Des de crides a constituir patrulles ciutadanes d’autodefensa, fins a cartells a les botigues i xats de wassap per prevenir els furts i els atracaments

Un dels temes estrella del debat sobre l’Estat de la Ciutat que van tractar tots els intervinents, des del govern fins a l’oposició en el seu conjunt, va ser el problema de la inseguretat ciutadana. Amb matisacions en virtut de l’espai ideològic —des del radicalisme verbal de Vox que va parlar d’un marroquí que atracava una persona de 80 anys amb una ampolla trencada, fins els Comuns que sempre que parlen d’inseguretat insisteixen en la síntesi entre seguretat i llibertat— tots els interlocutors van pronunciar-se sobre un dels principals problemes que pateix la ciutat des que en el darrer trimestre les estadístiques parlen que a la ciutat han crescut els furts i les multireincidències de manera alarmant. Les dades s’han obtingut de les accions compartides entre Guardia Urbana i Mossos que en les darreres setmanes han fet detencions i identificacions diverses per tal d’apaivagar la sensació de perill que viuen molts ciutadans.

La sensació no és pas gratuïta ni nova. L’Associació de Comerciants de Pubilla Casas-Can Serra ja ha participat en diversos plens municipals on ha demanat la paraula primer ,per queixar-se que el govern local havia prohibit una cavalcada al Nadal que era clàssica al barri per fomentar el comerç de proximitat; després per explicar l’angoixa que viuen els comerciants —propietaris i empleats— pels constants atracaments i, darrerament, per cridar l’atenció del Consistori sobre les iniciatives ciutadanes, com la d’ells mateixos, que s’organitzen via xats de wasapp per mantenir-se alerta i amb cartells que han editat i que ja es poden veure a moltes botigues dels barris del nord alertant als possibles atracadors de la vigilància veïnal. Aquesta moguda popular dels comerciants, molt ben vista i acollida en els seus barris, ha contrastat força amb la iniciativa que va dur a terme una organització que es diu Frente Obrero, que va convocar als veïns de Bellvitge a concentrar-se per organitzar-se autònomament contra els malfactors, amb una mena de patrullatge ciutadà que, al portaveu de Comuns, en el ple del passat 1 de juliol, li va recordar el sometent històric de la ultradreta.

El que va fer el Frente Obrero no va quallar entre l’activisme de Bellvitge, que van criticar la convocatòria i les formes des de les associacions de veïns i altres entitats, especialment pel missatge alarmista que vincula delinqüència amb emigració. No s’ha d’oblidar que aquests missatges acostumen a produir-se en ambients propicis: en el conjunt de la ciutat la immigració s’apropa al 30% i en alguns districtes al 40%. El problema, com la ciutadania de bona voluntat ja sap, no és que hagin vingut de fora. El problema és que han anat a viure en els barris metropolitans en pitjors condicions d’espai i de salubritat i ja se sap que son en aquests espais on, si no es dignifiquen els espais i es controlen els incivismes, es crea un caldo de cultiu que aprofiten perfectament els missatgers de l’odi per llençar insinuacions, quan no directament insídies.

La realitat és que el que està passant amb l’augment de la inseguretat ciutadana a Pubilla Casas i a Bellvitge  —i el mateix diumenge a La Torrassa on, al carrer Montseny va haver un atracament a punta de pistola— provoca a la ciutat una sensació de risc constant, que s’explica per diverses causes. Tot i que és un problema genèric al conjunt de la ciutat, la sensació d’ambients de gueto d’alguns barris on es concentra una població immigrada en pèssimes condicions de saturació demogràfica, en molts casos vivint en condicions infrahumanes sense cap control per part de l’Administració, facilita aquesta sensació de risc permanent pel conjunt de la ciutadania.

L’altra problema que ho acaba de complicar tot és la patètica política envers la Guàrdia Urbana que es manté a la ciutat, sense solució des de l’època de l’alcaldessa Marín. Els problemes amb la Guàrdia Urbana són diversos i totes les forces coincideixen que s’han d’afrontar paral·lelament. Hi ha una plantilla curta i envellida, hi ha hagut una mala gestió històrica en el mecanisme dels comandaments i s’ha abandonat absolutament la dotació de recursos, fins el punt que no hi ha una comissaria en condicions i els agents han de treballar sense els recursos imprescindibles per la seva tasca —la portaveu popular va comentar al ple de l’Estat de la Ciutat que els agents encara han de posar les sancions fent servir paper de calca—. L’abandonament i la desídia del govern és tal fins ara, que se’ls paguen tard les hores extres, feia anys que no s’incorporaven agents nous —recentment han ingressat 25—, i tot plegat afegit a les pèssimes condicions de treball, crea un ambient de desencís que fa que molts demanin el trasllat tan aviat com poden a un altra municipi i que es registri un absentisme aclaparador a la plantilla. Com exemple, per una ciutat que supera les 300.000 persones i sis districtes, només hi ha dues patrulles nocturnes com va posar de manifest ERC en una nota de premsa aquests darrers dies.

La inseguretat ciutadana és, per tant, un d’aquests problemes que, o es resolen o s’enquisten, i que hauria de ser una de les màximes preocupacions en una ciutat com l’Hospitalet on les condicions de vida de la població en general son desastroses. La Guardia Urbana, per la indiscutible importància del seu paper de control i vigilància de la seguretat pública, hauria de ser un dels sectors de l’administració local més protegits. A l’Hospitalet, resulta tot el contrari. I d’aquí les patrulles ciutadanes, els cartells a les botigues, les queixes als plens, la manca de policies quan es requereixen, l’incivisme a l’escàs espai lliure que hi ha a la ciutat, l’augment de la delinqüència i la sensació de risc de la ciutadania en general.

Tres hores de debat on el govern ha explicat tot el que preveu pel futur i l’oposició tot el que li manca al present

El debat sobre l’Estat de la Ciutat que es va celebrar ahir a l’Hospitalet, presenta —com passa sovint— una doble lectura segons quins siguin els que analitzen la sessió. Pel govern, ha estat una oportunitat més de l’oposició per explicar en negatiu els gravíssims problemes que pateix la ciutat posant l’accent especialment en l’absència de gestió municipal i, per l’oposició, l’evidència que el govern no reconeix el que veu tothom: que la ciutat fa aigües i que cal una actitud radical, compromesa i colaborativa a l’hora de resoldre problemes.

El fet que s’hagi celebrat el ple ja és un avenç, però cal assenyalar que s’ha pogut concretar gràcies a que el govern està en minoria i no pas a que es consideri imprescindible una anàlisi assossegada i metòdica del que està passant a la ciutat i com afrontar-ho, quan és precisament un monogràfic anual d’aquestes característiques el que hauria de ser aconsellable del tot. Pel govern, per copsar la resposta social i de l’oposició i, per l’oposició, per poder valorar si hi ha avenços o retrocessos.

