Les entitats més actives de l’Hospitalet s’alcen contra el govern Quirós denunciant la incertesa, la desinformació i la manca de respecte institucional que pateixen

Un excés de burocràcia, improvisació en la tramitació d’ajuts, retard en el pagament de les subvencions i dificultats en la participació dels projectes de ciutat, la queixa majoritària

Les entitats de la ciutat que s’apleguen sota la coordinació de l’Espai de Ciutadania, acaben de fer públic un Manifest (que s’adjunta al peu d’aquesta informació), on volem fer palès el seu malestar per la situació d’abandonament que pateixen respecte de l’Administració local. En concret, es queixen de manca de respecte institucional, de desinformació i d’incertesa pel que fa als mecanismes de suport econòmic i de menyspreu al treball assistencial, d’acollida, de formació, de contribució a la convivència, de foment de la participació, de cura mútua i suport comunitari que desenvolupen de fa anys, que complementen les polítiques públiques i cobreixen les necessitats que l’Administració no pot o no arriba a cobrir i que possibiliten un nivell d’integració de la ciutadania que afavoreix el clima de convivència a tots els barris de la ciutat.

Això sol ja hauria de ser motiu suficient per un tracte deferent de l’Administració local i aquestes entitats es troben amb una resposta que representa tot el contrari. En aquest sentit es queixen de mala qualitat pel que fa a l’atenció dels tècnics municipals i a la manca de personal adequat que genera incertesa extrema i mala gestió del suport econòmic via subvencions. Aquest malestar ha anat creixent al llarg dels anys i s’ha fet insuportable en els darrers exercicis: manca de planificació dels serveis municipals, burocratització excessiva, canvis en els criteris subvencionables, improvisació i processos feixucs que fan que les entitats, especialment les més petites que no disposen d’aparells administratius consolidats, hagin de patir greus problemes que afecten el seu funcionament social.

Es queixen tanmateix d’un retard aclaparador en el pagament de les subvencions concedides de manera que moltes entitats es veuen amb la necessitat d’avançar recursos propis o demanar crèdits per tal de mantenir en actiu el funcionament orgànic, aspectes que comporten en molts casos inseguretat laboral pels equips, aturades o reduccions de l’activitat, desconfiança amb els ritmes del treball i la impossibilitat de dissenyar nous projectes.

La relació habitual entre entitats i Ajuntament, afirmen, es caracteritza per una manca de transparència i una improvisació que dificulta la normalitat dels projectes que encapçalen les entitats, que sovint treballen sense tenir totes les dades i sense registrar les constants modificacions que imposa l’Administració local i afirmen que s’està fent insuportable l’excés de burocràcia i el bloqueig constant dels processos administratius.

De manera molt destacable i com una mostra de la forma d’actuar del govern local es queixen del silenci institucional sobre un tema que ha escalfat tots els programes propagandístics que ha endegat l’actual equip Quirós des que el nou alcalde va prendre possessió al juny del 2025: l’anomenat Pla del Samontà. Pràcticament des que es va anunciar aquest Pla, l’Espai de Ciutadania, que és la coordinadora més important de la ciutat d’entitats actives en múltiples camps, es va posar en contacte directe amb el regidor José Antonio Alcaide per tal que pogués assistir a una reunió de la coordinadora, explicar el contingut del Pla i respondre als interrogants que suscita, especialment en l’àmbit social, donat que una part important del Pla, tal com s’havia anunciat, es relacionava amb la millora de les condicions sòcio-econòmiques dels barris del nord de la ciutat.
Des d’aquell primer contacte fins el moment present ha passat més d’un any i han estat múltiples les ocasions que el regidor ha ajornat la seva presència, fins ara mateix. Com el manifest afirma, es produeix: “la total manca d’una explicació clara, detallada i accessible sobre el Pla del Samontà: un projecte amb incidència directa en els serveis, recursos i espais comunitaris dels cinc barris esmentats. La falta de transparència i de comunicació institucional genera confusió, inseguretat i impossibilita que les entitats puguem anticipar l’impacte real d’aquest pla en la continuïtat de les nostres accions i en la vida del veïnat.”

Tenint en compte que les entitats treballes sobre el terreny i coneixen a bastament les necessitats dels barris, no s’entén aquesta absència de diàleg i aquest buit en la negociació de solucions consensuades, com no sigui que la realitat del que es projecta tingui molt poc a veure amb la millora de les condicions socials i molt a veure amb la promoció immobiliària especulativa en la única zona lliure que queda a la ciutat. Al principi, l’excusa va ser que s’estava treballant i era massa d’hora per concretar. Però ara aquest argument ja no s’aguanta després de les negociacions que ja s’han establert amb la Generalitat. El que s’està fent es manté en el secret més absolut perquè quan la ciutat se n’assabenti, probablement saltaran totes les alarmes.

L’Espai de Ciutadania acull més d’una cinquantena d’entitats entre les més actives de la ciutat. (L’editora d’aquest digital, Foment de la Informació Crítica, pertany també a l’Espai de Ciutadania).

Text del Manifest de les entitats de l’Espai de Ciutadania

Las familias han estado protestando ante la sede de la Caixa en Barcelona y en el pasado pleno municipal exigiendo la implicación municipal

La desesperación y la indignación de los vecinos de la promoción de la Fundació la Caixa de la Porta Nord de l’Hospitalet está llegando a unos límites extremos. El próximo 24 de enero se les cumplen los contratos y la entidad bancaria no tiene la intención de renovarlos sino poner a la venta sus viviendas a un precio inasumible para las familias.

Esta semana los afectados han realizado dos actos para dar visibilidad a su situación y denunciar a la entidad que los quiere echar a la calle. La promoción de la Porta Nord con 168 vecinos ha quedado fuera de la adquisición por parte de la Generalitat de diferentes promociones de viviendas, cerca de 1.700 pisos, propiedad de la Fundació la Caixa en diferentes puntos de Catalunya.

El primer acto lo realizaron el miércoles con una concentración delante de la sede de la Fundació La Caixa en la avenida Diagonal con Carlos III donde se concentraron alrededor de unas 300 personas, afectados y familiares en protesta por la situación en que se encuentran y donde intervinieron varios portavoces del Sindicat de Llogateres i también Daniella Corbo, portavoz de los vecinos de esa promoción de la Porta Nord.

