La majoria dels entrevistats es mostren satisfets de viure a la ciutat i al barri de residència i se senten molt identificats amb l’Hospitalet

L’habitual baròmetre d’opinió pública que encarrega l’Ajuntament de l’Hospitalet i que té un cost aproximat de 30.000 euros, explica, com ja és habitual, com de magnífica és la gestió municipal que aproven més de dos de cada tres entrevistats, amb un valoració mitjana del 5,5 sobre 10. Aquesta bona visió de la gestió coincideix amb l’aprovat de l’alcalde de la ciutat que obté un 5,3 sobre 10 i amb la satisfacció respecte de tots els serveis municipals, entre els quals les biblioteques i els mercats municipals son els més valorats amb un 7,4 de mitjana sobre 10, en el primer cas, i un 6,7 de mitjana, en el segon.

Tot el que L’Estaca i altres mitjans denuncien dia a dia des de fa mesos, queixes permanents de les entitats veïnals, els sindicats, les organitzacions polítiques i altres organismes ciutadans, aquestes queden absolutament desmentides pels resultats, excel·lents en termes generals, de l’enquesta que encarrega el govern.

Aquest any, el baròmetre ha preguntat també sobre les impressions dels ciutadans envers el Pla del Samontà, un pla sobre el qual les línies mestres s’ignoren del tot perquè no han estat prou explicitades. El que se sap del cert és que el Consorci per la Reforma de la Gran Via i el Samontà, que té una notable experiència en la gestió de les grans operacions immobiliàries de la ciutat, ho està treballant a fons i que el resultat que es preveu és la construcció en aquesta zona d’uns 1.200 habitatges en un barri de nova construcció on avui hi ha un territori buit i abandonat que s’alçarà a tocar del super-equipament del Nou Clínic. Aquests 1.200 habitatges i la retòrica municipal que parla d’un enllaç de bulevard nord-sud i de la recuperació d’algunes zones verdes al balcó de La Torrassa, també son molt ben valorats, segons l’enquesta, especialment pels veïns de Collblanc, La Torrassa, Pubilla Casas i La Florida.

I això fa que la majoria dels hospitalencs entrevistats es mostrin molt (un 18,1%) o bastant (un 39,4%) satisfets de viure a la ciutat i que encara un nombre superior estiguin molts contents del barri que tenen. Un percentatge semblant (64,3%) consideren que l’Hospitalet és una ciutat amb identitat pròpia i la majoria se senten molt identificats amb la seva gran ciutat.

Com s’ha dit, les biblioteques i els mercats municipals son els serveis millor valorats, però per sobre del 5 de mitjana també hi és l’oferta esportiva, la cultural i de lleure, l’enllumenat públic, el manteniment de parcs i jardins, els serves socials, la Guàrdia Urbana i la neteja de carrers.

A banda, els hospitalencs es mostren optimistes respecte del futur. I hi ha més optimistes que pessimistes i un nombre semblant als optimistes que veuen el futur més o menys igual. Pel que fa als principals problemes que detecten les famílies, la inseguretat ciutadana apareix en primer lloc, seguida de l’habitatge, la salut, l’economia i l’atur. Els problemes que es perceben genèricament tornen a posar la inseguretat en el primer lloc: la meitat gairebé dels entrevistats tenen aquest percepció, una mica estranya, tenint en compte que més o menys el mateix percentatge està molt o bastant satisfet de viure a la ciutat i al seu barri.

Pel que fa a l’adscripció ideològica, crida l’atenció que més de la quarta part dels entrevistats o son apolítics o simplement no responen, mentre que un de cada tres es consideren d’esquerres, un 10% de centre-esquerra, el mateix percentatge aproximat de centre pur, un 5% de centre-dreta i un 10% de dreta perquè no hi havia opció d’anar més enllà.

La majoria dels hospitalencs entrevistats es consideren tant espanyols com catalans, però també n’hi ha més que se senten més espanyols que catalans que no pas al contrari i dos de cada tres es declaren directament no independentistes.

L’estudi, fet per l’Institut Opinòmetre, es va fer durant la primera quinzena del passat desembre amb 1.500 enquestes a població major d’edat, residents al municipi d’almenys un any, i amb mostreig aleatori estratificat per barri de residència, edat, gènere i origen. Les enquestes van ser telefòniques i el nivell de confiança del 95,5% per un índex d’error del més/menys 2,5% en el conjunt de la mostra.

El rector de la UPC, Francesc Torres, ha firmado este jueves en l’Hospitalet un convenio con Santiago Ballesté, presidente de la patronal AEBALL para que ambas instituciones conecten el talento universitario con las necesidades de las empresas del sector industrial de l’Hospitalet y el Baix Llobregat, además de impulsar la innovación tecnológica y la formación continua. (Foto: Rector de la UPC, Francesc Torres y Presidente de la patronal AEBALL, Santiago Ballesté).

El campus del Baix Llobregat de la UPC, ubicado en Castelldefels, acoge las escuelas de Ingeniería Agroalimentaria y de Telecomunicaciones y Aeronáutica, además del Instituto de Fotónica, líder en Europa, y una incubadora de empresas bajo los auspicios de la Agencia Espacial Europea. Torres ha explicado este jueves en el Fòrum Empresarial del Llobregat, celebrado en el Hotel Porta Fira de l’Hospitalet, que la UPC realiza investigación profunda, pero “la aplicamos a proyectos concretos con impacto”. Y ha subrayado Agrotech, el centro específico de Tecnología Agroalimentaria donde trabajan 60 investigadores en 16 grupos de trabajo relacionados con el sector.

