La primera promesa d’integració a la xarxa municipal la va fer el mateix alcalde quan era el regidor encarregat d’Ensenyament aviat farà dos anys

Un nou retard per a la municipalització de les cinc escoles bressol de l’Hospitalet (Nova Fortuny, Gua-Gua, Estel Blau, Gargots i Patufet). La nova data: inici del proper curs 2026-2027. Abans de l’estiu se’ls havia informat que seria aquest mes de febrer. Tota la comunitat escolar mira amb escepticisme el nou termini, sabent que des del 2024 es promet la seva propera integració a la xarxa pública.

Les famílies han manifestat que no es creuen res i han sol·licitat una reunió amb els responsables municipals dʻensenyament ja que la notícia els ha arribat a través del Consell Escolar. Volen que, si és així, els confirmin també a ells el nou termini perque “han canviat tantes vegades les dates, que ja no ens creiem res”.

“Fins que no veiem que es van complint els terminis no ens ho creurem. Aquest proper mes de febrer han de sortir els plecs de condicions perquè puguin ser municipalitzades i, si és així, el temps per executar-los és de 6 mesos.”

La justificació d’aquesta nova data per part municipal respon a l’existència d’una partida pressupostària destinada a aquest efecte. Una partida que encara no està aprovada com a conseqüència de la moció de confiança que va plantejar l’alcalde Quirós.

Aquest és l’enèsim retard que pateix la municipalització de les cinc escoles bressol de l’Hospitalet. A l’abril del 2024, quan l’actual alcalde David Quirós tenia la responsabilitat del departament d’Educació, ja es va comprometre a la integració de les cinc escoles per al curs 2024-25. Més tard es va desdir, i la data que es va posar sobre la taula va ser la d’abril del 2025, però ja s’ha vist que tampoc no s’ha acomplert aquesta promesa. Ara, la nova previsió és per al curs 2025-2026. Una altra nova data sota sospita.

La reivindicació de la municipalització de les cinc escoles infantils ha estat portada per la pròpia comunitat escolar al mateix ple municipal amb la intervenció dels representants afectats a la sessió celebrada el mes de febrer de l’any passat i també a la del mes de juny. Aquest col·lectiu també ha reivindicat davant de tots els grups polítics la necessitat de crear noves places públiques per a nens d’entre 0 i 3 anys. Precisament, l’Hospitalet és una de les ciutats amb menys places públiques per aquesta franja d’edats.

En el ple municipal de juliol del 2024 ja es va denunciar aquesta situació per part de les treballadores de les escoles bressol: “les escoles municipals de 0 a 3 anys funcionen amb unes ràtios insostenibles que esgoten els equips i no ofereixen confiança a les famílies per la sobresaturació. Aleshores hi havia una educadora per cada 8 nadons. Una situació insostenible per afegir a la llista d’incompliments municipals que fan insuportable l’espera.

Segons dades facilitades per l’ajuntament al setembre del 2025, l’Hospitalet disposava de 16 escoles bressol públiques i públiques subvencionades amb fons públics, que oferien 1.373 places. Es tracta de 6 centres municipals, 5 subvencionats per l’ajuntament, 3 escoles bressol de la Generalitat i 2 subvencionades per la Generalitat.

La xarxa d’escoles bressol municipals la integren La Casa de les Flors, La Casa dels Contes, La Casa dels Arbres, La Casa del Molí, La Casa de la Muntanya i La Casa del Parc. Aquests centres atenen un total de 616 infants de 0 a 3 anys. Les tres escoles bressol de la Generalitat —La Florida, El Passeig i El Tren— disposen de 299 places. Dos escoles bressol més, Azorín i Ding-Dong, estan subvencionades per la Generalitat i tenen matriculats 77 infants.

La ciutat compta també amb 15 centres privats que completen l’oferta de 0 a 3 anys de L’Hospitalet amb una oferta de 846 places.

Un any més, la demanda de places ha estat per sobre de l’oferta, però inferior a cursos anteriors. En aquesta ocasió hi ha una llista d’espera de 426 places, a les escoles bressol municipals (578 el curs passat); 295 places a les de la Generalitat (221 el curs passat), i 38 places a les subvencionades per l’Ajuntament (51 l’any passat). En termes globals, aquest any la llista d’espera és de 759 infants, mentre que la del curs passat era de 850.

El grup municipal d’ERC-EUiA, que es va reunir recentment amb desenes d’afectats d’aquest barri, tornarà a portar al proper ple els talls de llum i els perjudicis que causen

Els problemes d’interrupció del fluid elèctric a Collblanc-La Torrassa i al conjunt de la ciutat no s’aturen i no son flor d’un dia. Ja a finals de juliol de l’any passat l’alcalde i diversos tinents d’alcalde es van reunir amb el responsable d’Endesa a Catalunya per trobar solucions als repetits problemes amb el servei que havien afectat a diversos sectors dels barris del Centre, Bellvitge i La Torrassa i, aleshores, es va arribar al compromís d’inversió de gairebé dos milions d’euros per actualitzar la xarxa elèctrica de la ciutat, en concret renovar més de tres kilòmetres de línies elèctriques i la instal·lació de diversos sensors que poguessin detectar problemes abans de produir-se.

Malgrat totes aquestes previsions, uns dies abans de Nadal, una cinquantena llarga de veïns del carrer Mas es van estar més de set dies seguits sense llum, després que un incendi afectés la caixa general de connexions de l’edifici i s’enrederissin les tasques per resoldre d’immediat el perjudici als veïns. Amb posterioritat, la setmana passada, múltiples veïns de l’entorn de la carretera de Collblanc es van veure novament afectats per una greu incidència elèctrica que es produeix de manera reiterada al barri i que ja ha produït pujades de tensió en algunes zones que han acabat amb problemes als electrodomèstics, als ascensors i a diferents instal·lacions elèctriques que fins i tot han produït incendis en habitatges i comerços.

