La excusa permanente de que los parques del AMB son abiertos, queda desmentida por la existencia de unos cuantos con cierre perimetral

Buena parte de las quejas de los vecinos sobre el Parc de les Planes tropiezan con el modelo de gestión. El Parc depende del AMB y la reiterada excusa para no afrontar definitivamente las insoportables molestias que sufren los vecinos desde hace años, tiene que ver con el hecho de que el Parc es un espacio abierto e imposible de acotar, especialmente en el horario nocturno que es cuando las molestias resultan más insoportables. Lo cierto, sin embargo, es que algunos de los 33 parques metropolitanos del AMB tienen horarios de apertura y cierre que varían según la época del año. En concreto, seis cuentan con un horario establecido y dos de ellos están ubicados en el municipio de Barcelona. Así lo recoge la web del Área Metropolitana de Barcelona (AMB), que ofrece información detallada sobre estas zonas verdes.

Por otra parte, algunos parques cuya gestión corresponde al Ayuntamiento de l’Hospitalet, según informa su propia web, también tienen horarios y permanecen cerrados fuera de ellos. Es el caso de los parques de la Remunta (Centre), Can Buxeres (Centre), dels Ocellets (la Florida) y de la Marquesa (Collblanc).

Los vecinos de Can Serra llevan tiempo pidiendo al Ayuntamiento y al AMB que se perimetre el Parc y se establezca un horario de apertura y cierre como tienen otros parques para evitar la situación actual. Denuncian que se ha convertido «en un lugar abandonado en cuanto a mantenimiento y conservación por parte del Área Metropolitana de Barcelona (AMB). A esta situación, añaden el reiterado mal uso de las instalaciones por parte de personas incívicas y de entidades que desarrollan sus actividades en el recinto, una situación que, según afirman, es tolerada permanentemente por el Ayuntamiento pese a las reiteradas quejas de los vecinos más próximos.

Seis parques metropolitanos tienen delimitados los horarios

El AMB gestiona 33 parques en su territorio, de los cuales seis tienen horarios que varían según la temporada y las horas de luz. Entre ellos figuran el Parc de Can Solei i de Ca l’Arnús, en Badalona, con 95.210 metros cuadrados; el Parc del Besòs, en Sant Adrià de Besòs, con 63.918 metros cuadrados; el Parc de Can Vidalet, en Esplugues de Llobregat, con 37.288 metros cuadrados, y el Parc de Torreblanca, situado entre Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí y Sant Just Desvern, con 95.938 metros cuadrados. A estos se suman el Jardí Botànic de Barcelona, con 121.498 metros cuadrados, y el Jardí Botànic Històric, con 23.816 metros cuadrados.

De los tres parques metropolitanos que hay en l’Hospitalet —les Planes, Bellvitge y Can Rigalt, este último compartido con Barcelona—, ninguno tiene horario de cierre, por lo que permanecen abiertos las 24 horas del día.

El Partit Popular llevó al pleno metropolitano una propuesta para cerrar el Parc de les Planes, pero no prosperó. Los vecinos aseguran que denuncian desde la pandemia el deterioro del parque, tanto por la falta de mantenimiento como por los usos que consideran incívicos. También lamentan que el AMB no les haya respondido a sus reclamaciones. «La AMB es una administración muy lejana a los ciudadanos», afirma Celestino Raya, presidente de la nueva asociación vecinal creada para mejorar el parque y su entorno.

Los grupos de la oposición, a favor del cierre del parque por la noche

Preguntados por su posición respecto al cierre del parque, los grupos municipales del PP —que presentó la propuesta en el AMB—, ERC+EUiA y Vox se muestran favorables a la medida. Mientras tranto los Comunes todavía no tienen una postura clara pero que si se podría perimetral parcialmente en la zona cerca a la calle San Rafael o a los bloques de Can Serra.

Los vecinos afectados se constituyeron en asociación con el objetivo de velar por el cumplimiento de las ordenanzas municipales en el Parc de les Planes y en el barrio de Can Serra, así como denunciar los incumplimientos ante las administraciones competentes, después de las reiteradas quejas desde hace meses sin que nadie haya puesto fin a las molestias.

La entidad también quiere defender las zonas verdes y el espacio público, mejorar la convivencia vecinal y reivindicar, de paso, una mejor asistencia sanitaria. Para ello, prevé participar en los espacios municipales de debate y participación, hacer seguimiento de las demandas vecinales y reclamar soluciones efectivas al Ayuntamiento, al Área Metropolitana de Barcelona y a la Generalitat de Catalunya.

El deterioro del parque ha llevado a los vecinos a presentar, desde 2025, diversas propuestas para mejorar la convivencia y el civismo. Entre ellas figuran restringir los usos de los espacios públicos, prohibir las fiestas privadas y las actividades deportivas de equipo al aire libre, y reforzar la prohibición del consumo y la venta de alcohol para erradicar los botellones. También reclaman una mayor presencia policial, recuperar el teléfono directo de la Guardia Urbana y poner en funcionamiento las cámaras de seguridad existentes.

Asimismo, proponen prohibir la circulación de vehículos a motor, bicicletas eléctricas y patinetes eléctricos dentro del parque; instalar carteles informativos sobre los usos permitidos y las sanciones; colocar jardineras para evitar comportamientos incívicos, y cerrar el recinto a partir de las diez de la noche.

En cuanto a la recuperación del entorno, reclaman restaurar las zonas verdes, replantar los árboles desaparecidos y recuperar las áreas de césped. Finalmente, piden clausurar las actividades que consideran ilegales o molestas en los locales de las entidades del parque y cerrar el local de la entidad de Fuente Ovejuna, que los vecinos sitúan en el eje de muchos de los problemas que sufren, para destinar el espacio a la construcción de una escuela infantil.

