L’any 2016, el govern municipal de l’Hospitalet va decidir la cessió com a concessió demanial per 25 anys, prorrogables per altres cinc, la finca dels antics jutjats de l’Hospitalet a Planeta Formación y Universidades.

Es tracta d’una finca de més de 11.000 metres quadrats, situada gairebé en front de la estació de la Renfe, a l’Avinguda Josep Tarradellas molt a prop de la Rambla Just Oliveras. Fa vint anys, la finca estava valorada en més de 10 milions d’euros, i el cànon que Planeta Formació ha d’abonar anualment a l’Ajuntament és de 722.022,516 euros.

En el mateix acord s’explicita que la empresa adjudicatària, Planeta Formació, podrà compensar amb beques fins a 505.400,76 euros a restar del cànon i, a més, podrà també compensar fins a un 30%  (216.621,76 euros) del cànon anual, en concepte de les inversions fetes per les obres d’adequació de  l’edifici.

En els primers anys de la concessió, aquesta compensació podia comportar, com va dir Francesc Belver llavors primer tinent d’alcalde, desgravar la totalitat del cost de les obres. Un cost que, segons José Creuheras, llavors president del Grup Planeta, pujava entre 7 i 10 milions d’euros.

Les beques previstes, entre 200 o 300 a concedir entre residents a la ciutat, han de ser per a cursos oficialment homologats, presencials o on line. Els ajuts son atorgats per una Comissió de Seguiment de les Beques de la convocatòria, formada pel mateix regidor de Govern i de l`àrea econòmica, en qualitat de President, o la persona en qui delegui, dos tècnics de l’ajuntament i un secretari, a més de dos representants de “Planeta, Formación y Universidades”

Enguany, la Junta de Govern, extraordinària i urgent del 31/12/25, va validar per l’any  2025 el cànon per la concessió de l’edifici per 755.648, 67 euros, el que suposa només un increment del 4,4% en vint anys. L’any 2025, l’import del percentatge corresponent a la compensació per inversions ha estat de 226.694,67 euros i es van concedir 128 beques per un import de 520.150,00 euros. Les beques son per cursos de la mateixa Planeta Formación y Universidades distribuïdes en 77 beques per Formació Professional, 39 per Màsters i 12 per Escola de Negocis.

El resultat de tot plegat seria el següent:

Cànon del 2025:                                            755.648,67 euros

Import compensat en beques:                      528,954,22 euros

Import auditat:                                              520.150 euros

Diferencia a favor de l’Ajuntament: 8.804,22 euros

És a dir, finalment l’ús de l’edifici dels antics jutjats per tot l’any 2015 ha estat per Planeta Formació de només 8.804,22 euros, o el que seria el mateix, 80 cèntims d’euro per metre quadrat, el que suposa un molt bon negoci pel Grup Planeta i un malbaratament per la ciutat de l’Hospitalet.

Hi ha qui recorda que, en temps de l’alcalde Capdevila, a les acaballes del franquisme, existia el projecte de construir en aquest edifici un teatre per la ciutat. Avui és tota una altre cosa.

Però aquest no és, per desgracia, l’únic cas de concessió demanial feta per l’ajuntament amb resultats dubtosos o retorns molt febles per la ciutat. Així, el 2020 es va acordar la concessió demanial de la Masia de Can Nadal i els antics dormitoris de la Remunta per crear una Escola Superior de Gastronomia, restaurant i centre d’investigació. Sis anys després, encara està per concretar-se.

El 2022 es va acordar la concessió de les instal·lacions de l’antiga fàbrica Godó i Trias a Varia Investiments per fer un projecte de “museu d’art físic i digital multidisciplinar, amb exposicions immersives”. Més enllà, la masia de Can Gotlla, just darrera de l’Ikea, ha estat cedida al Consorci de la Granvia, avui Consorci de la Granvia i el Samontà.

Fa més temps, el complex del Tenis Municipal va estat cedit a la Federació Catalana de Tenis i posteriorment a la empresa “Futbol de nuestra Vida”.

El tristament desaparegut (esperem que provisionalment) col·lega digital Districte 7, explicava que la concessió demanial “és una fórmula jurídica que permet la cessió d’equipaments de titularitat municipal, durant períodes molt llargs, entre els 4 i els 99 anys a entitats, empreses o organitzacions que puguin disposar de l’ús privatiu i exclusiu d’aquest bé municipal. És així, sempre que les concessionàries puguin fer encaixar la seva activitat amb la clau urbanística que els edificis tinguin a l’actual Pla Urbanístic de la ciutat. L’esperit és que l’Ajuntament trobi un agent que pugui desenvolupar de la forma més adient l’activitat proposada per l’equipament en qüestió.

Aquesta cessió es regula amb unplec de condicions o amb un conveni de cooperaciói es fixen els compromisos, drets i deures de cada part. Per tant, es fa una valoració patrimonial de l’immoble i es calcula també l’aprofitament de l’edifici per tal d’establir el pagament d’un cànon, tant en diners, com en serveis o intercanvis, que suposin un benefici pel conjunt de la ciutadania.

