Parte del patrimonio bibliotecario de la Tecla Sala es ya irrecuperable a consecuencia de las goteras que afectan al equipamiento desde hace meses

La situación de las bibliotecas en nuestra ciudad es lamentable y se encuentran sumidas en un abandono absoluto. Falta personal, entre unas 15 o 20 personas, que ha provocado el cierre temporal de algunos centros. Las instalaciones se encuentran con un gran número de desperfectos como goteras, desprendimiento de techos, fallos en la climatización que provocan una situación, en algunos momentos caótica, que ponen de manifiesto la dejadez que sufren.

La incidencia más reciente se produjo los pasados jueves y viernes en la Biblioteca Central Tecla Sala que se vio obligada a cerrar las instalaciones por la rotura de las cañerías que afectó al sistema eléctrico del recinto. Este mismo centro también tuvo que cerrar un día la semana anterior porque no tenía personal para cubrir ese horario. Los Comunes han exigido al gobierno municipal, a través de una comparecencia de prensa, que destine de forma inmediata presupuesto para casos de emergencia de forma que se puedan reanudar, sin más complicaciones, las actividades de esta biblioteca. Y han exigido al equipo de gobierno que deje de mirar a otro lado y asuma de una vez la responsabilidad en la gestión y el mantenimiento de estos espacios esenciales para la ciudadanía. Su portavoz, Manuel Domínguez, manifestó al respecto que las bibliotecas se encuentran en su peor momento desde los últimos años del franquismo. Las goteras que sufren desde hace años están afectando incluso a su patrimonio bibliotecario que, en algunos casos, se ha convertido en irrecuperable.

“Las bibliotecas no son solo equipamientos, son pilares fundamentales para el acceso a la cultura, a la cohesión social y al derecho a la información”, según los Comunes, y en algunas incluso, se realizan otro tipo de actividades. Algunas bibliotecas como la de la Florida tienen que cerrar los sábados porque no tienen personal para mantenerlas abiertas. “Es el distrito con más problemas sociales y donde se deberían de destinar mayores recursos. A pocos metros de aquí se está hablando a bombo y platillo del Pla del Samontà cuando nos olvidamos de elementos tan esenciales como una biblioteca”, manifestó Manuel Domínguez.

La biblioteca de la plaza Europa es otra que se ve afectada por la falta de personal y algunas mañanas ha de permanecer cerrada, así como otras dos bibliotecas más de la ciudad que abren sábados alternos . “Es una situación insoportable la que viven estos centros”, afirman los Comunes. El barrio de Santa Eulàlia se encuentra sin biblioteca desde el año 2021 y todavía no se sabe nada de su apertura.

La falta de personal es una de las causas que está provocando esta degradación. Faltan por cubrir plazas para que las bibliotecas funcionen con normalidad. Y aunque se han realizado las convocatorias y seleccionado el personal, falta que sean llamadas para su incorporación “y todo ello es responsabilidad del gobierno municipal”. No se están cubriendo bajas, días personales de los bibliotecarios, jubilaciones…”este verano, por este motivo, algunas bibliotecas han tenido que cerrar”, según Domínguez.

La climatización de los locales es otro de los grandes problemas que sufren este tipo de equipamientos. En verano, que podrían ser refugios climáticos, algunas bibliotecas han tenido que cerrar porque no funcionaban los aires acondicionados; pero ahora en invierno es todo lo contrario. Algunos estudiantes han tenido que estar en las bibliotecas con ropa de abrigo al mantenerse las salas con temperaturas inferiores a los 17 grados.

La primera vegada que vaig sentir parlar de la Mercè Olivares deuria ser cap a mitjans de 1973 quan aleshores els corresponsals de premsa als diaris de Barcelona cercàvem les persones que s’estaven convertint en motors de les reivindicacions ciutadanes. Cap a mitjans dels 70, l’alcalde d’aleshores, el carlí Matías de España y Muntadas, va impulsar un pla parcial que deixava sense casa a més de 900 veïns de Collblanc —on la Mercè residia— en un suposat i anacrònic projecte d’esponjament que era irrealitzable, bàsicament per la manca de previsió financera, però que havia commocionat la ciutadania del barri i de part de La Torrassa. Contra aquell projecte, una colla de veïns i veïnes van decidir passar a l’acció i crear la primera associació de veïns de l’Hospitalet, amb la dinàmica social que després imitarien moltes altres.

Entre els membres de la junta promotora estava el Felip Gómez —la seva eterna parella—i, tot i que la Mercè no hi figurava, tothom sabia que allà on hi era el Felip hi era la Mercè, en un tàndem que duraria tota la vida. Ben aviat vam assabentar-nos que el Felip i la Mercè eren membres del PSUC en la clandestinitat i que ambdós havien estat organitzant cèl·lules del partit al sud de Barcelona —i el Felip detingut per la policia franquista— quan ningú s’atrevia a aixecar la veu i menys a mobilitzar accions col·lectives de reivindicació i protesta. Una de les primeres eines de mobilització a la ciutat va ser l’AVV de Collblanc, i el Felip i la Mercè eren, per autoritat moral i per energia, persones de gran impacte, respectades i valorades com corresponia per la seva implicació i el seu compromís.

De la Mercè es coneixia el seu carisma personal que venia reforçat aleshores pel coneixement que un germà seu s’havia convertit en un jove i reconegut dirigent obrer de la Seat durant l’ocupació de la factoria aquell mateix 1971. L’èxit de la mobilització veïnal de Collblanc dels anys 70 va fer que el moviment ciutadà es convertís en la punta de llança a la ciutat de l’antifranquisme militant. Davant d’un sector fabril format bàsicament per petita indústria de tallers, que impedia una mobilització obrera de gran magnitud, el pes de les associacions de veïns va marcar el ritme del que seria el moviment reivindicatiu més substancial de la ciutat i el que afavoriria la presa de consciencia antifranquista en els moments claus de la Transició.

