El representant de FIC al darrer ple municipal va denunciar l’actitud de l’oposició en l’elecció del Consell Executiu dels mitjans públics

Recentment hem pogut conèixer que el Consell d’Administració de La Farga Gemsa va donar el vist i plau —és a dir, va informar favorablement—, en la seva darrera reunió del passat 29 de setembre, la proposta de Contracte-Programa dels Serveis de Comunicació Municipals 2027-2028, que havia estat prèviament aprovada pel Consell Executiu dels Mitjans el passat 14 de setembre. Com es conegut, La Farga Gemsa és l’empresa municipal encarregada de la gestió dels mitjans de comunicació locals i la que té la darrere paraula abans de l’aprovació del document per part del ple municipal, previ informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

El que resulta mes significatiu és que ni en el Reglament de funcionament dels mitjans, ni en el Contracte-Programa, ni en les atribucions del Consell d’Administració de La Farga, s’estableix que el Consell Assessor i Consultiu s’hagi de pronunciar sobre el document —l’esmentat Contracte-Programa— que ha de regir l’exercici de les funcions informatives i el seu control social. Alguns dels membres d’aquest Consell Consultiu han mostrat la seva sorpresa pel fet que l’essència del funcionament dels mitjans públics no sigui ni tan sols motiu de debat i coneixement per l’organisme que, per definició, garanteix la participació de les entitats socials i de professionals reconeguts en l’àmbit de la informació pública. Per dir-ho ras i pla: el reglament, les atribucions de l’empresa municipal i el Contracte-Programa passen per damunt de l’únic instrument on estan representades les entitats socials de la ciutat a través del Consell de Ciutat. El Consell Assessor dels mitjans és, doncs, un instrument retòric que no té autèntiques prerrogatives a l’hora de determinar com funcionen els mitjans públics.

Però la qüestió és encara més greu perquè, si bé no té atribucions en el funcionament quotidià dels mitjans que s’estableix en el Contracte-Programa, en canvi les té totes per determinar qui s’ha de fer càrrec de la direcció, perquè en aquest punt sí que el reglament li adjudica un paper clau. D’on es dedueix, en definitiva, que hi ha una clara incoherència en el reglament, en el que es fixen les responsabilitats del Consell d’Administració de La Farga i en el que especifica el Contracte-Programa. I que semblaria el més lògic que el Consell Assessor s’hagués reunit abans que el Consell d’Administració, hagués debatut sobre el Contracte-Programa i s’hagués pronunciat al respecte.

En aquesta mateixa línia va anar la intervenció del representant de la Junta del Foment de la Informació Crítica en el darrer ple municipal, on es denunciava la incongruència de l’aprovació del Contracte-Programa, un document de 67 pàgines, en només tres sessions, amb el vot en contra del representant dels Comuns, l’abstenció de ERC, Vox i PP i el vot favorable de PSC, i amb 23 esmenes presentades al document final, de les quals només es van acceptar 9.

Com explicava el representant de FIC: “la composició de l’organisme —el Consell Executiu— que ha aprovat el Contracte-Programa ja partia d’un acord que a tots, govern i oposició, ja els venia bé (excepte a Vox, que va votar en contra). No s’ha d’oblidar que es va elegir el Consell Executiu acceptant el veto al representant de L’Estaca, assumit per tota l’oposició i, per tant, el previsible resultat ja es podia donar per descomptat”. Com així ha estat.

Un dels aspectes més importants que té a veure amb el Contracte-Programa que està pendent de ratificació al ple municipal, està relacionat amb la reobertura de Ràdio l’Hospitalet. El representant de FIC al ple de setembre ho va explicar amb aquestes paraules: “Què passarà a partir d’ara? Doncs que el tràmit del Contracte-Programa ja s’ha fet i tot seguirà exactament igual que fins ara. Seguirem sense ràdio o amb una ràdio que no és la que la ciutat necessita, amb una televisió que vol donar una imatge professional i de neutralitat però que discrimina subtilment per no posar al poder contra les cordes i amb un butlletí municipal de difusió massiva que intenta donar la imatge d’una revista mensual objectiva quan, sense dissimul, sol fer propaganda descaradament del que fa el govern local. De tot això se’n queixen, cada cop que tenen oportunitat, amb més o menys energia, tots els grups de l’oposició. Tots, excepte un però, es van prestar al parany governamental i el resultat ha estat, una vegada més, el que el govern Quirós desitjava.”

I va acabar dient: “El Contracte-Programa vindrà al ple abans que s’acabi l’any. A la responsabilitat de les presses a aprovar el document, rebutjant el 60% de les esmenes presentades, hauran d’afegir el seu vot final. I ja no tindran excuses afirmant que tot això ho van fer al seu moment per la plantilla, perquè entre les esmenes de Comuns, que van ser rebutjades, n’hi havia una que afavoria directament l’estructura jeràrquica dels professionals i que redundava en els seus drets laborals i salarials. Aquesta excusa ja no els servirà. Així que tenen unes quantes setmanes per buscar-se’n una altra i deixar que la informació pública de la ciutat segueixi en mans del govern i no de qui la paga: la ciutadania”

.S’adjunta el text íntegre de la intervenció en la llengua en què va ser feta

Bona part de les queixes se centren en la no execució del dipòsit subterrani d’aigües pluvials de Les Planes, aprovat fa més d’un any

Gairebé 200 litres per metre quadrat en un parell d’hores, més de 200 trucades al 112, una evacuació en un servei públic amb intervenció de Protecció Civil i Bombers, desenes de talls en carrers principals i ponts de la ciutat, fortes restriccions en els transports públics, tancament d’equipaments i suspensió d’un gran nombre d’activitats i concentracions, entre elles la que havia de protagonitzar la ciutadania de Barcelona en solidaritat amb els desnonaments a l’Hospitalet, van ser el resultat de la gran tromba d’aigua caiguda ahir a l’Hospitalet i tota l’àrea metropolitana de Barcelona i les comarques del sud, anunciada amb l’habitual antelació.

No era una cosa sorprenent malgrat les dimensions del que es va produir, ni tampoc era la primera vegada que això podia passar ni, amb tota seguretat, serà la última. La gran notícia: que malgrat les molèsties i els danys no s’han produït desgràcies personals. Però tota la resta són pèssimes notícies. La principal, que això forma part de la crisi climàtica que els poderosos de tots els Estats no volen afrontar, i les secundàries que, com en el cas de l’habitatge, els que més tenen a perdre son els de sempre: la ciutadania, especialment la resident en zones densificades i maltractades per l’acció humana.

Si a la crisi global hi afegim l’absència de capacitat de gestió concreta, la calamitat està servida. Aquest dissabte va ser extraordinari, però dimarts passat també va ploure una estona llarga i els danys que es van produir a Merca2 de Bellvitge —i a altres mercats municipals— eren l’evidència d’això que diem. Els casos del mercat de Bellvitge, o el de Collblanc, per exemple, clamen al cel perquè es tracta de problemes que han estat denunciats extensament per paradistes i veïns desenes de vegades sense que s’hagin aplicat solucions. Una cosa semblant al que passa quan cauen només quatre gotes a llocs concrets de la ciutat, com el Pont de Santa Eulàlia, el del Carrilet al mateix barri, el de Narcís Monturiol, el de Josep Tarradellas, o algunes confluències endèmiques de carrers com Prat de la Riba amb Rodés, Pau Casals, avinguda Fabregada o Passatge Milans amb Cobalt on es troba el CUAP Pura Fernández que aquest cop es va tenir que evacuar, però que amb quatre gotes de caiguin, sempre presenta un aspecte desolador amb els carrers que el circumden totalment negats.