Esta última también intervino el pasado viernes en el pleno del Ajuntamiento de l’Hospitalet y volvió a denunciar, tal y como se hizo en el mes de junio, la situación desesperada en que se encuentran los 168 vecinos de la Porta Nord.

Daniella Corbo manifestó ante todos los grupos municipales: “Ahora nos dicen que nos han excluido del paquete de compra porque estos pisos no están calificados como viviendas de protección oficial. Si el suelo era público, si la Caixa recibió subvenciones públicas para la construcción de los pisos porque se trataba de vivienda asequible, si nosotros debíamos ser solicitantes de viviendas de protección oficial para poder acceder, si el régimen aplicado en nuestros contratos es el de VPO. ¿Por qué no tienen calificación de VPO?”.

Esta última pregunta que hizo ante todos los representantes municipales es la que se hacen muchos inquilinos y vecinos en general, ahora. Puesto que esa es la razón —no tener la calificación de VPO—que ha supuesto que la Generalitat no se haya hecho cargo hasta ahora de esta promoción. Con las promociones que tenían en vigor esa declaración de VPO la Generalitat ha podido adquirir esas viviendas a un precio más que razonable.

Hay que recordar que el 24 de enero de 2014, la Obra Social La Caixa entregó las llaves de las 168 viviendas de alquiler asequible que había construido en la Porta Nord de l’Hospitalet, previo un sorteo donde se habían presentado 2.300 personas solicitantes interesadas en esos pisos. Todo ello tras el acuerdo suscrito entre el Ayuntamiento y La Caixa del 29 de febrero de 2008, que fue modificado posteriormente el 12 de enero de 2011.

Una larga historia con preguntas sin responder

Esta modificación de 2011 es la que está generando controversias. El ayuntamiento de l’Hospitalet, cuando Ana Mª Prados, del PSC, era teniente de alcalde de Urbanismo la firmó junto con la Caixa y Foment Immobiliari, sociedad vinculada a la entidad bancaria. Como hemos dicho, los cambios se producían en el convenio de colaboración suscrito por las dos entidades principales (ayuntamiento y la Caixa) para la promoción de un parque de viviendas asequibles en el 2008.

Esta modificación podría haber sido trascendental para el futuro de estas viviendas ya que se produjeron unos cambios significativos sobre el Acuerdo Marco firmado en ese año por ayuntamiento y la Caixa. En el nuevo documento suscrito en el 2011 figuraba que los contratos de arrendamiento se harían por periodos de 5 años y las rentas serían fijadas por la Caixa en base al módulo máximo de Vivienda de Protección Oficial.

Uno de los puntos más polémicos que se fija en esta modificación del convenio marco es el que dice textualmente: “en el periodo de mantenimiento del régimen de alquiler, la Caixa podrá transmitir las viviendas sin limitación de precio y sin aplicación de los derechos de tanteo y retracto previsto en el Convenio Marco a favor del ayuntamiento o Generalitat dado que la finca sobre la que está previsto el desarrollo del proyecto no está calificada de vivienda con protección oficial”.

Asimismo, otra de las clausulas de la modificación del acuerdo afirma que “a partir del séptimo año de vigencia del contrato, la Caixa podrá ofrecer la compra de la vivienda a su arrendatario”. Parece ser que esta cláusula existía previamente, pero con la renovación de los contratos a los cinco años desapareció de la documentación

La documentación se mantiene incompleta y no se sabe con certeza cómo pudieron acordarse estas modificaciones y a quien se notificaron, puesto que los vecinos ahora se han sorprendido totalmente de que la Caixa pudiera hacer lo que está haciendo. Le corresponde al Ayuntamiento, que es quien firmó la modificación del primer convenio, aclarar a los vecinos cómo se produjeron los hechos, más allá incluso de posibilitar que la Generalitat acabe comprando los pisos —a precios igualmente desorbitados si se trata de viviendas de renta asequible— y se acabe resolviendo el problema, puesto que donde hay que poner el acento es en el total desconocimiento que los vecinos tenían de esta situación.

En el pasado pleno, una de las regidoras, tras la exposición del problema por parte de los vecinos, hizo referencia a la contradicción que implica que sea justamente la Obra Social de la Caixa la que vaya a dejar a los vecinos en la calle. Pero lo cierto es que esto jamás podría haber ocurrido si las cosas se hubieran hecho bien desde un principio.

Tota l’oposició ha fet servir arguments molts semblants per tombar uns comptes que el govern ha estat incapaç de negociar amb ningú

Per primer cop en la història de la democràcia municipal, el govern socialista de l’Hospitalet ha vist com es tombava la proposta de pressupostos per l’any 2026 pel vot contrari de tots els grups municipals. El fet es pot considerar encara més destacable pel fet que la meitat dels 14 vots dels grups municipals d’oposició corresponen a forces de dreta (PP i Vox) i els altres 7 vots a forces d’esquerra (ERC-EUiA i Comuns), una situació insòlita i amb la qual ha estat jugant el govern socialista des de l’inici d’aquest mandat.

La tan anunciada impossibilitat que els grups municipals d’extrems ideològics poguessin posar-se d’acord, ha saltat pels aires en el ple més important de l’exercici, cosa que posa de manifest dues realitats: la primera, que si es prioritzen els criteris de ciutat sobre els postulats ideològics l’apropament de postures no és impossible i la segona, encara més significativa, que la ciutat està en una situació tan crítica que contra la manera d’actuar del govern local coincideixen totes les mirades.

Els dos anteriors exercicis els pressupostos es van salvar pel vot favorable dels Comuns però, en tots dos casos, el nivell de compliment dels acords que van fer possible el suport dels Comuns va deixar tant de desitjar que, aquest grup s’ha vist ara en la necessitat inexcusable de votar en contra. Especialment si es té en compte que des de primers de novembre no va haver cap possibilitat de negociació perquè el govern ni tan sols va prendre en consideració les 6 mesures que els Comuns van posar sobre la taula i que eren perfectament negociables. Una cosa semblant ha passat en aquesta ocasió amb el grup del cap de l’oposició. Van posar sobre la taula abaixar l’IBI un 15% en els propers dos exercicis, tenint en compte el que ja van defensar en el passat mandat: que un increment de l’IBI i un increment de la taxa de residus suposava un augment de la pressió sobre la ciutadania que no es podia assumir. Per això, intentaven arribar a acords amb el govern de manera que assumissin una baixada de l’IBI en uns 6 milions anuals que, tenint en compte el nivell de superàvit dels dos darrers exercicis, era perfectament assumible. Doncs no es va arribar a cap acord.

