L’acte tindrà lloc al Centre Cultural de Bellvitge a les 18,30 h, amb la presència dels seus autors

El Memorial Democràtic dels Treballadors de la Seat i el Foment de la Informació Crítica de l’Hospitalet s’han posat d’acord per patrocinar la presentació del llibre Seat 1968-1984. La ambición del sindicalisme unitario, que tindrà lloc aquesta tarda a les 18,30h. els autors son Silvestre Gilaberte, Jaume Font, Isidor Boix i Jesús A. Vila.

El lloc elegit per obrir aquesta primera presentació a la ciutat —n’hi ha prevista una segona per més endavant— ha estat el barri de Bellvitge —l’auditori del Centre Cultural— per dues raons fonamentals. Perquè a Bellvitge viuen i han viscut tradicionalment milers de treballadors de la Seat —a les factories de la Zona Franca i de Martorell—, i perquè Bellvitge reuneix com a barri les mateixes característiques que la història sindical d’aquest període explica: un barri reivindicatiu, que va saber fer efectives les seves múltiples i considerables reivindicacions i un barri solidari, que sempre ha estat i està en primera línia i que explica l’esperit de canvi que es va imposar en el tardo franquisme per aconseguir el trànsit d’una dictadura a una democràcia com la que gaudim.

El llibre, que va aparèixer a primers d’aquest mes de maig, i que es pot adquirir a les principals llibreries de Barcelona i dintre de poc també a l’Hospitalet, explica les lluites més importants dels treballadors de la Seat en l’òrbita sindical, quan l’únic sindicat existent era l’oficial del franquisme, el sindicat vertical, que s’havia convertit en una rèmora per la classe treballadora per aconseguir millores salarials i laborals, en el pitjor moment de la repressió franquista. Inclou, a banda de la interpretació del moviment unitari que van encapçalar les comissions obreres sorgides directament de les assemblees de treballadors, un ingent material documental que explica amb detall el procés del sindicalisme unitari, de l’instrument innovador i d’èxit amb el que es va dotar la plantilla, el Consell de Fàbrica, i la importància d’un moviment que va comptar amb el suport extern de la dirigència comunista, però especialment amb el suport dels líders naturals que van anar sorgint de les diferents lluites d’aquells anys.

Tot l’aparell documental que apareix en el llibre que supera les 500 pàgines, prové de l’esforç de recollida i conservació del material utilitzat en les mobilitzacions obreres  que, un dels autors, Silvestre Gilaberte, va anar guardant al llarg de dècades i que ara ha servit per documentar historiogràficament el relat, però que està a la lliure disposició dels investigadors dins l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat on es va fer la primera presentació del llibre el passat dia 7.

La presentació al Centre Cultural de Bellvitge comptarà amb la participació de dos dels seus autors que seran presentats per les entitats organitzadores i és previsible un debat posterior amb els assistents i els autors, així com la venda i signatura de llibres.

El contingut del llibre inclou una anàlisi històrica del context en què es produeixen les reivindicacions obreres del moment, la manera com aquesta organització obrera es va desenvolupar en la principal indústria catalana, fins al punt que les seves mobilitzacions es van convertir en la punta de llança del moviment sindical d’aquesta fase del final del franquisme. Encara amb els sindicats de classe prohibits, l’organització comunista del PSUC de la Seat va ser capaç d’elaborar una proposta molt engrescadora que va aplegar un amplíssim consens, amb la formulació d’un moviment sindical unitari i representatiu, les CCOO, amb una altíssima capacitat de mobilització i amb una autonomia sindical molt notable que va promoure l’aparició de líders sindicals naturals, molt escoltats i seguits per les àmplies masses de treballadors de la factoria.

“Quirós escolta s’acosta una revolta”, aquest va ser un dels eslògans més seguits en la manifestació de les escoles bressol de la Ciutat el dimecres 13 de maig. De fet el conflicte amb les escoles bressol s’arrossega des de fa ja més de tres anys.

En un escrit de l’Assemblea de les Escoles Bressol de l’Hospitalet s’explica que “la situació actual que patim és insostenible. No només afecta les nostres condicions laborals, si no també directament l’atenció i el benestar dels infants. A aquesta situació s’hi suma la manca de compromísper part de l’Ajuntament, que fa més de dos anys que no renova el plec, generantun situació d’inestabilitat i precarietat que no pot continuar.”

Així no va estanyar ningú que la convocatòria de manifestació per part del col·lectiu d’educadores de les escoles bressol fos seguida per molta gent, durant les més de dues hores que va recórrer carrers del centre, fins concloure a la plaça de l’Ajuntament.

La manifestació estava farcida de les samarretes liles de @bressolsirevoluciolh, de samarretes grogues d’altres col·lectius de personal docent de les escoles bressol, es a dir, del cicle inicial d’educació infantil, el ja famós 0-3 que reivindica justament el seu paper clau en el sistema educatiu. Ja no es tracte de “guardar” criatures, es tracta d’educar-les des del primer moment.

Per això també hi van participar en la manifestació un bon nombre de famílies, amb els seus infants, usuàries de les escoles bressol. Elles es senten directament afectades per l’estat actual d’aquest sector educatiu i, en bona part, assumeixen com a pròpies les reivindicacions del personal docent.

En un moment en el que semblava estendre’s arreu una sensació de calma, de tranquil·litat social, el conjunt del moviment educatiu ha posat de manifest que aquesta sensació era segurament un miratge. El malestar, el cansament per la pervivència de la precarietat en molts sectors comença a fer-se evident als carrers del país i, de manera clara, a l’Hospitalet les emergències de tota espècie comencen a esclatar. 