El tradicional sector agrario sufre un grave problema de relevo generacional, pero con la incorporación de maquinaria, drones, inteligencia artificial, visión por satélite y otras tecnologías, el rector señala que es más atractivo. Las materias en las que trabaja Agrotech orientadas a la producción agrícola, la transformación, distribución y consumo humano, son la producción vegetal (horticultura, Invernaderos, protección de cultivos), agricultura de precisión (robótica, sensorización y teledetección), digitalización (ciencias de datos, comunicaciones, inteligencia artificial), sostenibilidad (análisis de impacto, gestión del agua, energías renovables) y valorización (biomateriales, fibras vegetales y economía circular).

También en Agrópolis han comenzado a combinar el sol y la huerta en la primera planta agricoltaica monotorizada de Cataluña, en la que se genera energía solar y con la sombra que provocan las placas fotovoltaicas se realizan distintas prácticas. En estos momentos hay 150 empresas del sector agroalimentaria incorporadas a Agrotech. El nuevo grado en ingeniería y gestión de empresas agroalimentarias con componentes tecnológicas y de formación en economía para gestionar mejor las explotaciones también es otra de las aportaciones del campus de Castelldefels de la UPC junto al Parque Agrario del Baix Llobregat.

El campus de formación profesional en automoción e industrias auxiliares del motor de Martorell también es otro referente del territorio que ahora lidera la UPC tras el preacuerdo suscrito por esta universidad con el Departamento de Empresa de la Generalitat y los responsables de Formación Profesional y del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).

La UPC apuesta por la robótica

El rector de la UPC, Francesc Torras, cree que es más práctico competir en nichos útiles para nuestra industria, como la robótica, que “será una revolución en los próximos 10 años, aunque ahora no esté de moda”. En este sentido, ha recordado la existencia del Instituto de Robótica que la UPC tiene en su campus norte, del que ha dicho que es el cuarto o quinto mejor del mundo y que tiene capacidad de realizar aplicaciones en las industrias de l’Hospitalet y Baix Llobregat aportando ventajas competitivas en muchos ámbitos.

Torres se ha mostrado partidario de “ser más práctico y menos sexy” y no apostar en investigación cuántica y chips “porque es muy difícil competir con China en materia de inteligencia artificial”. En ese sentido, aboga por “focalizarnos en la industria que tenemos y que ya cuenta con experiencia y mercados definidos, tanto del sector agroalimentario, como de la tecnología de la salud, el sector químico, la madera, el agua, la tecnología del deporte e incluso las artes escénicas.

Por eso la UPC facilita formación orientada a esos campos con el objetivo de incorporar tecnología y profesionales y mantener la competitividad. “La IA nos afecta a todos, pero la carrera la hemos perdido, aunque debemos utilizarla porque es una herramienta que sirve para mejorar competitividad de los negocios”. De ahí su apuesta por la robótica “y no competir en lo que está de moda, sino qué nichos que son útiles para nuestra industria, ya que la robótica protagonizará una revolución en los próximos 10 años”. El rector ha concluido el coloquio con la sentencia de que “el café para todos es la miseria para todos y por eso, si queremos ser competitivos, tenemos que focalizarnos en los productos que ya dan beneficios a nuestras empresas”.

Francesc Torres es catedrático ingeniero en telecomunicaciones y dirige el departamento de teoría de señales de telecomunicación. Inició su carrera en la Agencia Espacial Europea y participó en el lanzamiento del primer satélite español con el proyecto ESA-SMOS de un grupo de investigación en teledetección, además de estar un año sabático en la NASA en 2006.

La UPC ha cumplido recientemente 50 años de existencia y es la universidad de referencia tecnológica, ciencias y arquitectura de Cataluña y del resto de España. Cuenta con siete campus, 18 escuelas de formación con 30 departamentos y 141 grupos de investigación profunda. En total, dispone de 3.703 profesores, 2.279 personal de apoyo y un presupuesto de 435,6 millones anuales. De sus aulas se han graduado 150.000 personas a un ritmo de alrededor 3.000 egresados anuales.

Su conexión con la industria es relevante, al contar con 6.129 estudiantes en prácticas, una circunstancia que posibilita que “no tengamos bolsa de trabajo, porque el grado de empleabilidad es del 94,7%”, ha dicho el rector. En materia de liderazgo en innovación, la UPC es la 35 del mundo y la 94 en aplicaciones industriales, siendo la primera universidad tecnológica de España y la 22 de Europa. También es tercera en España en captación de recursos europeos para la investigación, tras el CSIC y Tecnalia del País Vasco.