La Mercè i l Felip no solament mai van amagar la seva militància comunista sinó que el seu exemple va ser un esperó perquè molts joves d’aleshores ens incorporéssim al partit. El seu prestigi, juntament amb altres noms de la ciutat vinculats a les entitats o al moviment obrer, van convertir l’estructura del PSUC de l’Hospitalet en una eina de transformació cabdal que es veuria ben aviat limitada per uns resultats electorals no suficientment ajustats als esforços esmerçats i per les batalles internes subsegüents de diversos signes que els van succeir.

Malgrat aquesta adversitat, la Mercè i el Felip es van mantenir ferms en les conviccions, i lleials a l’oficialisme comunista que mai abandonarien. La Mercè havia estat la única hospitalenca que, per mèrits reconeguts, formava part del Comitè Central, no ja del PSUC, sinó del Partit Comunista d’Espanya. Per això la Mercè, que va ser regidora en el primer mandat, després seria una dirigent local més d’ICV i es mantindria sempre dins d’aquesta òrbita, Comuns inclosos, fins al darrer dia. Però més enllà de la militància política, la Mercè i el Felip van fer història dins la Coordinadora de les Associacions de Veïns, en l’impuls inicial de l’entitat L’Hospitalet Antifranquista i dins dels moviments de conscienciació ciutadana que van propiciar el Centre d’Estudis de l’Hospitalet i l’Espai de Ciutadania. En el primer d’ells es va incorporar també la seva filla Josefina Gómez Olivares, fins que una sobtada i dolorosa absència ens va privar del seu entusiasme heretat (una col·leció de llibres del Centre d’Estudis porta des d’aleshores el nom de la Josefina). Uns quants anys més tard, la Mercè es va incorporar a la Junta de 3/4×5/4, una de les entitats més actives del moment, especialment pel que fa al dinamisme cultural. Al març, l’entitat Foment de la Informació Crítica, editora d’aquest digital, la va convidar a la taula en la presentació del llibre de la història del servei de Planificació Familiar que ella i la Pilar Ferran van impulsar des de l’ajuntament durant aquell primer mandat, expressió directe de l’altra aspecte del seu activisme social: el vinculat als moviments d’alliberació de la dona i la lluita feminista. Al juny passat van rebre, ella i el Felip, l’homenatge de la ciutadania en un acte entranyable. Allà tots dos van poder mostrar l’agraïment i la felicitat pel merescut reconeixement públic.

Ara, la Mercè ens ha dit adéu quan encara li sobrava claredat i capacitat d’anàlisi per esperonar-nos a seguir avançant. Va mostrar aquest tarannà des d’aquells remots anys del darrer franquisme fins ara mateix. Li va tocar donar la cara per postures oficialistes quan més complexitat exigia el moment, i ho va fer sense defallir. Va saber mantenir-se ferma a unes conviccions de classe que li venien de lluny, demostrant que una cosa és la conjuntura i una altra de ben diferent els orígens. El seu exemple, i el del Felip, son ja patrimoni dels que estimen la ciutat i el progrés social.

Els veïns reclamen que els Consell de Districte puguin tractar en l’ordre del dia aspectes de l’actualitat dels barris que habitualment no s’inclouen

Ara fa 13 mesos que l’equip de govern va assegurar que abans que acabés el 2025 s’aprovaria un nou reglament de participació ciutadana, adaptat als canvis tecnològics i a les noves propostes de consultes populars, amb la intenció de donar veu a cada vegada més persones i col·lectius. La idea era actualitzar un document que es va aprovar al 2013 per tal d’adequar-lo al nou marc normatiu que s’ha anat fent realitat en els darrers anys, i que volia respondre al desig de l’equip de govern de prestar més atenció a l’opinió ciutadana. En paraules concretes de Laura Garcia, fa més d’un any: “volem governar escoltant la ciutadania, que és una cosa que ja fem, però hem d’ampliar aquesta escolta”.

Per tot plegat es va iniciar un procés de participació, amb sessions als Consells de Districte, —que va costar els seus recursos a les arques municipals— i es va obrir una enquesta en línia que es va tancar a 31 de març de l’any passat per tal que la ciutadania hi pogués expressar les seves opinions i les seves propostes. Posteriorment es va elaborar un document resum que calia aprovar-se provisionalment per tal que es poguessin fer les oportunes al·legacions amb la idea d’aprovar-lo definitivament al desembre i que pogués estar en funcionament actiu a partir de primers d’any.

La realitat és que des de l’estiu que es coneix el document… i fins aquí hem arribat. Ni s’ha aprovat, ni s’ha obert període d’al·legacions ni hi ha cap termini al respecte. Això vol dir que a 14 mesos d’acabar-se l’actual mandat, es manté el mateix reglament de participació del 2013 —de fa 4 mandats enrere—, considerat il·legal en algunes de les seves proposicions per les sindicatures de greuges tant de la ciutat, com del conjunt de Catalunya. I amb la creixent indignació de la ciutadania que ja ha manifestat en diverses ocasions que el govern restringeix la participació especialment pel que fa als Consell de Districte i també a l’hora de preveure les peticions de paraula en els plens municipals.

Una recent roda de premsa del grup municipal d’ERC-EUiA denunciava “el bloqueig del procés participatiu” i la “constant interpretació restrictiva de les normes vigents” que s’han fet velles i que ja no responen a l’interès creixent d’una ciutadania que vol, cada vegada més, mostrar obertament el seu enuig i la seva decepció envers l’equip Quirós.

