A les portes de complir dos anys a l’alcaldia, el govern municipal haurà de demostrar abans de les eleccions de 2027 que és capaç de donar una resposta estructural a la matrícula viva, l’habitatge, el padró i la pressió sobre els serveis públics productes de l’emigració constant, mentre l’extrema dreta intenta capitalitzar el malestar als barris. Una extrema dreta que ja no es limita a Vox, grup municipal que va obtenir a l’any 2023 més vots que els Comuns; perquè l’extrema dreta independentista d’Aliança Catalana ja té candidat a l’Hospitalet. I per ambdues dretes extremes, la qüestió dels migrats a la ciutat és el seu principal cavall de batalla.

El 42,74% dels habitants, nascuts a l’estranger

L’Hospitalet de Llobregat ha entrat en una nova fase de la seva història urbana i política. La ciutat ja supera la barrera simbòlica dels 300.000 habitants segons la sèrie provisional de l’INE per al 2026, amb un creixement que confirma la funció històrica del municipi com a porta d’entrada metropolitana, però també la fragilitat d’un model de ciutat sotmès a una densitat extrema, a un parc d’habitatges tensionat i a uns serveis públics que funcionen al límit. Les dades municipals de padró continu situen la població en 295.226 habitants, amb una densitat mitjana de 23.487 habitants per quilòmetre quadrat i barris com La Florida que arriben als 87.255 habitants per quilòmetre quadrat; el mateix registre comptabilitza 126.168 persones nascudes a l’estranger, el 42,74% de la població de referència.

Aquesta pressió demogràfica té una traducció directa a les escoles. El curs 2025-2026 va començar amb 29.865 alumnes de 3 a 16 anys i amb una matrícula viva que ja superava el miler de sol·licituds abans que el curs hagués agafat velocitat: 1.072 incorporacions fora del període ordinari, 629 a primària i 443 a secundària. L’alcalde David Quirós va admetre aleshores que la matrícula viva “tensiona” les escoles, tot i que va subratllar que les dades eren millors que les del curs anterior. Però el problema de fons continua intacte: L’Hospitalet manté, de facto, una escolarització oberta durant tot l’any per donar resposta a l’arribada constant de famílies nouvingudes.

Repte “gestionable”?

El govern municipal intenta presentar aquesta pressió com un repte gestionable a través de més professorat, més aules d’acollida i nous grups educatius. De fet, el curs va incorporar set aules d’acollida més, fins arribar a 64 a tota la ciutat, i es van pactar mesures específiques a les escoles de la Florida i a l’Escola Josep Janés per reduir, a la pràctica, les ràtios mitjançant més dotació docent. També es van obrir nous grups a primària i un nou grup de 4t d’ESO a l’Institut Torras i Bages. Però aquestes mesures, tot i necessàries, tenen un caràcter reactiu: arriben per apagar focs, no per resoldre l’arrel d’una emergència sostinguda.

És aquí on la situació es converteix en una prova política per a David Quirós. El socialista va ser investit alcalde el 15 de juny de 2024, després de la renúncia de Núria Marín, i es va convertir en el quart alcalde democràtic de la ciutat. En el seu primer discurs va prometre un gran pacte per L’Hospitalet 2030-2050, amb cinc eixos prioritaris: cohesió urbana, emergència climàtica, serveis públics de qualitat, convivència i seguretat, i desenvolupament econòmic. També va anunciar una intervenció integral al Samontà, una aposta per la rehabilitació de l’habitatge i un pla de xoc per als equipaments municipals, especialment les escoles.

L’examen de les urnes en un any

Dos anys després, el marge de confiança inicial s’estreny. Quirós no pot presentar-se només com l’alcalde que ha heretat els problemes de la ciutat: abans d’assumir l’alcaldia ja formava part del govern municipal del PSC i, en les eleccions de 2023, ocupava el número 6 de la candidatura de Núria Marín. El 2027 amb tota seguretat encapçalarà la llista socialista i haurà de sotmetre’s per primera vegada al veredicte directe de les urnes com a candidat a l’alcaldia.

Aquest calendari condiciona tota la lectura política de l’emergència migratòria i social. Les eleccions municipals de 2027 ja són la primera gran cita marcada al calendari polític i els partits han començat a preparar una campanya que, segons les primeres anàlisis, pivotarà sobretot sobre seguretat i habitatge. A L’Hospitalet, aquests dos temes s’entrellacen amb la immigració, la saturació escolar, el padró, els desnonaments, l’infrahabitatge i la convivència als barris més densos.

Decàleg reivindicatiu d’Espai de Ciutadania

La plataforma d’entitats Espai de Ciutadania ha posat paraules i agenda a aquest malestar. En el marc de prioritats sorgit de la seva primera jornada, celebrada el 20 de març de 2026, les entitats parlen d’emergències socials, educatives i climàtiques i reclamen respostes estructurals a l’Ajuntament, a la Generalitat i als grups polítics. El document situa al centre el dret efectiu a l’empadronament, l’habitatge digne, el reforç dels serveis socials, la lluita contra el racisme institucional, la reducció de l’abandonament escolar, la fi de la massificació educativa i més recursos per a les aules d’acollida.

La crítica de les entitats és especialment incòmoda per al govern municipal perquè apunta a la gestió quotidiana dels drets. Espai de Ciutadania recorda que l’empadronament és “la porta d’accés als drets bàsics” i reclama que deixi de funcionar com un mecanisme d’exclusió administrativa per a persones migrants, famílies vulnerables o persones sense llar. També exigeix un protocol municipal únic, transparent i accessible, el reconeixement dels informes de les entitats socials i veïnals i mecanismes de denúncia davant pràctiques discriminatòries.

Ampliar el parc públic i el lloguer social

En habitatge, el decàleg reclama ampliar de manera urgent el parc públic i el lloguer social, garantir alternatives reals abans de qualsevol desnonament, obrir nous albergs i recursos residencials, elaborar un mapa de pisos buits, actuar contra l’especulació i controlar l’infrahabitatge. Aquest punt és central perquè l’emergència migratòria no es pot llegir només com una qüestió d’arribades: es converteix en emergència social quan les famílies no poden accedir a un habitatge digne, quan s’amunteguen en habitacions rellogades o quan no poden empadronar-se i, per tant, queden fora de drets bàsics.

La plataforma també demana reforçar els serveis socials i l’atenció comunitària. Les entitats alerten que la saturació dels serveis públics genera desprotecció i agreuja les desigualtats, i reclamen més professionals socials i educatius, menys burocràcia, coordinació estable amb el teixit comunitari i formació obligatòria en drets humans, feminisme i antiracisme. És una esmena directa a una administració local que sovint respon amb dispositius extraordinaris, però que continua sense una arquitectura estable d’acollida a l’altura de la nova realitat demogràfica.

Construir nous centres escolars

En l’àmbit educatiu, Espai de Ciutadania reclama acabar amb la massificació escolar, construir nous centres al Samontà, reduir ràtios, eliminar progressivament els grups extraordinaris, rehabilitar centres degradats i incrementar les places públiques d’escola bressol. També demana més professionals d’atenció educativa i social, més recursos per a les aules d’acollida, plantilles estables adaptades a la complexitat dels centres i ajuts universals de menjador, llibres, material escolar, sortides, colònies i lleure educatiu.

El risc polític per a Quirós és doble. D’una banda, les entitats i una part del teixit social li reclamen que no maquilli la situació amb mesures parcials. De l’altra, l’extrema dreta intenta convertir el malestar generat per la saturació dels serveis públics en un discurs contra la immigració. Vox ja va entrar al ple municipal el 2023 amb tres regidors i 8.494 vots, i ha fixat L’Hospitalet com una plaça simbòlica per disputar el cinturó “rojo” metropolità al PSC. El candidat d’aquest partit a la ciutat serà el seu president del grup municipal, Francisco Javier González.