Pel que fa a les intervencions no hi ha hagut sorpreses majúscules: tothom ha jugat el seu paper. Però simplificaríem en excés si no haguéssim observat algunes matisacions que convindria analitzar. D’una banda, entre les coses més significatives, la sensació general que la ciutat pateix una crisi calamitosa. L’alcalde s’ha proclamat un optimista natural i s’ha queixat que l’oposició —i els que reprodueixen els seus missatges, ha dit— té exclusivament una visió catastrofista de la situació. L’oposició li ha reclamat, per parts, que el primer que cal fer per resoldre un problema és reconèixer que existeix i, especialment els Comuns, s’han  mostrat un tant desesperats perquè malgrat que els han donat suport en aspectes claus, la reacció del govern ha estat poc intel·ligent i gens constructiva: no solucionant els problemes de present que ha heretat, i creant-ne de nous que l’únic que fa és debilitar-los: al govern, però també als que fins ara li han anat donant peixet i han vist que el resultat final és penós.

L’alcalde ha agraït el to de respecte general del debat —hi ha hagut crítica ferotge però s’han guardat les formes (amb alguna discordància de l’extrema dreta)— i ha reconegut que un govern en minoria no té més remei que consensuar (no que li convingui a la ciutat ni li agradi amb ell: que no hi ha més remei). És possible que aquesta apreciació sigui purament retòrica, però també podria ser que alguns dels sectors socialistes més competents li hagin fet veure que el govern no se’n sortirà sol en aquesta legislatura i que el desgast pot ser aclaparador. Per això ha repetit diverses vegades que “cal una actitud de diàleg i d’entesa” i que te “la mà estesa” per arribar a acords.

En aquest aspecte ha coincidit gairebé amb tota l’oposició. Cadascun a la seva manera, Comuns, ERC i PP han explicat que el govern ja no pot governar tot sol i que ha de comptar amb l’oposició i amb la ciutadania per evitar el caos que s’albira. Potser els més contundents han estat les forces d’esquerra, ERC i Comuns, tot i que aquests últims han confirmat que estan una mica saturats d’aconsellar-los una millor actitud, sense cap resposta positiva. Pel que correspon a Graells, el seu discurs ha estat probablement el més polític, en el sentit de cercar alternatives conjuntes més enllà de desgastar el govern. “Calen aliances dins i fora de la ciutat” ha afirmat Graells i “ens hem de fer valer” perquè les administracions supramunicipals no tracten l’Hospitalet com li correspon. Ha demanat al govern una visió en positiu per tirar endavant, un “pla de xoc” per la ciutat, però ha reconegut que el primer que cal fer en aquest sentit és un canvi formal d’actituds que vagi més enllà de les paraules.

El govern ha insistit en tot el que s’ha compromès en el darrer any, sense adornar-se massa, que res del que s’ha anat fent és capaç de fer oblidar tot allò que resta per fer i que el govern, en solitari, és incapaç de portar a terme. La portaveu del PP s’ha encarregat de ser molt incisiva en l’enumeració de les enormes mancances que presenta la ciutat en molts aspectes: la seguretat, la convivència, el funcionariat, el patrimoni, aspectes tots ells que son la matèria general de tots els plenaris i de totes les queixes socials. El mateix han fet els portaveus dels Comuns i d’ERC: explicar amb més o menys detall tot allò que, o no s’ha fet, malgrat les promeses, o no cobreix les expectatives. Si ha servit tot plegat d’alguna cosa, no trigarem gaire en observar-ho.

Us fem arribar el dossier complet dels 10 articles que hem publicat a l’ESTACA per analitzar la situació de l’Hospitalet després del primer any de govern com a alcalde David Quirós.
Us demanem que difongueu aquest dossier entre les vostres amistats, entitats i diferents grups per donar a conèixer l’anàlisi exhaustiva que han fet els redactors de l’Estaca i que simplement és recollir l’opinió generalitzada de la ciutadania d’aquesta ciutat.

Dossier: “David Quirós un año de incumplimientos”

La Federación de Asociaciones de Vecinos pide al alcalde, David Quirós, que explique el tan cacareado proyecto del Samontà y el calendario para ponerlo en marcha

Los vecinos de La Florida-Les Planes reclaman el cumplimiento de los compromisos pendientes firmados por el gobierno municipal dentro del “Pla d’Acció 60:30 Les Planes-Blocs de la Florida”, cuyo inicio de elaboración fue en el 2017 y se aprobó definitivamente en un pleno municipal en el 2022, tras un proceso participativo de vecinos y entidades del barrio, en el que se acordaron diferentes medidas sociales y urbanísticas en un barrio con una situación social muy vulnerable.

La portavoz y presidenta de la Federación de Asociaciones de Vecinos, Mayte de la Concha, requirió al alcalde de la ciudad, en una intervención realizada en el pleno municipal y dentro del turno de participación ciudadana, que rindiera cuentas de la situación del cumplimiento de los compromisos adquiridos por el ayuntamiento dentro del Plan Integral del barrio.

El Pla d’Acció 60:30 Les Planes-Blocs de la Florida (60 propostes a cumplir abans del 2030) se inició en el 2016 con una carta enviada por entidades y vecinos a la alcaldesa donde se explicaba la necesidad de una acción urgente en el barrio ante la situación cada vez más penosa, en todos los ámbitos, tanto social como urbanísticamente.

Mientras que la portavoz vecinal destacaba que las acciones sociales llevadas a cabo por el Plan Integral eran muy valoradas por los diversos colectivos beneficiados, no pasaba lo mismo con los compromisos urbanísticos que no se han llevado a cabo. Y ponía muchos ejemplos como la remodelación de las calles y las plazas de los Bloques, el traslado de los transformadores de alta tensión de los edificios, el arbolado prometido, los aparatos de gimnasia al aire libre, los accesos en ascensor para salvar los 100 escalones para acceder al parque de Les Planes y al barrio de Sant Josep, la remodelación de la avenida Catalunya y la calle Teide, la naturalización de los patios de los colegios…

Otro de los grandes temas denunciados que no se han llevado a cabo y en cambio se han prometido en diferentes ocasiones es el cubrimiento de las vías que cruzan el barrio que podría suponer liberar cerca de 120.000 metros cuadrados utilizables para convertirlos en zonas peatonales, en una de las áreas de la ciudad más densificadas.

Mayte de la Concha denunció en el escrito leído ante todo el pleno municipal cosas como que “el alcalde se desdice de la construcción del nuevo Hospital General de l’Hospitalet (antigua Cruz Roja) en los terrenos de Can Rigalt, imprescindible para la salud de los 160.000 habitantes que habitan en el Samontà”. La presidenta de la Federación de Asociaciones de Vecinos afirmó que “la ciudadanía no puede renunciar a un gran proyecto que se firmó gracias a las reivindicaciones de todos los vecinos de estos barrios”.

“Ayuntamiento y Generalitat pueden prometer mejoras a 30 años vista y las apoyaremos —prosiguió—, pero primero deben pagar lo que deben, antes del 2030”. Ante todo destacó que el barrio necesita un buen número de equipamientos y enumeró algunos de ellos: escuela de formación profesional, otra de educación especial, centros de adultos, plazas suficientes de guarderías, residencia para mayores, sociosanitarios públicos… “Este barrio ha de tener un futuro y dependiendo de la caridad social no lo tendrá”, dijo la presidenta. “El futuro es la formación, el trabajo y los servicios públicos bien gestionados”, añadió. También subrayó la necesidad de multar todas las actitudes incívicas: “es necesaria una campaña para impulsar el civismo y la convivencia”.

