Los republicanos consideran insuficiente la reducción del 2% anunciada por el gobierno municipal y el grupo popular pide la supresión del tributo metropolitano

ERC+EUiA ha reclamado al gobierno municipal de l’Hospitalet una rebaja más ambiciosa del Impuesto sobre Bienes Inmuebles (IBI) de cara al próximo año, coincidiendo con el año electoral, para compensar el incremento de la carga fiscal que, según la formación, han asumido las familias y los pequeños comercios en los últimos años. El grupo municipal considera insuficiente la reducción del 2% anunciada por el ejecutivo local y reclama un plan de rebajas progresivas que alivie la presión tributaria.

Los republicanos sostienen que la implantación de la tasa de residuos, junto con la entrada en vigor del tributo metropolitano, ha supuesto un aumento considerable de los impuestos que soportan los vecinos. Además, critican que los recibos correspondientes a la tasa de residuos de 2025 y 2026 se hayan girado con apenas cinco meses de diferencia, una circunstancia que, aseguran, ha incrementado la presión económica sobre muchas familias y sobre el comercio de proximidad.

El portavoz de ERC+EUiA y jefe de la oposición, Jaume Graells, afirma que ese esfuerzo fiscal «no se ha traducido en una mejora de los servicios públicos». Según la formación, en algunos casos el incremento acumulado de los distintos tributos ha superado el 60%, especialmente entre las familias con menor capacidad económica.

Más allá de la política fiscal, ERC+EUiA denuncia que la calidad de los servicios municipales continúa deteriorándose. Entre sus principales críticas señala las deficiencias en el servicio de limpieza y recogida de residuos, con falta de contenedores, recursos insuficientes y acumulación de suciedad en distintos puntos de la ciudad.

La formación también apunta a carencias en equipamientos educativos, instalaciones deportivas y espacios culturales, además del deterioro del espacio público y de la saturación de diversos servicios municipales.

«L’Hospitalet no puede seguir siendo una de las ciudades con menor renta familiar del área metropolitana y, al mismo tiempo, mantener una presión fiscal cada vez más elevada sin ofrecer unos servicios públicos acordes», sostiene Graells.

ERC+EUiA asegura que continuará defendiendo una reducción de la carga impositiva para las familias y el comercio local, al tiempo que reclama una gestión más eficiente de los recursos municipales.

Precisamente, en el último pleno municipal, el grupo republicano reclamó, en respuesta a una moción presentada por el grupo municipal del PP, proponía una reducción del IBI para compensar el incremento de la presión fiscal registrado en los últimos años, agravado, según defendió, por la generalización del tributo metropolitano tras la eliminación del umbral de valor catastral que hasta ahora permitía eximir del pago a una parte de los propietarios.

El Partido Popular solictaba en la moción citada la supresión del tributo metropolitano y denunció la ampliación del número de contribuyentes afectados a raiz de una sentencia de los tribunales. Según la formación, esta modificación supondrá que unas 56.000 familias de l’Hospitalet reciban por primera vez el recibo de este impuesto.

La portavoz del PP, Sonia Esplugas, responsabilizó de esta medida al gobierno del Área Metropolitana de Barcelona (AMB), integrado por PSC, ERC y Comuns, y aseguró que el cambio supone un nuevo incremento de la presión fiscal sobre los vecinos. «Se penaliza a miles de familias que hasta ahora estaban exentas», afirmó.

Durante el debate plenario, Esplugas calificó el tributo metropolitano de impuesto «injusto y desequilibrado», al considerar que grava a los propietarios con independencia de su situación económica y aplica los mismos criterios en todos los municipios del área metropolitana, sin tener en cuenta el nivel de servicios que recibe cada uno.

El Partido Popular recuerda que ha defendido la eliminación de este tributo desde su creación y considera que la supresión del umbral de exención afectará especialmente a familias con menor capacidad económica, pensionistas y personas en situación de desempleo. La sentencia de los tribunales viene dada por una denuncia de las empresas energeticas que consideraban desigual la implantación de ese impuesto metropolitano. Inicialmente solo se aplicaba a los contribuyentes cuya propiedad superaba los 49.000 euros de valor catastral

La formación también vincula esta decisión con la pérdida de ingresos sufrida por el AMB tras una sentencia firme del Tribunal Supremo que eximió a las compañías energéticas del pago del tributo metropolitano en sus instalaciones. Según el PP, esta resolución supondrá dejar de ingresar alrededor de 40 millones de euros anuales.

Los populares sostienen que la ampliación de la base de contribuyentes busca compensar esa reducción de ingresos y reclaman la supresión de un impuesto que consideran «injusto» para los vecinos de l’Hospitalet. Finalmente la moción popular fue rechazada por los grupos socialistas y republicanos que consideraban esencial para las finanzas del Area Metropolitana y la Abstención de los Comunes quienes que consideraban que se debía buscar otro tipo de financiación de la entidades locales.

La oposición y las entidades vecinales exigen inversiones urgentes en una red eléctrica que consideran obsoleta y responsabilizan a Endesa de la falta de mantenimiento

Un nuevo apagón de más de 19 horas ha vuelto a afectar a las barriadas de la zona norte de l’Hospitalet, concretamente La Florida/Les Planes, Pubilla Cases y Collblanc/La Torrassa. El incidente se produce apenas una semana después de que se registrara otro corte de suministro, de características similares, en la misma zona.

Miles de abonados se vieron afectados por la interrupción del servicio. Aunque Endesa desplegó varios grupos electrógenos, estos resultaron insuficientes, lo que provocó que centenares de vecinos permanecieran sin electricidad durante toda la noche. La situación se agravó por las elevadas temperaturas que se registran estos días, con noches especialmente tórridas. Y la pérdida de enseres que provoca al estar tanto tiempo sin luz

La indignación entre los vecinos es creciente. Recuerdan que hace apenas unos días ya sufrieron otro apagón de similares características y que entonces se exigió a Endesa una mayor responsabilidad para evitar que estos episodios volvieran a repetirse. Sin embargo, denuncian que la situación no solo no ha mejorado, sino que se ha repetido.

Diversas entidades vecinales y los grupos de la oposición han reclamado una solución urgente. Una de ellas, STOP Degradació, denuncia que «los barrios de Collblanc y La Torrassa vuelven a sufrir apagones cada vez más frecuentes». La entidad considera que no se trata de incidentes aislados, sino de la consecuencia de una red eléctrica obsoleta e insuficiente desde hace años, incapaz de responder a las necesidades de unos barrios con una elevada densidad de población.