Ofensiva de Vox

Aquesta ofensiva no és abstracta. Vox va escollir Bellvitge per obrir el curs polític a Catalunya el setembre de 2025 i va presentar L’Hospitalet com un exemple de “decadència” socialista, barrejant inseguretat, deteriorament urbà i crítiques a la immigració irregular. El missatge busca un objectiu evident: captar el vot de classes treballadores desencantades en barris amb alta densitat, pressió residencial i una forta diversitat cultural.

A aquest escenari s’hi afegeix Aliança Catalana, que prepara el seu aterratge municipal a L’Hospitalet de cara a 2027. La formació de Sílvia Orriols ja perfila candidatura a la segona ciutat de Catalunya i aspira a obtenir representació en un feu històric del PSC. La seva presència amplia la competència dins l’espai de l’extrema dreta i pressiona encara més el govern municipal en un tema —la migració— que pot marcar la campanya.

El repte de governar la complexitat

El repte del govern de Quirós és evitar dues fugides igualment perilloses: negar la profunditat de l’emergència o deixar que sigui l’extrema dreta qui imposi el marc del debat. Les dades de matrícula viva, padró, densitat i naixements a l’estranger obliguen a parlar clarament d’acollida, recursos i drets. Però també obliguen a no confondre les causes: el problema no són els infants que arriben a mig curs, sinó unes polítiques públiques que no han crescut al mateix ritme que la ciutat; no són les famílies que necessiten empadronar-se, sinó les traves administratives i la manca d’habitatge; no és la diversitat dels barris, sinó l’abandonament acumulat d’equipaments, serveis socials i planificació urbana.

L’Hospitalet arriba així al tram decisiu del mandat amb una pregunta de fons: si el PSC, després de 48 anys de govern, encara és capaç de governar la complexitat d’una ciutat que ha canviat més de pressa que les seves estructures públiques. Quirós va prometre humanitzar la ciutat, dignificar l’habitatge, reforçar equipaments i situar la cohesió al centre del mandat. Ara haurà de demostrar que aquestes promeses no són només el relat d’un relleu tranquil després de Núria Marín, sinó una resposta real a una ciutat que ja viu per sobre dels seus límits.

Aliança Catalana ja té candidat

A les eleccions municipals de maig de 2027 veurem com es distribuiran els 27 regidors de l’Ajuntament on ara el PSC té 13 regidors i governa en minoria, amb 4 regidors d’ERC i 3 per PP, per Vox i pels Comuns. Jaume Graells ja ha confirmat que encapçalarà la llista dels republicans, i es dona per assegurat que Manuel Dominguez i Sonia Esplugas seran caps de les llistes dels Comuns i PP, respectivament.

Veurem al maig de l’any vinent com la marca de Vox, ja consolidada a la nostra ciutat, competeix amb la irrupció de l’extrema dreta independentista d’Aliança Catalana. Caldrà veure com es mouen els de Sílvia Orriols i si són capaços d’assolir el 5% dels vots per obtenir representació a l’Hospitalet, on probablement encapçalarà la llista l’exconvergent Jordi Ibañez Nielles, que s’ha perfilat com a alcaldable de la formació ultradretana a la segona ciutat més poblada de Catalunya, segons informa Crònica Global.

Ibañez va ser una de les persones que van integrar la llista electoral del partit Convergència i Unió (CiU) a les municipals del 2011, abans que la formació es presentés com a Junts pel Sí en ple procés. Més tard va concórrer amb el partit local Primàries L’Hospitalet, on va ocupar el número tres, sense ser escollit en cap de les cites electorals. Nascut al barri de Santa Eulàlia, l’exconvergent es va convertir en coordinador de la formació d’Orriols a finals del 2025.

Ibañez estarà acompanyat per Maria Teresa Rubio Silva, una coneguda de la política local hospitalenca, i per exmembres d’ERC, Solidaritat i “altres figures del moviment independentista i d’esquerres” del municipi, asseguren des de la candidatura. Rubio va ser una de les cares visibles de la coalició ecologista dels Verds-Grup Europeu, integrada per Els Verds – Alternativa Ecologista, Els Verds-Opció Verda i Los Verdes-Grupo Verde.

Els republicans portaran al Parlament el cas de l’escola que consideren fruit d’una gestió temerària del govern municipal

La comunitat educativa de l’Institut Escola Pere Lliscart ha denunciat públicament la situació “molt greu” que viu el centre arran de la manca d’espais adequats per al lleure i l’educació física a conseqüència del retard en la finalització de les obres del nou edifici situat al costat del principal. A tot això, s’han d’afegir les noves afectacions tant en la façana principal com també a la pista del pati.

Actualment l’escola no disposa de pati ni pista esportiva, una situació que atribueixen a l’incompliment dels compromisos adquirits tant per l’Ajuntament com pel Departament d’Educació.  El conflicte s’ha agreujat després que la denominada “Fase Dos” del projecte hagi estat retirada sense, segons la comunitat educativa, explicacions tècniques clares. Aquesta fase contemplava actuacions com la reparació del pati, la millora de les façanes i la substitució de finestres.

Després d’aquesta fase, l’AFA volia una tercera on es tenia que construir un aula polivalent per diferents activitats, oberta al barri.  Mentre tant, el grup municipal d’ERC+EUiA a l’Hospitalet ha denunciat la situació “insostenible” del centre escolar. El portaveu republicà i cap de l’oposició, Jaume Graells, ha explicat que “s’ha traslladat a les famílies que es podrien quedar sense pati durant un període indeterminat” a causa del risc de despreniments de la façana de l’edifici de primària, que obligaria a instal·lar tanques de protecció i restringir-ne l’ús, i ha anunciat iniciatives al Parlament per exigir solucions urgents al departament d’Educació.

Graells portarà aquesta situació al Parlament de la mà del diputat Jordi Albert, per reclamar explicacions i calendaris concrets sobre les actuacions pendents. Entre les mesures plantejades pel grup republicà s’inclou la construcció del gimnàs, l’habilitació definitiva de la biblioteca i el menjador, així com les obres urgents de reparació de la façana i la remodelació integral del pati.

Les famílies i representants del centre consideren que “s’han superat tots els límits raonables” i reclamen una resposta urgent per part de les administracions implicades. Entre les mesures anunciades per la comunitat educativa hi ha la sol·licitud d’una reunió urgent amb Serveis Territorials i l’Ajuntament per desbloquejar la situació, així com l’exigència d’un pla de contingència immediat que garanteixi espais segurs i adequats mentre durin les obres.

També reclamen un calendari oficial i per escrit amb terminis concrets i responsables identificats, la garantia d’espais alternatius per al pati i l’educació física, i la creació d’una comissió de seguiment mensual amb actes públiques i informació transparent.

L’Institut-Escola Pere Lliscart té 630 alumnes i continua sense gimnàs, sense biblioteca adequada i ara també sense pati, que ha quedat malmès per la construcció del nou edifici. I tot això en una obra nova. “Crec que estem davant d’un cas de gestió temerària”, diu Jaume Graells.

El projecte de construcció de l’edifici de secundària ja va néixer envoltat de polèmica perquè no incorporava equipaments bàsics imprescindibles per a un centre d’aquestes dimensions, com ara el gimnàs, la biblioteca o un menjador adequat, malgrat els criteris establerts pel mateix departament d’Educació.

La comunitat educativa assegura que continuarà treballant “amb determinació” perquè els alumnes del centre disposin “dels espais dignes que mereixen”.

Ara farà un any, coincidint amb els dotze primers mesos de la presa de possessió del nou alcalde David Quirós, vam preparar des de L’Estaca un dossier analitzant aquest primer període, que vam titular “David Quirós cumple un año de incumplimentos”, posant de manifest la quantitat de promeses incomplertes durant aquest període.