Una de les particularitats d’aquesta fórmula és que l’empresa concessionària, tot i no assumir la titularitat o propietat de l’immoble, si podrà disposar d’ell com a aval patrimonial o actiu financer podent, fins i tot transferir o traspassar -o vendre- la concessió a altra empresa que cal que assumeixi els mateixos acords i cànons que la concessionària original. Aquest és el cas del Complex Municipal Tenis Granvia. La Federació va vendre la seva concessió fa uns 5 anys a l’empresa Fútbol es Nuestra Vida per un import de 500.000 euros”.

El grup Moventis anuncia que presentarà recurs, mentre els treballadors asseguren que mantindran la conflictivitat que afecta el transport públic de la ciutat

El conflicte laboral que afecta el servei d’autobús a l’Hospitalet ha sumat un nou capítol judicial. Una sentència del 24 de febrer de 2026 i publicada el 26 del mateix mes estima parcialment la demanda presentada per conductors i altres treballadors de Marfina Bus, empresa integrada al grup Moventis, i declara injustificada la modificació substancial de condicions de treball aplicada unilateralment el 7 de gener de 2025. La resolució considera que l’empresa no ha acreditat prou les causes econòmiques, tècniques o organitzatives al·legades per justificar els canvis, adoptats a l’empara de l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors. En conseqüència, ordena reposar la plantilla en les condicions vigents abans d’aquesta data. La sentència no és ferma i l’empresa ha  anunciat que estudia presentar recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Jornades i vacances, al centre del conflicte
Els canvis aplicats per l’empresa afectaven de manera significativa les jornades de treball, la distribució horària, el règim de vacances i altres aspectes organitzatius amb impacte directe en la conciliació familiar i en la qualitat de vida dels treballadors.
Segons el jutjat, aquestes modificacions tenen caràcter substancial i, per tant, exigeixen una justificació sòlida i un procés adequat d’informació i negociació amb la representació legal dels treballadors.

Un conflicte obert des del 2024
La situació s’arrossega des de l’abril de 2024, quan Marfina Bus va assumir el servei a l’Hospitalet en substitució de l’anterior concessionària, en un procés de subrogació de la plantilla. Des de llavors, els representants sindicals de CCOO, USOC i més endavant de la CGT, han denunciat un empitjorament progressiu de les condicions laborals, així com l’obertura d’expedients disciplinaris i la imposició de sancions. El conflicte ha derivat en diverses jornades de vaga que han afectat el servei d’autobús al municipi, amb repercussions directes per a milers d’usuaris de barris com Bellvitge, Collblanc, Santa Eulàlia o Pubilla Cases.

Repercussió per a la ciutat
La decisió judicial suposa un suport a les reivindicacions de la plantilla i obre un nou escenari en un conflicte que ha tingut impacte no només laboral sinó també ciutadà. El transport públic és un servei essencial per a la mobilitat interna de l’Hospitalet i per a la connexió amb Barcelona i l’àrea metropolitana.

Ara caldrà veure si el recurs davant el TSJC modifica o confirma el criteri del jutjat. Mentrestant, la sentència obliga l’empresa a restituir les condicions anteriors mentre no hi hagi una resolució judicial ferma.
El conflicte, lluny de tancar-se, continua sent un dels principals focus de tensió laboral en el sector del transport urbà a l’Hospitalet.

El clima de tensió de la sessió municipal amb desenes de col·lectius de veïns mostrant les seves reivindicacions, posa objectivament contra les cordes un govern que fa aigües

La denegació de paraula al ple municipal a l’entitat Foment de la Informació Crítica, va provocar una interrupció d’aproximadament una hora del ple municipal després que els representants de l’entitat s’aixequessin dels seus seients per prendre la paraula i l’alcalde els interrompis i immediatament suspengués provisionalment la sessió.

La sala de plens es trobava des de l’inici plena de desenes de veïns que protestaven per diverses causes i que van mostrar els seus lletreros reivindicatius al començar el ple. La sessió s’ha mantingut en la normalitat fins que al final dels dictàmens de l’Ordre del Dia i abans de les mocions dels grups municipals, una quinzena de persones s’han  concentrat a la dreta de la sala i han iniciat el parlament que tenien previst que no ha sigut escoltat perquè immediatament els regidors socialistes han marxat, mentre que els portaveus de tres dels 4 grups municipals s’han apropat a la concentració per solidaritzar-se amb l’entitat.

Aquesta interrupció pacífica del ple municipal —els concentrats només han mostrat els seus folis reivindicatius i han llegit la intervenció preparada— és la segona vegada que es produeix en un ple municipal en els dos darrers mandats. La primera va ser quan els membres de la Guardia Urbana van fer partícips a l’equip de govern les seves reivindicacions que no havien atès al llarg de  molts mesos i ara aquesta de l’entitat FIC per denegació de la paraula.

L’efectivitat de la paraula al ple està regulada pel reglament municipal que permet que les entitats es puguin expressar durant 5 minuts, sempre al final dels dictàmens i abans de les mocions dels grups municipals. A l’entitat FIC, que demanava la paraula de manera irregular durant bona part de l’any 2024, se li ha denegat l’ús de la paraula durant 7 mesos dels darrers 22, se’ls ha deixat parlar en només 6 ocasions, en altres quatre ocasions han cedit la paraula a col·lectius ciutadans que no podien accedir a la paraula de cap altra manera i en 5 mesos del primer any no la van demanar. Precisament la cessió de la paraula a col·lectius que tenien restringida la seva participació és el que va fer que l’equip Quirós posés en marxa una dinàmica de denegacions basant-se en que una entitat que es diu Foment de la Informació Crítica no pot parlar de res més que d’informació, quan és evident que la matèria informativa és tota la que afecta la ciutadania i que FIC organitza activitats de tot tipus sobre l’actualitat i les activitats ciutadanes.