Según los vecinos, las principales causas de estos cortes son la sobrecarga de la red durante las olas de calor, los problemas crónicos de la subestación de Collblanc y las averías recurrentes en transformadores y generadores provisionales instalados por Endesa, que consideran insuficientes para garantizar el suministro.

«Mientras tanto, el vecindario sigue sufriendo las consecuencias: calles a oscuras, viviendas sin suministro eléctrico, un calor insoportable y una situación especialmente grave para las personas más vulnerables», denuncian.

La plataforma vecinal recuerda que «pagamos nuestros recibos y merecemos un servicio eléctrico digno, seguro y de calidad». Asimismo, exige al Ayuntamiento que reclame a la compañía eléctrica las inversiones necesarias para renovar y modernizar la red de distribución. «No podemos seguir normalizando esta situación. Queremos soluciones reales y definitivas, no parches», añaden.

Durante el apagón, numerosos vecinos intentaron contactar con el servicio de atención al cliente de Endesa para conocer cuándo se restablecería el suministro. Sin embargo, denuncian que fue prácticamente imposible comunicarse con la compañía, que en la mayoría de los casos remitía a su página web o facilitaba previsiones de restablecimiento que finalmente no se cumplían.

Ante la gravedad de la situación, el Ayuntamiento mantuvo ayer por la mañana una reunión urgente con responsables de Endesa. Según explicó el teniente de alcalde de Calidad Urbana, David Gómez, en declaraciones a Televisió de L’Hospitalet, la compañía se ha comprometido a realizar un diagnóstico del estado de la red eléctrica en la zona afectada y, en caso de detectar deficiencias, presentar un plan de choque de inversiones. Además, también se ha comprometido a garantizar la ejecución de las obras necesarias para la renovación del cableado.

El consistorio también ha exigido a Endesa una mayor capacidad de respuesta ante incidencias de este tipo. Considera que durante el apagón del fin de semana miles de hogares permanecieron sin suministro porque no se desplegaron suficientes grupos electrógenos en puntos estratégicos. Este lunes ya podían verse numerosos equipos distribuidos por diferentes barrios de la ciudad, aunque para muchos vecinos la respuesta llegó demasiado tarde.

Desde ERC+EUiA recuerdan que llevan tiempo advirtiendo del envejecimiento de la red eléctrica y critican que las compañías eléctricas, «que obtienen importantes beneficios», no estén realizando las inversiones necesarias para garantizar un servicio adecuado. Además, reclaman al alcalde una mayor firmeza frente a las empresas suministradoras. «Estamos poniendo en peligro la vida y la tranquilidad de la gente», afirmó el portavoz republicano, Jaume Graells.

Los Comuns comparten este diagnóstico y reclaman una actuación más contundente frente a las compañías eléctricas, a las que responsabilizan de dejar sin suministro a la zona de l’Hospitalet con mayores necesidades sociales y de inversión. Asimismo, defienden la creación de comunidades energéticas y el fortalecimiento de los servicios públicos para reducir la dependencia de las grandes compañías eléctricas. Además, han solicitado al equipo de gobierno que habilite carpas o puntos de atención donde se reparta agua fría y alimentos a aquellas personas que, como consecuencia del apagón, han perdido los productos perecederos almacenados en sus frigoríficos y congeladores.

Por su parte, el grupo municipal del PP ha presentado un requerimiento para el próximo pleno municipal en el que solicita al equipo de gobierno que detalle las actuaciones realizadas tras los continuos cortes de suministro. Además, pide que el Ayuntamiento estudie la posibilidad de impulsar inversiones o medidas que contribuyan a paliar una problemática que, aseguran, se ha convertido en recurrente en la ciudad.

Van participar en el darrer ple municipal per explicar com s’eternitza la solució i com s’enterboleix el clima entre les docents

Es de suposar que, a hores d’ara, estigui prou clar que, quan a l’Hospitalet es fa referencia al 0-3, no s’està parlant de cap resultat de futbol, encara que estiguem en ple mundial. Es tracta de les escoles bressol de la ciutat que semblen sotmeses a un llarg camí, ple de incompliments i entrebancs.

Durant la legislatura anterior, les escoles bressol de l’Hospitalet, les municipals i les concertades amb l’Ajuntament, viuen en un món obscur. Hi ha notables diferències de condicions de treball i d’acollida dels infants, entre les escoles realment municipals i les que estant pendents de municipalització. Ja al 2023, ara fa tres anys, les bressol estaven pendents de pactar el calendari del curs 2024-2025 i de la incorporació de nou personal.

Al juliol de 2024 van demanar la paraula en el Ple municipal per manifestar que: “No s’ha plantejat un projecte educatiu municipal en el qual el concepte d’infant sigui igual per a totes les escoles; no s’ha dotat a les escoles del personal promès per aquest curs i encara no sabem quan s’incorporaran el curs vinent.Tot i la modificació del calendari per part seva, continuem reafirmant-nos en la necessitat de tenir 5 dies a principi ia final de curs sense infants, estem esgotades de justificar-nos amb raonaments pedagògics i que segueixen insuficients. …Tampoc tenim resposta sobre millorar les condicions laborals dels treballadors, …En sortir del Ple, la tinenta d’alcaldia de l’Àrea de Ciutat Transformadora, Cristina Santón, s’ha reunit amb nosaltres i s’ha compromès a fer seguiment dels temes i retrobar-nos el mes de setembre”. 

Un llarg conflicte

Malgrat les promeses de municipalització real de les 5 escoles bressol concertades de la ciutat, fetes quan encara Nuria Marin era l’alcaldessa i David Quirós regidor d’educació, a hores d’ara, pràcticament finalitzat el curs 2025-2026, la qüestió segueix pendent que se solucionin els concebuts problemes administratius de sempre.

Al setembre de 2025, les escoles bressol tornaven a explicar que: “Estem cansades, esgotades, fartes… Els educadors de les escoles bressol municipals de l’Hospitalet de Llobregat no podem continuar en silenci davant les mentides, la falta de diàleg i el nul compromís real per part de l’Ajuntament…. No podem cuidar si no se’ns cuida. No podem educar si se’ns ignora”.