En el seu moment l’equip de govern va assegurar que les obres començarien a finals del 2023 o a principis del 2024 per acord amb la Generalitat

La construcció i la posada en funcionament del Centre d’Assistència Primària (CAP) de la barriada de Sant Josep està prevista per a finals del 2029, segons ha manifestat la consellera Olga Pané, en resposta a una pregunta que ha realitzat el grup parlamentari d’ERC. Al 2022, el conseller Josep Maria Argimon en una trobada amb l’alcaldessa Nuria Marin, es va comprometre a que l’inici de les obres es produiria a principis del 2024. Segons la nova planificació ara es preveu que comencin al 2027, tres anys i mig després.

La construcció del nou centre d’atenció es preveu fer en dues fases: la primera correspon a les obres d’arqueologia, que es licitaran un cop es finalitzi el projecte actualment en redacció. Es treballa amb la previsió que aquesta primera fase d’obra es pugui iniciar a finals del 2026.

El projecte executiu corresponent a la segona fase de la construcció s’està redactant i es preveu que estigui enllestit i supervisat en el decurs del darrer trimestre del 2026. Aquest calendari situaria l’inici de les obres en el segon trimestre del 2027. La finalització, l’equipament i la posada en funcionament se situarien en el quart trimestre del 2029.

El projecte està recollit al Pla d’Inversions en Salut (PAIS) i es preveu el seu desenvolupament a través de l’empresa pública Infraestructura de la Generalitat de Catalunya, amb un import previst de 14,96 milions d’euros.

D’aquest projecte ja es va prometre la seva inauguració a finals del 2023 o principis del 2024. Avui es manifesta que el nou equipament no arribarà com a mínim fins a finals del 2029. Aquesta notícia ha creat un estat de desolació entre els veïns afectats.

Com ja va informar L’Estaca el 8 de febrer del 2025 el nou ambulatori estarà situat en un solar de 5.000 metres quadrats, cedit per l’ajuntament de l’Hospitalet al Departament de Salut, a la cruïlla entre les avingudes Isabel la Catòlica i Josep Tarradellas.

El nou ambulatori de Sant Josep servirà per esponjar l’ambulatori del Centre, situat a la Rambla Just Oliveras, on són atesos els usuaris de les dues barriades i que es troba en un alt nivell de saturació.

El nou CAP de Sant Josep també ubicarà el Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) i probablement substituirà el que existeix actualment al carrer Cobalto, que porta el nom de Pura Fernández. Aquest fet ha creat crítiques entre els veïns de Bellvitge que no volen que es tanqui i s’aprofiti per donar servei al barri. El Departament de Salut encara no s’ha definit sobre el futur d’aquest equipament. Els CUAP tenen la funció de servei d’urgències per a l’atenció primària i serveixen de filtre entre els ambulatoris i els centres hospitalaris.

Al solar on es construeixi el nou ambulatori de Sant Josep també s’hi vol instal·lar una segona base d’ambulàncies per al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Actualment hi ha una que està situada a l’Hospital de Bellvitge. Un altre servei que està previst que funcioni és el de Diagnòstic per la imatge.

També s’habilitarà un espai per a la donació de sang i plasma amb l’objectiu de facilitar i promoure al màxim aquestes accions. I comptarà amb equips especialitzats en benestar emocional, nutricionistes i fisioterapeutes. Tots aquests serveis es donen al CAP Just Oliveras que quedarà alliberat d’aquest volum quan s’habiliti el de Sant Josep.

L’entitat Perseu denuncia que l’edifici històric ha estat moneda de canvi en les negociacions entre l’Ajuntament i la Generalitat pel Biopol Gran Via

L’ associació Perseu en defensa del patrimoni històric de l’Hospitalet ha denunciat, a través d’un comunicat, la tebiesa de l’Ajuntament de l’Hospitalet envers el manteniment d’un bé patrimonial en risc evident que ha col·lapsat en part, a causa de les darreres ventades.

Es tracta de la Torre Gran, una de les últimes masies històriques que encara queden al sud de la Gran Via, molt a prop del riu Llobregat i d’una bassa de laminació, propietat de l’Agència Catalana de l’Aigua però declarat BCIL i per tant pretesament protegit, com a patrimoni històric de la ciutat. Aquest digital va avisar als defensors del patrimoni històric dies enrere, que una part de la paret de ponent de la Torre Gran havia col·lapsat probablement a causa de la ventada, arrossegant una part de la teulada i probablement tot el pis interior. La Torre Gran és una de les masies més grans del delta amb una façana principal de més de 20 metres, construïda l’any 1843 i abandona des de fa anys.

Els defensors del patrimoni local, absolutament indignats, es queixen que això no ha estat un fet casual perquè l’edifici estava en molt mal estat, amb escletxes a les parets i en alguns llocs sense sostre i s’havia reclamat insistentment a les diferents administracions una acció urgent per evitar la pèrdua d’aquest edifici històric protegit. L’entitat Perseu parla d’“una cadena de desídies, inaccions i excuses” i de la utilització com a moneda de canvi d’aquest edifici “en les negociacions entre l’Ajuntament i la Generalitat per les obres del soterrament de la Granvia i el BiopoLH”. “Convertir el patrimoni en moneda de negociació és —afegeixen— una pràctica intolerable que avui mostra les seves pitjors conseqüències.”

