L’Hospitalet fa palesa la seva crisi d’identitat ciutadana i la seva crisi de resposta crítica de les forces d’oposició, en el debat sobre les festes locals

Com ja va explicar L’Estaca abans d’ahir i va utilitzar ahir el portaveu republicà en el ple municipal de juliol, l’Hospitalet és el municipi de l’àrea metropolitana de Barcelona que més ha crescut en el darrer any i això que no es poden comptar com a residents les més de 4.300 persones que estan pendents de regularitzar el seu empadronament a la ciutat.

Doncs bé, malgrat aquesta realitat que resulta aclaparadora si es té en compte que l’Hospitalet és la ciutat més densa d’Europa i que està en risc de col·lapse absolut, el ple d’ahir va aprovar modificar el planejament d’un solar de propietat municipal en la cruïlla entre Leonardo da Vinci i Avda del Carrilet, a Sant Josep, per tal que un miler de metres quadrats que estaven destinats a equipament es puguin convertir en nova zona residencial. L’objectiu és tornar a construir habitatges, malgrat que en aquesta ocasió el que es promou és la construcció de nous blocs de pisos en un espai de 3.200 metres quadrats en regim de VPO, és a dir, habitatges de protecció oficial, però de venda i no pas de lloguer, com ja estan defensant que caldria fer els especialistes en habitatge públic.

El que avui s’ha aprovat amb el vot favorable del govern i de Vox, l’abstenció dels Comuns i el vot contrari d’ERC i el PP, és convertir mil metres quadrats que estaven destinats a equipaments, en zona verda; la resta de l’espai, convertir-lo en blocs de pisos i posar els equipaments previstos en els baixos dels locals. És a dir, la prioritat és construir més espai residencial perquè els mil metres quadrats de zona verda que abans no estaven previstos, es posaran sobre el túnel dels ferrocarrils catalans, cosa que assegura que, a sobre del túnel, podran haver unes quantes plantes però cap arbre.

És un exemple més de la manera de gestionar de l’equip Quirós i de l’absència absoluta de diàleg, un cop més denunciat al ple, del que ha fet gala novament el tinent d’alcalde Alcaide que ha estat el ponent defensor de la proposta. O sigui: més pisos, zona verda a sobre d’un túnel i els equipaments en els baixos dels habitatges. Una fórmula màgica que explica en mans de qui estan els ciutadans de l’Hospitalet.

Donar compta, sense donar compta

El darrer ple ordinari abans de les vacances de l’estiu que tradicionalment es convoca sense que es presentin mocions dels grups municipals, que son els punts que l’allarguen en ocasions de manera clamorosa, s’ha celebrat amb només 9 punts que exigien l’aprovació del Consistori i 15 punts que simplement eren donar compta de decisions de la Junta de Govern o de decrets d’alcaldia. Una manera de donar compta sense donar compta. Per tant, afegint les preses de possessió dels dos regidors socialistes nous, l’aprovació de l’acta de la sessió anterior, els expedientes de sancions per la tinença d’animals i dues paraules demanades, el ple ha durat una mica més de 4 hores.

Temes importants n’hi ha hagut uns quants que anirem desglossant al llarg de les properes setmanes —cal recordar que, tradicionalment, L’Estaca, només surt els dimarts i els dijous de l’agost—, però ara caldria destacar el clima certament apocalíptic que ha surat al llarg de tota la sessió per les notables incapacitats que presenta l’equip Quirós per fer front als reptes cada vegada més acusats i més urgents que té la ciutat i del que ha estat una mostra eloqüent l’aprovació que esmentàvem a l’inici d’aquesta informació. Des de l’evidència que el govern és incapaç d’executar les inversions que programa any rere any, fins al clar incompliment de les promeses a la ciutadania en tots els ordres del funcionament administratiu: des de les escoles, fins a la seguretat, passant per la neteja urbana, projectes de reparacions o d’obres, dèficits en la plantilla de treballadors, excessos en la política d’empadronament o cessions insòlites d’espai públic a negocis privats com el que s’ha fet novament a Bellvitge amb el Circ de Soleil.

Les mateixes festes locals que Barcelona

Un altre dels temes, aparentment menor, però que expressa les incapacitats hospitalenques per sortir del marasme en el que està instal·lat, ha estat l’aprovació per part del govern i del grup republicà (17 vots a favor, 10 en contra) del calendari de festes locals per l’any 2027, que torna a centrar-se en dues festes que coincideixen fil per randa amb les festes locals de Barcelona: la Pasqüa Granada del dilluns 17 de maig i la Festa de la Mercè el 24 de setembre. De fet, no és cap sorpresa que molts barcelonins considerin l’Hospitalet com un barri mes de Barcelona, amb la lògica alegria del Consistori barceloní que, a sobre, no ha de vetllar per la qualitat dels serveis que s’ofereixen als hospitalencs. No ho fa l’Ajuntament de Barcelona, ni tampoc, com és obvi, el propi.

Sobre la taula del debat ha surat la crisi d’identitat que alguns grups municipals estan convençuts que pateix la ciutat. Tots els grups d’oposició excepte els republicans, han posat de manifest la subsidiarietat de la ciutat respecte de Barcelona, en molts aspectes (el nou Clínic elimina la possibilitat del nou Hospital General, la Fira de Barcelona suposa grans despeses a l’Hospitalet però en canvi cap benefici constatable, l’Ajuntament de Barcelona forma part del Consorci de la Zona Frnca però en canvi el de l’Hospitalet, que és qui va perdre el territori, esta absent, etc, etc), però tampoc els republicans han defensat clarament les festes locals de Barcelona.

