La patronal AEBALL también efectuó la primera edición de Femimpacte para destacar la colaboración público-privada en el ámbito empresarial

El mismo día que se firmaba el pacto local para el empleo y el desarrollo económico y a la misma hora en que el alcalde participaba en el “after work” organizado por El Periódico de Catalunya como guinda del centenario del título de ciudad, la delegación en l’Hospitalet de la Cámara de Comercio de Barcelona entregaba, este jueves 30 de octubre en su Dia Cambra, unos reconocimientos a la centenaria Vitralls Bonet, al innovador estudio de arquitectura TAKK y a la Fundació La Vinya por su impacto social. En su parlamento de clausura de la gala, la tenienta de alcaldía de Ciudad Transformadora, Cristina Santón, anunció que “en pocos días” el Ayuntamiento inaugurará una oficina de atención integral a las empresas. (Foto Portada: Premiados AEBALL)

El nuevo equipamiento municipal se pondrá en marcha en las instalaciones de Gornal Activa a principios del próximo año. Santón dijo que “nacerá con una carta de servicios común, pero tratará de forma individualizada para evitar el café para todos, de manera que ayudará a nacer, crecer y consolidar a todo tipo de empresas en l’Hospitalet”. La representante del Ayuntamiento también anunció que “próximamente esperamos alcanzar un gran acuerdo con la Cámara de Comercio de Barcelona” tras destacar que la ciudad cuenta con más de 120.000 afiliados a la Seguridad Social, casi 6.000 empresas y ha visto reducida su tasa de desempleo hasta el 8,566%.

Elisabet Parés, presidenta de la delegación de la Cámara de Comercio de Barcelona en la ciudad, tras subrayar que aporta un 2,6% al Producto Interior Bruto (PIB) de Cataluña, destacó en su parlamento inaugural del acto que l’Hospitalet “no sólo es lo que es, sino lo que será, porque es creativa, se reinventa y proyecta al futuro”. Por eso, continuó, “tenemos mucho para celebrar y por trabajar, pero, sobre todo, para imaginar”.  La presidenta de la delegación cameral en la ciudad también ha destacado la creatividad de los emprendedores como motor de transformación empresarial y ha subrayado que “l’Hospitalet es uno de los ecosistemas culturales y económicos más dinámicos del país”, con proyectos estratégicos como el Biopol, clúster biomédico de referencia europea de la ciudad. Por último, Parés ha reafirmado ante más de 120 empresarios, directivos y autónomos presentes en el Dia Cambra, el compromiso de la Cámara como espacio común para las empresas del territorio.

Voces de la innovación juvenil

El acto también sirvió para poner de relieve las nuevas voces de la innovación de jóvenes emprendedores que han elegido l’Hospitalet para desarrollar sus proyectos. En una mesa redonda, un grupo de jóvenes emprendedores presentaron sus iniciativas y debatieron sobre las dificultades que implica todo comienzo, especialmente en el acceso a la financiación. Precisamente a ese respecto, Elisabet Parés señaló que “la máxima preocupación de los startups es la financiación y las alianzas y, por tanto, necesitan mucha conexión con las empresas más consolidadas”, aunque también reconoció que “por otro lado, las grandes empresas también necesitan una conexión con las propuestas de futuro, saber qué están imaginando los nuevos emprendedores, cómo ven el mundo”.

En la presentación de las startups a cargo de la asociación Youz Talent y conducida por la periodista Laura Sangrà, participaron el festival de cultura digital juvenil Vibez que descubre iniciativas impulsadas por talento joven y que el 14 de noviembre celebrará su próxima jornada; SimpleVista, una empresa de marketing digital que ofrece soluciones a pymes y autónomos para destacar en internet desde La Torrassa; TimeFor, una aplicación para conectar personas que necesitan cualquier servicio con profesionales cualificados cercanos a su domicilio; Baboon Tech, especializada en desarrollo de software e integración de inteligencia artificial para operaciones, finanzas, atención al cliente y ventas, y Kaleido, una startup innovadora que permite a los artistas mostrar obras de manera creativa a través de realidad virtual y aumentada.

Tres iniciativas reconocidas

La jornada, se desarrolló en el espacio Urbine de la Carretera del Mig, 53, un espacio polivalente en el denominado Distrito Cultural de l’Hospitalet, que acoge cualquier tipo de acto y que también es alquilado como plató para producciones audiovisuales. Joan Nogués, responsable de las cámaras territoriales y miembro del comité ejecutivo de la Cámara de Comercio de Barcelona, ​destacó en su intervención que este año el Día de la Cambra haya homenajeado a los emprendedores y emprendedoras de la ciudad, que “nos recuerdan que Cataluña lleva el espíritu emprendedor en su ADN” y “representan la ambición y la búsqueda de la excelencia, integrando la innovación desde el primer minuto”.

Nogués también se ha referido a las empresas reconocidas durante la jornada, que “representan modelos diferentes, pero hacen una gran contribución, desde promover la justicia social, el arte y la conservación del patrimonio o cómo se puede crear vidas más justas a través de la arquitectura”.

Fundada en 1923 y con sede en l’Hospitalet desde el año 2017, Vitralls Bonet combina tradición e innovación al trabajar con diseños propios de vitrales y en colaboración con artistas, así como con expertos de diferentes disciplinas. Ha restaurado edificios emblemáticos como la Sagrada Familia, el Palacio de Justicia y las catedrales de Barcelona y Palma, consolidando una destacada presencia internacional con proyectos en Londres, Palo Alto y Japón. En 2023, Vitralls Bonet recibió el Premio Nacional de Artesanía por su compromiso con la preservación del patrimonio y la excelencia artesanal. La Cámara de Comercio de Barcelona en l’Hospitalet e Ibercaja le han otorgado el reconocimiento a la trayectoria empresarial por los más de 100 años dedicados a la conservación del arte y el patrimonio. Recogió el galardón el director gerente de Vitralls Bonet, Jordi Bonet.