En ser molt greu en l’exercici de la política incomplir qualsevol promesa feta, encara resulta molt pitjor observar el tarannà amb que s’aplica la gestió del dia a dia. No s’haurien de fer promeses si se sap que no es podran complir o que hi haurà dificultats per fer-les efectives, però fins i tot, en moments de relleu dels equips dirigents, es podria disculpar. L’entusiasme amb que sovint s’ocupa el poder, pot abocar a pensar que les coses son molt més senzilles del que després resulten i, per tant, les ganes de fer coses i de canviar dinàmiques, en ocasions provoquen imprudències que des de la perspectiva dels ciutadans que han d’observar les capacitats de gestió, podrien ser valorades com un simple error de voluntarisme.

Resulta més difícil d’entendre la imprudència quan es tracta de regidors que es coneixen l’Ajuntament per dintre, que porten uns quants anys exercint el poder i que han format part dels mateixos equips polítics en els anteriors mandats, però fins i tot en aquests casos es podria arribar a entendre. Només els que han observat l’exercici del poder per dintre, saben com de complicat és en ocasions descobrir les interrelacions entre els que manen i els que s’acomoden. I com de lluny poden estar uns dels altres.

Per tant, una cosa son les promeses incomplertes, i una altra de molt diferent la manera com s’exerceix el poder. Substancialment hi ha dues maneres d’afrontar la representació que els ciutadans atorguen a les urnes: considerar que el poder no pertany a les persones sinó a les institucions i exercir-lo sobre la base del que aporten les reflexions col·lectives. El més normal és, però, que el poder es consideri una cosa que la ciutadania atorga cada quatre anys amb una dimensió absoluta i, per tant, es pot exercir amb absoluta discrecionalitat entre procés electoral i procés electoral. Això és al que ens tenen acostumats els partits tradicionals —i també malauradament els no tan tradicionals que han heretat les maneres i l’arbitrarietat— i és justament el que s’ha de denunciar si volem que la democràcia tingui l’ànima que li correspon: un sistema de representació on la ciutadania té dret a participar de manera permanent. Votar no és elegir representants i desentendre’s. Votar és elegir representants perquè ens permetin opinar, debatre, plantejar alternatives… participar del procés polític, en definitiva.

Hem de dir que, igual que va passar amb el període Pujana, molt semblant —amb algunes matisacions— amb el que va passar en el període Corbacho i d’una manera clamorosa en el pitjor sentit de la paraula amb el que va passar en el període Marín, és el que estem vivint avui amb l’etapa Quirós.

És una anècdota, però prou significativa. Setmanes abans de prendre possessió l’alcalde Quirós, aquest digital li va demanar una entrevista. Aquesta petició s’ha anat repetint al menys sis o set vegades més, la darrere per escrit fa molt poc. No l’ha concedit mai, però en una ocasió que un dels nostres redactors va tenir l’oportunitat de demanar-li explicacions de tú a tú, va afirmar que L’Estaca era un digital que li donava molta canya, com excusa per negar-nos la possibilitat d’entrevistar-lo. Un dret —demanar respostes a preguntes concretes— no només de qualsevol mitjà de premsa, sinó de qualsevol ciutadà que hi tingui algun interès i coses que aportar.

El problema és que, el que l’alcalde diu que és “donar canya”, l’interpreta erròniament com una voluntat de perjudicar-lo a ell personalment, al seu partit, o a la ciutat. Hauria d’entendre que el periodisme crític no té interessos específics: no vol desgastar la persona ni el càrrec, no vol perjudicar un partit o altre i encara molt menys desprestigiar la nostra ciutat. El periodisme crític només té un interès: explicar-li al poder que el seu exercici és una delegació de la representació popular que no pot fer el que li sembla i que té l’obligació d’actuar amb consensos, amb participació i amb explicacions exhaustives que justifiquin clarament les seves accions. Accions, sovint irreversibles, i que marquen ineludiblement el desenvolupament i la història d’una ciutat.

L’Estaca, a diferència dels partits polítics que defensen ideologies o mecanismes d’acció política amb idees pròpies que volen aplicar legítimament des del poder, no té cap més objectiu que contribuir a que les coses es facin millor i es facin amb el màxim acord possible de la ciutadania. I per això resulta imprescindible posar a disposició d’aquesta, les eines de coneixement necessàries per expressar una opinió i fer que aquesta s’arribi a tenir en compte.

El govern Quirós s’equivoca amb L’Estaca considerant-la un enemic. No li volem disputar el poder. I fins que no ho entengui, les seves dificultats per la gestió pública creixeran. No per la nostra acció mediàtica —que també— sinó perquè aquesta incomprensió sobre el periodisme crític afecta decisivament la seva imatge sobre la discrecionalitat en l’exercici del poder.

Aquest dossier que avui obrim, parla de les emergències que pateix la ciutat. Es parla d’emergències als barris, als diferents sectors socials, al propi Ajuntament entre la plantilla i els departaments… no hi ha una esfera pública a l’Hospitalet que no tingui la sensació d’aquesta emergència. És possible que l’únic que no parli, ni vegi l’emergència —i tenim els nostres dubtes— sigui el govern municipal. I això ho explica tot.

Per fer un repàs de l’emergència global hem dissenyat un repartiment temàtic que afrontarem en dies successius. Com vam fer amb l’anterior dossier de fa un any, el conjunt de treballs elaborats estarà a disposició dels lectors un cop elaborat, en aquesta mateixa web per descàrrega gratuïta. Ens consta la magnífica acollida dels dos anteriors dossiers elaborats fins ara, el d’un any d’incompliments i el del mes de març sobre la lluita feminista i per això la redacció en bloc s’ha posat mans a la fein a.

Les emergències que tractarem seran les següents: l’emergència migratòria i social; l’educativa; la climàtica; la patrimonial; la sanitària; la de seguretat; la del comerç local, la urbanística i la demogràfica. Amb totes elles no esgotem la sensació de crisi. Simplement posarem sobre la taula el que més apreta a la societat hospitalenca amb l’objectiu de buscar-hi alternatives i solucions. Malgrat que moltes d’elles hagin  de passar necessàriament per un canvi d’actituds, de mentalitats i de capacitat de l’actual govern o, directament, per un canvi de govern en les eleccions de maig del 2027.

Sorpresa davant la bel·ligerància del republicans que acusen als Comuns d’electoralisme i d’haver estat socis del govern Quirós

El grup municipal d’ERC-EUiA va fer ahir la roda de premsa promesa per exposar la seva posició envers la proposta del govern Quirós sobre el poliesportiu de Santa Eulàlia. Malgrat que tots els grups polítics ja havien expressat al llarg de la setmana la seva posició sobre el tema, ERC-EUiA havia estalviat posicionar-se fins que el govern no exposés al barri l’informe tècnic que avalava la postura. L’esmentat informe tècnic com a tal no s’ha donat a conèixer i en la reunió de dijous a la tarda no va haver, com ja ha informat L’Estaca, cap sorpresa. Sobre la insòlita proposta del govern Quirós d’oblidar el referèndum del 2019 on el veïnat s’havia pronunciat sobre la zona del Gasòmetre i elegir el Parc de l’Alhambra apropant a la seva postura a l’Associació de Veïns de Gran Via i l’Associació Esportiva de Santa Eulàlia, hi havia coincidència de l’Associació de Veïns Som Santa Eulàlia i de tota l’oposició, excepte ERC, que es va pronunciar ahir.

El posicionament dels republicans era fonamental per tirar endavant o no el projecte i la seva lentitud en pronunciar-se produïa preocupacions i sospites que, ara finalment, semblen esvair-se. ERC ha dit que no està d’acord ni en l’enclavament del Parc de l’Alhambra ni en el del Gasòmetre i la seva proposta es mou més per l’alternativa del grup popular —la cotxera de Rosanbús— o la de les cotxeres de Santa Eulàlia del metro. Això ha produït una certa sensació de tranquil·litat en el veïnat més actiu, accentuada per les declaracions del portaveu republicà que es mostra convençut que aquest projecte mai veurà la llum i que es tracta simplement d’una operació electoralista ara que estem ja dins l’últim any de mandat.