La presidenta de la Federación de Asociaciones de Vecinos solicitó al alcalde la presentación detallada del anunciado proyecto del Samontà junto con el calendario para ponerlo en marcha. El anuncio del encargo al Consorcio de la Reforma de la Gran Vía para la remodelación de la zona conocida como el Samontà —donde se ubican los barrios de Pubilla Casas y La Florida— ha alertado a los afectados que reclaman la necesidad, en todo ese sector y para el conjunto del barrio— de espacios públicos, programas sociales, de mediación, culturales y educativos y, sobre todo, la rehabilitación del envejecido parque de viviendas.

Todos los grupos políticos expresaron su apoyo a la presidenta de la Asociación de Vecinos. Desde el grupo L’Hospitalet En Común Podem, manifestaron que en junio de 2024 ya presentaron una moción, por cierto, rechazada, para la mejora de los Bloques Florida y que en aquel entonces ya se denunció que los 4 millones de euros gastados en el Plan Integral no había tenido impacto en el barrio teniendo en cuenta que era la zona con más problemas económicos y sociales de todo l’Hosptialet. Un año después, se sigue con lo mismo, tal y como muestra la intervención de la portavoz de los vecinos.

Es la misma opinión del resto de los grupos de la oposición (ERC, Vox y PP), quienes manifestaron que era necesaria una intervención de urgencia en los barrios del Samontà. También denunciaron las promesas incumplidas del Plan Integral, ante todo las urbanísticas. Ante el futuro proyecto del Consorcio de la Gran Vía y el Samontà, que también promete obras y rehabilitaciones, subrayaron que lo primero que había que hacer eran las medidas prometidas como el soterramiento de la vía, anunciado a bombo y platillo hace unos meses y que ahora se cuestiona. Lo mismo con la subsistencia del Hospital General que debería ser el centro sanitario de referencia para los 160.000 habitantes del norte de la ciudad y también la falta de una escuela bressol para el barrio de La Florida y otros equipamientos escolares y culturales.

Una situación dramática que vive este barrio y cuyas cifras en la diagnosis que se hizo en su día en el Plan Integral Les Planes-Blocs Florida lo demuestran: la superficie media de las viviendas es de 41,93 metros cuadrados; todas ellas presentan una sobreocupación de los pisos (en un 16,5% de ellos viven 5 personas o más) seis puntos por encima del resto de l’Hospitalet; y en un 30,3% solo vive una persona (la mayoría personas de edad que viven solas), también seis puntos por encima del resto de la ciudad. Y cuando se tomó esa muestra en un 12,65% de las viviendas no había ni siquiera suministro de agua.

Todo ello son cifras que demuestran que el contexto del barrio es de alto riesgo de pobreza, empeoramiento de las condiciones de vida y salud y dificultades para la promoción social, con riesgo alto de exclusión social.

Este deterioro de las condiciones de vida en el barrio en las últimas décadas ha hecho que los vecinos se sientan defraudados y con la sensación de abandono por parte de las instituciones. Y el escepticismo es el sentimiento de los afectados delante de las posibles apuestas de mejora de cara al futuro, tal y como demostró Mayte de la Concha en su intervención en el pleno.

L’Ajuntament no es va personar en la causa contra l’empresa reclamant, mentre que si que ho va fer el de Barcelona

La denúncia feta pública ahir pel grup municipal popular, en el sentit que l’Ajuntament de l’Hospitalet no es va personar en el recurs de l’empresa Urbicsa que acaba de guanyar la seva reclamació davant del Tribunal Económico-Administrativo Central (TEAC) sobre els IBIS de la Ciutat de la Justícia, torna a posar sobre la taula la incapacitat del govern en la gestió dels assumptes públics.

El tema s’arrossega de fa temps però, recentment, el TEAC ha dictat una sentència ordenant la devolució de part de l’Impost sobre Bens Immobles que l’empresa Urbicsa ha estat pagant des de l’any 2008 als Ajuntaments de l’Hospitalet i Barcelona perquè l’empresa no és la titular de tot l’espai, ni el gestiona. Això ha suposat que el TEAC hagi donat la raó a Urbicsa i els Ajuntaments de Barcelona i l’Hospitalet hagin de retornar a l’empresa entre 25 i 35 milions d’euros cobrats indegudament.

Una de les qüestions més destacables és que quan es va veure el recurs, l’Ajuntament de Barcelona va estar present mentre que, segons el PP, “el govern municipal socialista ni tan sols es va personar davant la denúncia de Urbicsa, posant de manifest d’aquesta manera la seva falta de diligència i la seva incapacitat per defensar els interessos dels veïns que, per una banda, han de suportar una càrrega fiscal desproporcionada, perquè després els seus impostos es malbaratin amb sancions i devolucions que ni tan sols es discuteixen”. El PP es queixa que “més enllà de la previsible revisió de la sentència, el que està clar és que el govern municipal, davant un possible retorn d’entre 25 i 35 milions d’euros, no ha mogut un sol dit per personar-se a la causa, abandonant la defensa dels veïns perquè aquests recursos que s’hauran de retornar si tot acaba malament, surten de la butxaca de la ciutadania”.

L’empresa Urbicsa, que és la concessionària del conjunt de la Ciutat de la Justícia, es va constituir a l’agost del 2003 i actualment està formada per les societats Vicos (Vauban), Copisa, Abeerden i Proelec. Es va fer amb la gestió del conjunt, l’any 2008 quan es va posar en marxa el recinte (2009) encetant una fórmula de concessió d’obra pública, inèdita a Espanya fins aquell moment. La concessió incloïa el finançament, la construcció, el manteniment i l’explotació de tot el conjunt i d’aquí que l’IBI dels immobles s’imputés des del primer moment a l’empresa concessionària. Posteriorment Urbicsa va reclamar que no li corresponia pagar la totalitat de l’IBI perquè els edificis dels jutjats i els calabossos depenen directament de l’Administració autonòmica. Alhora, la companyia denunciava que estava pagant per unes categories cadastrals caracteritzades com oficines de luxe, que ara el TEAC ha rebaixat substancialment.

Complementàriament el PP, a nivell general, ha reclamat la revisió de la sentència del TEAC perquè el fins fa una setmana president de l’organisme va dimitir després que la premsa publiqués informacions que el relacionen amb cobraments sota mà a canvi de l’arxiu de plets fiscals. José Antonio Marcos Sanjuán, president en el moment de la sentència d’Urbicsa, i molt amunt en l’escalafó del Ministeri d’Hisenda, és considerat pel PP com sospitós també en la sentència d’Urbicsa que ha sorprès molt a tots els serveis jurídics municipals que han intervingut en el tema o que s’hi han vist implicats.

La Federació de Veïns i els comerciants de Pubilla Casas van poder parlar mentre que ho va impedir a FIC i a les directores de les escoles bressol

Des de fa molts mesos, no hi ha sessió plenària municipal que no vegi una protesta ciutadana de diferents col·lectius cansats de promeses incomplertes, de negligències aclaparadores o de malestars cívics i aquest ple de juny no va ser cap excepció. En aquesta ocasió, els que van protestar van ser els membres de l’entitat que edita aquest digital, el Foment de la Informació Crítica, perquè l’alcalde està obstinat a dificultar l’expressió pública d’aquest col·lectiu, ve sigui perquè cedeix la paraula a entitats que d’altra manera no podrien manifestar-se al ple municipal, ve sigui perquè li sembla que del que vol parlar és de qüestions que no afecten la ciutat o la ciutadania. Ho va fer després que una hora abans de l’inici del ple enviés un decret d’alcaldia que explica les raons de la prohibició que analitzarem més endavant.