Por su parte, TAKK es un estudio de arquitectura y diseño con sede en l’Hospitalet y Nueva York fundado por Mireia Luzárraga y Alejandro Muiño, que no estuvieron en el acto para recoger su reconocimiento. Su trabajo integra el feminismo y la ecología en la arquitectura para promover formas de vida más justas y sostenibles. Con clientes como el Ayuntamiento de Barcelona, ​​Vitra, Swatch, Hermès o Moncler, TAKK ha expuesto en espacios y eventos internacionales de referencia como el CCCB, el MAK de Viena, Alcoba Milano, la Bienal de Venecia o la Trienal de Oslo. Galardonado con el Premio COAM, el “Tiempo de las Artes” y el Premio FAD, el estudio ha consolidado una trayectoria marcada por la innovación y la excelencia creativa. Por esta contrastada trayectoria, la Cámara en l’Hospitalet  ha reconocido a TAKK en el marco del día por su visión de negocio basada en la disrupción y las nuevas maneras de hacer.

Finalmente, la Fundación La Vinya es una entidad con más de 25 años de trayectoria en los barrios hospitalenses de Bellvitge y Gornal. Trabaja para combatir las desigualdades y promover la justicia social a través de proyectos que apoyan a niños, jóvenes, familias y personas mayores en situación de vulnerabilidad, así como a personas sin hogar o privadas de libertad. Con la implicación de unos 250 voluntarios, impulsa la transformación social desde la proximidad y el trabajo comunitario.  La corporación en la ciudad ha querido reconocer su compromiso y contribución ejemplar a la cohesión y la justicia social. La presidenta de la Fundació La Vinya, Mercè Camós, recordó en su intervención que la entidad es fruto de la actividad interparroquial de los barrios del Gornal y Bellvitge y que “trabajamos a pie de calle para transformar la realidad en la esperanza de mejorar”.

Primeros Premios FEmImpacte de la patronal AEBALL

Los reconocimientos de la delegación hospitalense de la Cámara de Comercio de Barcelona se han unido a los primeros premios FEmImpacte que el Fórum Empresarial del Llobregat que impulsa la patronal AEBALL de l’Hospitalet y el Baix Llobregat entregó el 8 de octubre a cinco empresas y un ayuntamiento para reconocer la positiva huella que generan tanto en el desarrollo económico, como en el social, cultural, sostenibilidad, colaboración público-privada y las buenas relaciones municipales con el empresariado. Entre el medio centenar de candidaturas presentadas, el jurado seleccionó 18 finalistas y los premiados fueron SEAT, Es im-Perfect Food, Schneider Electric, Colegio Xaloc, Consorci de la Zona Franca y Ayuntamiento de Viladecans.

Los seis ganadores de las distintas modalidades recibieron unas esculturas del artista Miquel Aparici, afincado en el Distrito Cultural de l’Hospitalet y que realiza sus obras mediante el reciclado de distintos materiales. El trofeo consiste en dos flechas, una de madera y otra de hierro, que impactan a cada lado de una diana realizada en vidrio termo fusionado y sobre una base realizada a partir de palés industriales también reutilizados, como el resto de los materiales.

Santiago Ballesté, presidente del Fórum Empresarial Llobregat y de AEBALL,  afirmó que “esta primera entrega de los premios FEmImpacte quiere ser la primera de muchas ediciones porque nacen con la voluntad de ser sostenibles en el tiempo, para promover nuestro territorio”. Ballesté subrayó “el trabajo conjunto de lo público y privado, de las instituciones y de la sociedad, y como también forma parte de nuestro talante, hemos querido ponerlo en valor, ya que reafirma nuestro futuro común”.

El Baix Llobregat, comarca sin límites

La presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Eva Martínez, dijo en su intervención que “nuestro territorio no tiene límites por la diversidad de actividad económica, que también contempla el Parque Agrario, por las personas que impulsan entidades centenarias, algunas de hasta 600 años, y también empresas, y por sus municipios y la colaboración institucional que demostrados con los agentes sociales”. Martínez subrayó que a este territorio al sur de Barcelona le caracteriza “su tenacidad para superar obstáculos y no rendirse fácilmente”. Y refiriéndose a su actividad deportiva como “runner”, citó al maratonista Eliud Kipchoge al recordar que “la disciplina vence al talento”. En unos momentos en que, dijo, “existe un ambiente derrotista y cunde el desánimo y la desesperanza, estos premios son necesarios”, y concluyó su intervención recordando que “ningún ser humano tiene límites, como nuestra comarca”.

Jordi Valls, vicepresidente de Desarrollo Social y Económico de AMB, realzó que “el Baix Llobregat es cuna industrial de Cataluña y, lo más importante, tiene capacidad de adaptación”. En este punto recordó la etapa en la que fue conseller de Economía en uno de los gobiernos de la Generalitat presididos por Pasqual Maragall, cuando cerró Braun y se felicitó porque ahora está Quiagen, al igual que se ha transformado la antigua Nissan, o se amplía Fira de Barcelona en l’Hospitalet. Valls enfatizó la “cultura industrial del Baix, su extraordinaria localización estratégica y su economía al mismo tiempo global y local”.

La delegada del gobierno de la Generalitat en Barcelona, Pilar Díaz, reconoció a los empresarios de la comarca por “entender la competitividad con compromiso social”, y subrayó el papel de l’Hospitalet y el Baix Llobregat como “motores esenciales de Cataluña”. Los datos así lo demuestran, ya que la comarca aporta el 11,4 por ciento del PIB de la comunidad, mientras que l’Hospitalet es la segunda ciudad que más aporta al PIB catalán tras Barcelona. En este contexto, Díaz realzó el modelo de “prosperidad compartida” que impulsa el gobierno de Salvador Illa en aras de recuperar el liderazgo económico en Europa, mediante un decidido impulso de la industrialización y el fortalecimiento de la investigación y el desarrollo. Todo ello enmarcado en el plan Cataluña lidera, aprobado en febrero de este año.

