Caldria un control de la publicitat privada en els mitjans públics, però també de la publicitat institucional en els mitjans privats

El finançament dels mitjans públics amb publicitat privada porta molts anys en aquest país sent motiu de controvèrsia. De la mateixa manera que ho és el finançament dels mitjans de comunicació privats amb publicitat institucional. En tots dos casos entren en contradicció flagrant la independència informativa i la sostenibilitat econòmica dels mitjans.

En el primer cas, quan els mitjans de comunicació públics s’aprofiten de la seva capacitat de difusió, per captar publicitat privada, el que estan fent és utilitzar un mecanisme de competència deslleial per rebaixar els costos de finançament. És a dir, els hi costa menys el manteniment d’aquets mitjans públics, ingressant recursos procedents de la publicitat privada, que capten amb certa facilitat perquè aquests mitjans de comunicació públics arriben a més llocs que el que serien capaços de fer mitjans privats que no tenen habitualment la capacitat econòmica de l’Administració. Utilitzar aquest recurs de captació de fons privats impedeix que els mitjans no públics es puguin beneficiar de la necessitat publicitària que els podria garantir la rendibilitat econòmica. Per tant, es tracta d’un cas de competència deslleial que el govern de Rodríguez Zapatero va tenir molt clar quan al gener de l’any 2010 es va prohibir la publicitat convencional a TVE, en aquest cas amb dos objectius: facilitar la supervivència dels mitjans televisius privats i evitar que la publicitat influeixi sobre els continguts dels mitjans públics.

L’altra cas, també molt important i significatiu és el que es refereix a la publicitat institucional, és a dir, aquella publicitat que les Administracions paguen als mitjans privats per inserir serveis o campanyes i que s’ha convertit en un sistema que també té una doble dimensió: els mitjans privats que reben publicitat acostumen a convertir-se en portaveus oficiosos de l’Administració que paga i l’Administració que paga converteix als mitjans que no li creen problemes, en subjectes fidels i aprofita per discriminar a tots aquells que li son crítics.

En tots dos casos, resulta d’una urgència total posar ambdós temes sobre la taula amb l’objectiu de garantir una bona utilització dels recursos públics i preservar a l’hora el mercat lliure de la publicitat privada convencional.

En el cas de l’Hospitalet, ambdós qüestions son fonamentals. En primer lloc perquè no està regulada —i caldria fer-ho— la inserció de publicitat convencional en els mitjans públics que edita i controla l’equip de govern i, en segon lloc, perquè no hi ha cap mena de transparència en les línies que regeixen la inserció de publicitat institucional en els mitjans privats. Així, doncs, els mitjans de comunicació públics de l’Hospitalet gaudeixen d’un sobre-finançament (perquè fan servir ingressos públics i ingressos privats) que li garanteixen una situació de monopoli en limitar molt substancialment que la publicitat convencional privada pugui anar als mitjans privats i els ajudi a finançar-se per garantir la seva viabilitat econòmica.

D’altra banda, hi ha una opacitat flagrant en la distribució de recursos públics a mitjans de comunicació submisos i aduladors i no hi ha cap mena de control sobre les raons objectives que podrien aconsellar aquest tipus de finançament extemporani.

Sobre tots dos aspectes, que influeixen molt en la viabilitat informativa dels mitjans públics i respecte de l’existència de la informació crítica, caldria posar l’accent per tal d’obligar al govern municipal a ser més curós en aquests àmbits: els diners que rep de la publicitat convencional els resta objectivament als mitjans privats i els diners que adjudica als mitjans obsequiosos afavoreixen de manera general una informació servil.

Hem volgut fer una petita anàlisi del paper de la publicitat privada en el darrer número del “Diari de l’Hospitalet” que s’acaba de repartir aquests dies. Conté 32 pàgines, de les quals gairebé 15 son, en conjunt, de publicitat privada i publicitat institucional. La publicitat privada ocupa més de 7 pàgines globals interiors, a banda d’un faldó de portada i la contraportada, mentre que la institucional ocupa una mica més de 6 pàgines globals. Això vol dir que el 45,3% del contingut del mitjà és publicitat i al voltant del 25% publicitat privada, que ha d’ajudar molt al finançament de les despeses globals (i que justament impedeix que qualsevol altra mitjà privat de la ciutat pugui competir amb igualtat de condicions que el mitjà públic).

Un altre dia, quan poguem consultar les xifres públiques de subvencions publicitàries a mitjans aliens que haurien d’estar disponibles al portal de transparència —i que probablement hi son però costen de localitzar—, informarem en detall als nostres lectors.