Dues coses interessants sobre les declaracions del líder republicà. La primera, que del que es tracta ara és de resoldre les deficiències urgentíssimes del poliesportiu de Jacint Verdaguer de manera que mantingui intacta la seva utilitat. I la segona, la manera com ha posat l’accent en la posició dels Comuns sobre la qual considera que ha estat utilitzada per enfrontar els veïns, una força a la que ha considerat sòcia del govern en els últims anys i dirigida a buscar suport electoral a Santa Eulàlia.

No deixa de resultar significativa la bel·ligerància especialment amb els Comuns —també amb el govern Quirós, amb qui manté darrerament un comportament de suport en moltes votacions al ple municipal— pel fet que no era la posició habitual fins ara. ERC-EUiA no havia estalviat la crítica als Comuns en els últims anys pel seu suport als pressupostos municipals del 2023 i 2024, però mai havia hagut una posició pública tan bel·ligerant, cosa que posa de manifest que s’ha obert la confrontació electoralista també per ells. Tenint en compte que en les properes eleccions municipals poden haver a l’Hospitalet almenys quatre candidatures de dreta amb possibilitats d’aconseguir regidors (Junts, PP, Vox i Aliança Catalana) i un nombre semblant d’esquerra (PSC, ERC i Comuns, com a mínim), les possibilitats d’un govern de majoria absoluta d’un únic color és força complicat, però no tant d’un govern de coalició on el PSC elegeixi comparsa. La batalla per entrar al govern 2027-2031 d’ERC i de Comuns podria estar en l’origen de la bel·ligerància, i també els pactes soterrats amb el PSC.

El poliesportiu de Santa Eulàlia sembla haver obert una dinàmica especialment complexa perquè pot produir resultats molt controvertits en el que resta de mandat. El cert és que els veïns del districte estan, ara mateix, en el centre de la polèmica, perquè és evident que hi ha una divisió entre les entitats que es pot irradiar als dos barris que conformen el districte, quan el que convindria, amb una visió de futur, seria mostrar des dels grups polítics una voluntat d’unificar criteris i posicions, cercar alternatives de consens que afavorissin totes les opcions i evitar justament el que ja comença a transparentar-se, que és l’eterna lluita electoralista entre les faccions d’esquerra.

Pel que portem analitzat fins ara, és evident que la solució del Parc és absolutament indefensable per qualsevol opció progressista, però també sembla complicat que l’operació Gasòmetre pugui prosperar com no es busquin solucions tècniques —que segur que existeixen— que no provoquin problemes irreversibles als residents a la zona. És evident que la única responsabilitat és del govern socialista que va permetre que s’edifiqués amb aquesta volumetria i amb aquestes mesures d’espais a la zona del Gasòmetre, però també es evident que els veïns van comprar amb unes garanties que ara podrien quedar vulnerades.

L’alternativa que va defensar el grup popular segueix semblant la més raonable. Si l’únic inconvenient és la negociació de la compra o l’expedient d’expropiació de les cotxeres del Rosanbús, el problema ja no és de recursos, sinó de temps per veure fet realitat l’equipament. Però si es té en compte que el projecte Alhambra també aniria per molt llarg termini, la proposta Rosanbús apareix com la que podria aconseguir els màxims consensos. Però per que hi hagi consensos cal obrir negociacions, mantenir un ànim positiu d’aconseguir acords i no actuar de manera supèrbia ni arbitraria. Missatge especialment dirigit pel govern Quirós però també pels que es queixen d’electoralismes i de voluntat de dividir. Com sempre, només podem confiar amb que les entitats veïnals dinamitzin els diàlegs per trobar sortides als problemes. I, en aquest sentit, Som Santa Eulàlia té l’autoritat moral de defensar el resultat del 2019 com a punt de partida.

El govern va convocar una jornada informativa seleccionant les entitats, on es va impedir l’entrada a la ciutadania i també a la premsa

Aquest passat dimecres 27 de maig ha arrencat la festa major de Santa Eulàlia. Enguany els actes de la festa venen marcats per un nivell significatiu de malestar i indignació entre el veïnat. L’anunci municipal de l’impuls del nou poliesportiu al parc de l’Alhambra ha estat present en l’acte de presentació de la festa major. Un acte que, com el gruix de la festa major, es va celebrar justament al bell mig del parc de l’Alhambra. El moviment veïnal, amb l’associació “Som Santa Eulàlia”, havia fet una crida a manifestar l’enuig davant de la regidora del districte. Un nombre significatiu de veïnes i veins han rebut a Olga Gómez —l’esmentada regidora—, amb crits i xiulets exigint el respecte íntegre del parc de l’Alhambra.

Fa dies el govern del PSC ha distribuït entre la seva gent afí un argumentari, del que hem tingut coneixement. En aquest argumentari es fa insistència en el número de metres quadrats de zona verda que poden existir al voltant del projectat poliesportiu, que, incloent-hi la plaça Francesc Macià i el mateix carrer Alhambra, sumarien uns 7.500 m2; però els metres quadrats de l’actual parc que es sacrificarien pel nou equipament que es voldria construir, de cara a la Granvia, significarien més de 4.000 m2 de pèrdua, segons els seus propis càlculs. A més, el Poliesportiu estaria més obert a la concentració hotelera de la zona, a la Fira i a la Ciutat de la Justícia, que no pas al barri. 

Es un argumentari que, com va fer la propaganda municipal en la consulta de 2019, explica les virtuts de l’emplaçament que el govern municipal proposava llavors i impulsa ara, passant per damunt del resultat de les urnes i de les necessitats llargament expressades del barri. Així, en el mateix argumentari comenten que, l’emplaçament que proposen, estaria millor connectat amb el Metro, els FGC i els autobusos; és a dir, per facilitar una clientela aliena al districte.

La indignació de bona part del veïnat va creixent. En l’acte de presentació de les festes, una bona part del veïnat assistent ha desplegat pancartes amb lemes com “El parc no es toca” o “Respecteual veïnat” i ha fet sentir amb força xiulets i crits d’alcalde dimissió, tot i aplaudint a la Comissió de Festes. Davant d’això, la regidora del districte ha renunciat a la salutació habitual i la Comissió de Festes ha cedit la paraula a tres representants de l’associació veïnal que han llegit el comunicat que va fer públic “Som Santa Eulàlia”. Després, mentre seguien els actes de presentació i d’apertura de la festa major, una part dels assistents s’ha col·locat davant del xiringuitodel PSC pet seguir amb la protesta per la proposta de trencar el Parc. Cal tenir present que des de fa ja uns anys, el Parc de l’Alhambra acull la majoria dels actes de la festa major, un emplaçament que també perilla si, finalment, arriba a prosperar la iniciativa del govern municipal.

Un dia més tard, el dijous 29 de maig, el govern municipal ha convocat a les entitats del barri (totes?) a una reunió informativa en el Centre Cultural de Santa Eulàlia. Un dels problemes ha estat que, a la mateixa hora i al mateix lloc es fan actes previstos de la Festa Major del barri, una mostra de ball de sevillanes, un concert de castanyoles i una salve rociera. Costa entendre la coincidència d’actes. Podria ser per desconeixement del propi govern municipal d’allò que està programat en un equipament municipal, o per reduir al mínim la participació veïnal en un acte informatiu. D’aquesta manera s’ha enviat un avís a les entitats convocades per limitar a un màxim de tres persones en representació de cada entitat. Tot plegat no ajuda gaire —o més aviat gens— a apaivagar el malestar del barri.

Finalment, les entitats autoritzades a participar a la reunió han estat bàsicament AESE, l’Aviv de Granvia Sud, el Club de petanca d’Alhambra i Som Santa Eulàlia, que ha cedit un dels seus llocs a la Plataforma Salvem l’Alhambra. En la reunió, dos tècnics municipals han exposat a grans trets l’estudi que han fet per justificar l’opció del poliesportiu al parc. De tota manera, han explicat que el primer pas per aixecar el seu projecte seria un canvi en la planificació urbanística del parc, que hauria de passar de zona verda a zona esportiva. Això no evita l’aprovació del ple municipal, el que significa, donada la situació de minoria del PSC, al menys la abstenció d’un altre grup municipal. El termini aproximat d’aquest tràmit seria d’uns 16 mesos, és a dir, ja en la nova legislatura. En el millor dels casos, l’inici de les obres no podria ser abans de l’any 2030.