Recorden que “l’Ajuntament té la competència i l’obligació inexcusable de vetllar pel compliment de la legalitat urbanística. En el cas d’un Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), el consistori disposa d’eines d’inspecció, ordres d’execució i potestat sancionadora per garantir-ne la conservació. La inacció en el cas de la Torre Gran constitueix una deixadesa de funcions que ha permès un estat de ruïna il·legal, derivant en els greus danys patrimonials que avui denunciem.”

D’altra banda, adverteixen “que no permetrem cap intent de reduir o eliminar la protecció legal de la Torre Gran aprofitant-se del seu estat actual. El patrimoni no es pot gestionar deixant-lo caure per després justificar-ne la desaparició. Exigirem la reconstrucció i rehabilitació íntegra de l’edifici, ja que l’ensorrament és conseqüència directa d’una greu desídia de les administracions responsables, les quals estaven perfectament assabentades dels greus problemes estructurals que patia.” En aquest sentit afirmen amb contundència que seguiran lluitant amb determinació “per defensar el patrimoni de l’Hospitalet, denunciar les males pràctiques i per impedir que la història de la ciutat sigui sacrificada per la inacció i la irresponsabilitat institucional”. I asseguren que la Torre Gran “no és només un edifici: és memòria, identitat, història i patrimoni de tots els hospitalencs i hospitalenques”.

És per tot plegat que es mostren decidits a exigir responsabilitats polítiques al govern municipal “i legals per aquesta negligència flagrant i no descartem portar el cas a instàncies superiors perquè no quedi impune”.

Según un estudio, la ciudad necesitaría cerca de 3.000 plazas. Ahora mismo, apenas hay 300 plazas públicas para una población de 54.000 personas mayores de 65 años

Un nuevo frente ha abierto la Marea Pensionista/Marea Blanca de l’Hospitalet: la lucha para incrementar el número de residencias para personas mayores en la ciudad que sean 100% públicas. En la actualidad, solo existen tres, totalmente insuficientes y aunque existen más, muchas de ellas o son concertadas o son privadas.

Según los datos del Institut Nacional de Estadística del 2024, l’Hospitalet cuenta con una población de 44.739 personas de entre 65 y 84 años y 9.209 de más de 85 años. La suma de los dos grupos son 53.948 personas que representan un 20% del total de la población.

La Marea Pensionista/ Marea Blanca, homenajeada por FIC en la Nit dels Insurrectes por su labor por la lucha por la Sanidad Pública, se concentraron el lunes pasado junto al monumento de l’Acollidora donde leyeron un manifiesto. Además de las reivindicaciones por las pensiones y por una Sanidad Pública digna, añadieron un nuevo motivo de lucha: la reivindicación del aumento de las Residencias Públicas. “Se necesitan servicios públicos que acompañen a las personas mayores y a sus familias. L’Hospitalet, por desgracia, no dispone de equipamientos que satisfagan este derecho”, manifestó Miguel Angel Hernández, de la Marea y añadió: “La ciudad tiene una oferta muy limitada de residencias y de centros de día. La mayoría son privados o concertados”.

“Esta limitación de plazas de residencias públicas está provocando que muchas personas mayores, que necesitan atención continuada, no tengan ninguna posibilidad real de acceder a un recurso público, y se ven obligadas a buscar alternativas, que a menudo no pueden asumir económicamente. Cuando una plaza privada puede superar fácilmente los 2.000 euros mensuales, hablar de elección es una ficción, ya que muchas familias sencillamente no llegan”, dicen en el manifiesto.

En un primer momento, realizaran un estudio para analizar la oferta existente en l’Hospitalet: plazas públicas con gestión pública; concertadas (con convenios con la Generalitat) y privadas. A partir de aquí concretarán las acciones a llevar e incluso podrían poner en práctica una recogida de firmas. “Otros alcaldes nos prometieron que harían residencias para personas mayores en los terrenos de Cosme Toda. Ya se puede ver en qué se ha convertido. Un nuevo punto de hacinamiento sin ningún tipo de servicio”, han manifestado desde la Marea.

La Federación de Asociaciones de Vecinos, con motivo del día Mundial de la Gent Gran el 1 de Octubre pasado, asumió las reivindicaciones de la Coordinadora de Familiares de Residencias 5 +1 y una de ellas era exigir a la Generalitat la construcción de residencias públicas con cumplimiento efectivo y una mejora sustancial de la atención que reciben las personas usuarias de estos equipamientos, desde la calidad de la dieta, hasta la ratio mínima de personal de atención y curas.

En un reciente estudio realizado per la Asociación Estatal de Directores y Gerentes en Servicios Sociales de los datos del Informe Mayores del IMSERSO, sitúa a Catalunya como la tercera comunidad con más déficits de plazas residenciales para personas mayores. Sitúan el déficit en toda Catalunya en 15.761 plazas, para llegar a la ratio de cinco plazas por cada 100 personas mayores, un límite que los expertos consideran mínimo para garantizar un atención adecuada.

Si estas cifras se trasladaran a l’Hospitalet se necesitarían en la ciudad 2.700 plazas de residencias para tener cubierto un servicio adecuado para la atención de nuestros mayores. De las residencias existentes en la actualidad solo existen 3 que sean públicas que no llegan a tener, entre todas, 300 plazas. El resto, casi una docena, o bien son centros privados o bien algunos concertados.