El cert és que els plens municipals de l’Ajuntament de l’Hospitalet es converteixen cada vegada més en un pur formalisme: es convoquen perquè ho contempla la llei però son l’exemple de la inoperància absoluta. Donarem unes quantes dades per il·lustrar-ho. Dels 34 punts de l’Ordre del Dia d’aquest ple ordinari de juny, exclòs el capítol de precs i preguntes, la meitat eren mocions que presentaven els grups polítics que, més enllà del debat que generen i que en ocasions resulten aclaridors, quan s’aproven, s’incompleixen de manera sistemàtica des de fa anys.

Hi havia en aquest cas cinc punts de l’ordre del dia —que apareixen en tots els plens— per aprovar la imposició de sancions per infracció de la normativa reguladora de la tinença d’animals —que mai provoquen cap mena de debat i s’aproven per sistema— i la lectura de l’acte de la sessió. Quedaven, per explicar el que fa el govern des de l’anterior sessió plenària, nou punts de l’ordre del dia del quals quatre son modificacions de crèdit i dos son simplement donar compte de decrets i resolucions d’alcaldia i acords que aprova setmanalment la Junta de Govern, que no es poden portar a votació. Si el lector els ha anat sumant, falten cinc punts de l’ordre del dia que en aquest cas corresponien a la comissió permanent de presidència i territori on es debatia el cas de l’hotel que ja va explicar lestaca.com ahir, i dos convenis signats amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona i amb el Consell Comarcal del Baix Llobregat, l’un per la promoció de la mobilitat compartida i l’altra perquè ens tinguin en compte a l’hora de fer un control de mosquits, que ja només faltaria que fóssim l’únic ajuntament del Baix Llobregat —malgrat el govern local s’entesta a rebutjar la nostra pertinença a la comarca natural— on no es fes aquesta batuda insecticida.

Queden encara dos punts de l’ordre del dia, probablement els més controvertits, més enllà de les mocions. Son els punts de participació ciutadana reglamentats, en cada ple més nombrosos, on els col·lectius poden alçar la veu davant les autoritats per expressar generalment el seu descontentament.

En aquest darrer ple van alçar la veu la presidenta de la Federació d’Associació de Veins de la ciutat que va estendre la seva queixa en aquesta ocasió sobre l’abandonament que pateix un dels barris més densos d’Europa, el de La Florida on una gran part del que es va prometre fa anys, mitjançant el Pla Integral de La Florida-Les Planes, no s’ha complert. L’altra persona que va obtenir el permís de l’alcalde per aixecar la veu va ser la representant de l’Associació de Comerciants de Pubilla Casas- Can Serra, que no és la primera vegada que es dirigeix al Consistori i probablement no serà l’única perquè, tret de l’acció policial compartida amb Mossos d’Esquadra de les darreres setmanes, totes les queixes sembla que continuen sent les mateixes de la darrera vegada. No van poder parlar, perquè l’alcalde ho va impedir amb un decret d’alcaldia, FIC, que volia explicar l’arbitrarietat en la política informativa que aplica el govern i les directores de les escoles bressol que pateixen, de fa anys, un clamorós incompliment de promeses.

El contingut del decret explica que la Presidència del ple en data 20 de juny “considera que no concorre l’esmentat interès municipal” en la sol·licitud de paraula de FIC, malgrat que en la carta de l’entitat s’exposava clarament el motiu de la compareixença: “per exposar la discriminació de l’equip de govern pel que fa a la pluralitat informativa de la ciutat”, explicant que “es manifesta l’interès que promou la petició de paraula tenint en consideració la importància de posar en coneixement del Consistori de la ciutat la preocupació de la nostra entitat ciutadana per aquests temes que estan directament relacionats amb les nostres activitats cíviques.”

Acabades les paraules sol·licitades per les representants ciutadanes, una quinzena de persones vinculades a FIC van mostrar la seva repulsa mostrant cartells on es podia llegir: “El govern Quirós ens discrimina perquè no creu en la llibertat d’informació”, “igualtat de tracte en la informació municipal”, “l’alcalde ens exclou perquè no li agrada que informem” i ”no creure en la llibertat d’informació és no creure en la democràcia”, cartell que amb aquest darrer lema van aixecar també, des dels seus llocs, els regidors dels grups municipals d’ERC/EUiA i els Comuns, que es van sumar d’aquesta manera a la queixa per les restriccions de l’alcalde a la llibertat d’expressió i de participació en el ple.

Es va repartir així mateix, en català i en castellà, l’escrit que estava preparat per llegir al ple, a tots els assistents a la sala i també als membres del Consistori (que el lector pot descarregar sota d’aquestes línies) i que desarticula, amb arguments, les raons que al·lega el decret d’alcaldia. La Junta directiva de l’entitat ja ha informat que presentarà un nou recurs de reposició contra el decret Quirós, com el que ja es va emprendre davant l’anterior negativa i, previsiblement amb posterioritat, reclamació davant la Sindicatura de Greuges de Catalunya perquè la queixa agafi una dimensió supramunicipal.

Denúncia pública de FIC per la denegació de paraula demanada en el ple

L’alternativa era o acceptar un resolució estimatòria o indemnitzar el propietari de la parcel·la: òbviament, s’ha perdut un altre espai per sempre

El govern —amb el seu vot favorable al dictamen que va presentar en el ple de dimecres— i l’abstenció de PP i Vox, van permetre aprovar la recomanació legal del recurs de reposició davant la no aprovació provisional que va tenir lloc fa molts mesos del pla de millora urbana d’una parcel·la situada en els carrers Ciències 103 i de Can Pi, 6, que havia estat requalificada de zona industrial a zona hotelera.

Per que els lectors ens entenguin, no es va aprovar provisionalment el PMU d’una parcel·la destinada a hotel en el seu dia i el propietari de la parcel·la va presentar un recurs fent servir els seus drets. Aquest recurs ha estat finalment acceptat i només hi cabien dues alternatives: o permetre la construcció de l’hotel o indemnitzar el propietari. L’equip de govern, davant aquesta alternativa ha estat pressionant l’oposició municipal perquè acceptés el projecte d’hotel per tal d’evitar els diners que s’hauria de pagar al propietari per la pèrdua dels drets.

Els grups municipals d’ERC/EUiA i els Comuns no es van voler fer càrrec de la pèssima gestió del govern local i van mantenir la seva oposició a la construcció del nou hotel malgrat això suposés una despesa per les arques públiques. Els grups de Vox i del PP, malgrat que en ambdós casos son contraris a la construcció de nous hotels i que consideren que cal un “debat serè sobre la capacitat de càrrega del model hoteler que es pot permetre l’Hospitalet” (PP) o que s’oposen “a la fixació de més sol destinat a aquest ús” (Vox), van considerar que era més positiu acceptar un nou hotel que pagar per què no es fes.