En el Centre Cultural, com ja hem explicat, es feien al mateix temps dos actes de la Festa Major del barri. Una exhibició de sevillanes i una audició de castanyoles i la salve rociera, que ocupaven la sala polivalent de l’equipament. Per tant, la reunió informativa s’ha fet en una de les sales petites del centre. Per això la entrada ha estat controlada i es barrava el pas al veïnat i fins i tot als mitjans de comunicació, com aquest nostre. En  aquesta situació no ha estat estrany que la entrada i la sortida de l’alcalde Quirós fos acompanyada de xiulades i crits de les veïnes i veïns concentrats a la porta del Centre Cultural.

Els representats de l’associació veïnal Som Santa Eulàlia, al finalitzar la reunió, han explicat al veïnat concentrat a la porta, en un breu resum, el contingut de la trobada i han convocat una assemblea veïnal el dissabte 6 de juny a la plaça Pius XII del barri de Santa Eulàlia.

Els regidors d’ERC i la regidora d’EUiA s’esperaran a divendres per fer pública la seva postura respecte on s’ha de construir el poliesportiu de Santa Eulàlia

Mentre es desenvolupava la sessió del ple municipal, l’Assemblea d’Ensenyament de l’Hospitalet va concentrar al voltant de dues-centes persones a la plaça de l’Ajuntament per protestar pacíficament sobre la situació d’emergència de l’educació a la ciutat, en molt diversos àmbits: en els problemes de les escoles bressol sobre el retard del plec del contracte de servei, en el manteniment dels centres escolars, en les emergències climàtiques previsibles durant aquest mes de juny, en la precarietat de condicions de les plantilles del professorat, en l’increment de les ràtios, en les matrícules vives, etc, etc.

La concentració va ocupar la plaça de l’Ajuntament davant la porta principal que va ser tancada preventivament, davant les queixes comprensibles dels manifestants, i després els concentrats es van dirigir al carrer Josep Prats per poder accedir, els que ho desitgessin al ple municipal. Allà van descobrir que no se’ls facilitava l’entrada com no fos a comptagotes. Durant aquesta hora llarga que va durar la manifestació, en tots els moments pacífica, amb famílies, professors i criatures i sense una gota de violència, es van presentar no menys d’una dotzena de cotxes de la guàrdia urbana i dels Mossos d’Esquadra, inclosa una furgoneta i mitja dotzena de motoristes del cos i es van tallar diversos carrers de la zona, una operació que cridava l’atenció pel desplegament, sobretot en una ciutat on, quan es reclama una patrulla de la Guàrdia Urbana o de la policia autonòmica, costa d’aconseguir la seva presència immediata. El portaveu d’ERC al ple, va queixar-se a l’alcalde del desplegament ordenat des de l’Ajuntament, es va fer ressò de la descomunal presència policial al carrer i de les dificultats posades als manifestants per assistir a la sessió pública del ple, mentre a la sala encara quedaven cadires buides, sobretot, com va explicar, després del pèssim exemple recent de la infiltració de policies en les assemblees de docents o la proposta governamental de la presència de mossos d’esquadra en instituts i escoles de FP.

Això passava al carrer mentre al ple una representant de les treballadores de les escoles bressol de la ciutat es queixava, en nom de tota la comunitat educativa de 0-3 anys, del retard en el plec del contracte de servei que ha suposat un perjudici salarial. La tinenta d’alcaldia d’Educació, Cristina Santón, es va lamentar del retard que va justificar amb les diferències entre tècnics del departament que ho han fet endarrerir tot quan ja estava, tot plegat, molt endarrerit. En definitiva, si tots els procediments administratius son lents pels enormes condicionants legals que s’estableixen burocràticament, la tardança en aplicar els criteris polítics converteixen qualsevol solució en un conflicte que afecta directament la ciutadania. D’aquí que la capacitat de gestió municipal sigui la clau de volta de la solució a les enormes emergències que pateix la ciutat.

El ple va ser llarg i ple d’elements significatius. El problema és que bona part del debat públic queda en un no res sessió plenària rere sessió plenària. Fa anys que les mocions que presenten els grups i que es debaten i al final es voten, resulten absolutament intranscendents perquè les que s’aproven difícilment s’apliquen i el que resulta més determinant: l’oposició no adopta mesures dràstiques davant la reiteració d’incompliments successius i d’aquesta manera resulta absolutament igual que es presentin mocions, que s’aprovin o que no s’aprovin, perquè més enllà de la retòrica no hi ha conseqüències. I, per tant, informar sobre les sessions plenàries acaba convertint-se en una pura inutilitat.

Dos detalls més al voltant de la informació d’aquests dies. La primera és que a FIC una vegada més l’alcaldia va denegar-li la paraula en aquest ple de maig. Es va presentar la petició de paraula el diumenge 17 per una sessió que s’havia de celebrar el dimarts 26, o sigui 9 dies naturals abans. Com que el dilluns 25 era festa, es va interpretar que s’havia entrat la sol·licitud fora de termini i es va denegar la paraula. Per algunes coses que al govern li convenen, els terminis legals son exhaustius. Per qualsevol altra, el termini legal no té cap importància, com el que ha passat amb el plec de contractes de serveis de les escoles bressol.

I un últim detall, si més no, curiós. Una nota de premsa d’ERC de dimarts informava d’una roda de premsa per divendres al matí per fer públic el posicionament del grup municipal respecte de l’anunci de la ubicació del futur poliesportiu de Santa Eulàlia. De fet, de tots els grups municipals, ERC és l’únic que encara no s’ha pronunciat. I és justament d’aquest grup del qual depèn directament que el poliesportiu al Parc de l’Alhambra vagi endavant o s’aturi. El PSC té 13 vots favorables al ple sobre aquesta qüestió i tota l’oposició menys ERC en tenen 10 en contra. Els tres vots dels regidors d’ERC i el vot de la regidora d’EUiA son, per tant, determinants en un tema que ha dividit la ciutadania del districte però que té, en contra de la proposta del govern Quirós, un referèndum del 2019 que fixava clarament on s’havia de construir l’equipament. I no era precisament el Parc de l’Alhambra. L’Estaca va enviar un qüestionari al portaveu d’ERC la setmana passada sobre aquest tema que no ha estat contestat, aspecte que fa témer que el grup municipal ja tingui una decisió presa i que sigui favorable al govern, malgrat que en la nota de premsa dels republicans s’informa que “des del nostre grup municipal considerem que aquest tema tant important s’ha de treballar i acordar des del respecte que mereixen totes les entitats del barri i per això no farem cap declaració pública fins que passi la reunió convocada pel govern municipal amb elles, el proper dia 28 a la tarda”.

Alhora, tiren un dard contra part de l’oposició afirmant que “és inadmissible que això sigui utilitzat per altres grups polítics, fins ara socis polítics durant tot el mandat, per generar crispació i dividir el veïnat amb una clara connotació electoralista”.

Molts dels dèficits de gestió, segons el sindicat, provenen justament d’aquests vicis ocults que tenen a veure amb l’enxufisme i l’arbitrarietat de les contractacions

CCOO de l’Ajuntament ha repartit un full volant entre la plantilla on es queixa d’una dinàmica que, pel que ens han explicat és la norma —i no pas l’excepció— des que el PSC governa la ciutat, però d’una manera especial en l’època Quirós: la total arbitrarietat en la col·locació de caps de servei, caps de secció i assessors diversos. Reclamant “prou carta blanca” CCOO es queixa que l’equip Quirós creua constantment les línies vermelles, “utilitzant les comissions de serveis i les lliures designacions” per col·locar “a dit a qui volen, quan volen i com volen”.