El acceso a los centros públicos o concertados son similares y el paciente paga mediante un baremo que establece la Generalitat que va en función de la renta, del grado de dependencia y del patrimonio. La diferencia entre un centro público y uno concertado, muchas veces está “en el personal”. Al respecto, María José Carcelén Romero, coordinadora del Col·lectiu Residències 5+1 declaró en el mes de octubre que era “imprescindible la titulación homologada de todo el personal de residencias de Gent Gran. En cualquier CAP no hay ni una sola enfermera que no tenga el título homologado, ya sea de aquí, o que haya venido de fuera. Entonces, ¿por qué debemos aceptar en las residencias de personas mayores lo que no encontramos normal en la sanidad pública?”, pregunta la coordinadora.

La promotora s’està donant molta pressa abans no arribi la sentència del TSJC sobre els 34.000 metres quadrats ja construïts de més que vulneren la legalitat vigent

Un insospitat i contundent moviment de terres a la parcel·la 40 en el sector Prat de la Riba/Avda Tarradellas  en el macroprojecte de la Cosme Toda, impulsat per la constructora Stoneweg Barcelona, ha aixecat les alarmes del veïnat pel fet que resulta del tot previsible que es posin en marxa dos nous blocs de 7 i 13 pisos d’alçada que estarien en línia amb els altres blocs de la promoció que han estat denunciats per la vulneració del càlcul d’ombres.

Les tanques ja col·locades, els moviments de terres accelerats i els càlculs sobre el Geoportal municipal indicarien que la constructora té molta pressa per produir uns fets consumats que tornarien a produir una edificabilitat excessiva, molt per sobre del que la llei permet, com ja ha passat amb la resta de la promoció on s’han construït 34.000 metres quadrats més dels legalment previstos. Per aquest fet es van produir denúncies davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que estan encara pendents de resolució judicial, basant-se en la irregularitat del càlcul d’ombres que vulneren bona part dels blocs ja aixecats. Les presses explicarien la clara intenció de tenir ja en marxa les noves edificacions que també vulneren les mateixes regles legals, abans que un tribunal decideixi alguna cosa al respecte. Precisament el que es va dir en el seu dia és que malgrat que el TSJC determini que aquesta promoció és il·legal, seria molt difícil que es determinés ensorrar els edificis que la promotora s’ha apressat a vendre i, d’aquí, les accelerades maniobres abans no es pronunciïn els tribunals.

Però si la celeritat de la promotora encaixa a la perfecció amb la cobdícia dels que només pretenen acumular beneficis, costa d’entendre la negligència o potser la complicitat municipal en aquest àmbit. Pel que han comentat els veïns a aquest digital, el passat 7 de gener es va presentar una sol·licitud formal demanant aclariments sobre les noves llicències dels nous blocs en construcció i la preeminència de les mesures cautelars obligades, sense que, des d’aleshores, l’equip de govern municipal hagi tan sols ni contestat. Una nova queixa a la Síndica de Greuges de la ciutat, explicant la complicitat municipal i el silenci corresponent, ha impulsat l’equip de govern a respondre simplement que s’ha rebut la sol·licitud sense més concreció. Òbviament, la notificació de recepció de la demanda ha excedit tots els terminis legals però, el que és encara més greu, és que no s’hagi actuat en cap sentit respecte el que seria obvi, com seria la paralització urgent i immediata de les obres.

El Foment de la Informació Crítica, l’entitat que edita L’Estaca, ja va convocar al novembre del 2024 una Factoria d’Idees al voltant del “pelotazo” urbanístic de la Cosme Toda, on van participar una representant dels Comuns, l’advocat que va tramitar el recurs per la irregularitat del càlcul d’ombres i un representant dels veïns de Sant Josep de la Cosme Toda que han estat permanentment al capdavant de la resistència veïnal. Aleshores es van detectar dubtes de molts compradors dels pisos en promoció, que van fer trontollar les decisions empresarials per precaució no solament davant les decisions judicials sinó també de les urbanístiques que podrien dependre de l’equip Quirós. A la vista de la negligència municipal, la constructora ha decidit tirar pel dret i accelerar el que li queda de la promoció, sota les mateixes irregularitats manifestes del càlcul d’ombres, a la vista de que la justícia és lentíssima i l’Ajuntament absolutament permissiu.

No es descarta que FIC i els veïns tornin a posar sobre la taula l’abús que representa engegar una nova promoció d’habitatges amb la mateixa volumetria que està denunciada davant els tribunals, sense que l’equip Quirós prengui cap tipus de mesura.

En la trobada es van recordar els 50 anys de la formació del primer col·lectiu d’objectors de consciència a la Casa de la Reconciliació de Can Serra

Sota el lema “Desobediència i Resistències”, l’associació “Llegat Jaume Botey i Vallès”, va celebrar la seva trobada anual, la cinquena, dissabte passat a la Casa de la Reconciliació de Can Serra. L’assistència va ser multitudinària i la sala estava a vessar. A l’acte es va recordar i es va fer al·lusió en diferents intervencions, als 50 anys del primer grup d’objectors de consciència, sorgit precisament en aquests mateixos locals.

La taula inaugural va estar formada per Martí Olivella, Jesús Viñas, Mari Carmen Sánchez i Andreu Trilla que van destacar com a element de transformació social la desobediència civil i el paper que ha tingut al llarg de la història i també a la societat actual.

