no s’ha fet pública. Els grups d’oposició reclamen des del novembre del 2024 que més enllà dels representants polítics dels cinc grups municipals, el director dels mitjans nomenat per l’alcaldia, i un representant del gabinet de Comunicació municipal, els tres professionals que completen el CE, s’elegeixin entre els representants elegits per les redaccions dels mitjans de comunicació privats que funcionen a la ciutat i, en el cas que no vulguin participar, dels mitjans de comunicació comarcals. No cal dir-li al lector de L’Estaca que l’únic escull per tirar endavant aquest CE és la presència d’un membre de la nostra redacció en la proposta dels grups d’oposició. Vetar L’Estaca s’ha convertit en el gran obstacle per posar en marxa el CE: un factor que ens encoratja encara més a posar-nos al servei de la ciutadania, de la professionalitat i de la independència informativa.

La idea és incorporar cinc vegades més elements a protegir dels existents fins ara i portar-los a aprovació a finals de setembre

Després d’un any i mig, es posa en marxa el procés per a la revisió i l’elaboració d’un nou Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) de l’Hospitalet, molt reclamat tant per les entitats de la ciutat com pels partits polítics. Aquest anunci es va realitzar en una reunió de la Comissió Permanent de Patrimoni i on es va informar del nou cronograma d’actuacions. (Foto: Antiga fábrica d’Albert Germans).

Aquestes actuacions haurien d’haver-se iniciat el setembre del 2024 però no es va poder activar ja que ni tan sols estava contractat el personal que l’havia de fer. Tots els grups de l’oposició van votar el 5 de novembre passat perquè es reservessin partides econòmiques als pressupostos del 2026 per a la conservació dels elements històrics patrimonials que encara subsisteixen a l’Hospitalet. La inacció del govern municipal en la conservació del Patrimoni havia estat motiu de crítica ja que es considerava que el patrimoni que queda en peu, encara està en constant perill per les pressions immobiliàries.

La idea de la revisió del PEPPA és incorporar cinc vegades més elements arquitectònics a protegir dels existents fins ara. A la darrera reunió de la Comissió Permanent de Patrimoni, celebrada el passat 15 de gener, es va acordar posar en marxa aquesta revisió. Els treballs de la revisió s’han d’iniciar l’1 de juny una vegada sigui contractat el personal que l’ha de dur a terme, una vegada aprovats els plecs de condicions del concurs que l’habilitarà.

Segons el nou calendari planificat, a finals del mes de setembre d’aquest any s’ha de presentar un llistat provisional amb els elements a incloure en el nou PEPPA que han de ser revisats per la mateixa comissió permanent. Quatre mesos després (gener 2027), les fitxes de cadascun dels elements acordats es presentaran de forma provisional per estar acabats l’estiu de l’any que ve i ser aprovats a finals del 2027.

El Museu d’Història de l’Hospitalet s’encarregarà de les gestions per les intervencions al Castell de Bellvís i al refugi antiaeri existent al Parc de la Marquesa, tal com es va informar a la reunió de la Comissió Permanent. Durant aquest any es realitzaran les dues excavacions pendents a l’entorn dels dos elements a conservar amb el projecte museístic per obrir-lo al públic durant l’any 2027. Ambdues obres tenen un pressupost de 629.000 euros.

Un altre dels anuncis esperats era la convocatòria de subvencions per a la rehabilitació d’edificis catalogats de l’Hospitalet. Les bases del plec de condicions ja estan preparades i estan pendents dels informes dels serveis jurídics. La convocatòria està prevista per al mes de setembre. El pressupost destinat és de 150.000 euros i el màxim subvencionable serà del 50% del cost de l’obra. Podran accedir a aquests ajuts tots els edificis rehabilitats a partir de la darrera convocatòria.

Una altra de les actuacions que ja està encarregada és l’edifici de l’Harmonia. Concretament la garita, pendent de fa anys. Ja s’ha contractat un especialista en aquest tipus d’intervencions des de l’Àrea de Qualitat Urbana. Amb aquesta intervenció es repararà per recuperar l’aspecte original, un balcó circular, deduït de les fotografies existents i també d’una aquarel·la.

La modificación del PGM se aprobó con los votos de PSC, Junts y Vox. ERC se reservó su voto para el Pleno Municipal a celebrar en los próximos días. PP se abstuvo y Comunes votaron en contra

La Comissió d’Urbanisme del Ajuntament de Barcelona dio luz verde al proyecto de la “Illa de Citroën” con los votos de PSC, Junts y Vox que supone la reducción de un 30% de la zona verde prevista en el planeamiento inicial y donde se construirán 110 viviendas. Esquerra Republicana hizo una reserva de voto que se sabrá definitivamente en el pleno municipal y los Comunes votaron en contra, posición que han mantenido desde el inicio del proceso de modificación del Plan General Metropolitano (PGM).