L’experiència del mapeig colaboratiu sobre el Biopol, posa negre sobre blanc la distància entre administracions i ciutadania

Divendres a la tarda va tenir lloc a l’espai 3 del Centre Cultural Bellvitge una experiència força interessant per tots els que hi van participar. L’Estaca va ser-hi allà per prendre nota de com es desenvolupava la jornada i per observar l’interès dels participants. Es tractava d’una trobada entre el veïnatge de Bellvitge i l’alumnat de Planejament i Gestió dels Espais Urbans de la Universitat de Barcelona, que és una assignatura obligatòria de 5 crèdits ECTS que forma part del Pla d’Estudis del Màster en Planificació Territorial i Gestió Ambiental de la Facultat de Geografia i Història de la UB.

La convocatòria havia estat feta a través de xarxes per l’entitat No Més Blocs, convidant la ciutadania a col·laborar amb els estudiants amb un mapeig crític colaboratiu sobre un projecte de gran transcendència pel barri de Bellvitge i pel conjunt del municipi: el projecte sobre el Biopol Gran Via que afecta a la franja sud de la Gran Via tocant a Bellvitge, més tot el tram de la zona agrícola de Can Trabal i bona part del nus del Llobregat, el camí del riu i la zona de laminació de la Torre Gran i adjacents.

Com és obvi, tot aquest enorme projecte urbanístic del sud de la ciutat, àmpliament criticat per les entitats i algunes forces polítiques, que ja va ser reformat per les demandes judicials que es van realitzar en el seu dia i que manté la seva vigència, juntament amb el projecte de soterrament de la Gran Via fins arribar al riu, segueix estant en el punt de mira tant de les administracions com de molta de la ciutadania, entre altres raons perquè, amb l’excusa del Biopol sanitari, es projecta un monstre urbanístic d’enorme concentració edificatòria justament en un àrea inundable, que és l’únic espai lliure que li queda a la ciutat a la zona de Marina.

L’espai 3 del Centre Cultural Bellvitge estava repartit en sis àmbits amb plànols del projecte, dividit en parts, on interactuaven els untament amb els veïns procedents de No Més Blocs i de l’Associació de Veïns a través de Bellvitge 2030, per tal de posar negre sobre blanc tot allò que els veïns proposaven i que els estudiants requerien. L’interès dels estudiants era observar les demandes cíviques i la manera com les diverses parcel·les d’estudi reflectien les necessitats del barri o mostraven justament les contradiccions inherents. Interessava conèixer com afectaven al barri les realitats actuals i recollir les aspiracions que no reflectien els mapes objecte d’anàlisi.

Era curiós constatar com algunes de les realitats actuals que els mateixos estudiants posaven sobre la taula eren directament desconegudes pels veïns participants. El cas d’un Data Center ben a prop de la zona esportiva, per exemple, va causar perplexitat perquè no hi havia coneixement explícit de la seva existència, una existència que, tal com van explicar alumnes i professors de la UB que hi participaven, era molt probable que afectés en gran manera, per exemple, al consum d’aigua de la zona. O, per exemple, a l’hora de contextualitzar la Residència de Bellvitge, als estudiants els interessava molt conèixer l’efecte de l’hospital al barri, quan va quedar clarament constatat que tindria una repercussió sobre el barri i el conjunt de la ciutat si fos un hospital de referència ciutadà, cosa que avui en dia no és així. És útil pels veïns de Bellvitge —es va posar clarament de manifest la importància de la sanitat pública, en aquest punt— però hauria de ser un equipament imprescindible per una ciutat de 300.000 habitants, més enllà que els usuaris visquessin a tocar de les seves dependències o uns quants kilòmetres més al nord.

El cert és que la Residència de Bellvitge és un hospital de dimensions comarcals i fins i tot de servei als ciutadans de Barcelona, mentre que molts hospitalencs han d’anar al Moisés Broggi de Sant Joan Despí enlloc de poder fer servir la residència que està en el seu municipi.

Aquestes opinions, la problemàtica expressada sobre els dèficits de mobilitat i aparcament de la zona, la brutícia de les zones on aparquen els vehicles o el camí del riu, deixaven prou estorats als estudiants que prenien nota amb gomets sobre els plànols i amb puntualitzacions escrites que, després, els haurien de servir per fer-se una idea precisa de la pèssima gestió dels espais urbans que actua sobre la realitat.

De fet, el que planteja l’assignatura universitària és justament analitzar la sostenibilitat urbana d’equipaments i serveis i la seva interrelació amb la ciutadania resident i polir eines per analitzar críticament projectes de planificació com el PDU.

És molt possible que la idea que s’emportessin del Biopol no s’ajustés exactament a la que han venut les administracions públiques sobre aquest projecte en el que, curiosament, hi participa la mateixa UB  a través del campus universitari de la Residència Sanitària de Bellvitge. Molt probablement als estudiants els va servir força el mapeig contrastat amb els veïns, de la mateixa manera que als veïns expressar sobre els plànols les contradiccions i les aspiracions de les infraestructures els van servir per verificar la distància existent entre el que algunes administracions ofereixen i el que en la realitat es rep.

El desplaçament fins al centre sanitari obliga a bona part dels usuaris a fer transbordaments, utilitzar el vehicle privat o demanar ajuda a familiars i coneguts

L’associació Stop Degradació exigeix una connexió accessible i sense transbordaments amb l’Hospital Moisès Broggi, a Sant Joan Despí, al qual els veïns i veïnes de Collblanc i La Torrassa es veuen obligats a desplaçar-se perquè és el seu centre sanitari de referència. L’entitat considera que no poden esperar fins al 2036, quan està previst que entri en funcionament el nou Hospital Clínic, sempre que es compleixi el compromís que aquest esdevingui el centre sanitari de referència d’aquests barris.