Un dels exemples que es van exposar va ser el de l’objecció fiscal, com un element que pot utilitzar la població quan fa la declaració de la renda, centrat en les despeses militars, i com una negació a col·laborar amb l’Estat en la preparació de les guerres i en el manteniment de l’estructura militar. És una forma de desobediència activa a l’hora de complir amb la declaració anual.

També va participar, en una segona taula, Anaïs Franquesa, directora d’Iridia, Centre per a la Defensa dels Drets Humans, que va parlar de la situació crítica del món i on els pilars construïts després de la segona guerra mundial cauen dins de la crisi que pateix el capitalisme. També va intervenir Eloi Orihuela, representant del Sindicat de Llogateres, que va explicar la lluita i estratègia que empren l’organització contra els lloguers abusius. Va moderar el debat Homera Rosetti, periodista

Al mateix acte, es va recordar com una acció de desobediència civil, el primer col·lectiu d’objectors de consciència que va néixer precisament a la Casa de la Reconciliació de Can Serra i que va ser un fet molt rellevant per el pacifisme a tot Espanya.

La Setmana Santa del 1975, l’Equip d’Objecció de Consciència (EOC) creat aquest mateix any i format per activistes per la pau, es van reunir en una casa rural entre Castelló i València on es projecta el primer disseny per elaborar un servei civil que substituís el servei militar. Aquest projecte s’hauria de fer en una ciutat gran, en un barri amb necessitats però no un barri marginal, i al marge de qualsevol partit polític. A aquest mateixa trobada van assistir Jaume Botey i Andreu Trilla de l’equip de la parròquia de Can Serra. Allà mateix se’ls va preguntar si acceptarien que Can Serra i la Casa de la Reconciliació acollissin i donessin cobertura a EOC.

Andreu Trilla i Jaume Botey van consultar el sector més proper i actiu del barri de Can Serra i en un principi hi va haver una mica de desconcert ja que hi havia un hàbit, com era el servei militar entre els joves, molt arrelat. D’altra banda, no s’enteniaben bé el que era l’objecció de consciència, però finalment es va acceptar i en una reunió celebrada el 9 de juny entre l’equip del barri i el nucli inicial de l’EOC, s’assumeix convertir Can Serra en la primera seu d’aquest servei.

Va ser l’inici d’una aventura col·lectiva que tindria conseqüències tant pel barri com per les persones que s’hi implicaven. Es tractava d’un enfrontament directe contra l’exèrcit, columna vertebral del franquisme i, en aquell moment, s’estava al final de la dictadura. Pocs mesos abans s’havia produït l’assassinat de Carrero Blanco.

Per a aquells que vulguin ampliar informació sobre aquesta experiència poden consultar el llibre: Can Serra. 50 anys. Historia d’un barri de L’Hospitalet

Can Serra 50 anys. Història d’un barri de l’Hospitalet

La quarta edició d’aquest esdeveniment ciutadà es va celebrar en una sala plena del tot, exponent de l’èxit de la convocatòria i de l’arrelament en la societat hospitalenca

En una sala on, literalment, no hi cabia una agulla, es va celebrar divendres al vespre la quarta edició de La Nit dels Insurrectes a l’hotel Ikonik Lex del carrer Buenos Aires de Santa Eulàlia. Es tracta d’un acte anual que des de fa quatre anys organitza l’entitat Foment de la Informació Crítica, amb l’objectiu d’homenatjar una entitat de la ciutat, una persona a títol pòstum i una persona que recull presencialment el premi que, en aquesta ocasió, va ser una parella d’artistes molt reconeguts a la ciutat.

L’entitat que va rebre el reconeixement dels presents va ser la Marea Pensionista/Marea Blanca per la Sanitat Pública; la persona a títol pòstum, el fundador —i rector fins al seu retir— de la parròquia de Sant Josep, mossèn Leandre Gassó i la parella d’artistes, Xaro Castillo i Agustín Fructuoso, fundadors del Taller de Pubilla Kasas, una de les entitats més reconegudes de la ciutat en l’àmbit artístic que ha ajudat a la formació de unes quantes generacions d’artistes plàstics i que s’ha caracteritzat pel seu dinamisme i la seva capacitat d’innovació. Mossèn Leandre Gassó era una persona molt estimada al barri i a tota la ciutat, que va posar la parròquia al servei de les causes més nobles, durant els anys del darrer franquisme, la Transició i els anys posteriors i, la Marea Pensionista, s’ha destacat per la seva tasca en defensa dels drets dels ciutadans en àmbits tan diversos com la reivindicació d’unes pensions de jubilació justes o una sanitat pública i eficient al servei de tota la ciutadania.