No s’ha explicat al ple però, demanant informació, els republicans consideren que “el debat sobre quins dies han de ser festa local només té sentit si forma part d’un debat molt més profund, sobre com reforcem la identitat i el sentiment de pertinença a l’Hospitalet. I això ho tenim pendent.” Alhora, pensen “que no es construeix identitat sols canviant una data del calendari, sinó impulsant i donant suport a les entitats de cultura popular catalana, posant en valor el patrimoni històric i arquitectònic de la ciutat, preservant la nostra memòria col·lectiva i explicant la nostra història amb rigor… i en tot això el govern suspèn. Té el patrimoni abandonat i, massa sovint, ha preferit silenciar o manipular la història. Ho vam veure quan va voler commemorar un centenari vinculat al franquisme des d’una perspectiva festiva i acrítica, en lloc d’afrontar-lo amb el rigor històric que mereixia.” I afegeixen: “si algun dia fem aquest debat sobre identitat, arrelament i projecte de ciutat, i d’aquí se’n desprèn que cal replantejar les festes locals, des d’ERC+EUiA hi participarem sense problema i no tenim cap problema, tampoc, en que es canviïn els dies.”

Mentre tant, però, l’Hospitalet tindrà novament l’any vinent les mateixes festes de Barcelona. Sembla clar que, acceptar el que el govern proposa, en lloc d’enfortir el sentiment de pertinença i la identitat de ciutat, encara l’afebleix més. Si les entitats haguessin demanat —quan es van reunir per oposar-se al Centenari de ciutat que el govern impulsava—, un debat aprofundit sobre el que representava la proposta, el Centenari no hagués tingut obstacles. Sembla evident que el govern no dialoga gens, però és evident que les forces d’oposició van cadascuna al seu aire: una fantàstica manera que el govern no perdi una sola votació…

La falta de climatización en equipamientos, deficiencias en la protección frente al calor y las malas condiciones de trabajo en la calle han sido denunciados ante la Inspección de Trabajo

Las condiciones de trabajo durante los episodios de calor extremo vuelven a situarse en el centro del debate en l’Hospitalet. Trabajadores de distintos servicios municipales y de empresas concesionarias denuncian que persisten deficiencias en la aplicación de las medidas de prevención frente a las altas temperaturas, una situación que, según explican, ha motivado nuevas actuaciones ante la Inspección de Trabajo.

Las reclamaciones afectan especialmente al personal de Parques y Jardines, aunque también se extienden a servicios como la limpieza viaria, la recogida de residuos o el mantenimiento municipal. Entre las principales quejas figuran la falta de formación específica sobre el riesgo por estrés térmico, retrasos en la entrega de ropa y calzado adecuados para el verano, así como la ausencia de una organización del trabajo que reduzca la exposición al sol durante las horas de mayor temperatura.

Los trabajadores también cuestionan que continúen realizándose tareas físicamente exigentes en pleno verano sin adaptar suficientemente los horarios, y alertan del incremento de la carga de trabajo derivado del aumento de zonas verdes de la ciudad sin un refuerzo paralelo de las plantillas encargadas de su mantenimiento.

Las dificultades no se limitan al trabajo en la vía pública. Según las denuncias trasladadas, algunos empleados municipales desarrollan su jornada en edificios con problemas de climatización. Entre los ejemplos citados figuran centros educativos donde los conserjes aseguran soportar temperaturas superiores a los 30 grados, dependencias municipales sin aire acondicionado y bibliotecas que han sufrido averías en sus sistemas de refrigeración, llegando en algunos casos a interrumpir el servicio durante los días de más calor.

Algunos centros municipales, como la masía de Can Riera, han permanecido durante dos años sin ningún tipo de sistema de refrigeración, hasta que, finalmente, este ha sido reparado. Se trata de un espacio en el que, además de las labores administrativas, se celebran actos públicos.

Estas denuncias han sido trasladadas públicamente por el grupo municipal de ERC+EUiA, que reclama al Ayuntamiento la adopción de medidas urgentes para garantizar la seguridad y la salud laboral de los trabajadores municipales y de las empresas concesionarias, así como el cumplimiento de los requerimientos formulados por la Inspección de Trabajo.

El PSC prometió antes de las elecciones la climatización en todos los colegios

Esta no es la primera vez que se denuncia este problema. En el Pleno del mes de febrero ya se aprobó una moción dels Comuns, respaldada por todos los grupos de la oposición (ERC-EUiA, PP y Vox), en la que se instaba al gobierno municipal a elaborar un Plan de Conservación y Mejora de las instalaciones de climatización de los edificios municipales y los centros escolares, que debía presentarse en un plazo de seis meses (algo que dudamos que se cumpla).

El plan debía incluir un inventario actualizado de los equipos, un programa de mantenimiento preventivo, la renovación progresiva de las instalaciones obsoletas, el refuerzo de la dotación presupuestaria, un sistema ágil para comunicar y reparar averías, la incorporación de criterios de eficiencia energética y la presentación anual de un informe de seguimiento sobre el estado de las instalaciones, las inversiones realizadas y el grado de cumplimiento del plan.

La moción era muy contundente, ya que describía situaciones en las que los equipos de climatización habían sufrido averías o presentaban graves deficiencias en casalsde gent gran centros culturales, oficinas de atención ciudadana, dependencias municipales e instalaciones deportivas. Y no hablemos de los centros escolares, donde se han alcanzado temperaturas superiores a los 30 grados cuando los límites legales establecen que las aulas y oficinas no deberían superar los 27 °C.

Pero el problema no se produce solo en verano, sino también en invierno. En el mes de noviembre quedó en evidencia, tras una bajada de las temperaturas, que los sistemas de calefacción fallaron en casi la mitad de las escuelas de primaria, de la segunda ciudad de Catalunya.

En la moción se recordaba que una de las promesas del gobierno socialista, poco antes de las elecciones de 2023, era dotar de climatización, ventiladores y cualquier otra solución necesaria a los equipamientos municipales y centros educativos. Pero ya sabemos qué ha ocurrido durante estos años de gestión del gobierno Quirós.