La reivindicació, impulsada per l’associació Stop Degradació Collblanc-La Torrassa a través d’un manifest, vol donar resposta a les dificultats que tenen actualment molts residents per arribar en transport públic al seu centre hospitalari de referència des de fa uns anys. Abans ho era l’Hospital General de l’Hospitalet (més conegut com Hospital de la Creu Roja). L’entitat ha iniciat una recollida de firmes.

Segons denuncia l’entitat, el desplaçament fins a l’hospital obliga a bona part dels usuaris a fer transbordaments, utilitzar el vehicle privat o demanar ajuda a familiars i coneguts. Una situació que afecta especialment les persones grans, les que tenen mobilitat reduïda i aquelles que troben més dificultats per desplaçar-se de manera autònoma.

L’associació considera que disposar d’una connexió directa és una necessitat per garantir l’accés als serveis sanitaris en condicions d’igualtat. Per això, reclama a les administracions competents que estudiïn i posin en marxa una solució de transport públic amb la màxima celeritat possible. Stop Degradació ha iniciat una campanya de recollida de firmes per presentar-les davant de les administracions amb aquesta petició.

No volen esperar fins al 2036

Un dels arguments que exposa l’entitat és el calendari previst per a la posada en funcionament del nou Hospital Clínic a Pubilla Cases que, segons assenyala el manifest, no està previst que entri en servei fins a finals del 2036.

Per a Stop Degradació Collblanc-La Torrassa, aquest horitzó temporal és massa llunyà per mantenir durant una dècada més les dificultats actuals d’accés a l’Hospital Moisès Broggi. L’entitat defensa que cal adoptar mesures a curt termini que facilitin els desplaçaments dels veïns i veïnes que necessiten atenció sanitària.

«La sanitat és un dret. Arribar-hi també», afirma el manifest, que posa el focus en la necessitat que el transport públic garanteixi una connexió adequada amb els centres hospitalaris.

Un recorregut que connecti tot el districte II

La proposta no es limita a crear una línia directa entre La Torrassa i l’Hospital Broggi. L’associació també demana que el recorregut connecti adequadament els barris de Collblanc i La Torrassa i doni servei al màxim nombre possible de residents del districte II.

A més, reclama que el servei sigui accessible i fàcil d’utilitzar, tenint en compte les necessitats de les persones grans i de les persones amb mobilitat reduïda.

L’entitat demana la implicació de les administracions responsables per estudiar la viabilitat de la proposta i concretar una resposta que permeti millorar la mobilitat dels veïns fins al centre hospitalari.

«Autobús directe ja!»

Amb la publicació del manifest, Stop Degradació Collblanc-La Torrassa vol situar aquesta reivindicació en el debat sobre els serveis públics i les necessitats quotidianes dels barris.

L’associació defensa que els residents no han d’esperar fins a l’obertura del futur Hospital Clínic per disposar d’una connexió adequada amb el seu hospital de referència. La seva demanda es resumeix en tres condicions: un transport directe, accessible i que es posi en marxa al més aviat possible.

El manifest conclou amb una crida a les administracions perquè assumeixin la reivindicació i facin possible una línia d’autobús que faciliti l’accés a l’Hospital Moisès Broggi. «Autobús directe ja!» és el lema amb què l’entitat vol fer visible una demanda que considera essencial per als veïns i veïnes de Collblanc i La Torrassa.

A Santa Eulàlia el barri es mou en múltiples aspectes i espais. El cap de setmana del 3 i 4 d’octubre un grup de veïnes va participar en la iniciativa del mapatge urbà. Aquesta iniciativa ha organitzat una recerca veïnal arreu de l’Estat sobre la situació real dels escocells, com a mostra de l’estat del verd urbà, amb el lema de Aquí falta un arbre!. A Santa Eulàlia la recerca ha estat organitzada per l’AFA de l’escola Paco Candel, Ecologistes en Acció i l’associació veïnal Som Santa Eulàlia.

En el cap de setmana l’equip de veïnes i veïns del barri van analitzar un total de 978 escocells i els van classificar segons tres criteris: els escocells buits, els asfixiats i els de soca seca. Per entendre millor els significats, es consideren escocells buits els espais sense us, solars, recons buits o degradats que poden ser oportunitats de renaturalització. Els escocells asfixiats son els que tenen presència de residus o d’elements que asfixien el sòl, Els escocells de soca son els que tenen restes d’arbres tallats o troncs que caldria retirar o gestionar.

El resultat de la recerca al barri ha trobat 738 escocells asfixiants, que signifiquen un 75,5%; 153 escocells buits, que suposen un 15,6% i 87 escocells secs que representen el 8,9%. Les xifres de la recerca estatal poden ajudar a entendre la situació del barri. Al conjunt de l’Estat han participat més de 500 organitzacions, mobilitzant més de 2.100 veïnes, que ha analitzat un total de 152.000 escocells, del que 78.000 són asfixiants, 46.000 son escocells buits i 27.000 son escocells secs.

Tot plegat només és una mostra de la realitat en que es troba l’arbrat urbà. En tant que una mostra no es fàcil treure conclusions definitives, però no son sorprenents els resultats que s’han trobar barri a barri. La recerca ha estat organitzada de manera coordinada. Cada barri s’ha organitzat de manera que no hi haguessin repeticions en l’observació. Cada participant tenia un recorregut d’uns tres kilòmetres, en els que amb una aplicació dissenyada per la recerca, geolocalitzava cada escocell i analitzava les seves característiques en cada unes de les tres categories establertes. Tot plegat es pot trobar ja en el web Ecomapa.org, ordenat per localitats, barris i carrers.