Per part dels grups municipals del PP i de VOX la possibilitat d’acord encara era més controvertida perquè ambdues formacions estan en contra tant dels mecanismes d’aplicació del pressupost, permanentment modificat mes darrere mes per les modificacions de crèdit que es porten al ple, com de la pressió fiscal sobre la ciutadania, absolutament contradictòria amb el nivell de prestacions comunitàries o la manifesta incapacitat d’executar les partides, especialment en el capítol d’inversions, com s’ha explicat tantes vegades en aquest digital.

Així les coses, el pressupost pel 2026 que pujava fins als 363,7 milions d’euros, 11,35 milions d’euros superior al del 2025, ha obtingut els 13 vots favorables del govern i els 14 vots contraris de l’oposició. La queixa del PSC s’ha mogut per dos camins paral·lels: el que ha explicat el portaveu, centrat en la falta de disponibilitat de l’oposició per negociar dins els marges que el govern preveia i el que ha rematat l’alcalde parlant de falta de responsabilitat i de coherència per part de l’oposició.

La veritat és que els arguments que han anat desgranant sobre la taula els diferents portaveus per oposar-se als pressupostos presentats, tenien tanta similitud de continguts que era difícil precisar quin color ideològic presentava cada ponent. De fet, sense consensuar res entre ells per raons òbvies, els missatges eren tan similars i contundents, que s’entén la coincidència en el vot final.

Evidenciada la derrota, l’alcalde ha explicat el que ja tenia coll avall. Com que els pressupostos era evident que no s’aprovarien, calia iniciar d’immediat el mecanisme de convalidació que la pròpia llei preveu, especialment per casos com aquest on l’oposició presenta un marcat caràcter d’incompatibilitat ideològica: la presentació d’una qüestió de confiança que permeti aprovar els pressupostos per la via alternativa, exactament igual que ha passat amb els pressupostos de Barcelona i Jaume Collboni. La qüestió de confiança de l’alcalde preveu, segons la llei, que s’hagi de convocar un ple extraordinari on l’alcalde presenti novament els pressupostos a aprovació. Si continuen sense aprovar-se, s’obre un període de 30 dies per tal que es presenti un candidat alternatiu a alcalde. Si en aquest termini no es presenta una moció de censura amb candidat alternatiu a alcalde o, si aquest candidat alternatiu no és elegit nou alcalde, s’entendrà atorgada la confiança a l’alcalde vigent i aprovats els pressupostos que han motivat la qüestió de confiança.

La qüestió de confiança té unes limitacions que la llei preveu, com ara que l’alcalde no podrà presentar més d’una qüestió de confiança a l’any, ni més de dues en el total del seu mandat i, de manera significativa, no es podrà plantejar en el darrer any de mandat, de manera que l’any vinent aquest recurs no es podria aplicar.

Vist així, la qüestió de confiança apareix a l’Hospitalet com un simple tràmit aleatori per aprovar els pressupostos per una via que no és l’habitual. Però no deixa de ser un instrument delicat perquè obre la possibilitat, gairebé impossible, és veritat, d’un canvi de govern que el grup socialista no podia imaginar-se de cap manera quan va iniciar-se el mandat. Ara sí que, probablement, el govern haurà de començar a mirar-se les coses d’una altra manera: s’ha acabat governar sense escoltar l’oposició perquè s’ha posat de manifest, un cop més, que aquest 14/13 no compromet per res els criteris de vot de cada força. Si uns i altres voten de la mateixa manera, no és perquè estiguin d’acord entre ells, sinó perquè estan en desacord amb el govern.

PP i Vox ja han explicat que votaran en contra, mentre que els Comuns fa dues setmanes que no negocien res amb el govern local

A quaranta hores de l’inici d’un dels plenaris més importants de l’any, el que ha d’aprovar inicialment el pressupost general de l’Ajuntament per l’any 2026, no hi ha cap garantia que surti endavant, segons les dades que hem pogut aplegar en les darreres hores. Tampoc, que no s’aprovi. Hem pogut saber el que votaran els grups municipals del PP i de Vox i també coneixem el vot del govern, però ni el grup municipal d’ERC-EUiA ni el dels Comuns ens han volgut confirmar quina serà la seva postura al respecte. (Foto: Jaume Graells d’esqueno es dirigeix a l’alcalde en el Ple del mes de Desembre de 2024)

Com era previsible, els grups municipals de PP i Vox votaran en contra, de manera que hores d’ara els pressupostos compten amb els 13 vots favorables del PSC i els 7 vots en contra de la dreta local. Pel que hem pogut conèixer, de les dues forces d’esquerra, només els republicans continuaven negociant amb el govern, mentre que els Comuns ja fa més de dues setmanes, segons ens han confirmat, que van observar una escassa voluntat per part del PSC d’arribar a acords, malgrat que els Comuns havien posat sobre la taula una sèrie de mesures per obrir una negociació ferma.

Per parts dels republicans el que sí sabem és que s’han intercanviat documents amb el govern i que a última hora del vespre d’ahir encara els estaven analitzant. Tot i això, alguns regidors del grup municipal es mostraven pessimistes malgrat no estaven autoritzats a determinar quin seria el resultat final del seu vot.

En els dos últims exercicis, els pressupostos es van salvar pel vot favorable dels Comuns que en el primer any van signar un extens document de mesures a aplicar al llarg del 2024 i, en el segon exercici, un pacte amb concrecions específiques que incorporava un procés de seguiment al llarg de l’any. En tots dos casos, els Comuns van mostrar la seva insatisfacció respecte del resultat dels acords. No obstant això, l’any passat, van tornar a mostrar una confiança amb el govern que s’ha vist clarament defraudada en aquest exercici. Davant d’aquest desencís públic que havien posat de manifest els Comuns les darreres setmanes, el govern ha optat per buscar una altra alternativa, malgrat que la seva aposta sempre havia estat amb els Comuns més que no pas amb els republicans.

Pel que es veu, els republicans semblen haver-se posat més de cara en aquesta ocasió i el propi portaveu, en una entrevista a la televisió local de fa uns dies, va afirmar que podrien donar suport als pressupostos si el govern es feia enrere en la taxa de residus aplicada aquest any de manera unilateral.