Una prueba más de esta situación se encuentra en los presupuestos de 2026, donde la partida destinada a la reparación, mantenimiento y conservación de los edificios disminuía respecto al año anterior, 2025. Si entonces los 2,8 millones de euros ya se consideraban insuficientes, difícilmente los 2,7 millones previstos para este ejercicio pueden mejorar la situación.

Si sumamos las cantidades destinadas a reparaciones y mantenimiento con las inversiones asociadas a reposiciones y al funcionamiento de los servicios, el importe total pasa de 53 millones de euros a 51,5 millones. Por su parte, el dinero destinado al mantenimiento de las escuelas pasa de 11,3 millones a 11,5 millones de euros, un incremento del 1,6 %, inferior a la inflación y al aumento general de los presupuestos. Es evidente que no existe la reacción necesaria para hacer frente al deterioro de los edificios municipales y de los centros educativos.

Mientras tanto, en los dos últimos ejercicios, el Ayuntamiento ha registrado un superávit cercano a los 100 millones de euros.

Los vecinos denuncian años de reclamaciones sin respuesta y piden el cierre nocturno del parque, un vallado perimetral y una mayor presencia policial

Un incendio declarado este sábado pasado por la noche en el parque de Les Planes ha vuelto a poner de manifiesto el malestar de los vecinos de Can Serra, que denuncian sentirse abandonados por el Ayuntamiento ante los problemas de inseguridad e incivismo que, aseguran, se repiten desde hace meses en este espacio.

El fuego se declaró alrededor de las 21.30 horas y, aunque pudo ser controlado, el suceso volvió a generar preocupación entre los residentes de las viviendas próximas al parque. Para muchos de ellos, el incendio es un episodio más de una situación que consideran cada vez más deteriorada.

Los afectados aseguran que llevan años reclamando medidas para mejorar la seguridad del parque, entre ellas su cierre durante la noche mediante un vallado perimetral, una mayor presencia de la Guardia Urbana y la recuperación de un teléfono directo para contactar con la policía local en situaciones de urgencia. Critican que, al llamar al 112, la respuesta no siempre resulta lo suficientemente ágil para atender incidencias que requieren una actuación inmediata.

Los vecinos afirman haber trasladado estas reivindicaciones al Ayuntamiento en numerosas ocasiones. Incluso recuerdan que intentaron intervenir en un pleno municipal para exponer la situación, aunque no se les permitió hacerlo. Asimismo, señalan que la propuesta para instalar un vallado en el parque fue debatida recientemente en el Área Metropolitana de Barcelona (AMB), sin que prosperara.

Zona de falta de control

Los residentes describen el parque de Les Planes como un espacio donde, especialmente durante las noches, se concentran botellones, música a elevado volumen y comportamientos incívicos que afectan al descanso y a la convivencia del barrio. Consideran que la falta de control favorece situaciones de riesgo como la vivida con el incendio.

Representantes vecinales también explican que han mantenido reuniones con la Síndica de Greuges de l’Hospitalet, Merche García, para trasladarle su preocupación por el estado del parque y la falta de respuesta a sus demandas.

Tras el incendio, los vecinos vuelven a reclamar una actuación urgente de las administraciones para mejorar la seguridad y la conservación del parque de Les Planes y evitar que episodios como el ocurrido este viernes puedan repetirse.

Tal y como informó en su día L’Estaca, esta situación no es nueva. El pasado mes de abril el parque de Les Planes fue escenario de un tiroteo en el que perdió la vida un joven, un suceso que volvió a situar este espacio en el centro del debate sobre la seguridad y el incivismo en Can Serra. Entonces, los vecinos ya reclamaban la adopción de medidas urgentes, entre ellas el cierre perimetral del parque durante la noche y un mayor control policial.

Prácticamente todos los grupos de la oposición municipal, entre ellos ERC+EUiA, Comuns y el PP, han expresado en diferentes ocasiones su apoyo a las reivindicaciones vecinales. Consideran que la situación del parque se ha cronificado y recuerdan que los problemas de seguridad ya han tenido consecuencias muy graves, como la muerte de un joven en un tiroteo en abril. A ello se suma, según denuncian los vecinos, el progresivo deterioro de este espacio verde, uno de los principales pulmones de la ciudad y cuya conservación consideran prioritaria para l’Hospitalet.

Si no hay respuestas positivas, en breve van a realizar una votación interna para endurecer todavía más las protestas

Los Bomberos de la Generalitat del parque de l’Hospitalet se han sumado a la movilización impulsada por la mayoría de parques de Catalunya para dejar de realizar refuerzos voluntarios y horas extraordinarias estructurales. La protesta, iniciada el pasado 22 de junio, pretende evidenciar las graves carencias que, según denuncian los profesionales, arrastra el servicio desde hace años y pone en riesgo tanto la seguridad de los efectivos como la atención a la ciudadanía.

Los sindicatos aseguran que el cuerpo de Bomberos funciona gracias a la disponibilidad voluntaria de la plantilla para cubrir turnos y reforzar servicios. «El sistema tiene unas carencias estructurales muy importantes y está infradimensionado. Un cuerpo de bomberos serio debería estar suficientemente dotado para responder a las emergencias y desarrollar también tareas de prevención y divulgación», explica Carles Urgell delegat sindical de CGT.

La movilización cuenta ya con el apoyo de alrededor del 90% de los parques de la Generalitat y consiste en rechazar las llamadas voluntarias y las horas extras que, según denuncian, se han convertido en un recurso estructural para mantener operativo el servicio.

L’Hospitalet, uno de los parques más afectados

La situación del parque de l’Hospitalet es uno de los que más preocupa a los profesionales. Pese a ser uno de los parques de referencia de Catalunya por el volumen y complejidad de los servicios que atiende, los bomberos denuncian que la dotación mínima de guardia es de únicamente ocho efectivos y que, desde el inicio de las movilizaciones y en plena campaña forestal, en algunos turnos se ha llegado a trabajar con solo cuatro bomberos. “Vivimos una situación muy precaria”, apunta un miembro del cuerpo.