Aquesta visió restrictiva del reglament, que es planteja castigar a una entitat que s’atreveix a posar en qüestió l’activitat del govern local, va ser denunciada davant la Síndica de Greuges de Catalunya que, en un recent informe va avisar l’equip de govern que estava vulnerant la legalitat de la participació ciutadana en els àmbits públics dels plenaris locals. Precisament FIC va demanar la paraula al gener per cridar l’atenció sobre aquesta vulneració de la legalitat que es complementa amb l’arbitrarietat manifesta del govern local i en aquest mes de febrer l’havia demanat per parlar de la crisi de l’ensenyament que pateix la ciutat.

Segons un Comunicat de FIC que va fer públic l’entitat ahir mateix al vespre, després de donar les gràcies a la ciutadania que es va concentrar a la sala de plenes per donar suport a la queixa de FIC —entre ells la Marea Pensionista— , mostra la seva “preocupació per l’actitud arbitraria i discriminatòria de l’alcalde” i el qualifica de “mantenir una actitud provocadora, desconsiderada i insolent” quan va qualificar el que havia passat de circ —va rebre nombroses protestes del públic present— i es va mostrar dolgut perquè s’havia interromput una moció sobre el 8 de març. L’entitat assegura que la posició de l’alcalde està “carregada de cinisme perquè el seu govern va estar anys prometen un SIE que no es posava en marxa per falta de local i mitjans” i ha mantingut “directament abandonades a les víctimes de la violència masclista sense atenció preferent”, mentre ara fa veure que és el govern més feminista del món, fent servir la lluita feminista com a eina de confrontació amb l’entitat. Una entitat que ha mostrat la seva implicació directe en la lluita feminista organitzant diversos actes al respecte.

L’entitat crida l’atenció també sobre un fet que, des del seu punt de vista “no hauria de passar desapercebut”. El fet que l’emissió del plenari que porta a terme la TV local es va interrompre d’immediat segons després que l’alcalde aturés el ple, “per evitar que la ciutadania que seguia el ple en streaming pogués assabentar-se de la protesta cívica que s’estava produint a la Casa Consistorial”. “Una mostra més —afirma FIC— de la manipulació amb la que operen els mitjans públics que expressa novament la necessitat evident que el control d’aquests mitjans es pugui efectuar des dels organismes previstos amb una participació objectiva, democràtica i protagonitzada pels professionals que tenen una visió crítica i objectiva de la informació”. “No cal confondre aquesta evidència amb el que facin o no els periodistes que reben ordres, com ha passat tantes altres vegades”, acaba la nota.

La majoria dels entrevistats es mostren satisfets de viure a la ciutat i al barri de residència i se senten molt identificats amb l’Hospitalet

L’habitual baròmetre d’opinió pública que encarrega l’Ajuntament de l’Hospitalet i que té un cost aproximat de 30.000 euros, explica, com ja és habitual, com de magnífica és la gestió municipal que aproven més de dos de cada tres entrevistats, amb un valoració mitjana del 5,5 sobre 10. Aquesta bona visió de la gestió coincideix amb l’aprovat de l’alcalde de la ciutat que obté un 5,3 sobre 10 i amb la satisfacció respecte de tots els serveis municipals, entre els quals les biblioteques i els mercats municipals son els més valorats amb un 7,4 de mitjana sobre 10, en el primer cas, i un 6,7 de mitjana, en el segon.

Tot el que L’Estaca i altres mitjans denuncien dia a dia des de fa mesos, queixes permanents de les entitats veïnals, els sindicats, les organitzacions polítiques i altres organismes ciutadans, aquestes queden absolutament desmentides pels resultats, excel·lents en termes generals, de l’enquesta que encarrega el govern.

Aquest any, el baròmetre ha preguntat també sobre les impressions dels ciutadans envers el Pla del Samontà, un pla sobre el qual les línies mestres s’ignoren del tot perquè no han estat prou explicitades. El que se sap del cert és que el Consorci per la Reforma de la Gran Via i el Samontà, que té una notable experiència en la gestió de les grans operacions immobiliàries de la ciutat, ho està treballant a fons i que el resultat que es preveu és la construcció en aquesta zona d’uns 1.200 habitatges en un barri de nova construcció on avui hi ha un territori buit i abandonat que s’alçarà a tocar del super-equipament del Nou Clínic. Aquests 1.200 habitatges i la retòrica municipal que parla d’un enllaç de bulevard nord-sud i de la recuperació d’algunes zones verdes al balcó de La Torrassa, també son molt ben valorats, segons l’enquesta, especialment pels veïns de Collblanc, La Torrassa, Pubilla Casas i La Florida.

I això fa que la majoria dels hospitalencs entrevistats es mostrin molt (un 18,1%) o bastant (un 39,4%) satisfets de viure a la ciutat i que encara un nombre superior estiguin molts contents del barri que tenen. Un percentatge semblant (64,3%) consideren que l’Hospitalet és una ciutat amb identitat pròpia i la majoria se senten molt identificats amb la seva gran ciutat.