Ja no cal parlar del que és també habitual a les biblioteques de la ciutat, amb goteres des de fa anys, o als Poliesportius en les mateixes o pitjors condicions que els mercats. (El Poliesportiu de Les Planes queda negat sovint per aigües fecals i s’ha de tancar). Les pluges de dissabte van ser intenses, però les de dimarts van ser més normals i els danys en totes dues jornades van ser nombrosos. No es tracta, per tant, d’una excepcionalitat, sinó del que passa a la ciutat quan cau aigua a la Tardor perquè, com expliquen els portaveus dels grups municipals d’oposició, el problema és que no hi ha inversió en la neteja i millora de les infraestructures de drenatge, ni s’ha fet una revisió exhaustiva dels col·lectors, en un municipi que té gairebé la meitat del seu terme municipal per sota dels 10 metres d’altitud i alguns barris absolutament inundables per sota dels 5 metres d’altitud. Un d’ells, el barri de Bellvitge, on es vol tirar endavant el projecte del Biopol Gran Via, sobre el qual no hi ha acord ni tan sols entre els grups municipals de l’oposició, perquè uns s’hi oposen i el denuncien, i a altres ja els sembla bé, perquè el consideren una oportunitat. Una oportunitat que la geografia, el clima i el temps a venir, poden convertir en una catàstrofe de considerables dimensions.

En declaracions a L’Estaca, el portaveu d’ERC, Jaume Graells ha afirmat que “la ciutat no està prou preparada i encara tenim moltes obres i actuacions pendents. I precisament allà on ja sabem que hi ha més risc, especialment als barris de la zona sud, cal actuar amb més determinació. Són zones on fa temps que sabem que hi ha problemes d’inundabilitat i on són necessàries infraestructures hidràuliques més potents, com sistemes de laminació, pous de retenció i altres mecanismes per retenir i evacuar l’aigua. Al parc de les Planes, per exemple, hi ha actuacions que fa temps que reclamem i que encara estan pendents.”

També la portaveu del grup Popular, Sonia Esplugas ha recordat que “hi ha una sèrie d’inversions que s’han aprovat al ple municipal però que no s’executen i són evidents desprès greus problemes en el manteniment que col·lapsa el sistema de drenatge del municipi per apatia, negligència i el descontrol a l’hora de gestionar”. I en aquest punt coincideix amb Graells quan afegeix que “també caldrà revisar el manteniment de la xarxa de clavegueram. Veïns i tècnics ens han traslladat que hi ha punts on el manteniment i la neteja de les clavegueres no són els adequats. És una qüestió que s’haurà de comprovar i analitzar, però que no podem ignorar, perquè una xarxa de drenatge ben mantinguda és essencial davant d’episodis de pluja intensa.”

Manuel Domínguez de Comuns també ha estat taxatiu al respecte: “hi ha zones a la ciutat que sempre pateixen els problemes dels aiguats i una cosa que fa un any que es va aprovar en un ple municipal com era fer el dipòsit subterrani municipal de les Planes, ni tan sols s’ha posat en marxa. Es tracta d’una necessitat imperiosa per la ciutat —i en aquest sentit caldria re-naturalitzar-la tan com es pugui— perquè la crisi climàtica va a més i, en aquest sentit, val la pena recordar que Comuns va reclamar un pla compartit amb perspectiva ciutadana sobre el Canvi Climàtic que va ser votat en contra per PSC i Vox”.

Sobre la re-naturalització també va parlar Graells: “hem de revisar com ha evolucionat urbanísticament la ciutat. En alguns punts s’han fet noves construccions i més superfície de ciment, i això significa més aigua que s’ha de canalitzar i menys capacitat del terreny per absorbir-la. Cal analitzar si determinades actuacions urbanístiques han pogut agreujar els problemes en punts concrets. I, en general, l’Hospitalet té massa ciment. Necessitem més superfície permeable, més parcs i més espais verds que ajudin a retenir i drenar l’aigua.” I ha afegit: “davant d’episodis de pluja cada vegada més extrems, no podem continuar augmentant la superfície de ciment sense reforçar alhora les infraestructures hidràuliques, mantenir adequadament el clavegueram i augmentar els espais verds.”

També el portaveu de Vox, Francisco González, coincideix en alguns d’aquests aspectes: “Falta inversió. Calen més dipòsits pluvials. A més s’ha de reforçar la neteja i el manteniment del clavegueram…”

També algunes entitats, com l’Associació de Veïns del Parc de les Planes s’ha pronunciat al respecte. Segons el seu president, Celestino Raya :“l’Hospitalet se inunda porque el equipo Quirós no es capaz de cumplir lo que él mismo proyecta. Hace muchos años que hay un proyecto con dinero presupuestado para hacer un gran depósito de laminación y almacenamiento de aguas de lluvia subterráneo en el parc de Les Planes para retener las lluvias como las de ayer y así impedir las inundaciones en los barrios de más al sur. Este proyecto existe y también existía dinero para su construcción y no han sido capaces de construirlo. Este es el equipo Quirós. ¿Por qué se inunda la zona baja de hospitalet ? La respuesta es muy sencilla: no han construido el depósito de laminación y almacenamiento del parc de Les Planes y no limpian ni mantienen los sistemas de colectores y eso es responsabilidad del gobierno municipal”.

Vecinos y oposición lamentan que el Ayuntamiento no adquiriera el edificio, que tenía 70 años de historia, para destinarlo a un equipamiento público

Durante el mes de agosto ha sido demolido uno de los edificios más significativos de La Torrassa, con 70 años de historia: la antigua Academia Cultura, situada en la calle del Dr. Martí i Julià y que durante décadas albergó un centro educativo por el que pasaron centenares de alumnos. El inmueble, que hasta hace poco era propiedad del Arzobispado de Barcelona, ha desaparecido finalmente del paisaje del barrio después de que el Ayuntamiento de l’Hospitalet concediera la correspondiente licencia de obras para su derribo.

Tras el cierre definitivo de la Academia Cultura en 2022, los alumnos pasaron a formar parte de la red pública y fueron escolarizados provisionalmente en unos barracones que habían dejado libres los alumnos del Institut Escola Maria Miret. Meses después, el Arzobispado, propietario del edificio, lo puso a la venta por una cantidad que, según diversas informaciones, podría situarse alrededor de un millón y medio de euros.

Ya entonces, vecinos y partidos de la oposición reclamaron al gobierno municipal que adquiriera el inmueble y lo destinara a un equipamiento público, especialmente de carácter educativo, en un barrio que arrastra una importante falta de espacios para servicios públicos.