A esta falta de personal se suma otro problema que consideran especialmente grave: la gestión de los equipos de protección individual. Después de intervenir en incendios, los equipos quedan contaminados y deben ser descontaminados antes de volver a utilizarse. Mientras tanto, los bomberos afectados ven limitada su capacidad operativa, reduciendo todavía más la disponibilidad de efectivos.

Además de la descontaminación de los equipos como el chaqueto y sobrepantalón, del que se encarga una empresa externa y que en los últimos tiempos deja mucho que desear en cuanto a tempos, no hay equipos de sustitución suficientes y por tanto el personal queda sin equipo de repuesto hasta que el suyo es descontaminado. Gran parte del equipo como guantes, casco, botas, equipo forestal, mangueras, etc. debe ser descontaminado en el propio parque con medios de fortuna, es decir, un cubo, jabón y estropajo…

Los profesionales sostienen que esta situación ya ha tenido consecuencias en intervenciones recientes. Como ejemplo, citan el incendio registrado en la calle Aprestadora, donde según explican, inicialmente solo pudo intervenir un vehículo, pese a que fue necesario evacuar a unas cuarenta personas.

Las críticas también alcanzan al estado de las instalaciones del parque de l’Hospitalet, que califican de envejecidas y con deficiencias en servicios básicos como la climatización o el agua caliente.

Una carta abierta para reclamar diálogo

Coincidiendo con las movilizaciones, los Bomberos de la Generalitat han hecho pública una carta abierta dirigida a la consellera de Interior, Núria Parlon, en la que solicitan su intervención para desbloquear un conflicto que consideran enquistado desde hace años.

En el documento denuncian la falta de diálogo por parte de la Dirección General de Prevención, Extinción de Incendios y Salvamentos y reclaman la apertura inmediata de una negociación que permita mejorar la seguridad operativa, las condiciones laborales y la protección de la ciudadanía.

Entre las principales reivindicaciones figura el incremento de las plantillas para evitar que algunos camiones salgan con únicamente tres bomberos, una dotación que consideran insuficiente y peligrosa tanto para los propios efectivos como para las personas afectadas por las emergencias.

También reclaman medidas eficaces para reducir la exposición a sustancias tóxicas y contaminantes durante las intervenciones, un problema que, aseguran, lleva más de una década sin abordarse adecuadamente y que relacionan con una mayor incidencia de cáncer entre los profesionales.

Asimismo, denuncian las deficientes condiciones de los avituallamientos durante los grandes incendios o servicios prolongados, que califican de «indignos, repetitivos e insuficientes», y lamentan que sus condiciones laborales se encuentren por debajo de las de otros cuerpos de bomberos.

Los profesionales advierten de que, si no se adoptan medidas urgentes, el servicio de Bomberos de la Generalitat puede entrar en una situación de colapso. En los próximos días, el colectivo celebrará una votación interna para decidir si endurece las movilizaciones o mantiene la actual negativa a realizar refuerzos voluntarios.

José Maria García (vecino y activista)

Ya he dicho muchas veces y durante muchos años, que los árboles que hay en la Gran Via desde la Plaza Cerdà a la Plaza Europa no son los adecuados para ese lugar pues en época de floración además de las molestias que crean pegándose las flores secas a las suelas del calzado, si llueve, como el pavimento es de cemento, se forma un fango resbaladizo que es ideal para que se produzcan caídas y algunas roturas de huesos sobre todo en personas mayores.

Hace unas cuantas semanas había una auxiliar municipal de limpieza recogiendo las flores con una escoba, que es algo así como matar dinosaurios con tirachinas. Hace ya un siglo que el Ayuntamiento incorporó a la limpieza viaria dos vehículos que hacían estas faenas de forma rápida, masiva y eficaz. Por esta zona nuestra las pasearon para enseñarlas cuando las presentaron, pero ya no se las ha visto más, y creo que la razón que expongo es suficiente para justificar su uso más o menos habitual.

Por los comentarios de muchos vecinos, la situación en otras zonas de la ciudad es la misma que en Santa Eulàlia. El Ayuntamiento pone como excusa que se esperan a que se entreguen estos nuevos vehículos porque como se ha hecho un pedido muy grande hay que esperar. Dicen que se trata de un cambio de vehículos gracias a la firma de la nueva contrata de limpieza, pero aquellas dos barredoras de las que he hablado antes, fueron incorporadas ya a la flota de limpieza del Ayuntamiento hace como dos o tres años.

¿No dijeron cuando se firmó este nuevo contrato de limpieza de las calles con la empresa adjudicataria del servicio, que el trabajo sería revisable en función del cumplimiento de los acuerdos? Pues es una curiosa condición ésta, cuando lo que sabemos es que la única empresa que se presentó al concurso fue —como no podía ser de otra manera—  justo a la que se adjudicó el servicio. 

Por otro lado, ¿no dijeron que los nuevos contenedores de basuras se abrirían con una tarjeta y que si efectuabas adecuadamente la separación de residuos recibirías incentivos a base de descuentos en la tasa?. Eso es lo que se afirmó antes de que nos empezaran a cobrar el nuevo impuesto de reciclaje que, por cierto, nos lo han vendido como si fuera una imposición de la Unión Europea y no es cierto. Era una directiva europea sí, pero no de obligado cumplimiento. En algunas ciudades, durante el año 2025, todavía no se empezó a cobrar, pero en algunas otros, como l’Hospitalet, nos hicieron pagar el año entero pese a que lo empezaron a cobrar en los últimos meses del año.

Deben de pensar que somos tan estúpidos, que han desistido de poner en marcha un sistema que premiaría con descuentos a los que reciclaran bien. Unos descuentos para que el vecino les haga la faena que ellos tendrían que realizar, pues continúan los contenedores por separado, para que tu separes los residuos.