Era evident que hi havia un punt de mala consciència en els dos grups de dreta de l’oposició perquè en tots dos casos es van abstenir per evitar directament votar a favor. Només que, tothom ja sap a la ciutat que, en les condicions actuals de l’equilibri de forces, abstenir-se quan el govern vota a favor, equival exactament a votar el que el govern proposa.

El més significatiu del cas és la nova enganxada que, amb el tema urbanístic en el nucli del debat, van protagonitzar els portaveus del PP i dels Comuns, enmig de l’enorme satisfacció del govern local que observa que sempre acaba guanyant les votacions quan l’oposició es baralla. La primera diatriba va venir de la portaveu del PP que va acusar als Comuns —més aviat a alguns dels seus predecessors que van governar amb el PSC quan es van aprovar les requalificacions de sol industrial a residencial o ús comercial— de ser responsables de l’estat urbanístic de la ciutat. És evident que els predecessors dels Comuns mai van governar realment, com a màxim es podien considerar una mena de muleta que en ocasions feia repensar algunes mesures, però poc més. En canvi és del tot cert que, especialment els Comuns, porten ja unes quantes legislatures posant en l’eix del seu disseny de ciutat la crítica aferrissada contra les noves promocions (PDU Gran Via, Cosme Toda, Rambla Marina, Vanguard, etc.) que son ben vistes en general per la dreta del PP i de Vox i amb algunes matisacions fins i tot pels republicans.

El cas és que es farà un nou hotel a tocar de la Fira —al portaveu del govern local ja li semblava bé perquè el negoci està assegurat pel promotor i per l’hoteler— i això que absolutament tots els que han parlat, govern inclòs, s’han mostrat contraris a engruixir el sector turístic a la ciutat.

Alguns diran que fa riure això de sector turístic en una ciutat que no pot construir escoles perquè no té terrenys, però així son les coses. Ara bé, perdre un nou terreny per sempre, no sembla importar ni al govern, ni al PP ni a Vox. En canvi, perdre uns quants recursos, els resulta gravíssim, especialment en un ple en el que s’ha parlat molt dels nous impostos dels que tractarem en successives cròniques.

La notícia es va fer pública discretament durant la reunió Generalitat-Ajuntament de la setmana passada

Un aspecte de la reunió bilateral Generalitat-Ajuntament de l’Hospitalet del passat 16 de juny que va passar gairebé desapercebuda —perquè es va donar la mínima publicitat— va ser l’acord al que va arribar el Departament d’Economia amb la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona per comprar-li el 1,21% del capital de la societat mercantil Fira 2000 per 5,37 milions d’euros, de manera que a partir d’aquest moment tot el capital de Fira 2000 és públic. La Generalitat es converteix en l’accionista majoritari amb el 53,63% del capital, mentre que els altres accionistes son l’Ajuntament de Barcelona amb un 24% i la Diputació de Barcelona, l’AMB i l’Ajuntament de l’Hospitalet amb un 7,44% de les accions.

Com ja va explicar l’estaca.com en el seu dia (https://lestaca.com/lestacalh/el-paper-subsidiari-de-lhospitalet-a-la-fira-de-barcelona-es-posa-de-manifest-novament-durant-el-sopar-de-gala-al-mnac/), la mercantil Fira 2000 SA és una societat inversora del projecte de creixement de Fira de Barcelona i, per tant, permanentment deficitària, mentre que Fira de Barcelona és la societat encarregada dels beneficis i on només son membres del Consell d’Administració la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i, curiosament, la Cambra de Comerç que ara s’ha després del seu capital a l’empresa inversora però no pas a la que dona beneficis.

L’empresa Fira 2000 va ser creada l’any 1993 i es la que s’encarrega  de les actuals obres d’ampliació de la Fira de Barcelona en terrenys de l’Hospitalet i ja a l’any 2015 es va desprendre de l’11% de les accions que tenia en el seu poder. Significativament, l’organisme privat va ingressar gairebé un 8% més del que tenia previst en els pressupostos anuals, al voltant dels 29 milions d’euros, mentre que la resta d’organismes públics, especialment l’Ajuntament de l’Hospitalet que és l’Administració més modesta i que cedeix el seu limitadíssim espai per ampliar la Fira de Barcelona porta desenes de milions gastats en aquesta societat sense cap benefici aparent.

L’operació s’emmascara amb el que estableix la llei 9/2017 que permetrà que Fira 2000 tingui la condició de mitjà propi personificat de l’administració catalana i de les altres administracions per gestionar i fer obres i grans projectes dins l’àrea metropolitana de Barcelona, més enllà de les relacionades amb Fira de Barcelona.

No deixa de ser interessant alhora, observar que mentre la Cambra de Comerç deixa de formar part de la societat inversora, no se li han retirat els anomenats drets polítics i per tant, malgrat no tenir accions, podrà mantenir un representant al Consell d’Administració.

Aquestes notícies, conegudes el mateix dia en que es va fer públic l’acord per finançar el soterrament de la Gran Via —que els grups polítics consideren que serà novament una bola de fum perquè no hi ha pressupost ni hi ha projecte executiu— no deixen de ser bastant controvertides pel fet que es ven la compra de les accions de la Cambra com un benefici per l’Administració i no pas de l’organisme privat, i s’involucra l’Ajuntament de l’Hospitalet en unes futures promocions d’obres metropolitanes que no fan més que obrir incògnites pel fet que, a la ciutat, formar part de Fira 2000 no li ha comportat més que inversions de milions a fons perdut i cap guany, amb les enormes necessitats que pateix aquesta el municipi.

El alcalde desobedece los acuerdos aprobados por la mayoría del pleno del Ayuntamiento

David Quirós mantiene la misma tónica de desacato de su antecesora, Núria Marín, en cuanto al cumplimiento de las mociones aprobadas por la oposición, que tiene 14 concejales frente a los 13 del PSC

En el actual mandato municipal, que arrancó tras las elecciones de mayo de 2023, tanto la alcaldesa Marín y luego el equipo de gobierno de Quirós mantienen sin cumplir un total de 68 mociones aprobadas

Muchas de las mociones se eternizan en trámites burocráticos o simplemente se aparcan a pesar de tratarse de mejoras para la población, como la climatización de los colegios o las sombras en los parques infantiles y patios escolares

Hace un año y medio se aprobó la única moción presentada por Vox y respaldada por el pleno para abrir al menos una sala de estudio en cada barrio y se han acabado dos cursos escolares sin que se hayan habilitado

La ley de régimen local establece que los alcaldes tienen la obligación de cumplir los acuerdos adoptados por el pleno municipal, ya que estos representan la voluntad de la corporación local que representa a la ciudad

El incumplimiento de las mociones aprobadas por el pleno del Ayuntamiento puede generar responsabilidad, tanto para el alcalde como para los concejales que las votaron favorablemente

Una de las consecuencias de las elecciones municipales de mayo de 2023 fue la pérdida de la mayoría absoluta por parte del Partit dels Socialistes de Catalunya – Candidatura de Progrés (PSC-CP), de modo que tanto la alcaldesa Núria Marín como desde hace un año el alcalde David Quirós, han gobernado y gobiernan en minoría al contar su grupo municipal con 13 concejales frente a los 14 de la oposición, repartidos en orden de mayor respaldo de votos a menor de la siguiente forma: 4 ediles de Esquerra Republicana de Catalunya + EUiA (ERC-EUiA); 4 del Partit Popular; 3 de VOX y otros 3 de L’Hospitalet en Comú Podem – Confluència (LHECP-C).