Les participants en el que han denominat Ecomapatge expliquen que, tot i coneixent el barri i ser conscients de les absències i del mal estat de l’arbrat als carrers de Santa Eulàlia, han quedat fins un punt sorpresos del mal estat general del escocells i de la falta de manteniment i de cura de l’arbrat urbà a l’Hospitalet. Tot i així, esperen que aquesta mena d’iniciatives incrementin la consciencia veïnal sobre les necessitat de l’arbrat urbà i, correlativament augment la pressió comunitària sobre la manca de gestió de l’actual administració municipal. També volen remarcar la experiència una vegada més de la col·laboració entre entitats veïnals.

Pocs dies desprès d’aquesta iniciativa, va caure un dels pins de la plaça del COPEM (Pius XII). No deixa de ser una sensible pèrdua que explica la degradació del manteniment de l’arbrat a la Ciutat.

Es previsible un aluvión de enmiendas al anteproyecto antes de su aprobación inicial, prevista para noviembre

El anteproyecto de Reglamento Orgánico de Participación Ciudadana (ROPC), presentado ayer en el Consell de Ciutat, organismo consultivo presidido por el alcalde de la ciudad, David Quirós, nace cojo al no modificarse la normativa que regula el funcionamiento y la participación ciudadana en el Pleno municipal, una de las principales peticiones de las entidades y de los grupos políticos. Un jarro de agua fría, ya que era una de las principales reivindicaciones del movimiento asociativo.

Esta inquietud fue manifestada por los representantes de ERC+EUiA, Silvia Casola y Jaume Graells, presentes en la sesión del Consell de Ciutat. Al parecer, muchas de las enmiendas presentadas por esta organización han sido recogidas en el nuevo reglamento. Pero el compromiso existente hasta ahora era que con la nueva normativa de participación también se modificaría la regulación de la intervención de las entidades en el Pleno municipal, que ya no se podrá cambiar ante la proximidad de las elecciones municipales. David Quirós manifestó que el Pleno municipal es un órgano de representación política, para obviar su no inclusión en el ROPC.. 

También el portavoz de los Comuns, Manuel Domínguez, manifestó la necesidad de que las entidades tuvieran acceso al anteproyecto para introducir enmiendas antes de que fuera aprobado inicialmente por el Pleno municipal en noviembre, que es cuando se presentará para su aprobación, según manifestó el alcalde. Veremos qué apoyos tendrá ante la falta de regulación en la intervención de las entidades en el plenario municipal.

Ante esto, Jesús Husillos respondió que, una vez aprobado por el Pleno municipal, habrá treinta días de exposición pública durante los cuales todos (particulares, entidades y grupos políticos) podrán presentar enmiendas al texto antes de que se publique en el Boletín Oficial de la Provincia (BOP).

Un proceso de elaboración de casi dos años

El Consell de Ciutat de l’Hospitalet es el principal órgano consultivo de participación ciudadana del Ayuntamiento. Su finalidad es que las entidades, las asociaciones vecinales, los sindicatos, los representantes políticos y otros agentes sociales puedan participar en el debate sobre el presente y el futuro de la ciudad. En resumen, es un espacio en el que la sociedad civil puede trasladar al Ayuntamiento sus preocupaciones, debatir sobre los problemas de l’Hospitalet y formular propuestas sobre las grandes decisiones municipales.

El objetivo de la actualización del ROPC, cuya última versión fue aprobada en 2013, es acomodarlo a las normativas actuales y «adaptarlo a los cambios sociales de nuestro entorno», así como «mejorar los órganos y procesos participativos, reforzar la cultura de participación y fomentar el asociacionismo». Esa fue la presentación de los objetivos del anteproyecto, realizada por Jonatan XX.

Según la explicación realizada, en noviembre de 2024 se inició el proceso para la elaboración del nuevo reglamento con entrevistas y grupos focales con técnicos y grupos municipales, mesas sectoriales y Consells de Districte. También se realizó una consulta previa que duró hasta marzo de 2025.

A partir de esa fecha, se elaboró la memoria de la consulta, cuya redacción se prolongó hasta julio de 2025. Más tarde, hasta octubre de ese año, se elaboraron las propuestas técnicas y la redacción del anteproyecto duró prácticamente un año, hasta septiembre de 2026, periodo en el que se recogieron todas las propuestas de las sesiones participativas y de la consulta pública. Este texto fue presentado a los grupos municipales, que han introducido algunas enmiendas.

Qué regulará el nuevo reglamento

El nuevo ROPC regulará los procesos participativos, los órganos estables de participación, la Iniciativa Ciudadana Popular, las Audiencias Públicas, la Plataforma Telemática Ciudadana, el Fomento del Tejido Asociativo y el Registro de Entidades.

Según la presentación realizada en el Pleno del Consell de Ciutat, corresponde regular mediante otros instrumentos la naturaleza jurídica de los distritos, la división territorial, el acceso a la información pública y la intervención en el Pleno. Sobre este último apartado, los artículos que hablan sobre la participación en el Pleno municipal «quedarán vigentes hasta su regulación en su propio Reglamento Orgánico».

Algunos artículos del reglamento vigente relacionados con la información municipal, la atención ciudadana, el derecho a la información general, la consulta popular por referéndum y la consulta popular no referendaria, quedarán suprimidos, dado que «existe regulación superior».

El nuevo redactado del ROPC establece quién tiene la iniciativa para proponer un proceso participativo, cuál es su estructura y quién lo convoca. Además, indica las diferentes fases del proceso participativo: aportación de propuestas, deliberación, valoración, evaluación y rendición de cuentas.