Pel que fa a als Consells de Districte, fa temps que els grups d’oposició li reclamen al govern que es pugui incloure en l’ordre del dia d’aquests consells, un punt que permeti la intervenció ciutadana sobre qualsevol qüestió d’interès general. Aquesta interpretació restrictiva que s’ha posat de manifest en alguns Consells de Districte ja ha ocasionat protestes dels veïns que han obligat en alguns casos a la intervenció directe dels tinents d’alcalde i del mateix alcalde per evitar conseqüències funestes.

En aquest capítol de la participació restrictiva s’incardinen també les maniobres dilatòries de l’equip Quirós pel que fa als acords sobre l’apertura de Ràdio l’Hospitalet o la reiterada aprovació de mocions que reclamen l’organització de debats polítics oberts a la televisió local.

Mentre tant, l’equip Quirós ha invertit 400.000 euros/any en la contractació de càrrecs directius eventuals, segons va denunciar l’oposició en el darrer ple

Aviat farà un any, segons CCOO de l’Ajuntament, que la Comissió de Teletreball que funciona internament per avaluar el seu funcionament i determinar noves incorporacions a aquest sistema, no s’ha reunit tot i que el seu règim està previst en les modalitats del servei municipal. Això implica que hi ha treballadors i funcionaris que van demanar teletreballar fa més de dos anys i que tenen denegat el permís, mentre Recursos Humans no avalua el teletreball, el culpa del problema de gestió de les àrees i manté una actitud que evidencia que no incorporaran més personal a aquest sistema. És per això que CCOO denuncia que no s’hagi obert el període de sol·licituds, que no s’hagi convocat a la Comissió de Teletreball i que no s’hagi informat a la plantilla de res al respecte.

La secció sindical confia, no obstant que, després del darrer Comunicat del departament del passat novembre, el personal que hores d’ara fa servir aquesta modalitat pugui conservar-lo i, davant del greuge comparatiu amb altre personal de plantilla que el voldria exercir, demana que els treballadors que vulguin teletreballar presentin una instància a Recursos Humans reclamant el dret al teletreball que servirà perquè CCOO ho pugui gestionar directament amb les autoritats municipals.

CCOO, així mateix, denuncia novament la política municipal en l’àmbit de personal reconeixent que els problemes de gestió, innegables, tenen  a veure especialment per la falta de personal en totes les àrees, que els grups municipals de l’oposició no han parat de denunciar als plens municipals des de fa anys, a l’igual que els sindicats. Com a exemple, CCOO explica que és el mateix departament de Recursos Humans el que al·lega que els retards en la concessió del teletreball també tenen a veure amb la manca de personal en aquest departament. No obstant això, no hi ha ple municipal on el govern no doni compta de noves incorporacions de personal directiu, procés sistemàtic que va fer que el representant del grup popular digués en el darrer ple que hi ha més “jefes que indios”.

El sindicat continua denunciant la falta de conveni també aquest any 2026: “no hi ha ni dotació pressupostària en els pressupostos acabats d’aprovar”; no hi ha noves previsions internes: “esperem nomenaments de promoció interna C2 i A2”; no hi ha previsió de cobrament dels deutes endarrerits: “se’ns deu el 0,5% del 2024 i hi ha persones fent hores extres sense cobrar-les des de fa mesos” i es mantenen els problemes d’actualitzacions de salaris: “no s’han actualitzat les taules retributives del 2025 (2,5%), ni es podrà regularitzar l’1,5% del 2026”.

Com a contrapès a la denúncia de CCOO, la darrera Junta del Consell de La Farga, reunit minuts abans del darrer ple, va aprovar el nomenament de la nova gerent de l’empresa municipal, Carme Gual, i en el mateix ple, es va donar compta del nomenament com a nou comissionat d’alcaldia de l’arquitecte Marc Armengol Puig, una nova plaça de personal eventual de confiança, que l’alcalde va explicar com imprescindible per posar en marxa les propostes encaminades al pla estratègic del Samontà.

Pel que van explicar els membres de l’oposició, l’arquitecte Armengol és en l’actualitat regidor del PSC a Terrassa i tindrà uns emoluments superiors als 70.000 euros/any. Els quatre darrers càrrecs eventuals contractats en els darrers mesos suposen una despesa superior als 400.000 euros que el representant del PP va afirmar que, destinats a incorporar nous treballadors municipals, suposarien una millora substancial d’alguns departaments hores d’ara saturats i incapaços d’oferir els serveis que la ciutadania necessita.

Una sentida declaració del representant de la Creu Roja exemplifica el gest mensual dels concentrats cada últim dilluns de mes a l’Hospitalet Centre

Dilluns 26 de gener es va fer una altre vegada una concentració davant de l’Acollidora, a la rambla de Just Oliveras en solidaritat amb les persones refugiades o immigrades. Es tracta d’una iniciativa organitzada des de fa ja uns quants anys per l’Espai de Ciutadania que es convoca cada darrer dilluns de mes.

Enguany l’acte es va obrir amb unes paraules de presentació de l’Enric Roldán que, de fet és l’ànima d’aquestes convocatòries, situant la convocatòria en el context actual. Tot seguit es va fer, com és habitual, la lectura del poema de Joana Raspall, Podries, aquesta vegada a càrrec de Montserrat Monrós, membre del grup Verba.

Carina Pinto, membre de l’Ateneu de Cultura Popular, va iniciar l’acompanyament de l’acte interpretant a la guitarra una peça musical. A continuació, Jesus Solores, de Creu Roja de l’Hospitalet va fer la lectura del manifest que reproduïm:

“Bona nit a tothom!

Gràcies per ser una més aquí, a l’Acollidora, aquest primer mes del 2026 per reivindicar, com diem sempre, que es compleixi l’article 14 de laDeclaració de Drets Humans: ‘En cas de persecució tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se’n’

Vam acabar l’any 2025, en què les polítiques antimigratòries posaven en risc els drets humans i impulsaven els discursos d’odi. Polítiques que amenacen la convivència i la cohesió social, i que donen ales als discursos i delictes d’odi, la punta de l’iceberg dels quals la hem observat moltes vegades.