Aquest passat mes de maig, les escoles bressol de l’Hospitalet van sortir dos dies en manifestació, un cop el dia 13, i un altre el 26. Aquest darrer dia van tenir una trobada amb la nova regidora d’educació, Cristina Santón, que els va afirmar que les empreses gestores de les Escoles Bressol Municipals ja estaven aplicant les taules salarials catalanes aprovades el maig de 2025, tot i que la realitat ho desmentia. Al no existir encara els nous plecs de condicions de les escoles bressol de la ciutat, que van caducar l’any anterior, el personal d’aquestes escoles bressol va afirmar que estaven cobrant per sota de les taules salarials.

Nou plec de condicions

Finalment, a les darreries de juny l’Ajuntament va fer públic el nou plec de condicions de les Escoles Bressol Municipals de l’Hospitalet. En el darrer ple les representats del sector van explicar la seva valoració critica del contingut. En el plec de condicions elaborat pel govern municipal es posa un model de dos perfils professionals diferenciats: Mestre d’Educació Infantil (MEI) i Tècnica d’Educació Infantil (TEI).

El primer perfil, MEI, disposaria d’una jornada de 32 hores setmanals, de les quals 25 hores serien d’atenció directe, amb funcions de Tutora d’Aula. El segon perfil, TEI, tindria una jornada de 37,5 hores setmanals, de les que 36 hores es dedicarien a atenció directe, amb funcions de suport d’aula.

Les treballadores de les bressols exigeixen les mateixes condicions pels dos perfils professionals, aplicant el concepte de parella educativa, i ho expliquen així: “Per a nosaltres, una parella educativa només pot existir quan ambdues professionals són reconegudes com un equip que comparteix el dia amb els infants. La mateixa paraula “parella”, implica col·laboració, confiança, corresponsabilitat i un projecte compartit. Quan una dels professionals és considerada tutora i l’altra suport de la tutora, aquesta relació deixa de ser entre iguals i es converteix en una estructura jeràrquica.

Parella educativa

 No qüestionem que a les escoles bressol hi conviuen dos perfils professionals.El que qüestionem és que aquesta diferència es tradueix en una relació jeràrquica que situï una professional per sobre de l’altra en el desenvolupament de la seva tasca i en el reconeixement del seu rol educatiu.
 
 Si parlem de parella educativa, no podem entendre un model en què una professional dirigeixi i l’altra executi.Treballar en parella implica construir conjuntament l’acció educativa, des del respecte i el reconeixement mutu, la confiança i la corresponsabilitat compartida.
 
 L’educació dels infants és una tasca compartida que es construeix dia a dia des de la cooperació entre professionals.Per això, defensem un model en què MEI i TEI treballen conjuntament, compartint la mirada educativa i enviat tots dos referents per als infants i les famílies, sense que una quedi subordinada a l’altra.
 
 Creiem que aquest model no només dignifica tots dos perfils professionals, sinó que també enforteix els equips educatius i repercuteix directament en la qualitat de l’atenció que reben els infants.
 
 Perquè una parella educativa no es defineix per compartir un espai, sinó per compartir un projecte educatiu, la responsabilitat envers els infants i un mateix reconeixement professional”

D’aquesta manera van explicar el seu posicionament davant del Ple municipal de finals de juny, tot i recordant la qüestió pendent de la municipalització efectiva de del Escoles Bressol de la ciutat.

A STOP Degradació Collblanc-La Torrassa, que ha denunciat reiteradament la brutícia i la manca de resposta municipal, se li va impedir, amb excuses, parlar al ple municipal

L’alcalde de l’Hospitalet, David Quirós, ha reconegut que el servei de neteja no funciona. Aquestes declaracions les ha fet en una entrevista concedida a l’Informatiu de la TV de L’Hospitalet. «No estic satisfet de com l’empresa està prestant aquest servei, en aquests primers mesos de desplegament del nou contracte», va afirmar la màxima autoritat de la ciutat.

Quirós va explicar que s’està fent un seguiment més acurat del contracte perquè, segons va assenyalar, un servei que incrementa els recursos amb l’objectiu d’oferir una millor prestació, no pot transmetre la sensació que aquesta millora no s’està produint.

L’alcalde va recordar que el nou contracte era una necessitat, ja que l’anterior feia quatre anys que estava prorrogat. «És cert que hi ha més recursos: més camions, més contenidors i més serveis, però cal fer un seguiment molt més exhaustiu de l’empresa perquè hi ha prestacions que no són òptimes», va assenyalar.

Les declaracions de Quirós coincideixen amb les denúncies formulades per l’Associació STOP Degradació de Collblanc-la Torrassa. Ahir mateix es va fer viral un vídeo enregistrat per l’entitat el passat 22 de juny, en què es mostren diversos punts del barri amb contenidors completament desbordats i envoltats de tota mena de deixalles i objectes abandonats.

«Això és el que vam trobar: brutícia, incivisme, reciclatge incorrecte i contenidors plens. Demanem al nou regidor, Òscar Ibáñez, que escolti les demandes que portem tants anys fent i que reverteixi aquesta situació, insostenible per al veïnat. Volem el Districte II net i polit. Així doncs, tots som equip?», manifesten representants de l’entitat.

En una altra publicació a les xarxes socials, l’associació lamenta que «després d’un any i mig d’espera pels nous contenidors, el resultat és decebedor: massa sovint apareixen desbordats. La brutícia, la pudor d’orina i la proliferació de plagues s’han convertit en una situació insostenible que afecta la qualitat de vida del veïnat».

Des de STOP Degradació també recomanen als veïns i veïnes que utilitzin l’aplicació L’H A Punt —fins fa poc anomenada L’H Ben Net— per comunicar incidències, ja que consideren que és una eina útil per traslladar els problemes a l’Ajuntament. Tanmateix, denuncien que «hem detectat que moltes incidències es donen per resoltes quan, en realitat, encara no s’han solucionat. Potser perquè s’han derivat a altres departaments, però demanem que no es tanquin fins que la incidència estigui realment resolta».

L’entitat reclama mesures urgents i planteja un pla d’actuació prioritari que inclou, com a mínim, dues recollides diàries de residus, un sistema adaptat a les necessitats dels comerços, un dia setmanal fix per a la recollida de mobles i electrodomèstics, una campanya informativa adreçada a tota la ciutadania sobre l’ús correcte dels contenidors i una presència activa dels inspectors municipals als carrers per garantir el compliment de les normes.