Cambios en la organización y el funcionamiento

Algunos cambios que introduce el anteproyecto del ROPC en los Consells de Districte son los siguientes: se crea la segunda vicepresidencia, que corresponderá a dos representantes de las entidades miembros de dicho organismo, que se alternarán durante el mandato; se establece el procedimiento y los requisitos para el nombramiento de los miembros del Consell, y se introduce el nombramiento de un titular y un suplente para los representantes de las entidades.

Las sesiones serán de tres tipologías: ordinarias, extraordinarias y deliberativas. La periodicidad de las sesiones ordinarias será cuatrimestral, en los meses de febrero, mayo y octubre. En estos plenarios se podrá solicitar la inclusión de un máximo de dos puntos en el orden del día.

Las sesiones extraordinarias también tendrán su propio procedimiento y se podrán convocar un máximo de tres al año. Asimismo, se establece un procedimiento para las sesiones deliberativas. La participación de los ciudadanos que soliciten la palabra se tramitará mediante un formulario que habilitará la plataforma participativa.

También para el Consell de Ciutat se proponen cambios, como la creación de la segunda vicepresidencia, que corresponderá a dos representantes de las entidades miembros del Plenario del Consell, que se alternarán durante el mandato.

En el nombramiento de los miembros del Plenario se establece el procedimiento y se introduce la designación de un titular y un suplente por entidad. Al Consell de Ciutat se incorporan la Síndica de Greuges de l’Hospitalet, los segundos vicepresidentes de los Consells de Districte, dos representantes de entidades supramunicipales a propuesta de la alcaldía y representantes de las entidades con sus suplentes, hasta un máximo de 50.

Nuevas mesas sectoriales y audiencias públicas

Quedan establecidas las siguientes “taules sectorials”: Deporte; Cultura; Cooperación y Solidaridad; Ocio; Fomento del Asociacionismo y Cohesión Social; Medio Ambiente y Sostenibilidad; Comercio y Mercados; Salud; Mujer, y Colectivo LGTBIQ+.

Una de las nuevas estructuras que se crean es la de las Audiencias Públicas, como mecanismo de participación ciudadana mediante el cual se ofrece a las personas, entidades, organizaciones y otras formas de acción colectiva, la posibilidad de debatir propuestas relacionadas con una determinada actuación pública, cuya regulación se incorpora a este ROPC. Algunas fuentes han indicado que este nuevo recurso podría sustituir a la palabra de las entidades en el Pleno, aunque de momento exactamente esta parte sería la única que no quedaría anulada respecto del anterior Reglamento cuando se aprobara este.

Foto: Mesa que presidió el Consell de Ciutat.

Els veïns es queixen que trucar al 112 per unes molèsties no resol el problema i col·lapsa un servei que hauria de ser exclusiu per les emergències

Una part de l’oposició municipal i algunes entitats ciutadanes de l’Hospitalet han reclamat el retorn al telèfon d’atenció de la Policia Local que estava en vigor fins l’1 d’abril de l’any passat, per la ineficàcia que suposa el telèfon general d’emergències 112, quan es tracta de problemes veïnals o d’emergències públiques que requereixen la presència més o menys immediata dels cossos de seguretat.

Quan l’equip Quirós va anunciar el canvi com un avenç en l’atenció ciutadana, en realitat el que s’estava fent era simplificar el sistema d’atenció de la policia local en uns moments en que la plantilla de la GU estava enfrontada al govern local i s’acumulaven baixes laborals i malestar en el cos. Els problemes amb el cos de la GU sembla que estan camí de subsanar-se i alguns veïns han reclamat amb contundència, des de fa setmanes, que es torni al sistema antic que, al menys, suposava el contacte directe amb la policia local i se’ls podia explicar en detall, les raons per les quals calia atenció immediata.

Això és especialment flagrant en el cas dels veïns de Les Planes i de Can Serra que viuen a l’entorn del Parc de Les Planes i que no paren de queixar-se cada setmana per l’abús que una part de la ciutadania comet en aquestes instal·lacions, sense que la policia local hagi aconseguit posar-hi remei. Trucar al 112 és del tot inefectiu, de manera que els veïns acaben per trucar reiteradament, amb perill de col·lapsar el servei, mentre que d’altra banda, les trucades resulten absolutament vanes. En conseqüència, reclamen que es recuperi el telèfon de la GU de sempre, el 934091092 que connectava directament amb la sala d’emergències de la comissaria central del carrer Migdia i que servia igual per trucades d’emergència que per consultes directes que en ocasions anaven dirigides als Mossos d’Esquadra o a la Policia Nacional.

L’altra número que es feia servir era el 092, que és el número assignat a les forces de les policies locals de tot el país i que, si es trucava des de l’Hospitalet, connectava directament amb la Guàrdia Urbana.

Ja hi ha uns quants municipis que s’han adherit al 112 (l’Hospitalet, però també Sant Cugat o Salou) com a telèfon d’emergències de proximitat, quan sembla evident que el volum de queixes creix perquè precisament la proximitat s’aconseguia més fàcilment amb el telèfon directe de 9 xifres o amb el 092. La idea de la Generalitat era justament que els 218 municipis catalans que tenen policia local centralitzessin les emergències en el 112, però alguns municipis grans com Tarragona, Lleida o Girona, mantenen el 092 juntament amb el 112 per garantir que els veïns puguin contactar fàcilment amb la seva policia local. A Barcelona la situació és diferent i el 092 només té, hores d’ara, un caràcter purament informatiu; però això s’explica perquè la GU de Barcelona i els Bombers estan físicament integrats en la mateix plataforma del CAT112, la transmissió de dades és instantània i la geolocalització avançada permet ubicar a l’instant la trucada entrant. Això és exclusiu de Barcelona i no opera igual en la resta de casos.

