La propuesta final consta de 19 intervenciones para este mismo año en las áreas infantiles de la ciudad, con un coste de un millón y medio de euros

Una moción dels Comuns de l’Hospitalet para que se ejecute el Plan de Sombras de las Áreas Infantiles de la ciudad ha sido aprobado por mayoría absoluta en el último pleno municipal. La eficacia de las mociones aprobadas para su cumplimiento sigue en duda.

El incremento año tras año de las temperaturas medias en la ciudad y las horas de insolación en el verano hace que muchas familias no salgan con los niños al parque porque precisamente las zonas infantiles no están protegidas del sol. La moción apela a esta situación y solicita con urgencia su implantación.

Precisamente este plan, aprobado el año pasado, ya preveía la necesidad de implementar estas sombras generadas con elementos no naturales mientras que crecen los árboles que se están plantando en estas zonas. Pero en el año 2024 no se realizó nada.

Este plan tenía un tiempo de implantación (2024-2027) y su ejecución estaba prevista en dos fases dependiendo de unos indicadores como eran el porcentaje de superficie, el material del terreno y la intensidad en su uso.

En la primera fase de implantación se preveían 19 intervenciones en los seis distritos de la ciudad con un coste de alrededor de 1.560.000 euros. Y en la segunda fase, 17 intervenciones en los distritos I, II y III con un coste de 732.000 euros.

La moción de los Comuns expresa su extrañeza que en la segunda fase, en los distritos IV y V no se realice ninguna actuación. Precisamente son distritos con una alta densidad de población y hace que los déficits de sombras tengan un impacto especialmente importante en los niños.

En el debate de la moción todos los grupos votaron a favor y estaban de acuerdo con la propuesta. Hasta el propio grupo socialista votó a favor.

Nuria Lozano, dels Comuns, presentó la moción y recordó que, en una pregunta en el año 2022, su grupo ya interpeló al gobierno municipal sobre si la ciudad tenía un Plan de Sombras. Incluso, se cuestionó que algunas de las áreas infantiles actuales tienen el caucho como elemento fundamental cuando es material que se calienta enseguida y despide más calor.

Nuria Lozano reclamó la urgencia en la implantación del Plan, teniendo en cuenta que en años anteriores en el mes de abril ya empieza a notarse el aumento de temperaturas. Para los Comuns, el primer paso sería la plantación de árboles en estas zonas y, a la espera de que crezcan, la instalación de toldos.

La Plataforma del Centenari demana una entrevista a l’alcalde per explicar-li per quina raó no s’ha de celebrar res i l’oportunitat de reflexionar plegats per canviar la ciutat

En el darrer ple de març, al capítol de precs i preguntes, el regidor d’ERC-EUiA Coque García, es va referir al cost del logotip commemoratiu del centenari del títol de ciutat que va ser presentat públicament a la Plaça Espanyola fa un parell de setmanes, que el regidor va qualificar de “proposta super original” i que aquest digital ja va titllar directament de plagi en el seu dia (https://lestaca.com/lestacalh/fallida-en-lacte-inaugural-de-la-celebracio-del-titol-de-ciutat-es-presenta-un-pobre-logo-plagiat-i-sevita-avancar-el-programa-dactes-per-no-fer-spoiler/) perquè només cal comparar-lo amb el que l’empresa Ford va fer servir per commemorar el seu centenari l’any 2003.

El propi regidor vestia aquest dia una samarreta amb el logotip del centenari però amb el color original del logo de Ford de color blau, i no el rosat del logotip del centenari de ciutat. Això és l’únic que els distingeix. El logo figurarà, com identitat de marca, a tots aquells esdeveniments que s’organitzin des de l’Ajuntament per commemorar el títol de ciutat, començant pel cartell de les Festes de Primavera que es va presentar fa uns dies i que ha realitzat un dels alumnes de l’Escola D’Art Serra i Abella.

Al voltant del centenari es repeteixen dues qüestions que no s’acaben d’aclarir, que porten sistemàticament a confusió i que la Plataforma del Centenari que es va a tornar a reunir abans d’ahir, tractarà amb més profunditat: la primera, que malgrat les reiterades informacions que es fan arribar a la ciutadania, l’Hospitalet no compleix cent anys, que el que compleix cent anys és un títol de ciutat que va atorgar la Dictadura de Primo de Rivera fa un segle i que, com a conseqüència d’aquesta efemèride, el que correspon és reflexionar sobre la ciutat que avui tenim, però segurament no celebrar la concessió d’un títol honorífic i gens reivindicat aleshores, que més que enorgullir-nos com a hospitalencs ens hauria de provocar molts interrogants. Alguns d’aquests interrogants és molt probable que s’acabin aclarint a través de les iniciatives que en breu posarà en marxa la Plataforma, entre les quals un desplegable explicant com va néixer i evolucionar la ciutat, i una conferència de l’historiador local Carles Santacana per mitjans del mes de maig proper.

De moment, el que sembla clar, és que l’Ajuntament s’ha compromès a pagar 17.000 euros per un logo copiat que contrasta força amb els mil euros de recompensa a un alumne de la Serra i Abella per l’elaboració del cartell de les Festes de Primavera d’enguany que tenia el centenari com  leit motiv i que, naturalment, inclourà el logotip dels 17.000 euros. Aquest digital va demanar dijous més informació al regidor d’ERC-EUiA sobre la seva pregunta al ple però, a l’hora de redactar aquesta informació, no ha obtingut resposta. El que si se sap és que fins al dilluns 7 d’abril no es donarà a conèixer el calendari d’actes previst per l’Ajuntament, no se sap molt bé si per celebrar o per commemorar el Centenari, que ha d’acabar amb un acte central el proper 15 de desembre que es quan es va publicar a la Gaceta de Madrid la concessió del títol i que s’especulava que era la data apropiada per convidar el rei d’Espanya a celebrar l’efemèride.