Famílies, direcció i consell escolar alerten de l’impacte que tindria el tancament en un municipi amb manca de places educatives

Totes les parts afectades es van reunir dilluns al Departament d’Enseyament.

La comunitat educativa de l’Escola Sanfeliu, a L’Hospitalet de Llobregat, ha expressat la seva profunda preocupació davant la situació actual del centre i ha reclamat una solució urgent que en garanteixi la seva continuïtat. L’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) i el Consell Escolar, amb el suport del professorat i del conjunt de famílies, defensen el manteniment d’un projecte educatiu arrelat al barri des de fa més de sis dècades.

Dilluns passat totes les parts (famílies del centre, docents, propietat i el Deaprtament d’Educació) van mantenir una reunió a la seu de la Conselleria per buscar una solució que els pares només veuen en la continuïtat del centre. Els propietaris van anunciar no fa gaires dies el tancament de l’escola al juny per motius de salut.

Aquesta reunió encara no ha donat una solució definitiva segons ha explicat una de les mares afectades: “Tenim una bona impressió, però tot i això hem d’esperar”. El proper dilluns dia 27 hi haurà una nova tobada de totes les parts. La titularitat no pot continuar i no pot fer un traspàs perquè els edificis no compleixen la normativa actual. “Està a les mans de l’administració trobar una solució”, assenten les famílies.

Algunes de les alternatives que es plantejant es cedir la gestió a tercers. Un altre que es converteix en escola pública i que podria ubicar-se a l’antiga escola Joanot Martorell. I sinó que es mantigui als edificis actuals amb la continuïtat de l’aplicació de l’excepcionalitat com fins ara. Pel Departament, el tancament es l’ultima opció que ha sigut trasmesa a les famílies

60 anys d’història

Amb més de 60 anys d’història, l’Escola Sanfeliu s’ha consolidat com un referent educatiu i social al barri, contribuint de manera significativa a la cohesió comunitària i a la formació de diverses generacions d’alumnes. La seva trajectòria ha estat marcada per una educació de proximitat, basada en valors com la convivència, el respecte i la inclusió, elements que, segons la comunitat educativa, serien difícils de reproduir en altres centres.

La possible afectació del centre tindria un impacte directe sobre 159 alumnes i les seves famílies, moltes d’elles arrelades al barri des de fa anys. Segons denuncien, el context actual del municipi està marcat per una elevada pressió sobre la xarxa escolar, amb una manca estructural de places que dificultaria enormement la reubicació d’aquest volum d’alumnat sense agreujar encara més la situació existent.

En aquest sentit, la comunitat educativa recorda que el dret a l’educació ha de ser una prioritat i que qualsevol decisió ha de garantir el benestar emocional i l’estabilitat dels infants. Alerten que un eventual tancament no només suposaria un problema logístic, sinó també un fort impacte en el desenvolupament personal i social dels alumnes, que es veurien obligats a trencar vincles consolidats amb companys, docents i el seu entorn més immediat.

L’Escola Sanfeliu no és només un edfici

Aquest sentiment és compartit per moltes famílies del centre. Una mare ha volgut posar veu a aquesta preocupació col·lectiva: “Avui no parlo només com a mare, sinó com a part d’una comunitat que es resisteix a desaparèixer. L’Escola Sanfeliu no és només un edifici, és història i memòria. Durant més de cinquanta anys ha format persones i ha educat generacions senceres, creant vincles humans que no es poden mesurar amb números”.

En el seu testimoni, destaca també el valor quotidià de la convivència dins del centre: “Aquí no hi ha anonimat. Els infants creixen junts, els grans cuiden dels petits i aprenen a respectar-se i ajudar-se. No només s’hi ensenyen assignatures, s’hi ensenya a ser persona. Això no es pot traslladar d’un centre a un altre com si res”.

La mateixa mare subratlla el vincle intergeneracional que representa l’escola: “Molts de nosaltres també vam ser alumnes d’aquesta escola. Hem caminat pels mateixos passadissos que ara recorren els nostres fills. Això crea un sentiment de pertinença molt profund. Aquesta escola és part de la nostra identitat i del nostre barri”.

Així mateix, posa en valor la tasca del professorat: “Els mestres no només ensenyen, cuiden i acompanyen cada infant amb una dedicació que va molt més enllà de la seva feina. Cada nen és important, és únic. Fins i tot quan marxen a l’institut, continuen sent ‘els seus nens’”.

El tancament suposaria “trencar una comunitat”

La comunitat educativa insisteix que el tancament del centre suposaria “trencar una comunitat” i dispersar un model educatiu construït durant dècades amb esforç i compromís. Recorden que es tracta de 159 infants, “159 històries i 159 motius per trobar una solució”.