A més, a la Ciutat hi ha un dèficit evident de places en les escoles bressol, especialment de places publiques. Ara farà ja tres anys que l’alcalde Quirós, llavors encara regidor d’educació, va prometre la municipalització de les escoles bressol subvencionades. Des de llavors les promeses semblen congelades adduint els sempre presents problemes legals, una situació que s’eternitzen. Els equips de les escoles bressol es queixen, amb tota la raó, que l’ara alcalde ni tant sols ha tingut el detall de tenir-ne una reunió amb les professionals de les escoles i, encara menys amb les famílies afectades.

Les educadores expliquen que porten ja més de 14 anys amb els sous congelats; que existeixen fortes desigualtats entre les diferents escoles bressol, amb un  impacte directe sobre els infants; que ek tracte i les retribucions que reben les educadores d’aquesta etapa educativa estan per sota del que reben les mestres dels altres cicles educatius, que com s’està veient arreu aquests dies, tampoc son per tirar coets.

El proper 26 de maig, coincidint amb el ple municipal, les escoles bressol tornaran a manifestar-se, amb un trajecte que arrencarà del capdamunt de la Rambla Just Oliveres, per seguir fins Isabel la Catòlica i el carrer Barcelona per acabar a la plaça de l’Ajuntament.

Com segueixen afirmant des de l’Assemblea de les Escoles Bressol: “L’Hospitalet ha estat, en altres moments, un referent en l’àmbit de la educació infantil 0-3. Des de l’Assemblea considerem important recuperar aquest valor i continuar treballant per una educació publica de qualitat.” En el mateix document afegeixen que: “Qualsevol forma de suport suma – ja sigui fent difusió, compartint contingut o acompanyant-nos durant el recorregut- i contribueix a enfortir una lluita que ens afecta a totes i tots.”

Cal recordar que a la Ciutat hi ha un total de 6 escoles bressol municipals, 3 de titularitat de la Generalitat, 5 escoles subvencionades per l’Ajuntament, que hauria de passar a ser municipals, 2 de privades no subvencionades i fins a 12 escoles bressolo privades que no comparteixen ni el calendari ni la normativa municipal.

Malgrat el creixement imparable de la població, el govern segueix afavorint la construcció de més habitatges

Per primera vegada des que hi ha dades estadístiques, la ciutat ha arribat oficialment als 300.000 habitants, una dada esgarrifosa si es té en compte que el territori de l’Hospitalet supera de poc les 1240 Hectàrees. Això indica que l’Hospitalet s’endú, novament, el dramàtic privilegi de ser la ciutat més densa d’Europa —molt anivellada amb les banlieues del noroest de París— per sobre dels 24.000 habitants per kilòmetre quadrat.

Per fer-nos una idea exacta del que això representa només cal imaginar-se una cuadrícula que ocupés la totalitat del territori hospitalenc, inclosos tots els espais disponibles imaginables (carrers, vies del tren, la llera del riu, la zona industrial, desnivells, l’únic espai agrícola, etc) dividida en parcel·les de 41 metres quadrats, exactament la meitat d’una casa més aviat petita. En cadascun d’aquests espais d’unes 10 passes de llarg per 4 d’ample hi viuria una persona de les oficialment registrades. Una autèntica monstruositat si es té en compte que aquesta dinàmica que en qualsevol societat civilitzada seria considerada d’urgentíssima reversió, aquí a l’Hospitalet no deixa de ser una dada demogràfica que preocupa ben poc. Si preocupés, el principal objectiu del govern local hauria estat, des del moment en què s’hagués pres consciència de la exagerada saturació demogràfica del terme municipal, aturar absolutament la construcció de nous habitatges, únic pas possible per acabar amb la saturació i iniciar l’únic camí racional cap a la millora de la qualitat de vida de la població.

Estem ben lluny d’aquesta alternativa. Només cal passejar-se per la ciutat impossible, per veure que allà on hi ha un solar desocupat, l’Ajuntament està donant permisos per seguir edificant. Son els casos de les promocions d’antigues fàbriques com la Cosme Toda o com la Vanguard —només en el que es preveu encara per fer hi van més de 200 habitatges nous— o els previstos al districte més densificat del continent, com és Collblanc-La Torrassa (record absolut d’Europa per sobre dels 56.000 habitants per Km quadrat) en la zona de Can Rigalt on estan previstos 1.300 habitatges més. O els solars entregats directament a l’AMB per construir habitatges (del tipus que siguin: els habitatges socials també saturen demogràficament) o aquells espais encara buits (a tocar de les vies del tren a Sant Josep) consolidats sobre els plànols com àrees clarament residencials. A banda d’una ingent quantitat d’edificis vells deshabitats, a la majoria dels barris antics, que estan comprant promotores per seguir construint sense parar. O les perspectives de futur sobre els magatzems logístics a banda i banda de l’Avinguda del Carrilet que, enmig del silenci sepulcral de les autoritats urbanístiques municipals al servei del negoci i l’especulació, s’acabaran convertint en enormes blocs d’habitatges nous com els que s’han anat construint en els darrers anys al voltant de la Rambla Marina.

En els últims 5 anys la població registrada a la ciutat ha estat de 35.000 nous habitants. Una mitjana de 7.000 nous habitants per any en una ciutat sense espai lliure per construir els equipaments que la societat reivindica com a necessitats bàsiques irrenunciables: educació, sanitat, serveis socials, espais de cultura, de lleure, zones verdes, refugis climàtics… En els propers 10 anys, al ritme actual de la construcció residencial a l’Hospitalet, la densitat s’incrementarà per damunt dels 26.000 habitants per kilòmetre quadrat i serà literalment impossible donar resposta a la demanda social de manera que el col·lapse de la ciutat apunta a l’horitzó.