No fa un mes que hem començat l’any 2026, que serà decisiu per saber en quin rumb ens trobem. Encara s’està a temps d’impulsar altres polítiques migratòries i altres narratives que posin al centre les persones i acabi l’assenyalament constant que pateixen les persones migrants i refugiades, entre les quals hi ha molts nens i nenes i adolescents sense referents familiars a qui es criminalitza i estigmatitza impunement. La nova Llei d’Asil ha de posar el focus en el manteniment de les garanties ja existents com l’assistència jurídica gratuïta al llarg de tot el procediment i la possibilitat de sol·licitar asil en ambaixades i consolats d’Espanya entre d’altres i que es respecta el principi de no devolució. També ha de reforçar el dret a viure en família perquè moltes persones refugiades que fa anys que esperen, puguin donar-se per fi ‘L’abraçada més esperada’.

El nou Reglament d’Estrangeria que va entrar en vigor al maig, flexibilitza l’arrelament per algunes persones en situació irregular, però exclou del còmput els que hagin vist les seves sol·licituds d’asil rebutjades i els empenyi a romandre dos anys en situació irregular..

L’aprovació de la Iniciativa Legislativa Popular per regularitzar persones migrants pot ser una eina vàlida per donar resposta a les situacions d’irregularitat que queden fora del nou Reglament.

A finals de l’any passat el nombre de persones sol·licitants d’asil se situava en 134.401, un 14% menys que en el mateix període de l’any anterior,

Durant el 2025 també ha baixat el nombre d’arribades per via marítima a costes espanyoles, en gran part a causa dels acords de control i externalització de fronteres amb tercers països com el Marroc, Mauritània i el Senegal. Aquest descens s’ha deixat notar sobretot a l’arxipèlag canari, on han arribat un 60% menys de persones que l’any passat. No obstant això, quan es tanca una ruta se n’obren d’altres, de vegades més llargues i, per tant, més perilloses.

Les crisis de desplaçament a nivell mundial persisteixen, especialment a països com Veneçuela, Afganistan, Ucraïna, Sudan, la regió del Sahel i, especialment, amb el genocidi a Gaza que, des de l’octubre del 2023 s’ha cobrat la vida de més de 71.000 persones palestines per atacs indiscriminats de l’exercit israelià.

El fràgil acord de treva assolit a l’octubre, afavorit pels Estats Units, no ha aconseguit frenar el genocidi més silenciós que pateix el poble palestí. Prop de 400 persones palestines han mort per la ruptura de l’alto el foc, mentre que més d’un miler han resultat ferides. La situació humanitària continua sent crítica: més d’un milió de persones continuen allotjades a refugis improvisats, amb accés limitat a assistència humanitària i enfrontant-se a condicions cada cop més greus al mig d’aquest hivern. Tot i això s’ha despertat una enorme onada de solidaritat cap el poble palestí, per la qual milers de persones arreu del món han alçat les seves veus en defensa dels drets humans, un crit d’esperança que demostra que una pau justa i duradora encara és possible.

També cal destacar l’agreujament de la situació humanitària al Sudan a mesura que s’agreuja el conflicte lluny dels focus mediàtics. Més de 13 milions de persones sudaneses estaven desplaçades de manera forçosa a mitjans del 2025, segons dades d’ACNUR.

El que va passar per exemple a Torre Pacheco al juliol va visibilitzar una realitat que afecta milers de persones: la gran amenaça que representen els delictes i els discursos d’odi, que en la seva immensa majoria continuen invisibilitzats. Milers de persones migrants pateixen diàriament les agressions i discriminacions en diferents àmbits (ocupació, habitatge, padró, etc.) impulsades en molts casos pels discursos d’odi que estan complertament normalitzats.

Aquests fets son denunciables i les condemnes judicials ajuden a visibilitzar injustícies i a impulsar canvis necessaris per a tota la societat.

Tot i això, persisteixen les dificultats perquè moltes persones puguin denunciar i per obtenir justícia i reparació. Per aquest motiu, CEAR (Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat) i Creu Roja que son dues de les principals ONG a Espanya especialitzades en l’acolliment, la protecció i la integració de sol·licitants d’asil, refugiats i migrants vulnerables, col·laboren amb el Ministeri d’Inclusió per oferir allotjament, atenció sociosanitària i suport jurídic. Aquest any s’ha llançat ‘Alça la veu contra el racisme i la xenofòbia’, que compta amb el finançament del Ministeri d’inclusió i del Fons Social Europeu. L’objectiu és ajudar les persones migrants i refugiades a denunciar aquest tipus de situacion i complementar el Servei d’Assistència a Víctimes de Discriminació Racial o Ètnica, del qual formen  part nombroses organitzacions.

Aquestes accions impulsades per la societat civil estan aconseguint passos importants per lluitar contra el racisme i la xenofòbia, com el nomenament d’una Autoritat independent, que ha estat celebrat per les entitats de l’Aliança per la Llei d’Igualtat de Tracte, alhora que reclamen al govern ser escoltades en la seva regulació.

Perquè l’odi no és una opinió sinó una amenaça per a la convivència. Tant de bo el 2026 sigui el principi de la fi d’aquest auge de l’odi i cada vegada hi hagin més eines perquè no segueixin creixent impunement.

El món sembla haver perdut el rumb del tot, mentre uns líders polítics canvien el drets internacional per la llei del més fort, milions de persones en situació de vulnerabilitat en pateixen les conseqüències a l’Iran, el Sudan, Gaza i tants llocs.