Per tot plegat, exigeixen preservar tant la continuïtat del centre com el seu projecte educatiu. També reclamen que s’escolti la veu de les famílies, del professorat i del barri abans de prendre qualsevol decisió definitiva.

En aquest context, s’han iniciat converses amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i amb l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat, amb l’objectiu d’explorar totes les vies possibles per donar una resposta adequada a la situació.

La comunitat educativa afronta aquest moment amb responsabilitat i voluntat de diàleg, però amb un missatge clar: no reclamen privilegis, sinó “sentit comú” i el reconeixement del valor social i educatiu que representa l’Escola Sanfeliu. Consideren que la seva continuïtat és clau no només per a les famílies afectades, sinó per al conjunt del municipi.

Respecte a l’habitatge, primer estan les ciutats del Primer Món, on poc o molt, els seus ajuntaments asseguren un sostre per a tothom; després estan les del Tercer Món, on paradoxalment tothom dorm sota cobert, probablement pel baix preu de l’habitatge o del sòl; i finalment, com en moltes altres coses, està l’Hospitalet…

Fa temps ens vam assabentar d’un desnonament d’una crueltat inhumana. De fet quasi tots els desnonaments ho són, principalment els que tenen a veure amb fons voltors.

La historia parteix d’un habitatge de CaixaBank, o, millor dir “recuperat” per aquest banc, després de que la família no pugues fer front a la hipoteca. En aquests casos, el propietari perd tot el que ha invertit a casa seva, és a dir, l’entrada que va aportar, les quotes mensuals i les despeses de notaria, però també els interessos de demora, les costes judicials i els honoraris dels advocats. En poques paraules, amb els desnonaments tots guanyen, principalment el banc, a costa del propietari. Tot això en un món falsament lliberal, on el banc va prestar els diners després d’haver estudiat les finances del que li donava, i garantit que el cost de l’habitatge era inferior al préstec, també després que el responsable o, millor dir mercenari, del banc assegurés, mai de manera escrita, però aprofitant la seva aparença de saviesa omnipotent, que el seu habitatge en pocs mesos pujaria de valor. Tot això és tan conegut per a tothom que ens estalviarem d’enllaçar les diferents normatives i lleis que tant demostren el que diem, com l’estafa institucional que aquestes defensen.

Doncs sí, una família que va passar de falsament propietària del seu habitatge, a inquilina del mateix amb un lloguer més o menys social, brindat generosament per la mateixa entitat que li va treure l’habitatge. Si tot fos així, la majoria de la gent pensaria: encara gràcies, després de tot aquesta família va creure que el món és oregen i que podia viure del conte; oblidant, gràcies al discurs dels governs que es diuen progressistes i uns mitjans de comunicació emparrats a culpabilitzar al perdedor, la realitat, és a dir, que aquesta família ha sigut estafada pel banc i la mateixa societat que la culpabilitza. Però no tot és així, el banc, no satisfet amb el resultat, ha decidit recuperar l’habitatge per fer un bon negoci amb ell; i la millor manera és vendre’l a un fons voltor, curiosament del mateix banc, just quan el contracte de lloguer “més o menys social” està a punt de vèncer. Òbviament, surt més a compte vendre’l o llogar-lo com a pis turístic, que els seus antics propietaris hi segueixin vivint.

Això és el que li havia de passar, el passat nou de març, a una família d’un pare amb una malaltia terminal, i una mare amb tres fills menors, a més d’una major d’edat amb un nadó, que vivien -no es sorprenguin, això és l’Hospitalet- a un habitatge de 45 m². Nosaltres no ho jutgem, cadascú viu com pot i, malauradament, tots sabem que a molts barris de l’Hospi els habitatges de 45 m² i encara menys és bastant comú, així com que hi visquin famílies nombroses. Però deixant de costat aquest tema, la maleïda crueltat, ja no només del sistema, sinó del propi banc i el seu fons voltor, pretenia expulsar a la família, com hem dit el nou de març, que els companys de la PAH Ciutat de l’Hospitalet van aconseguir aturar, amb el suposat que la família estava a punt de rebre un habitatge de la taula d’emergència, donant-li a la família el preciós temps perquè el pare pogués marxar en pau i a casa seva, el dotze del mateix mes, és a dir tres dies després.

A la família li van donar tres mesos per resoldre la seva situació, que un cop passats haurà de marxar, se suposa que tres dies a una pensió de Gavà, que és el que sol donar l’Ajuntament de l’Hospitalet. Òbviament, aconseguir un habitatge de la taula d’emergència és una quimera. Si fos a un altre ciutat pot ser que sí, però estem parlant de l’Hospi i això ho canvia tot. De fet, hi cap la possibilitat que els serveis socials amenacin a la família d’avisar a la DGAIA, un costum de la que algun dia hem de parlar.