Davant d’aquestes dades, objectives i frapants, no s’entén com a la ciutat no s’aixeca un clamor social reclamant una actitud conseqüent de les autoritats per frenar la barbàrie que ja s’albira. És veritat que ja hi ha alguns signes que apunten en aquesta direcció però és evident que fins el moment es tracta de moviments que sorgeixen com a conseqüència de fets esporàdics, cada vegada —però— més eloqüents, com els que s’estan succeïnt a Collblanc en els darrers mesos. El que es troba a faltar és un moviment cohesionat i amb la força suficient per provocar consensos i respostes polítiques. Es diria que la ciutat segueix orfe d’iniciatives potents capaces d’aturar les polítiques irresponsables del govern local.

Les famílies es queixen que l’Ajuntament ja sabia que no es podria fer l’activitat al Teatre Joventut i que no van cercar alternatives

L’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) de diversos centres educatius de L’Hospitalet de Llobregat ha expressat públicament el seu malestar amb l’Ajuntament per la decisió de no assumir el cost que ha fixat aquest any l’organització de l’activitat musical escolar “La Clika”, adreçada a l’alumnat de segon de primària. (Foto: Arxiu de la web de la Fundació La Casa de la Música de L’Hospitalet i correspon a la cantata feta en maig del 2025).

Segons denuncien les famílies, aquesta iniciativa que representa una experiència educativa i cultural “de gran valor” tant per als infants com per a les seves famílies, després de mesos de preparació als centres escolars, havia estat tradicionalment gratuïta.

Les AFA’s consideren que la introducció del pagament, anunciada poques setmanes abans de la celebració de l’activitat, “trenca amb el model inclusiu” que l’havia caracteritzat fins ara, i alerten que podria convertir-se en “un precedent perillós” de cara a futures edicions.

En el comunicat adreçat al Consistori, les famílies afirmen que la mesura vulnera el principi d’igualtat d’oportunitats i dificulta l’accés universal a activitats educatives i culturals vinculades a l’escola. També alerten que el cost de les entrades pot generar situacions de desigualtat entre famílies i limitar la participació conjunta de la comunitat educativa.

Marta Mei, directora de la Fundació de la Casa de la Música de l’Hospitalet, ha manifestat que “ja feia temps que tenien sobre la taula fer el cobrament d’aquesta activitat. La Clika es fa a nivell de tota Catalunya i participen 781 escoles i, pràcticament en gran part de les ciutats, aquesta activitat és de pagament”.

L’any passat van participar a la ciutat més de 1.200 escolars en set sessions en una activitat promoguda per la Casa de la Música de l’Hospitalet mitjançant un programa dirigit a les escoles. “La idea es democratitzar l’accés dels nens a la música”, diu Marta Mei.

Aquest any, a més, s’havia complicat l’activitat ja que no es podia fer al Teatre Jovent, tancat per obres. “A l’Hospitalet no hi ha grans locals per fer una activitat de aquest tipus. Vam mirar la Farga, però estava ocupada i finalment vam trobar la sala Salamandra. La producció, per la gran participació, logísticament es molt complicat”, diu la Marta Mei.

Des de l’organització de la Clika també es van adreçar a les AFA’s, oferint la possibilitat que amb aquelles famílies que tinguéssim dificultats econòmiques respondria la Fundació fent-se càrrec del cost.

En el comunicat, les AFA’s recorden que l’Ajuntament està adherit a la Carta de Ciutats Educadores i consideren que aquesta decisió “entra en contradicció” amb els valors que promou aquest compromís internacional, com ara la defensa del dret a l’educació, la igualtat d’oportunitats i l’accés a la cultura com a eina de cohesió social”.

Les famílies lamenten igualment que, després de demanar la reconsideració de la mesura a través dels centres educatius públics, no hagin obtingut resposta institucional. Segons expliquen, alguns centres haurien rebut com a única alternativa la possibilitat de renunciar a participar en l’activitat, una opció que les AFA’s consideren perjudicial per a l’alumnat que ha treballat durant mesos en el projecte.

Per tot plegat, les entitats han reclamat que es retiri el cobrament de l’entrada, que es garanteixi la gratuïtat i l’accés en igualtat de condicions a les activitats educatives municipals i que s’adoptin mesures per evitar que situacions similars es repeteixin en el futur. També demanen un “compromís ferm” de l’Ajuntament amb projectes educatius coherents amb els principis de ciutat educadora.

Algunes organitzacions de l’oposició, ERC-EUiA i els Comuns, havien demanat a l’equip de govern fins i tot garantir la cantata, bé a l’Auditori Barrades el mes de setembre o pagar el sobrecost que suposava a les famílies assistir a l’activitat. A més, afegeixen que l’ajuntament ja sabia que aquest any no es podia fer La Clika i tenian que haver buscat una alternativa, cosa que no s’ha fet.

El Club de Basquet de la Agrupació Esportiva i Cultural de Collblanc esperan des del mes de gener l’apertura de la pista on han de jugar, promesa per l’Ajuntament

La situació als equipaments esportius municipals està sota mínims. No fa gaires setmanes el club de rugbi de la Ciutat  es queixava  de l’estat més que lamentable del camp de joc. Les usuàries de les piscines municipals es tornaven a manifestar sobre el mal estat de les seves instal·lacions desprès de l’incendi. El nou poliesportiu de Santa Eulàlia segueix acumulant pols en  algun calaix d’alguna regidoria. Els clubs esportius i les usuàries del poliesportiu Fum d’Estampa continuen reben excuses sobre excuses, molt de fum, sobre el termini d’unes obres que semblen interminables..