Cerró el acto de AEBALL el alcalde de l’Hospitalet, David Quirós, que reconoció que los próximos premios se entregarán en otro municipio, “porque los territorios no tienen fronteras y es importante que las administraciones tampoco las tengan para generar oportunidades conjuntamente”. Los Premios FemImpacte, dijo Quirós, “son el ejemplo con hechos de la colaboración público privada”. El alcalde de l’Hospitalet se refirió a la apuesta institucional que a través de Fira de Barcelona se realiza en el municipio con las obras de ampliación del recinto de Gran Vía, y avanzó que a principios del próximo año “veremos el soterramiento de la Gran Vía para desarrollar el biocluster y seguir generando prosperidad”.

Para esa fecha, todos los edificios públicos deberían de estar libres de este material cancerígeno y en el 2030, el resto de edificios privados

El amianto mata. No solo cuando se desmonta o se rompe sino, de forma continua, está desprendiendo partículas. Por este motivo los grupos municipales del Ayuntamiento de l’Hospitalet por unanimidad aprobaron en el último pleno una moción para que se destinen partidas presupuestarias para el desmantelamiento en los edificios municipales que tengan este tipo de material. Existen dos centros significativos que tienen este material peligroso: el Hospital General de l’Hospitalet (más conocido como el de la Cruz Roja) y el mercado de Collblanc entre otros.

Asimismo, con el censo actualizado, tal como viene reclamando la Federación de Asociaciones de Vecinos de l’Hospitalet, la moción insta a redactar un plan de acción que establezca las fases para la retirada de los elementos localizados en toda la ciudad, con el objetivo de cumplir con los plazos establecidos que son: en el 2028, para los equipamientos públicos y el 2030, para el resto de los edificios privados.

Como ya hemos informado en diferentes ocasiones desde nuestro digital,

https://lestaca.com/lberbels/la-federacion-de-asociaciones-de-vecinos-de-lhospitalet-pide-la-constitucion-urgente-de-una-comision-del-amianto-en-la-ciudad/

La Federación de Asociaciones de Vecinos de l’Hospitalet exige al ayuntamiento la total eliminación del amianto en la ciudad

los perjuicios del amianto para la salud son muy graves. La inspiración de las partículas microscópicas de este material provoca cáncer. La lluvia, el viento, el desgaste generado por el paso del tiempo provocan desprendimientos de estas micropartículas de manera que el riesgo para la salud de la población es constante.

“L’amiant mata ara: traiem-lo dels barris”

El texto de la moción ratifica una vez más la falsa afirmación que sólo se desprenden estas partículas al manipular los objetos hechos de estos materiales. Desde hace muchos años se están haciendo y aprobando leyes, normativas y partidas presupuestarias para retirar al amianto de nuestro entorno, pero la realidad es que no se ha hecho casi nada.

No es la primera vez que se habla en el pleno municipal de este tema o que eran recogidas en parte propuestas en el mismo sentido cuando se hablaba de edificios como el Hospital General de l’Hospitalet o el Mercado de Collblanc que mantienen espacios con este material. Y una vez más se ha llevado al pleno para su aprobación en consonancia con la campaña que está realizando la Confederación de Asociaciones de Vecinos de Catalunya bajo el lema “L’amiant mata ara; traiem-lo dels barris” y también con la campaña de sensibilización que realiza la FAVLH, que el pasado 30 de septiembre convocó un acto para denunciar la situación que se padece en la ciudad.

Asimismo, en la moción aprobada, se insta al Parlament de Catalunya la redacción definitiva y la aprobación de la Ley para la erradicación del amianto en Catalunya que actualmente está en tramitación. Hay que recordar que, en marzo de 2023, la Generalitat aprobó un plan para erradicar el amianto en toda Catalunya donde todavía hay más de 4 millones de toneladas instaladas. En 2032, buena parte de este amianto caducará y será necesario retirarlo, ya que las microfibras que puede liberar, si se degradan, provocarán cáncer, asbestosis y mesotelioma maligno.

Opinión unánime

En su sesión del 3 de diciembre de 2024, el Govern de la Generalitat aprobó el Proyecto de ley para la erradicación del amianto en Cataluña, un marco jurídico nuevo y pionero que, una vez que se apruebe en el Parlament, permitirá avanzar de forma decidida en la eliminación del amianto en todo el territorio catalán. La Unión Europea ha fijado como fecha límite para la desaparición del amianto en todo el territorio de la Unión, el año 2028.

El portavoz socialista manifestó en el pasado pleno que en los presupuestos del año próximo habrá partidas destinadas a la retirada de este material que “ya han sido eliminados en algunos edificios”. Así lo manifestó en la sala dando el apoyo del grupo a la moción promovida por LHECP y a la que se sumaron el resto de grupos además del PSC: ERC-EUiA, PP y Vox.

En el darrer ple es va denunciar la il·legalitat de l’establiment de taules del partit del govern, que van ser visitades per l’alcalde i membres del seu equip, amb total impunitat

Algunes insospitades conseqüències de la insòlita manifestació dels veïns del nord de la ciutat, la tarda de l’1 d’octubre, sobre la preocupació social respecte de la inseguretat ciutadana, es van registrar durant els dos dies del cap de setmana del 4 i 5 d’octubre, quan la organització local del PSC va demanar als seus militants que “donessin la cara amb els veïns per explicar el projecte polític que tenen per la ciutat, les coses que s’estan fent, el que es farà, i escoltar…” (Foto de Roser Chillon: Carlos Galve, representant de FIC a la seva intervenció al Ple).

Explicaven que “de la mateixa manera que el nostre alcalde ahir va baixar a la manifestació i va donar la cara, el PSC de l’Hospitalet havia de fer el mateix” i recordaven que “ahir va ser un dia complicat on la gent dels nostres barris va expressar la preocupació que sent, una part real, i l’altra induïda  per grups polítics que es mouen bé en l’alarma i el fang”. Per això, organitzaven taules del partit dissabte 5 i diumenge 6 al Mercat de la Florida i al del Torrent Gornal, i demanaven l’assistència de la militància.

El mateix alcalde es va deixar veure en aquestes taules i gent de l’equip de govern que van estar explicant als veïns l’enorme quantitat de projectes que tenen i l’ànim d’acabar amb la inseguretat ciutadana sota un lema que va fer furor: “qui la fa, la paga”.