Com s’ha dit, les biblioteques i els mercats municipals son els serveis millor valorats, però per sobre del 5 de mitjana també hi és l’oferta esportiva, la cultural i de lleure, l’enllumenat públic, el manteniment de parcs i jardins, els serves socials, la Guàrdia Urbana i la neteja de carrers.

A banda, els hospitalencs es mostren optimistes respecte del futur. I hi ha més optimistes que pessimistes i un nombre semblant als optimistes que veuen el futur més o menys igual. Pel que fa als principals problemes que detecten les famílies, la inseguretat ciutadana apareix en primer lloc, seguida de l’habitatge, la salut, l’economia i l’atur. Els problemes que es perceben genèricament tornen a posar la inseguretat en el primer lloc: la meitat gairebé dels entrevistats tenen aquest percepció, una mica estranya, tenint en compte que més o menys el mateix percentatge està molt o bastant satisfet de viure a la ciutat i al seu barri.

Pel que fa a l’adscripció ideològica, crida l’atenció que més de la quarta part dels entrevistats o son apolítics o simplement no responen, mentre que un de cada tres es consideren d’esquerres, un 10% de centre-esquerra, el mateix percentatge aproximat de centre pur, un 5% de centre-dreta i un 10% de dreta perquè no hi havia opció d’anar més enllà.

La majoria dels hospitalencs entrevistats es consideren tant espanyols com catalans, però també n’hi ha més que se senten més espanyols que catalans que no pas al contrari i dos de cada tres es declaren directament no independentistes.

L’estudi, fet per l’Institut Opinòmetre, es va fer durant la primera quinzena del passat desembre amb 1.500 enquestes a població major d’edat, residents al municipi d’almenys un any, i amb mostreig aleatori estratificat per barri de residència, edat, gènere i origen. Les enquestes van ser telefòniques i el nivell de confiança del 95,5% per un índex d’error del més/menys 2,5% en el conjunt de la mostra.

El rector de la UPC, Francesc Torres, ha firmado este jueves en l’Hospitalet un convenio con Santiago Ballesté, presidente de la patronal AEBALL para que ambas instituciones conecten el talento universitario con las necesidades de las empresas del sector industrial de l’Hospitalet y el Baix Llobregat, además de impulsar la innovación tecnológica y la formación continua. (Foto: Rector de la UPC, Francesc Torres y Presidente de la patronal AEBALL, Santiago Ballesté).

El campus del Baix Llobregat de la UPC, ubicado en Castelldefels, acoge las escuelas de Ingeniería Agroalimentaria y de Telecomunicaciones y Aeronáutica, además del Instituto de Fotónica, líder en Europa, y una incubadora de empresas bajo los auspicios de la Agencia Espacial Europea. Torres ha explicado este jueves en el Fòrum Empresarial del Llobregat, celebrado en el Hotel Porta Fira de l’Hospitalet, que la UPC realiza investigación profunda, pero “la aplicamos a proyectos concretos con impacto”. Y ha subrayado Agrotech, el centro específico de Tecnología Agroalimentaria donde trabajan 60 investigadores en 16 grupos de trabajo relacionados con el sector.

El tradicional sector agrario sufre un grave problema de relevo generacional, pero con la incorporación de maquinaria, drones, inteligencia artificial, visión por satélite y otras tecnologías, el rector señala que es más atractivo. Las materias en las que trabaja Agrotech orientadas a la producción agrícola, la transformación, distribución y consumo humano, son la producción vegetal (horticultura, Invernaderos, protección de cultivos), agricultura de precisión (robótica, sensorización y teledetección), digitalización (ciencias de datos, comunicaciones, inteligencia artificial), sostenibilidad (análisis de impacto, gestión del agua, energías renovables) y valorización (biomateriales, fibras vegetales y economía circular).

También en Agrópolis han comenzado a combinar el sol y la huerta en la primera planta agricoltaica monotorizada de Cataluña, en la que se genera energía solar y con la sombra que provocan las placas fotovoltaicas se realizan distintas prácticas. En estos momentos hay 150 empresas del sector agroalimentaria incorporadas a Agrotech. El nuevo grado en ingeniería y gestión de empresas agroalimentarias con componentes tecnológicas y de formación en economía para gestionar mejor las explotaciones también es otra de las aportaciones del campus de Castelldefels de la UPC junto al Parque Agrario del Baix Llobregat.

El campus de formación profesional en automoción e industrias auxiliares del motor de Martorell también es otro referente del territorio que ahora lidera la UPC tras el preacuerdo suscrito por esta universidad con el Departamento de Empresa de la Generalitat y los responsables de Formación Profesional y del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).

La UPC apuesta por la robótica

El rector de la UPC, Francesc Torras, cree que es más práctico competir en nichos útiles para nuestra industria, como la robótica, que “será una revolución en los próximos 10 años, aunque ahora no esté de moda”. En este sentido, ha recordado la existencia del Instituto de Robótica que la UPC tiene en su campus norte, del que ha dicho que es el cuarto o quinto mejor del mundo y que tiene capacidad de realizar aplicaciones en las industrias de l’Hospitalet y Baix Llobregat aportando ventajas competitivas en muchos ámbitos.