Esta composición ha comportado la aprobación de numerosas mociones presentadas por alguno o varios partidos de la oposición y que han sido respaldadas por los 14 concejales frente a la negativa de los 13 socialistas. En lo que llevamos del actual mandato, que finalizará en mayo de 2027, el pleno municipal ha aprobado, hasta el momento, 68 mociones por la mayoría de los representantes de la ciudad, es decir, por la oposición, pero siguen durmiendo o alargándose su tramitación en interminables procesos burocráticos con el resultado de su incumplimiento. Podrían ser más mociones, pero la negativa de ERC + EUiA y En Comú Podem a respaldar propuestas de VOX ha impedido que sean más las que hayan obtenido la luz verde de la mayoría del pleno (se adjunta excel)

Puestos en contacto con los 4 grupos municipales de la oposición para que valoren el grado de cumplimiento de las mociones aprobadas, tanto ERC + EUiA como En Comú Podem han remitido a lestaca.com a que consulte la web municipal de seguimiento, mientras que Sonia Esplugas, presidenta del grupo municipal del Partit Popular (PP) ha respondido a la petición de esta revista digital de FIC enviando un amplio informe de las mociones presentadas por su grupo y aprobadas por el pleno con una valoración sobre su evolución

Por su parte, Francisco González, presidente del grupo municipal de VOX, se ha limitado a declarar que “a nosotros sólo nos han aprobado una moción en los dos años que llevamos en el Ayuntamiento de l’Hospitalet: abrir salas de estudio para que haya al menos una en cada barrio. De eso —ha añadido— hará un año y medio y, por supuesto, seguimos sin salas de estudio”.

De las 68 mociones aprobadas en lo que llevamos del actual mandato, que en realidad comenzó en septiembre de 2023, seis pertenecen a ese primer año, 35 se aprobaron en 2024 y otras 27 han visto la luz verde en lo que llevamos de 2025, aunque en realidad siguen estacionadas en el arcén. De las 6 mociones más antiguas destaca la que en septiembre de 2023 instaba al gobierno municipal a fijar un calendario de reuniones de la junta de seguridad local ampliada, así como la aprobación de un reglamento interno para la convocatoria de la comisión de protección civil. Con casi dos años de demora, “se está trabajando con el documento del nuevo reglamento, del que ya se dispone una primera versión y también se han designado a todos los miembros de la comisión”.

Otra vieja moción es la que instaba en octubre de 2023 al equipo de gobierno a promover debates en la televisión municipal, pero en los casi dos años transcurridos los equipos de Marín y de Quirós se han limitado a “realizar la tramitación administrativa de los traslados indicados en la moción”. Sin embargo, en mayo del año pasado se celebraron elecciones autonómicas y la televisión municipal no organizó ningún debate a pesar de ser l’Hospitalet la segunda ciudad de Cataluña. Tuvo que ser la asociación Foment de la Informació Critica (FIC), editora de esta revista digital, quien organizó un debate.

2024, un año repleto de mociones

El año 2024 fue intenso en cuanto a mociones aprobadas por la oposición. De las presentadas por el PP destacan la que proponía la creación de una unidad de violencia de género de la Guardia Urbana de l’Hospitalet; la que reclamaba garantizar el acceso de los ciudadanos a los bienes culturales; la creación de un cementerio municipal para mascotas en la ciudad; la construcción del nuevo Institut-Escola Maria Miret; la sustitución del césped del campo de rugby de l’Hospitalet por césped artificial; el control de la venta ambulante irregular de bebidas alcohólicas y alimentación; sobre la inseguridad en la calle Sant Joan; la petición de soterramiento del cableado aéreo y de las fachadas de la ciudad; reclamación sobre el futuro del polideportivo de Santa Eulalia-Gran Vía; la actualización del plan local de seguridad de la ciudad; ayudar a los clubes de l’Hospitalet con posibilidades de ascenso a categorías superiores; elaboración de un plan de cesión y accesibilidad de Can Serra; solucionar los problemas de ruidos que provoca el centro comercial La Farga a los vecinos de la avenida Isabel la Católica; la creación de un plan para la climatización y mejor ventilación de los polideportivos municipales y que se incluyan como refugios climáticos; el mantenimiento y reparación del adoquinado tradicional de la calle Xipreret; la reconversión del antiguo Casal de Can Serra en un Centro Cívico polivalente para el barrio; reclamar la mejora de la conexión del barrio de Sanfeliu con el barrio de Can Serra; reclamar la construcción de una nueva comisaría de Guardia Urbana en la ciudad; la rehabilitación de las casitas del Passatge Pons; el establecimiento de un servicio especializado de fibromialgia y otros síndromes de sensibilización central en el hospital de Bellvitge; garantizar la pacificación de la circulación de la calle Sant Jordi y de la avenida de la Electricidad del barrio de Santfeliu; la municipalización de las guarderías Estel Blau, Garabatos, Gua-Gua, Nova Fortuny y Patufet; la remodelación de las paradas externas del mercado de Collblanc; la instalación de urinarios públicos en diferentes puntos de l’Hospitalet: reclamar un mayor compromiso de la Generalitat con la ciudad; mejora de las condiciones laborales de la Guardia Urbana; la reforma estructural y organizativa del Hospital General de l’Hospitalet (antigua Cruz Roja); habilitación de aulas de estudio y su apertura en los distritos 3 y 4; apoyo a las familias de los dos guardias civiles fallecidos por narcolanchas y en reconocimiento a los Cuerpos y Fuerzas de Seguridad; asegurar la administración y recarga de las tarjetas monedero de alimentos para las familias vulnerables de la ciudad; mejora de la iluminación en la ciudad y el control y cuidado del alumbrado público y particular; pedir al departamento de Enseñanza de la Generalitat un aumento de la asignación presupuestaria de la Escuela Oficial de Idiomas.

Dos mociones impulsadas por FIC

Dos mociones destacan de principios de año 2024 por la intensa defensa que FIC ha realizado de ellas. En enero, se aprobó mejorar la participación ciudadana, limitándose el equipo de gobierno a realizar la tramitación administrativa de los traslados indicados a la moción. Y en febrero del mismo año se aprobó otra moción para la reapertura de Ràdio l’Hospitalet y el equipo de Quirós también se ha limitado a realizar la tramitación administrativa de los traslados de la misma y así se da por cumplimentada la tramitación. Si te he visto, no me acuerdo.