Els veïns també consideren imprescindible reforçar la neteja viària amb aigua i desinfectant de manera molt més freqüent. «Regar els carrers només un cop per setmana, i a més sense desinfectant, és clarament insuficient i no garanteix unes condicions d’higiene adequades», asseguren. I afegeixen: «Cada dia que passa, la situació empitjora. Els veïns i les veïnes mereixem uns barris nets, segurs i dignes».

La setmana passada, L’Estaca ja es va fer ressò d’aquesta problemàtica i va recordar que el contracte de gestió de la neteja viària i la recollida de residus de l’Hospitalet va ser adjudicat per l’actual equip de govern a FCC, que continuarà prestant aquest servei durant deu anys per un import total de 425,6 milions d’euros.

El nou contracte representa un increment molt considerable respecte de l’anterior, que tenia un pressupost anual de 28,6 milions d’euros. Amb la nova adjudicació, el cost supera els 40 milions d’euros anuals i continuarà augmentant progressivament: dels 42,6 milions d’euros previstos per al 2025 es passarà als 51,6 milions l’any 2034.

D’altra banda, l’Associació STOP Degradació no va poder intervenir en l’últim Ple municipal perquè, segons el Reglament de Participació Ciutadana, no compleix el requisit d’antiguitat mínima de dos anys. Tampoc se li va permetre fer-ho a través d’una altra entitat, una decisió que l’associació considera contradictòria, ja que sí que va poder prendre la paraula en l’últim Consell de Districte de Collblanc-la Torrassa.

Durant el torn d’intervencions de les entitats al Ple, diversos representants de STOP Degradació van exhibir cartells en què criticaven la decisió del govern municipal d’impedir-los intervenir. A més, com a gest de protesta, es van segellar la boca amb una cinta adhesiva.

Presentada la proposta del nou Contracte-Programa, un document de 70 pàgines que s’haurà de debatre el proper 30 de juliol

Si el govern Quirós i els grups de l’oposició (excepte Vox) volien que FIC oblidés tot el que té a veure amb els organismes de gestió i control dels mitjans de comunicació públics, sembla que no serà possible a jutjar per la insistència de l’entitat a demanar la paraula en tots els plens municipals. Com que el govern Quirós ha estat denegant la paraula a l’entitat amb diversos arguments, posant com excusa que FIC no té dret a plantejar temes ciutadans com no siguin els relacionats amb el que l’entitat defensa, la informació crítica, des del passat mes d’abril FIC demana la paraula per parlar de temes de comunicació i només a l’abril i al juny li ha estat concedida. Al mes de maig es va demanar i va ser denegada perquè, sembla ser que enviada amb quatre dies d’antel·lació, la sol·licitud havia arribat fora de termini.

En la petició de paraula d’aquest juny, un membre de la Junta de FIC, va explicar que des de la constitució del Consell Executiu dels SCM (Serveis de Comunicació Municipals), del març del 2026, s’havia reunit el Consell una única vegada —en una reunió que no va arribar a l’hora de durada— per aprovar bàsicament dos punts, el Reglament de Funcionament del Consell Executiu i un Programa d’Actuació Transitori per donar cobertura legal al funcionament dels SCM, tota vegada que l’equip Quirós havia deixat que el Contracte-Programa que regula el funcionament de la tele i el butlletí municipal i que caducava el 31 de desembre del 2025, arribés al seu límit sense que s’hagués negociat cap altre.

El Contracte-Programa l’ha de debatre el Consell Executiu i, com que no es va constituir fins al març, calia una mena de document que tingués els mateixos efectes legals que el Contracte-Programa. En el Consell Executiu d’abril es va aprovar tant el Reglament de Funcionament del Consell Executiu com el Programa d’actuació Transitori que després va ratificar el ple. En la intervenció de FIC en el plenari es va explicar la necessitat de modificar el Reglament de Funcionament del Consell Executiu perquè és un document fet a mida del que preveu l’organisme de gestió i control, és a dir, que tot el que tracti el Consell Executiu sigui un pur tràmit i que el govern i la direcció dels SCM, no perdin una sola votació.

En el transfons de l’existència dels Consells, tant el Consultiu com l’Executiu, hi ha la necessitat que el control editorial, de continguts, de cobertures d’actes, de participació de les entitats, de pluralitat política, de debats públics, d’inversions imprescindibles i de creixement de la plantilla per posar la comunicació municipal de la segona ciutat de Catalunya en el lloc que li correspondria, sigui supervisat i controlat per la ciutadania. Per suposat, també per reobrir un instrument que en el passat va jugar un paper fonamental en la participació ciutadana, com va ser la ràdio municipal que l’Ajuntament va tancar com si fos seva, com explica amb tot detall una publicació de FIC, a la venda en la seva web i en la de L’Estaca.

Sobre aquest objectiu de donar a la ciutadania el control i la gestió dels mitjans, anava la denúncia de FIC en la composició a mida que va fer el govern Quirós al novembre del 2024 i que es va repetir, sense pèrdues sensibles pel govern local, el passat mes de març. Es va vetar L’Estaca per formar-hi part d’aquest organisme per part del govern Quirós, i tres dels quatre grups de l’oposició (tots excepte Vox) es van mostrar d’acord.

Afortunadament, el grup dels Comuns va elegir com a representant seu al Consell a un periodista de L’Estaca, però es dona la paradoxa que el fet que s’exigeixi confidencialitat als membres del Consell obliga L’Estaca a haver de demanar informació sobre el que passa al Consell, als diferents grups polítics que vulguin informar.

Això és el que s’ha hagut de fer per conèixer que va passar en la segona reunió del Consell Executiu que va tenir lloc aquest dilluns 6 de juny. Pel que ens han explicat, la direcció dels SCM ha lliurat la proposta de Contracte-Programa pels anys 27 i 28, que consta d’una sèrie de clàusules i tres annexes: en total, un document de 69 pàgines que, com sembla evident, exigeix unes quantes sessions per debatre’l i consensuar acords, a no ser que passi el que ha passat fins ara: que el director dels mitjans té molta pressa a aprovar el document, accepta unes quantes esmenes, fonamentalment de caràcter formal i poca cosa més.