En la reunió de la Plataforma es va decidir també programar una entrevista amb l’alcalde de la ciutat, arran de la bona resposta que va expressar després de la intervenció del portaveu de la Plataforma Josep Ferrer, el dia del plenari. L’objectiu és explicar-li que la Plataforma no vol celebrar res, no vol que es convidi el rei d’Espanya i en canvi vol que l’efemèride serveixi per obrir una reflexió col·lectiva, oberta, plural i capaç de comprometre ciutadans i Consistori, per tal que deixin d’aplicar-se mesures i polítiques irreversibles que hipotequin, com ha passat fins ara, el futur de la ciutat.

Per passar de les paraules als fets caldria que l’equip de govern comencés a replantejar-se algunes d’aquestes mesures irreversibles com ara la cessió de nous espais lliures per més construccions d’habitatges, més requalificacions industrials per convertir-les en noves promocions immobiliàries, aturar la construcció de nous barris com el que es projecte a Can Rigalt, aturar projectes en zones inundables com el projecte Biopol-Gran Via, aturar les concessions demanials a grans empreses especulatives, etc. i molts altres en la línia de millorar la gestió, inversió en sol públic per destinar-lo a serveis, equipaments i zones verdes, rehabilitar patrimoni, manteniment de la ciutat, apostar per una policia de proximitat, enfortir els serveis socials, etc.

L’exemple del que es va fer quan el 75è aniversari de ciutat amb un cicle de xerrades organitzades pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet, estaria en la línia del que correspondria fer ara, segons la Plataforma del Centenari.

Tras el consenso, una comisión de seguimiento analizará mensualmente el impacto de las obras y su correcta ejecución

Tregua. Esta es la palabra con que se puede resumir la situación en el institut-escola Pere Lliscart, donde se tiene que construir un edificio colindante al actual en plena actividad lectiva, tras la reunión mantenida el pasado martes entre Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya, responsables del ayuntamiento de l’Hospitalet y la comunidad escolar del centro (padres y dirección).

“Se nos ha escuchado y se han tenido en cuenta nuestras preocupaciones y reivindicaciones”, ha afirmado David Crespí portavoz de los padres del centro Pere Lliscart, que alberga a 647 alumnos.

El anuncio del inicio inminente de las obras de un nuevo edificio junto al actual para sustituir a los barracones que se habilitaron en la plaza del Cadí para cubrir la demanda existente en este centro, sorprendió a padres y profesores. Más tarde se supo que el proyecto estaba aprobado desde el 2021 y que la paralización de la construcción era prácticamente imposible ya que conllevaría altas penalizaciones para la Administración.

La comunidad educativa del Pere Lliscart pide que no se inicien las obras del nuevo edificio adjunto y que se consensue el proyecto

Cuando ya ha empezado a trasladarse material para la construcción del nuevo edificio, a última hora, el pasado martes se realizó una reunión con todas las partes y se llegó a acuerdos satisfactorios para todos los afectados alumnos, profesores y padres.

En el encuentro se presentó un proyecto con algunas modificaciones más acorde a las reivindicaciones de la comunidad escolar. Entre ellas una ampliación del comedor escolar, la habilitación del gimnasio y la biblioteca en el edificio donde actualmente hacían clases los niños de Infantil. Este edificio estaba previsto que se derribara al quedar afectada por una rotonda que se iba a realizar al lado de la escuela.

Una de las quejas de los afectados era la disminución del patio con el nuevo edificio. La alternativa presentada en la reunión es la adecuación de las terrazas, donde también se habilitaran aulas abiertas.

Definitivamente las obras se iniciarán el 31 de marzo, con una duración de unos 12 meses y según los representantes del Departament d’Enseyament representado por Sonia Fernandez Cuenca, directora Territorial en l’Hospitalet, se cumplirán todas las medidas de seguridad requeridas en este tipo de obras.

Entre las 60 preguntas que llevaron los padres a la reunión estaba la posibilidad de habilitar el local del Esplai de la Florida para los niños con necesidades de atención especial. Esta alternativa, según explicaron desde la Generalitat, es más compleja y será estudiada para buscar una solución alternativa.

En el tema de ruidos se seguirá trabajando para amortiguar los que produzca la maquinaria, aunque, según los técnicos, se buscarán los tiempos donde se entorpezcan lo mínimo posible la normal actividad escolar. Al igual que con el polvo que se pueda producir. Como consecuencia de la mala situación de las ventanas —hay que tener en cuenta que el edificio se construyó hace 50 años— se minimizarán los efectos del polvo tanto con la instalación de aparatos de refrigeración, ya que deberán de permanecer cerradas, como redoblando el servicio de limpieza.

De momento, la comunidad escolar se ha sosegado con los acuerdos consensuados y ha apaciguado sus ánimos, siempre que se cumpla el compromiso de las Administraciones de realizar una reunión una vez al mes de la comisión nombrada para el seguimiento de las obras.