El cert és que, malgrat que tots els grups municipals de l’oposició van criticar durament als Comuns —de manera especial el grup municipal d’ERC-EUiA— per haver donat suport als pressupostos municipals els dos anys anteriors, ara han estat els regidors d’ERC-EUiA els que s’han posat de cara. Si aleshores, algunes entitats i mitjans de comunicació vam criticar el suport a la principal eina de gestió municipal sense cap garantia de modificació de les polítiques públiques del govern Quirós, ara, la situació resulta més preocupant encara. La raó és que, per primera vegada, s’observava una certa sintonia del gruix de l’oposició municipal —al marge de qualsevol necessitat d’establir vincles ideològics— capaç de forçar un govern municipal en minoria a pactar necessàriament amb l’oposició per tirar endavant qualsevol mesura política. I, amb el misteri entorn el pronunciament dels republicans fins el darrer moment, queda més debilitada aquesta possibilitat.

Tanmateix, tractant-se d’una situació tan fluida, és també molt possible que la posició dels republicans tingui més a veure amb la necessitat de demostrar que son responsables fins al darrer moment tractant de cercar espais de trobada, que no pas amb el convenciment que es poden arribar a acords amb aquest govern si no esmena les seves polítiques.

També s’especula amb la possibilitat que el govern mantingui amb fermesa les seves posicions incondicionals a l’espera d’una nova convocatòria de ple extraordinari on tot podria canviar o, fins i tot, deixar que la situació segueixi el seu ritme i els pressupostos s’aprovin via Junta de Govern o es vagin prorrogant partida a partida. Tot això ho veurem en la sessió de divendres al matí.

Una sessió que, d’altra banda, torna a portar en l’ordre del dia punts tan controvertits com la implantació de l’ús hoteler en una parcel·la del carrer de les Ciències o modificacions en el nomenclàtor de la ciutat. Veurem també si, en aquests punts, podria fer-se un lloc una nova dinàmica de sintonia de l’oposició, més enllà de les lògiques diferències ideològiques dels grups.

La Florida 6.0 és tot allò que se li pot ensenyar al rei d’una ciutat que fa cent anys que no para de col·lapsar el seu territori i empobrir la seva població

Una concentració simbòlica —un matí de dilluns a La Florida, un barri treballador i dels més precaris de l’Hospitalet— formada per un centenar llarg de persones, entre activistes de diverses entitats de la ciutat i veïns dels barris propers, van protestar ahir al matí a les proximitats del mercat de La Florida on el govern local havia organitzat la visita de Felipe VI després de rebre’l a la casa consistorial. La concentració, que inicialment estava prevista a la confluència dels carrers Primavera i Pedraforca, es va veure impedida en un primer moment pel fort dispositiu policial, i els concentrats es van haver de situar en un altre punt del carrer Primavera davant del mercat.

Amb diverses pancartes i senyeres, entre les quals es podia llegir A l’Hospitalet no tenim rei. Els Borbons no són benvinguts —i una d’especialment vistosa penjada des d’un terrat dels blocs on es podia llegir en vertical L’H NO TÉ REI—, la gent es va anar agrupant el més a prop que els van deixar del mercat de La Florida, on està el Centre de Transformació Digital La Florida 6.0 que l’alcalde volia ensenyar al rei. Per cert que l’amplíssim dispositiu policial que a tot hora va rodejar la visita del monarca —sembla que només de Madrid el van acompanyar vuit membres de l’escolta real—, va provocar diversos enfrontaments amb els organitzadors, que van quedat retinguts en diversos moments. Això va estar especialment greu en el cas de la regidora Sílvia Casola que es va veure expulsada de la concentració per la força, en allò que els organitzadors han considerat un greu atemptat contra la llibertat d’expressió i de manifestació pacífica. Un acte igualment significatiu per la seva gravetat, el que van sofrir els membres del Jovent Republicà de l’Hospitalet que van estar identificats, retinguts una estona i víctimes de material requisat, durant el desplegament de la pancarta vertical des del terrat d’un dels edificis propers.

Pel que fa a l’acte protocol·lari de cloenda oficial de les celebracions impulsades pel govern Quirós que culminaven amb la visita del rei, es va fer un primer acte al saló de plens municipal amb la presència de la majoria de regidors socialistes i el set regidors del PP i Vox, a banda del president de la Generalitat Salvador Illa, el delegat del govern a Catalunya, Carles Prieto, el Secretari d’Estat de Política Territorial, Arcadi España i la presidenta de la Diputació i alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret. També van estar presents, però en un destacadíssim segon pla, els anteriors alcaldes Núria Marín i Celestino Corbacho. No va estar present, en canvi —sense que transcendissin les causes—, el primer alcalde de la democràcia, el també socialista Juan Ignacio Pujana.

No deixa de ser significatiu que s’hagi programat la visita del rei a un espai que l’alcalde considera motiu d’orgull: l’anomenat Centre de Transformació Digital 6.0 al primer pis del mercat de La Florida, veritable “joia de la corona” municipal que s’ha endut ja un volum considerable de milions d’inversió i que estarà previsiblement obert al públic l’any vinent. L’Hospitalet, que els mitjans de comunicació regats pel diner municipal, consideren un motor de progrés, no pot rebre el rei d’Espanya en el teatre municipal, ni en l’auditori municipal, ni en un palau de congressos, ni en un recinte adequat de qualsevol ciutat per esdeveniments de certa volada, per la senzilla raó de que no els té. A l’Hospitalet el que hi ha son blocs de pisos i ciment a dojo. El rei, sense pretendre-ho, ho va expressar molt encertadament: “A l’Hospitalet hi ha grans reptes, però sobretot hi ha energia: l’energia del canvi, que ha estat una constant al llarg d’aquests 100 anys”. Un canvi a pitjor, caldria afegir.

Potser no estaria de més que l’alcalde, que a l’any 2013 va publicar un tuit que deia: “Que parece que el rey no abdica. Seguiremos esperando la III República”, prengués nota de les altres paraules que el fill del que semblava que no abdicava, va dir ahir: “…fer una ciutat és sempre una feina en marxa, una feina d’escolta, de reflexió i de diàleg”.

El monarca ha estat convidat pel govern municipal just el dia en què, sota el mandat del seu besavi, el dictador Primo de Rivera va concedir el títol de ciutat

La Plataforma “Res a celebrar: molt a reflexionar i reivindicar” ha convocat una manifestació en contra de la monarquia dilluns que ve a les confluències de l’avinguda Primavera amb carrer Pedraforca, en front del Centre de Transformació Digital La Florida 6.0, davant la presència del rei Felip VI convidat per l’alcalde de l’Hospital per commemorar el centenari de la concessió del títol de ciutat.