Aunque todavía no se ha concretado públicamente qué se construirá en el solar, han aparecido anuncios en los que se promociona el espacio para la construcción de un hotel o un aparthotel. Esta posibilidad, sin embargo, no ha sido confirmada oficialmente. Consultado de nuevo el gabinete de prensa del Ayuntamiento sobre el futuro del solar, no ha ofrecido ninguna respuesta, lo que confirma la repetida inutilidad de ese departamento y la falta de profesionalidad de quienes lo dirigen.

Este era precisamente uno de los temores expresados cuando se produjo el cierre definitivo del centro: que el espacio pudiera acabar destinado a usos residenciales o turísticos, en un contexto en el que el debate sobre la proliferación de viviendas de uso turístico afecta especialmente a los barrios de Collblanc y La Torrassa.

 

El precedente del conflicto de la Academia Cultura

Como ya hemos publicado en más de una ocasión, el conflicto de la Academia Cultura se inició en 2021, cuando los responsables del centro anunciaron, en el mes de marzo, su intención de cerrar la escuela a finales de agosto. Entre las razones expuestas se encontraban el estado del edificio y las deudas existentes con el Arzobispado, propietario de los locales.

Padres y profesores lograron entonces que la Academia Cultura pudiera continuar un curso más en funcionamiento gracias a un acuerdo entre el Ayuntamiento, el Departamento de Educación de la Generalitat, la titularidad del centro y el Arzobispado.

El acuerdo permitió mantener la actividad durante el curso 2021-2022 y contemplaba iniciar durante ese periodo los trámites para estudiar la incorporación del centro a la red pública.

La Generalitat había asumido inicialmente el cierre del centro y dictó la resolución EDU/866/2021, aceptando la decisión de la dirección de la Academia Cultura. Aquella situación implicaba el traslado de unos 350 alumnos a otros centros educativos, algunos de ellos alejados de sus domicilios, y dejaba sin trabajo a alrededor de 40 profesores.

La movilización de las familias y del profesorado, junto con la intervención de los sindicatos y de diferentes grupos políticos, permitió prolongar un año la actividad del centro. Finalmente, los alumnos y profesores se integraron en la red pública y ocuparon unos barracones donde, con anterioridad, había estado el alumnado del Institut/Escola Maria Miret.

 

Más de medio siglo de historia

Para muchos vecinos, la desaparición física del edificio supone también la pérdida de un elemento vinculado a la memoria colectiva del barrio. La Academia Cultura llevaba más de medio siglo formando parte de la vida de La Torrassa y por sus aulas pasaron centenares de alumnos.

«Es muy lamentable que el Arzobispado, que recibió el edificio de la Academia Cultura a través de una donación de los anteriores propietarios, ahora lo ponga a la venta por más de un millón de euros», señalaba un vecino que ha seguido durante años la situación del centro.

La demolición de la Academia Cultura deja ahora un solar vacío en uno de los barrios con mayor densidad de población de l’Hospitalet. Mientras, el gobierno Quirós no concreta públicamente cuál será su futuro y vecinos y oposición mantienen abierto el debate sobre si este espacio podría haber tenido un uso público y educativo, o cualquier otra utilidad pública de la que tan necesitado está el distrito. Una vez más el gobierno local ha desaprovechado la oportunidad de comprar para el barrio otro edificio histórico.

El ple extraordinari de dimarts vinent preveu destinar part del romanent de l’any passat per aquesta adquisició

S’ha rebut, amb certa sorpresa, l’anunci per part del govern local de l’adquisició de 148 habitatges als barris del nord de la ciutat per un import total de 27 milions d’euros, amb l’objectiu d’incrementar el parc públic d’habitatges i evitar que puguin ser adquirits per un dels típics fons d’inversió. Es tractaria de cinc edificis a la zona del Samontà, propietat d’una immobiliària familiar segons l’Ajuntament, que ha mantingut els habitatges en lloguer i que ara es vol despendre d’ells per vendre’ls a un fons especulatiu. Amb bon criteri, l’equip Quirós ha anunciat que exercirà el dret de tanteig contemplat a la Llei 11/2025, per tal de comprar els cinc edificis i subrogar tots els contractes de lloguer existents a dia d’avui, fins i tot els de renda antiga, sense canviar cap dret que ara posseeixin els llogaters.

La inversió es faria gràcies als romanents de l’any passat que caldria aprovar en un ple extraordinari convocat pel proper dimarts al migdia. Segons ha explicat el govern en una nota oficial, es tracta de cinc edificis d’entre 50 i 71 metres quadrats, amb ascensor, que es convertirien en habitatges de protecció oficial i que s’integrarien en el parc municipal d’habitatge públic sense cap possibilitat de passar al mercat lliure. Si els pisos quedessin lliures per part dels actuals arrendataris, els immobles s’incorporarien al llistat d’oferta pública i podrien ser adjudicats a través del registre municipal de sol·licitants.

Si l’adquisició s’aprova dimarts vinent, s’obriria un període d’exposició pública i paral·lelament l’inici d’una licitació de taxació independent per tal de garantir que l’oferta s’ajusta als preus actuals de mercat. Pel que ha transcendit fins ara, la gestió dels habitatges no dependrà directament de l’Ajuntament sinó que es faria mitjançant un sistema de contractació externa que es faria càrrec de la gestió immobiliària, el contacte amb els inquilins i el manteniment dels edificis. Alhora, l’Ajuntament ha explicat que posaria en marxa els tràmits oficials perquè l’empresa pública La Farga GEMSA articuli una línia de treball vinculada a la gestió immobiliària per tal de garantir les funcions corresponents a una empresa pública dedicada a l’habitatge.

Arran de la notícia s’han obert tota una colla d’interrogants. El primer té justament a veure amb aquest últim apartat perquè l’Ajuntament és titular en l’actualitat d’uns 200-250 habitatges de la Borsa de Mediació del Lloguer Social que, pel que es va conèixer en un ple municipal, es gestionen amb molta negligència i sense cap capacitat de garantir les seves funcions socials. La incorporació de 148 habitatges nous, malgrat que el mecanisme de gestió sigui diferent, si no es canvien els criteris de gestió municipal immobiliària, posa sobre la taula més dubtes que no pas claredat. No en va, la proposta de compra incorpora la necessitat de contractar la gestió immobiliària fora de l’Ajuntament i posar en marxa una empresa municipal d’habitatge que acabi tenint cura del parc municipal, però especialment de la seva gestió. L’equip Quirós es veu capaç d’invertir —que no és poca cosa i que suposa un canvi notable i esperançador— però no es veu, ara per ara, capaç de gestionar el parc adquirit.

Un altre interrogant a tenir en compte és tot el tràmit de tanteig i retracte perquè la titular del dret és la Generalitat i fins que no es faci oficial la transmissió dels bens immobiliaris, l’Ajuntament no tindrà la possibilitat real d’exercir-lo. I això pot endarrerir tot el procés.