Pel que vam poder esbrinar, aquesta segona reunió va durar al voltant d’una hora i mitja, van estar presents tots els membres (ningú va haver de delegar el seu vot, com passava fins ara) i gairebé tots van prendre la paraula en un moment o altre. Sembla que va haver una mica de polèmica en el tema ràdio, en la proposta de debats públics a la televisió —amb els grups polítics i amb la ciutadania—, en el capítol dels ingressos per publicitat privada i sobre la Comissió Tècnica de Seguiment. El director va insistir que no es pot estirar més el braç que la màniga perquè el pressupost és el que és i va recollir alguna precisió com ara les campanyes de serveis públics adreçades a la ciutadania. Pel que fa a la Comissió Tècnica, la proposta és que la formin 3 membres de l’Ajuntament i 3 membres de La Farga. És a dir, una Comissió Tècnica de Seguiment que, com sembla evident per la seva composició, sempre dirà que tot funciona més que bé.

Es van comentar també noves propostes sobre el Diari de l’Hospitalet. Els membres del Consell Executiu tenen feina llarga i urgent per llegir-se a fons i proposar esmenes al document del Contracte-Programa, perquè la propera reunió està prevista pel dijous dia 30 de juliol.

.Text de FIC llegit en el ple municipal de juny

El portaveu republicà demana “sentit de la realitat” però vota favorablement i els Comuns aproven la modificació urbana i voten en contra dels Estatuts

El desenvolupament del Pla Director de l’Hospital de Bellvitge que des de l’any 2018 reestructura els espais al voltant de l’Hospital Universitari i que va tenir una part important amb l’equipament del nou bloc tecnoquirúrgic de la Fase 2 entre el 2018 i el 2019 i, posteriorment l’edifici Delta durant la pandèmia, està projectat dins del macropojecte del Bio-Pol Granvia i va tenir en el passat ple de juny un nou tràmit. Es tractava d’aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General Metropolità per tal de garantir que les ampliacions previstes s’ajusten a la legalitat administrativa i facin possible un creixement assistencial i docent.  En el ple no es va entrar en el detall del que s’aprovava i, concretament la portaveu del grup popular va deixar explícit que no quedava gens clara la voluntat final de la modificació. Malgrat tot, la resta de grups de l’oposició van donar el seu vot favorable i el PP es va abstenir.

El que traspua d’aquesta aprovació és que es construiran nous edificis en l’entorn de l’Hospital i que potser els projectes de futur també incorporen aspectes que a dia d’avui deixen molt que desitjar com, per exemple, l’adequació dels aparcaments necessaris per professionals i familiars de pacients i la facilitat d’accessos entre l’Hospital universitari i el Duran i Reynals i l’Idibell, al qual cal afegir l’actual Centre d’Emergències Mèdiques. Tot plegat, molt vinculat al soterrament de la Gran Vía i al suposat Bio-pol. No se sap què es construirà ni quan, però el que si ha quedat clar és que creixerà la densitat d’edificis (recordem que la zona no ha perdut la seva consideració de zona inundable) i que això beneficiarà la Universitat i els centres de recerca però, en canvi, no està gens clar que totes aquestes previsions beneficiïn en primera instància els pacients de l’Hospitalet.

Precisament el ressò de l’ajornament de decisió respecte del nou Hospital General de l’Hospitalet que s’havia de construir a quatre passes d’on ara està projectat el Nou Clínic de Barcelona, és el que crea més interrogants a la ciutadania i als grups d’oposició. La realitat és que, mentre està aturada la decisió sobre l’imprescindible nou Hospital General de l’Hospitalet, el que si s’aprova és l’ampliació del campus de Bellvitge i està en perspectiva el projecte del Bio-pol, dues qüestions que interessen molt al Servei Català de la Salut, a la Universitat i a la Generalitat globalment —i a l’equip de govern Quirós, pel que sembla—, però que aportarà poc a la pacient ciutadania hospitalenca que ha de marxar a Sant Joan Despí per ser visitada pels especialistes.

Per si no estan clar els interessos del govern, en el mateix ple es va portar a votació —i es van aprovar— els estatuts de l’Associació Biocluster d’Innovació i Salut i la participació de l’Ajuntament de l’Hospitalet com a soci fundador. Una manera de reblar el clau dels compromisos municipals amb aspectes que interessen a totes les instàncies excepte a la ciutadania hospitalenca que el que vol és serveis assistencials a la ciutat, menys edificis i més zones lliures, a ser possible zones verdes per respirar.

Com va explicar la tinent d’alcalde García Manota es tractava “d’una peça clau pel futur de l’Hospitalet”. “Un projecte estratègic, no només per la ciutat sinó de país, considerat com a tal per la Generalitat de Catalunya, per posicionar-nos com un referent europeu” un projecte que va paral·lel a tot el que ja té la ciutat: “tenim centres de referència, centres de recerca capdavanters i una Universitat que alimenta constantment el talent de la nostra ciutat”. Per si no quedava prou clar va acabar afirmant: “Nosaltres volem una ciutat que lideri, que innovi, que generi oportunitats i que posi el benestar de la seva gent al centre”.

Els Comuns es van oposar considerant que un Ajuntament que vetllaria realment per la salut de la seva ciutadania, no permetria el “pelotazo” del Bio-Pol Gran Vía i garantiria les zones verdes. El grup popular va considerar que l’Associació del Biocluster es va acordar el 2022 i ara, al 2026, es porten a aprovació els estatuts i a la seva portaveu li semblava poc transparent la quantitat d’instruments que el govern s’inventa per gestionar (Consorcis, Instituts, Observatoris, Associacions…). El portaveu republicà va demanar “sentit de la realitat” perquè la ciutadania no està entenent res i va demanar que es deixi de parlar de “node de centralitat de primer ordre”, justament en la ciutat amb pitjors índexs de titulacions post-obligatòries i major nombre d’abandonaments escolars. Vox, finalment, es va queixar que els estatuts no aclarien res sobre el funcionament de l’Associació i va cridar l’atenció sobre els 100.000 euros que l’Ajuntament ha inclòs en els pressupostos d’aquest any i les previsions de 100.000 euros més fins al 2029.