“Enfocar el centenari del títol de ciutat de L’Hospitalet com una celebració festiva és ignorar la indignitat i la inutilitat d’aquella concessió, alhora que blasmar la memòria dels qui amb els seus esforços l’han fet efectivament una ciutat. Tanmateix, pot ser una oportunitat per reflexionar sobre el nostre passat i per reivindicar un futur millor”, així ho va manifestar la Plataforma “Res a celebrar: molt a reflexionar i reivindicar”, constituïda a principis d’aquest any amb l’objectiu de denunciar la “celebració”, primera paraula que va utilitzar l’equip de govern, per recordar el dia que se li va concedir el títol de ciutat a l’Hospitalet.

El primer acte realitzat per la Plataforma —integrada per un bon nombre d’entitats polítiques, socials, culturals i sindicals—, va ser a principis de març, on es va donar a conèixer amb una silenciosa exhibició de cartells, per mostrar la discrepància amb l’enfocament que li havia donat l’equip de govern i la demanda de moltes entitats de fer servir el record històric per reflexionar col·lectivament sobre el que havia suposat l’atorgament del títol de ciutat cinc anys després del més gran espoli que ha patit la ciutat en tota la seva història.

Títol de ciutat concedit durant la dictadura de Primo de Rivera

La Plataforma ha denunciat des del començament el context en què es va concedir el títol de ciutat, ara fa 100 anys, durant la dictadura de Primo de Rivera. L’alternativa proposada era considerar la renúncia institucional a aquella concessió com una forma de rebutjar un premi o tornar una condecoració de manera clara i contundent per denunciar la indignitat del donant.

“La indignitat d’una monarquia dictatorial que, en particular, reprimia durament el moviment obrer d’aquí i d’arreu. De ben segur, la nostra ciutadania donaria suport a aquest gest de denúncia. Més encara en uns moments en que  les dretes autoritàries semblen revifar per tot. Seria un gest per mostrar públicament que l’Hospitalet s’alinea en el bàndol de la democràcia i dels drets humans”, deia el manifest de la Plataforma.

La Plataforma va mantenir una reunió amb l’alcalde de la ciutat, David Quirós, on a més d’explicar la seva posició en contra de les activitats programades per la concessió a l’Hospitalet del títol de ciutat, es va denunciar la nul·la participació de les entitats. També es va sol·licitar que es retirés dels discursos oficials, socials i la propaganda encarregada, la paraula celebrar. La primera autoritat municipal ho va acceptar i va ser substituïda per la paraula commemoració.

Esperem que li expliquin la situació del barrio de La Florida

La Plataforma considera ara que s’ha perdut la oportunitat per recordar i difondre la nostra història recent i posar en valor la memòria democràtica. “Cal explicar que al 1900 l’Hospitalet era una població rural i dispersa, d’uns quants milers d’habitants, que encara es veuria més disminuïda uns anys després per l’espoli de gairebé la meitat del seu terme municipal”, explica la Plataforma.

Segons la Plataforma “cal explicar que diverses onades immigratòries, atretes per la industrialització han fet que, hores d’ara, ens acostem als 300.000 habitants, amb una saturació urbana que ens fa una de les ciutats més denses del mon. Cal explicar que els poders públics van deixar aquest creixement desmesurat en mans de la especulació immobiliària, només atenuada per la resistència de les associacions de base i les consegüents mobilitzacions ciutadanes”.

Segons aquesta Plataforma, la presència de Felip VI és “una acte de complicitat amb la dictadura de Primo de Rivera, sota la qual el rei Alfons XIII va concedir la distinció a l’Hospitalet com a ciutat”. “Aquesta concessió no va tenir cap influència en la vida de la ciutat i només va servir per fer propaganda de les institucions de la dictadura de Primo de Rivera. Felip VI ve a la ciutat com a còmplice d’aquell acte de la dictadura” i la seva assistència “només serveix per blanquejar una institució anacrònica i antidemocràtica”.

Manuel Domínguez, portaveu dels Comuns i també membre de la Plataforma es pregunta si al monarca “li explicaran que La Florida és un dels llocs de l’àrea metropolitana on hi ha més pobresa i vulnerabilitat social, on tenen la pitjor biblioteca de la ciutat i una manca d’escoles alarmant. Esperem que li expliquin —afegeix— que la classe treballadora mai hem sortit guanyant amb la monarquia dels Borbons”.

Felip VI anirà primer a l’Ajuntament on farà una trobada amb la Corporació municipal i després anirà al Centre de Transformació digital La Florida 6.0 on l’informaran del nou equipament Cívic/Social. Exactament en aquest punt és on la Plataforma ha convocat la protesta por la presencia del monarca, a les 11 del matí de demà dilluns, i on s’espera una notable afluència de republicans i ciutadans contraris a aquesta celebració.

L’acord es va signar aquest dijous, amb una gran publicitat sobre els beneficis, però amagant el sostre edificable de la propietat privada

El president de la Generalitat, Salvador Illa, i l’alcalde de la ciutat, David Quirós, van signar dijous el conveni pel projecte que inclou part del soterrament de la Gran Via entre la Rambla Marina i el riu Llobregat i el desenvolupament urbanístic de tota l’àrea al voltant del Duran i Reynals. L’aspecte més destacat de l’acte d’ahir no va ser l’anunciat ajornament de l’inici de les obres —que ha passat de mitjans del 2026 a una data indeterminada del 2027— sinó els compromisos de finançament del projecte que inclou la inversió de 68,2 milions d’euros per part de la Generalitat, dels quals 39,8 corresponen a l’import que havia d’invertir l’Ajuntament de la ciutat, en virtut del seu volum de propietat en els terrenys del projecte. La resta de les despeses d’urbanització les hauran d’assumir la suma de propietaris dels terrenys que son l’Àrea Metropolitana, l’Estat i els privats. Aquests darrers suposen un 30% de la superfície total de l’àmbit —que inclou una pastilla, a tots dos llindars de la Gran Via, d’unes 96Ha en total— que hauran d’aportar al voltant de 76 milions més d’euros, compensables amb el sostre edificable que els correspondria en virtut del repartiment parcel·lari corresponent.