En aquest cas, 2 de febrer de 2025 van iniciar-se unes noves obres de rehabilitació energètica de l’equipament. Mentre duraven les obres, usuàries i clubs esportius s’havien de traslladar a d’altres equipaments municipals. En el cas del Club de Basquet de la Agrupació Esportiva i Cultural de Collblanc, les seves activitats s’han anat fent al poliesportiu de l’Hospitalet Nord o en les pistes d’un centre escolar.

En un reunió amb els responsables tècnics de les obres del poliesportiu feta el desembre de 2025 se’ls va informar que la data prevista de finalització de les obres al Fum d’Estampa estava prevista, segons la empresa constructora, pel 20 de gener.

A partir d’aquesta data els serveis de l’Ajuntament havien d’iniciar “un període de sol·licituds de llicències i permisos” d’una durada indeterminada. Tot i així es va prometre al club de Basquet que “la voluntat per part de l’Ajuntament es de realitzar una obertura parcial de la instal·lació, donant prioritat a la pista de bàsquet, amb l’objectiu de poder fer-ne ús sense necessitat d’haver d’esperar a l’obertura completa de la resta de la instal·lació”.

Hem entrat ja en el mes de maig i aquesta voluntat manifestada per l’Ajuntament no s’ha acabat de concretar en res material. El club, que en bona part esta format per nenes i nens, segueixen sense poder gaudir de les pistes i les instal·lacions del Fum d’Estampa. Tot son allargues i nous terminis que s’estiren setmana a setmana, mes a mes.

Cal recordar que el poliesportiu Fum d’Estampa ja va patir tota una primera fase d’obres, ara fa cinc anys, el 2021, que també van limitar força el seu us per les entitats esportives i les d’un miler de persones usuàries.

Les participants en les activitats esportives de l’equipament, i les famílies de les nenes i nens que formen part de les entitats que, com el club de Basquet fan us de les seves instal·lacions porten ja molt temps patint les limitacions d’unes obres i d’una situació d’interinitat que sembla no tenir un final proper.

Un Consell de Districte extraordinari convocat per la pressió de les entitats, debatrà la situació del barri que es considera insostenible per la falta d’inversió i la sensació d’abandonament

Un ple extraordinari del Consell de Districte Collblanc-La Torrassa, previst per al 21 d’aquest mes, debatrà novament la situació d’emergència que viu el barri. Després de la pressió de dues de les seves entitats, STOP Degradació i Coordinadora d’AMPAS, i a través dels grups municipals d’ERC-EUiA i els Comuns de l’Hospitalet, s’ha forçat la celebració d’aquest plenari. (Foto: Veïns en el Ple del Consell de Districte del mes de setembre)

L’associació STOP Degradació va denunciar públicament a meitat d’aquesta setmana una escalada d’incidents greus al barri de Collblanc–la Torrassa després que en només uns dies s’hagin registrat diversos episodis violents concentrats en una àrea de menys de 200 metres.

Segons el comunicat difós per la plataforma veïnal, els fets evidencien “anys d’abandonament institucional, permissivitat i manca de mesures efectives” per part de les administracions competents.

Els incidents denunciats inclouen una baralla amb armes blanques el passat 30 d’abril al carrer Santiago Apòstol, entre la Rambla Catalana i el carrer Holanda, on presumptament diverses persones van actuar armades amb matxets, pals i pedres. L’endemà, 1 de maig, es va produir un apunyalament al carrer Mare de Déu dels Desemparats, davant d’un centre educatiu. Finalment, la matinada del 4 de maig, es va registrar un tiroteig a la Rambla Catalana, davant d’un local assenyalat pels veïns com un “afterhours” conflictiu i que, segons l’entitat, ja havia estat sancionat anteriorment.

Des de STOP Degradació consideren que la situació “no és acceptable ni normal” i alerten de la sensació creixent d’inseguretat entre els residents del barri. “Parlem d’armes blanques, violència davant d’escoles i trets en zones densament poblades”, assenyala el comunicat.

L’entitat reclama actuacions “immediates i contundents” contra els punts considerats conflictius, així com el tancament dels locals reincidents, un augment de la presència policial estable i la posada en marxa d’un pla integral de xoc per revertir la degradació de la zona.

La plataforma assegura que continuarà mobilitzant-se i exigint responsabilitats institucionals per garantir “dignitat, seguretat i respecte” als barris de Collblanc i la Torrassa.

Aquesta no és la primera vegada que els veïns forcen un ple del Consell de Districte per parlar de la situació del barri. Al mes de setembre, prop de 200 veïns ja van mostrar la seva indignació, desesperació i impotència, en veure com s’eternitzen els problemes, les solucions no arriben i l’administració local vulnera tots els compromisos i, els pocs terminis que s’atreveix a donar, s’incompleixen de manera constant.

Aleshores, la regidoria no li va posar fàcil als veïns que reclamaven la celebració del ple extraordinari del Consell de Districte. No van poder prendre la paraula al ple de juny per una lectura restrictiva del reglament de participació, tan criticat des de partits de l’oposició i entitats. Les seves propostes es van fer sentir només a través dels consellers dels Comuns i d’ERC.

El ple extraordinari, sol·licitat per entitats i partits de l’oposició, es va fer al mes de setembre, amb una durada de 4 hores. Hi va haver un desembarcament de regidors, Jesús Husillos, David Gómez i Lola Ramos, que van flanquejar la presidenta del Districte, Olga Gòmez, escridassada en diverses ocasions cada vegada que prenia la paraula.