La portaveu socialista va cridar l’atenció a l’oposició perquè havien votat que sí al punt de l’Hospital de Bellvitge comentat anteriorment i oposar-se o abstenir-se ara, en aquest punt, resultava absolutament incoherent des del seu punt de vista, confirmant exactament que la modificació del Pla General Metropolità que afecta a l’Hospital de Bellvitge està íntimament relacionat amb el que es vol fer al Bio-Pol Granvia.

Al final, el punt es va aprovar amb el vot favorable de PSC i ERC, l’abstenció de PP i Vox i els vots en contra dels Comuns.

En su exposición en el último pleno pusieron de manifiesto el bloqueo del área educativa que se evidenció con la dimisión de su responsable política

La Coodinarora de AFA’s de l’Hospitalet, recien constituida y que reúne un total de 26 entidades educativas, realizó su presentación en el pasado pleno municipal. En su intervención, denunciaron la «emergencia educativa» de la ciudad y reclamaron al Ayuntamiento la cesión de solares para nuevos centros, más plazas públicas de escuela infantil y una planificación educativa transparente.

Las asociaciones de familias de alumnos (AFA) de las escuelas públicas han constituido una Coordinadora de AFA para unificar sus reivindicaciones ante la situación que califican de «emergencia educativa». Entre sus principales demandas destaca la necesidad de que el Ayuntamiento reserve y ceda más suelo público para la construcción de nuevas escuelas, una medida que consideran imprescindible para responder al crecimiento de las necesidades educativas de la ciudad.

La nueva plataforma, integrada por las AFA de los centros públicos del municipio, reclama una planificación educativa basada en las necesidades reales de cada barrio y exige una mayor transparencia en la gestión de las ratios escolares y de la matrícula viva. Las familias consideran que la falta de previsión y de inversiones ha agravado los problemas estructurales de la educación pública en la ciudad.

Entre sus reivindicaciones figura la cesión de solares libres de cargas para levantar nuevos centros educativos públicos y la reserva del suelo disponible para usos educativos, evitando que estos espacios se destinen a otros proyectos urbanísticos.

Además, la Coordinadora reclama un mantenimiento adecuado de las escuelas, la instalación de zonas de sombra en todos los patios, la naturalización de los espacios escolares y la mejora de la seguridad en los accesos a los centros mediante la pacificación del tráfico.

Las familias también ponen el foco en la etapa de 0 a 3 años y piden ampliar de forma urgente la oferta pública de escuelas infantiles, construir nuevos equipamientos municipales y revisar el actual modelo de gestión externalizada.

En el ámbito educativo y social, solicitan reforzar las políticas de promoción del catalán en colaboración con las escuelas y recuperar programas municipales que consideran esenciales para mejorar la calidad educativa.

La Coordinadora sostiene que la reciente dimisión de la responsable municipal de Educación evidencia el bloqueo que, según denuncian, arrastra esta área desde hace años. Por ello, exige una reunión urgente con el alcalde o con la persona que asuma la concejalía para acordar un calendario de actuaciones con compromisos concretos.

Las AFA aseguran que las familias ya han dado un paso adelante organizándose de forma conjunta y consideran que ahora corresponde al Gobierno municipal responder a unas demandas que califican de prioritarias para garantizar el futuro de la educación pública en L’Hospitalet.

La Coordinadora de AFA, constituida a principios del mes de junio, ya expresaron sus demandas entre las que destacan recursos, compromiso político y mantenimiento de las líneas escolares. Pero también dieron su apoyo a los profesionales de la educación: “sin dignificación de la profesión docente y sin recursos, la educación pública no tiene futuro. Cuando los docentes pierden, pierden nuestros hijos e hijas».  En ese mismo comunicado lamentaban la actitud del Departamento de Educación: «no hemos visto voluntad política real ni compromisos concretos». Y señalan que «los retos del sistema —la inclusión real, la gratuidad efectiva, el combate contra la segregación o una red pública bien planificada— no pueden seguir siendo asignaturas pendientes».

Les dues regidores es van acomiadar amb emotivitat i agraïment de companys i personal municipal en el darrer ple de juny

Després de les cinc dimissions de regidors socialistes en aquest mandat, dues de les quals produïdes, com estava anunciat, en el darrer ple, el regidor que figurava en el núm 20 de la llista accedirà al càrrec per exercir-lo, previsiblement, durant els propers 10 mesos. Això ha estat un cas bastant excepcional perquè habitualment les dimissions que es produïen en períodes intermandat afectaven principalment als alcaldes que deixaven el seu lloc per avançat perquè el successor tingués prou temps per fer-se conegut. També es van produir dimissions sonades en mandats anteriors, com el cas del regidor socialista Graells al 2022 pel cas Consell Esportiu o altres motivats per casos de corrupció en èpoques precedents, especialment durant el mandat Pujana.

En aquest mandat s’han produït cinc dimissions en poc més de tres anys: Marín, Belver i Ramírez en el 2024 i Santón i Gómez fa pocs dies. Això ha obligat a l’alcalde i el seu equip més fidel, format per Laura García, Jesús Husillos, David Gómez i José Antonio Alcaide, a remodelar els càrrecs i repartir responsabilitats. És curiós que, tret de Laura Garcia que era la número 3 de la llista encapçalada per Marín, la resta de l’equip ocupés entre el 8 i el 12, cosa que demostra que la confiança que tenia l’alcaldessa Marín amb els seus regidors, no té res a veure amb la del seu successor David Quirós que, per cert, ocupava el número 6 de la candidatura. Aquests moviments interns de confiances i desconfiances, en un govern acorralat pel creixent descontentament de la ciutadania i l’absència de control en la gestió que s’ha posat de manifest al llarg del mandat Quirós amb els greus problemes amb la Guàrdia Urbana i amb la resta de la plantilla de funcionaris i personal laboral, provoca necessàriament dirigents agraïts i també decepcions, que en mig de les tensions crea forts desequilibris i maldecaps.

Tant és així, que el portaveu socialista va haver de sortir abans d’ahir mateix a fer declaracions per assegurar que els canvis en el cartipàs no perjudicaran per res la ciutadania, que el PSC continua unit i amb total fidelitat a l’alcalde, responent d’aquesta manera a la tensió interna i a les crítiques dels grups d’oposició, especialment el d’ERC, que ja ha destacat el desastre que suposa per la gestió municipal la concentració de poder en molt pocs càrrecs socialistes i els problemes en la cohesió dels equips, que suposa la dimissió de responsables polítics.