La conseqüència són sovint les operadores saturades i la lentitud en la resposta, la total falta de coneixement del territori i la sensació que s’està col·lapsant un servei d’emergències bàsic, quan del que es tracta és de denunciar molèsties per sorolls, cotxes mal aparcats, baralles al carrer, etc.

Per tot això, la necessitat d’un telèfon de proximitat de la policia local comença a ser clamorosa, especialment en casos com els dels veïns del Parc de Les Planes, farts de que ningú els faci cas.

Ampliació de la informació d’ahir sobre els endarreriments de la plantilla

L’acord amb Recursos Humans té a veure amb el pagament dels endarreriments del sou de l’any 2025, que era d’un 2,5% per tota la plantilla. Quantitats, per tant que varien, en funció dels sous corresponents i que suposen centenars d’euros. L’altra aspecte és la paga de productivitat a la que fèiem referència a la informació, que son els 28,14 euros per persona, corresponents a les pagues de productivitat que s’han de cobrar al maig de cada any dels anys 2024 i 2025. Per cert, aquests imports son acumulables, de manera que els increments de les pagues de productivitat repercuteixen en els sous anuals de tota la plantilla i, per tant, generen pujades que també caldrà aplicar.

CCOO va amenaçar amb ocupar el ple municipal i el mateix dia es va concertar l’acord

Pel que hem pogut conèixer, hi ha un compromís per part del Departament de Recursos Humans de l’Ajuntament de posar-se al dia amb els endarreriments pendents que té la plantilla municipal per les pagues de productivitat dels anys 2024 i 2025. Segons ha denunciat CCOO recentment, l’Ajuntament de l’Hospitalet és una de les darreres administracions que encara no les ha fet efectives. La reclamació es va endegar per via oficial el desembre de l’any 2025, però hores d’ara encara no s’ha resolt malgrat que ara si que sembla que hi ha una data més o menys concreta per fer-se efectiva.

Sota l’amenaça de fer-se presents al ple municipal ordinari de setembre, el director de Recursos Humans va rebre la representació sindical per assegurar-los que, abans del 15 de novembre, s’efectuarà el pagament dels endarreriments en una nòmina complementària a la totalitat dels treballadors.

No es tracta, com és sabut, de quantitats importants, donat que l’acord és d’un 0,5% de la paga per l’any 2024 i d’un 2,5% per l’any 2025, cosa que suposa uns 4,57 euros per treballador, de l’any 2024, i uns 23,57 euros de l’any 2025. En total, un import de 28,14 euros per persona que l’Ajuntament deu als treballadors des de fa molts mesos. Justament perquè es tracta de quantitats irrisòries és per què resulta tan incomprensible el deute. Com es pot veure, no es tracta d’un problema econòmic, sinó clarament d’un problema de gestió. El problema de gestió que s’està convertint en la norma del pèssim funcionament municipal en la majoria de departaments, entre els quals el de Recursos Humans que, per molts dels treballadors i dels representants sindicals, és la imatge mateixa del desastre.

De fet, la totalitat del deute, no supera els 45.000 euros, una quantitat ridícula si es té en compte que la Junta de govern local aprova pràcticament en cada sessió despeses superiors a aquesta quantitat en subvencions directes o nominals o en la contractació de serveis o subministraments, molts d’ells amb l’objecció essencial de la intervenció municipal.

Sense anar més lluny, aquest proper dimecres està previst que la Junta de govern local aprovi, saltant-se la intervenció general, la continuïtat de la prestació del contracte de subministrament d’elements d’infraestructures de carrer, llogats, per actes que l’Ajuntament organitzi o hi doni suport, des de l’1 de novembre d’aquest any fins a la presa de possessió del nou consistori sorgit de les eleccions de maig, inclosa la campanya electoral…

L’Hospitalet preveu la meitat dels funcionaris que necessitaria i li calen un centenar de policies més per arribar a les ràtios

 La darrera Junta de Govern del mes de setembre, l’equip Quirós va aprovar la creació, amortització i modificació de 24 llocs de treball del Catàleg de llocs de treball del personal, funcionari, laboral, directiu i eventual de l’Ajuntament, que era un tema que l’oposició municipal havia demanat en múltiples plens municipals i que no ha estat fins el 9 d’octubre que ha aparegut publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

A través d’aquesta publicació hem tingut coneixement de la creació de tres nous llocs de treball, el d’un cap d’unitat d’inspecció, d’un lloc de conservador/a del Museu i d’un cap d’unitat d’atenció presencial de nivell 2 que amortitza el mateix càrrec de nivell 3, la modificació de vint-i-quatre llocs de treball d’auxiliars, tècnics de gestió, tècnics assessors i tècnics mitjans i superiors de diversos nivells, i altres llocs de funcions administratives generals.

El més significatiu, però, és l’aprovació del catàleg general de llocs de feina de caràcter funcionarial i també del personal laboral de plantilla i del personal laboral i eventual. Segons aquest catàleg, el nombre de funcionaris previstos —que no és ni de bon tros el nombre de funcionaris reals que actualment presten servei— és de 1.623, dels quals una mica més d’un miler requereixen accés a través de “concurs específic”, que és una fórmula de proveïment de places mitjançant un procediment de mobilitat interna destinat a funcionaris de carrera que ja presten servei a l’Administració.

No apareixen places de concurs obert, com acostuma a observar-se als catàlegs de llocs de feina, perquè el proveïment de places correspon a les convocatòries concretes i són aquestes les que acaben fixant els procediments, però crida l’atenció que la gran majoria estiguin assignades al concurs específic i més de 130 places al “concurs específic obert a mobilitat interadministrativa” que vol dir que aquestes places queden d’alguna manera reservades a funcionaris provinents d’altres administracions.