Una roda de premsa del portaveu dels republicans a l’Ajuntament va tornar a responsabilitzar l’equip de govern de tots aquests problemes, especialment de la manca absoluta d’empatia amb els afectats. “Resulta incomprensible —va afirmar— que havent passat ja cinc dies, ningú de l’Ajuntament hagi contactat amb les persones i comerços afectats, ni hagi donat cap resposta”.

Amb el convenciment que les companyies elèctriques no estan prioritzant l’Hospitalet, Graells s’ha preguntat si els hospitalencs “som ciutadans de segona”, denunciant que “l’alcalde no se sap fer valer com a representant de la segona ciutat del país”.

Graells va recordar que el seu grup municipal ja va portar al ple l’any 2020 la greu problemàtica que travessava la ciutat en aquest àmbit “aconseguint aprovar una iniciativa per elaborar una auditoria sobre l’estat de la xarxa elèctrica a la ciutat i exigir a les companyies elèctriques i distribuïdores que s’executessin les inversions i actuacions necessàries.” En aquest sentit van informar que  ho tornaran a portar al proper Ple ordinari del mes de gener, per tal de demanar explicacions al govern municipal i reclamar solucions. “Això no pot tornar a repetir-se —va dir Graells—, afirmant que “si torna a passar farem responsable directament a l’alcalde, per no plantar-se i aconseguir que s’actuï d’una vegada”.

L’alcalde ha declarat que l’Ajuntament mirarà d’ajustar el volum d’edificació però, de moment, els habitatges previstos son 1.200, en les 60 hectàrees lliures fins ara

Dilluns es va constituir oficialment el Consorci Porta Diagonal-Campus Clínic que serà l’encarregat de centrar la gestió de l’àmbit de 70 hectàrees en el límit dels termes Barcelona/Esplugues/l’Hospitalet a l’entrada de Barcelona per la Diagonal. Amb aquest nou pas s’activa un projecte que ja porta mesos de recorregut però que, a poc a poc, va prenent carta de naturalesa tot i que es mantenen nombroses incògnites. (Foto de portada:  Imatge conceptual del projecte).

El que ja no son incògnites son els eixos sobre els quals es treballa. D’una banda, el Campus de Salut del nou Clínic, que ocuparà 300.000 metres quadrats dels quals 230.000 m2 estaran dedicats a l’assistència i els altres 70.000 per docència i recerca. El segon eix és la vocació metropolitana de l’espai, exactament a les portes de Barcelona, per la qual cosa el projecte no s’atura només en les noves instal·lacions sanitàries sinó que pretén l’ordenació del territori, eliminant barreres i dissenyant noves artèries. El tercer, molt vinculat a l’anterior, inclou dues noves estacions de metro a banda i banda de la Diagonal que permetrà l’enllaç amb l’Hospital de Sant Joan de Déu i les noves promocions immobiliàries d’Esplugues, el suport del nou traçat del trambaix, nous projectes de línies d’autobusos interurbans i connexions amb carrils bici i traçats de vianants. Un quart eix, que actua de compensació dels impactes previstos, es ven com un campus i un entorn urbà sostenible per fer front al canvi climàtic, amb tots els tipus imaginables de generació d’energia (fotovoltaica, geotèrmica), sistemes de drenatges sostenibles per retenir l’aigua de pluja i minimitzar la impermeabilització del sol i, una cosa que a tothom li semblarà excel·lent, “un entorn verd i saludable, amb cobertes i murs vegetals”, que literalment “reduirà l’efecte illa de calor i millorarà el confort dels espais públics”.

El darrer eix que hem deixat pel final és el més contundent i preocupant: la creació d’un nou barri metropolità, amb equipaments, zones verdes i espais oberts a la ciutadania, grans avingudes metropolitanes, “eixos cívics i ambientals que relligaran espais públics i naturals, i crearan un entorn saludable i caminable”. Com s’anuncia literalment, “un projecte que farà ciutat i millorarà la qualitat de vida dels barris veïns”.

El projecte del nou clínic no vol ser només una reconversió de l’àmbit territorial d’una zona d’equipaments esportius a sanitaris, a la punta del terme municipal de Barcelona, sinó que es tracta d’aprofitar l’únic espai lliure de l’entorn per crear aquest nou barri metropolità, gairebé de forma íntegra en el terme municipal de l’Hospitalet. Tret de la pastilla, avui propietat de la UB on va el nou Clínic, que ràpidament ha tramitat la seva venda per accelerar el procés, la resta de les 60 hectàrees pertanyen gairebé totes a l’Hospitalet. Exactament les parcel·les limitades pel triangle de la carretera de Collblanc, l’actual avinguda Manuel Azaña i l’avinguda Albert Bastardes. En aquestes dues vies hi ha parcel·les en el terme municipal de l’Hospitalet a banda i banda, en bona part qualificades com a zona edificable, i especialment destacada és la pastilla de Can Rigalt i els solars de la subcentral de Fecsa limitats per la carretera de Collblanc i l’avinguda Manuel Azaña que en el projecte del Campus Clínic es tipifiquen com a “Nou teixit urbà”: específicament com “zones de regeneració urbana, amb nous espais verds, equipaments, habitatge i activitat econòmica”.