El sindicat lamenta la manca de rigor dels Comuns que va permetre l’aprovació de la taxa per la inscripció en les proves selectives de personal

La secció sindical de CCOO de l’Ajuntament de l’Hospitalet ha interposat aquest 14 de març una demanda de conflicte col·lectiu davant l’autoritat laboral  que inclou la tutela de drets laborals i indemnitzacions per danys i perjudicis, com a conseqüència de l’absència de resposta municipal al tràmit de normalització del darrer conveni.

El darrer conveni signat entre les seccions sindicals d’UGT i CCOO majoritàries entre el personal funcionari i laboral de l’Ajuntament té data de 2 de març de l’any 2023. És un document que incorporava el personal laboral de promoció econòmica que estava exclòs del darrer conveni 2014-2016, però que, per tenir vigència i poder-se aplicar, havia de passar preceptivament pel ple municipal. Dos anys més tard, el conveni no ha estat homologat pel govern i, per tant, de facto resulta inexistent. La postura del govern municipal que inclou, segons CCOO, negligència i voluntarietat a parts iguals, ha obligat a incorporar al document actualitzacions legals que es mantenen sense capacitat de ser aplicades perquè el govern es nega a complir l’obligatorietat de portar-ho al ple i proposar l’aprovació.

El darrer intent de la secció sindical perquè el govern local porti al ple el conveni de 2023-2025 es va produir mitjançant una carta a l’alcaldia el passat 6 de setembre. Fins ara, el silenci ha estat l’única resposta. Per tant, segons CCOO, el govern incompleix l’obligació de negociar de bona fe que estableix l’article 34.7 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic perquè l’Administració està obligada a validar els acords amb la plantilla a través del ple municipal. Això és un “clar atemptat a la llibertat sindical” que CCOO “considera que perjudica notablement a la plantilla de treballadors municipals i als propis afiliats i afiliades”.

La proximitat del venciment del conveni signat però no legalitzat que té data de caducitat a finals d’aquest any, impulsa a algunes seccions sindicals i també al propi govern local a reclamar l’inici de negociacions del proper conveni. La secció sindical de CCOO és contrària a aquesta estratègia per quant costa molt iniciar negociacions amb un interlocutor que mostra evident mala fe en els acords presos, alhora que considera que acceptar que l’anterior conveni no s’hagi legalitzat obriria la porta a una pràctica del tot irregular que al govern local ja sembla anar-li bé.

La secció sindical de CCOO, conscient de les enormes deficiències en la plantilla de treballadors, ha volgut posar l’accent també en l’aprovació, en el ple de dimarts, d’una taxa per la inscripció en proves selectives d’accés a l’Ajuntament, gràcies al vot favorable del grup socialista i al vot de qualitat de l’alcalde per l’empat en la votació final. En aquest sentit han lamentat la manca de rigor del grup dels Comuns a l’hora de controlar la presència de tot el grup municipal, coneixent la importància que en els plens municipals té la inassistència d’algun regidor de l’oposició.

Es dona la circumstància que en el conjunt de punts del ple on es portaven a aprovació definitiva les modificacions d’ordenances i taxes, tots els grups de l’oposició tret del grup socialista i els Comuns es van oposar. En algunes de les modificacions d’ordenances els Comuns es van abstenir i, en la única que els Comuns estaven en contra, com que un dels seus regidors estava absent, va haver empat a l’hora de les votacions que va acabar desfent el vot de qualitat de l’alcaldia.

La taxa aprovada té una tarifa única de 15 euros que no contempla cap exempció o bonificació i que atempta, com diu el sindicat en el seu Cocoflash d’ahir mateix, contra els col·lectius més vulnerables. CCOO va presentar al·legacions a la taxa que no van ser contestades i s’ha incomplert el tràmit d’audiència, per la qual cosa el sindicat ja ha informat que ho farà arribar a la Síndica de Greuges.

Segons el sindicat, en el binomi 2023-2024 va haver 50 convocatòries de places, amb 4.200 sol·licituds, que li podrien haver suposat una recaptació extra de 63.000 euros. Amb tot, aquesta recapta de diners de gent que vol treballar, en prou feines paga el sou de qualsevol cap de gabinet que té la plaça assegurada sense passar proves selectives. És significatiu que el comunicat de CCOO posi directament el dit a la nafra quan pregunta al govern local que es diu socialista: “on està la vostra consciència de classe?. Heu oblidat d’on veniu”.

Unanimitat dels grups municipals a l’hora de valorar el treball i l’efectivitat de la Sindicatura, el valor de les seves recomanacions i les iniciatives d’ofici

Els expedients de queixes, greuges, suggeriments i iniciatives d’ofici tramitades per la Sindicatura de Greuges de la ciutat durant l’any 2024 es va incrementar un 7% en relació a l’any passat i d’aquests expedients els de queixes i suggeriments han estat els més significats, mentre que els considerats com a greuges i iniciatives d’ofici presenten poca variació respecte de l’any anterior. Cal assenyalar però, que els expedients es van incrementar bastant l’any 2023 respecte dels dos anteriors i a l’any 2021 es van doblar respecte del precedent.

Aquest increment d’expedients respon a dos aspectes que tenen una doble lectura. La primera, que la ciutadania fa uns quants anys que està observant que, en efecte, la Sindicatura de Greuges és una eina efectiva de tramitació de queixes i suggeriments. La segona, que la Sindicatura incrementi expedients posa de manifest el descontentament de la ciutadania envers la gestió municipal. No hi ha moltes més queixes que l’any anterior però tampoc s’observa que disminueixen sinó més aviat al contrari, com s’ha vist.