Tampoc hi ha claredat absoluta sobre de què va la transmissió, perquè només se sap que es tracta de cinc blocs de pisos (148 habitatges en cinc edificis suposa una mitjana de 30 habitatges per bloc) propietat, es diu, d’una immobiliària familiar _—que ha de ser una empresa immobiliària de pes, en realitat— que es vol desprendre d’un actiu important per un preu que se situa en un promig de 182.000 euros per habitatge (amb notables diferències perquè hi ha pisos minúsculs i uns altres una mica més grans). Hi haurà una taxació independent, però aquesta taxació podria posar sobre la taula que la immobiliària vol vendre a preus de mercat, quan qualsevol fons d’inversió compraria a la baixa. Per tant, vendre a l’Ajuntament li podria suposar a la venedora més negoci que no pas vendre a un fons voltor.

L’altre aspecte que enfosqueix la transacció té a veure amb el calendari fixat per la compra: dos o tres edificis aquest mateix any i els altres el 2027. Quines son les raons que aconsellarien aquest traspàs a terminis?

En darrera instància que l’Ajuntament de l’Hospitalet compri, inverteixi, ja és una extraordinària novetat. Fins ara s’ha dedicat exclusivament a requalificar àrees senceres perquè facin negoci els promotors i les immobiliàries i ha deixat de comprar sol públic, immobles, instal·lacions de serveis útils per ubicar equipaments, que haguessin resultat imprescindibles per una ciutat estructurada. Estem recordant l’edifici del cinema Ramblas o del cinema Oliveres, per exemple. Terrenys urbanitzables com els de la Rambla Marina on han deixat construir enormes blocs de pisos, antigues fàbriques a Santa Eulàlia que avui son concentracions de blocs o l’últim exemple de la fàbrica Vanguard. Que l’Ajuntament compri, inverteixi superàvits o amplïi un capítol d’inversions que porta anys sense executar, és el que li convindria a aquesta ciutat. I no només en temps pre-electoral.

L’oposició critica que la compareixença sobre seguretat s’hagi fet sense convocar la Junta Local de Seguretat

La compareixença conjunta de l’alcalde de l’Hospitalet, David Quirós, i la consellera d’Interior, Núria Parlón, per presentar l’evolució de la seguretat a la ciutat ha provocat les crítiques dels principals grups d’oposició. Tant ERC+EUiA com el Partit Popular qüestionen el missatge de millora traslladat pel Govern municipal i la Generalitat i reclamen més transparència sobre les dades.

Segons la consellera d’Interior, entre els mesos d’abril i agost, període en què s’ha dut a terme el pla policial Bastió contra la criminalitat i la reincidència, els fets delictius han disminuït un 16,24% respecte del mateix període de l’any anterior.

Els delictes que més han disminuït són els robatoris amb força, amb una reducció del 20,53%; els robatoris a l’interior de vehicles, que han baixat un 43,1%, i els furts, amb un descens del 18,31%.

Parlón també ha anunciat que el Pla Bastió tindrà continuïtat i ha valorat positivament el treball de coordinació entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana.

ERC+EUiA reclama dades i la convocatòria de la Junta Local de Seguretat

Mentre tant, el portaveu d’ERC+EUiA i cap de l’oposició, Jaume Graells, ha criticat que la roda de premsa s’hagi celebrat sense convocar prèviament la Junta Local de Seguretat ampliada, ni informar els grups municipals de l’oposició. Al seu parer, les dades s’haurien d’haver presentat en aquest òrgan perquè poguessin ser conegudes, contrastades i analitzades per totes les formacions polítiques.

Els republicans recorden que l’última Junta Local de Seguretat que va analitzar les dades corresponents a l’any 2025 va constatar un increment dels delictes a l’Hospitalet i sostenen que la percepció d’inseguretat entre la ciutadania continua sent elevada. En aquest sentit, també assenyalen l’evolució de l’índex de victimització i les queixes que, segons afirmen, els veïns i veïnes traslladen habitualment als plens municipals.

Graells considera que la seguretat “no es pot convertir en una operació de propaganda política” i reclama que les dades completes es posin a disposició de tots els grups municipals. ERC+EUiA també demana la convocatòria urgent d’una Junta Local de Seguretat ampliada per analitzar l’evolució dels delictes, el nivell de victimització i la percepció de seguretat als diferents barris.

El PP qüestiona les xifres de millora

Per la seva banda, la portaveu del Partit Popular a l’Ajuntament, Sonia Esplugas, també ha qüestionat el missatge de millora de la seguretat traslladat durant la compareixença. Esplugas ha qualificat de “surrealista” parlar d’una millora de la seguretat i ha citat dades del Ministeri de l’Interior segons les quals les agressions sexuals amb penetració haurien augmentat un 4,4%, els homicidis dolosos i assassinats en grau de temptativa un 18,2% i els assassinats consumats un 100%.

Un dels principals anuncis de la visita de la consellera Parlón a L’Hospitalet ha estat el projecte de construcció d’una nova comissaria dels Mossos d’Esquadra a la ciutat, previsiblement a la zona de la Gran Via. Sonia Esplugas ha manifestat que aquest anunci evidencia les deficiències que, al seu parer, existeixen a les actuals instal·lacions, entre les quals ha citat les dificultats que alguns ciutadans trobarien per obtenir cita i formalitzar denúncies.

Un altre dels retrets del PP es refereix al conveni de col·laboració entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana. Esplugas recorda que el seu grup va presentar l’octubre de 2025 una proposta al Ple per renovar el conveni marc de col·laboració i coordinació entre els dos cossos i afirma que, malgrat que la proposta es va aprovar, no s’hauria avançat en la seva execució.

Per aquest motiu, qüestiona que ara s’anunciï l’inici del procés de renovació quan falten pocs mesos per a les eleccions municipals i considera que es tracta d’un anunci que arriba amb retard.

La portaveu popular també ha criticat que els operatius policials actualment desplegats a la ciutat siguin presentats com un motiu d’autocomplaença. Segons Esplugas, aquestes actuacions formen part de les obligacions ordinàries de qualsevol govern per garantir la seguretat i considera que s’han d’avaluar en funció dels seus resultats.

Crítiques a l’absència de l’oposició

Tant ERC+EUiA com el PP coincideixen també a qüestionar que els grups municipals de l’oposició no fossin informats de la visita de la consellera ni participessin en la presentació de les dades.

Per a ERC+EUiA, l’absència de la Junta Local de Seguretat impedeix un debat polític i tècnic sobre les xifres presentades. El PP, per la seva banda, considera que la visita institucional s’ha fet “d’esquena” als grups municipals.

Les dues formacions reclamen, amb arguments diferents, que la situació de seguretat de l’Hospitalet s’abordi amb dades completes i mitjançant els òrgans municipals corresponents. Alhora, qüestionen que una compareixença institucional pugui servir per oferir una imatge de normalitat que, segons sostenen, no coincideix amb la percepció que traslladen determinats sectors de la ciutadania.

Diners que provenen de saturar la Remunta serviran per embellir la proposta del Plà del Samontà

Resulta evident que els expedients que el plenari municipal tomba per acord dels 14 regidors de l’oposició municipal, el govern els aplica per una altra banda amb el suport, en aquest cas de la Generalitat de Catalunya que va autoritzar, en la seva reunió del Consell Executiu de dimarts, que el romanent de tresoreria dels 14 milions que provenien de la comercialització de les parcel·les públiques d’una part de l’antic complex de la Remunta, es puguin dedicar ara al projecte d’embelliment de rostre del Samontà.