El lema i l’organització de les taules al carrer van ser denunciades en el ple del passat dimarts pel portaveu dels republicans en diverses ocasions denunciant, de passada, l’establiment de les taules a la via pública.

La denúncia va passar força desapercebuda en el marasme de qüestions que es van desenvolupar entre els dos plens: l’extraordinari del matí i l’ordinari de la tarda-vespre, però vista en profunditat no té pèrdua.

Resulta que per establir taules al carrer del tipus que siguin, ja siguin d’entitats, organismes o partits, cal demanar permís a l’Ajuntament amb una antelació mínima de 20 dies hàbils. Aquestes taules es van demanar amb només 4 dies i, naturalment, segons se’ns ha informat, es va denegar el permís d’ofici. Malgrat tot, les taules es van posar i l’alcalde va visitar-les. Això no tindria més importància si no fos perquè aquest mateix equip de govern que té prou mà ampla per fer la vista grossa amb el seu partit, és extraordinàriament rigorós quan es tracta de permetre que entitats que els molesten exercitin els seus drets. Precisament en aquest darrer ple, l’entitat Foment de la Informació Crítica, editora de L’Estaca, va poder prendre la paraula després de que en els darrers tres mesos li fos denegada, en la darrera ocasió, el ple de setembre, perquè havia demanat la paraula sis hores després de tancar-se el termini formal, perquè l’entitat no va calcular que el dia 24 de setembre a l’Hospitalet també és festa local.

Adjuntem al final d’aquesta informació el text exacte que es va llegir al ple, on s’explica l’extrema rigorositat que l’equip de govern ha estat aplicant amb aquesta entitat des de fa molts mesos, posant de manifest l’arbitrarietat més absoluta en l’aplicació de la normativa que obliga d’igual manera al conjunt de la ciutadania, les entitats i els partits.

Sobta que per unes coses s’apliquin les normes sense permetre cap mena de laxitud i, per altres, directament es vulnerin sense que passi absolutament res.

Text complet de la intervenció del representant de FIC al ple ordinari del 28 d’octubre

Mientras tanto siguen en suspenso un año más las licencias de nuevos apartamentos, hostales, pensiones y albergues, y también las destinadas a residencias estudiantiles

El pleno del Ayuntamiento de l’Hospitalet ha aprobado el veto a los pisos turísticos en l’Hospitalet a partir del 2028 y limitar la construcción de nuevas residencias de estudiantes. Mientras que la normativa sigue su proceso administrativo, la suspensión de las licencias de nuevos pisos, apartamentos, hostales, pensiones y albergues que están en vigor desde el pasado noviembre se mantendrá. (Foto: Manifestación contra la especulación inmobiliaria)

El Pleno también ha acordado suspender temporalmente la tramitación y otorgamiento de nuevas licencias para alojamientos destinados al colectivo de estudiantes.

Para la aprobación de este Plan, l’Hospitalet se ha acogido al decreto de la Generalitat de Catalunya 3/2023 que dejaba la potestad a los ayuntamientos para regular los apartamentos turísticos y similares. El primero que lo realizó fue el Ayuntamiento de Barcelona, y ahora el de l’Hospitalet. La legislación autonómica establecía un periodo transitorio de cinco años (hasta el 2028) para los pisos turísticos. A partir de esa fecha ya no podrán existir.

Limitación para las residencias estudiantiles y albergues

La nueva normativa municipal establece para los albergues de                                                    juventud y residencias de estudiantes que solo se podrán establecer en edificios exclusivos y en vías con un ancho de 12 metros para garantizar unas condicione de accesibilidad y convivencia con el entorno urbano.

También está prevista una regulación diferenciada según la densidad de población de los barrios, con el objetivo de evitar una concentración excesiva de este tipo de establecimientos y favorecer una distribución equilibrada del conjunto de la ciudad. Las distancias mínimas entre alojamientos variarán en función de su capacidad, de manera que se garantice una implantación ordenada con la actividad vecinal.                         

La propuesta presentada por el equipo de gobierno tuvo el apoyo de todos los partidos de la oposición (Comuns, PP y ERC) con algún pero, y la abstención de VOX.

La regulación para las residencias estudiantiles es insuficiente para ERC-EUiA y Comuns

Los Comuns reivindicaron la propuesta como suya ya que se materializó en el último acuerdo entre PSC y ese grupo municipal para aprobar los presupuestos del 2025. Pero también manifestaron su desacuerdo en el procedimiento que han realizado los socialistas ya que presentaron el Plan “sin contar con nosotros”, según dijo Manuel Domínguez, quien aseveró que presentarán alegaciones en el periodo de exposición pública (y este parece ser que es el acuerdo con el equipo de gobierno) con el fin de que sean recogidas sus posiciones.

Para los Comuns, el texto del Plan no es suficientemente restrictivo e insuficiente para las residencias estudiantiles que últimamente están aflorando en barrios colindantes a Barcelona como Collblanc-La Torrassa y Santa Eulalia. Además, apuntaron la falta de una normativa que regule la construcción de nuevos hoteles, que también es un elemento al auge en la ciudad.

El PP pide más inspección

Sonia Esplugas, portavoz del grupo municipal del PP, manifestó que “por muchas moratorias que se realicen si no hay inspección vamos a seguir padeciendo las mismas consecuencias” y añadió que el problema “son los pisos clandestinos que actúan fuera de la legalidad”.

Jaume Graells, portavoz de ERC-EUiA, manifestó que la postura de su grupo ha sido siempre cero pisos turísticos en L’Hospitalet y mostró su acuerdo con el Plan que se presentaba ya que estaba en la línea de lo que ellos reclamaban.

Destacó, de la normativa que se aprobaba, que los existentes en la actualidad, una vez que finalicen los cinco años que marca la legislación autonómica, también tendrán que desaparecer y “eso es un avance”, según el portavoz. Y añadió que: “ habría que modificar la normativa que se aprueba también respecto de las residencias estudiantiles”.

Vox, que se abstuvo, manifestó que “el plan era demagógico ya que no iba a influir en la carestía de las viviendas”.