Torres se ha mostrado partidario de “ser más práctico y menos sexy” y no apostar en investigación cuántica y chips “porque es muy difícil competir con China en materia de inteligencia artificial”. En ese sentido, aboga por “focalizarnos en la industria que tenemos y que ya cuenta con experiencia y mercados definidos, tanto del sector agroalimentario, como de la tecnología de la salud, el sector químico, la madera, el agua, la tecnología del deporte e incluso las artes escénicas.

Por eso la UPC facilita formación orientada a esos campos con el objetivo de incorporar tecnología y profesionales y mantener la competitividad. “La IA nos afecta a todos, pero la carrera la hemos perdido, aunque debemos utilizarla porque es una herramienta que sirve para mejorar competitividad de los negocios”. De ahí su apuesta por la robótica “y no competir en lo que está de moda, sino qué nichos que son útiles para nuestra industria, ya que la robótica protagonizará una revolución en los próximos 10 años”. El rector ha concluido el coloquio con la sentencia de que “el café para todos es la miseria para todos y por eso, si queremos ser competitivos, tenemos que focalizarnos en los productos que ya dan beneficios a nuestras empresas”.

Francesc Torres es catedrático ingeniero en telecomunicaciones y dirige el departamento de teoría de señales de telecomunicación. Inició su carrera en la Agencia Espacial Europea y participó en el lanzamiento del primer satélite español con el proyecto ESA-SMOS de un grupo de investigación en teledetección, además de estar un año sabático en la NASA en 2006.

La UPC ha cumplido recientemente 50 años de existencia y es la universidad de referencia tecnológica, ciencias y arquitectura de Cataluña y del resto de España. Cuenta con siete campus, 18 escuelas de formación con 30 departamentos y 141 grupos de investigación profunda. En total, dispone de 3.703 profesores, 2.279 personal de apoyo y un presupuesto de 435,6 millones anuales. De sus aulas se han graduado 150.000 personas a un ritmo de alrededor 3.000 egresados anuales.

Su conexión con la industria es relevante, al contar con 6.129 estudiantes en prácticas, una circunstancia que posibilita que “no tengamos bolsa de trabajo, porque el grado de empleabilidad es del 94,7%”, ha dicho el rector. En materia de liderazgo en innovación, la UPC es la 35 del mundo y la 94 en aplicaciones industriales, siendo la primera universidad tecnológica de España y la 22 de Europa. También es tercera en España en captación de recursos europeos para la investigación, tras el CSIC y Tecnalia del País Vasco.

En el seu moment l’equip de govern va assegurar que les obres començarien a finals del 2023 o a principis del 2024 per acord amb la Generalitat

La construcció i la posada en funcionament del Centre d’Assistència Primària (CAP) de la barriada de Sant Josep està prevista per a finals del 2029, segons ha manifestat la consellera Olga Pané, en resposta a una pregunta que ha realitzat el grup parlamentari d’ERC. Al 2022, el conseller Josep Maria Argimon en una trobada amb l’alcaldessa Nuria Marin, es va comprometre a que l’inici de les obres es produiria a principis del 2024. Segons la nova planificació ara es preveu que comencin al 2027, tres anys i mig després.

La construcció del nou centre d’atenció es preveu fer en dues fases: la primera correspon a les obres d’arqueologia, que es licitaran un cop es finalitzi el projecte actualment en redacció. Es treballa amb la previsió que aquesta primera fase d’obra es pugui iniciar a finals del 2026.

El projecte executiu corresponent a la segona fase de la construcció s’està redactant i es preveu que estigui enllestit i supervisat en el decurs del darrer trimestre del 2026. Aquest calendari situaria l’inici de les obres en el segon trimestre del 2027. La finalització, l’equipament i la posada en funcionament se situarien en el quart trimestre del 2029.

El projecte està recollit al Pla d’Inversions en Salut (PAIS) i es preveu el seu desenvolupament a través de l’empresa pública Infraestructura de la Generalitat de Catalunya, amb un import previst de 14,96 milions d’euros.

D’aquest projecte ja es va prometre la seva inauguració a finals del 2023 o principis del 2024. Avui es manifesta que el nou equipament no arribarà com a mínim fins a finals del 2029. Aquesta notícia ha creat un estat de desolació entre els veïns afectats.

Com ja va informar L’Estaca el 8 de febrer del 2025 el nou ambulatori estarà situat en un solar de 5.000 metres quadrats, cedit per l’ajuntament de l’Hospitalet al Departament de Salut, a la cruïlla entre les avingudes Isabel la Catòlica i Josep Tarradellas.

El nou ambulatori de Sant Josep servirà per esponjar l’ambulatori del Centre, situat a la Rambla Just Oliveras, on són atesos els usuaris de les dues barriades i que es troba en un alt nivell de saturació.

El nou CAP de Sant Josep també ubicarà el Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) i probablement substituirà el que existeix actualment al carrer Cobalto, que porta el nom de Pura Fernández. Aquest fet ha creat crítiques entre els veïns de Bellvitge que no volen que es tanqui i s’aprofiti per donar servei al barri. El Departament de Salut encara no s’ha definit sobre el futur d’aquest equipament. Els CUAP tenen la funció de servei d’urgències per a l’atenció primària i serveixen de filtre entre els ambulatoris i els centres hospitalaris.

Al solar on es construeixi el nou ambulatori de Sant Josep també s’hi vol instal·lar una segona base d’ambulàncies per al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Actualment hi ha una que està situada a l’Hospital de Bellvitge. Un altre servei que està previst que funcioni és el de Diagnòstic per la imatge.