Segons CCOO, “l’últim despropòsit” té a veure amb les set provisions dictades en comissió de servei: quatre caps de secció i tres caps de servei i tres lliures designacions: un cap de serveis i dos assessors. Es queixen que hi ha un termini de només quatre dies per presentar-se a les comissions de servei i l’únic requisit que cal és superar una entrevista personal. Entre les presses en les convocatòries i el requisit de l’entrevista és fàcil observar que el govern municipal col·loca els seus peons allà on vol, sense cap mena de control i amb total discrecionalitat de manera que “els vestits a mida” que denuncia CCOO, suposen un claríssim impediment a la resta de la plantilla per poder optar a càrrecs de responsabilitat.

Segons el que fixa el Text Refós de l’Estatut dels Empleats Públics, la comissió de serveis és purament un “model excepcional, urgent i inajornable i requereix un expedient justificatiu rigorós que així ho acrediti”, de manera que la pràctica habitual del repartiment de càrrecs del govern Quirós suposa una “greu vulneració de la legalitat”.

CCOO al·lega que, com la mateixa jurista de Recursos Humans, és un càrrec concedit per aquesta via, s’entén perfectament que els expedients justificatius que la llei contempla, mai arribin a temps. De fet, CCOO reclama que els expedients justificatius es facin públics i es pregunta per quina raó el govern municipal no ha convocat els càrrecs que calien i que no estaven ocupats, amb temps suficient per provisió ordinària.

El sindicat dels treballadors municipals al·lega que és impossible parlar d’“urgència sobtada en llocs que porten mesos de deixadesa organitzativa”. Ben al contrari, segons el sindicat, “això no és necessitat del servei; és utilitzar un mecanisme provisional per consolidar situacions de favoritisme de cara a futures places definitives, fet que els tribunals ja han condemnat reiteradament com a desviació de poder”.

Finalment, observen, que molts d’aquests llocs a dit pertanyen a la mateixa àrea de Recursos Humans, justament el departament que hauria de “vetllar per la legalitat i la transparència” i que és el primer a “rebentar-la”, mentre na la resta de la plantilla se li exigeix “compromís i permanència”. En aquest sentit denuncien que la situació endèmica de la pèssima gestió municipal en molts dels serveis, té a veure amb la dotació de càrrecs col·locats a dit, sense cap més valoració que la fidelitat a qui proveeix de llocs de feina molt ben remunerats.

Recorden el referèndum de l’any 2019, on el 61 % dels veïns que es van pronunciar ho van fer a favor de construir el poliesportiu a l’espai Gasòmetre

No deixa de ser curiós que un dels temes més controvertits i complexes que afecten a la necessitat d’equipaments de la ciutat i que l’equip Quirós vol resoldre de la manera més clarament insòlita, no hagi generat més que un comunicat de repulsa de l’Associació de Veïns del barri  de Santa Eulàlia i dels Comuns. Pel que ha pogut esbrinar L’Estaca, també la portaveu del Partit Popular s’ha mostrat en contra de la proposta i en el mateix sentit el portaveu de Vox, malgrat no hagin tret cap comunicat. El contacte amb el portaveu d’ERC no ha donat, fins el moment de redactar aquesta informació, cap resultat, de manera que no sabem si veuen bé o malament la proposta del govern. Tot i això, l’hi hem fet arribar un qüestionari en la mateixa línia dels enviats a les entitats cíviques, per saber la seva posició ara, i de cara al futur.

Pel comunicat que ens va fer arribar l’associació de veïnes i veïns Som Santa Eulàlia, l’entitat parla de “sacrificar bona part del Parc de l’Alhambra”, sense que ningú del govern municipal els hagués informat prèviament ni consultat específicament la seva opinió al respecte. L’associació veïnal es fa ressò del projecte de “construir un edifici de 30 metres d’alçada” en “l’únic parc real de Santa Eulàlia” i es queixa de l’engany que suposa “fer passar petits racons de verd urbà del barri per un parc, un espai bio climàtic que cap parterre amagat pot substituir”.

De fet, es queixen que el govern Quirós sacrifica el parc de l’Alhambra “per imposar-nos l’opció perdedora a la consulta del 2019”. Aquella consulta que va impulsar el govern de Núria Marín mentre defensava l’opció del Parc de l’Alhambra, igual que ara, que va quedar derrotada pel veïnat en el referèndum convocat a l’efecte. En la seva opinió, el parc de l’Alhambra “ha de ser rehabilitat, no escapçat, tal i com va prometre l’Ajuntament durant el procés previ a la consulta del 2019”. Una promesa que, pel que s’acaba de veure, el govern municipal té previst incomplir absolutament.

En el mateix comunicat s’anuncia que aquest proper dimecres hi ha convocada una assemblea de veïns al Parc de l’Alhambra a les 20,30 h per explicar el contingut dels actes de la Festa Major, que molt probablement servirà també per encaixar la ferida causada pel govern pel que fa al sacrifici del parc. Alhora, el comunicat informa d’una reunió al Centre Cultural de Santa Eulàlia dijous 28, a les 18,30h, convocada pel govern per informar, que pot ser una gran oportunitat, segons l’entitat, per mostrar el rebuig del veïnat a la proposta municipal. Finalment, l’entitat anuncia una assemblea veïnal el dissabte 6 de juny a la plaça Pius XII a les 11h del matí per valorar possibles accions veïnals per defensar la integritat del Parc de l’Alhambra, “la dignitat del barri” i “el respecte a les decisions del nostre veïnat”.

També el grup municipal dels Comuns va fer públic un comunicat d’urgència on parla del “rebuig a la destrucció del Parc de l’Alhambra” i del que qualifica com “exercici de deshonestedat” del govern, alhora que li exigeix respecte “a la consulta popular”, perquè assegura que “les raons que van portar llavors al 61% de les persones participants a rebutjar aquesta localització (del poliesportiu) continuen plenament vigents”.

Acaba el comunicat afirmant que “el govern municipal utilitza el xantatge urbà enllaçant el poliesportiu a millores que s’haurien d’haver fet fa anys de manera totalment independent”. I assegura que “la pacificació de l’entorn de l’escola Milagros Consarnau (carrer Aprestadora) és una obligació que el PSC té abandonada”.

El gobierno se muestra incapaz de controlar el clima de crispación que se vive en el barrio y pone obstáculos legales a la participación de los vecinos

La situación en el barrio de Collblanc-La Torrassa es insostenible. Así lo manifestaron varios representantes de entidades vecinales y los grupos políticos de la oposición presentes en un nuevo Consell de Districte extraordinario, el segundo que se realiza en el periodo de un año a petición de los vecinos. Los problemas que subyacen en el barrio volvieron a ser los mismos: inseguridad, convivencia e incumplimientos manifiestos de lo prometido. Algunos de los asistentes pidieron incluso la dimisión del teniente de alcalde, Jesús Husillos, presente en el acto, así como de la regidora del distrito, Olga Gómez.

La sala del Centre Cultural de Collblanc-La Torrassa estaba, una vez más, llena. Como autoridades, estuvieron presentes los dos representantes del gobierno municipal mencionados anteriormente, además de representantes de la Guardia Urbana y de los Mossos d’Esquadra. Por parte de la oposición asistieron representantes de ERC, Comuns, PP y Vox.

La sesión se inició con los datos suministrados por los representantes de los dos cuerpos policiales, quienes manifestaron que globalmente se había producido una reducción de los delitos en este periodo de tiempo comparado con 2025. Estos comentarios provocaron risas entre los vecinos, quienes aseguran que las estadísticas son una cosa y la percepción del día a día es otra. Jesús Husillos añadió que faltan herramientas para poder combatir los delitos. Los vecinos manifestaron que eso mismo ya se comentó en el último pleno extraordinario del distrito celebrado en el mes de septiembre, sin que nada haya cambiado.