En el ple de juny, l’oposició va rebutjar posar en mans del Consorci per la Reforma de la Granvia i del Samontà, 21 milions d’euros del pressupost municipal per posar en marxa cinc projectes dels quals quatre son vells coneguts de la ciutadania que els ha escoltat en reiterades ocasions des de juny del 2024 i un cinquè del que no se sabia res fins ara: els treballs de planificació urbana-Masterplan del Samontà, que sona magnífic però que no s’acaba d’albirar de què es tracta.

Semblaria que aquests 14 milions del superàvit del 2025 que ara es faran servir perquè el Consorci tingui recursos i pugui edulcorar projectes vistosos de cara a les properes eleccions, han caigut del cel i és tot el contrari. Es podrà urbanitzar la cornisa de l’Avinguda Catalunya, l’entorn de la fàbrica SAS a La Torrassa, l’espai —li diuen Hub per que soni fantàstic— de l’entorn de l’estació del metro de Pubilla i enllestir la part del parc de La Torrassa que s’havia abandonat, perquè una part considerable del que havia estat la caserna de la Remunta i els terrenys adjacents s’han convertit hores d’ara en un rusc de centenars d’habitatges nous, amb una operació que van batejar com a Àrea Residencial Estratègica, que vol dir posar a disposició de promotors privats una infinitat de metres quadrats de nous habitatges, una part a preu taxat i una altra a altíssims preus de mercat. Parcel·les públiques que podrien haver-se dedicat a zona verda en un espai d’altíssima densitat urbana, es convertiran ara en el combustible necessari per arreglar la cornisa de l’Avda Catalunya i unes quantes operacions estètiques més. Que son necessàries, que es podrien haver finançat amb un capítol d’inversions que mai s’executa i pel qual mai hi ha recursos suficients i que ara, a quatre dies de les eleccions s’enllestiran, no per esponjar el Samontà, sinó per acabar o rehabilitar espais que porten anys reclamant atenció i recursos.

Però és que, a més, pel que sembla, el Masterplan s’haurà d’implicar en la política d’habitatge social del Samontà, de manera que no queda clara la intervenció o no en el projecte dels 800 nous habitatges de la zona de Can Rigalt, perquè 400 d’aquests nous habitatges que ja es consideren inevitables hauran de ser de protecció oficial. Només se sap que el Consorci, segons va fer públic la Generalitat, farà servir part d’aquets 14 milions per finançar treballs i assistències tècniques implicats en la planificació urbana del Masterplan. Ja només faltaria que el que es va aconseguir amb la venda d’espai lliure en el complex de la Remunta, es fes servir també per treballs d’assistència tècnica de la nova urbanització del complex de Can Rigalt.

L’altra aspecte de l’operació té a veure amb la vulneració de l’esperit que dimana del màxim organisme de govern municipal com és el ple. Si el ple aprova els expedients que el govern municipal planteja —cosa que passa gairebé sempre pel regne de taifes que és l’oposició municipal—, oli en un llum. Però en l’improbable cas que el govern perdi alguna votació, el resultat és el mateix. Es fa esperar una mica més però molt aviat es troben noves vies o mecanismes de pressió per mantenir els únics criteris que tenen viabilitat, que son els del govern minoritari de Quirós.

Ja va passar amb el pressupost general que no es va aprovar al ple però es va poder aprovar després, per un recurs legal, un parell de mesos més tard. Feta la llei, feta la trampa. És a dir, si guanyes les votacions fantàstic! Si les perds, tant se val… es fa el que vol el govern. En aquests casos, sempre guanya l’equip Quirós.

Nombroses mesures restrictives que evidencien que al govern local li molesta la participació dels veïns

Novament, desenes de veïns amb pancartes individuals van assistir dimecres passat a la sala de plens per mostrar la seva protesta pública davant el Consistori. Per cert, que molts dels presents van mostrar a L’Estaca el seu malestar i la seva estupefacció per haver de buidar les butxaques a l’entrada per poder accedir quan, que s’hagi fet públic, no es recorda un sol incident violent per part dels assistents als plens municipals. És un símptoma més, que l’equip Quirós hauria de considerar, de l’evidència que al govern local li molesta la presència de veïns —en cada ple hi ha més assistència i no precisament per donar suport a les mesures de govern, sinó més aviat el contrari—, a l’igual que li molesta la participació —s’imposen mesures restrictives perquè les entitats demanin la paraula— i fins i tot les intervencions dels polítics —hi ha un reglament restrictiu que limita el temps i que fa que sovint els regidors es quedin a mitges perquè se’ls desconnecta el micro— o s’han articulat alternatives per obstaculitzar la presència de veïns a les sessions públiques —hi ha plens en horari de matí i es restringeix l’assistència física quan estan plenes les cadires i no es deixa accedir a la sala als veïns concentrats—.

Totes aquestes mesures restrictives, denunciades múltiples vegades per la ciutadania, les entitats i l’oposició municipal, i que formen part de l’escassa sensibilitat del govern local des de fa dècades, es van posar de manifest d’una manera molt eloqüent quan es van aprovar les obres de remodelació de la sala de plens —fa ja uns quants mandats en temps de Núria Marín— que va disminuir a menys de la meitat les cadires que hi havia i va ampliar l’espai, aleshores tan suficient com ara, del Consistori.

Aquesta voluntat restrictiva del govern local, que l’oposició hauria d’atacar en cada Junta de Portaveus, com a mínim, no impedeix que en cada sessió hi hagi desenes de veïns que protestin i que molts es quedin al carrer per impediment dels serveis de seguretat. En aquesta ocasió va haver veïns de la recent creada Associació de Veïns del Parc de Les Planes i veïns de la Porta Nord de Collblanc a tocar dels descampats actuals de Can Rigalt i que amenacen amb cobrir-se de nous blocs, com està previst a altres espais del municipi més saturat d’Europa.

Sobre aquest punt de la Porta Nord va haver una moció d’ERC-EUiA que explicava les queixes del veïnat per l’acumulació de problemes de sorolls, brutícia i delinqüència que es registra a la plaça interblocs d’aquesta promoció. Malgrat que la plaça està en un espai de propietat privada, és un lloc de pas molt freqüentat pel veïnat i també per aquells col·lectius que fan festes, botellots i activitats privades que molesten al conjunt dels residents. És un espai ple de brutícia per aquestes causes que, com no és un espai públic, no té cap sistema planificat de neteja. Aquests enormes edificis de la Porta Nord estan també a quatre passes de la zona de Can Rigalt i per això, d’aquesta moció i dels seus resultats, vam parlar a la informació de L’Estaca del passat divendres.

L’altre col·lectiu de veïns que va mostrar les seves pancartes era el del Parc de Les Planes. El problema d’aquests veïns, a banda i banda dels barris de Can Serra i de La Florida, s’ha convertit en endèmic. Aquesta plaga no és exclusiva d’aquest Parc. Passa a la Porta Nord, a la plaça de la Solidaritat, al Parc de Les Planes i a altres zones on la ciutadania ha trobat l’espai necessari per convocar activitats privades per manca total de zones verdes en condicions i suficientment aïllades per tal que no perjudiquin al conjunt dels residents o llocs de consums prohibits on saben, per l’experiència que no vindrà cap policia a interrogar-los.