És a dir, en el projecte destaquen, més enllà dels beneficis inqüestionables del soterrament de part de la Gran Via (uns 450 metres del total) sobre els que s’ha tractat de posar el màxim accent, dos elements molt controvertits però que les autoritats volen que passin el més desapercebuts possible.

D’una banda, el fet que la Generalitat assumeix els 39,8 milions d’euros que li correspondria aportar a l’Ajuntament, i que aquest s’ha compromès a retornar a la Generalitat en forma de les parcel·les resultants de la reparcel·lació final del projecte, i de l’altre que, el 30% de l’espai resultant en mans privades, es convertirà inevitablement en espai edificable que ha de compensar sobradament el cost de la urbanització inherent. Per dir-ho amb unes altres paraules, el projecte tirarà endavant cap al 2027 sense que l’Ajuntament aporti un euro, perquè ja ha venut a la Generalitat tot l’espai de propietat municipal d’aquest projecte, de manera que la Generalitat el faci servir en un 50% per “actuacions urbanístiques i/o equipaments de caràcter supramunicipal com a màxim durant el primer semestre del 2030.” O sigui, l’espai de titularitat municipal del projecte ja s’ha alienat per fer equipaments metropolitans o edificis sense determinar, quan és de sobres evident que si alguna cosa li caldria a l’Ajuntament és comprar terreny públic en lloc de vendre’l, per equipaments que li calen a la ciutat o per zones verdes o habitatge públic.

L’altra part de l’enunciat té a veure amb el projecte urbanístic que s’amaga darrere les grans paraules del soterrament de la Gran Via i de l’anunciat Biopol sanitari. En realitat, si els propietaris privats han d’aportar uns 75 milions per fer realitat el projecte, és perquè esperen ingressar bastant més, gràcies al sostre edificable que contempla la promoció. L’evidència d’aquestes grans xifres que lidera el Consorci per la Reforma de la Gran Via i del Samontà que encapçala l’arquitecte Raúl Alvarín, molt vinculat al partit socialista —va ser membre del Consell Nacional del PSC durant la X Legislatura—, potser servirà també perquè l’oposició municipal en el seu conjunt prengui consciència de l’operació que s’amaga darrere les grans paraules del Biopol sanitari que fins ara només ha comptat amb la ferma oposició d’algunes entitats anti-especulació urbanística i ecologistes, i el grup municipal dels Comuns, amb postures molt més acomodatícies de la resta de grups polítics.

Dues altres qüestions significatives tenen a veure, una, amb la data previsible per l’inici del moviment de terres que coincidirà —encara no és possible saber si a favor o en contra— amb la campanya de les properes eleccions municipals de maig del 2027.

Precisament l’endarreriment de les dates inicialment previstes és degut a la complexitat de les negociacions de reparcel·lació perquè els propietaris privats volen treure el màxim rendiment del seu pes en l’operació.

L’altra qüestió important, té a veure amb la dinàmica que sectors ecologistes volen emprendre al voltant d’aquest projecte, perquè tot ell es troba immers en la zona inundable del delta del Llobregat i ja se sap que, arran de la Dana de València, tot el que s’edifiqui en zones d’inundabilitat manifesta serà mirat amb lupa, no només per l’Administració general de l’Estat, també per l’autoritat judicial i per la Unió Europea.

El que consideren un fet insòlit coincideix amb el trentè aniversari del regal de dècims premiats de la loteria de Nadal a polítics socialistes i alts càrrecs municipals

Dintre de molt pocs dies, el 22 d’aquest mes farà exactament 30 anys, que a 96 persones de l’Ajuntament de l’Hospitalet els va tocar la loteria. Entre ells, l’alcalde Celestino Corbacho, els regidors del PSC, molts càrrecs de confiança i alguns alts funcionaris. En total els va correspondre 14 milions de les antigues pessetes que eren, aleshores, un bon pessic. Els dècims no els havien comprat ni l’alcalde, ni els regidors socialistes, ni els càrrecs de confiança ni els alts funcionaris. Havien estat un regal del gerent de l’empresa constructora Fundación de la Cooperativa de Construcciones Baix Llobregat, empresa fundada l’any 1980 que tenia la seu a Cornellà i que feia uns quants anys que havia estat adjudicatària d’obra pública a l’Hospitalet. Per aquest motiu l’alcalde va ser imputat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya tot i que finalment la causa va ser sobreseguda. Corbacho havia declarat aleshores que “s’havien acceptat els dècims perquè aquesta era una tradició molt arrelada pels Nadals”.

Cap a finals de l’any 2013, la llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern i també l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic i la Llei de Transparència obliguen als funcionaris públics i càrrecs electes a rebutjar regals, favors o serveis que vagin més enllà dels “usos socials i de cortesia” —per exemple bombons o flors—, per evitar conflictes d’interès, com els que, suposadament, es podien haver produït amb el regal de la constructora esmentada.

El passat dia 4 ens arribava la notícia que la Organització Nacional de Cecs d’Espanya, la ONCE, havia decidit commemorar el Centenari del títol de ciutat de l’Hospitalet amb un cupó amb la imatge de l’escultura de l’Acollidora com a símbol de la ciutat, amb un sorteig pel dia 10 de desembre, aquest dimecres, amb un premi de 500.000 euros al número més la sèrie i 49 premis de 35.000 euros a les cinc xifres del número premiat. Cinc milions de cupons es posaven a la venda en tot l’Estat, i l’alcalde i la tinent d’alcalde Laura García apareixien molt cofois a la foto que posava de manifest l’esdeveniment.

El matí del mateix dia 10, el grup municipal d’ERC-EUiA feia públic un comunicat denunciant “l’entrega de cupons de l’ONCE com a regals a càrrecs electes de l’Ajuntament” justament per aquest sorteig del 10 de desembre. La nota de premsa del grup municipal posava de manifest el retorn dels cupons per part d’aquest grup i demanava conèixer a quantes persones s’havia fet aquest mateix regal que havien rebut amb un targetó que portava el logotip de l’Ajuntament.

A la tarda d’aquest mateix dia es va conèixer que totes els regidors de govern havien retornat els cupons justament després de la denúncia del grup municipal republicà.

La nota de premsa d’ERC-EUiA explica “l’estupefacció” el “fet insòlit” i el “rebuig frontal” de la donació de cupons-regal que “poden representar grans quantitats de diners en cas de resultar guanyadores, a responsables polítics en exercici, vulnerant de manera flagrant el codi ètic i d’integritat que ha de regir l’acció pública”. El portaveu municipal ha declarat també que “si el repartiment de cupons-regal s’ha fet amb el coneixement i acceptació de l’alcalde constitueix un fet d’una gravetat institucional extrema que elevaran a les autoritats competents, així com al Comitè d’Ètica Institucional per possible vulneració de la legislació vigent”.