Tindria molt de sentit aquest mecanisme —és, per exemple, el que es fa servir per cobrir les places dels càrrecs orgànics procedents dels cossos de l’Estat, secretaris, interventors i càrrecs adjacents— si es tractés d’apropar a algunes places a funcionaris que ja tenen una experiència provada prèvia, però la realitat és que, com és norma a l’Ajuntament de l’Hospitalet des de fa dècades, moltes d’aquestes places funcionarials de relleu, acaben adjudicant-se a funcionaris que provenen d’administracions locals o supralocals del mateix color del partit que governa i, en molts casos, familiars, militants o persones molt properes a l’equip de govern. Aquest mecanisme de funcionaris que ja exerceixen en altres llocs, seria una manera de facilitar la gestió a través de la confiança en l’experiència i les mateixes sintonies ideològiques de servei, si no fos perquè en moltes ocasions es tracta simple i planerament de fer favors, perquè no hi ha cap comprovació superior d’experiència ni de capacitat de gestió d’equips.

La cosa encara es complica més si observem en el present catàleg de l’Ajuntament de l’Hospitalet la presència de 96 llocs de feina que s’adjudiquen per “lliure designació”, 42 dels quals per lliure designació directe i els altres 54 per “lliure designació oberta a mobilitat interadministrativa”. Només 25 de les places contemplades tenen accés mitjançant concurs por mobilitat horitzontal, que afecta exclusivament a la policia local.

En conjunt vol dir que de les 1.623 places establertes, sis de cada cent funcionaris estipulats pel catàleg son de lliure designació i 8 de cada 20 candidats a places de funcionaris, seran provinents d’altres administracions. D’acord amb l’experiència, el proveïment de places funcionarials actua contundentment com a vehicle de clientelisme polític i aquesta evidència no es dissimula ni tan sols en el catàleg de llocs funcionarials, amb les reserves ja expressades a gent de confiança pels equips de govern.

Les xifres s’accentuen si es contemplen els 16 llocs directius que estableix el catàleg de llocs de feina, tots ells de lliure designació amb mobilitat interadministrativa, a banda dels 20 càrrecs eventuals que és personal de confiança directa dels polítics municipals —en aquest cas inclosos els assessors municipals de l’oposició—. En total dels 1.623 llocs funcionarials i els 41 llocs de feina entre laborals, directius i eventuals, 252 llocs catalogats no són de lliure concurrència. És a dir, 15 treballadors de cada 100, corresponen a la designació dirigida i, en la majoria d’aquests casos tenen a veure amb col·locacions a dit, d’alt relleu salarial.

El més normal, pel que L’Estaca ha pogut esbrinar, és que el catàleg de llocs de treball municipal respongui a criteris exclusius de bona gestió, experiència en la resolució de problemes i capacitat de negociació i de direcció. La crítica permanent pel que fa al funcionament intern de l’Ajuntament és exactament la contrària. No només pel que afirmen els sindicats en les seves notes informatives, sinó pel clima laboral intern que es respira, on és molt fàcil escoltar per part dels treballadors de la majoria de serveis que no hi ha ningú marcant el rumb de la gestió municipal. D’altra banda, sovint el catàleg de llocs de feina s’intenta negociar i consensuar amb la representació sindical per tal d’evitar un malestar endèmic a la plantilla i, en moltes ocasions l’oposició municipal acostuma a donar suport a aquesta negociació per evitar la paralització de la gestió municipal. Tampoc no sembla que hagi estat aquest el cas.

Finalment, les ràtios homologables de treballadors municipals a Catalunya per nombre d’habitants, situen les xifres entre 10 i 15 treballadors per cada 1.000 habitants. Això, en el cas de l’Hospitalet situaria el catàleg de llocs de treball municipal al voltant de les 3.000/4.000 places en front de les 1.600 actuals. Pel que fa a la policia local, les ràtios parlen d’un policia i mig per cada 1.000 habitants. A l’Hospitalet caldrien uns 450 agents, sobre una plantilla actual que no arriba als 300 policies. I tot plegat en situacions d’estabilitat de serveis. En una ciutat tan carregada de conflictes com és l’Hospitalet actual, fins i tot aquestes xifres es queden curtes. I no serà per falta de recursos públics. En els últims exercicis, cal recordar-ho, hi ha hagut superàvits de desenes de milions d’euros que han anat directament a eixugar deute als bancs.

Les obres, que es van haver d’aturar temporalment al maig per una ocupació de la via pública sense llicència, continuen generant alarma per les mesures de seguretat i salubritat

Els treballs d’enderrocament de l’antiga fàbrica Vanguard, situada al barri de Santa Eulàlia de l’Hospitalet, continuen generant pols i preocupació entre el veïnat. La proximitat dels habitatges i de diversos centres escolars ha tornat a posar el focus en les mesures de seguretat aplicades durant les obres i en les molèsties que poden ocasionar a les persones que viuen a l’entorn.

Des de l’inici dels treballs, les obres han estat objecte de queixes veïnals per la polseguera i per les condicions en què s’estaven duent a terme. El passat mes d’abril, el grup municipal d’ERC+EUiA ja va denunciar públicament aquestes afectacions i va expressar la seva preocupació per la possible presència de materials potencialment perillosos a les antigues instal·lacions industrials, com ara el fibrociment, que requereix mesures específiques per a la seva retirada.

Al maig, els treballs es van haver d’aturar temporalment després que l’Ajuntament advertís la promotora que s’estava ocupant la via pública sense disposar de la llicència corresponent. La paralització es va mantenir a l’espera que la constructora obtingués l’autorització necessària per dur a terme aquesta ocupació.