El més significatiu de tot plegat és que durant l’any 2024 es van gestionar 162 expedients i 22 reclamacions d’intermediació, que fa un total de 184 tràmits i, a més, es van vehicular 463 consultes, cosa que indica que la Sindicatura va treballar sobre 647 causes de sol·licituds ciutadanes, que vol dir unes 9 consultes setmanals de mitjana.

Els 106 expedients tramitats durant el 2024 corresponien bàsicament a conflictes amb l’espai públic, qüestions relacionades amb els Serveis Socials i amb la convivència i seguretat ciutadanes. Però també cal destacar expedients relacionats amb temes de la funció pública i d’educació i cultura. Algunes d’aquestes reclamacions ciutadanes es van derivar a Sindicatures de rang superior (Catalunya i l’Estat) i altres no es van poder admetre a tràmit, però també cal posar en l’actiu de la Sindicatura, les iniciatives d’ofici que van ser 18 expedients oberts dels 106 tramitats.

L’Informe de la Síndica, assenyalava també que el 87% dels expedients de queixes s’han resolt a favor dels ciutadans i només el 13% a favor de l’Ajuntament, de manera que en el 56% dels casos que van ocasionar la reclamació s’ha resolt el problema. Del conjunt d’expedients que es van poder acabar durant l’exercici, el 81 % incorporaven una proposta d’actuació, sol·licitud o reclamació a l’Ajuntament i un 36,7% estan encara en tramitació dins el termini establert.

On s’han detectat més problemes han estat, doncs, en matèries que sovint apareixen com les qüestions més conflictives que afecten a la ciutat: els conflictes de convivència i seguretat pública, els serveis socials i l’espai públic. En tots tres aspectes, la gestió municipal sempre és la clau. Respecte del primer apartat el percentatge de reclamacions s’incrementa una mica respecte de l’any anterior. Sobre aquest punt, la Sindicatura expressa millores que no és la primera vegada que es fan públiques: guàrdia urbana de proximitat, control de l’accés de voreres, accessibilitat universal. El propi informe recorda al govern que aquesta Sindicatura ja va elaborar un estudi amb 32 recomanacions que s’avaluaran en aquest exercici.

Pel que fa als Serveis Socials, les reclamacions han baixat 8 punts però continua sent el segon aspecte més controvertit. Les raons ja son conegudes: dificultat d’accés als serveis municipals, problemes d’assistència per desnonaments, queixes sobre violència de gènere, dificultats per accedir a necessitats primàries (targeta moneder, etc) i conflictes d’empadronament. La Síndica va ser implacable en aquest apartat assenyalant les greus mancances en aquest àmbit pel que fa a l’assistència social al municipi i afirmant que el dret a l’empadronament és inexcusable i la porta d’entrada als drets de ciutadania.

Finalment les matèries sobre l’espai públic gairebé doblen les de l’exercici anterior. Queixes que tenen a veure amb el manteniment dels espais públics, l’enllumenat, la neteja de carrers, el deteriorament de les calçades i, d’una manera molt destacable, la falta de zones verdes. Tot plegat, unit al nivell de saturació urbana i densificació demogràfica que és el que impedeix aconseguir els nivells de qualitat de vida d’una ciutat moderna. També els problemes derivats de la contaminació acústica, tan del tràfic rodat, com de la mala utilització de l’espai públic o d’establiments que molesten els veïns. Sobre tot plegat, la Síndica també va fer, durant la presentació de l’informe, clares propostes al govern per millorar aquests aspectes.

No hi ha moltes unanimitats a la ciutat i molt menys quan es tracta de posar-se d’acord respecte d’instruments que funcionen o d’individus capaços de personalitzar aquest esperit de servei que ha de caracteritzar l’activitat cívica. Durant la presentació de l’informe va ser unànime l’opinió dels grups municipals sobre el treball ingent i efectiu de la Sindicatura de Greuges de la ciutat, que personalitza la Merche García Villatoro. En un municipi on costa molt respirar, l’oxigen que desprèn la Sindicatura de Greuges i la Síndica de manera concreta, és un bé que caldria preservar. La seva feina i la del seu equip, format exclusivament per dues persones, és un exemple de professionalitat, rigor i encert, tal com es va posar de manifest un any mes amb la presentació de l’informe anual.

89.000 ciutadans de l’Hospitalet censats no tenen garantits els drets de ciutadania i no poden votar i encara en queden desenes sense empadronar

Amb una sala plena (una setantena de persones) expectants per conèixer el pes de la emigració en la constitució de la ciutat de l’Hospitalet, justament ara que hi ha una certa polèmica sobre si convé celebrar o només commemorar l’atorgament del títol de ciutat fa un segle, l’historiador Joan Camós va fer ahir dilluns una àmplia dissertació sobre la matèria.

La conferència tractava a mitges de posar l’accent sobre el que ha representat històricament l’emigració a la ciutat i sobre quina ha de ser la valoració en el present i en el futur immediat que ha de tenir el fenomen. Per tant, no va ser només una reflexió històrica, sinó una manera de responsabilitzar-nos a tots de la importància d’aquesta realitat per entendre què som i per què un futur de progrés implica no solament acceptar-la sinó considerar-la una riquesa i no un problema.