Al nostre veure, i malauradament també el de la majoria, és més fàcil que Netanyahu acabi empresonat per genocida, que els serveis socials de l’Hospitalet trobin un habitatge per aquesta família.

La solució que ha previst el govern local és evitar les cues al carrer i obrir el recinte de La Farga

Des del dijous de la setmana passada, l’Oficina d’Atenció Ciutadana del carrer Girona on cal sol·licitar informació general, el certificat d’empadronament o l’informe de vulnerabilitat, ha estat saturada amb llargues cues a totes hores —des de primera hora del matí fins a les set de la tarda— sense que s’hagi pogut atendre a totes les persones que ho necessitaven. Aquest mateix procés s’ha produït a la majoria de municipis de l’àrea metropolitana però a l’Hospitalet, on la població immigrada i en molts casos en situació irregular és molt gran, la manca de previsió ha suposat que moltes de les persones interessades hagin hagut de fer cues de fins a 8 o 9 hores. La situació de caos, que els mateixos treballadors de les oficines han posat de manifest als seus respectius càrrecs directius, ha provocat que el govern local hagi anunciat que durant els propers nou dies laborables, a partir d’aquest mateix dilluns, s’habilitin unes oficines provisionals dins el recinte firal de La Farga, amb entrada pel carrer Barcelona, per tal d’evitar l’espectacle de les cues inacabables al carrer.

Fruit de la mateixa improvisació, aquest dilluns les oficines només funcionaran a partir de les 10 del matí i fins a les 7 de la tarda, mentre que la resta de dies, fins el dijous 30, estaran obertes de 9 a 19 h. Justament a partir d’aquest dilluns s’inicia la tramitació presencial amb cita prèvia que des de dijous passat només es podia fer telemàticament. Això comportarà previsiblement més afluència d’afectats, que haguessin convertit en un espectacle l’allau de gent davant de les oficines del carrer Girona.

De fet, no ha transcendit només que l’habilitació de les oficines dins del recinte de La Farga, fonamentalment per evitar les cues al carrer, però no sembla que això hagi suposat en reforç extraordinari del servei d’atenció. La regidora de la Ciutat de Drets va explicar al canal oficial del govern que “amb aquest dispositiu volem donar un missatge de calma… creiem que es pot donar una resposta ordenada a aquesta situació”. El que interessa doncs, és evitar la impressió que això és un caos, habilitar un espai interior de manera que no estiguin al carrer i puguin disposar de serveis les persones afectades, i mantenir-ho només fins al dia 30 quan ja es preveu que hagi baixat la pressió. A partir d’aquest dia s’ha anunciat que es reforçaran les Oficines d’Atenció Ciutadana i les seus de les regidories de districte al menys fins al 30 de juny.

L’obtenció del certificat d’empadronament per aquells ciutadans que tenen residència oficial a la ciutat es pot aconseguir de manera presencial, per internet o per telèfon. No cal dir que per tramitar-ho via internet s’ha de disposar de l’IdCAT mòbil o tramitar-lo a la web de l’idcat (idcat.aoc.cat), mentre que per telèfon s’ha de trucar al 010. Ja està tot explicat, de manera que la gent prefereix fer cua. Doncs bé, el reforç extra durarà, de fet, 9 dies.

El grup municipal de Vox s’ha queixat del “col·lapse total de les oficines”. La resta de forces d’oposició, fins ara, silenci.

El tradicinal manifest de FIC crida a “l’inici d’un moviment unitari d’acció”.

El passat dijous, Foment de la Informació Crítica (FIC) de L’Hospitalet va celebrar la seva tradicional Festa del Pensament Crític, una cita anual que anteriorment es coneixia com a Festa de l’Esperit Crític i que es va modificar a proposta d’un soci de l’entitat. A l’acte, celebrat a la seu de l’associació, hi van assistir una trentena de persones, entre les quals hi havia alguns dels homenatjats en la Nit dels Insurrectes del passat mes de febrer.

La jornada es va iniciar amb una exposició de les activitats desenvolupades durant l’últim any, des de l’abril anterior, coincidint amb la darrera edició de la festa. Mitjançant una presentació en PowerPoint, es va fer un repàs detallat de la feina realitzada, incloent-hi les peticions de paraules als Plens municipals presentades —tant les acceptades com les denegades— i les accions de protesta impulsades per l’entitat davant la negativa de l’equip de govern a concedir torns de paraula, emparant-se en un reglament considerat obsolet.