Aquest és justament el problema que denuncia la ciutadania: que hi ha molèsties permanents, que deixen els espais de concentració impracticables i que no hi ha cap autoritat que faci complir les ordenances, que impedeixi que s’acumuli la brutícia o que vigili que no es produeixin incidents d’incivisme o directament de delinqüència.

El cas del Parc de Les Planes és l’exemple palmari de la impunitat a l’Hospitalet. La bústia de la redacció de L’Estaca s’omple vàries vegades a la setmana de fotografies, de vídeos i de queixes dels veïns de la zona que evidencien el seu malestar. Malgrat les queixes constants i les trucades permanents als serveis de vigilància i emergència, no hi ha manera que es resolgui el problema. Una de les reclamacions més acusades hores d’ara és que, com a mínim, els veïns puguin tenir línia directa amb la Guàrdia Urbana de la ciutat i que aquesta respongui amb celeritat a la queixa veïnal.

Abans hi havia un telèfon d’atenció directa —la veritat és que tampoc servia de gaire— que es va eliminar per passar les atencions ciutadanes d’emergències al 112. L’experiència és que això funciona per emergències genèriques però gens ni mica per queixes veïnals d’intervenció ràpida. D’aquí que els veïns vinguin reclamant de fa setmanes la recuperació d’un telèfon directa amb la GU i una atenció ràpida sobre la queixa. És tan aclaparadora la sensació de negligència de les autoritats i tan la sensació d’impunitat dels que ocupen el parc, que serà molt fàcil que es produeixin aldarulls tan aviat salti una espurna. Aleshores ja serà tard per lamentar-se.

ERC va reclamar un Pacte de Ciutat com a última possibilitat de mostrar l’oposició a un projecte que preveu 800 nous habitatges a la zona més saturada d’Europa

Per primer cop, el ple municipal que es va celebrar el matí d’aquest dimecres, va servir per evidenciar les posicions dels grups municipals al voltant del projecte del PDU del Nou Clínic al que tanta publicitat s’ha donat en les darreres setmanes i sobre el qual, tret d’algunes notes de premsa o declaracions parcials, no es coneixia un pronunciament global. Es va fer, a través de dues mocions presentades pels grups municipals del PP i d’ERC que, més enllà de l’interès de la seva aprovació, tenint en compte que s’aproven moltes mocions que desprès no s’apliquen, resultava molt interessant perquè, en part, determina el que pensa aquesta ciutat sobre un projecte que s’ha venut com una meravella pels tres municipis afectats.

És possible que el PDU Nou Clínic sigui molt favorable per Barcelona —caldria entrar a fons amb el que acaba significant la pèrdua d’espai esportiu públic al nord de la ciutat—, potser ho és també per Esplugues, que guanya una Facultat de Farmàcia i un enllaç amb transport públic fins al centre del municipi, però del que no hi ha dubtes és que suposa un enorme perjudici per l’Hospitalet. Més enllà d’alguns aspectes que podrien resultar positius de cara a un futur remot, el gran handicap és la determinació de 800 habitatges nous, en el districte més densificat d’Europa. Com serà d’aclaparador el projecte per aquesta ciutat, que forces tan diverses com Comuns, ERC, PP i Vox van mostrar el seu acord en el tema principal: en el rebuig absolut dels habitatges previstos. Amb algunes discrepàncies concretes, sobre les que entrarem a continuació.

Hauria de provocar una enorme alerta al govern local i de retruc al conjunt del PSC a nivell local —i fins i tot a nivell de l’àrea metropolitana i del conjunt de Catalunya—, que un partit com Vox, i també el PP que, a nivell general estan d’acord amb la construcció de més habitatge com a solució màgica al extraordinari problema de la tensió habitacional, a l’Hospitalet reclamen justament que no es construeixi més. Tant el PP que va presentar una moció en aquest sentit, com Vox que hi va donar suport a les mocions del PP i també d’ERC-EUiA, excepte en el punt setè de la moció que és el que no es manifesta en contra de la construcció de més habitatges, han estat molt dinàmics i transparents coincidint fil per randa amb els Comuns: als barris del nord de la ciutat no és poden construir més habitatges…

El regidor Alcaide, al que li van encarregar la dura missió de justificar les meravelles del projecte i l’èxit que suposa construir 800 habitatges nous en lloc dels 1.200 que estaven previstos l’any 2006, no podia convèncer ningú, sobretot perquè amb el que el govern Quirós ha acceptat, s’ha posat absolutament de manifest l’enorme incapacitat del govern local per enfrontar-se radicalment a un projecte tan lesiu per la ciutat com el que s’ha presentat.

És molt important la posició d’ERC-EUiA a l’Hospitalet, no només perquè va presentar una moció en aquest sentit, sinó perquè, com havia denunciat L’Estaca en el seu moment, era la única força d’oposició que acceptava els 800 habitatges. Era una posició inexplicable que es va explicar finalment al ple, però que resulta tan inversemblant tenint en compte com estan les coses, que sembla respondre més a una reflexió que ha dut a un replantejament, que no pas a un criteri establert d’entrada.

Caldrà explicar-ho. La posició d’ERC-EUiA ha estat molt contundent. Ha reclamat un Pacte de Ciutat sobre el tema del PDU-Porta Diagonal-Nou Clínic, proposta del tot encomiable. I ha apuntat que si no s’accepten uns quants plantejaments molt estrictes de la formació, no hi haurà vots favorables en el futur. El primer és que s’ha de signar un conveni amb el Departament de Sanitat de la Generalitat per tal que, el que s’ha anunciat que el Nou Clínic serà un hospital de referència per la ciutadania hospitalenca, tingui l’aval jurídic que li correspon de manera que mai es pugui tirar enrere o ignorar. El segon, que s’han d’establir unes garanties de finançament del soterrament de la subestació d’Endesa, que ha de deixar espai lliure per urbanitzar, per tal que quedi clar a càrrec de qui anirà i, sobretot, quines obligacions comporta de cara a l’espai que quedi lliure. També que es garanteixi el nou equipament esportiu i la rehabilitació de la masia en benefici de la ciutadania de l’Hospitalet però, sobretot, que els 800 habitatges que s’han de construir —i que ERC-EUiA no descarta— siguin de lloguer assequible i, sobretot, que serveixin per allotjar els veïns dels barris del nord que haurien de veure els seus habitatges actuals enderrocats per aconseguir espai lliure, zones verdes i equipaments al seu barri.

La proposta de ERC-EUiA sembla del tot ajustada a les necessitats que té la ciutat i resulta en aquest sentit encomiable. El problema, tal com indirectament va manifestar la regidora Cassola en un dels seus parlaments al ple, és que l’espai urbanitzable està en mans privades. Un espai que l’Ajuntament podria haver adquirit al llarg dels darrers anys, enlloc de dedicar els romanents de tresoreria a rebaixar deute, com s’ha fet. Però que a l’estar en mans privades, sembla molt difícil que els habitatges projectats puguin ser la reserva indispensable per l’esponjament dels districtes IV i V. Res hi ha impossible. El principal és tenir-ho clar, deixar de ser el “pagafantes de Barcelona”, com es va reiterar al ple, i posar peu en paret, encara que només sigui per evitar-se els enormes problemes futurs que generen noves poblacions en municipis on no hi cap una agulla.