Les explicacions de tots els regidors no van convèncer ni les entitats ni tampoc els membres de l’oposició presents al ple. La conclusió comuna va ser: “estem davant els mateixos problemes que fa un any. Collblanc-La Torrassa és un dels barris la degradació dels quals ha estat molt ràpida i on el govern fa la vista grossa”. Tant les entitats com els grups de la oposició ja han advertit que no es veti de nou la participació, com va intentar fer el govern local al Consell de Districte del mes de setembre. A l’ordre del dia d’aquesta propera convocatòria no figura ni la participació ciutadana ni el punt de precs i preguntes.

Una part de l’oposició s’interroga sobre la sobtada proximitat entre algunes postures de l’equip de govern i el portaveu dels republicans

Amb els 12 vots socialistes presents i les 4 abstencions dels republicans, es va aprovar en el ple d’abril el nou conveni de col·laboració per garantir la viabilitat econòmica de la societat Fira 2000 entre els anys 2026 i 2029, que és una societat ara exclusivament formada per les Administracions Públiques i que des del seu naixement només genera pèrdues.

En el que portem d’exercici 2026 ja s’han aprovat pèrdues que ha d’abonar l’Ajuntament de la ciutat per valor de 4,7 milions d’euros i les previsions parlen que l’Ajuntament haurà de pagar fins l’any 2029 més de 10 milions més. Fira 2000 és l’empresa inversionista que fins ara ha hagut d’afrontar les millores de les instal·lacions de la Fira de Barcelona, augmentades ara amb els 60.000 metres quadrats del Hall Zero, però que properament haurà de dedicar-se a la rehabilitació i recuperació dels pavellons tradicionals de l’Avinguda Maria Cristina de Barcelona. Mentre Fira 2000 és l’empresa inversionista que genera pèrdues i en la que participa l’Ajuntament de l’Hospitalet (amb l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat, l’AMB i la Diputació), la societat Fira Internacional és la que genera beneficis i on no hi és l’Ajuntament de l’Hospitalet, malgrat que una part important de les activitats firaires tenen lloc dins el terme municipal d’aquesta ciutat.

La defensa del nou conveni en el passat ple venia complementada amb l’atractiu de convertir Fira 2000 en un “mitjà propi”, segons el portaveu socialista i l’alcalde, que servirà per posar en marxa iniciatives de nous equipaments a la ciutat, sense que en cap moment se n’esmentés cap, malgrat que l’alcalde va explicar que aquesta aprovació era un “fet històric” per la importància operativa d’aquest nou “mitjà propi”.

El conveni va ser fortament criticat pels grups de l’oposició, amb excepció feta del grup republicà que va criticar l’escàs protagonisme de l’Hospitalet en tot allò relacionat amb la Fira, però fent una defensa fins i tot bel·ligerant respecte de la importància de la Fira pel present i pel futur de la ciutat. Pel present, perquè ERC està molt satisfet del sector econòmic hoteler, comercial i de serveis al voltant de la Fira, i pel futur, perquè l’objectiu és convertir l’Hospitalet en una ciutat de primera i, segons el portaveu Graells, tot el que sigui apostar per l’eix entre el centre de Barcelona i l’aeroport, és fantàstic per l’Hospitalet.

El portaveu socialista Husillos es va abonar al panegíric de Graells afirmant que estar en contra de Fira 2000 era apostar per una ciutat provinciana com la que va generar el franquisme, enfront de la ciutat de primera en què s’ha convertit l’Hospitalet perquè és a l’Hospitalet on es convoca el Mobile, de manera que la ciutat té un protagonisme europeu indiscutible.

La resta dels grups d’oposició van mantenir la seva postura tradicional en aquest punt: considerar que la ciutat es la “pagafantas” dels projectes que es fan a Barcelona —o en territori municipal— en benefici de la gran ciutat i oposar-se al criteri del govern i, en aquest cas, també a la defensa de la sagnia de recursos de Fira 2000 que va fer el portaveu republicà, explicant que totes les administracions perden diners i que aquesta quantitat de milions que van a fons perdut del pressupost municipal és una minúcia. Fora de la sessió del ple, alguns portaveus de l’oposició van declarar a L’Estaca, en virtut d’aquesta inusitada defensa de la posició del grup del govern, que “alguna cosa ha d’haver estat passat darrerament”, de forma que el portaveu republicà “sembla estar tornant lentament a la cleda socialista, d’on probablement mai hauria d’haver sortit”. Altres portaveus van assegurar que “darrerament, la defensa d’alguns punts que presenta el govern, els està argumentant millor el portaveu republicà que el mateix portaveu socialista.” I es van mostrar convençuts que “tot i que es manté un lleuger to de crítica per part del portaveu republicà cap al govern, la sensació que hi ha una conjunció d’interessos en algun punt encara no prou evident, sura en l’ambient, fins i tot en la Junta de portaveus i en altres reunions internes”.

El desprecio hacia las políticas de igualdad y prevención de las violencias machistas también se observa en la manera como se elaboran los documentos

Ana M. Rodríguez Terrón. Psicóloga clínica

Un protocolo es un conjunto de reglas, conductas o procedimientos, establecidos por norma o por costumbre, para hacer frente de manera organizada a una situación o a un problema. Se trata de una forma de estandarizar las repuestas a situaciones determinadas. En esencia, los protocolos son conjuntos de Instrucciones, cuyo cumplimiento garantiza un resultado deseado. Esto puede significar establecer un orden en una situación excepcional, o bien facilitar el entendimiento entre dos instancias, conforme a reglas de juego de mutuo conocimiento. Sirven, fundamentalmente, para establecer un orden y un estándar. Son el “manual de instrucciones” que asegura que todas las partes involucradas en una acción sepan exactamente qué hacer, cómo hacerlo y en qué momento.