Los vecinos se concentraron el martes pasado en la plaza Sant Jaume, en la misma puerta del Ajuntament de Barcelona mientras que se celebraba la reunión de la Comissió d’Urbanisme. La indignación fue grande cuando finalmente se supo el resultado de las votaciones. Los afectados llevaban pancartas reivindicando “el cien por cien de la Illa Citroën zona verde”. También se podían leer otras con frases como: “No més blocs”; “Amb el barri no s’especula”. Después los afectados se concentraron en la plaza Sant Miquel, en la entrada del edificio municipal donde se celebró la transcendente reunión.

Ancor Mesa, regidor dels Comuns al Ajuntament de Barcelona, considera que, aunque esta votación representa un varapalo para las aspiraciones de los vecinos afectados por esta modificación del PGM, la lucha ha de continuar. Por un lado, se han de entregar toda la recogida de firmas, cerca de 1.500 hasta ahora, cuya campaña de momento se mantiene. Y por otro, se ha de continuar con la presión vecinal. Aunque se apruebe el proyecto, después hay que ejecutarlo. “Las elecciones municipales se celebrarán dentro de un año y si hay un cambio en la aritmética municipal se podría paralizar el plan”, dice el portavoz de los Comuns.

Tal y como hemos ido informando desde L’Estaca, el proyecto proviene del acuerdo realizado entre el Ayuntamiento de Barcelona y la empresa Stellantis, en el 2023, pero no se dio a conocer hasta octubre del 2024 cuando se abrió un proceso participativo que nunca se acabó ni se tuvo en cuenta la opinión de los vecinos.

En julio del año pasado fue aprobado inicialmente por la Comissió d’Urbanisme del Ayuntamiento de Barcelona. Aquella vez con los votos del PSC, Junts, ERC y Vox. PP se abstuvo y los Comunes votaron en contra.

El pasado octubre se produjo una nueva votación del proyecto, esta vez en el plenario de Sants-Montjuic, y donde hubo un baile de votos: PSC y Vox votaron a favor; se abstuvieron Junts, ERC y PP. Y sólo los Comunes votaron en contra, grupo que ha mantenido el mismo voto en todo el proceso.

Ancor Mesa, de los Comunes, ya ha manifestado en más de una ocasión que “el convenio está realizado a medida de la multinacional Stellantis”. Esta empresa tiene sede social en Amsterdam y es fruto de la fusión de varias empresas automovilísticas como la propia Citroën, Peugeot, Opel/Vauxhal, Fiat, Alfa Romeo, Dodge y Chrysler. Esta compañía busca revalorizar los terrenos que han ocupado durante décadas, con una operación claramente especulativa bajo el paraguas de la enésima modificación del Plan General Metropolitano.

La modificación del PGM de la Illa Citroën, situada entre la calle Badal de Barcelona y la riera Blanca, limítrofe con l’Hospitalet, supone la reducción de un 30% de la zona verde prevista a cambio de la construcción de unos 12 bloques con un total de 110 viviendas y cuyas fachadas darán a la parte de Santa Eulalia-2.

Manuel Domínguez, portavoz de los Comunes en el Ayuntamiento de l’Hospitalet, y que se han sumado a las protestas ya ha calificado en más de una ocasión que esta modificación del PGM se asemejan a los Planes Parciales en tiempos del franquismo, eliminando zonas verdes y convirtiéndolas en zonas edificables. Ese hecho produjo una masificación de los barrios en detrimento de los equipamientos y de los espacios libres.

Joves de vint anys entrevisten mig centenar de sèniors de l’Hospitalet i el Baix Llobregat que amb la seva activitat mantenen el batec de les seves poblacions

L’Anuari 2026 Next Llobregat ja està disponible gratuïtament per a tots els lectors de lestaca.com aquí: https://drive.google.com/file/d/1ic1hHGDnTcY4qo4mHJjffXSNKP4vrQFU/view

Al llarg de gairebé 400 pàgines, la publicació realitza una radiografia a la longevitat del Baix Llobregat i l’Hospitalet en una aposta per un futur intergeneracional lliure d’edatisme. Es tracta d’una obra de periodisme de proximitat, servei i solucions, perquè a més d’informar sobre problemes socials, investiga i narra les respostes o iniciatives que busquen resoldre’ls.