Malgrat aquesta aturada, els enderrocs han continuat i la presència de pols ha tornat a generar preocupació. ERC+EUiA assegura que el govern municipal li havia comunicat que els treballs estaven aturats, però que posteriorment ha pogut comprovar que continuaven.

El portaveu del grup municipal, Jaume Graells, considera que cal extremar les precaucions, tenint en compte la proximitat dels habitatges i dels centres escolars. Per aquest motiu, reclama que es comprovi si s’estan aplicant totes les mesures necessàries per evitar riscos per a la salut pública i que s’aclareixi quins materials i residus encara hi ha a les instal·lacions.

Una altra de les qüestions que preocupa el veïnat és la informació sobre les mesures de seguretat adoptades. Segons ERC+EUiA, l’Ajuntament s’havia compromès a reunir-se amb els veïns i veïnes abans de reprendre els treballs per explicar-los les mesures previstes, però aquesta trobada encara no s’hauria produït.

El grup municipal reclama que s’intensifiqui la inspecció i el seguiment de les obres i que s’informi amb transparència al veïnat sobre les actuacions realitzades. També demana que els treballs no continuïn fins que es pugui garantir el compliment de totes les condicions de seguretat i salubritat.

Un nou desenvolupament urbanístic al solar

L’enderrocament de l’antiga fàbrica Vanguard forma part de la transformació urbanística prevista per a aquesta parcel·la de Santa Eulàlia. Un cop alliberat el solar, està prevista la construcció d’un hotel i d’un conjunt residencial d’unes 130 habitatges, segons la informació incorporada al projecte.

El futur desenvolupament suposarà un canvi en aquest espai del barri, però, mentrestant, les condicions en què s’executen els enderrocs continuen centrant l’atenció del veïnat, que reclama garanties de seguretat, control de les obres i informació clara sobre les mesures adoptades per evitar molèsties i possibles riscos per a la salut.

La coordinadora vecinal cuestiona que el futuro Clínic pueda convertirse en centro de referencia el norte de l’Hospitalet y reclama garantías jurídicas y urbanísticas

La Federación de Asociaciones de Vecinos de l’Hospitalet (FAVLH) mantiene su reivindicación para que se construya un nuevo Hospital General que sustituya al actual en los terrenos de Can Rigal. Así lo manifestó hace unos días su presidenta, Maite de la Concha, en una entrevista en la televisión pública de la ciudad.

La representante vecinal cuestionó que la población del norte de la ciudad vaya a ser atendida en el futuro Hospital Clínic, tal y como ha anunciado recientemente el alcalde, David Quirós, tras la reunión del Consorci Porta Diagonal-Campus Clínic.

Para la presidenta de la FAVLH, estos anuncios deben interpretarse como compromisos a largo plazo y, según manifestó, lo que esperan los vecinos es la construcción de un nuevo hospital que fue prometido hace ya 20 años y que iba acompañado de un proyecto que finalmente nunca se ejecutó.

De la Concha también expresó sus dudas sobre la existencia de garantías jurídicas y urbanísticas que aseguren que el futuro Hospital Clínic atenderá a la población del norte de l’Hospitalet. En este sentido, defendió que estas garantías deberían quedar establecidas formalmente.

La presidenta de la FAVLH insistió en que la ciudad necesita el nuevo Hospital General previsto en los terrenos de Can Rigalt, en un entorno que, según señaló, permitiría desarrollar el equipamiento sanitario sin necesidad de construir viviendas. Al mismo tiempo, planteó que el actual Hospital General podría transformarse en un centro sociosanitario.

Debate en el pleno municipal

La cuestión también fue objeto de debate en el último pleno municipal. El grupo de ERC+EUiA presentó una moción en la que planteaba que, antes de aprobarse el Plan Director Urbanístico (PDU) que ordenará toda la zona, se firme un convenio en el que participen la Generalitat y el Servei Català de la Salut para garantizar que el futuro Hospital Clínic sea el centro hospitalario de referencia para la población del norte de l’Hospitalet.

La moción establecía que, si esta garantía no se produce, el Ayuntamiento debería mantener la reivindicación de construir un nuevo Hospital General en Can Rigalt, tal y como estaba previsto desde hace dos décadas, y no dar apoyo al proyecto del Clínic.

En caso de que se cumplan las previsiones anunciadas por el alcalde, el concejal de ERC+EUiA Jaume Graells defendió que el actual Hospital General debería continuar prestando servicio, aunque reformulando sus funciones dentro del mapa sanitario de la ciudad.

Por su parte, Laura Alzamora de los Comunes recordó que durante años se había prometido la construcción de un nuevo Hospital General e incluso llegó a existir un proyecto para hacerlo realidad. No obstante, planteó la necesidad de valorar el conjunto del proyecto del (PDU) y aprovechar la actuación para incorporar nuevos equipamientos y zonas verdes.

Alzamora también expresó su rechazo a que el desarrollo de la zona se centre en la construcción de nuevas viviendas. Según señaló, está previsto levantar alrededor de 800 pisos.

El PP también se mostró contrario a la construcción de más viviendas en este ámbito. Aunque en este pleno no se pronunció específicamente sobre la construcción del nuevo hospital, su portavoz, Sonia Esplugas, ya se ha manifestado en anteriores ocasiones a favor de recuperar el proyecto del centro sanitario que se había prometido a la ciudad.

Por su parte, Vox reclamó igualmente la construcción del Hospital General de l’Hospitalet, aunque señaló que esta reivindicación no impediría que determinadas especialidades médicas pudieran ser atendidas en el futuro Hospital Clínic.