També s’habilitarà un espai per a la donació de sang i plasma amb l’objectiu de facilitar i promoure al màxim aquestes accions. I comptarà amb equips especialitzats en benestar emocional, nutricionistes i fisioterapeutes. Tots aquests serveis es donen al CAP Just Oliveras que quedarà alliberat d’aquest volum quan s’habiliti el de Sant Josep.

L’entitat Perseu denuncia que l’edifici històric ha estat moneda de canvi en les negociacions entre l’Ajuntament i la Generalitat pel Biopol Gran Via

L’ associació Perseu en defensa del patrimoni històric de l’Hospitalet ha denunciat, a través d’un comunicat, la tebiesa de l’Ajuntament de l’Hospitalet envers el manteniment d’un bé patrimonial en risc evident que ha col·lapsat en part, a causa de les darreres ventades.

Es tracta de la Torre Gran, una de les últimes masies històriques que encara queden al sud de la Gran Via, molt a prop del riu Llobregat i d’una bassa de laminació, propietat de l’Agència Catalana de l’Aigua però declarat BCIL i per tant pretesament protegit, com a patrimoni històric de la ciutat. Aquest digital va avisar als defensors del patrimoni històric dies enrere, que una part de la paret de ponent de la Torre Gran havia col·lapsat probablement a causa de la ventada, arrossegant una part de la teulada i probablement tot el pis interior. La Torre Gran és una de les masies més grans del delta amb una façana principal de més de 20 metres, construïda l’any 1843 i abandona des de fa anys.

Els defensors del patrimoni local, absolutament indignats, es queixen que això no ha estat un fet casual perquè l’edifici estava en molt mal estat, amb escletxes a les parets i en alguns llocs sense sostre i s’havia reclamat insistentment a les diferents administracions una acció urgent per evitar la pèrdua d’aquest edifici històric protegit. L’entitat Perseu parla d’“una cadena de desídies, inaccions i excuses” i de la utilització com a moneda de canvi d’aquest edifici “en les negociacions entre l’Ajuntament i la Generalitat per les obres del soterrament de la Granvia i el BiopoLH”. “Convertir el patrimoni en moneda de negociació és —afegeixen— una pràctica intolerable que avui mostra les seves pitjors conseqüències.”

Recorden que “l’Ajuntament té la competència i l’obligació inexcusable de vetllar pel compliment de la legalitat urbanística. En el cas d’un Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), el consistori disposa d’eines d’inspecció, ordres d’execució i potestat sancionadora per garantir-ne la conservació. La inacció en el cas de la Torre Gran constitueix una deixadesa de funcions que ha permès un estat de ruïna il·legal, derivant en els greus danys patrimonials que avui denunciem.”

D’altra banda, adverteixen “que no permetrem cap intent de reduir o eliminar la protecció legal de la Torre Gran aprofitant-se del seu estat actual. El patrimoni no es pot gestionar deixant-lo caure per després justificar-ne la desaparició. Exigirem la reconstrucció i rehabilitació íntegra de l’edifici, ja que l’ensorrament és conseqüència directa d’una greu desídia de les administracions responsables, les quals estaven perfectament assabentades dels greus problemes estructurals que patia.” En aquest sentit afirmen amb contundència que seguiran lluitant amb determinació “per defensar el patrimoni de l’Hospitalet, denunciar les males pràctiques i per impedir que la història de la ciutat sigui sacrificada per la inacció i la irresponsabilitat institucional”. I asseguren que la Torre Gran “no és només un edifici: és memòria, identitat, història i patrimoni de tots els hospitalencs i hospitalenques”.

És per tot plegat que es mostren decidits a exigir responsabilitats polítiques al govern municipal “i legals per aquesta negligència flagrant i no descartem portar el cas a instàncies superiors perquè no quedi impune”.

Según un estudio, la ciudad necesitaría cerca de 3.000 plazas. Ahora mismo, apenas hay 300 plazas públicas para una población de 54.000 personas mayores de 65 años

Un nuevo frente ha abierto la Marea Pensionista/Marea Blanca de l’Hospitalet: la lucha para incrementar el número de residencias para personas mayores en la ciudad que sean 100% públicas. En la actualidad, solo existen tres, totalmente insuficientes y aunque existen más, muchas de ellas o son concertadas o son privadas.

Según los datos del Institut Nacional de Estadística del 2024, l’Hospitalet cuenta con una población de 44.739 personas de entre 65 y 84 años y 9.209 de más de 85 años. La suma de los dos grupos son 53.948 personas que representan un 20% del total de la población.

La Marea Pensionista/ Marea Blanca, homenajeada por FIC en la Nit dels Insurrectes por su labor por la lucha por la Sanidad Pública, se concentraron el lunes pasado junto al monumento de l’Acollidora donde leyeron un manifiesto. Además de las reivindicaciones por las pensiones y por una Sanidad Pública digna, añadieron un nuevo motivo de lucha: la reivindicación del aumento de las Residencias Públicas. “Se necesitan servicios públicos que acompañen a las personas mayores y a sus familias. L’Hospitalet, por desgracia, no dispone de equipamientos que satisfagan este derecho”, manifestó Miguel Angel Hernández, de la Marea y añadió: “La ciudad tiene una oferta muy limitada de residencias y de centros de día. La mayoría son privados o concertados”.