La situación de abandono de objetos y volcado fuera del contenedor es exactamente la misma en los lugares donde ahora han cambiado los contenedores.

Y por último, sale esa concejala tan dicharachera que hace esos vídeos tan cutres y ridículos que son publicidad de su cortijo pagados con dinero de todos, diciendo que por fin han llegado los camiones que limpian los contenedores por dentro, cuando hace más de seis meses que se encargaron. Por cierto que hace años que no se veían esos camiones porque, según se explicó en su momento, se habían eliminado del servicio porque estaban estropeados. En fin, este es nuestro l’Hospitalet…

CCOO dona suport a les queixes dels afectats i exigeix al Departament d’Educació de la Generalitat que garanteixi unes condicions de treball adequades i la qualitat del servei

Els professionals dels Serveis Educatius de la Generalitat a l’Hospitalet han expressat la seva preocupació per la manca de planificació del trasllat d’aquest servei al Centre Municipal de Formació i Orientació al Treball (CEMFO), un canvi que es farà efectiu al setembre de 2026. El sindicat CCOO ha manifestat públicament el seu suport als treballadors i ha reclamat al Departament d’Educació i Formació Professional una revisió urgent del projecte.

El trasllat es produeix com a conseqüència de la reubicació de l’Escola Sanfeliu, que el pròxim curs ocuparà les instal·lacions de l’antiga Escola Joanot Martorell, seu fins ara dels Serveis Educatius, a la fotografía de portada.

Segons denuncien els equips afectats, el procés s’ha desenvolupat sense la planificació necessària i les noves instal·lacions presenten importants mancances que podrien repercutir tant en les condicions laborals dels professionals com en l’atenció que reben els centres educatius, l’alumnat i les famílies.

A partir del pròxim curs, el CEMFO acollirà 65 professionals dels Equips d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP), dels Centres de Recursos Pedagògics (CRP), dels Equips de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social (ELIC) i del Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius (CREDA), responsables de donar servei a una de les comunitats educatives més nombroses de Catalunya.

Entre les principals preocupacions traslladades pels treballadors destaquen la reducció significativa dels espais de treball, la insuficiència de despatxos per garantir la confidencialitat en l’atenció a famílies i alumnat, les dificultats per al treball en equip, problemes d’accessibilitat i unes instal·lacions que consideren poc adequades per atendre infants amb necessitats educatives específiques.

Els professionals també alerten que la distribució prevista podria no complir la normativa sobre prevenció de riscos laborals i ocupació dels espais de treball, una circumstància que, al seu parer, hauria de ser verificada per l’Administració abans de fer efectiu el trasllat.

CCOO recorda que els Serveis Educatius desenvolupen una funció essencial de suport als centres educatius, al professorat, a l’alumnat i a les famílies, i considera que les condicions materials en què desenvolupen la seva activitat repercuteixen directament en la qualitat del servei públic educatiu.

Per aquest motiu, el sindicat exigeix al Departament d’Educació i Formació Professional que obri de manera immediata un procés de diàleg amb les direccions dels serveis afectats i amb la representació dels treballadors per trobar una solució consensuada que garanteixi unes condicions de treball dignes, segures i funcionals.

Entre les mesures plantejades, CCOO dona suport a la petició dels professionals perquè es revisi l’assignació dels espais dins del CEMFO i es posin a disposició dels Serveis Educatius els despatxos situats a la planta baixa de l’edifici. Segons el sindicat, aquesta mesura permetria millorar l’atenció a les famílies, facilitar la feina dels equips i garantir el correcte funcionament del servei.

L’organització sindical ha anunciat que continuarà fent un seguiment d’aquesta situació i impulsarà les actuacions sindicals i institucionals que siguin necessàries perquè els professionals dels Serveis Educatius de l’Hospitalet puguin desenvolupar la seva tasca en condicions adequades i perquè la ciutadania continuï rebent un servei públic educatiu de qualitat.

En plena onada de calor, alguns usuaris s’han queixat de l’absència d’aire condicionat als vehicles, i els treballadors asseguren que es mantindran vigilants sobre l’actuació de la companyia.

Segons els mitjans de l’Hospitalet, l’institucional en concret, tan aviat com l’empresa Moventis es va fer càrrec del transport municipal, parlem de l’abril de 2024, ja van començar els problemes i a rebre queixes per part del principal grup de l’oposició. Això ens demostra que s’havia de ser molt beneit per no adonar-se del que passaria més endavant, agreujant-se a mesura que anava passant el temps. Els mateixos autobusos, el mateix recorregut i els mateixos conductors, però no la mateixa empresa. Els autobusos que abans arribaven a l’hora i sense problemes, un mes després d’assolir la concessió, van deixar d’arribar a temps, de dos en dos i, a vegades, tres de cop. El transport públic de l’Hospitalet s’havia convertit en un caos, però per l’equip de govern no, per suposat, segurament perquè mai cap d’ells agafava l’autobús.

Com anteriorment hem explicat i era d’esperar, la situació del transport públic a la ciutat va anar empitjorant sota l’aparent preocupació del govern municipal. Diem aparent perquè, fora d’alguna declaració altisonant i a totes llums inútil, no va fer res al respecte. Quan amagar-se ja era impossible, l’AMB va sancionar dos cops a l’empresa amb unes multes ridícules en comparació a l’estalvi aconseguit després de reduir els drets i les entrades de diners dels treballadors, i el manteniment del material de transport. Unes sancions que encara no sabem si han estat satisfetes o perdonades, la qual cosa no ens estranyaria donat la complicitat manifesta i visible entre l’AMB, —on, per cert, tant l’alcalde com el regidor responsable de la mobilitat formen part del grup del govern—, i els propietaris de l’empresa.
A tot això i enfront de les importants retallades socials, els treballadors van acabar fent vaga, una rere l’altre, donada la negativa de l’empresa a negociar, suposadament per sentir-se avalada per l’AMB. Dos anys de conflictes laborals fan mal, a l’empresa, als treballadors i, per descomptat, a un servei encara més degradat, és a dir als usuaris finals. L’empresa principalment va perdre prestigi, encara que això no sembla que li afectés massa, perquè tot indica que els diferents consorcis els hi volen continuar renovant les concessions, a saber per quina raó concreta.