Si el segle XX va ser el de la revolució femenina, amb l’accés de la dona al mercat laboral i a la seva independència econòmica, “estem segurs que en aquest segle XXI la gent gran serà la protagonista d’una nova revolució gràcies a la major esperança de vida i a un envelliment més saludable i actiu”, assegura Joan Carles Valero, periodista i editor de BCN Content Factory. I afegeix que “igual que amb les dones, la longevitat social està clarament amenaçada per la discriminació denominada edatisme”. Per aquesta raó, l’enfocament prospectiu i monogràfic de la publicació anual aborda la “longevity” del sud de la regió metropolitana en una clara aposta per un futur intergeneracional.

Una vintena de joves periodistes entrevisten en el Anuari 2026 Next Llobregat a mig centenar de representants de la nova longevitat que després de destacades trajectòries professionals mantenen amb la seva activitat el batec dels municipis del territori Llobregat. També publiquen entrevistes a experts, compten amb articles d’autoritats en la matèria i expliquen les conclusions de l’I Congrés d’Edatisme organitzat per la Diputació de Barcelona, a més d’incloure una vintena de reportatges entre els quals destaquen la nova llei de la Gent Gran de Catalunya, el repte demogràfic metropolità, la formació contínua per a sèniors, l’economia platejada o la celebració del 30 aniversari del Consell Consultiu Comarcal de la Gent Gran del Baix Llobregat.

L’Anuari 2026 Next Llobregat que aquí té disponible en format digital i que el seu PDF es distribueix gratuïtament entre les entitats, institucions, mitjans locals i empreses, es presentarà en edició impresa el 27 de gener a l’auditori del Consell Comarcal del Baix Llobregat.

La publicació posa en relleu que moltes de les idees negatives associades a l’envelliment i que contribueixen a forjar les discriminacions per raons d’edat no són necessàriament certes. Els demògrafs denominen als majors de 65 anys “la generació silenciosa”, a excepció del mig centenar d’éssers humans d’altes prestacions que parlen en aquestes pàgines de la seva experiència i de com afronten la vida amb projectes i una activitat orientada al bé comú.

Existeix una dualitat social enfront del populós i cada vegada major grup social que són els majors de 65 anys. D’una banda, la societat idealitza el temps: la saviesa acumulada, l’experiència… Però per un altre, ho tem: la deterioració física, la dependència… Gràcies a la intel·ligència ‘cristal·litzada’ de tot el que s’aprèn al llarg de la vida: vocabulari, coneixements, experiència… la capacitat no sols es manté amb els anys, sinó que millora fins a molt entrada la vellesa.

No obstant això, l’aïllament social és un dels principals factors de risc que explica fins al 45 per cent dels casos de demència senil, però que es pot combatre amb vida social activa, aprenentatge continu i sortir amb amics. La ciència demostra que les persones majors que fan un exercici rutinari guanyen fins a un 30 per cent de mobilitat, força i equilibri. També els experts denominen el ‘biaix de positivitat’ al fet que, amb els anys, el cervell aprèn a assaborir les petites alegries del dia a dia i li presta menys atenció als disgustos.

L’últim informe mundial de la felicitat, publicat per Nacions Unides, el confirma: al nostre país, els majors de 60 anys es consideren a si mateixos més feliços que els menors de 30. També estudis recents mostren que la satisfacció sexual pot millorar amb els anys: les relacions es tornen més íntimes, més divertides, menys centrades en el rendiment. I quant a recomanacions sobre hàbits saludables, no hi ha variacions sobre els quatre clàssics de sempre: no fumar, mantenir el pes, fer exercici i menjar sa, perquè es redueix el risc de contreure malalties cròniques.

Al contrari de quan s’és jove, etapa on s’antulla provar-ho tot, de major se sap que el temps és limitat i el cervell sol centrar-se en el que de veritat importa. Amb els anys, les persones solen centrar-se més en el present, en el que dona satisfacció immediata al no haver de planificar un futur a llarg termini, la qual cosa redueix l’ansietat existencial. Quant a elles, estudis epidemiològics assenyalen que les xarxes femenines d’amistat són un factor que influeix en els cinc o sis anys de mitjana que viuen més que els homes

Una recerca d’Harvard confirma que mantenir objectius vitals està vinculat a la longevitat i la qualitat de vida, com aprendre una cosa nova, viatjar, completar un projecte personal o acaronar una relació. Tots els entrevistats a l’Anuari 2026 Next Llobregat són la mostra viva d’aquestes conclusions i rebutgen amb la seva activitat quotidiana les múltiples discriminacions a les quals solen estar sotmesos els majors en la nostra societat. Es coneix com a edatisme, i aquesta publicació ho combat a través d’una aposta intergeneracional.