No podem deixar que aquesta onada de barbàrie ens arrossegui com si no poguéssim fer res. Hem d’actuar i cal fer-ho ja o el món serà cada cop més hostil per més i més persones.

Cada gest, explica, i si tots i totes fem el que és a les nostres mans, aquest món serà un lloc molt millor per a milers de persones. Perquè la humanitat, amb humanitat se salva.

Recordem-ho: sense justícia no hi ha pau.

En front de la barbàrie i la brutalitat plantegem solidaritat i humanitat. Fem-ho possible !!!”

Desprès d’aquesta llarga, densa i sentida intervenció d’en Jesús Solores, la concentració que aquest dilluns va aplegar més d’una vintena de persones, es va acomiadar fins el 23 de febrer proper amb les notes del Cant dels Ocells a càrrec de la guitarra de la Carina Pinto.

Este año acababan los contratos de los vecinos y la entidad bancaria estaba dispuesta a ponerlos a la venta de manera inmediata

La Generalitat de Catalunya adquirirá 128 pisos de la Porta Nord de L’Hospitalet de ImmoCaixa, según ha anunciado la consellera de l’Habitatge, Silvia Paneque. Los vecinos de estas viviendas junto con el Sindicat de Llogueteres habían realizado protestas y denuncias contra la Generalitat por quedar excluidos en el primer paquete que compró el organismo autónomo a ImmoCaixa. Los afectados estaban muy preocupados ya que este mes de enero les vencían los contratos. (Foto: Los afectados de la Caixa en un pleno municipal)

La consellera ha manifestado que de esta forma “se garantiza un alquiler asequible y permanente a las familias que viven en estos pisos”. Los dos edificios en cuestión tienen nueve y dieciseis plantas con una superficie útil de las viviendas de unos 81 metros cuadrados: tienen tres habitaciones, y el precio inicial de alquiler era de 540 euros al mes incluyendo la plaza de aparcamiento.

“Este Gobierno vuelve a ejercer el derecho de tanteo y retracto para adquirir 128 viviendas de Inmocaixa en l’Hospitalet de Llobregat”, ha destacado la consellera Silvia Paneque quien ha recordado que “esta operación se enmarca en las negociaciones que se iniciaron en la legislatura anterior y que han continuado en la actual”. Y también ha remarcado que “el objetivo del Govern es ampliar el parque de vivienda asequible y estable, especialmente en aquellos municipios donde la presión del mercado es más elevada”.  Con esta operación ya se elevan a 1267, los pisos que la Generalitat adquiere a ImmoCaisa y se incorporan a la red pública.

Los afectados han mostrado una gran alegría después de todo el conflicto que tuvieron con ImmoCaixa y que finalmente se haya resuelto de forma satisfactoria. En un primer momento esta promoción había quedado excluida dentro del primer paquete de adquisición de la Generalitat.

Ha sido una larga lucha que se viene arrastrando desde hace meses al saber que sus contratos finalizaban a primeros de este año. Y aunque la legislación permite la prórroga durante un año, presagiaban un mal futuro ya que La Caixa las había puesto a la venta para ser adquiridas, según parece, por un fondo buitre. Los vecinos quisieron implicar también al ayuntamiento con dos intervenciones en los plenos municipales ya que, en su día, fue la alcaldesa Núria Marín la encargada de darles las llaves en un acto público.

Hay que recordar que el 24 de enero de 2014, la Obra Social La Caixa entregó las llaves de 168 viviendas de alquiler asequible que había construido en la Porta Nord de l’Hospitalet, previo un sorteo donde se habían presentado 2.300 personas interesadas en esos pisos. Todo ello tras el acuerdo suscrito entre el Ayuntamiento y La Caixa el 29 de febrero de 2008, modificado el 12 de enero de 2011.

El acto de entrega se hizo a bombo y platillo con la participación de la entonces alcaldesa Núria Marin, que calificó el momento como “una de las actuaciones urbanísticas más importantes que se han desarrollado en la ciudad”.

Los contratos eran de cinco años con opción de compra y renovables a otros cinco años más, prorrogables en caso de que se cumplieran los requisitos establecidos en la normativa de protección oficial.

Pasados los primeros cinco años se renovaron los contratos, pero los vecinos aseguran que nunca vieron los nuevos. Después, cuando tuvieron acceso, observaron que la opción de compra había desaparecido y se habían incluido cláusulas abusivas. Los responsables de La Caixa no advirtieron de esta circunstancia. Por lo tanto, no pudieron oponerse a los nuevos términos impuestos por la Obra Social. La respuesta de la entidad fue entonces que, o firmaban en aquel momento, o el piso sería adjudicado a otra persona ya que había lista de espera. Así lo manifestaron los perjudicados en un pleno municipal reciente, donde expusieron su situación a todos los grupos municipales.

Los inquilinos de las diferentes promociones de Catalunya, en parecidas circunstancias, han puesto dos demandas con el apoyo del Sindicat de Llogateres. Una, por 16 cláusulas abusivas en los contratos, y otra reclamando 10 millones de euros en concepto del IBI que no deberían haber pagado y que La Caixa les ha ido cobrando durante estos años.

A todo ello, los afectados de la Porta Nord han denunciado la falta de mantenimiento y el abandono absoluto por parte de la entidad titular. Los vecinos afirmaron que “llevamos cerca de 10 años viviendo en los pisos y soportando problemas diversos porque los servicios de mantenimiento han sido muy deficientes o inexistentes, con fugas continuas que nunca se han resuelto”.