El ple va servir, no obstant, per posar de manifest la gravíssima situació que viu la ciutat en aquest àmbit i la necessitat de mesures urgents que no van reeixir

Una mica més d’una hora i mitja va durar el ple extraordinari que va tenir lloc ahir al matí, per tractar dels problemes generats per la inseguretat ciutadana, d’acord amb la sol·licitud que van vehicular els grups municipals del PP i d’ERC-EUiA. (Foto de portada: Els tres cossos policials presents al ple municipal).

El ple extraordinari que constava de 8 punts que es van debatre conjuntament tot i que es van votar separadament, tenia com a objectiu acordar mesures que ajudessin  l’eficàcia policial per fer front als increments de delictes detectats i acordar-les, com es va manifestar al llarg del debat, de manera consensuada que és el clima que alguns dels grups municipals d’oposició volen anar imposant a poc a poc i que sembla que l’equip de govern comença a percebre.

Les mesures en relació a l’eix del problema que observen els grups municipals, com és l’endèmic conflicte amb el cos policial local, s’estenien amb els 6 punts darrers de l’ordre del dia, per tal d’aplicar mesures concretes als diferents districtes de la ciutat.

A l’hora d’explicitar on radicaven les causes de l’evidència de la inseguretat ciutadana, els portaveus del grup popular i els dos d’ERC van fer un exhaustiu repàs de les mancances i de les evidències que posen de manifest tant les xifres oficials sobre l’augment dels delictes i de la delinqüència, com la queixa continuada de veïns i comerciants de tots els barris de la ciutat sense exclusió i que es va posar de manifest a mitjans d’aquest mes, amb la nombrosa manifestació autoconvocada dels veïns. El contundent llistat de mancances i d’evidències dels grups municipals que van proposar el ple extraordinari que es va tancar amb multitud d’exemples de conflictes als barris, van ser complementats amb les intervencions dels altres dos grups de l’oposició, els Comuns i Vox. Mentre que els Comuns van presentar fins a 7 propostes concretes molt elaborades que anaven des de l’increment de les intermediacions per resoldre problemes d’incivisme i de convivència, fins a la necessària reforma de les normes jurídiques que afecten a la reiteració dels petits delinqüents, passant per la defensa de les policies de proximitat i la indispensable intervenció urbanística, fins a les mesures de prevenció i de pedagogia cívica per evitar els delictes d’odi que s’alimenten des de l’extrema dreta.

Vox va aprofitar la conjuntura per dues coses: per posar l’accent en la immigració il·legal com a responsable directe de l’increment de la delinqüència a ciutats com l’Hospitalet i per insistir sobre les contradiccions inherents a tots els grups municipals presents al voltant d’un tema, com el de la inseguretat ciutadana que Vox ha estat defensat reiteradament i que ha anat agafant pes a mesura que la ciutadania s’ha queixat reiteradament de l’absència de solucions. Aquest gir en l’argumentari de Vox va fer derivar el problema que s’havia sostingut fins aleshores amb els contundents dèficits de gestió de l’equip de govern, per convertir-se en un debat supraideològic sobre l’emigració, els delictes d’odi i la multiculturalitat.

La participació del govern es va dividir entre la intervenció del regidor responsable actual de Recursos Humans, José Antonio Alcaide i el regidor de Seguretat Ciutadana, Jesús Husillos del qual es demanava la dimissió. Alcaide es va dedicar a intentar desmuntar algunes afirmacions i a explicar que la inseguretat també és un element de percepció social. Va desautoritzar la intervenció de Vox afirmant que els socialistes no assenyalen col·lectius ni barris concrets i va defensar el llistat de mesures aplicades com si els anuncis al respecte (el reforç dels serveis socials, el pla del Samontà, la millora de l’enllumenat, el pla local d’habitatge, els nous agents cívics, etc) revertissin directament els problemes actuals. Per la seva banda Husillos va fer una lectura transversal del problema, situant-lo en l’òrbita política general i només baixant al detall del que s’ha fet a l’Hospitalet per parlar de les operacions comuns amb Mossos d’Esquadra i Policia Nacional, la nova negociació amb la Guardia Urbana o els contactes amb la fiscalia, la delegació del govern, etc.

El mes destacable dels 135 minuts del ple, vindria una mica abans d’aquestes darreres intervencions quan el responsable de Vox va explicar que ja estava cansat de paraules i que reclamava fets concrets —amb mesures radicals com ara l’expulsió d’immigrants delinqüents o el tancament de mesquites fonamentalistes— i explicant que el seu lloc no estava entre els regidors sinó amb el poble i que per això marxaven de la sala.

Marxar de la sala volia dir, sense expressar cap més paraula, permetre que el govern guanyés totes les votacions dels punts de l’Ordre del Dia perquè a l’Hospitalet ja se sap que la no presència d’un sol regidor de l’oposició o una sola abstenció permet al govern guanyar qualsevol votació.

I així va ser, perquè tots els punts van tenir un resultat negatiu amb 13 vots contraris i només 11 a favor (els dels tres grups d’oposició), tret del punt on es demanava la dimissió del regidor Husillos, on els Comuns també es van abstenir.

L’actual regidor de Seguretat Ciutadana al qual avui es demana la dimissió al ple extraordinari, era el regidor de Recursos Humans quan el cas del superintendent

A poques hores d’iniciar-se el ple extraordinari sobre seguretat ciutadana, aquest digital ha pogut saber que les negociacions amb la Guàrdia Urbana que es van iniciar a mitjans de mes circulen per un terreny bastant més planer que el que hi havia a principis de setembre quan l’equip de govern va dictar un decret que afectava als torns dels agents.

La represa de les negociacions es feia sobre la base que l’equip de govern anul·lés aquest decret que tenia un caràcter indefinit i que s’havia signat per evitar baixes repetitives de la plantilla d’agents. Hores d’ara, pel que ens han explicat fonts sindicals, el decret encara continua vigent, malgrat que els han assegurat que no s’aplicarà i que properament deixarà d’estar en vigor. Sobre aquesta garantia, que han ratificat des de Recursos Humans de l’Ajuntament, es van reprendre les negociacions especialment sobre la qüestió salarial per tal que l’Ajuntament es fes càrrec dels perjudicis econòmics de la policia local en relació a les plantilles de la Guàrdia Urbana de municipis de la complexitat de l’Hospitalet.