Anuari 2026 Next Llobregat

Una dona morta per apunyalament dijous a la tarda en un local okupat, confirma l’alarma social i l’escàs resultat de les mesures de vigilància municipal

La mort per apunyalament d’una dona a un local ocupat del carrer de Santa Anna 15, del districte Centre, que ja havia estat denunciat per alguns grups municipals d’oposició des del setembre passat, ha tornat a posar d’actualitat el greu problema de la inseguretat a la ciutat.

En aquest cas es tracta d’una antiga ferreteria que, d’acord amb les dades municipals està ocupada des de l’octubre de 2023, i que ja havia estat denunciada com una ocupació perillosa per part del veïnat, donat que s’havien produït baralles i actes violents al seu interior i se suposava que era un niu de traficants de drogues i un focus permanent de conflictes. Segons Vox, que ha emès ràpidament un comunicat només conèixer-se els fets, el 8 de gener passat ja s’havia produït un intent d’assassinat i ara s’ha consolidat amb la mort d’una dona i la fugida del suposat agressor.

Tant Vox com el PP han denunciat la falta de fermesa del govern local a l’hora de resoldre aquest tipus d’okupacions conflictives. González, de Vox, ha afirmat que aquest assassinat “és la conseqüència directa d’anys de deixadesa i passivitat del govern municipal del PSC que ha permès que  les okupacions il·legals s’hagin convertit en autèntics polvorins de violència”. Esplugas, del PP, ha declarat que “no es pot confondre vulnerabilitat amb permissivitat. S’han de perseguir les màfies, actuar contra els okupes conflictius, oferir una resposta social a qui veritablement ho necessiti i defensar la propietat privada”. Per part municipal afirmen que “el desallotjament i tancament del local només es pot produir per via judicial i s’assegura que, des de fa mesos, s’ha produït una pressió policial sostinguda, amb presència de la Guàrdia Urbana, controls intensius i, en determinats períodes, una patrulla situada davant del local les 24 hores del dia, exercint pressió sobre les persones que entren i surten”.

No és aquesta l’opinió del veïnat que s’ha mostrat de fa mesos molt preocupat per la inacció sobre un problema que es veia venir i que s’ha reproduït en altres locals okupats, afortunadament sense els resultats d’aquest. La mateixa portaveu popular explica en la nota informativa feta pública ahir, l’incendi recent amb ferits greus a un local okupat del carrer Mestre Carbó i un altre al carrer Saurí, així com una constant riada d’okupacions que “son una bomba de rellotgeria per la convivència a la ciutat”.

González també assegura que “els veïns viuen amb por, i que la seguretat ciutadana no pot seguir sent la gran oblidada d’aquest Ajuntament”.

Significativament, fa pocs dies s’ha fet públic l’Informe de Victimització de l’Institut Metròpoli de l’AMB on es constata que el 25,3% de la població metropolitana va ser, l’any 2024, víctima d’almenys un fet delictiu. Això vol dir que la quarta part dels habitants dels 36 municipis que conformen l’àrea metropolitana de Barcelona van ser víctimes l’any 2024 d’algun delicte i que la sensació d’inseguretat als barris metropolitans és un factor molt important que es manté estable però no decreix. Aquestes dades exclouen els delictes cibernètics. Si s’inclouen aquests resulta que un de cada tres habitants de l’àrea metropolitana ha estat víctima d’un delicte durant l’any 2024. I aquests delictes si que han crescut significativament: 7,4 punts respecte del 2023.

Entre els fets delictius més rellevants figuren els relatius a la seguretat personal, com ara robatoris sense violència (un 18,3%), seguits dels problemes amb els vehicles (7,4%).

Per zones, la ciutat de Barcelona és l’espai més conflictiu (un 28,6% de la població ha estat víctima d’un fet delictiu), seguida de la zona del Besós (amb un 26,2%), la del Llobregat (un 23,5% de mitjana) i finalment Vallès/Collcerola/Sant Cugat, on l’impacte és molt menor.

Aquestes dades son mitjanes zonals. En un proper treball parlarem de les xifres per ciutats, però ja podem avançar que l’Hospitalet és la pitjor ciutat metropolitana, amb l’índex de victimització més alt de totes (sense comptar els delictes digitals) , i que ha crescut respecte del 2023.