Els bons propòsits no amaguen el que ja és un clam a la ciutat: la previsió dels 1.200 habitatges nous en la zona més poblada de l’Hospitalet a tocar del barri habitat més dens de tota Europa. Com que l’alcalde de la ciutat —que ahir estava present en la constitució oficial del Consorci del Clínic—, és conscient de com cou el projecte urbanístic vinculat a Porta Diagonal que està previst desenvolupar en terrenys hospitalencs, va fer ahir unes declaracions on subratllava la importància en aquesta zona “d’una estratègia urbanística d’habitatge equilibrada” afirmant que “no es tracta només de parlar de xifres; 1.200 habitatges són molts si no estan pensats amb els equipaments i els espais verds necessaris, i amb la voluntat d’incorporar noves famílies i col·lectius”.

Cosa que sembla indicar que l’equip Quirós no posarà massa pegues a la creació d’un nou barri de 1.200 nous habitatges perquè, a banda dels habitatges, també hi haurà equipaments i els espais verds necessaris. No obstant això, va afirmar que l’Ajuntament treballarà per rebaixar el nombre d’habitatges i donar prioritat als equipaments. Imprescindible aquest esforç si es considera que, si no hi ha disminució de volum d’edificació, una xifra raonable suposa incrementar en més de 3.000 persones, de cop, el nombre de residents a la ciutat. L’espai que, molts a l’Hospitalet somniaven com un lloc d’esponjament de la densitat annexa i de recuperació d’espais verds en barris on no hi ha un pam quadrat de zona verda per habitant, desapareix de sobte amb aquest projecte perquè no és previsible que la creació d’aquest nou barri metropolità que somnien les institucions, tingui res a veure amb el que l’Hospitalet precisa.

Per més inri, caldria recordar que la prolongació de la Diagonal a Barcelona exactament en els terrenys on avui es troben les instal·lacions esportives de la UB i més cap a Esplugues (la zona de Finestrelles, a banda i banda de la Diagonal fins a Sant Pere Màrtir) ja van ser annexades per Barcelona mitjançant un desastrós conveni l’any 1933. Tretze anys abans, l’Hospitalet ja havia perdut 900 hectàrees de la zona de Marina i tota la platja, per fer un port franc que mai es va construir. L’Hospitalet porta un segle llarg abaixant el cap davant Barcelona.

El que es va decidir ahir, però, no ha estat cap sorpresa perquè l’alcalde Quirós ja havia parlat amb la boca petita alguna vegada del que li espera a la zona de Can Rigalt. De fet, la coordinadora d’entitats de l’Hospitalet, Espai de Ciutadania, porta més d’un any intentant que el regidor encarregat accepti una reunió on es pugui explicar que s’està mastegant a la zona. Tampoc va resultar gens encoratjadora la decisió del govern local de cedir l’estudi d’aquest espai al Consorci de la Gran Via i ara del Samontà, un organisme que s’ha destacat al llarg de la seva existència per saturar l’espai urbà tot el que ha estat capaç. Només cal recordar tot el projecte de la primera fase de la Gran Via/Plaça Europa i la destrossa del que era un espai lliure d’edificació com era la caserna i parc de la Remonta, on avui viuen milers de noves famílies i on s’han engolit totes les zones verdes que existien i que va estar sota el control d’aquest Consorci.

Pel que fa a la retòrica feta servir per presentar el projecte del Campus del Nou Clínic, només apuntar que darrere aquest tipus de grans operacions urbanístiques sempre acaba amagant-se el negoci de les grans promotores. El que pugui resultar pot ser, sens dubte, una gran oportunitat per l’assistència sanitària i per la ciència, però en última instància, segons els experts, tot el que no sigui garantir qualitat de vida urbana, és a dir, espais verds i els serveis i els equipaments imprescindibles pels ciutadans, és empitjorar la salut pública i el medi ambient.

Pel que s’ha vist, hi ha pressa per posar en marxa el projecte. Quan s’enllesteixin els tràmits de licitació i els contractes, s’iniciarà d’immediat la redacció dels projectes que podrien estar llestos per l’any vinent o primers del 2028, de manera que les obres podrien començar l’any 2030 i la inauguració del Nou Clínic l’any 2035. Temps suficient per elegir l’arquitecte guanyador del concurs que decidirà el projecte final, que firmarà un contracte de 109 milions d’euros. Un aspecte bàsic del disseny, més enllà de la integració entre els edificis assistencials, els de recerca i els de docència, ha de tenir en compte justament l’abast del projecte urbanístic, de manera que el Nou Clínic no sigui un bolet entre avingudes i camins sinó l’eix d’un nou barri de cert pes urbà.

Pel que fa al nou PDU que ha de determinar com queda urbanísticament requalificada tota la zona, amb els volums d’edificació corresponents i el repartiment de beneficis i costos entre propietaris, la previsió és que pugui estar enllestit per aquest mateix 2026 o principis del 2027.

La promoció va ser aprovada per l’Ajuntament de Barcelona però els nous habitatges previstos estan a tocar dels blocs de Santa Eulàlia 2

Dissabte 10 de gener va haver una concentració veïnal a la plaça Escorça, just davant de la anomenada “illa Citroën” per discutir sobre el futur immediat d’aquest espai, avui amenaçat per la construcció de nous blocs.

En el Pla General Metropolità de 1976 aquest espai, que ara ocupen instal·lacions de la Citroën, estaven destinades a convertir-se en un parc, en una zona verda, just a la frontera entre dos barris, La Bordeta i Santa Eulàlia, que pateixen una forta densitat de població.

En el mes de juliol de l’any passat, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar una modificació inicial del Pla Metropolità per facilitar una operació urbanística en aquest espai amb la construcció de més de dos cents nous habitatges que haurien d’ocupar un 30% del l’espai previst com a zona verda. Aquesta construcció es faria en la façana de cara a L’Hospitalet, just davant dels blocs de Santa Eulàlia 2.