S’ha negociat de moment una quantitat fixa de 2.000 euros anuals que iguala el salari mitjà de la policia al salari mitjà de les policies de Catalunya de ciutats de més de 50.000 habitants i uns altres 3.000 euros com a variable que s’ajustarà en funció de l’estabilitat en els llocs de treball. Això vol dir que es tracta d’un complement salarial que regularà els temps de baixa laboral dels agents, de manera que es cobrarà íntegrament si no es produeix absentisme i que es deixarà de cobrar si les baixes laborals superen un percentatge d’absentisme sobre el qual s’ha de fixar un acord. Alhora, també forma part de la negociació, l’efecte sobre la plantilla de les baixes per malalties greus, que els sindicats consideren que s’han d’excloure d’aquest barem.

Les negociacions es reprenen el proper dijous

Les negociacions es reprendran de nou el proper dijous i resten encara una quantitat important d’aspectes —entre els quals els que tenen a veure amb qüestions tècniques del treball policial— que caldrà afegir al conjunt de la negociació. Les fonts sindicals consultades han observat un canvi substancial en l’actitud negociadora per part de l’equip de govern, pressionat sens dubte pel clima de preocupació sobre la seguretat ciutadana que es respira a la ciutat.

Pel que fa a la recent sentència sobre la convocatòria de la plaça de superintendent que ha quedat anul·lada, les fonts sindicals consultades valoren favorablement que l’equip de govern no hi presenti recurs. Alhora, preguntats per aquest digital sobre la responsabilitat de l’actual equip de govern en el fons de la qüestió administrativa que suposava una posició de favoritisme cap al superintendent que va guanyar la plaça, ens han assegurat que l’actual regidor de Recursos Humans i Seguretat Ciutadana, Jesús Husillos, ja era en el seu moment el regidor responsable de Recursos Humans, de manera que s’entén la proposta dels grups municipals d’oposició que, en el ple extraordinari d’avui dimarts, demanen la dimissió del regidor estretament vinculat aleshores al contenciós del superintendent.

L’altra cosa sobre la qual també hi ha una posició majoritària és la necessitat que es renovin les negociacions per la signatura del conveni amb la plantilla municipal. Cal recordar que no hi ha conveni oficial des de l’any 2016 i que el conveni que es va signar el 2023 i que tenia una vigència de dos anys, mai va passar pel ple i, per tant, mai va ser publicat ni es va poder fer efectiu. Les diferents fonts sindicals consultades consideren que és imprescindible una negociació immediata, passi o no pel ple el conveni del 2023, perquè en qualsevol cas el que es va negociar tenia una vigència fins a finals del 2025 i per acabar l’any només queden dos mesos.

D’altra banda, l’acord que resulti de la negociació amb la Guàrdia Urbana, si les coses no es torcen i arriben a bon port, es podrà incorporar com una peça suplementària ja tancada, en el nou conveni que s’ha de negociar.

El ple extraordinari l’ha hagut de convocar obligatòriament l’alcalde perquè 8 dels 27 regidors ho van demanar, en concret, republicans i populars

Dimarts vinent serà una jornada de plens municipals a l’Hospitalet perquè n’hi ha convocats dos, un d’extraordinari a les 9 del matí i l’ordinari habitual de l’últim dimarts de mes a les 16,30h. El ple extraordinari és el que els grups municipals d’ERC-EUiA i del PP van demanar per tractar el gravíssim tema de la seguretat ciutadana, que van anunciar primer, ajornar després, per donar un vot de confiança a l’equip de govern i, com que van veure que el vot de confiança resultava inútil, el van tornar a demanar d’immediat.

El ple extraordinari el poden demanar com a mínim una quarta part dels membres electes i l’alcalde l’ha de convocar obligatòriament dintre dels quatre dies següents a la sol·licitud i amb una demora màxima de 15 dies. L’alcalde Quirós l‘ha convocat pel mateix dimarts a les 9h del matí amb l’ordre del dia que proposen els electes signants.

Aquest ple per tractar de la seguretat ciutadana, l’han demanat 8 dels 27 regidors, és a dir, tots els components dels dos grups municipals majoritaris. Ni els Comuns ni Vox han participat d’aquesta proposta i es desconeix quina serà l’actitud que prendran en les votacions dels 8 punts de l’ordre del dia, però en funció de la seva postura prèvia es podria perfectament preveure quin serà el resultat. Pel que fa a Vox, qualsevol proposta que posi la seguretat ciutadana sobre la taula li crea simpaties, cosa totalment contrària a la postura dels Comuns que es queixen habitualment que cal més seguretat ciutadana però que son reticents a tractar la qüestió de la delinqüència sense matisacions, perquè no es vegi implicada la ciutadania immigrada, que consideren que no és responsable dels dèficits de seguretat que es pateixen a l’Hospitalet.

Si tota l’oposició no es posa d’acord a l’hora de les votacions no es podran acordar mesures concretes en els sis districtes de la ciutat que són sis dels vuit punts que es debatran dimarts al matí. El primer punt és simplement una manifestació de preocupació del ple municipal per l’increment de la delinqüència i la inseguretat ciutadanes però també acordar mesures amb la Guàrdia Urbana per millorar l’eficàcia policial i les seves condicions laborals i l’atenció a les víctimes. Si fem cas del que s’ha vingut declarant en les setmanes prèvies, l’aprovació d’aquest punt estaria garantida perquè tant l’equip de govern com tota l’oposició en ple han reconegut que hi ha problemes d’inseguretat i delinqüència al carrer i que cal posar-se d’acord amb la Guàrdia Urbana per millorar la seva resposta al carrer. Però ja veurem…

On hi haurà absolut desacord és en el punt 2 on es demana a l’alcalde que aparti de les seves funcions al tinent d’alcalde responsable de l’àrea de seguretat, Jesús Husillos, alhora portaveu socialista al ple municipal. Està clar que el govern votarà en contra, i no està gens clara la posició que adoptaran els Comuns que poden quedar en evidència una altra vegada. De tota manera, com que es tracta d’una moció, la seva aprovació tampoc no garanteix res, tenint en compte que una gran majoria de les mocions aprovades no tenen aplicació pràctica i, en aquest cas, l’alcalde té plena llibertat per nomenar el seu equip. Per això encara és més clarificadora la postura que prenguin els diferents grups municipals perquè, més enllà del resultat final d’una moció que té un alt grau de contingut retòric, oposar-se al que ha estat un clam, especialment entre la plantilla de la Guàrdia Urbana, no deixaria de ser molt significatiu.