Va partir de la necessitat de treure-li paternalisme a la comprensió del fenomen. Una cosa molt significativa que va expressar Camós és que la ciutat acollidora que ha pres l’Hospitalet com a símbol té un component de paternalisme del qual ens hauríem de despendre com a comunitat. De fet, del que es tracta no és d’integrar l’emigració, com s’ha plantejat tantes vegades segons Camós, sinó del que es tracta és de permetre la interrelació entre iguals, entre gent que ve de fora perquè el sistema capitalista genera desigualtats territorials i crea penúries en un llocs i oportunitats en uns altres i la gent sent la necessitat de cercar realitats que li permetin prosperar individual i familiarment. Per tant, l’Hospitalet no hauria de ser una ciutat acollidora sinó una ciutat igualitària i interelacional perquè del que es tracta és de sumar realitats culturals i garantir que tothom se senti com a casa.

Explicat aquest component sòcio-polític, que entra de ple en la contradicció de considerar no solament la emigració com un problema, sinó fins i tot considerar-la com una necessitat que cal assimilar per evitar que ens produeixi conflictes, Camós va fer un recorregut històric per les tres fases en les que cal observar l’arribada massiva de nouvinguts que han conformat la ciutat que avui tenim. La primera, l’onada dels anys 20-30 del segle passat, quan la ciutat desperta de la seva realitat agrària per esdevenir un reclam de mà d’obra producte de la primera industrialització de Barcelona i el seu entorn. La segona, l’onada dels anys del desenvolupament franquista quan la ciutat, abandonada a una especulació ferotge, es converteix en un nucli densificat sense serveis que va produir un teixit reivindicatiu de notable valor social i la tercera, l’onada de primers del segle actual i fina ara mateix, on la ciutat ha canviat la seva fesomia de ciutat dels altres catalans de la península per convertir-se en la ciutat dels altres catalans d’arreu del món.

Les dades del padró continu que publica el mateix ajuntament dona per l’1 de març d’aquest 2025 una xifra de població que supera de poc els 300.000 habitants, una xifra aclaparadora no només per la saturació de l’espai urbà i per l’acumulació de conflictes que genera per la manca d’equipaments sinò perquè impedeix que els immigrants i els no immigrants tinguin la qualitat de vida que els caldria com a ciutadans de primera. Aquesta realitat pesa sobre tota la població però especialment en els barris tradicionals com ara Collblanc-La Torrassa, Pubilla Casas i La Florida-Les Planes on el nivell de població immigrada de tercera fornada és enorme i la precaritza enormement. Això no és nou a la ciutat. Ha estat així al llarg de la història, però és evident que s’hauria pogut preveure i estem pitjor que mai.

Camós va finalitzar amb un llarg repertori de necessitats immediates que caldria aplicar. Entre elles les que tenen a veure amb la política d’habitatge, però també amb els drets de ciutadania, l’empadronament en primer lloc, l’educació, la sanitat i l’espai públic. Va interrogar-se sobre els propers plans del govern respecte la zona de Can Rigalt i va comentar que l’Hospitalet ja és una ciutat saturada amb uns nivells de densitat demogràfica insuportables.

I va acabar explicant que, hores d’ara, dels 302.521 habitants actuals de la ciutat —sense comptar els centenars de ciutadans sense padró— 127.339 són nascutas a Catalunya i 127.894 nascuts a l’estranger. Uns altres 47.287 han nascut a la resta d’Espanya. Dels 127.339 nascuts a l’estranger, gairebé 89.000 no tenen la nacionalitat espanyola. Entre altres condicionants, aquest 89.000 residents a la ciutat no poden votar. És a dir, no poden elegir a qui els ha de governar, a qui teòricament l’haurien d’exigir una ciutat igualitària, interrelacionada i amb qualitat de vida. La “Catalunya un  sol poble” que tant s’ha reclamat històricament, passa sens dubte per garantir els drets de ciutadania de tots els ciutadans residents.

Tanto ERC-EUiA como els Comuns de l’Hospitalet han denunciado como fracaso y mala gestión el remanente de algo más de 54 millones de euros que ha quedado sin ejecutar de los presupuestos del año 2024. Este dinero significa que determinados proyectos que podían haber sido realizados se han quedado sin poder hacer.

Ambas fuerzas políticas, a través de sus portavoces, Jaume Graells y Manuel Domínguez así lo han expresado a l’Estaca. El remanente que ha quedado este año de 54 millones casi dobla al del anterior que supuso también 32 millones de euros que han dejado de invertirse en la ciudad.

El presupuesto del Ayuntamiento de l Hospitalet para el 2024 ascendió a un total de 325 millones de pesetas, la cantidad de 54 millones no ejecutados supone casi un 17% del total presupuestado “una cantidad muy elevada y una mala noticia para la ciudad”, manifiesta Jaume Graells.

La mayor parte de los 54 millones será para cubrir la deuda acumulada que tiene el Ayuntamiento de l’Hospitalet, que es una de las más bajas que tiene las arcas municipales de toda Catalunya. La normativa actual permite a un ayuntamiento adeudarse en un 25% y el de l’Hospitalet está muy por debajo de esa cifra. “Del total al final puede quedar para sumarlo al presupuesto de este año para inversión alrededor de unos ocho millones. Una cantidad ridícula del total que no se va ha podido ejecutar”, dice Manuel Domínguez.

Ambos tienen la misma opinión, una ciudad como el l’Hospitalet no se puede permitir dejar de gastar esa cantidad de dinero, 54 millones de euros, con las necesidades que tiene la ciudad.

Con esos 54 millones ambos portavoces han puesto ejemplos de inversiones que se podrían haber realizado con ese fondo sobrante y que evidentemente los grandes perjudicados es la ciudadanía: Poder doblar la plantilla de la Guardia Urbana; construir hasta cinco escuelas, poner en marcha una nueva escola Bressol, impulsar la escuela Municipal de Música, dotar de aire acondicionado a las escuelas…entre otras.