La promotora d’aquesta operació urbanística és la companyia multinacional Stellantis, amb seu social a Amsterdam, i que es el fruit de la fusió de diverses empreses automobilístiques com la mateixa Citroën, Peugeot, Opel/Vauxhal,, Fiat, Alfa Romeo, Dodge i Chrysler. Aquesta companyia busca revaloritzar els terrenys que han ocupat durant dècades, amb una operació clarament especulativa sota el paraigua de l’enèsima modificació del Pla General Metropolità.

Inicialment, aquesta modificació del Pla General va ser aprovada amb els vots del PSC, de Junts, Vox i ERC a l’Ajuntament de Barcelona. En una recent sessió del Consell de Districte de Sants-Montjuic, ERC i Junts van modificar el seu vot afirmatiu cap a l’abstenció, com a fruit de la pressió veïnal contra aquest pla urbanístic.

Del costat hospitalenc, les veïnes i veïns dels blocs de Santa Eulàlia 2, es manifesten amb preocupació i contraris a aquestes noves construccions que, no només ocuparien un espai verd previst, sinó que els limitaria moltes hores de llum solar i també la circulació d’aire entre les dues ribes de la Riera Blanca.

La concentració que s’ha fet al cantó de Santa Eulàlia, just al costat de la plaça Escorça, ha estat organitzada pel Comuns de Barcelona i de l’Hospitalet i ha aplegat al voltant de mig centenar de veïnes i veïns de La Bordeta i de Santa Eulàlia. Membres de la Marea Pensionista de l’Hospitalet han recordat la mobilització veïnal que, en els anys 70, va impedir la construcció d’un gratacels a Santa Eulàlia 2, just al carrer Ramon i Cajal. També l’associació veïnal Som Santa Eulàlia ha mostrat la seva solidaritat contra la construcció d’aquests nous blocs a la illa Citroën que afegiria encara més ciment a la riba barcelonina de la Riera Blancs desprès de la construcció d’una suposada residencia d’estudiants en els terrenys de la antiga fàbrica Potax, just a l’altra banda de les vies del tren i del Metro.

Per acabar, la concentració ha decidit la convocatòria d’un gran acte veïnal el proper dissabte 17 de gener a la Rambla Badal per decidir noves accions contra aquest nou atemptat urbanístic. Des dels Comuns s’ha iniciat una recollida de signatures a favor de convertir la illa Citroën en un nou parc.

S’albira un intent d’aproximació del govern socialista cap els republicans, en la dura perspectiva de perdre votació rere votació

Fins a 106 mocions aprovades pels plens municipals d’aquest mandat, estan encara en curs segons les dades oficials del propi Ajuntament a la Seu Electrònica. Això vol dir que totes aquestes mocions que es van aprovar des de setembre del 2023 fins al desembre de l’any passat encara no s’han resolt, ni aplicat, ni posat en marxa. Es van aprovar en el seu dia però estan exactament igual que el dia que es van aprovar. D’aquestes mocions, la mes antiga sense aplicar-se, és una que va presentar el grup municipal del PP al setembre del 2023 (27.9.2024) i que el propi Ajuntament va actualitzar l’11 de novembre del 2024. Es tracta d’una moció on s’instava “al govern municipal a fixar un calendari de reunions de la Junta de Seguretat Local i la Junta de Seguretat Local ampliada, així com l’aprovació d’un reglament intern per la convocatòria de la Comissió de Protecció Civil”. Segons la mateixa Seu Electrònica, la previsió d’execució era pel mateix 2023. Naturalment no estava prevista la fase d’execució, però el més curiós és que no calia cap assignació pressupostària (és a dir, era només cosa de gestió) i no s’havia registrat cap mena d’incidència (cosa que indica que si segueix en curs és purament per una qüestió d’incompetència o purament de desídia).

Per fixar un calendari de reunions i per aprovar un reglament intern s’ha hagut d’esperar 28 mesos i 12 dies (864 dies exactament) i encara no s’ha fet. És a dir, caldrà seguir esperant. Si això que es va aprovar al setembre del 2023 encara resta pendent, ens podem imaginar què passarà amb les mocions que es van aprovar el darrer mes de novembre de l’any passat.

No cal insistir que entre la multitud de mocions pendents de resolució n’hi ha moltes de complexes: perquè requereixen de partida pressupostària o perquè exigeixen mecanismes de contractació, reestructuració de serveis o noves infraestructures. És el cas, per posar un exemple, de la reobertura de la ràdio o dels debats polítics a la televisió local que ja esperaven activar-se l’any 2024, que no s’han activat l’any 2025 i que no sembla que el govern Quirós hi tingui cap interès, malgrat que es tracta de mocions aprovades per la majoria del Consistori en tos dos casos.

Cal destacar també que a finals de l’any 2024, és a dir, fa un any i pocs dies, el nombre de mocions pendents de resoldre’s era de 59. Ara ja son 106, i encara queden 16 mesos de mandat: tot aquest 2026 i 4 mesos llargs del 2027.

Com ja s’ha explicat en altres ocasions, moltes d’aquestes mocions s’han aprovat amb el vot favorable dels regidors socialistes, qüestió que permetria pensar que la seva resolució no hauria de tenir massa entrebancs. Doncs les dades posen de manifest que el principal problema no és que les mocions vagin a contracor del que proposa el govern: es tracta, simplement, d’una incapacitat de gestió, element que té molt difícil solució perquè amb el pas del temps, enlloc de veure’s una sortida, les dades indiquen que es va empitjorant a passes agegantades.