I això a què ve?, ens preguntareu, si en aquest mitjà ja ho hem estat explicant i denunciant amb pèls i senyals multitud de cops. Els nostres lectors no es poden queixar, perquè més informats no han pogut estar, fins i tot sobre la manifesta incompetència o complicitat de l’AMB vers tot aquest assumpte. Doncs ve perquè el passat sis de juliol, per fi es van posar en pràctica els acords signats pels representants dels treballadors i de l’empresa, que després d’haver guanyat el judici contra aquesta, han aconseguit recuperar els drets socials perduts. L’acord es va signar el 12 de juny, no obstant això, el mitjà oficial de la ciutat ho va donar per fet el 5 de maig, en el moment que els treballadors van aprovar el seu redactat. Però, perquè es faci efectiu, primer ha de ser revisat pels serveis jurídics, no fos cas que hi hagués alguna enganyifa amagada, i tot seguit s’ha de posar en pràctica, que és el que va passar el passat 6 de juliol, més de dos anys després que comencés un conflicte provocat, no ens enganyem, per una administració que només es basa en els diners i, suposadament, l’amiguisme. No sabem res de cap felicitació per part de l’AMB ni de l’ajuntament, la qual cosa ens fa pensar que estan de dol.

Dit això, ara toca estar molt pendents, perquè l’empresa ha perdut un dels pilars pels quals va guanyar una licitació exageradament a la baixa: que els treballadors acabessin pagant part de la factura. Se suposa que l’altra és reduir al màxim el manteniment del material, i tot indica que només li queda aquest, que si ja era patètic, ens podem imaginar com serà a partir d’ara. De sortida, un usuari ens acaba d’explicar com de malament s’ho havia passat dins un autobús sense aire condicionat. Ni més ni menys, en plena onada de calor.

Sorprèn, si més no, que el govern municipal munti el numeret amb els refugis climàtics, falsos molts d’ells, la qual cosa ja vam denunciar aquí, mentre accepta un desgavell com aquest; per la qual cosa, més d’un usuari pot acabar a urgències. Al nostre veure, clarifica molt el seu nivell d’empatia cap a la ciutadania, i demostra que no podem esperar cap vigilància ni defensa per part de l’administració de la ciutat ni de l’AMB. Haurem de ser nosaltres els qui estiguem a sobre.

El canal oficial ha informat que l’acord encara no es ferm, però la imperícia demostrada posa novament contra les cordes l’equip Quirós

Diàleg, transparència, consens, estímul a la participació i compliment dels acords de ple son, en diferents graus i amb formulacions específiques, el que la totalitat dels grups de l’oposició municipal hospitalenca —a la dreta (PP i Vox) i a l’esquerra (ERC-EUiA i Comuns) del PSC— han expressat com a conseqüència de la notificació, a través del canal de whatsapp que el govern comparteix amb els portaveus dels grups municipals, de la convocatòria d’un ple extraordinari pel divendres 31 de juliol.

La convocatòria del ple extraordinari que, pel que ha explicat el canal oficial encara no està decidida del tot, preveu tractar l’Estat de la Ciutat, segons un acord pres per unanimitat gràcies a una moció que va ser aprovada fa mesos. L’acord afirmava que el ple extraordinari sobre l’Estat de la Ciutat havia de convocar-se dintre del primer semestre de l’any.

L’oposició, de manera unànime, considera que s’ha vulnerat la lletra i l’esperit de l’acord perquè no s’ha convocat durant el primer semestre de l’any i perquè es convoca el pitjor dia de l’any, just el darrer divendres abans que comencin les vacances de l’agost per una majoria de ciutadans. La data elegida respon a l’interès que expressa el govern Quirós per tractar la infinitat de temes que posen de manifest l’estat crític de la ciutat, sense presència de la ciutadania i de manera que, l’esperat debat, passi gairebé desapercebut.

La convocatòria posa de manifest també dues maneres de fer, que transparenten la crisi interna del govern. En primer lloc, convocar el 31 de juliol era evident que concitaria la protesta generalitzada de tothom. En segon lloc, programar-ho per aquest dia, explica la manca de perspectiva del govern i el fracàs de l’estratègia seguida fins ara: governar a toc de decret sense escoltar ningú com imposa la cultura política de les majories absolutes que el PSC ha tingut fins fa quatre dies a la ciutat.

Anunciada la data i esclatada la protesta política (i ciutadana), al govern només li queden dues alternatives, totes dues prou desgastadores: o ratificar la convocatòria per aquest dia i mostrar un cop més autoritarisme i arbitrarietat, o no convocar per aquest dia i posar de manifest el ridícul per elegir el pitjor dia de l’any per un debat que és evident que no vol de cap manera. Al responsable de la idea no li pot sortir de franc…

El més normal i allò al que haurà d’acostumar-se el govern local —perquè li cauen per tots cantons— és a fer suggeriments i escoltar les opinions favorables i contràries, i decidir amb els màxims consensos, o bé mantenir la dinàmica de l’enfrontament amb els grups polítics, les entitats i la ciutadania que, a quatre dies de les eleccions de maig del 27, suposen un vertigen de desgast que és impossible que pugui pair.