Durant la presentació també es van mostrar imatges de la darrera NIt dels Insurrectes, en què es van homenatjar Leandre Gassól, a títol pòstum; Xaro Castillo y Agustín Fructuoso, i el moviment de la Marea Blanca/Marea Pensionista. Només van poder assistir representants d’aquest últim col·lectiu, als quals se’ls va lliurar un pendrive amb un àlbum fotogràfic de l’acte i la revista en format PDF. La representant de Leandre Gassó no hi va poder assistir per motius de salut, mentre que Xaro Castillo i Agustin Fructuoso no es trobaven a Barcelona. L’entitat farà arribar els obsequis corresponents als absents en els pròxims dies.

El repàs d’activitats va continuar amb la menció a la conferència que va oferir l’any passat el periodista, professor i Degà de del Col·legi de Periodistes, Josep Carles Rius, amb motiu de la presentació del seu llibre “Periodisme i democràcia en l’era de les emocions”, en què analitza la situació actual dels mitjans de comunicació i de la professió de periodista. Aquest acte es va organitzar en commemoració del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, celebrat el 3 de maig de l’any passat.

Una altra de les iniciatives destacades va ser la celebració del Dia de la Democràcia, centrada en la problemàtica de l’habitatge a L’Hospitalet. En aquest debat hi van participar diversos actors rellevants, com Antoni García, president de la Taula Local de l’Habitatge, que va exposar les conclusions del darrer estudi elaborat. També hi van intervenir representants del Sindicat de Llogateres, la portaveu de la PAH Ciutat de L’Hospitalet, la presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de L’Hospitalet i el portaveu de la Plataforma Veïnal contra l’Especulació Immobiliària.

El transport públic a la ciutat també va ser objecte d’anàlisi en el marc del cicle Factoria d’Idees. En aquesta sessió hi van participar representants sindicals de CC.OO., CGT i UGT, que van exposar les dificultats derivades de la gestió d’una empresa concessionària que va obtenir l’explotació de les línies d’autobús amb una oferta econòmica molt baixa.

També es va exposar a quines taules i entitats participava FIC que actualment té 70 socis i una petita explicació de l’increment de sección a l’Estaca, el mitjà digital de la nostra associació que desde fa més d’un any publica una noticia diaria.

L’acte va concloure amb la lectura d’un manifest per part de Justo Herrera, titulat “Manifest-Crida per l’inici d’un moviment unitari d’acció”, un document ja tradicional en aquestes celebracions. El text analitza la situació política actual i proposa “un moviment unitari, de debat polític-electoral d’unitat de les forces de progrés, capaç d’elaborar un programa electoral basat en els eixos que més preocupen la ciutadania. El que resulti d’aquest ampli moviment no ha de crear divisions sinó propostes conjuntes d’acció. Si s’hi pot arribar a una sola candidatura unitària de consens, perfecte. Si és impossible, tampoc no passa res. L’objectiu és confluir, convergir, treballar plegats en la preparació i guanyar les eleccions entre tots plegats. L’objectiu és canviar el govern i, en qualsevol cas, impedir un govern alternatiu que reforci encara més les polítiques que el govern actual ha defensat al llarg dels anys. No ens creiem les etiquetes perquè seria difícil trobar un  govern que amb unes sigles enganyoses hagi fet tan de mal a la ciutat”.

Podeu llegir el manifest sencer en aquest enllaç: Manifest-Crida per l’inici d’un moviment unitari d’acció

Entre els comentaris que van haver desprès de la lectura del manifest, destaca el que va fer Miguel Mansergas, representant de la Marea Blanca/Marea Pensionista en què va fer una crida a la participació a les entitats ia la defensa de tot el sector públic on va destacar davant de tot per la Sanitat i va reivindicar la construcció d’un hospital al sector nord de la ciutat.

Per cloure la jornada, es va oferir un refrigeri als assistents, que van poder continuar compartint impressions sobre els temes tractats durant l’acte, d’aproximadament una hora de durada. També es va repartir la revista dels Insurrectes i es va exposar una mostra dels llibres editats pel FIC fins avui. Finalment, es va recordar que durant el primer semestre de l’any es distribuirà el llibre corresponent al 2025, dedicat a les onades migratòries.

Un estudio concluye que L’Hospitalet presenta una alta exposición al ruido, típica de áreas metropolitanas densas y reclama que en la planificación urbana se tenga en cuenta este factor

Las asociaciones reclaman mayor control institucional, campañas de concienciación y participación ciudadana para proteger la salud y los derechos fundamentales frente al aumento del ruido ambiental

Las asociaciones vecinales han vuelto a alzar la voz con motivo de una jornada de concienciación que se celebra cada mes de abril desde 1996, destinada a visibilizar los efectos de la contaminación acústica y promover la protección de la salud auditiva. A través de un comunicado, advierten de que el ruido no solo es una molestia cotidiana, sino un problema de salud pública ampliamente infravalorado tanto por la ciudadanía como por las administraciones.