Aquesta realitat, que ofega el govern local i que s’ha vist plàsticament en el darrer ple, amb la no aprovació dels pressupostos del 2026 per la via habitual, fa que l’equip Quirós no tingui més remei que apropar-se als grups de l’oposició que el poden ajudar a resistir fins a final de mandat. El problema és que no estan gens acostumats i els costa molt negociar res.

Els dos darrers anys ho van intentar amb els Comuns, fins que la decepció d’aquests va ser tan gran, que en el darrer exercici van votar en contra dels pressupostos presentats. Ara, alguns moviments molt recents apunten a una aproximació al grup municipal d’ERC. Divendres, per exemple, el partit socialista a nivell local va emetre un comunicat —una cosa una mica insòlita—, ràpidament divulgat pels canals d’informació oficials, queixant-se del maltracta del grup municipal del PP al grup municipal d’ERC-EUiA en unes recents declaracions de la seva portaveu.

El govern sembla haver detectat un intent de gir dels republicans oberts a algun tipus de negociació. La realitat però, és que la mà ha estat sempre estesa des de l’oposició d’esquerres, però el menyspreu endèmic del govern segurament no havia estat capaç de detectar-ho. Fins ara, el que s’ha posat de manifest és que, entre les moltíssimes qualitats del govern Quirós, la capacitat negociadora no ha estat el seu fort.

Agraeix a Vox i als Comuns haver-se reunit per parlar-ne i aquest darrer grup expressa la seva convicció de pactes si hi ha un gir en la política social del govern

El grup municipal del PP a través de la seva portaveu, Sonia Esplugas, ha fet unes declaracions molt dures en les que titlla al grup municipal d’ERC-EUiA de “bipolar”, pel fet que no ha tingut ni tan sols en consideració la proposta del PP sobre la moció de censura, menyspreu que considera que dona ales al govern local.

Segons Esplugas, el grup municipal republicà ha passat en molt poc temps de mostrar-se absolutament decebut de les actituds del govern Quirós, a “estendre la mà al govern” per tal que canviï de talant i negociï. Això ha vingut arran de l’atrevida proposta dels populars de cercar una alternativa a l’actual govern per la via d’un acord conjunt de totes les forces d’oposició al marge del posicionament ideològic. El PP local era conscient de les enormes dificultats de la proposta però considerava que era important reunir-se i parlar, perquè la primera demostració de la voluntat existent per sobre de les sigles era el fet que, per elegir un nou alcalde, aquest havia de recaure necessàriament en el portaveu del primer grup de l’oposició.

En aquest sentit Esplugas ha mostrat la seva decepció envers els republicans que ni tan sols han accedit a una reunió per parlar-ne, a diferència del que han fet els Comuns o el grup municipal de Vox, als quals ha agraït la deferència. En les recents declaracions de Jaume Graells, portaveu d’ERC-EUiA, es posa de manifest la clara postura republicana d’apostar per una entesa amb l’equip Quirós, tenint en compte que la ciutat està en una situació d’emergència i de que ja s’ha vist que els hi costarà molt governar tots sols sense acords previs. En això hi ha plena coincidència amb els Comuns que també aposten per arribar a acords amb el govern sempre que aquest emprengui un gir en les seves polítiques i aposti per solucions de millora de la realitat social en aspectes com ara l’habitatge, la convivència o la neteja viària.

El que separa els grups municipals de l’esquerra i de la dreta, més enllà de la retòrica ideològica, és justament que els grups municipals del PP i de Vox estan convençuts que l’equip Quirós és incapaç de resoldre els problemes de la ciutat per dues raons fonamentals. La primera, la seva manifesta incapacitat de gestió i la segona, el seu hàbit de més de 40 anys de govern en solitari que els impedeix considerar ni tan sols la possibilitat d’escoltar propostes diferents per afrontar els enormes dèficits que la ciutat presenta. Aquesta convicció és el que ha empès al grup popular a treballar-se la moció de censura.

Una prova del que Esplugas considera una pèssima gestió és la carta que la portaveu del PP ha enviat als treballadors de l’Ajuntament i a les entitats del municipi, desmentint les afirmacions del govern Quirós que posava en la no aprovació dels pressupostos municipals les dificultats per complir amb les millores salarials de la policia local, les possibilitats d’ampliació de la plantilla municipal o el mecanisme de les subvencions públiques a les entitats cíviques.

La carta d’Esplugas explica amb detall que els pressupostos no son cap impediment per assumir els compromisos perquè existeix el procediment legal de les modificacions de crèdit previstes per incorporar millores, reforçar les necessitats socials o atendre a compromisos de darrere hora. Per cert que aquest mecanisme de les modificacions de crèdit que haurien de ser excepcionals en el cas d’elaborar-se a consciència un pressupost ajustat a les necessitats, s’ha convertit a l’Hospitalet en l’instrument habitual de cada plenari, element que posa de manifest que ni el pressupost és una eina mínimament treballada, ni la improvisació és un factor excepcional sinó més aviat el rutinari.

Un comunicat dels republicans, perfectament previsible, situa l’horitzó de qualsevol possibilitat de canvi on sempre hi és: en les properes eleccions municipals

Com era molt previsible i havia calculat perfectament el govern local, l’alternativa d’una moció de censura que modifiqués el govern municipal arran del fracàs de l’aprovació dels pressupostos per l’any 2026, ha estat rebutjada, de manera directe pel principal grup de l’oposició, ERC-EUiA. A través d’una roda de premsa ahir mateix i d’un comunicat distribuït posteriorment, el grup municipal republicà afirma que no participarà “en cap escenari que ens faci dependre, directament o indirectament de l’extrema dreta” i es mostra convençut que “el canvi real i durador només pot arribar a través de les urnes”. D’aquesta manera, el principal grup de l’oposició rebutja la proposta feta quatre dies després de la pèrdua de la moció de confiança per l’actual alcalde, per part del Grup popular, que pretenia una “alternativa de govern de concentració que revertís la situació d’abandonament que pateix l’Hospitalet”.