Dicho esto, podemos deducir que el organismo que protocoliza, es el responsable de organizar una respuesta a una situación dada. En el caso que nos ocupa, es el Ayuntamiento el que debe organizar la respuesta al caos que desencadena un feminicidio: en el entorno familiar, comunitario y ciudadano. Es el gobierno municipal el encargado de elaborar ese conjunto de reglas y procedimientos para hacer frente, de manera organizada, a las necesidades que la tragedia de un feminicidio provoca. Es también el organismo convocante de las/os expertas/os que deben elaborar la respuesta.

Es la administración más próxima a sus ciudadanos y ciudadanas, de la que se espera, qué menos, que nos ayude, nos cuide eficazmente ante un shock emocional tan brutal como el asesinato de una de nuestras conciudadanas. Que ayude, cuide y consuele a su familia, a sus amigas y amigos, a sus vecinos más próximos y, que al resto de conciudadanas/os, nos permita expresar de forma organizada nuestra más enérgica repulsa.

Ya les podemos decir nosotras. ¿Quién?, nadie, el Protocol de nuestra ciudad, la segunda de Catalunya, es un simple resumen del Protocol d’Actuació davant del feminicidis de la Generalitat de Catalunya (noviembre 2024). En este, en el título figura el mes de publicación; en su segunda página podemos encontrar a quien lo ha promovido: el Departament d’Igualtat  i Feminisme y la Direcció General per a l’Erradicació de les Violències Masclistes de la Generalitat. También se informa qué persona y qué cargo tiene la responsable de la elaboración y coordinación, y quien lo revisó.  Es un protocolo del gobierno de Catalunya para situar su actuación en el ámbito del país.

El documento de LH, nada que objetar como resumen que es. Es breve, se pasa de 40 páginas el de la Generalitat, genérico para todo el país, a 9 páginas el de nuestra ciudad donde se deberían concretar y desglosar todos los pasos a dar, señalando además qué hay que hacer y quien lo debe hacer. Las competencias de ambas administraciones son diferentes, la Generalitat legisla, crea servicios de país… El Ayuntamiento de l’Hospitalet tiene que centrarse en las acciones que, como ciudad, propone para cuidar a sus ciudadanos.

Por la razón anteriormente expuesta, hemos comparado el protocol de feminicidis de nuestra ciudad, con el de otra ciudad catalana del área metropolitana de Barcelona. Esta ciudad es Terrassa. Su protocol de dol al feminicidi, fue puesto en marcha 10 años antes que aquí.  Su proceso de elaboración, mucho más transparente que el de nuestra ciudad. En Terrassa, sabemos que fue una decisión de la Junta de Portavoces de los grupos municipales. El de LH, tal y como está hecho, aparece como el recurso para cubrir una exigencia legal. Para salir del paso, como con tantos otros asuntos.

En Terrassa, se designa su puesta en marcha al Servicio de Políticas de Igualdad, en el marco del Consell Municipal para la Igualdad —que reúne a representantes de todos los ámbitos culturales, sociales y económicos de la ciudad— donde acuerdan la creación de tres comisiones que se encargarán, cada una de ellas, del estudio y propuestas de las distintas vertientes del protocolo. Se promueve que sea la Comisión de Participación Ciudadana la que encuentre las formas más idóneas para que la ciudadanía, sus instituciones y el tejido social de la ciudad expresen el rechazo ciudadano al feminicidio. En esta comisión estaban representados los Sindicatos, la coordinadora de Grupos de Mujeres de la ciudad, el Casal de la Dona, Coordinadoras y Coordinadores de los distritos, Colectivos feministas, Fundaciones de carácter feminista… Diseñaron una encuesta con un listado de propuestas sobre lo que tenía que hacer el ayuntamiento y el tejido social de la ciudad en caso de Feminicidio. La encuesta la respondieron 793 personas. La Comisión analizó los resultados y elaboró las recomendaciones sobre las características y formas que debería tener el rechazo Institucional y ciudadano.

La segunda Comisión convocada, fue la Institucional. Las personas convocadas eran básicamente las mismas que forman parte de la comisión de seguimiento del Protocol per a l’Abordatge Integral de la Violència Mascliste en l’àmbit de la parella de la ciutat de Terrassa.  Estuvieron convocados representantes de los juzgados y de la fiscalía, la Policía Local, Mossos d’Esquadra, Serveis Socials y Servei d’Educació Municipals, Punt de Trobada, Grup d’Atenció a les Victimes del Maltracte (GAM Valles), Casal de la Dona y Servei de Polítiques de Génere. Esta comisión diseñó la propuesta del Circuito y el modelo de atención Psico-Social.

La tercera Comisión, la Comissió d’Educació se formó con el Servei d’Educació Municipal y los representantes de los claustros de los centros educativos públicos y concertados de la ciudad. En primer término, hicieron un proceso de formación en materia de igualdad, género y duelo impartido por la Fundación EXIL (entidad experta en el tratamiento y soporte a las víctimas de la violencia machista). Con esta formación regular se dieron recursos específicos para trabajar desde una perspectiva de género.

Una vez recogidas las aportaciones y recomendaciones de las tres comisiones, el Servei de Polítiques de Génere de l’Ajuntament de Terrassa elaboró una propuesta integral de intervención que fue remitida a todas las instituciones, grupos, servicios y organismos que participaron para la presentación de enmiendas o su ratificación. Una vez finalizado este proceso, el Protocol se sometió al debate y aprobación por parte del Pleno Municipal.

En el soporte psicosocial a familiares, testigos y entorno cercano de la víctima, si la víctima estaba empadronada en Terrassa, se activan todos los recursos, no importa la ciudad donde se haya cometido el feminicidio: los informativos, los económicos y los de soporte psicológico. Si la víctima no estaba empadronada en Terrassa, los que no se pondrán en marcha son únicamente los recursos de ayuda económica.