A esta cantidad sobrante de 54 millones habría que añadir las renuncias y los retornos sistemáticos de subvenciones lo que demuestra un problema grave que tiene l’Hospitalet a la hora de ejecutar los presupuestos que se aprueban cada año.

En la peça informativa que segueix, s’inclouen tots els documents que formen part d’aquest contenciós, en el transfons del qual es troba el debat sobre el control social dels MCP

Arran de la notable dimensió que els Mitjans de Comunicació Públics (MCP) han volgut donar a la intervenció del vocal de la Junta Directiva i membre de la redacció de L’Estaca en la passada Tribuna Crítica del dimarts 18 de març, la Junta Directiva de FIC ha decidit incloure en aquesta edició del digital, el seguit d’esdeveniments que han tingut lloc des del mateix dimarts 18 fins el dissabte 22, incloent les respostes de la Junta de FIC a les dues notes que ens han adreçat el conjunt de treballadores i treballadors dels MCP i el director dels MCP.

Com a entitat que vetlla per la informació crítica, la pluralitat informativa, el control popular dels mitjans de comunicació públics i la generació d’opinió a través de les dades, ens ha semblat que la millor manera de fer front a la campanya de desprestigi que estem rebent com a col·lectiu i dirigida a un dels membres de la Junta Directiva és oferir tota la documentació generada aquests dies perquè cadascú tingui els elements imprescindibles per ubicar-se i, si correspon, definir-se.

1. Dimarts 18 de març. En l’acte de la Tribuna Crítica, un membre de la redacció de L’Estaca i de la Junta de FIC, expressa públicament la sospita que ja havia estat comentada per la pròpia Junta en ocasions anteriors, que les gravacions íntegres d’alguns actes de fort contingut polític que organitza l’entitat, tinguin una derivada més enllà de la seva utilització informativa.
2. Dimecres 19 de març. L’Informatiu dels MCP inclou, a banda de la informació de la Tribuna Crítica, una peça informativa on s’acusa al membre de la redacció de L’Estaca Jesús Vila de llençar “un seguit d’acusacions molt greus i infundades contra els MCP i la seva plantilla”. Reprodueixen una part de les paraules íntegres: “avui està aquí la televisió, està gravant tot l’acte, però no ho fa mai: la televisió ve, fa un reportatge i se l’emporta. Avui està gravant tot l’acte, però no perquè després ells puguin fer el muntatge oportú per l’informatiu, estan gravant aquest acte perquè ho passen probablement a la gent del govern local perquè sàpiguen que hem dit en aquesta taula”.
3. El mateix dimecres al vespre apareix una peça al canal digital amb un titular i un subtítol denunciant “l’escarni públic que va patir el periodista dels MCP que cobria l’acte, acusat de ser allà per passar les imatges i la informació al govern local, desmentint les acusacions fetes per Jesús Vila en aquest sentit”.
4. Dijous 20 de març. A les 21,50 h del vespre, la plantilla de treballadors dels MCP fan entrega d’un comunicat dirigit al correu personal del redactor de L’Estaca i a l’entitat Foment de la Informació Crítica, que s’adjunta. Comunicat treballadors
5. Divendres 21 de març. El digital L’Estaca inclou un article de Jesús Vila explicant el contingut de la seva denuncia durant l’acte de la Tribuna Crítica de dimarts: https://lestaca.com/jvg51/molt-lliures-de-sospitar/
6. L’al·ludit redactor de L’Estaca i membre de la Junta Directiva de FIC, fa arribar a les 11h del matí d’aquest mateix divendres, una comunicació al col·lectiu de treballadors dels MCP, que s’adjunta. Carta Redactor
7. El mateix divendres a les 13,53 h de la tarda es rep al correu de FIC una carta de l’equip directiu dels MCP on es menciona personalment al redactor de L’Estaca i membre de la Junta Directiva, que s’adjunta. Carta equip directiu
8. El mateix divendres a les 16,53 h de la tarda l’al·ludit redactor de L’Estaca envia una carta a l’equip director dels MCP, que s’adjunta Resposta Carta Directius .Alhora es fa arribar aquesta mateixa carta a La Farga GEMSA perquè s’entregui als membres del Consell d’Administració de La Farga, a la Junta General de l’empresa i al Consell Consultiu dels MCP.
9. Dissabte 22 de març. A través de les xarxes es té coneixement d’un tuit de solidaritat amb la plantilla dels MCP, del Sindicat de Periodistes de Catalunya afegint la nota adreçada al Sindicat per part de la plantilla de treballadors dels MCP. A les 10, 37 h. del mateix dissabte, el vocal de FIC i redactor de L’Estaca al·ludit al tuit envia la següent nota per mail a la seu del Sindicat: “Companys: Alguns col·legues i amics m’han passat la solidaritat a les xarxes del Sindicat de Periodistes de Catalunya envers la nota contra la meva persona realitzada pel col·lectiu de treballadores i treballadors dels Mitjans de Comunicació Públics de l’Hospitalet. Per tal que tingueu un coneixement més ampli del que ha suscitat la nota de les treballadores i treballadors amb la impressió que si coneguéssiu la totalitat del problema no us hauríeu pronunciat tan precipitadament, us adjunto la nota de la direcció dels Mitjans de Comunicació Públics, l’enllaç amb un article meu a www.lestaca.com d’ahir (https://lestaca.com/jvg51/molt-lliures-de-sospitar/) i les dues cartes enviades a les treballadores i treballadors dels Mitjans”. (s’adjuntaven les cartes que es reprodueixen als punts 6 i 8)
10. Al vespre d’aquest dissabte, la Junta Directiva de FIC envia a la plantilla de treballadors dels MCP, un comunicat discutit a fons en una reunió d’urgència, que s’adjunta FIC Resposta Comunicat Treballadors i un altre comunicat a la direcció dels MCP, que s’adjunta FIC Resposta a Cos Directiu
11. Hi ha convocada una altra reunió d’urgència de la Junta Directiva de FIC demà dilluns per tal de fer una valoració de l’escalada impulsada per la direcció i la plantilla de treballadors dels MCP, i prendre les decisions que consideri oportunes en defensa de la professionalitat i honorabilitat del redactor de L’Estaca posat en qüestió, la preservació radical dels objectius de FIC, la llibertat de premsa i la pluralitat informativa i la defensa del control popular dels mitjans de comunicació públics.