La proposta de l’alternativa de govern de concentració municipal passava necessàriament per votar un nou alcalde —que previsiblement hauria de recaure sobre el principal partit de l’oposició, en aquest cas el republicà Jaume Graells— que fos capaç de nomenar un nou govern amb membres dels quatre grups municipals que van derrotar els pressupostos del govern Quirós o, en el seu cas, per només regidors d’alguns dels grups d’oposició amb el suport extern de la resta. Des del dia en que es va fer pública la proposta fins al moment del comunicat d’ERC hi ha hagut només 7 dies hàbils i molts d’ells en mig de les festes tradicionals, de manera que sembla evident que la proposta del grup popular no ha estat objecte d’una negociació seriosa ni d’una reflexió acurada per part de cap grup polític. Sembla evident, doncs, que la proposta del partit popular ha estat rebutjada directament per les connotacions simplement ideològiques que se suposava que una proposta d’aquestes característiques podia incloure.

Només dos dies després del comunicat del PP, va ser el grup municipal de Vox el que emetia una nota de premsa on assegurava que no “negociaremos sillas ni prebendas” malgrat estava disposat a seure amb la resta de grups de l’oposició per debatre sobre el futur de la ciutat.

Per ERC sembla evident que “no hi ha una majoria de govern ni tan sols per aprovar els pressupostos, però també que no existeix una majoria alternativa viable” i ho projecta tot al que pugui passar d’aquí a un any i mig: “creiem fermament que qui vulgui un canvi progressista, una alternativa sòlida, honesta i pensada en clau de l’Hospitalet, ha d’expressar-ho amb força a les properes eleccions municipals. Només així serà possible obrir una nova etapa amb garanties i amb un projecte clar.”

De la nota d’ERC es desprèn una lectura esbiaixada de la proposta del grup popular pel fet que el grup popular no plantejava un canvi progressista sinó “uns acords de mínims que ens portin a formar un govern de concentració i posar fi a la situació d’abandonament que pateix l’Hospitalet”. Pel grup popular la idea era “aconseguir un acord en el que tots els grups siguem capaços d’establir unes línies vermelles a respectar, perquè tots ens poguem unir per millorar una ciutat que va a la deriva”.

Fins el moment present, els únics que no s’han pronunciat explícitament han estat els regidors dels Comuns, malgrat que es prou coneguda la seva oposició radical a establir els mínims contactes amb cap representant de l’extrema dreta.

Una ocupación momentánea de las instalaciones desata nuevamente las protestas por el abandono en que está sumido el patrimonio industrial de l’Hospitalet.

La ocupación momentánea por unos desconocidos del recinto industrial Albert Germans, hoy sumido en un abandono total, ha provocado una vez más, las protestas tanto de partidos políticos como de los vecinos por la inacción del gobierno municipal para darle un futuro a estas instalaciones, reivindicada para usos sociales y equipamientos para el barrio y para la comunidad en general.

El día 31 por la tarde saltó la alarma en la antigua fábrica Albert Germans, situada en la barriada de Sant Josep, ya que estaba siendo ocupada por un colectivo numeroso de personas. Mossos d’Esquadra y Guardia Urbana se presentaron en el lugar y finalmente, tras unas negociaciones, el edificio fue abandonado por los ocupantes.

Esta no es la primera vez que ha sido ocupada la antigua fabrica Albert Germans. Un colectivo juvenil lo hizo en el 2022 y fueron desalojados por la policía en el 2024. En aquel entonces lo utilizaron para crear un huerto urbano, abrir un taller de bicis, un lugar para encuentros… Representantes del movimiento vecinal reclamaron en aquel momento una cesión de las instalaciones al barrio.

La Plataforma Recuperem Albert Germans, que viene reivindicando la habilitación del antiguo complejo fabril de principios del siglo XX en un espacio multidisciplinar, en un proyecto abierto en el barrio y en toda la ciudad, y con la ambición de convertirlo en un motor social y cultural en beneficio de la comunidad local, han hecho público un comunicado en el que denuncian “la falta de gestión e inacción del gobierno municipal del PSC” que hace que la antigua fábrica continue “en estado de total abandono”, invitando “a que personas sin hogar se planteen acceder a ella para tener techo mientras encuentran alguna salida a su situación”.

“Hasta que los responsables municipales no se tomen en serio actuar, abrirlo y poner en marcha, cualquiera de las numerosas propuestas que hacemos vecindario y entidades para Albert Germans, situaciones como la del día 31, probablemente sigan sucediendo”, añaden.

También afirman: “Claramente, el actual equipo de gobierno no está capacitado para dar respuestas coherentes, ni responsabilizarse de absolutamente nada. Eso sí, nunca faltan los fuegos de virutas y los actos estériles como la celebración del centenario de la ciudad”.

Los grupos políticos como En Comú Podem y ERC también han hecho oír sus protestas por la situación de este equipamiento. De forma unánime protestan por el abandono del patrimonio industrial existente en l’Hospitalet debido sobre todo a la inacción del actual gobierno municipal que tuvo que renunciar a la cesión del complejo a RENFE para habilitarlo como centro de formación, después de que la empresa rechazara su ofrecimiento.