En el protocolo queda meridianamente claro qué servicio es el convocante, cuáles son los servicios y las personas convocadas para cada una las distintas fases de actuación.

Para abreviar, trataré de hacerlo resumidamente en cada una de esas Fases de Actuación. Convoca, en todas ellas el Servei de Polítiques de Gènere.

Todo este desarrollo, muy resumido del protocolo de la ciudad de Terrassa, en el de l’Hospitalet brilla por su ausencia. Muchas ciudadanas de l’Hospitalet estamos más que hartas de tanta desidia institucional.

Hacer todo esto no encierra grandes complicaciones. Simplemente debe quedar especificado en un protocolo de actuación. Los servicios de Atenció a la Dona, ya se llamen CAID, CIRD o Casal, si de forma regular convocan y reúnen a los servicios que están atendiendo a las mujeres maltratadas en situaciones complejas de riesgo, el intercambio y el conocimiento multidisciplinar de los casos genera una ágil comunicación entre todos los profesionales que intervienen, que se convierte en una red protectora para la víctima. Si trágicamente se falla, o la víctima no estaba en esa red de protección, la respuesta por lo menos será rápida e inmediata.

Así es como se organizan las redes asistenciales, con documentos elaborados sobre la base de la reflexión y el alcance de las necesidades concretas en las ciudades concretas, y no con propuestas retóricas y generalistas que se apartan de las realidades inmediatas. Es imprescindible hacer los protocolos de ciudad a través de la reflexión pormenorizada, con debates institucionales y ciudadanos, como suelen hacer otras ciudades de nuestro entorno.

Hacerlo así o simplemente cubrir el expediente pone en evidencia, en nuestra opinión, el grado de importancia que se le da a las Políticas de Igualdad y de combate y prevención de las Violencias Machistas. Reivindicamos para nuestra ciudad esos debates, esos espacios de reflexión, donde participemos los grupos feministas de la ciudad, el resto del tejido asociativo, los partidos políticos y la ciudadanía en general a través de medios de participación eficaces. Es trascendente para la erradicación de las violencias machistas que todas las fuerzas progresistas empujemos en la misma dirección… Las fuerzas retrogradas no son una amenaza menor y, sabemos por experiencia, que a las mujeres siempre nos toca la peor parte.

La comunitat educativa celebra l’acord amb Educació de la Generalitat i l’Ajuntament, tot i que el futur del professorat encara està pendent de resolució

L’Escola de Sanfeliu, amb 159 alumnes i fins ara concertada, passarà a la xarxa pública el pròxim curs. Aquesta és la solució que finalment es va concretar en la reunió mantinguda dimecres passat entre la comunitat educativa, el Departament d’Educació i representants de l’Ajuntament, també presents, com a sortida al tancament anunciat fa unes setmanes per la propietat, per motius de salut.

L’escola Sanfeliu ocuparà l’antic edifici del Joanot Martorell, a la riera del Canyet, que durant aquest curs havia estat utilitzada una part per alguns grups, mentre que una altra part havia quedat afectada per un incendi. La Generalitat ha manifestat que s’iniciaran les obres perquè al setembre estigui en plenes condicions i pugui ser utilitzada novament com a centre escolar.

Un dels aspectes que encara queda pendent és el futur del professorat. Les famílies es mostren molt satisfetes amb la solució, tot i que “encara queda per resoldre el futur dels mestres, i continuarem lluitant perquè també siguin integrats en el nou centre. La Generalitat ens ha manifestat que buscarà una via perquè els docents passin a la xarxa pública”.

La comunitat educativa està molt satisfeta i valora l’esforç i la rapidesa a l’hora de prendre una decisió d’aquesta envergadura per salvar l’escola de Sanfeliu i integrar-la a la xarxa pública, fins ara concertada. També consideren molt positiva la coordinació entre les famílies i el professorat, que ha estat fonamental per assolir l’objectiu de salvar l’escola. De fet, la solució adoptada és una de les que la comunitat educativa havia posat sobre la taula.

Tothom coincideix que han estat setmanes molt intenses. Des que la propietat va anunciar el tancament del centre a final de curs, famílies i professorat es van mobilitzar per buscar una solució pel futur de l’escola. El 20 d’abril es va celebrar una primera reunió al Departament d’Educació amb totes les parts implicades, inclosa la propietat, per trobar una sortida satisfactòria que les famílies només veien en la continuïtat del centre.

L’Escola Sanfeliu, amb més de 60 anys d’història, s’ha consolidat com un referent educatiu i social al barri, contribuint de manera significativa a la cohesió comunitària i a la formació de diverses generacions d’alumnes. La seva trajectòria ha estat marcada per una educació de proximitat basada en valors com la convivència, el respecte i la inclusió.

Entre les darreres mobilitzacions, destaca la concentració de dimarts passat davant l’Ajuntament de l’Hospitalet i la participació d’una representant de la comunitat educativa en el ple municipal, inicialment denegada pel govern Quirós, però que finalment es va fer possible gràcies a la cessió del torn de paraula per part de CCOO, que el tenia per commemorar el Primer de Maig.

La intervenció va ser molt emotiva, i famílies i professorat han destacat que l’Escola Sanfeliu no era només un edifici, “sinó una part d’una comunitat que es resisteix a desaparèixer. L’Escola Sanfeliu és història i memòria. Durant més de cinquanta anys ha format persones i ha educat generacions senceres, creant vincles humans que no es poden mesurar amb números”.