De las mociones aprobadas en lo que llevamos de este año 2025 presentadas por el PP en solitario o por otros grupos más, destaca la ampliación de las plazas de educación especial, la defensa de los valores de la Unión Europea y la celebración del Día de Europa en l’Hospitalet (9 de mayo), la revisión y gestión de las reservas de estacionamiento para personas con movilidad reducida, la ampliación y mejora integral del polideportivo municipal del Centre, la creación de un plan de atención sanitaria, sociosanitaria, educativa y urbanística para el Samontà; instar a la gratuidad de los conciertos de las Festes de Primavera, la mejora de la gestión municipal de las viviendas de alquiler social, mejorar la seguridad y dinamizar los mercados municipales, implementar un plan antigrafitis no autorizados, la dignificación del solar de Rambla Marina número 35 de acceso al Hospital de Bellvitge, la mejora y dignificación de la plaza situada al final de la calle Sant Joan, el compromiso con el Instituto Escuela Pere Lliscart, modificar la ordenanza de ruidos y vibraciones, ampliar los supuestos en los cuales las modificaciones de crédito hayan de ser aprobadas por el pleno municipal; reforzar el servicio del Centre Els Alps y mejorar la convivencia con los vecinos; apoyar el manifiesto del Día 9 de marzo; la plaza Federico García Lorca; la elaboración de un plan especial de seguridad en el Metro; modificar la ordenanza municipal de movilidad sobre el uso de la circulación de los vehículos de movilidad personal; aumentar el umbral de ingresos para acceder a las ayudas para gastos generales de vivienda habitual; defensa de un modelo digno de transporte público en la ciudad; impulsar el debate sobre el cambio climático; solicitar al Gobierno de España el acceso de la Guardia Urbana al sistema SIRAJ-2 y la creación de un nuevo juzgado de lo penal; ejecutar urgentemente el plan de climatización de los centros educativos y, finalmente, sobre la celebración del centenario del título de ciudad.

¿Desacato o desobediencia?

Según la Real Academia Española (RAE), desacato es la falta del debido respeto a los superiores y la irreverencia para con las cosas sagradas. Si tenemos en cuenta que el máximo órgano de gobierno de la ciudad es el pleno municipal, organismo sagrado y superior de representación de sus ciudadanos, David Quirós desacata las mociones aprobadas por la mayoría del pleno (la oposición) por el simple hecho de que no las respalda su grupo socialista.

También podría tratarse de desobediencia, que la RAE define como la negativa a cumplir una orden, mandato o ley. Puede referirse a la desobediencia civil, que es la negativa a obedecer una ley considerada injusta, o a la desobediencia a la autoridad, que puede ser un delito si se trata de una resistencia grave a la autoridad en el ejercicio de sus funciones. La desobediencia que Quirós perpetra es en ambos casos. Máxime, cuando los alcaldes tienen la obligación de cumplir los acuerdos adoptados por el pleno municipal, ya que estos representan la voluntad de la corporación local. El incumplimiento de estos acuerdos puede generar responsabilidad, tanto para el alcalde como para los concejales que los votaron favorablemente. 

El pleno es el máximo órgano de representación política en el municipio. Sus acuerdos son obligatorios para todos los miembros de la corporación, incluyendo al alcalde. El alcalde, como presidente del pleno, tiene la obligación de ejecutar los acuerdos adoptados. El incumplimiento de los acuerdos plenarios puede dar lugar a responsabilidades de carácter político y, en algunos casos, legal. Pero no solo del alcalde, porque los concejales que votaron a favor del acuerdo también son responsables de su cumplimiento. La responsabilidad puede ser tanto civil como penal, dependiendo de la naturaleza del incumplimiento y sus consecuencias. 

La ley establece mecanismos para garantizar la ejecución de los acuerdos plenarios, como la rendición de cuentas por parte del alcalde y la posibilidad de impugnar los actos que contravengan los acuerdos. En caso de desacuerdo o dificultad para ejecutar un acuerdo, el alcalde, según la ley, debe buscar soluciones dentro del marco legal y, si es necesario, plantear alternativas al pleno para su consideración. 

Y hasta aquí estos diez capítulos sobre el año de incumplimientos del alcalde Quirós y de su gobierno. El lector que nos ha seguido podrá comprobar la magnitud de la tragedia que acecha a esta ciudad un año después de haber depositado esperanzas frustradas en un cambio de alcaldía que podría haber generado algún síntoma de mejora. Si el alcalde y el gobierno local piensan que lo que ha ido desgranando este digital no llega a la opinión pública están muy equivocados. La sensación es que la ciudad no solo no avanza sino que retrocede. La esperanza del alcalde y del equipo de gobierno van en la dirección de considerar que la mayoría de los ciudadanos se despreocupan de los asuntos públicos. Y pueden tener razón en la sensación, pero los asuntos públicos repercuten en la vida diaria de la gente y eso sí que se percibe día a día. Ya hace muchos meses que venimos afirmando que un gobierno en minoría como el actual, aunque goce de una minoría con ventajas por la fragmentación de la oposición y sus incapacidades pragmáticas, si fuera inteligente, debería abandonar su postura de soberbia y arbitrariedad para intentar consensos y respeto a las opiniones contrarias. Un año después, este gobierno sigue dando la misma imagen de ensimismamiento y terror a la crítica. Vamos a por el segundo año de incumplimientos si no se cambia la forma y el fondo. Y aquí nos tendrán.

L’alcalde Quirós i el seu govern semblen convençuts que la participació ciutadana és una cadena d’obstacles per aplicar la política que volen

En el ple de juny, l’alcalde ha impedit que una entitat i un col·lectiu prenguin la paraula al ple municipal

El procés de participació obert per canviar el Reglament de Participació Ciutadana s’ha cuidat dels aspectes genèrics però no de l’articulat

El nou Reglament de Participació Ciutadana serà redactat sota el mateix esperit que ha presidit el fins ara vigent

El Reglament de funcionament del Ple Municipal és la segona part del sistema de participació que reclama una renovació

Creure en la participació ciutadana passa per afavorir que les entitats cíviques puguin desenvolupar-se sense entrebancs

Un nou Reglament de Participació autènticament efectiu hauria de tractar, com a mínim, tres aspectes claus: el Consell de Ciutat, les Taules Sectorials i els Consells de Districte

No deixa de ser significatiu que a pocs dies de fer-se públic l’informe final de retorn del procés participatiu d’actualització del Reglament Orgànic de Participació Ciutadana (ROPC), l’alcalde Quirós, segons fons directes de l’Ajuntament, hagi impedit que una entitat i un col·lectiu d’escoles pogués prendre la paraula en el ple de juny.

No hi ha sessió plenària que no tingui sol·licituds de paraules de col·lectius de la ciutat disposats a posar de manifest les seves queixes en el lloc més idoni del parlamentarisme municipal. Com que el Reglament és de gener del 2013 i ha plogut molt des d’aleshores, tothom i fins i tot el govern local, fa temps que considera que resulta obsolet i no cobreix les expectatives. Per això va obrir fa uns quants mesos un procés de participació que el modifiqui. Però un procés controlat, que faci veure que és obert i plural, sense que molesti.

El mateix govern que teòricament ha obert la perspectiva de la renovació del Reglament és el que acaba de restringir ara la participació ciutadana al ple d’aquest mes. I no és la primera vegada que passa. Al desembre passat l’alcalde ja va impedir que l’escola d’adults de Can Serra prengués la paraula en el ple que li havia estat cedida per l’entitat Foment de la Informació Crítica —que edita aquest digital que tens a la vista— amb la infantil excusa que no entra en els objectius d’aquesta entitat cedir la paraula a altres col·lectius. En aquell moment ja es va poder demostrar que FIC manté entre els seus objectius la llibertat d’expressió i cedir la paraula en els plens municipals a entitats que tenen coses a dir i que no poden perquè el Reglament de Participació Ciutadana vigent té una visió restrictiva de qui pot participar i de qui no.