L’acte va començar a quarts de nou amb una copa de cava de benvinguda mentre s’anava concentrant el centenar llarg de persones que es van donar cita en el sopar que s’organitza per donar el màxim relleu ciutadà a la convocatòria. En aquesta quarta edició el nombre d’inscrits va superar el de les tres anteriors convocatòries i no va ser més nombrós perquè la sala de l’Ikonik Lex ja no permetia més comensals. Com ha passat en les ocasions anteriors, la Junta de l’entitat ha rebut felicitacions per part dels assistents per la capacitat d’organització demostrada i per la dignitat amb que se celebren any rere any les diverses convocatòries. Cal recordar que la Nit dels Insurrectes es diu així per replicar l’ocurrència de l’alcaldessa Marín de nomenar Fill Predilecte de la ciutat al CEO del Mobile World Congréss que, de l’Hospitalet, no coneixia només que l’espai que la ciutat ha cedit graciosament a la Fira de Barcelona, mentre que molts dels ciutadans i les entitats de la ciutat son generalment ignorades pels poder públics sense que es faci palès el reconeixement per les seves activitats i les seves actituds reivindicatives.

Després de la benvinguda del President de l’entitat, el periodista Lluís Berbel, que es va referir especialment a la tasca que fa la entitat en el seu àmbit informatiu amb l’edició d’aquest digital, especialment menyspreat pel govern municipal i pel mateix alcalde que mai ha concedit una entrevista al mitjà, es va procedir al sopar. Als postres va començar pròpiament l’acte de lliurement de guardons als homenatjats, amb la intervenció d’un membre de la Junta que va explicar el contingut de La Nit i en aquesta ocasió va explicar la històrica subsidiarietat de l’Hospitalet en relació a Barcelona i, a continuació, la col·laboradora de FIC, l’actriu Mariona Montes va fer la presentació dels homenatjats, explicant els mèrits i fent-los sortir per rebre el diploma i el tradicional objecte artístic de la dissenyadora Paca Hernández. Van parlar representants de la Marea pensionista, l’actual rector de Sant Josep i persones que el van conèixer de molt a prop i que li tenien un afecte molt personal i, per últim, l’Agustín Fructuoso amb la Xaro Castillo, que va agrair l’homenatge i es va referir a la vinculació entre la cultura, l’ensenyament i la democràcia com a fórmula de progrés social més enllà de les fronteres i dels territoris. Al final de la presentació de mossèn Leandre es va poder passar un vídeo on el mossèn recitava el Poema de Nadal i al final de la de Xaro Castillo i Agustín Fructuoso un vídeo sorpresa molt emotiu de la seva neta resident a Alemanya que no va poder estar present però que els va felicitar en la distància. Al final de tot l’acte es va fer una foto de família amb els premiats i representants i, posteriorment, una altra de la Junta Directiva de FIC per recordar aquesta exitosa quarta edició.

Com ja va passar en la primera edició que es va fer en el mateix hotel, la Junta de FIC va felicitar a la direcció i als treballadors de l’establiment que es van comportar amb una gran professionalitat, facilitant l’acollida malgrat l’espai reduït, assenyalant les enormes diferències, tant en el tracte com en el mateix sopar, de les altres edicions que s’han fet fora d’aquest hotel de Santa Eulàlia.

Tots els comensals van trobar en el respectiu seient una bossa amb la revista de la passada edició, un punt de llibre, un llibre de regal i una butlleta de l’entitat per fer-se socis i ampliar la massa social, aspecte en el que va insistir el president en el seu discurs final de comiat. La revista de la present edició és repartirà gratuïtament als assistents a la Festa del Pensament Crític que, de manera tradicional, FIC celebra a la seva seu a mitjans d’abril, en aquesta ocasió previsiblement el dia 16.

Àlbum de Fotos de la Quarta Edició de la Nit dels Insurrectes

Més d’una tercera part dels veïns haurien estat al 2024 víctimes d’un delicte, i la ciutat és la pitjor de l’àrea metropolitana en percepció d’inseguretat

Com ja havíem avançat el passat 24 de gener en aquest mitjà, l’enquesta de victimització de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, situa l’Hospitalet com la primera ciutat del territori amb més impacte, amb un 30,8% de la població que ha estat víctima d’un delicte durant l’any 2024, vuit dècimes per sobre de l’any precedent, quan també era la ciutat metropolitana més conflictiva i més insegura (Gràfics 1 (2023), i 2 (2024)). Si hi afegim els delictes de ciberdelinqüència l’Hospitalet està 4 dècimes per sota de Badalona que és la primera ciutat de l’àrea metropolitana amb un 36,4% de la població afectada. L’Hospitalet passaria d’un 30,8% a un 36% afegint els delictes d’internet. Més d’una tercera part de la població total de promig, hauria estat víctima d’un delicte l’any 2024. Darrere de l’Hospitalet en xifres globals se situaria Barcelona i Badalona per aquest ordre. (Gràfic 2)

Ciutats del nostre entorn més immediat com Cornellà (17,7%), Sant Boi (18,9%) o Santa Coloma (20,9%) —amb delictes sense ciberdelinqüència— estan bastant per sota de l’Hospitalet. (Amb ciberdelinqûència, presenten xifres més altes Però encara substancialment per sota que l’Hospitalet).

L’avaluació dels serveis policials també registre dades significatives. En una escala entre 0 i 10, l’Hospitalet valora els Mossos d’Esquadra i també la Guàrdia Urbana local per sota de ciutats com Cornellà o Sant Boi, però per sobre que Badalona o Barcelona (Gràfic 3), mentre que el sentiment d’inseguretat global torna a situar l’Hospitalet per sobre de qualsevol ciutat del territori metropolità. A l’Hospitalet, el sentiment d’inseguretat és d’un 27,8%, gairebé el doble, per exemple, que a Santa Coloma; més de 4 vegades per sobre de Sant Cugat, i més del doble que a Sant Boi o a Cornellà (Gràfic4).