Posar peu en paret amb aquest equip de govern, especialment quan sents parlar al regidor Alcaide intentant convèncer l’auditori de la meravella que és per la ciutat el projecte del Nou Clínic, amb el que aportarà a la ciutat de recerca i zones verdes entre altres meravelles econòmiques, és del tot inversemblant. De la mateixa manera que és inversemblant que la resta de línies vermelles que va presentar ERC per donar suport al projecte es puguin materialitzar com si res. Sembla evident, com va exposar el portaveu d’ERC, que és imprescindible un Pacte de Ciutat, fàcilment aconseguible amb Comuns, PP i Vox, curiosament, però gairebé impossible amb aquest PSC local.

Un Pacte de Ciutat que hauria d’incloure també les entitats més significatives d’ambdós districtes, perquè també s’hauria de convèncer la ciutadania que es pot renunciar a la construcció del nou Hospital General de la ciutat a Can Rigalt, si es garanteix mitjançant conveni que el nou Clínic sigui hospital de referència per l’Hospitalet, alhora que es rehabiliti a fons l’antic Hospital de la Creu Roja en el seu emplaçament actual.

Cal dir que les dues raonables mocions que explicaven el que la majoria de representants de la ciutadania pensen sobre el projecte del Nou Clínic tal com s’ha avançat, van ser rebutjades pel PSC local. En la primera moció d’ERC, es van abstenir i, en la segona del PP, varen votar en contra. Resulta imprescindible que sigui conscient d’això el Consorci per la Reforma de la Gran Via i del Samontà, la Generalitat, els ajuntaments de Barcelona i Esplugues i la Universitat de Barcelona. Amb la ciutadania en contra i amb 14 regidors de 27 en contra, és molt difícil endegar un projecte d’aquesta magnitud. L’únic avantatge pels promotors —ens estem referint als promotors polítics, però no excloem als que tenen tanta afició a fer grans negocis— és que tot plegat va per molt llarg i potser d’aquí a 5 o 6 anys han canviat tant les coses i les forces, que tot serà possible o… impossible del tot. Qui ho sap.

El que continua sent vàlida és la crida al Pacte de Ciutat. Es va demostrar al ple, com ha exposat L’Estaca múltiples vegades, que hi ha ocasions en què, els polítics, son capaços de posar els interessos de la ciutadania per damunt dels seus propòsits ideològics que tantes vegades s’utilitzen com a armes llancívoles en el debat públic. I que posar-se d’acord en coses que resulten molt sensibles per la ciutadania és possible, malgrat les distàncies ideològiques, especialment quan les urnes obliguen a confrontar espais tan distants i els problemes ens superen…

L’Olga es va suïcidar el 7 de setembre i, fins ahir diumenge 20 no va poder ser enterrada. Han estat dues setmanes dures per la família i les persones que l’han estimat. Avui, la Mar i la Desi, amigues molt properes a la família, han substituït la filla gran de l’Olga, que encara no ha estat capaç d’afrontar la roda de premsa, acompanyades d’en Pau, del Sindicat d’Habitatge i de Khristian, de l’associació veïnal Som Santa Eulàlia.

En el comunicat que han llegit s’explica que: “L’Olga va passar tota la seva vida al barri de Santa Eulàlia, on va estudiar, va treballar, va lluitar, va estimar i on va tindre també les seves dues filles. Un barri que avui la troba a faltar.

Era sòcia de l’Associació de Veïns i Veïnes Som Santa Eulàlia i va ser membre de la Junta Directiva durant alguns anys. També havia militat a Esquerra Republicana i va participar activament en l’organització de l’1 d’Octubre de 2017 a través del CDR del barri de Santa Eulàlia.

Els darrers anys, va militar al Sindicat d’Habitatge de L’Hospitalet. L’Olga era una persona compromesa i va dedicar bona part de la seva vida a organitzar-se políticament, defensar drets i lluitar pel seu barri i la seva gent.

El dia que la van desnonar, a casa seva també hi vivia una altra companya del Sindicat amb un fill menor d’edat. L’Olga les havia acollit temporalment després d’haver estat desnonades”.

El comunicat conjunt afegeix: “Com milers de famílies de classe treballadora, l’Olga va comprar un pis fa 20 anys a través d’una hipoteca amb el Banc de Sabadell. Després de separar-se es va quedar sense feina amb dues filles menors a càrrec. Separada i sense percebre la manutenció de les filles, no va poder fer front al pagament de la hipoteca del seu pis al carrer Comerç, al barri de Santa Eulàlia de L’Hospitalet de Llobregat.

L’Olga va acordar amb el Sabadell una dació en pagament. Fórmula que van promoure el mateix sistema bancari i les administracions com a suposada solució als problemes de la crisi hipotecària, regalant milers de pisos a les entitats bancàries a canvi de lloguers socials que després s’acabarien incomplint.

Aquest lloguer social es va mantenir fins que el seu pis va ser comprat pel fons voltor PromontoriaColiseum Real Estate, fons on el Banc de Sabadell té una participació important. El fons va tallar el lloguer social i aquí va començar la roda judicial que acabaria amb el seu desnonament, el 15 d’abril de 2026.”

Expliquen també que: “La nit prèvia al desnonament, l’Olga va ser ingressada —i donada d’alta— a urgències psiquiàtriques de l’Hospital de Bellvitge, després d’amenaçar amb treure’s la vida.

El seu advocat va aportar aquesta prova als jutjats per tal de suspendre’l, però el jutge s’hi va negar. És més, va obrir un expedient a l’advocat al·legant que la petició de suspensió del desnonament pel seu fràgil estat de salut no estava prou acreditada.

Un cop executat el desnonament, l’Olga i la seva filla petita —menor d’edat— van anar a viure a casa d’una veïna del barri i companya del Sindicat que les va acollir a casa seva per tal de refer-se del cop. La solidaritat de classe li va proporcionar un sostre. Les institucions no li van garantir mai res de res”

La roda de premsa ha comptat amb el suport de diverses entitats com el sindicat CGT, Alternativa d’Esquerres de l’Hospitalet, el Sindicat de Llogateres, el grups municipal dels Comuns i d’ERC, així com de diverses veïnes .

Els convocants han volgut denunciar la inacció de les administracions públiques que han col·laborat en fer possible aquesta situació. Des del Govern de l’Estat i des de la Generalitat no han estat capaços de promoure una política d’habitatge que fes impossible aquests fets i que garantís efectivament el dret a un habitatge digne per tothom. Els poders públics ni tant sols han volgut forçar als grans tenidors a complir amb les seves obligacions.