Pel que ha transcendit fins ara, la raó última de les dimissions de les regidores Santón y Gómez son problemes familiars que els impedeixen la dedicació a la que s’havien compromès. Totes dues es van acomiadar a mig plenari, just abans de les mocions dels grups que simptomàticament expressa la importància que aquest capítol del ple té pel govern municipal. És important no perdre les votacions amb els dictàmens (i per això les dimissions es van produir oficialment quan ja s’havien tractat tots), però és poc important si es perden les mocions —malgrat que els debats resulten eterns en ocasions— perquè, es perdin o es guanyin, en poques ocasions es compleixen els acords.

En el comiat de les dues regidores es van produir alguns fets que resulten destacables. En primer lloc, la regidora Santón es va mostrar serena, va explicar que s’havia produït en la seva vida una problemàtica puntual, la seva família la necessita en aquests moments i per això ha decidit donar un pas al costat. Va agrair el suport de tothom però va dedicar un elogi especial al seu equip tècnic, quan en algun dels plens anteriors havia comentat dificultats tècniques en el seu equip, necessàriament resoltes, pel que sembla evident. La regidora Gómez, en canvi, es va mostrar molt emocionada en el seu parlament, va tenir paraules d’agraïment cap a l’alcaldessa anterior i el tinent d’alcalde Belver i va afirmar que per coherència amb ella mateixa deixava el càrrec, però no el partit, en el qual porta militant des de fa dues dècades.

Altres fets destacables del comiat de regidores va ser la resposta dels grups de l’oposició. D’entrada, en el comiat de la regidora Santón van respondre amb aplaudiments tots els regidors del govern i els tres membres dels Comuns. La resta es van mantenir incòlumes. En el comiat de la regidora Gómez també van aplaudir els mateixos que a la regidora Santón, més la portaveu popular i dos regidors del grup d’ERC-EUiA.

Tots els representants dels grups d’oposició, a l’hora de pronunciar-se, es van mostrar comprensius amb els motius al·legats per les regidores i especialment la portaveu popular va destacar l’honestedat i la valentia de les dues regidores que, davant la possibilitat de no poder-se dedicar amb la intensitat requerida, han fet un pas al costat, quan perfectament es podrien haver acomodat, tot esperant el nou procés electoral del maig vinent. Un aspecte que també l’alcalde va assenyalar amb la desimboltura que el caracteritza: “en lloc de me quiero quedar en la poltrona han decidit dimitir…”

La crítica més profunda va venir de part del portaveu republicà que va desaprovar la falta d’objectius del govern Quirós des del primer dia, el seu paper poc compromès “quan s’ha de sortir a la foto és el primer que es presenta, però quan hi ha problemes fa que donin la cara els altres regidors”; l’escàs interès que per l’alcalde té la participació: “allà on els veïns més necessiten atenció i on se’ls podria facilitar la participació que és als barris, va nomenar només a tres regidors pels sis districtes, amb el desgast que això comporta” i finalment, el nou repartiment de responsabilitats, concentrant en menys mans que aban,s tota l’estructura del govern municipal.

L’alcalde Quirós, en resposta al portaveu republicà Jaume Graells, va queixar-se de no tenir una oposició a l’alçada del que correspondria.

La queixa és que el projecte s’ha fet sense coneixement de la ciutadania, sense cap consens i sense tenir en compte altres mesures més enllà de les urbanístiques

Una sonada nova derrota del govern —de les poques que es produeixen darrerament gràcies a l’abstenció o el suport dels diferents grups d’oposició a les propostes de l’equip Quirós— va protagonitzar el darrer ple de juny quan els 14 regidors dels quatre grups municipals de l’oposició ERC-EUiA, PP, Vox i Comuns, van votar en contra de l’aprovació d’un encàrrec de gestió per executar inversions del Pla del Samontà.

D’aquest pla fa més de dos anys que se’n parla i s’han anat donant diferents passes entre les quals l’encàrrec, a l’antic Consorci per la Reforma de la Gran Via, de l’estudi d’un pla d’una teòrica regeneració urbana i social de cinc dels set barris del nord de la ciutat, entre els quals els més densament poblats i els que tenen una problemàtica social més acusada.

La proposta era concretar una inversió de 21 milions d’euros en quatre anys (entre aquest 2026 i el 2029) repartits en bona mesura en cinc o sis operacions de regeneració de diverses zones urbanes dels barris del nord que, entre altres singularitats, la principal és que totes aquestes operacions de regeneració urbana s’han anunciat de múltiples maneres durant aquest mandat i els dos anteriors, sense que fins ara s’hagi donat una sola passa per concretar-les i executar-les. Com van dir els diversos representants de l’oposició, “pura propaganda electoralista quan s’apropen les eleccions de maig del 2027”. La resposta de l’equip de govern ha sorprès perquè ha explicat que electoralisme és el que estan fent els que s’oposen, quan sembla evident que oposar-se a una cosa que hauria d’anar molt bé per la ciutat i per la ciutadania, enlloc de beneficiar als que s’oposen, els hauria de perjudicar molt.

La realitat es mou justament per aquesta via, per la via de si les millores seran sensibles per la ciutat i si els ciutadans les poden considerar positives perquè justament el que l’oposició va denunciar al ple és que, més enllà dels periòdics missatges publicitaris sobre el Pla del Samontà, quan les entitats ciutadanes han intentat conèixer els plans del govern, no hi ha hagut manera.

D’entrada hi ha uns quants elements que fan poc fiable, segons l’activisme ciutadà, el Pla del Samontà, que s’ha convertit en l’estendard de l’equip Quirós des del primer dia. El primer, l’organisme encarregat de gestionar-lo, l’anterior Consorci de la Gran Via (i ara del Samontà), que s’ha distingit, fins ara mateix, per dirigir enormes operacions immobiliàries que han beneficiat especialment les grans promotores. El segon, que el suposat projecte s’ha portat permanentment en secret, sense que hagi transcendit res mes que uns quants anuncis de regeneracions urbanes concretes (l’Avda Catalunya, el Parc de la Torrassa, els voltants de l’estació de Pubilla Casas, el solar de l’antiga SAS, etc) que no s’han posat en marxa i de les quals tampoc es coneix en profunditat com estan planejades. El tercer, que una de les principals operacions que estan pendents a l’àrea del Samontà i que porta directament també el Consorci, té a veure amb el projecte del nou barri a tocar del Clínic on estan previstos més d’un miler de nous habitatges, en un espai encara lliure a la ciutat. El quart, que el que la ciutadania dels barris afectats reclama és un pla integral que tingui en compte tant la regeneració urbanística, especialment vinculada a l’esponjament dels barris afectats, com l’aplicació de mesures concretes de millora social que tenen a veure amb els serveis educatius, els sanitaris, els culturals, els de seguretat i els d’integració i suport a la vulnerabilitat.