Els resultats per barris tornen a ser dramàtics a l’Hospitalet. L’avaluació del nivell de seguretat del barri de l’entrevistat es de 5,72 entre 0 i 10 i encara pitjor si es puntua sobre el conjunt de la ciutat: 5,4. Novament, la pitjor xifra d’entre les sis ciutats utilitzades com a model. I això no ha fet més que empitjorar si s’analitzen les comparatives entre el 2024 i el 2025. Baixa considerablement la percepció al barri: del 5,84 (2024) al 5,72 (2025) i també al conjunt de la ciutat. 5,54 (2024) i 5,40 (2025), respectivament. Novament per sota de qualsevol de les altres ciutats analitzades (Gràfic 5).

En aquest sentit, la sensació de que les coses empitjoren és general pels entrevistats de l’Hospitalet. El 38,6% dels enquestats consideren que l’evolució de la seguretat al seu barri de residència ha empitjorat i només un 13,5% pensen que ha millorat. El nivell d’empitjorament és el més alt si es compara amb les altres ciutats i el nivell de millora el més baix (també és molt baix a Sant Cugat o a Sant Boi, perquè el volum dels que pensen que segueix igual és molt majoritari) (Gràfic 6).

Pel que fa a la sensació global de seguretat, les xifres son encara més contundents. El 38,6% dels enquestats pensen que la seguretat al seu barri ha empitjorat mentre que no arriben al 14% els que afirmen que han registrat millores. Aquestes xifres son encara pitjors a la ciutat de Barcelona, considerada globalment, on més de 8 de cada 10 entrevistats pensen que la seguretat a la ciutat comtal segueix igual o ha empitjorat.

Ahora queda en manos de la Generalitat la aprobación definitiva del cambio del PGM que supone la reducción de un 30% de la zona verde prevista

Los concejales de ERC del ayuntamiento de Barcelona han dado el voto a favor del plan urbanístico de la conocida como “Illa Citroën” que supone la reducción de un 30% de la zona verde prevista en esa zona al ser modificado el Plan General Metropolitano. Los vecinos de la barriada de La Bordeta y de Santa Eulàlia habían realizado protestas en contra de la decisión.

Aunque no necesitaban los votos de ERC ya que el resto de grupos PSC, Junts y Vox ya habían manifestado su posición a favor del proyecto, los republicanos finalmente han dado su apoyo mientras Comuns votaron en contra y el PP se abstuvo.

El último trámite que necesita este proyecto es la validación de la modificación del Plan General Metropolitano por la subcomisión de Urbanismo de la Generalitat de Catalunya que evaluará los criterios técnicos del proyecto. Esta decisión está prevista que se realice en el segundo semestre de este año. Según manifestó, Albert Aixalà, conseller de urbanismo del Distrito de Sants-Montjuic al digital el3 “en principio no tiene que haber ningún tipo de problema”.

Los vecinos, desde el mes de julio pasado, vienen realizando concentraciones y manifestaciones en contra del proyecto, el último de los cuales delante del ayuntamiento de Barcelona. Los afectados llevaban pancartas reivindicando “el cien por cien de la Illa Citroën zona verde”. Y otras en donde se podían leer: “No més blocs” y “Amb el barri no s’especula”.

El proyecto proviene del acuerdo entre el Ayuntamiento de Barcelona y la empresa Stellantis, en el 2023, que no se dio a conocer hasta octubre del 2024 cuando se abrió un proceso participativo que nunca se acabó y tampoco nunca se tuvo en cuenta la opinión de los vecinos.

Los Comuns, que se han opuesto desde el principio a este proyecto, ya han manifestado en más de una ocasión que “el convenio está realizado a medida de la multinacional Stellantis”. Esta empresa tiene sede social en Amsterdam y es fruto de la fusión de varias empresas automovilísticas como la propia Citroën, Peugeot, Opel/Vauxhal, Fiat, Alfa Romeo, Dodge y Chrysler. Esta compañía busca revalorizar los terrenos que ha ocupado durante décadas, con una operación claramente especulativa bajo el paraguas de la enésima modificación del Plan General Metropolitano. Los vecinos se quejan de la falta de transparencia en todo el proyecto porque se abrió un periodo de alegaciones y propuestas que nunca se tuvieron en cuenta.

El proyecto contempla dos líneas de edificios en los laterales de la Illa. Una, de dos bloques de vivienda pública al lado de la Rambla Badal, y la otra situada al otro lado, junto a la Riera Blanca de vivienda privada.

La línea de vivienda pública tendrá una altura de 9 plantas y la de vivienda privada serán de 12 y 6 pisos, respectivamente. Este último, el más bajo, estará situado junto a la calle Constitución. Entre las dos líneas de edificios existirá un parque y un equipamiento público de planta baja con un aparcamiento público subterráneo con entrada por la calle Riera Blanca. La previsión del calendario es que una vez sea aprobado por la comisión de urbanismo de la Generalitat, la construcción del edificio privado se haga en unos cuatro años y se urbanice toda la zona del parque.