Un 88% de la ciutadania entén el català però només un 50% el sap escriure, malgrat que hi ha 1500 persones matriculades aquest curs

Dijous 23 d’octubre al vespre, a la Salamandra, el Consorci per la Normalització Lingüística (CNL de l’Hospitalet) va celebrar l’apertura del curs 2025-2026.

En una sala plena, l’Oriol Canals, l’actual director del CNL de la ciutat va obrir l’acte que celebra cada any l’apertura dels seus cursos a l’Hospitalet. Va explicar que enguany tenen més de 1.500 persones matriculades en els diversos cursos que ofereixen en una ciutat en la que el 62,1% dels la població sap parlar català, un 50,6% l’escriu, un 70,4% el llegeix i un 88,3% l’entén. Tot i així només el 41,6% de la població usa el català, malgrat no ser la seva primera llengua i un 37,7% manifesta interès en aprendre o millorar el seu català.

Des dels seus inicis, el CNL a ofert a l’Hospitalet més de 190 cursos, amb més de 4 mil inscripcions. Més de 800 exàmens oficials amb un 70% dels cursos inicials i bàsics de caràcter gratuït. A més, el CNL impulsa unes 400 parelles lingüístiques amb més de 4.000 participants a activitats culturals amb la col·laboració d’uns 100 establiments de la Ciutat.

També resulta significativa la creació d’una coral amb al voltant d’una trentena de participants de diferents orígens i diferents llengües, que treballa amb la col·laboració de l’EMCA.

L’Olga Gómez, que compagina la regidoria del districte 2 (La Torrassa i Collblanc), del districte 3 (Santa Eulàlia i Granvia Sud) amb la regidoria dels Cicles de Vida, adjunta a l’àrea de Ciutat de Drets, va fer una salutació en nom del Govern municipal animant a seguir amb la feina que desenvolupa el CNL a favor de la promoció del coneixement i de l’ús del català a la segona ciutat de Catalunya.

L’acte va comptar amb la participació de Gemma Humet que va interpretar diverses peces del seu disc La veu de les Coses, destacant la cançó Podries, amb lletra del poema de Joana Raspall, per finalitzar amb la cançó Crida’m, que va ser seguida i acompanyada per moltes de les assistents que, justament havien preparat aquesta cançó en les seves classes.

Gemma Humet va explicar aspectes de la seva evolució com a cantant i com autora de bona part de les obres del seu repertori, que enllacen amb una determinada tradició de la cançó en català, tot i assenyalant com a referents la figura de Lluís Llach o, molt especialment, de l’Ovidi Montllor i dels músics com Toti Soler.

L’acte, que ja fa quatre anys que se celebra, va aplegar unes 600 persones que omplien la ample pista del Salamandra, la majoria alumnes dels cursos del CNL així com del propi personal i dels voluntaris lingüístics. S’oferia així mateix, una amplia representació de les més de 150 llengües que es parlen a l’Hospitalet i de la voluntat d’aprenentatge del català, superant les dificultats que encara existeixen en el procés de matriculació en els cursos i les limitacions del nombre de places que, malgrat les dificultats ofereix com a institució una molt bona feina en la que, a més, treballa per establir complicitats amb les diverses entitats de la ciutat.

Solicitan mayor iluminación en zonas muy concurridas como el CAP de La Florida Sud y los colegios colindantes, en permanente penumbra cuando anochece

Els Comuns de l’Hospitalet vienen planteando desde hace ya un tiempo la necesidad de que exista la figura del mediador, trabajadores comunitarios o de servicios sociales para que determinados conflictos sean resueltos por la vía de la intermediación ante la situación tan crítica de la ciudad.

Nuevamente, y en cada intervención donde se origina una conflictividad social, así lo manifiestan. Esta vez ha sido a raíz de las quejas de unos vecinos de La Florida que protestan por la falta de iluminación en una zona tan concurrida como es el Centre d’Assistència Primària (CAP) Sud del barrio, que fue recientemente inaugurado.

La iluminación existente está por encima de los árboles y deja en penumbra las zonas más concurridas como son el CAP y los dos colegios colindantes existentes, uno de ellos la escola bressol, que tiene una situación problemática en vías de solución.

El portavoz de Els Comuns, Manuel Domínguez, cree que es necesaria una intervención rápida de los servicios municipales para mejorar la zona y hacerla más amable, más segura de cómo se encuentra en la actualidad.

Manuel Domínguez cree que está situación afecta sobre todo a las personas vulnerables como son la gente de edad y los niños y niñas de los colegios próximos. Hay que tener en cuenta además que, en los próximos meses con el cambio horario, anochecerá antes.

“Las personas que circulan por esta calle que acuden a centros tan concurridos han de tener la sensación de seguridad”, dijo el portavoz de Els Comuns.  El CAP se encuentra en la avenida Catalunya y frente a él hay un espacio de aparcamiento y una zona verde bastante degradada.

La reclamación de Manuel Domínguez se centra en la presencia de más profesionales que velen por la seguridad y la convivencia de esta zona. Y apela a la necesidad de profesionales que intercedan en determinados conflictos en los que no es necesaria una intervención policial.

Vivimos en una ciudad saturada y por lo que respecta a La Florida, en un barrio muy denso. Uno de los más poblados de Catalunya y de Europa. La Florida, según un informe municipal, tiene 83.339 hab/km2 y el barrio de Les Planes 42.029 hab/km2 cuando la media de L’Hospitalet es de 22.844. Si hablamos en términos generales, la media de Catalunya es de 246 habitantes por km2 y la de Europa de 109 hab/Km2.