El proper curs pot arribar a ser caòtic davant la previsible incorporació a l’ensenyament públic dels alumnes procedents dels col·legis Xaloc i Pineda que perden la concertació

La situació educativa a L’Hospitalet és caòtica i dramàtica alhora. És una percepció molt notòria i palpable. Les contínues denúncies de la situació tant per part de les comunitats educatives (pares i professors) com també per part de les organitzacions sindicals, així ho reflecteixen. CC.OO. ho ha plasmat diverses vegades, fins i tot l’any passat sol·licitant la declaració d’emergència per part de l’Ajuntament de l’Hospitalet. Ràtios per sobre de la mitjana de Catalunya, no es construeixen escoles, manca de professorat, centres amb una multitud de deficiències que no es reparen, manca de calefacció…

Avui han estat els Comuns de l’Hospitalet els que ho han fet visible, centrant-se a la ciutat, amb una declaració recolzant la propera mobilització de l’11 de febrer, on sindicats de l’Educació i altres entitats reivindiquen millores en les condicions laborals i a favor d’una educació pública de qualitat: reducció de les ràtios, un increment del personal docent i la democràcia als centres entre molts altres punts.

Manuel Domínguez, portaveu dels Comuns, ha denunciat la impassibilitat que hi ha per part de l’actual govern municipal per afrontar la situació. Sobretot davant la falta d’escoles a la ciutat. Actualment hi ha 29 grups extraordinaris (bolets, fora de matrícula) que no tenien aula i se’ls ha hagut d’ubicar en espais destinats a altres activitats escolars.

El portaveu dels Comuns ha demanat a l’ajuntament més pressió a la Generalitat perquè la massificació i la manca de professorat als centres de l’Hospitalet té més incidència a les escoles de la zona nord com és el cas de l’Eduard Fontseré i Joaquim Ruyra, centres d’alta complexitat.

També s’ha posat de manifest la manca de solucions amb el manteniment, de competència municipal, i els dèficits estructurals de moltes escoles, sobretot aquelles que provenen del Pla d’Urgències, una de les quals ha provocat la recent manifestació de professors pares i alumnes de l’Escola Milagros Consarnau.

Des de CCOO, que també comparteix l’anàlisi de la situació, és considerat molt greu tot el que està passant, amb perspectives de futur molt poc encoratjadores. Caldrà tenir en compte, per agreujar encara més la situació, la prevista privatització total dels centres Xaloc i Pineda on prop de 300 nens es trobaran en una situació vulnerable i hauran de buscar plaça a l’escola pública.

CCOO de l’ensenymanet, molt sensible davant la situació escolar de l’Hospitalet, ha manifestat que és molt previsible que el seguiment de la vaga el dia 11 de febrer als centres de la ciutat sigui molt massiu, sobretot a causa de la situació a les escoles i els instituts.

El novembre de l’any passat, aquest sindicat ja va manifestar que organitzaria i participaria a totes les protestes que siguin necessàries per defensar una educació pública, digna, inclusiva i amb recursos reals. Aquesta determinació l’ha adoptat l’organització sindical després d’haver passat més d’un any des de la denúncia de la situació d’emergència educacional, sense que s’hagi realitzat “absolutament res per part de les administracions responsables: Generalitat i Ajuntament”.

La situació laboral dels professionals, d’altra banda, continua sent molt preocupant i no ha variat gens en els darrers exercicis: “el professorat es deixa la pell i treballa en condicions cada cop més difícils i les administracions continuen encara en la inacció sense oferir solucions reals al patiment dels centres i de les famílies. Els docents estan exhausts, saturats i desprotegits, i la resposta política és el silenci”, sentencien des de l’organització sindical.

Una cinquantena llarga de persones assisteixen a la conferència de la psicoterapeuta i historiadora especialitzada en estudis sobre la dona, Lluïsa Carmona

Amb la sala d’actes de Can Riera plena de gom a gom, majoritàriament dones, va tenir lloc la conferència de la psicoterapeuta i historiadora especialitzada en estudis sobre les dones i el feminisme, Lluïsa Carmona, “De les cases d’acolllida als SIE. Apunts històrico-socials de la lluita per l’erradicació de les violències masclistes: de l’atenció a la transformació”.

La reconeguda historiadora, va ser membre de l’equip professional de la primera Casa d’Acollida per a Dones Maltractades de Catalunya i va dirigir i co-fundar l’entitat Tamaia, Dones contra la violència, una de les entitats que va treballar amb més intensitat per posar en marxa programes i instruments de combat contra les violències masclistes i que més a fons va tractar el tema de les societats patriarcals en el context del capitalisme.

La xerrada va servir per recordar l’extraordinari treball de multitud de dones, la immensa majoria des de l’anonimat i l’activisme, que han dedicat esforços i saviesa per combatre la xacra estructural del masclisme a les societats occidentals. Des dels anys setanta del segle passat fins ara mateix, la Lluïsa va anar desplegat tot el cúmul de circumstàncies que van esperonar les dones, especialment durant l’antifranquisme, per engegar projectes de lluita feminista que trencaven la dinàmica patriarcal del règim imposat pel nacionalcatolicisme i la cultura tradicional masclista del feixisme en el poder.

Va recordar moltes d’aquelles lluites i com, a poc a poc, la consciència de l’activisme feminista que cercava de manera immediata la igualtat de gèneres, va anar conscienciant la societat que la cultura patriarcal que considerava la violència contra les dones com quelcom natural, era justament allò que calia transformar d’arrel. Aquell activisme de la primera època que produïa missatges d’igualtat i de llibertat de les dones en esferes tan significatives con la llibertat sexual i reproductiva o l’alliberament dels costums, va anar modulant el missatge cap a l’eliminació de qualsevol violència de gènere i especialment en contra dels feminicidis que eren considerats simplement com una forma de criminalitat domèstica, però no com un problema estructural de la societat patriarcal.