Tampoc des de l’anomenat poder judicial s’ha atès a les necessitats de persones vulnerables com l’Olga i les seves filles, ni tant sols atenent als informes mèdics. L’ajuntament de l’Hospitalet, com ha explicar el representant del Sindicat d’Habitatge, “sabia perfectament quina era la situació de l’Olga i les seves filles i no van moure ni un dit”; de fet, el dia del desnonament cap representant de l’ajuntament ni dels Serveis Socials va ser-hi present.

Les entitats convocants reivindiquen aquestes exigències: “1. Investigació de l’actuació de les administracions. Que s’investigui la cadena d’actuacions i omissions de totes les administracions implicades que van conduir a la mort de l’Olga. 

2. Responsabilitats polítiques. Que es donin explicacions públiques per part dels responsables polítics i es depurin responsabilitats.

3. Intervenció en casos d’extrema vulnerabilitat. Que es revisin el protocols d’actuació tant a jutjats, com a serveis socials, com a la sanitat pública davant casos d’extrema vulnerabilitat, en especial en situacions de greu deteriorament de la salut mental o risc de suïcidi. 

4. Cap desnonament sense alternativa. Que s’aturin efectivament tots els desnonaments, especialment aquells que impliquin persones vulnerables sense alternativa habitacional.

5. Alternatives habitacionals estables. Implementació urgent d’habitatge públic suficient, com a mínim, per donar resposta a les situacions d’emergència habitacional. Dos nits a un alberg municipal, no són una alternativa habitacional”

Finalment, la roda de premsa ha acabat amb la crida a “un acte d’homenatge i protesta el proper dia 3 d’Octubre a les 19h a la Plaça Pius XII del barri de Santa Eulàlia i convidem a totes les organitzacions del país a acompanyar-nos en aquests moments tan durs i a convertir aquesta mort en un clam per dir que: Ja n’hi ha prou!. Prou desnonaments! Prou al negoci de l’habitatge!”

L’Olga va participar fa dos anys, el 16/02/2024, a una comissió d’estudi del Parlament de Catalunya sobre la salut mental i les addiccions, on va poder parlar, emocionada, un parell de minuts. Aquí teniu l’enllaç: https://youtu.be/q3veWCKIkh4?si=d0AXMjAElfb5glx1 

Les experiències d’altres processos fan desconfiar de la seva transcendència i semblen més un tràmit obligatori que una manera de democratitzar la presa de decisions

Entre el 16 de setembre i el 31 de desembre d’aquest any, està previst el procés de participació que contempla com a objectiu “facilitar que la ciutadania, les entitats, els usuaris dels equipaments afectats, les institucions públiques i els agents sectorials, puguin entendre, contrastar i formular aportacions útils sobre l’ordenació urbanística i les condicions d’implantació del futur Campus de Salut Clínic-UB i del seu entorn, abans i durant la tramitació del planejament”.

Aquests processos de participació es van convertir en obligatoris a partir de la Llei 2/2002 d’Urbanisme i es van acabar delimitant a través del Decret 305/2006 que desenvolupava el Reglament de la Llei d’Urbanisme on s’obligava el disseny d’un programa de participació ciutadana com una part imprescindible en la documentació que ha d’acompanyar la redacció de qualsevol pla d’ordenació en qualsevol municipi. L’objectiu era acabar amb l’urbanisme tecnocràtic que imposaven els despatxos professionals de manera exclusivista i permetre que la ciutadania, que és la que veritablement acaba patint els condicionants dels projectes que dissenyen els tècnics, aproven les administracions i en moltíssimes ocasions afavoreixen a les grans constructores, promotores o empreses de disseny urbà, s’imposessin de manera irreversible. Irreversible volia dir que, un cop aplicats els criteris tècnics i aprovats per les autoritats corresponents, hi ha moltes coses dels projectes urbanístics que son per sempre, que mai després es poden acabar rectificant.

La immensitat de litigis judicials i protestes veïnals que van generar molts d’aquests projectes el segle passat, van aconsellar la intervenció d’Europa a finals dels 90 per tal de democratitzar d’alguna manera el planejament. El Conveni d’Aarhus, signat l’any 1998 i ratificat per Espanya, estableix que els governs han de garantir el dret de la població a participar en la presa de decisions en assumptes que afecten al medi ambient i al conjunt del territori.

En aquest context, el 6 d’octubre està prevista una sessió informativa per explicar les bases del PDU del Nou Clínic, resoldre dubtes i explicar el procés participatiu on els interessats es poden inscriure a participa.gencat.cat en una sessió d’una hora de durada que començarà a les 17,30h. A partir d’aquest dia, s’obrirà un espai de propostes i la possibilitat d’assitir a tres sessions deliberatives municipals (una per municipi afectat, en aquest cas l’Hospitalet, Esplugues i Barcelona), que tindran lloc a finals d’octubre (a l’Hospitalet, el dia 26 d’octubre en una sessió presencial prevista també per les 17,30H, al centre de Transformació Digital de l’Avda Primavera 104-106 a La Florida 6.0).

Feta la llei, no obstant això, feta la trampa, perquè els processos de participació que s’han endegat a la ciutat per projectes tan aclaparadors i determinants com el del Biopol Gran Via, han resultat un estrepitós fracàs, aspecte aquest que haurien de tenir en compte, a la ciutat, tant les entitats ciutadanes que s’oposen a aquest tipus de projectes, els partits polítics que tampoc els veuen clars, o la Sindicatura de Greuges de la pròpia ciutat que potser hauria d’actuar d’ofici en defensa de la ciutadania, sobre propostes de planificació urbana que lesiona els interessos dels veïns: com és el cas concret d’aquest Projecte del Nou Clínic que preveu 800 habitatges mes en els barris mes saturats demogràficament del Continent europeu.

Per fer-se una idea dels resultats del procés participatiu del Biopol Gran Via, adrecem els lectors a la informació que vam publicar a L’Estaca el 12 de desembre del 2024 (https://lestaca.com/actualitat/el-proces-de-participacio-del-pdu-biopol-granvia-que-era-preceptiu-per-aprovar-el-planejament-va-ser-un-lamentable-fracas/). En aquella ocasió, un projecte de planificació urbana que afecta al 8% del territori municipal i que garantia 400.000 metres quadrats de sostre edificable, es va cloure aleshores amb una dotzena de sessions, 36 participacions on line i tres intervencions, amb tres taules de treball, una sessió del Consell de Ciutat, dues taules de debat, cinc reunions als Consells de Districte (excepte al districte II) i una sessió de conclusions.

Com explicàvem a L’Estaca “el procés va comptar amb 253 participants que, en total van fer 81 intervencions a tenir en compte. La realitat, no obstant això, va ser molt diferent. El nombre real d’assistents que no eren ni polítics municipals, del govern o de l’oposició, o de tècnics municipals va ser, en realitat, de 89 persones i el nombre d’intervencions aprofitables de 79 (segons l’informe resultant). Si dividim el nombre de sessions pel nombre de persones ens dona que en cada sessió va haver en realitat una mitjana de 7 persones i una mitjana d’una intervenció que calia recollir en cada reunió”.

Tot això, en un procés participatiu, on estaven organitzades una dotzena de sessions… Què és previsible que passi en un procés participatiu com el del Nou Clínic, on només hi ha una sessió on line i tres sessions municipals previstes?