“Esta limitación de plazas de residencias públicas está provocando que muchas personas mayores, que necesitan atención continuada, no tengan ninguna posibilidad real de acceder a un recurso público, y se ven obligadas a buscar alternativas, que a menudo no pueden asumir económicamente. Cuando una plaza privada puede superar fácilmente los 2.000 euros mensuales, hablar de elección es una ficción, ya que muchas familias sencillamente no llegan”, dicen en el manifiesto.

En un primer momento, realizaran un estudio para analizar la oferta existente en l’Hospitalet: plazas públicas con gestión pública; concertadas (con convenios con la Generalitat) y privadas. A partir de aquí concretarán las acciones a llevar e incluso podrían poner en práctica una recogida de firmas. “Otros alcaldes nos prometieron que harían residencias para personas mayores en los terrenos de Cosme Toda. Ya se puede ver en qué se ha convertido. Un nuevo punto de hacinamiento sin ningún tipo de servicio”, han manifestado desde la Marea.

La Federación de Asociaciones de Vecinos, con motivo del día Mundial de la Gent Gran el 1 de Octubre pasado, asumió las reivindicaciones de la Coordinadora de Familiares de Residencias 5 +1 y una de ellas era exigir a la Generalitat la construcción de residencias públicas con cumplimiento efectivo y una mejora sustancial de la atención que reciben las personas usuarias de estos equipamientos, desde la calidad de la dieta, hasta la ratio mínima de personal de atención y curas.

En un reciente estudio realizado per la Asociación Estatal de Directores y Gerentes en Servicios Sociales de los datos del Informe Mayores del IMSERSO, sitúa a Catalunya como la tercera comunidad con más déficits de plazas residenciales para personas mayores. Sitúan el déficit en toda Catalunya en 15.761 plazas, para llegar a la ratio de cinco plazas por cada 100 personas mayores, un límite que los expertos consideran mínimo para garantizar un atención adecuada.

Si estas cifras se trasladaran a l’Hospitalet se necesitarían en la ciudad 2.700 plazas de residencias para tener cubierto un servicio adecuado para la atención de nuestros mayores. De las residencias existentes en la actualidad solo existen 3 que sean públicas que no llegan a tener, entre todas, 300 plazas. El resto, casi una docena, o bien son centros privados o bien algunos concertados.

El acceso a los centros públicos o concertados son similares y el paciente paga mediante un baremo que establece la Generalitat que va en función de la renta, del grado de dependencia y del patrimonio. La diferencia entre un centro público y uno concertado, muchas veces está “en el personal”. Al respecto, María José Carcelén Romero, coordinadora del Col·lectiu Residències 5+1 declaró en el mes de octubre que era “imprescindible la titulación homologada de todo el personal de residencias de Gent Gran. En cualquier CAP no hay ni una sola enfermera que no tenga el título homologado, ya sea de aquí, o que haya venido de fuera. Entonces, ¿por qué debemos aceptar en las residencias de personas mayores lo que no encontramos normal en la sanidad pública?”, pregunta la coordinadora.

La promotora s’està donant molta pressa abans no arribi la sentència del TSJC sobre els 34.000 metres quadrats ja construïts de més que vulneren la legalitat vigent

Un insospitat i contundent moviment de terres a la parcel·la 40 en el sector Prat de la Riba/Avda Tarradellas  en el macroprojecte de la Cosme Toda, impulsat per la constructora Stoneweg Barcelona, ha aixecat les alarmes del veïnat pel fet que resulta del tot previsible que es posin en marxa dos nous blocs de 7 i 13 pisos d’alçada que estarien en línia amb els altres blocs de la promoció que han estat denunciats per la vulneració del càlcul d’ombres.

Les tanques ja col·locades, els moviments de terres accelerats i els càlculs sobre el Geoportal municipal indicarien que la constructora té molta pressa per produir uns fets consumats que tornarien a produir una edificabilitat excessiva, molt per sobre del que la llei permet, com ja ha passat amb la resta de la promoció on s’han construït 34.000 metres quadrats més dels legalment previstos. Per aquest fet es van produir denúncies davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que estan encara pendents de resolució judicial, basant-se en la irregularitat del càlcul d’ombres que vulneren bona part dels blocs ja aixecats. Les presses explicarien la clara intenció de tenir ja en marxa les noves edificacions que també vulneren les mateixes regles legals, abans que un tribunal decideixi alguna cosa al respecte. Precisament el que es va dir en el seu dia és que malgrat que el TSJC determini que aquesta promoció és il·legal, seria molt difícil que es determinés ensorrar els edificis que la promotora s’ha apressat a vendre i, d’aquí, les accelerades maniobres abans no es pronunciïn els tribunals.

Però si la celeritat de la promotora encaixa a la perfecció amb la cobdícia dels que només pretenen acumular beneficis, costa d’entendre la negligència o potser la complicitat municipal en aquest àmbit. Pel que han comentat els veïns a aquest digital, el passat 7 de gener es va presentar una sol·licitud formal demanant aclariments sobre les noves llicències dels nous blocs en construcció i la preeminència de les mesures cautelars obligades, sense que, des d’aleshores, l’equip de govern municipal hagi tan sols ni contestat. Una nova queixa a la Síndica de Greuges de la ciutat, explicant la complicitat municipal i el silenci corresponent, ha impulsat l’equip de govern a respondre simplement que s’ha rebut la sol·licitud sense més concreció. Òbviament, la notificació de recepció de la demanda ha excedit tots els terminis legals però, el que és encara més greu, és que no s’hagi actuat en cap sentit respecte el que seria obvi, com seria la paralització urgent i immediata de les obres.