L’ajut social a les dones a través de les cases d’acollida i tota la legislació desenvolupada per lluitar estructuralment contra la cultura masclista, des de les vocalies de dones de les associacions de veïns fins a les diferents tipologies de CAID, té en els SIE (Serveis d’Intervenció Especialitzada), l’últim instrument professionalitzat de suport i de combat contra la violència de gènere. Un instrument llargament reivindicat a la ciutat i finalment aconseguit molt darrerament.

Un dels missatges finals de la intervenció de la Lluïsa Carmona anava justament un pel encara més enllà: “caldria estar atents a la vigilància d’aquests serveis, de tots aquests recursos i eines, i especialment vigilar els paràmetres que tenen la funció d’erradicar les violències, que és el que contempla la llei catalana”.

L’acte havia de comptar amb l’obertura de la tinent d’alcalde de Ciutat de Drets, la Laura García, i la cloenda de l’alcalde David Quirós. Quirós va parlar al principi de l’acte i va marxar un quart d’hora després, mentre que la regidora va intervenir en l’apertura i va expressar la importància del treball de les dones al llarg del temps que ha suposat que ara les institucions puguin oferir aquest tipus de serveis tan intensament reivindicats.

Text llegit per Lluïsa Carmona

El ple de gener posa de manifest la debilitat del govern Quirós que només porta al ple ordinari un sol punt de relleu polític

Per 14 vots en contra i 13 vots a favor, els dels regidors socialistes, es va rebutjar al ple ordinari de gener la pròrroga del Contracte-Programa dels Mitjans de Comunicació Públics que regula el funcionament orgànic dels serveis de comunicació municipals sota el control de La Farga GemSA. El portaveu socialista va voler pressionar l’oposició que, una vegada més, al marge de les adscripcions ideològiques, va mostrar una única veu en defensa de la pluralitat informativa, el control ciutadà dels mitjans públics de comunicació i l’aplicació d’una política plural en la composició dels organismes d’execució i funcionament municipal, d’acord amb la realitat de forces existents al Consistori.

La sessió plenària, a banda, va resultar il·lustrativa per altres qüestions. El primer ple municipal de l’any de la segona ciutat de Catalunya presentava un Ordre del Dia amb només 7 punts i 17 mocions dels grups municipals i una participació ciutadana oral Intervenció de FIC al Ple , en aquest cas de l’editora del nostre digital, l’entitat Foment de la Informació Crítica, precisament sobre participació ciutadana. Dels 7 punts de l’Ordre del Dia, 4 eren punts per donar compta d’acords ja adoptats per la Junta de Govern o pels decrets d’alcaldia; un altre era la imposició de sancions per infracció de la normativa de la tinença d’animals i el primer de tots, l’aprovació de les actes de les sessions ordinària i extraordinària anteriors.

És a dir, l’únic punt de l’Ordre del Dia amb veritable pes polític era aquell que instava a aprovar “el programa d’actuació transitori per a la continuïtat dels Serveis de Comunicació Municipals” que presta l’empresa pública La Farga Gem SA per aquest any. Per explicar-ho amb més detall, el màxim interès polític del ple de gener era l’aprovació de la pròrroga del Contracte-Programa que regeix el funcionament dels Mitjans de Comunicació Públics, caducat el 31 de desembre de l’any passat i que a finals de gener es portava a pròrroga, com fa aquest equip de govern de manera reiterada amb una immensa majoria de contractes que caduquen abans d’actualitzar-se: una prova més de la pèssima gestió municipal, que s’ha convertit en simple rutina.

En aquest cas, la situació era encara més aclaparadora. El Contracte-Programa dels Mitjans Públics de Comunicació es va aprovar l’any 2023, quatre dies abans de les eleccions municipals de maig d’aquell mateix any i era el segon Contracte-Programa existent, amb una vigència teòrica del 2022 al 2025. Teòrica, perquè es va aprovar gairebé un any i mig després del que corresponia segons el propi reglament municipal.

L’anterior Contracte-Programa aprovat, va ser el de vigència 2019-2020, de manera que entre el 2021 i el 2022 no va existir Contracte-Programa. Tot plegat no es pot considerar una anomalia perquè el Contracte-Programa l’ha d’elaborar i aprovar l’organisme de direcció col·legiada dels Mitjans, el que es coneix com a Consell Executiu (CE), i aquest organisme ha funcionat també d’una manera erràtica al llarg dels anys. El primer CE es va aprovar pel ple a finals del 2016 però no va entrar en vigor fins al gener del 2018 i el segon no es nomenaria fins al febrer del 2022, entrant en vigor de manera immediata perquè calia aprovar el nou Contracte-Programa abans de les eleccions del 2023.

Aquest Consell Executiu de febrer del 2022 seria, per tant, el que aprovaria el Contracte-Programa (2022-2025) que va caducar el passat desembre. Un Contracte-Programa que el Consell Executiu va aprovar en la seva tercera i última reunió de setembre del 2022 —passarien 8 mesos fins que l’aprovés el ple municipal—, d’una manera accelerada i sense cap debat com resulta evident, perquè es va elaborar en menys de mig any i amb només dues reunions al març i a l’abril d’aquest 2022.

Previsiblement, per tal d’evitar com havia estat passant —des que es va aprovar el Reglament Orgànic dels Mitjans de Comunicació Públics  al gener del 2014—, que s’incomplís permanentment la pròpia reglamentació aprovada per l’equip Marín, al maig del 2024, la Junta de Govern, encara sota el mandat de l’alcaldessa, nomenaria el Consell Consultiu dels Mitjans (2023-2027). Aquest és l’altre organisme col·legiat que contempla el Reglament Orgànic dels Serveis de Comunicació Municipals i que és el que ha de donar el vist i plau a la proposta de l’alcaldia per nomenar el nou Consell Executiu.

Des de maig del 2024, encara s’hauria d’esperar fins al novembre d’aquest mateix any, per tal de portar al ple la proposta de nou Consell Executiu, que ja anava tard, perquè hauria d’haver entrat en vigor l’any 2023 i acabar el seu mandat el 2027, coincidint amb el mandat consistorial.