En estas concentraciones humanas es donde se generan conflictos que pueden convertirse en graves y, para Manuel Domínguez, determinados barrios de la ciudad, como La Florida, se encuentran en esta situación, que se puede considerar explosiva. “Muchas personas y muy pocos espacios públicos”, manifiesta.

En cuanto a zonas verdes, precisamente estos dos barrios son los peores en cuanto a proporción respecto al número de habitantes. Así, La Florida tiene 0,72 metros cuadrados por habitante y el barrio de Les Planes 5,59 metros cuadrados por habitante cuando la recomendación de zonas verdes en Europa es de 10 a 15 m2 por habitante.

El grup popular reclama responsabilitats polítiques per l’evidència d’una plaça que semblava feta a mida amb objectius purament polítics

Ahir dijous es va conèixer la sentència del jutjat Contenciós administratiu núm 10 de Barcelona, que tanca definitivament la reclamació del SPL-CME de l’Hospitalet sobre l’anul·lació de la convocatòria de la plaça de Superintendent de la Guàrdia Urbana, de l’any 2021.

La sentència estima íntegrament el recurs que impugnava la convocatòria de plaça i reconeix que algunes de les exigències que figuraven en la convocatòria, com ara un requisit d’edat màxima, vulneraven articles de la Constitució i suposaven la nul·litat total del procediment. En canvi, la reclamació que incloïa la demanda, sobre que el procediment de convocatòria era contrari a l’eficiència econòmica perquè es convocava una plaça de superintendent existint places vacants de rang inferior, demostrant això l’interès de l’Ajuntament convocant per afavorir econòmicament el candidat que ocupava provisionalment la plaça, ha estat desestimat per falta de proves i perquè la demanda barrejava la creació de la plaça de Superintendent amb la convocatòria, que son aspectes diferents.

Amb la finalització del procediment, que l’Ajuntament de l’Hospitalet no pensa recórrer perquè ja va renunciar en el seu moment a contemplar la plaça de Superintendent —que no existeix ni a Barcelona i, només entre els grans municipis, a Badalona—, es tanca definitivament un contenciós que barrejava els assumptes administratius i penals amb els directament polítics i que avui han servit perquè la portaveu del grup popular reclamés novament l’assumpció de responsabilitats polítiques per part de l’equip de govern.

El cert però, és que els principals implicats, el regidor de Seguretat del moment, Pepe Castro, va deixar de ser regidor socialista l’any 2023 i l’alcaldessa Marín exerceix avui les funcions de delegada del govern de la Generalitat a Madrid. Des d’aleshores, hi ha un nou cap de la Guàrdia Urbana, un nou alcalde i un nou regidor, i el policia que havia guanyat la plaça de Superintendent, Ramon Dosaigües, va haver de tornar al municipi d’on havia vingut: el Prat de Llobregat.

El més significatiu d’aquest cas és que, Ramon Dosaigües, que l’any 2021 optava a la plaça de Superintendent que semblava dibuixada a la seva mida i que en aquell moment era Intendent de l’Hospitalet en Comissió de Serveis, ja havia exercit des de l’any 2015 fins a l’any 2021 com a Cap de Policia del Prat i durant els darrers 14 mesos del seu mandat havia concitat fortes crítiques entre la policia local d’aquell municipi, amb protestes constants, vagues i molt malestar entre la plantilla, de manera que la seva arribada a l’Hospitalet no podia augurar res de bo. Malgrat això, a partir de l’any 2021 es va convertir en el responsable de la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet, va respondre perfectament al que es podia esperar en quant a conflictivitat amb la plantilla i després va protagonitzar el llarg contenciós de les dues convocatòries de placa de Superintendent, en competència directe amb un caporal de la GU local que també aspirava a la plaça però que va ser desestimat.

Una denúncia del sindicat policial per tràfic d’influències sobre el regidor responsable i el mateix Intendent, va provocar en aquells dies escorcolls de la policia nacional a la Prefectura i el consegüent escàndol. Arran del conflicte i un cop acabats els dos anys de comissió de serveis, Dosaigües va haver de tornar al Prat. Unes setmanes de permís remunerat i 10 mesos successius de baixa laboral van fer que l’antic Intendent, que ja tenia un substitut al Prat que havia pacificat la plantilla, hagués d’ocupar una plaça creada a l’efecte de càrrec de confiança, al marge del servei directe de la policia local.

Costa d’entendre, amb aquests precedents, que l’equip de govern Marín amb Pepe Castro al capdavant de la regidoria, juguessin tan fort amb la plaça de Superintendent si no fos per raons estrictament polítiques, que son les que ara han servit al grup popular per reclamar l’assumpció de responsabilitat polítiques al govern Quirós.

La portaveu Sonia Esplugas assenyalava, en aquest sentit, que no només el govern havia afavorit una plaça a mida sinó que havia represaliat el caporal de la GU que optava a la plaça i que va denunciar el cas. En concret, Esplugas assegurava que “crear una plaça de Superintendent des de l’inici va ser una decisió política, amb un clar transfons partidista, que havíem de sufragar tots els ciutadans” i recordava que “des del Partit Popular vam denunciar des del començament que aquesta era una plaça d’oposició innecessària, sospitosa, i que semblava estar creada ‘ad hoc’ per tal que Ramón Dosaigües fos premiat per una gestió que, com a mínim, va ser nefasta. Només arribar a la ciutat va crispar l’ambient amb la plantilla, va eliminar les patrulles de proximitat i, en lloc de consensuar les noves mesures a aplicar amb els agents, les va imposar de forma marcial”.

Per tot plegat, Sònia Esplugas, demanava que “per un costat, David Quirós, i el tinent d’alcalde, Jesús Husillos, han de donar explicacions públiques sobre aquest cas, que porta anys desprestigiant la Guàrdia Urbana; i per l’altre, dirimir les responsabilitats polítiques que es deriven d’aquesta sentència”.