La patronal celebra un acto con la participación de la alcaldesa de Sant Joan Despí, Belén García, que destaca la importancia del polígono Fontsanta, que acoge 200 empresas con una ocupación del 90% de las naves

Con un reconocimiento a la tarea del Ayuntamiento de Sant Joan Despí en aras de facilitar la competitividad de las empresas, la patronal AEBALL de l’Hospitalet y Baix Llobregat ha celebrado este jueves un acto del Fórum Empresarial Llobregat en ese municipio de la comarca con la participación de su alcaldesa, la socialista Belén García como invitada. El presidente de la patronal, Santiago Ballesté, ha pedido seguir trabajando por una ventanilla empresarial ágil y eficiente en todos los municipios del territorio.

El Fórum Empresarial del Llobregat, promovido por la Asociación Empresarial (Aeball) y la Unión Patronal Metalúrgica de L’Hospitalet y el Baix Llobregat (Upmball), siempre se había celebrado, hasta este jueves, en la ciudad de l’Hospitalet, donde inició sus primeros actos en septiembre de 2008 con el objetivo de ser un marco de encuentro para las empresas que existen en este territorio al sur de Barcelona, la mayoría de ellas pequeñas y medianas. El acto de Sant Joan Despí se trata del inicio de una gira que, sin abandonar la ciudad de l’Hospitalet, sede de la patronal, intercale visitas al resto de municipios de la comarca del Baix Llobregat, reafirmando así la presencia de este agente social y económico por todo su territorio.

Ballesté ha asegurado que “desde AEBALL, como la patronal próxima y arraigada en el territorio, nos comprometemos a ser un aliado firme para garantizar un entorno favorable para el crecimiento y la sostenibilidad de las empresas de L’Hospitalet y el Baix Llobregat”. En ese sentido, el presidente de la patronal ha subrayado que “defendemos la necesidad de políticas que fomenten la inversión, la formación y la digitalización, así como la creación de infraestructuras que faciliten la movilidad y el acceso a los mercados”.

En su intervención, Ballesté ha reiterado que las empresas de este territorio piden “una fiscalidad y una administración competitivas, que acompañen al crecimiento del territorio puesto que el Baix Llobregat es un polo de atracción económica y un núcleo de innovación, con sectores de referencia que pueden ser importantes tractores como la movilidad y la sostenibilidad, el aeronáutico y espacial o el de la salud, los cuales representan grandes oportunidades que hay que acompañar”.

Desde AEBALL, ha enfatizado que se trabaja para que las empresas del ecosistema se conviertan en agentes activos en la construcción de un territorio más competitivo. “La colaboración -ha subrayado- forma parte del ADN como entidad”. Ballesté ha afirmado también que cooperando se puede conseguir un entorno empresarial más resiliente y competitivo, y en este sentido el asociacionismo que lidera AEBALL, asegura que “es un vector clave para hacerlo posible”.

Apuesta por el polígono Fontsanta
Por su parte, la alcaldesa de Sant Joan Despí, la socialista Belén García, ha destacado la importancia de seguir apostando por el polígono Fontsanta y su asociación, que en la actualidad integra a más de 200 empresas y tiene una ocupación del 90% de las naves. “Desde el Ayuntamiento de Sant Joan Despí se está trabajando en un nuevo plan de usos industriales con el objetivo de atraer nuevas oportunidades”, ha anunciado García. La alcaldesa ha avanzado que “las principales líneas estratégicas del ayuntamiento en el ámbito de la promoción económica son la innovación, la sostenibilidad, la transición energética y la movilidad”.

La alcaldesa también ha afirmado que sin trabajo no se puede mejorar la calidad de vida de las personas y no se puede generar riqueza. Por eso, “administración y empresa tienen que ir de la mano”. En este sentido, Ballesté ha manifestado que “las empresas son las que generan riqueza en el territorio y, por lo tanto, mejoran la calidad de vida de los ciudadanos”.

Durante el coloquio con los empresarios participantes, se ha manifestado la necesidad de facilitar desde la administración pública los trámites a las empresas, así como la necesidad de contar con profesionales calificados para diferentes sectores de actividades por la carencia de estos perfiles.

Les Tribunes Crítiques de FIC, una oportunitat per vincular protagonistes amb l’actualitat per tal que el públic pugui preguntar lliurement

Les primeres “Tribunes Crítiques”, organitzades per Foment de la Informació Crítica van ser tot un èxit. Hi van assistir més de 60 persones, i van ser inaugurades amb Jaume Graells, portaveu d’ERC-EUiA i cap de l’oposició a l’ajuntament de la ciutat. Ens va parlar del cas de corrupció del Consell Esportiu de l’Hospitalet qui va alertar de les possibles irregularitats, en aquest organisme, a l’alcaldessa Núria Marin.