En aquest sentit els republicans demanaran responsabilitats tant a l’ONCE  com a l’Ajuntament per haver promogut un “obsequi indegut i impropi a càrrecs públics, sense cap mena de control ni consideració ètica”. Després de retornar convenientment els cupons, el grup republicà ha exigit saber quants cupons s’han regalat i a quines persones, alhora que van demanar el mateix dimecres 10 el retorn d’aquest obsequi.

Concretament, els republicans van contactar amb el secretari municipal en qualitat de president del Comitè d’Ética Institucional per retornar els compons formalment i també van realitzar una comunicació a través de la Bústia Ética i de Bon Govern de l’Ajuntament.

Es dona la circumstància que l’ONCE va decidir aquest cupó commemoratiu sense tenir en compte el rebuig que una part dels grups polítics d’oposició, d’entitats de la ciutat, partits i sindicats i ciutadania en general, havien mostrat des de finals de l’any passat per la dèria municipal de celebrar un títol de ciutat que feia 100 anys va concedir el dictador Primo de Rivera. Això succeïa, com una mena de compensació, exactament cinc anys després que les autoritats de l’Estat decidissin espoliar la meitat del terme municipal de l’Hospitalet, sense cap mena de consulta ni a l’Ajuntament ni a la ciutadania, per constituir la Zona Franca de Barcelona.

Proposaran a l’alcalde Quirós que consensuï en la propera Junta de Portaveus un Consell Executiu que representi la pluralitat i apliqui els acords de les mocions

Tres dels quatre grups polítics municipals de l’oposició a l’Hospitalet  (ERC-EUiA, PP i Comuns) han convocat una roda de premsa conjunta aquest matí per exigir al govern municipal que permeti l’existència d’uns mitjans de comunicació públics, lliures i plurals, després que fa un any que manté congelada la proposta d’un Consell Executiu i de Programació dels Mitjans, i oblidats els acords per reobrir la ràdio i promoure debats polítics a la televisió.

La única proposta del govern Quirós es va produir fa més d’un any quan va elevar al ple un llistat dels 10 membres que havien de constituir aquest organisme executiu dels mitjans. Aleshores, en el ple ordinari de novembre, l’oposició en ple va rebutjar la proposta i en aquell moment el portaveu socialista ja va deixar clar que el Consell Executiu dels Mitjans es faria esperar. Segons la pròpia normativa reguladora dels mitjans de comunicació públics, el Consell Executiu i de Programació que és l’encarregat entre altres qüestions de debatre i aprovar el Contracte-Programa per la prestació del servei de comunicació a la ciutat, està format pel director dels mitjans, un tècnic del departament de Comunicació Municipal, els representants dels cinc grups polítics que constitueixen el Consistori i tres professionals en l’àmbit de la comunicació (total 10 persones).

Tradicionalment, aquests tres professionals de l’àmbit de la comunicació, eren elegits per l’alcaldia i en les dues darreres propostes es tractava de professionals de mitjans generalistes, vinculats a El Mundo Deportivo, El Periódico de Catalunya o Televisió Espanyola, d’una pulcra carrera professional que mai ha estat posada en dubte pels grups municipals, tal com van explicar ahir mateix en la roda de premsa. La controvèrsia pel que fa a l’aprovació de la proposta de l’alcaldia té a veure, fonamentalment, amb el criteri d’elecció d’aquests professionals. Mentre que per l’alcaldia el nomenament forma part del sistema emprat fins ara, pels grups municipals d’oposició, el més normal és que els periodistes que formin part del consell siguin elegits per la seva vinculació als mitjans de comunicació que actuen a la ciutat. En aquest sentit, van demanar als tres mitjans de comunicació que mantenen un ritme informatiu al municipi, que elegissin tres representants per formar part del nou Consell Executiu. Es tracta de El Tot l’Hospitalet, Línia l’Hospitalet i L’Estaca. El primer dels mitjans va renunciar a elegir un representant, però els altres dos van seleccionar dos periodistes que els grups municipals van proposar a l’alcaldia per formar part dels Consell, en substitució de dos dels tres periodistes generalistes elegits per l’alcaldia. El tercer periodista, que formava ja part de la proposta de l’alcaldia, es va mantenir perquè era el director d’un mitjà comarcal que també cobreix informació municipal de l’Hospitalet, com és El Llobregat.

La proposta dels grups municipals d’oposició no va reeixir, per tant, perquè el govern Quirós va vetar els representats de Línia l’Hospitalet i de L’Estaca, i perquè des d’aleshores no ha canviat aquest criteri. I cada vegada que s’ha posat el tema sobre la taula en diversos plens municipals des del novembre del 2024, el portaveu socialista s’ha queixat del menyspreu dels grups municipals als professionals que proposa el govern, quan el que és evident és el menyspreu del govern local als dos periodistes dels mitjans locals més actius com son Línia l’Hospitalet i L’Estaca.

Per acabar-ho d’adobar, els grups municipals d’oposició que sempre han reafirmat la seva opinió que no discuteixen la vàlua professional dels periodistes que proposa el govern, sí que han explicat que els dos periodistes que es proposa substituir no van assistir a cap de les reunions de l’anterior Consell Executiu i en tots els casos delegaven el seu vot o bé en el tècnic del Departament de Comunicació o directament en el director dels mitjans de manera que, en totes les reunions del passat Consell Executiu, el director dels mitjans ja assistia a les reunions amb una majoria de vots que feia absolutament improductiu el debat. De fet, el Contracte-Programa 2023-2025, redactat pel director dels mitjans, es va aprovar gairebé sense discussió en tres o quatre reunions del passat Consell Executiu, com si es tractés purament d’un simple tràmit.

En la roda de premsa d’ahir, els grups polítics d’oposició es van mostrar molt preocupats que el govern sigui incapaç d’acceptar el control ciutadà dels mitjans de comunicació públics, tenint en compte, com van aclarir especialment, que els periodistes que es proposen son representants de mitjans de comunicació independents i plurals que no estan al servei de cap grup polític i que mantenen una línia editorial crítica amb qualsevol grup polític o de pressió, sigui del govern municipal o de la mateixa oposició.