Representants dels grups d’ERC+EUiA han valorat molt positivament la proposta, ja que el centre passa a la xarxa pública i no es dispersa ni l’alumnat ni el professorat en grups diferents. També han destacat que posa fi al patiment de les famílies i del professorat.

El grup de L’Hospitalet en Comú Podem, també present en les diferents mobilitzacions de l’escola, ha manifestat que l’Ajuntament estava advertit des del 2021 de la situació i hauria d’haver previst el que podia passar. Tot i que encara no està tot resolt, consideren que s’està en el bon camí.

El passat dilluns, la consellera d’Educació, Esther Niubó junt amb l’alcalde de L’Hospitalet, David Qirós van visitar l’edifici del Joanot Martorell per posar-lo en marxa al proper curs.

Dels 19 plens en què l’entitat va demanar la paraula, l’equip Quirós la va denegar en 8 ocasions i la va concedir en 11 (quatre d’elles cedides a diversos col·lectius)

Les considerables dificultats que qualsevol mitjà de comunicació privat, en paper o digital, té per tal de fer-lo viable econòmicament, topa sovint amb el caràcter gairebé monopolístic dels instruments de comunicació públics que es financen amb el pressupost oficial. Aquesta és una situació general que s’agreuja de manera considerable quan els mitjans públics no tenen cap mena de control sobre la línia editorial, de manera que es converteixen, de fet, en un monopoli informatiu al servei del poder de torn.

L’entitat Foment de la Informació Crítica, editora d’aquest digital que esteu llegint, no treballa amb cap més recurs dinerari que el que prové de la seva massa social, no té subvencions de cap Administració i, per tant, tot el que es produeix, inclosa la tasca periodística de L’Estaca, que publica una informació o article diari, s’ha de situar en l’òrbita de l’activisme. En el cas de L’Estaca, de l’activisme informatiu.

Si en algun moment L’Estaca vol tenir publicitat privada per ajudar a la contractació de periodistes joves que puguin reforçar la tasca de la informació crítica a la ciutat, ho tindrà veritablement complicat perquè li és impossible oferir als possibles anunciants les mateixes condicions que ofereixen els mitjans públics. Fonamentalment, en allò que li interessa especialment a l’anunciant privat, que és la difusió. Els 105.000 exemplars a les bústies dels ciutadans que ofereix el mal anomenat Diari de L’Hospitalet, resulta impossible de superar per qualsevol empresa privada i, encara més per qualsevol entitat amb vocació d’influència sobre l’opinió pública.

Per això, en el darrer ple, Foment de la Informació Pública va demanar la paraula al ple per explicar la pràctica monopolística dels mitjans de comunicació públics de l’Hospitalet que es financen amb recursos públics però també amb un considerable afegit de recursos d’anunciants privats, i la necessitat que es reguli el mercat publicitari en aquest àmbit per tal que es prohibeixi aquest doble finançament i és pugui obrir una finestra d’igualtat d’oportunitats pels mitjans privats que vulguin competir amb la informació oficial.

El problema ja no és que els mitjans públics juguin amb l’avantatge d’una difusió pagada amb recursos públics que resulta insuperable amb el finançament privat, sinó que ni el control editorial de la informació, ni el control financer estan regulats i funcionen exclusivament en benefici del govern de torn.

FIC ha demanat la paraula als plens municipals de manera continuada en els darrers 24 mesos. En quatre ocasions la va cedir per tal que col·lectius que tenien restringida la sol·licitud de paraula al ple municipal poguessin exposar les seves queixes. Aquesta opció ben aviat es va acabar quan el govern Quirós va decidir que aquest comportament de FIC no li resultava gens favorable. A continuació, va denegar la paraula als plens en 8 ocasions, al·legant que FIC demana la paraula per parlar de qüestions que res tenen a veure amb el seu objecte social, malgrat que el seu objecte social promou la consciencia, la capacitat crítica i la co-responsabilitat social —i per això resulta imprescindible intervenir en els assumptes generals de ciutat— i vol afavorir la cohesió social i la participació cívica, segons consta en els seus Estatuts.

La darrera vegada que l’equip Quirós va denegar la paraula a FIC (febrer passat) la Junta i una bona colla d’associats i simpatitzants de l’entitat van protagonitzar una protesta que va acabar amb la paralització del ple per part de l’alcalde. Arran d’aquesta circumstància, la Junta de FIC va decidir en endavant centrar totes les seves intervencions sobre temes informatius, aprofitant el veto a L’Estaca per participar com a tal en el Consell Executiu dels Serveis Públics de Comunicació, que van aplicar, en el ple de març, el govern i tres dels quatre grups polítics de l’oposició (ERC-EUiA, PP i Comuns).

Seria justament en aquest òrgan col·lectiu on se li ha barrat la participació, el lloc que l’entitat i el digital consideraven idoni per tractar aquestes qüestions que tenen a veure amb el control editorial dels mitjans, la igualtat d’oportunitat publicitària a l’Hospitalet, el control de la publicitat institucional, l’acompliment dels acords de mocions relacionades amb la informació local (per exemple, la restauració de Ràdio l’Hospitalet o els debats polítics a la TV local), l’increment de les inversions tècniques, l’augment de remuneracions de la plantilla, l’increment proporcional de treballadors, etc.

L’Estaca i FIC semblen convençuts que la composició pactada d’aquest òrgan de control (El Consell Executiu) garanteix novament el poder absolut de l’actual direcció dels mitjans, estretament vinculada al govern Quirós. I és per això, que tot allò que podria haver-se defensat al Consell Executiu, s’anirà exposant públicament en cada ple municipal. Fins que el govern (sense els obstacles que l’oposició és incapaç de posar) trobi una nova excusa per tapar-los la boca…

El text de la intervenció de FIC en el ple municipal d’abril