El próximo día 29 de abril se celebrará en el Centro Municipal de La Florida Ana Díaz, una jornada para conmemorar el Dia Mundial Contra el Ruido organizada por la Federación de Asociaciones de Vecinos de L’Hospitalet junto con la Asociación de Vecinos del Distrito IV.

Los niveles de ruido en L’Hospitalet están regulados por la normativa municipal y autonómica, adaptándose a la legislación de la Generalitat. Generalmente, se permite un máximo de 55-60 dB(A) de día y 45-50 dB(A) de noche en zonas residenciales, aunque estos varían según la zona. El Ayuntamiento ofrece un GeoPortal para consultar límites por calle. 

Estudio municipal

En un estudio realizado por el Ayuntamiento de L’Hospitalet en el 2021, con la asistencia técnica del Institut Cerdà,  con el nombre de “Memoria Tècnica de l’actualització del Mapa de Capacitat Acústica de l’Hospitalet de Llobregat” (Desembre de 2021), asegura que los problemas detectados ponen de manifiesto varias dificultades: Muchas zonas residenciales están cerca de grandes infraestructuras, lo que reduce su protección real. Dificultad para crear transiciones suaves entre zonas tranquilas y ruidosas. Existen muchos equipamientos sensibles (escuelas, hospitales) a menudo están expuestos a ruido elevado y una ciudad sin zonas rurales ni espacios naturales tranquilos.

El estudio concluye que L’Hospitalet presenta una alta exposición al ruido, típica de áreas metropolitanas densas. Pero tambien añade que el principal problema acústico de la ciudad es el tráfico y en la planificación urbana se debe integrar el control del ruido como prioridad

Según denuncian los representantes vecinales, la mayoría de la población convive de forma habitual con niveles de ruido perjudiciales sin ser plenamente consciente de sus consecuencias. Este desconocimiento generalizado, sumado a lo que califican como una “insensibilidad institucional”, ha derivado en una insuficiente protección de la salud de las personas frente a este tipo de contaminación ambiental.

Las entidades vecinales subrayan la necesidad urgente de impulsar campañas de sensibilización respaldadas por datos científicos y sanitarios. Estos estudios, aseguran, evidencian efectos preocupantes que van más allá de la incomodidad. Entre ellos, destacan el impacto directo del ruido en el organismo humano, que actúa como un factor de estrés capaz de provocar aumentos en la presión arterial y alteraciones en la frecuencia cardíaca. La exposición prolongada, añaden, puede desembocar en patologías más graves como la hipertensión o enfermedades cardiovasculares.

Afectaciones a la población infantil

Las asociaciones de venc9os, en un comunicado, también pone el foco en la población infantil, uno de los colectivos más vulnerables ante la contaminación acústica. Diversas investigaciones han relacionado el ruido con problemas cognitivos, dificultades de aprendizaje y una disminución significativa del rendimiento escolar. En este sentido, las asociaciones alertan de que el impacto del ruido no solo afecta al presente, sino que condiciona el desarrollo futuro de las nuevas generaciones.

Asimismo, advierten de los efectos del ruido del tráfico urbano, al que vinculan con trastornos como la ansiedad y la depresión. Además, señalan que la contaminación acústica está asociada a un incremento de los ingresos hospitalarios urgentes por enfermedades neurológicas como la esclerosis múltiple, el Parkinson o la demencia. Incluso, indican, existe una relación entre el ruido del tráfico y el aumento de la mortalidad por diversas causas.

A estos problemas se suma el impacto en la salud mental. Las asociaciones vecinales destacan un mayor riesgo de hospitalizaciones urgentes vinculadas a trastornos mentales en entornos con altos niveles de ruido, lo que refuerza la idea de que la contaminación acústica es un factor de riesgo que debe abordarse con seriedad.

Desde una perspectiva jurídica, el comunicado también pone de relieve que el exceso de ruido puede vulnerar derechos fundamentales, como el derecho a la intimidad y la inviolabilidad del domicilio, especialmente durante el horario nocturno. En este sentido, consideran que no se trata solo de una cuestión ambiental o sanitaria, sino también de una problemática que afecta a los pilares básicos del Estado de Derecho.

Las asociaicones reclaman actuaciones decididas

Ante esta situación, las asociaciones reclaman una actuación decidida por parte de las administraciones públicas, especialmente a nivel municipal. Consideran imprescindible que los ayuntamientos ejerzan de forma eficaz sus competencias en materia urbanística, control ambiental y disciplina, con el objetivo de prevenir, evitar y reducir la contaminación acústica tanto en entornos urbanos como rurales.