El Foment de la Informació Crítica, l’entitat que edita L’Estaca, ja va convocar al novembre del 2024 una Factoria d’Idees al voltant del “pelotazo” urbanístic de la Cosme Toda, on van participar una representant dels Comuns, l’advocat que va tramitar el recurs per la irregularitat del càlcul d’ombres i un representant dels veïns de Sant Josep de la Cosme Toda que han estat permanentment al capdavant de la resistència veïnal. Aleshores es van detectar dubtes de molts compradors dels pisos en promoció, que van fer trontollar les decisions empresarials per precaució no solament davant les decisions judicials sinó també de les urbanístiques que podrien dependre de l’equip Quirós. A la vista de la negligència municipal, la constructora ha decidit tirar pel dret i accelerar el que li queda de la promoció, sota les mateixes irregularitats manifestes del càlcul d’ombres, a la vista de que la justícia és lentíssima i l’Ajuntament absolutament permissiu.

No es descarta que FIC i els veïns tornin a posar sobre la taula l’abús que representa engegar una nova promoció d’habitatges amb la mateixa volumetria que està denunciada davant els tribunals, sense que l’equip Quirós prengui cap tipus de mesura.

En la trobada es van recordar els 50 anys de la formació del primer col·lectiu d’objectors de consciència a la Casa de la Reconciliació de Can Serra

Sota el lema “Desobediència i Resistències”, l’associació “Llegat Jaume Botey i Vallès”, va celebrar la seva trobada anual, la cinquena, dissabte passat a la Casa de la Reconciliació de Can Serra. L’assistència va ser multitudinària i la sala estava a vessar. A l’acte es va recordar i es va fer al·lusió en diferents intervencions, als 50 anys del primer grup d’objectors de consciència, sorgit precisament en aquests mateixos locals.

La taula inaugural va estar formada per Martí Olivella, Jesús Viñas, Mari Carmen Sánchez i Andreu Trilla que van destacar com a element de transformació social la desobediència civil i el paper que ha tingut al llarg de la història i també a la societat actual.

Un dels exemples que es van exposar va ser el de l’objecció fiscal, com un element que pot utilitzar la població quan fa la declaració de la renda, centrat en les despeses militars, i com una negació a col·laborar amb l’Estat en la preparació de les guerres i en el manteniment de l’estructura militar. És una forma de desobediència activa a l’hora de complir amb la declaració anual.

També va participar, en una segona taula, Anaïs Franquesa, directora d’Iridia, Centre per a la Defensa dels Drets Humans, que va parlar de la situació crítica del món i on els pilars construïts després de la segona guerra mundial cauen dins de la crisi que pateix el capitalisme. També va intervenir Eloi Orihuela, representant del Sindicat de Llogateres, que va explicar la lluita i estratègia que empren l’organització contra els lloguers abusius. Va moderar el debat Homera Rosetti, periodista

Al mateix acte, es va recordar com una acció de desobediència civil, el primer col·lectiu d’objectors de consciència que va néixer precisament a la Casa de la Reconciliació de Can Serra i que va ser un fet molt rellevant per el pacifisme a tot Espanya.

La Setmana Santa del 1975, l’Equip d’Objecció de Consciència (EOC) creat aquest mateix any i format per activistes per la pau, es van reunir en una casa rural entre Castelló i València on es projecta el primer disseny per elaborar un servei civil que substituís el servei militar. Aquest projecte s’hauria de fer en una ciutat gran, en un barri amb necessitats però no un barri marginal, i al marge de qualsevol partit polític. A aquest mateixa trobada van assistir Jaume Botey i Andreu Trilla de l’equip de la parròquia de Can Serra. Allà mateix se’ls va preguntar si acceptarien que Can Serra i la Casa de la Reconciliació acollissin i donessin cobertura a EOC.

Andreu Trilla i Jaume Botey van consultar el sector més proper i actiu del barri de Can Serra i en un principi hi va haver una mica de desconcert ja que hi havia un hàbit, com era el servei militar entre els joves, molt arrelat. D’altra banda, no s’enteniaben bé el que era l’objecció de consciència, però finalment es va acceptar i en una reunió celebrada el 9 de juny entre l’equip del barri i el nucli inicial de l’EOC, s’assumeix convertir Can Serra en la primera seu d’aquest servei.

Va ser l’inici d’una aventura col·lectiva que tindria conseqüències tant pel barri com per les persones que s’hi implicaven. Es tractava d’un enfrontament directe contra l’exèrcit, columna vertebral del franquisme i, en aquell moment, s’estava al final de la dictadura. Pocs mesos abans s’havia produït l’assassinat de Carrero Blanco.

Per a aquells que vulguin ampliar informació sobre aquesta experiència poden consultar el llibre: Can Serra. 50 anys. Historia d’un barri de L’Hospitalet

Can Serra 50 anys. Història d’un barri de l’Hospitalet