Al novembre del 2024 el ple municipal va rebutjar la proposta de composició de l’alcalde Quirós i en aquell mateix ple, el portaveu Husillos ja va explicar que la nova proposta de l’alcaldia es faria esperar. No arribaria fins 13 mesos més tard, al desembre del 2025, molt pocs dies abans que caduqués el Contracte-Programa vigent.

Ara, l’equip Quirós ha proposat la pròrroga del Contracte-Programa i el portaveu del govern, Alcaide, ha intentat argumentar que no aprovar la pròrroga equivalia a perjudicar els treballadors dels mitjans i el mateix servei. Caldria recordar al govern Quirós que els Mitjans han funcionat més temps sense Contracte-Programa que amb Contracte-Programa, vulnerant la seva pròpia normativa i sense que passés res. D’altra banda, una nova proposta consensuada amb l’oposició al mes següent de rebutjar-se la primera (al desembre del 2024) hauria permès tot un any de reunions del nou Consell Executiu per redactar un nou Contracte-Programa probablement més interessant del que hi ha pels treballadors dels mitjans públics, però sobretot, més conseqüència de la pluralitat política que existeix a la ciutat.

El cas és que el problema no s’ha resolt. El Consell Executiu que ha d’acabar el seu mandat al maig del 2027 encara no s’ha constituït i no serà fàcil, perquè el govern Quirós està entestat a nomenar un Consell Executiu amb els vots assegurats per no perdre ni una sola votació. En el ple de dimarts es va anunciar una nova proposta alternativa que encara no s’ha fet pública. Els grups d’oposició reclamen des del novembre del 2024 que més enllà dels representants polítics dels cinc grups municipals, el director dels mitjans nomenat per l’alcaldia, i un representant del gabinet de Comunicació municipal, els tres professionals que completen el CE, s’elegeixin entre els representants elegits per les redaccions dels mitjans de comunicació privats que funcionen a la ciutat i, en el cas que no vulguin participar, dels mitjans de comunicació comarcals. No cal dir-li al lector de L’Estaca que l’únic escull per tirar endavant aquest CE és la presència d’un membre de la nostra redacció en la proposta dels grups d’oposició. Vetar L’Estaca s’ha convertit en el gran obstacle per posar en marxa el CE: un factor que ens encoratja encara més a posar-nos al servei de la ciutadania, de la professionalitat i de la independència informativa.

La idea és incorporar cinc vegades més elements a protegir dels existents fins ara i portar-los a aprovació a finals de setembre

Després d’un any i mig, es posa en marxa el procés per a la revisió i l’elaboració d’un nou Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) de l’Hospitalet, molt reclamat tant per les entitats de la ciutat com pels partits polítics. Aquest anunci es va realitzar en una reunió de la Comissió Permanent de Patrimoni i on es va informar del nou cronograma d’actuacions. (Foto: Antiga fábrica d’Albert Germans).

Aquestes actuacions haurien d’haver-se iniciat el setembre del 2024 però no es va poder activar ja que ni tan sols estava contractat el personal que l’havia de fer. Tots els grups de l’oposició van votar el 5 de novembre passat perquè es reservessin partides econòmiques als pressupostos del 2026 per a la conservació dels elements històrics patrimonials que encara subsisteixen a l’Hospitalet. La inacció del govern municipal en la conservació del Patrimoni havia estat motiu de crítica ja que es considerava que el patrimoni que queda en peu, encara està en constant perill per les pressions immobiliàries.

La idea de la revisió del PEPPA és incorporar cinc vegades més elements arquitectònics a protegir dels existents fins ara. A la darrera reunió de la Comissió Permanent de Patrimoni, celebrada el passat 15 de gener, es va acordar posar en marxa aquesta revisió. Els treballs de la revisió s’han d’iniciar l’1 de juny una vegada sigui contractat el personal que l’ha de dur a terme, una vegada aprovats els plecs de condicions del concurs que l’habilitarà.

Segons el nou calendari planificat, a finals del mes de setembre d’aquest any s’ha de presentar un llistat provisional amb els elements a incloure en el nou PEPPA que han de ser revisats per la mateixa comissió permanent. Quatre mesos després (gener 2027), les fitxes de cadascun dels elements acordats es presentaran de forma provisional per estar acabats l’estiu de l’any que ve i ser aprovats a finals del 2027.

El Museu d’Història de l’Hospitalet s’encarregarà de les gestions per les intervencions al Castell de Bellvís i al refugi antiaeri existent al Parc de la Marquesa, tal com es va informar a la reunió de la Comissió Permanent. Durant aquest any es realitzaran les dues excavacions pendents a l’entorn dels dos elements a conservar amb el projecte museístic per obrir-lo al públic durant l’any 2027. Ambdues obres tenen un pressupost de 629.000 euros.

Un altre dels anuncis esperats era la convocatòria de subvencions per a la rehabilitació d’edificis catalogats de l’Hospitalet. Les bases del plec de condicions ja estan preparades i estan pendents dels informes dels serveis jurídics. La convocatòria està prevista per al mes de setembre. El pressupost destinat és de 150.000 euros i el màxim subvencionable serà del 50% del cost de l’obra. Podran accedir a aquests ajuts tots els edificis rehabilitats a partir de la darrera convocatòria.

Una altra de les actuacions que ja està encarregada és l’edifici de l’Harmonia. Concretament la garita, pendent de fa anys. Ja s’ha contractat un especialista en aquest tipus d’intervencions des de l’Àrea de Qualitat Urbana. Amb aquesta intervenció es repararà per recuperar l’aspecte original, un balcó circular, deduït de les fotografies existents i també d’una aquarel·la.