Posats a exigir, la incompetència i la imperícia de l’equip Quirós ha donat peu als grups polítics a demanar que es compleixin els acords dels plens municipals que, pel que fa a les mocions, suposen més del 50% del que es discuteix, es vota i fins i tot s’aprova, en cadascun dels plens municipals. L’Estaca ja ha denunciat en múltiples ocasions la falta de compliment d’una immensa majoria de les mocions acordades. Entre elles, aquesta que està avui sobre la taula, la de la convocatòria, un cop l’any, durant el primer semestre, del ple extraordinari sobre l’Estat de la Ciutat.

Les entitats reclamen al govern diàleg i consens, per evitar que les actuacions que decideix el govern local es tornin irreversibles i siguin fortament criticades

Després de mesos de dilacions, dimecres al matí, el tinent d’alcalde José Antonio Alcaide i el Comissionat del Plà del Samontà, l’arquitecte terrassenc Marc Armengol, van assistir a una reunió de l’Espai de Ciutadania —molt concorreguda, per cert— a presentar el Masterpla  del projecte dels cinc barris del nord de la ciutat que es coneix com a Pla del Samontà, que gestiona el Consorci de Reforma de la Gran Via i del Samontà i que és un dels principals projectes estratègics de ciutat que ha posat en marxa l’equip Quirós.

Sobre el Pla del Samontà se n’ha parlat moltíssim des de fa dos anys i el més concret es va defensar per part del govern en el passat ple de juny, quan es portava a aprovació l’execució d’una sèrie d’inversions de regeneració urbana que finalment va ser rebutjada per l’oposició. Per cert, que la no aprovació de l’expedient presentat ha servit al govern per explicar a tort i a dret que és absolutament igual que el ple no ho hagi aprovat, perquè l’executiu local està entestat a portar-ho a terme i buscarà alternatives que passin per sobre de la decisió majoritària del ple.

Això mateix és el que va explicar el tinent d’alcalde Alcaide davant les entitats, convençut com estan que es tracta d’un projecte d’una importància cabdal per la ciutat que s’ha impulsar sigui com sigui.

Alcaide va començar explicant que el projecte del Samontà s’ha basat en algunes experiències prèvies, com la llei de barris que es va impulsar durant el mandat Maragall a Collblanc o el passat Pla Integral de La Florida i que era una urgència ciutadana perquè es tracta d’una zona de 2Km2 on viuen gairebé 150.000 habitants i on hi ha una situació de greu conflictivitat derivada de les mancances estructurals que es pateixen. Va assenyalar que el projecte té una part important de proposta de regeneració urbana, però que la clau de volta és el contingut social del Pla perquè el que interessa, per sobre de l’urbanisme o els dèficits estructurals, és la ciutadania resident. Va explicar que es tracta d’un projecte estratègic de gran dimensió, pensat perquè es pugui desenvolupar al llarg dels propers deu anys, amb una inversió que ratlla els 400 milions d’euros, amb 168 actuacions previstes i ja inicialment estructurades.

El Masterpla observa tres grans eixos d’actuació. Un, centrat en l’àmbit social i comunitari, dirigit a satisfer les necessitats immediates del veïnat; un altra, dirigit a millorar les condicions econòmiques adoptant projectes de formació i de capacitació, i un tercer, pensat per afavorir la regeneració urbana, l’esponjament d’espais i la millora dels habitatges a través de la rehabilitació o la reubicació dels veïns dins del mateix territori residencial.

Una bona part de les explicacions es van tornar a centrar en els cinc projectes que ja es van presentar al ple: el de la regeneració de l’Avinguda Catalunya; l’extensió dels 8.000 metres quadrats pendents del Parc de la Torrassa; la urbanització, en una primera fase, dels antics terrenys de la Sas; l’extensió del Parc dels Diables i l’ordenació de la zona Creu Roja/estació del metro de Pubilla Casas.

A partir d’aquestes explicacions es van produir més d’una dotzena llarga d’intervencions de les entitats, amb preguntes concretes sobre Sanitat, Ensenyament, , sensellarisme, territori, etc i algunes altres dirigides especialment a preguntar al govern quines raons poden explicar l’oposició frontal de tots els grups d’oposició tenint en compte que, en aparença, una Pla d’aquestes característiques hauria de concitar la absoluta unanimitat de tothom, grups polítics, entitats i ciutadania.

Les justificacions estaven en la línia del desgast del govern, que podria  arribar a entendre’s en el cas de les organitzacions polítiques, però que té una pobríssima explicació pel que fa a les entitats cíviques i a la ciutadania en general. Sense poder entrar en la profunditat dels temes, va quedar constància que de les 168 actuacions previstes i dels tres eixos d’actuació plantejats, el que està sobre la taula en concret son cinc actuacions de caràcter exclusivament urbanístic que, a més, estan en marxa, en molts casos, des d’abans que l’equip Quirós agafés el timó del poder local. Justament en el ple, els grups d’oposició van posar l’accent que és difícil creure en un Pla que l’únic que proposa de manera immediata son actuacions com l’extensió del Parc de la Torrassa, el Parc dels Diables o la fàbrica Sas, que porten des de l’anterior mandat com a objectius prioritaris que s’haurien d’haver posat en marxa i que en alguns casos encara estan en la seva primera fase de desenvolupament.

En aquest mateixa línia, constatar, com es va posar de manifest en les explicacions del projectes que encaixen en el Pla del Samontà que van fer Alcaide i Armengol, que la reforma del Mercat de Collblanc forma part d’aquest macroprojecte estratègic, resulta bastant esperpèntic.

En definitiva, una bona part del debat sobre les mesures que impulsa el govern al respecte, tenien molt a veure amb la contraposició entre el que el govern està disposat a impulsar i el que la ciutadania voldria que el govern impulsés (es va parlar, per exemple, del Poliesportiu de Les Planes i del seu entorn). El tinent d’alcalde va insistir força que el govern té les coses clares i que les tirarà endavant. I el problema, per part de les entitats, venia en el sentit que encara que el govern tingui les coses clares, per tal que la ciutadania hi estigui conforme, les coses que el govern té clares les hauria de consensuar perquè en ocasions només les té clares el govern. Amb l’afegit que quan el govern té les coses clares i les aplica, es converteixen la gran majoria de vegades en solucions irreversibles que, si no tenen un acord majoritari, enlloc de favorables per la comunitat es converteixen en rèmores de pèssima digestió.