En la mateixa línia, van demanar el compliment de les diferents mocions que s’han aprovat durant aquest 2025 sobre el mateix particular, com és la recuperació d’una emissora municipal normalitzada, no només com una emissora que publicita podcasts, i la regular programació de debats polítics a la televisió pública, que és un signe de normalitat a qualsevol plataforma informativa i que té molt a veure amb la corresponsabilitat de la societat civil en els assumptes públics.

Alhora, els grups municipals, després de mesos esperant una nova proposta, van exigir “de nou a l’alcalde David Quirós que ho porti, havent-ho acordat prèviament perquè compti amb el suport necessari, a la següent Junta de Portaveus d’aquest mes de desembre”. Els grups consideren el Consell Executiu “un òrgan clau, ja que és l’encarregat de redactar i aprovar el nou Contracte-Programa, ja que l’actual acaba la seva vigència a finals d’aquest any. Pels grups de l’oposició, bloquejar aquest òrgan és maltractar els i les extraordinàries professionals dels mitjans públics locals, i bloquejar el futur dels mitjans públics locals, fent-los encara més petits.”

Finalment, “els grups municipals conclouen que els mitjans municipals ha de tenir control democràtic i no estar al servei de l’alcalde per fer-los servir com a eines de propaganda i per silenciar allò que no els agrada”.

Així mateix, els grups municipals s’han compromès a posar en marxa properament un moviment ampli de protesta contra la manipulació informativa, que faci prendre consciència, a la ciutadania organitzada, de la importància d’uns mitjans públics que no estiguin manipulats pel govern.

El vicepresident de Mobilitat de l’AMB es fa fotos amb els propietaris de l’empresa, mentre una de les empreses subsidiàries del grup és “l’única que es presenta” per concursar al seu municipi.

Hi tornem a ser. Ens sap greu fer-nos tan repetitius, però si alguna cosa té Moventis amb els autobusos de l’Hospitalet és això, un problema sense solució que es repeteix de manera constant. No hi ha un nou mes que no es converteixi en notícia, i cada cop anant a pitjor.

Com sembla que no hi ha res a fer, ni amb l’empresa ni amb l’AMB, els treballadors tornen repetidament a la vaga, la darrere el passat divendres dia 5. És l’únic que els hi queda per defendre les seves antigues condicions laborals, que tampoc eren res de l’altre món. Amb elles, però, elles podien anar tirant i de tant en tant gaudir d’una vida familiar, la que precisament els seus contractes dictaven.

Ara l’AMB s’ha tret la mascareta. Ja era hora, pensem, de deixar de semblar una cosa i ser una altra, de fer-se els cínics. I per què diem que s’ha tret la mascareta? Perquè per fi ha reconegut públicament que tant els en fot que els autobusos públics estiguin fets una merda, que l’empresa violi les condicions contractuals amb els treballadors, que els vehicles contaminin, que circulin amb material sense homologar, que els usuaris vagin com en una llauna de sardines, molts cops després d’esperar 20 minuts, etc. No ho diu així, és clar, almenys públicament, això seria vergonyós, però suposem que les converses internes deuen anar per aquí, perquè si no, no s’entén el que van respondre als mitjans de comunicació, en aquest cas a la Cadena SER.
Contactada per SER Catalunya, l’AMB, assegura que la flota d’autobusos adscrita al servei de l’Hospitalet té una antiguitat inferior als sis anys i s’està renovant ara amb l’entrada de 23 busos nous, la major part dels quals són elèctrics. A més, expliquen que d’acord amb el contracte, Moventis és el responsable del manteniment dels vehicles i de tenir al dia les inspeccions tècniques i, segons l’AMB, més enllà d’incidències puntuals, no tenen constància que existeixi una problemàtica greu amb el manteniment dels vehicles.
Les imatges que mostra el mitjà ho diuen tot, però per l’AMB entren dins la normalitat. És a dir i en poquíssimes paraules, els directius de l’AMB consideren del tot normal que el servei d’autobusos que circula per la nostra ciutat sigui comparable a un del Tercer Món. Òbviament, de ser ciutadans normals i corrents, el primer que ens vindria al cap és que hi ha conxorxa —llegeixis alguna cosa semblant a corrupció—, però contràriament al sentit comú popular, nosaltres creiem que els nostres representants són honestos i el que hi ha és una incompetència que voreja la irracionalitat o, fins i tot, una manca de capacitat d’algun tipus, almenys la mínima necessària per dirigir la mateixa AMB.

Per rematar-ho, el Sr. Carlos Cordón, alcalde de Cerdanyola del Vallès i, no s’ho perdin, vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’AMB, es fa fotos, que publica a la web del seu ajuntament, amb els propietaris de Moventis, durant l’entrega d’una insígnia a la Sra. Maria Rosa Escursell, mare dels propietaris, pel seu centenari.
Òbviament, no tenim res a dir que un dels màxims responsables de mobilitat de l’AMB es faci fotos amb una centenària de la seva ciutat, tot al contrari, però trobem massa simptomàtic, a més d’una manca de sensibilitat vers els treballadors de Moventis, que, tal com està la situació, se la faci amb els propietaris d’aquesta empresa, i que, a sobre, la publiqui amb molta rialla a la web de l’ajuntament. Cal ser ànima de càntir per no adonar-se del lamentable exemple. I, a més a més, ara ens assabentem que Marfina Bus, empresa subsidiària de Moventis, és l’única empresa que ha optat per gestionar el transport públic de la mateixa Cerdanyola, segons ho certifica la secretaria de l’AMB, Mireia Grau Sadurní. Estrany, si més no, tenint en compte la quantitat d’empreses que hi ha en el sector. Ens preguntem per què cap d’elles ha presentat una oferta. Potser han arribat a la conclusió que no val la pena, donat l’historial de la “relació” entre l’AMB i Moventis.

Nosaltres, tot i que no creiem massa en les coincidències, sabem que sempre hi cap la possibilitat que existeixi alguna; però en aquest cas no parlem d’una, ni de dos, ni de tres… sinó de totes les imaginables. I les que no ho són, sobrades per obrir una investigació en profunditat. No s’ha de ser gaire despert per entendre que algú surt guanyant de tot plegat. No sabem qui ni quant, però del que estem segurs és que els ciutadans i els treballadors, no només no hi treuen res de positiu sinó que surten perjudicats. És a dir, són els que paguen.