Una moción aprobada en el pleno del ayuntamiento del mes de octubre pasado exigía incluir en los presupuestos de 2026 partidas para la reforma de edificios históricos, reivindicados por vecinos y entidades, como los de las antiguas fábricas Albert Germans, Cosme Toda, Can Llopis, Can Batllori y Can Tries. El destino final de esas instalaciones debería ser para equipamientos sociales y culturales. 

Este era el primer punto de la moción, que constaba de cuatro, y que fue aprobada gracias a los votos de toda la oposición (ERC-EUiA, Comuns, PP y VOX). El grupo municipal de los socialistas votó en contra de toda la propuesta ya que, según su portavoz Cristina Santon, había muchos temas diferentes mezclados en la moción y su negativa tenía que ver con la pretendida cogestión de estos centros, ya que consideraba que esta labor “ha de ser municipal”.

Precisamente la moción, en su tercer punto, proponía que se estableciera un protocolo de cogestión de equipamientos municipales con entidades y plataformas ciudadanas en un plazo de seis meses. Esta idea solo tuvo el apoyo de los Comuns, promotores de la moción y de ERC-EUiA.

La Plataforma Recuperem Albert Germans también manifiesta en su comunicado que: “Lo que sí es relevante e indignante es la falta de respuesta de todas las administraciones públicas sin excepción, ante la situación de vulnerabilidad y emergencia habitacional que hemos visto en casos de extrema gravedad como el del edificio B9 de Badalona y la decisión de expulsar a cientos de personas para dejarlas directamente en la calle sin ninguna alternativa” y continúan: “Y aunque lugares como los edificios de Albert Germans no son ninguna solución habitacional para nadie, aún lo es menos vivir en la calle”.

Manuel Domínguez (Co-coordinador de Comuns de l’Hospitalet)

L’any 2025 va començar amb certes expectatives, amb cert optimisme. Feia mig any que teníem nou alcalde i això per sí sol ja podia generar aquest optimisme, per la ingènua esperança de que els canvis han de ser per a millorar i perquè pitjor que el tàndem Marín-Bellver, especialment el dels darrers anys, no ho podien fer.

Des del Grup Municipal L’Hospitalet En Comú Podem havíem signat uns pactes per a aprovar els pressupostos, que incloïen algunes mesures que, a poc que es portessin a terme, significarien importants millores per a la població de la ciutat. Havíem aconseguit la congelació de les llicències d’apartaments turístics i l’IBI. L’1 de gener de 2025, teníem l’esperança de seria un any en el que començaríem a remuntar, a posar solucions a les emergències que pateix l’Hospitalet. Per això ens havien votat i aquesta és la nostra funció.

No ha estat així, malauradament no ha estat així. El 5 de gener ja vam veure amb sorpresa i tristor com hi havia una carreta del centenari del títol de ciutat a la cavalcada de reis. Mireu, això del centenari del títol de ciutat té una importància real escassa (com el títol va tenir en 1925), però crec que és molt il·lustratiu de la deriva del govern local: fer servir un fet propagandístic d’una dictadura per portar el rei i fer-te propaganda amb la monarquia. Des del punt de vista ideològic et situa molt bé: el centenari del títol de ciutat, sí, la recuperació dels refugis antiaeris de la Guerra Civil, no.

Un altre tema és el que ha costat tot això i la rapidesa en organitzar diversos actes i dues visites del rei (ja va venir en febrer) mentre s’argumenta que altres accions que porten pendents molts anys (rehabilitació i senyalització del patrimoni, excavacions al Castell de Bellvís…) no es poden fer per les dificultats administratives.

Entre una visita del rei i l’altra, els problemes de l’Hospitalet han crescut. Prenent el concepte de la descripció que fan des de  CC.OO. de la situació de les escoles (que porten anys denunciant), nosaltres diem que molts dels aspectes de la ciutat es troben en emergència.

Els centres educatius públics es troben en la pitjor situació des de fa dècades. A la massificació i els grups afegits (els “bolets”), als patis hostils i la manca de climatització a l’estiu, hem de sumar les calefaccions que no funcionen, com han denunciat des de la Intersindical. Les biblioteques encara estan molt per sota del que necessitem. El problema de l’habitatge continua sent gravíssim i la convivència als carrers ha estat molt complicada, especialment a l’estiu. Les dades de criminalitat segueixen creixent…

Les respostes des del govern del PSC han estat entre lentes i inexistents. Lentes, com el Pla de l’Habitatge, que esperem que comenci a permetre accions de forma immediata i en les línies marcades pel procés participatiu i el Consell de Ciutat. Inexistents, com en els canvis urbanístics que necessitem, en la millora de la neteja, en la defensa del patrimoni, en l’increment dels parcs i refugis climàtics, en el suport a les entitats, en gairebé tot.

Com vivim en la ciutat dels anuncis, en 2025 hem conegut alguns. Com a mínim ens han estalviat el del soterrament de les vies, encara que sí s’ha fet un del soterrament de la Granvia; és una mena de tradició local. Segurament, l’anunci més transcendental és el Pla del Samontà. Reconèixer que a aquells barris cal fer una intervenció intensa és un pas. Tanmateix, si es manté el tradicional nivell d’execució del que s’anuncia, els problemes s’agreujaran, com s’han anat agreujant en els darrers anys. I sempre, sense la participació de les associacions que porten anys treballant als barris. Per què tenen aquesta al·lèrgia a la participació i cogestió ciutadana?

El 2025 ha estat un any especial, però. Hem vist una manifestació multitudinària que mostrava un malestar social, com feia dècades que no es veia a la ciutat. La convocatòria partia d’un lloc al marge dels moviments socials tradicionals. Alhora, hem vist la consolidació d’uns moviments socials emergents, com Stop Degradació Collblanc-la Torrassa, la plataforma Contra la Especulació Immobiliària i la Massificació Turística o la cooperativa d’habitatge Les Juntes.