A partir de esta primera información estadística intervinieron los representantes vecinales, quienes volvieron a denunciar la existencia de narcopisos sin ningún tipo de intervención policial. “Es más fácil delinquir que cumplir la legalidad”, dijo la la portavoz de la Asociación de Vecinos de Collblanc-La Torrassa. Explicaron también la renuncia de los vecinos a denunciar, Y el nulo funcionamiento del 112. Reclamaron nuevamente el servicio telefónico directo de la Guardia Urbana, actualmente suprimido.

Los vecinos hicieron patente la situación del barrio, cada día más grave y conflictiva. Como ejemplo hablaron de los tiroteos que se habían producido en las últimas semanas con víctimas mortales. Incluso se puso de manifiesto la utilización de catanas en las peleas callejeras: «todo ello es una muestra del nivel de agresividad que redunda en el vecidanrio con un grado de percepción de inseguridad en crecimiento de forma exponencial».

Los vecinos reclamaron la presencia de los cuerpos policiales en las calles. “No se ve ningún agente y necesitamos la policía de proximidad tantas veces prometida”, afirmó otro vecino ante el Pleno.

Las intervenciones de los representantes de las entidades vecinales, inicialmente no previstas, al final fueron permitidas por la regidora “de forma extraordinaria”, argumentando la necesidad del cumplimiento del reglamento de participación ciudadana. La fuerte presión de los vecinos le hizo cambiar de postura.

Carme Rimbau, de la asociación Salvem el Castell de Bellvís, manifestó claramente que “los ciudadanos nos sentimos desprotegidos y no tenemos conexión ni con la Guardia Urbana ni tampoco con los Mossos”. También aludió a la superpoblación del barrio, el más denso de Europa, y denunció que a paser de ello se sigue construyendo pisos.

Desde STOP Degradació, se reclamó la necesidad de un censo de locales musicales conflictivos y se exigió la adopció de medidas contundentes para su cierre.

Uno de los vecinos recordó que el Diari de l’Hospitalet había publicado hasta 85 páginas sobre el soterramiento de las vías, que habían pasado cinco ministros prometiendo esa obra y que, al final, todo parece indicar que nunca se va a llevar a cabo.

También denunció que, como consecuencia de la masificación del barrio sin que hayan crecido los servicios, se producen los colapsos en los centros sanitarios. “La doctora de cabecera que me atiende ha pasado de tener 1.300 cartillas a 1.900”, manifestó este vecino, que sobre el tema de la inseguridad añadió: “la seguridad ha de ser también una prioridad de la izquierda”.

Ya al final de las intervenciones de los vecinos, que estaban concedidas y programadas a través de una instancia presentada en la regidoria del Distrito, quiso hablar un asistente al pleno para reclamar una regidora exclusiva para el Distrito 2. No le fue concedida la palabra por el secretario del Pleno, debido al uso restrictivo del reglamento de participación ciudadana, y al final la inmensa mayoría de los vecinos, en protesta, abandonaron el pleno.

Durante el desarrollo del Consell de Districte, intervinieron los portavoces políticos de la oposición. El primero fue Coque García, de ERC+EUiA, quien llegó a decirle a la regidora que estaba sobrepasada. Manifestó que las explicaciones dadas en ese momento por los representantes policiales y los políticos no eran suficientes: “la realidad en la calle es otra”, afirmó. Abogó por la creación de una Taula de Seguretat i de Convivència, como la existente años atrás cuyo funcionamiento fue muy aceptable, donde deberían estar presentes las entidades del barrio y los grupos políticos para analizar la situación y buscar soluciones rápidas

Manuel Domínguez, de Comuns, agradeció la presencia de los vecinos. Manifestó que el Estado del bienestar en Collblanc-La Torrassa había fracasado: “además de la inseguridad, otros ámbitos como la sanidad y la enseñanza también se encuentran en estado fallido”. Aunque afirmó que el nivel de delincuencia era alto, también situó en la misma categoría a los fondos buitre por la especulación con los pisos turísticos, precisamente en este barrio. Reiteró la necesidad de una policía de proximidad y preventiva, así como la necesidad de más espacios abiertos en la barriada densamente masificada.

Sonia Esplugas, del PP, también reivindicó una policía de proximidad visible en los barrios y prometió que en el próximo pleno volvería a realizar una moción para volver a reclamarla, tal y como se prometió en su día, así como la recuperación del teléfono de la Guardia Urbana: “el 112 no funciona y la gente ya no llama para denunciar actos delictivos e incidentes que se realizan cada día”.

L’argument del govern és que es guanyen zones verdes, hi ha dues entitats que li donen suport i és una incògnita la posició dels republicans si el tema arriba al ple

De manera sobtada, un de tants temes que el govern Quirós portava congelat des de fa anys, acaba d’esclatar amb l’anunci abans d’ahir d’un informe tècnic de viabilitat que, segons l’executiu local, ha analitzat els tres possibles emplaçaments que estaven sobre la taula per construir el nou poliesportiu de Santa Eulàlia. Cal recordar que l’anterior poliesportiu de Santa Eulàlia va ser inaugurat l’any 1976, fa exactament 50 anys i tothom afirma que està al final de la seva vida útil. La reclamació del veïnat per construir un nou poliesportiu que cobreixi les necessitats, es remunta més de tres dècades enrere, quan encara governava el municipi el primer alcalde de la democràcia.

Un informe que no s’ha fet públic

Pel que ha afirmat el govern Quirós —l’informe no és accessible per ser consultat— els tècnics han arribat a la conclusió, com ha informat el Canal digital de LH, que “la única opció viable per criteris d’accessibilitat, funcionalitat, impacte urbà, mobilitat i sostenibilitat econòmica” és el Parc de l’Alhambra. Aquest és el principal parc del barri en extensió (15.000 metres quadrats) i un dels pocs espais que es pot considerar autènticament zona verda en un barri amb una densitat de població per sobre dels 26.000 habitants per Km2. El projecte, pel que se sap fins ara, inclou la creació d’una “illa verda” que connectarà el Parc de l’Alhambra amb la plaça Francesc Macià i l’entorn dels carrers Aprestadora i Alhambra. El que s’anomena illa verda en el projecte, no és res més que la connexió dels carrers i els reduïts espais oberts actuals amb els equipaments escolars de l’entorn, eliminant la presència de vehicles privats, una opció —el que es coneix com a pacificació urbana— que els veïns porten també reivindicant de fa anys per la massiva afluència d’infants a la zona, però que no contempla per res la recuperació de cap espai nou ni cap naturalització específica.

L’informe sembla que ha analitzat les tres ubicacions alternatives, la del Gasòmetre, la de les antigues cotxeres del Rosanbús i la del parc i, com era previsible, considera que aquesta última, que ja havia defensat en el seu moment prioritàriament el govern municipal, és la que reuneix les millors condicions.

Segons les previsions, construir el poliesportiu sobre una part del que avui és el parc de l’Alhambra, augmenta en 9.000 metres quadrats la superfície verda de Santa Eulàlia, gràcies a que el projecte suposa transformar l’espai actual del Gasòmetre en zona verda i afegir en el còmput els espais “pacificats” del carrer Alhambra, Aprestadora i la impossible plaça Francesc Macià que està construïda sobre un pàrking i no permet arbrat consistent.

Descartada l’opció que el veïnat va considerar vàlida

Pel que s’ha informat, s’ha descartat l’opció del Gasòmetre perquè presenta limitacions importants de mobilitat: aquestes al·legacions indiquen que quedaria afectat un tram del carrer de Santa Eulàlia, hi hauria dificultats per l’estacionament d’autocars i quedaria molt pròxim als habitatges de la zona. Respecte de les antigues cotxeres Rosanbús a l’inici de la carretera de Santa Eulàlia, a banda d’afegir-ne dificultats semblants, s’inclou una de cabdal: que els terrenys no son municipals i caldria comprar-los.

Arran de l’informe, el regidor d’Agenda Urbana, José Antonio Alcaide va comparèixer abans d’ahir també davant els mitjans de comunicació municipals per defensar la proposta del govern. Segons ell, el projecte de l’informe tècnic encarregat comportarà una transformació urbana de gran abast a tot el districte, d’acord amb els propòsits de l’illa verda de tot l’entorn i la conversió de la zona del Gasòmetre en una nova plaça.