Entre las medidas propuestas, destacan la implementación de planes de inspección más rigurosos, dotados de los recursos técnicos y económicos necesarios. También exigen un aumento de las mediciones oficiales de ruido en los domicilios a lo largo de todas las franjas horarias, así como una actuación rápida ante los incumplimientos de la normativa, mediante sanciones efectivas cuando sea necesario.

Por último, insisten en la importancia de garantizar la transparencia en materia de información ambiental, de modo que las personas afectadas puedan conocer sus derechos y actuar en su defensa. Asimismo, subrayan la necesidad de fomentar la participación ciudadana en la gestión de los conflictos derivados del ruido, especialmente aquellos relacionados con el uso intensivo del espacio público para actividades de ocio, cuya regulación horaria, consideran, debería ser más estricta.

Con este llamamiento, el movimiento vecinal busca situar la contaminación acústica en el centro del debate público y promover soluciones que permitan mejorar la calidad de vida y la salud de toda la ciudadanía.

El títol diu petita crònica, i això correspon a allò que podreu llegir tot seguit. Però cal tenir present que un desnonament no és mai petit; darrera de cada pas judicial hi ha mesos, dies i nits de nervis, de patiment per les persones afectades; i sigui quin sigui el resultat del procés, cada desnonament provoca danys físics i morals a les que perden el seu lloc on viure.

La crònica, en aquest cas petita, el del desnonament que aquest dimecres 15 d’abril ha patit una veïna del barri de Santa Eulàlia, l’Olga Matute i les seves dues filles, una d’elles menor d’edat.

El jutjat havia convocat el desnonament per les 9 del matí. Mitja hora abans un grup de veïnes i de membres del Sindicat d’Habitatge de la ciutat i també de l’associació veïnal del barri, s’han començat a aplegar a la porta de l’edifici del carrer Comerç 18, allà on fa més de vint anys hi ha viscut l’Olga. Ella mateixa ha baixat també al portal de casa seva per agrair el suport i esperar la comitiva judicial.

Membres dels grups municipals d’oposició al Consistori, menys Vox, han aparegut per mostrar el suport a la veïna de la ciutat. Cap membre o representant de l’Alcaldia i de la regidoria del districte ha decidit de ser-hi: sembla que son absències habituals.

Mentre tant, a punta i punta del carrer han aparegut unes parelles de Mossos que, poc desprès, han decidit posar unes cintes per tallar el pas peatonal als dos cantons del numero 18 del carrer. Uns minuts desprès ha aparegut una persona, que ha dit que era el manyà, que ha volgut fotografiar el portal per tal de demostrar que era allà, preparat pel que calgués.

Poc desprès, ja gairebé a ¾ de 10 ha aparegut en un taxi la comitiva judicial encarregada del cas i una  representat del fons propietari de l’habitatge. Representats del Sindicat d’Habitatge i l’advocat de l’Olga han anat a trobar-los per tal de buscar alguna solució negociada per evitar l’imminent desnonament.

Han començat a parlar o a negociar a l’altre cantó del carrer, mentre el veïnat agrupar ala porta començava a cridar contra el desnonament i reivindicat el dret a l’habitatge. Una estona desprès, el grup negociador ha decidir anar a prendre un cafè per poder parlar amb més tranquil·litat, to i esperant, segons han dit, l’arribada de l’equip de mediació dels Mossos.

Més d’una hora desprès, el grup que estava negociant ha tornat del cafè, al mateix temps que han arribat la parella de l’equip de mediació dels Mossos que s’han afegit al grup negociant. Poc desprès, s’han acostat al portal on hi era el grup de veïnes i han comunicat que no hi havia acord amb el fons propietari de l’habitatge.

Quasi immediatament han aparegut unes sis furgonetes dels Mossos, amb uns fort grup de Mossos amb casc i porres a les mans. Han estat una estona fet maniobres carrer amunt i avall, tot barrant el pas d’una vorera a l’altre amb una línia creada amb les furgonetes. Al fons del carrer s’han sentit algunes paraules poc intel·ligibles fetes des d’algun altaveu i, just desprès una línia de Mossos amb casc ha baixat per carrer, fent retirar les persones concentrades al portal de la casa o just al costat, mentre se’ls identificava policialment.

Tot seguit, comitiva judicial, Mossos i l’Olga, que a més pateix una malaltia degenerativa, han entrat a l’edifici i l’Olga i la seva filla gran recollien com podien algunes de les pertinències i sortien al carrer. Sense altre opció, l’Olga ha anat personalment a la seu del Districte per demanar una solució d’on viure.