Així les coses, les quatre forces d’oposició, es van mostrar convençudes que el que es portava al ple era una nova improvisació perquè ni hi ha un pla integral ni hi ha cap intenció de fer el que l’oposició reclama, que és que el govern Quirós s’impliqui amb les organitzacions cíviques per tal de dissenyar un pla integral consensuat, per fases, amb pressupost adequat i que impliqui millores urbanístiques, però no només.

No és va parlar directament en cap moment del Projecte del Clínic que és un projecte essencial per un Pla del Samontà mínimament seriós. Parlar de regeneració urbana d’una de les zones més densament poblades de tot el Continent sense garantir que no es construeix un sol habitatge més en l’únic espai lliure de tota la zona nord, és considerar la ciutadania gairebé estúpida. Malgrat això, el govern local continua sense explicar quin nombre d’habitatges permetrà finalment en aquest espai i continua sense explicar —probablement perquè no té respostes— quins plans s’haurien de posar en marxa per esponjar aquests barris i dotar-los de les eines imprescindibles per millorar la seva qualitat de vida.

Com molt bé va explicar la representant popular davant la queixa del tinent d’alcalde Alcaide que es queixava de l’absència de propostes per part de l’oposició: “han volgut fer el Pla del Samontà tots sols, i ara s’han quedat sols a l’hora d’aprovar el que proposen”.

La oposición ha denunciado el estado de la red eléctrica en la ciudad y la infradotación de la OMIC, justo en el momento en que se espera un aluvión de reclamaciones

La zona del Samontà (Collblanc-La Torrassa, La Florida, Pubilla Casas) ha vivido estos días, en plena ola de calor, una auténtica situación de caos debido a los diferentes cortes de suministro eléctrico registrados en la red. Todo ello ha ocurrido precisamente en unas jornadas de temperaturas asfixiantes, cuando los sistemas de climatización eran más necesarios que nunca. Además de las molestias ocasionadas, muchos vecinos han sufrido pérdidas económicas por el deterioro de los alimentos almacenados en frigoríficos y congeladores.

Desde hace meses se vienen denunciando los problemas que presenta la red eléctrica, especialmente en los barrios de Collblanc y La Torrassa. En el mes de enero, esta situación motivó la presentación de una moción en el Pleno municipal por parte del grupo de ERC+EUiA, en la que se denunciaban los apagones registrados tanto en estos barrios como en otros puntos de la ciudad. Aquel episodio ya provocó sobretensiones, daños en equipos domésticos y comerciales e, incluso, situaciones de riesgo de incendio.

En esta ocasión, los problemas comenzaron durante la madrugada del lunes con diversos cortes de suministro y una avería en la subestación de Collblanc en la tarde del lunes que afectó a miles de abonados. Endesa, la compañía distribuidora, instaló varios generadores en las zonas afectadas, aunque uno de ellos, ubicado en el barrio de La Florida, acabó ardiendo.

La tensión entre los vecinos fue creciendo a medida que pasaban las horas. Se vivieron momentos de gran malestar, con protestas en la calle reclamando el restablecimiento inmediato del servicio eléctrico. Las pérdidas han sido cuantiosas, ya que en algunos puntos el apagón se prolongó durante muchas horas. Además, al producirse durante la noche, algunas personas que necesitan dispositivos CPAP para poder dormir, no pudieron utilizarlos debido a la falta de suministro eléctrico.

Todos estos episodios evidencian, según ERC+EUiA, que los problemas del suministro eléctrico no son puntuales, sino estructurales, y requieren actuaciones urgentes tanto por parte del Ayuntamiento como de la compañía distribuidora. Así lo manifestó el portavoz del grupo municipal, Jaume Graells.

La reiteración de averías y cortes de suministro sigue generando incertidumbre entre la ciudadanía y pone en riesgo el normal funcionamiento de servicios esenciales. Los republicanos alertan, además, de que la falta de mantenimiento de la red también afecta al alumbrado público y al funcionamiento de los semáforos, una situación que, según la formación, ya ha provocado varios accidentes de tráfico.

Jaume Graells considera que el Gobierno municipal no puede limitarse a actuar cuando las incidencias ya se han producido y reclama una actitud más contundente frente a la compañía distribuidora. En este sentido, pide que el Ayuntamiento exija las inversiones necesarias para modernizar la infraestructura eléctrica y garantizar un servicio seguro y estable para toda la ciudad.

El martes por la mañana ya se produjo una reunión entre el alcalde, David Quirós, y responsables de la compañía suministradora. Durante el encuentro, la empresa se comprometió a habilitar un canal prioritario para atender las reclamaciones de las personas afectadas por los apagones registrados en los últimos días.

Asimismo, los afectados pueden dirigirse a la Oficina Municipal de Información al Consumidor (OMIC), donde recibirán orientación sobre cómo presentar las correspondientes reclamaciones. Desde este servicio se recomienda recopilar toda la documentación posible —fotografías, facturas, informes técnicos o cualquier otra prueba— que permita acreditar los daños sufridos. Precisamente sobre este punto hubo en el pleno del martes una valoración muy negativa de la oposición cuando denunciaron que, de los dos técnicos de la OMIC, uno se encuentra de baja y el otro sin las mínimas condiciones para poder atender el aluvión de demandas que se esperan. El gobierno asumió la situación y afirmó que resolverán ese problema de manera urgente.

Finalmente, ERC+EUiA insiste en que la red eléctrica de l’Hospitalet presenta deficiencias estructurales que no pueden seguir aplazándose. Por ello, reclama una revisión exhaustiva de toda la infraestructura, la ejecución de las inversiones pendientes y el establecimiento de un calendario de actuaciones que permita evitar que episodios como los vividos estos días vuelvan a repetirse.