També hem vist com des del govern local no s’han portat a debat les ordenances fiscals, l’any de la imposició de la taxa de residus!, i no s’han pogut aprovar els pressupostos, per primera vegada en l’etapa democràtica actual. No sabem si és una irresponsabilitat del govern del PSC per excés de confiança o perquè han fet una maniobra que ja respon a càlculs electorals.

El cas és que 2025 ha estat un any, pel que fa a la política local, amb signes de que algunes coses estan canviant. Els aires que bufen al món occidental són de conservadurisme, però està en les nostres mans bastir una alternativa progressista, també a l’Hospitalet.

La situació actual no és pitjor a la que hem tingut en moments anteriors, i des d’uns moviments socials amb alternatives d’esquerres vam tenir la capacitat d’impulsar polítiques que garantien els drets de la nostra població, de classe treballadora i origen immigrant. Hi ha una solució als problemes de la ciutat des de la lluita pels serveis públics, de la radical defensa de la igualtat entre les persones, de la construcció d’uns espais col·lectius que garanteixin la nostra salut i la convivència i del manteniment d’una seguretat en els nostres mitjans de vida i la nostra integritat física.

L’any ha acabat amb una ocupació de la fàbrica Albert Germans. Aquest espai patrimonial, que vam aconseguir que fos per a ús públic, porta anys abandonat, mentre la ciutat té necessitats d’espais per a habitatge o equipaments. Un digne final per un any perdut més però que pot ser el començament d’un canvi.

Perquè aquest canvi sigui en la direcció de la igualtat i la garantia dels drets, des de la consciència de classe, des de l’orgull de ser de l’Hospitalet, necessitem que en 2026 ens mobilitzem i participem en les lluites, com sempre, com mai.

La gent de l’Hospitalet En Comú serà en aquestes lluites, com sempre, com les que en temps del PSUC va ser un dels motors de l’antifranquisme que va portar la democràcia o del moviment veïnal que va conquerir parcs o escoles, com mai, perquè sabem que ens juguem el futur i les amenaces a la llibertat són les més fortes en gairebé un segle.

La proposta d’alcaldia del ple de desembre no va més enllà de l’enunciat, no hi ha concreció de cap mena i no se sap com es finançarà

El darrer ple de l’any va aprovar una modificació puntual del Pla General Metropolità en unes parcel·les de propietat municipal de la carretera del Mig 6/24, canviant els usos de zona industrial a equipament i les condicions d’edificabilitat, guanyant 19.000 metres quadrats de sol públic. L’objectiu del projecte és traslladar la seu de l’EMMCA, l’escola municipal de música i, en el mateix espai, fer un auditori i un centre de convencions amb capacitat per un miler de persones.

Recordem que l’EMMCA, que es va passar un parell de cursos fora de la seva seu al Gornal per un problema d’estructura de l’edifici que ocupa a l’Avinguda Vilanova, acaba de tornar al lloc que la va veure néixer l’any 2005. A la seu de l’Avinguda Vilanova només hi ha les instal·lacions centrals de l’escola i no disposa de cap auditori que permeti l’assistència de públic. De fet, tret de l’espai de la sala d’actes de La Farga, de la sala Barradas als baixos d’un edifici de la Rambla Just Oliveras i del Teatre Joventut a un carrer poc cèntric de Collblanc, l’Hospitalet no disposa de cap sala que es pugui considerar idònia per activitats artístiques diverses d’una ciutat de 300.000 habitants.

El projecte, per tant, de la parcel·la de la Carretera del Mig suposa un pas endavant interessant en aquest sentit. Per adornar-ho, el govern municipal va anunciar que l’espai es troba al bell mig del Districte Cultural, com si el Districte Cultural fos alguna cosa més que una entelèquia. (De fet, un dels creadors del Districte Cultural, que ja no forma part de l’actual Consistori, va presentar aquest projecte ja fa uns quants anys a l’entitat 3/4 x 5/4, afirmant que el Districte Cultural no representava cap espai concret a la ciutat, sinó una idea d’aprofitament de les decrèpites instal·lacions industrials i logístiques de mitjans del segle XX, per potenciar la cultura, fos on fos).

De fet, aquest projecte de nova seu de l’EMMCA, auditori i centre de convencions es troba en un punt encara molt indeterminat en una cruïlla on conflueixen els carrers Narcís Monturiol, Rosalia de Castro, Leonardo da Vinci, Caterina Albert i Carretera del Mig. Un espai no solament gens cèntric sinó encara sense urbanitzar del tot, amb zones degradades i a tocar de la línia de Vilanova del ferrocarril.

Malgrat que la proposta va ser aprovada amb el vot favorable de tots els grups i l’abstenció de Vox, els portaveus van insistir que el que s’ha portat al ple és encara un projecte molt inconcret que caldria explicar amb més detall. Pel que es va veure, el portaveu socialista encarregat de defensar el punt, José Antonio Alcaide, sabia del projecte tot el que s’havia posat sobre la taula: en realitat molt poca cosa. La suficient per afirmar que els equipaments previstos generarien “creixement econòmic en els àmbits artístic, educatiu del coneixement i congresual”.  L’alcalde va reble el clau afirmant que aquest ha estat un primer pas i que el projecte s’haurà de concretar més endavant, perquè acaben d’iniciar-se els primers tràmits i no hi ha previsió encara de finançament ni dels ajuts que caldrà cercar per fer realitat la proposta.