Fins aquí la petita crònica, però el procés per arribar fins aquest punt ha estat força més llarg i dolorós.

Fa més d’un quart de segle, l’Olga va crear la seva família, recordeu, dues filles, comprant el pis on ha viscut fins ara, amb hipoteca bancària. Es va separar de la parella, va perdre la feina i va començar a tenir dificultats per fer front als rebuts de la hipoteca. Va aconseguir un acord amb el Banc de Sabadell de fer-ne  dació en pagament, mentre el banc li va oferir un lloguer social pel mateix pis. Poc desprès, el Banc de Sabadell  va vendre el pis a un fons d’inversió: Promotoria Coliseum Real State SL.

Ara fa uns dos anys, el 2024 el fons d’inversió va decidir no renovar el contracte de l’Olga, per mitjà d’un burofax, que ella assegura no va rebre mai. En les discussions posteriors el fons va oferir a l’Olga dos mil euros per abandonar l’habitatge, cosa que ells no va acceptar. Des de llavors hi ha hagut diverses amenaces de desnonament, que s’han anat aconseguint ajornar fins avui.

Avui mateix, amb poc temps de diferència i al mateix carrer Comerç hi ha hagut un altre desnonament el núm. 35. En aquest cas sembla que hi ha hagut un acord de darrera hora per evitar-lo. En tot cas, els desnonament són un a pràctica diària a l’Hospitalet, en la que el govern municipal no hi ol intervenir per evitar-los o per trobar solucions per les persones afectades. En el cas de l’Olga no es tracta de cap mena d’impagaments ni d’ocupacions, simplement i desgraciadament és el interès de la banca i dels fons voltor per seguir especulant i fent calaix del que és i hauria de ser un dret.

El passat divendres l’Estrella Ambrojo va presentar el seu últim llibre a un Barradas ple de gom a gom. Una presentació tan sorprenent com espectacular, carregada d’humor i d’històries personals i entranyables amb la col·laboració del públic; i amenitzada per tres cantants, que se’ns va fer curta i divertida.

No estic segur de quan la vaig conèixer, però com a mínim fa més de dotze anys, aturant, com no, el desnonament d’una família. Llavors ningú es podia imaginar que es convertiria en una escriptora d’èxit, ni tan sols ella.

Què la va impulsar a fer aquest pas?
La desesperació de veure l’horror imprès dins centenars d’ulls, de nens, mares i pares, amb les seves coses empacades precipitadament, sortint dels habitatges que fins feia unes poques hores, havien sigut les seves llars, sense cap lloc on anar, vigilats per policies i funcionaris judicials amb cara de pocs amics i mirades acusatòries. La necessitat d’apartar la seva ment de tanta crueltat i desesperança, encara que només fos uns minuts al dia.

Doncs sí, la maleïda llei que dona poder als bancs per sobre de la vida i el futur dels desafortunats, a l’Hospitalet ens va regalar una escriptora que s’ha anat superant llibre rere llibre.

“Cádiz, aquí y ahora”, tanca la trilogia que porta el mateix nom, Cádiz. Una novel·la d’intriga, aventura i amor, que, igual que les seves dues antecessores, a mesura que la llegeixes et va enganxant.

Entre 120 i 150 persones van assistir, el passat dissabte, a la presentació de la candidatura d’en Jaume Graells com a candidat a les pròximes eleccions municipals, que se celebraran el maig del 2027.

La presentació va estar al càrrec de la secretària general d’Esquerra Republicana, Elisenda Alamany, que va fer un breu resum del que significa el partit per a Catalunya, ressaltant el seu caràcter municipalista i integrador de diferents sensibilitats dins l’esquerra.

Tot seguit, en Jaume Graells va recordar la incapacitat del govern municipal de gestionar una ciutat que, per culpa de la seva incompetència, viu en una emergència permanent en tots els àmbits, des de la cultura i l’educació, passant per la sanitat i els serveis socials, fins a l’habitatge. Com a exemple ha assenyalat els 100 milions perduts per la ciutat, per la manca de capacitat de gestió abans esmentada.

Un cop fet aquest diagnòstic, que hem de reconèixer que qualsevol persona amb un dit de front i un pèl de criteri comparteix, va fer una proposta per recuperar la ciutat des dels barris, els comerços i la cultura, incidint, entre altres coses, en la creació de més escoles bressol, instituts, i recuperar la seguretat als nostres carrers.

Entre el públic vam poder veure a representants d’algunes entitats de la ciutat i de sindicats, entre ells el comitè d’empresa de Moventis.

Comunicat de premsa d’Esquerra Republicana – Esquerra Unida i Alternativa.