El tinent d’alcalde Alcaide si que va reconèixer que l’Hospitalet ja no pot alliberar més terreny residencial i que el que s´ha d’aconseguir és espai lliure i zones verdes, qüestions claus que la ciutadania ve reclamant des de fa dècades i que, per fi, després de moltíssims esforços, sembla que el govern està assimilant (al mateix ritme del que li va costar assimilar que l’Hospitalet és la ciutat més densa d’Europa).

Ara, només falta que l’assimilació d’aquesta necessitat social tingui una traducció en qüestions concretes: que no se cedeixen més solars a l’AMB per construir habitatges, que s’aturin les grans promocions pendents, que el govern Quirós compri territori i espais útils pels equipaments que la ciutat necessita, en lloc, per exemple, de retornar els superàvits als bancs com ha passat en els dos darrers exercicis en els que ja manaven Quirós, Alcaide i la resta de l’equip.

Las obras del equipamiento debían finalizar en septiembre de 2025, pero continúa cerrado sin una fecha oficial de reapertura y sin la información que reclama el vecindario

El cierre del Polideportivo Municipal Fum d’Estampa continúa generando malestar entre los vecinos de Collblanc-La Torrassa. Lo que inicialmente se presentó como una actuación de nueve meses para modernizar el equipamiento, se ha convertido en una obra que acumula cerca de un año de retraso y mantiene al barrio sin su principal instalación deportiva municipal.

El Ayuntamiento anunció a finales de 2024 el inicio de la segunda fase de la reforma integral del polideportivo, una actuación presupuestada en 3,5 millones de euros que debía mejorar la eficiencia energética del edificio, renovar los vestuarios y las dependencias administrativas, modernizar las instalaciones eléctricas, instalar un nuevo sistema de filtrado y desinfección de las piscinas y adaptar el equipamiento a la normativa vigente.

Las obras comenzaron tras el cierre de las instalaciones el 2 de enero de 2025. En aquel momento, el consistorio informó de que la duración prevista sería de nueve meses y aseguró que la actividad deportiva se trasladaría temporalmente al Complejo Deportivo Municipal L’Hospitalet Nord, lejos del vecindario. También comunicó que los abonados podrían utilizar el resto de instalaciones deportivas municipales mientras duraran los trabajos.

Ningún comunicado sobre la apertura del polideportivo

La intervención daba continuidad a una primera fase ejecutada durante los años anteriores, en la que ya se habían invertido cerca de 1,6 millones de euros para sustituir la cubierta de la piscina, reparar e impermeabilizar el resto de cubiertas, instalar dos escaleras exteriores de emergencia, construir nuevos vestuarios y ejecutar diversas actuaciones destinadas a mejorar la eficiencia energética del edificio.

Sin embargo, la realidad dista mucho de que se cumpliera el calendario previsto. En julio de 2026 el polideportivo continúa cerrado y ni el Ayuntamiento ni la dirección de la instalación han comunicado una fecha concreta para su reapertura, una situación que ha provocado el creciente descontento entre los usuarios.

Una de las abonadas habituales del Fum d’Estampa y miembro de la asociación Stop Degradació lamenta que, dieciocho meses después del cierre, los vecinos sigan sin conocer el estado real de las obras.

«Nos dijeron que serían nueve meses y ya llevamos más de un año y medio esperando. Cuando llamas al polideportivo, si consigues que te atiendan, nadie sabe decirte cuándo abrirá ni cómo avanzan los trabajos», explica.

Las alternativas municipales quedan lejos del barrio

Aunque el Ayuntamiento ofreció desde el primer momento la posibilidad de utilizar otros polideportivos municipales, muchos usuarios consideran que la alternativa no responde a las necesidades del barrio. En algunos casos, las instalaciones asignadas se encuentran a varios kilómetros de distancia y obligan a realizar desplazamientos incompatibles con los horarios laborales o familiares.

Los afectados creen que el gobierno Quirós podría haber buscado soluciones adicionales durante este periodo, como alcanzar acuerdos con gimnasios privados de Collblanc-La Torrassa para facilitar el acceso de los abonados mientras durasen las obras.

También cuestionan la política de cuotas aplicada durante el cierre. Consideran que no debería cobrarse la cuota por baja temporal y reclaman que quienes decidieron darse de baja como consecuencia de la clausura del equipamiento puedan volver cuando reabra sin tener que abonar una nueva matrícula.

El Fumd’Estampa, equipamiento de referencia

El malestar aumenta porque el distrito II es uno de los más densamente poblados de l’Hospitalet y el Fum d’Estampa constituye el principal equipamiento deportivo municipal de la zona. La ausencia de un gimnasio público operativo durante tanto tiempo, aseguran los usuarios, está obligando a muchos vecinos a abandonar la práctica deportiva o a inscribirse en centros privados.

La falta de información sobre el desarrollo de las obras es otro de los aspectos que más críticas concentra. Los usuarios aseguran que durante meses no han recibido comunicaciones sobre el grado de ejecución de la reforma ni sobre posibles cambios en el calendario inicialmente previsto.

Mientras tanto, algunos vecinos reconocen que han optado por trasladarse definitivamente a otros gimnasios, aunque lamentan perder un equipamiento de proximidad que llevaba años prestando servicio al barrio.

A la espera de que el gobierno municipal anuncie una nueva fecha para la finalización de las obras, los usuarios reclaman mayor transparencia sobre el estado del proyecto y explicaciones sobre los motivos que han llevado a que una reforma prevista para nueve meses continúe sin concluir más de un año después del plazo inicialmente anunciado.