El decret d’alcaldia impedint l’ús de la paraula a l’Escola d’Adults de Can Serra en nom de FIC, va arribar a finals de gener i des d’aleshores es va iniciar un recurs que va ser contestat amb silenci administratiu. Aquest silenci administratiu va servir per obrir una reclamació a la Sindicatura de Greuges de Catalunya que ja ha reclamat a l’Ajuntament explicacions sobre la seva conducta. Que es tingui notícia, aquestes explicacions no s’han donat.

Arran d’aquest contenciós del desembre, la Junta de FIC va decidir demanar la paraula en tots els plens municipals. No s’hagués fet si el govern municipal hagués estat una mica més intel·ligent o una mica menys superb. Però com que no és el cas i l’importa poc que els esforços del funcionariat vagin dirigits en bona part a resoldre els conflictes d’autoritarisme i arbitrarietat que genera, el govern no aprèn i cau sistemàticament en més supèrbia, més arbitrarietat i més autoritarisme. La Junta de FIC ja ha informat que a l’espera dels arguments per negar-li la paraula en el ple de juny, tornarà a recórrer a l’Administració i tornarà a reclamar la mediació de la Sindicatura de Catalunya.

O sigui: el Reglament de Participació s’ha fet molt vell, però el que no s’ha fet vella és l’actitud del govern Quirós a qui és evident que li molesta una participació activa que vagi dirigida a posar en qüestió les seves incapacitats, les seves negligències o les seves polítiques destructives de la convivència ciutadana, com son les de saturar més la ciutat i impedir que es puguin cobrir les necessitats primàries dels habitants.

Les necessitats socials requereixen enfortir la implicació ciutadana

Típic d’aquest govern és fer volar coloms, encara que el vol dels coloms li costi un dineral a l’erari públic. D’aquesta manera s’han gastat un munt de diners per coordinar un procés obert de participació que, ja avancem des d’aquí, no pot servir de res efectiu perquè l’efectivitat dels reglaments —de qualsevol— passa per l’articulat i no pels criteris generals que és el que s’ha fet amb el procés participatiu. És a dir: qui ha de redactar el nou Reglament és directament el govern municipal que hauria de tenir en compte l’esperit del que s’ha desprès de l’informe resum de 34 folis donat a conèixer el mes passat. I, naturalment, no és gens probable que el Reglament nou sigui molt diferent del vell.

Un autèntic procés de participació ha d’incloure necessàriament modificacions concretes del redactat de l’articulat, no pas generalitats sobre l’esperit que ha de presidir el nou Reglament. Un exemple: seguint la tònica habitual de la venda de fum, la introducció de l’Informe ja és tota una declaració d’intencions de com anirà la cosa. Afirma que “L’Hospitalet de Llobregat destaca per una llarga trajectòria en participació ciutadana, amb un model que ha esdevingut una referència reconeguda tant per la ciutadania com pel teixit associatiu de la ciutat”. I rebla l’afirmació dient: “L’Ajuntament ha apostat de manera constant per incorporar la innovació en aquest àmbit, amb l’objectiu d’involucrar els diversos agents que contribueixen al funcionament diari de la ciutat en la presa de decisions municipals” i acaba: “La proximitat amb la ciutadania i les entitats ha estat sempre un eix fonamental en la manera com s’ha plantejat la participació i la política municipal. La participació de la comunitat és, d’aquesta manera, un pilar essencial de l’acció pública a l’Hospitalet. En una ciutat com l’Hospitalet, que experimenta transformacions constants en aspectes com la demografia, la tecnologia, l’economia, la cultura o la societat, les formes de participació han de ser capaces d’adaptar-se a aquests nous escenaris. Avui dia, les necessitats socials requereixen enfortir la implicació ciutadana a través d’un sistema de gestió que sigui més obert, inclusiu i transversal”.

Si heu arribat fins aquí i no us heu quedat de pasta de moniato és perquè mereixeu el premi Nobel de la Confiança Universal. És evident que aquest govern —i tots els anteriors des de fa 45 anys— no ha involucrat ni de retruc res que no siguin ells mateixos per decidir coses que afecten la ciutat i la ciutadania. És més que evident que no hi ha hagut proximitat amb la ciutadania ni amb les entitats per plantejar la política municipal i no sembla pas, per la manera de fer en general i pels darrers exemples explicats, d’aquesta mateixa setmana, que l’alcalde Quirós i el seu govern vulguin enfortir la implicació ciutadana a través de cap sistema de gestió que sigui més obert, inclusiu i transversal.

Ja ens agradaria a molts. Ja els agradaria que això fos cert al col·lectiu de directors de les bressoles a les quals se’ls ha negat la paraula en el ple de juny. Ja li agradaria a FIC i a tots aquells que fem realitat aquest digital. La veritat és que la participació els molesta i que el Reglament de Participació tornarà a ser una pífia tal com està projectat i que requerirà novament la negativa a aprovar-lo dels grups de l’oposició.

Només hi ha una manera de contribuir a que la ciutadania es converteixi en protagonista de la participació: que el Reglament que s’aprovi contempli en el seu articulat totes les garanties que no serà el govern local qui tingui el poder de dirimir qui participa i qui no; a qui se li dona permís per prendre la paraula i a qui se li prohibeix i de quina manera el que aprovi la ciutadania es porta a terme.

Algunes entitats —li consta a aquest digital—, han elegit comissions internes per fer aportacions reals a aquest procés, que no han passat, ni passaran, pels mecanismes dirigistes del govern local per fer que la participació sigui com ells volen. Que no es recolliran les seves esmenes és el més previsible, però justament aquesta exclusió acabarà sent el principal argument de l’oposició local per no veure’s obligada a combregar, una vegada més amb rodes de molí.

Hi ha tres aspectes claus que ha de contemplar el nou Reglament per ser efectiu: el primer, que el Consell de Ciutat, els Consells de Districte i les Taules Sectorials siguin instruments de debat i de decisió on el govern municipal no tingui més paper que el d’arbitrar i assumir les conclusions i els acords. El segon que hi hagi una garantia de facilitar els recursos i els instruments perquè la ciutadania es pugui organitzar en entitats i col·lectius sense que això representi una dependència instrumental del poder local. I el tercer, que es reguli i es faci possible el dret de informació i petició, la consulta popular i la iniciativa ciutadana popular, sense que existeixin restriccions que impedeixin en la pràctica que el govern local prengui decisions de transcendència per la ciutat sense el consens indispensable. I una segona part del procés de participació ciutadana incideix necessàriament en evitar que el Reglament de funcionament del Ple Municipal sigui tan restrictiu com ho és ara.

Un Reglament així no seria fàcil amb un govern més democràtic i intel·ligent que el govern Quirós. Amb aquest govern i els tics autoritaris i superbs de l’alcalde, molt haurien de canviar les coses perquè fos possible.