Va informar que el govern ja ha iniciat la tramitació corresponent pel canvi d’usos i prepara ja una licitació pel concurs d’idees que ha de desenvolupar tota l’actuació, inclosos els perfils arquitectònics del poliesportiu. Va insistir en la necessitat de disposar de 13.000 metres quadrats d’instal·lacions pel nou poliesportiu i, segons els càlculs que va exposar, això suposaria aixecar set plantes a la zona del Gasòmetre, en un espai a molt pocs metres dels habitatges ja existents, sense poder fer una part soterrada, pels problemes del nivell freàtic detectats. Naturalment, aquesta opció és totalment possible al Parc de l’Alhambra.

Es va pronunciar a favor d’activar el projecte el més aviat possible, va anunciar la convocatòria d’un concurs d’idees i va assegurar que el govern està convençut que aconseguiran els suports necessaris dels grups d’oposició —recordem: ERC, PP, Comuns i Vox—.

Una declaració d’interès general

Fins aquí la notícia. La veritat és que el cas del Poliesportiu de Santa Eulàlia no és un cas qualsevol. I no deixa de ser simptomàtic que hagi aparegut un dia després d’una altra operació d’envergadura molt a prop de la ciutat i que també l’afecta: la declaració d’interès general dels projectes que han de reconvertir els actuals espais esportius de la UB a la Diagonal que permetran el canvi d’usos d’esportius a sanitaris, docents i de recerca, deixant més en l’aire la compensació d’aquests espais esportius que es perdin, a altres zones de Barcelona ciutat.

Això implica a l’Hospitalet perquè, a tocar del Campus Clínic, està previst un nou barri residencial, gairebé de manera íntegra a l’Hospitalet, per sobre del miler d’habitatges en l’origen del projecte i a uns preus impossibles per la majoria dels ciutadans dels barris del nord de la ciutat. La importància de la declaració d’interès general pel Campus Clínic, d’altra banda, justifica la possibilitat que aquests canvis d’usos que, en altres circumstàncies serien clarament un escàndol perquè garanteixen edificació on ara hi ha espai lliure, siguin fàcilment autoritzats i fins i tot avalats per les forces polítiques que ens governen.

L’operació Parc Alhambra, amb les degudes distàncies, opera en la mateixa direcció: canvi d’usos de parc-zona verda, a instal·lació esportiva, amb tot el que això comporta de desaparició d’espai lliure en la ciutat més densa d’Europa.Més enllà de la utilització sistemàtica d’una retòrica que ja ningú es creu: “es guanyaran 9.000 metres quadrats de zona verda”, la gravetat del projecte radica també en la absoluta falta de justificació, ara per ara.

S’ha anunciat una convocatòria amb les entitats del barri per explicar-ho el proper dimecres dia 28 a les 18,30 hores al Centre Cultural de Santa Eulàlia, però de moment, l’únic que se sap és que s’han rebutjat les opcions Gasòmetre i Rosanbús amb raons poc articulades.

Raons que s’hauran d’explicar.

L’actual poliesportiu té en l’actualitat unes instal·lacions que superen de poc els 4.000 metres quadrats. La zona del Gasòmetre, sense comprometre l’ocupació del traçat viari actual, té una extensió d’una mica mes de 5.000 metres quadrats. La planta de l’actual poliesportiu és d’aproximadament uns 1.800 metres quadrats, amb una sola alçada superior. Per arribar als 13.000 metres quadrats d’instal·lacions que es preveuen en el nou projecte que és tres vegades el poliesportiu actual, sobre una planta aproximada de 2.000 metres quadrats, sortirien sis plantes (no set, com s’ha dit), però sobre una planta de 4.000 metres quadrats que hi cap perfectament en la superfície del Gasòmetre —i encara quedarien al voltant de 1.000 metres quadrats més útils—, amb tres plantes, n’hi hauria suficient.

És cert que el principal problema d’aquest projecte és la queixa dels veïns propers, però també és cert que s’han deixat de banda possibles alternatives tècniques que podrien deixat satisfets els veïns de l’entorn mantenint més o menys el volum previst d’instal·lacions. Per això es convoquen, precisament, el concursos d’idees.Si el projecte es fa al Gasòmetre desenes de veïns de l’espai proper poden sentir-se perjudicats.

Si el projecte es fa al Parc, els veïns perjudicats seran, sens dubte, per sobre dels 45.000 . El que és evident és que si el projecte no es fa a Gasòmetre es podrien guanyar en aquest espai 5.000 metres quadrats de zona verda (ja ho és avui, una zona lliure mal urbanitzada). Però el que no explica el govern és que dels 15.000 metres quadrats del Parc de l’Alhambra se’n perdrien ben bé una tercera part de zona verda, de manera que la compensació és més aviat migrada.

L’altra aspecte que crida l’atenció de la notícia és que l’únic autèntic problema que es posa com argument per rebutjar la ubicació al Rosanbús és que no és terreny municipal. El terreny municipal, aqui i a Pequín, només s’aconsegueix per quatre vies legals: la cessió gratuïta, l’expropiació forçosa i la compra (hi ha una quarta que son els bens comunals i les herències, un mecanisme bastant més residual). En tots els casos els tràmits son lents, però el tema de Rosanbús ja porta més d’un any sobre la taula i ningú del govern hi ha fet cas.

D’altra banda, aquest és un Ajuntament que ha basat sempre la seva gestió en comprar poquíssim i de manera gairebé obligada. Així s’han perdut a la ciutat centenars d’oportunitats. Qui compra a la ciutat son les grans promotores i constructores amb les enormes facilitats que dona l’Ajuntament tradicionalment per fer negoci. Així s’han perdut més d’una dotzena de cinemes als llocs cèntrics de la ciutat i múltiples masies, i edificis sencers de fàbriques, tallers i construccions diverses en zones urbanes, que podrien haver estat adquirits i convertir-se en espais d’utilització pública arreu. Perduts, ara ja, per sempre.

Incògnites sobre l’oposició republicana

Finalment només caldria afegir una sospita que es desprén de les paraules del regidor de govern. Això anirà al ple i ja deuen comptar amb algun grup municipal procliu a abstenir-se en aquest punt. Els únics que s’han pronunciat fins ara han estat els Comuns i s’han mostrar radicalment en contra de la proposta. El PP en el seu dia va proposar l’alternativa Rosanbús i costaria d’entendre que ara acceptés el projecte Alhambra. Vox, darrerament vota directament en contra de totes les propostes del govern i els hem sentit en més d’una ocasió lamentar-se de quan es van abstenir en un tema tan cabdal per la ciutat com va ser la pèrdua de la fàbrica Godó i Trias.Falta saber què farà ERC.

Ho tenen bastant bé per posar sobre la taula l’abstenció que, en aquest Consistori, és una forma subliminar de votar sempre amb el govern i que sembla que cada vegada els costa menys. La raó és que hi ha dues entitats importants del districte que estan absolutament a favor de la proposta del govern: defensen perdre una part del Parc de l’Alhambra si guanyen en aquest mateix espai el poliesportiu desitjat. En paraules del president de l’AESE a aquest digital: “AESE com entitat està totalment d’acord amb el comunicat que ha fet l’Ajuntament”. Per la seva banda, Paco del Río, president de l’AVV de Gran Via ha afirmat a L’Estaca que “la nostra posició ha estat clara des del principi: millorar el districte en tolts els àmbits, millor infraestructura esportiva i més zona verda”. Tot el contrari del que opina l’Associació de Veïns Som Santa Eulàlia que ha emès un comunicat sobre el qual ens estendrem en dies successius. Aquesta manca d’unanimitat entre la societat civil del districte és un forat en la línia de flotació de la unitat del veïnat entorn a un tema controvertit que ja va rebre l’any 2019 un resultat aclaparador a favor de la proposta Gasòmetre en el referèndum que va fer l’Ajuntament en l’època Marín.