El disseny de l’acte consistia en una exposició del ponent convidat per centrar el tema, i a continuació una roda de preguntes per part del Consell de Redacció de l’Estaca —que estava representat a la taula—, que s’havien de complementar amb les preguntes del públic present que, com era d’esperar, van ser molt nombroses i interessants.

Jaume Graells va explicar amb tot detall des de l’inici de la denúncia, la comunicació a l’alcaldessa i el desenvolupament de tota la investigació i la criminalització que van fer en contra de la seva persona i també de l’alertadora que li va informar de les irregularitats que estaven passant al Consell Esportiu.

L’acte estava dissenyat especialment per tal d’aprofundir en el cas del Consell Esportiu no només en les desviacions comptables i les males pràctiques sinó també per exterioritzar la sensació de desemparament del denunciant i, en el cas concret de Graells, l’esforç que va fer el que havia estat el seu partit de sempre per desprestigiar-lo personalment.

Una situació que s’ha mantingut al llarg del temps i que es va veure repetida novament en el ple municipal de febrer on es van llençar insinuacions sobre la seva particular conducta que és van complementar amb la negació de la paraula per al·lusions del mateix alcalde Quirós i que ha dut el líder de l’oposició a fer arribar la denuncia a l’Oficina Antifrau de Catalunya.

Es va parlar també de l’exoneració per part de la fiscalia de la en aquell moment alcaldessa de la ciutat, i es va preguntar si el grup municipal requerirà novament al jutge d’instrucció per tal que es revisin les informacions vessades en un mitja de comunicació i que formaven part de l’informe de la UDEF, segons les quals l’alcaldessa n’era plenament conscient de les activitats dels responsables del Consell Esportiu implicats en el cas de corrupció. Graells va explicar que resulta difícil insistir en aquests fets però que faran la consulta oportuna per tal de poder activar el requeriment si fos possible.

A banda de l’explicació exhaustiva dels fets que van succeir, van sorgir algunes reflexions que ha portat el cas. Una és la necessitat de protegir els alertadors d’irregularitats o corrupteles dins l’Administració. Marta Vilalta, portaveu d’ERC al Parlament i present a l’acte, va explicar el recorregut que ha tingut la iniciativa d’aprovar a Catalunya una llei per protegir els alertadors. Havia de ser una llei pionera, però per les circumstàncies de l’anterior govern a la Generalitat s’han avançat una directiva europea i una normativa a nivell de l’Estat. Al final Catalunya no en té i, malgrat els esforços que està fent el grup parlamentari republicà tampoc està prevista per a la propera legislatura, tot i que, segons Vilalta, no ho deixaran estar i continuaran insistint davant el govern Illa. La portaveu parlamentària també va insistir que són els municipis els que han d’encapçalar aquestes lluites contra la corrupció, coneixedora com és que hi ha a Catalunya molts casos de governs que es mantenen al poder durant dècades amb el que això comporta de vicis ocults que ampren polítiques internes de corrupció ben amagades.

Un altre dels fets significatius del debat va ser la necessitat que existeix actualment de preservar tot el que envolta el sector públic. Jaume Graells va manifestar en una de les seves intervencions i, amb dades a nivell europeu, que les conseqüències que tenen els casos de corrupció suposen danys que es poden avaluar en 6.000 milions d’euros.

La percepció del funcionariat de denunciar fets irregulars i actuacions de corrupció és que poden ser fàcilment repressaliats en un 36% a nivell europeu. A nivell espanyol, al 2022 era d’un 31%, però va arribar a ser a principis dels 80 d’un 90%. “El funcionari ho té tot en contra per poder denunciar”, va manifestar Jaume Graells i va afegir: “no està ben considerat a nivell polític denunciar els teus propis companys”.

També va denunciar Jaume Graells que l’acomiadament de la treballadora que el va alertar de les irregularitats que s’estaven produint al Consell Esportiu es va produir mentre hi era al capdavant del Consell Esportiu una de les actuals regidores a l’Ajuntament. La treballadora, al final ha obtingut una sentència favorable que obliga a la readmissió i una indemnització del Consell Esportiu de més de 60.000 euros.

Actualment, i segons va denunciar el portaveu d’ERC-EUiA, el Consell Esportiu s’està desmantellant i on hi havia càrrecs polítics estan posant tècnics. Aquest organisme té un futur complicat, segons Graells, ja que només el pagament de la indemnització a la treballadora el situarà en fallida econòmica. “És necessari un replantejament i el més lògic hagués estat nomenar una gestora per donar viabilitat al Consell Esportiu”, va subratllar Jaume Graells.

La necessitat d’un canvi polític al govern de la ciutat també va ser un dels temes que va sorgir en el debat. La manca d’alternances polítiques és un dels plantejaments per evitar les males pràctiques i la corrupció. La situació actual és incompressible, segons va manifesta el mateix Jaume Graells que va assenyalar que “el PSC es va presentar amb un programa electoral que al final del seu mandat tenia un incompliment del 80%. Malgrat aquest fet constatable no el va penalitzar en les darreres eleccions”.

Passa el mateix en el funcionament intern de l’Ajuntament de l’Hospitalet on el 80% de les mocions que s’aproven pel ple municipal no es duen a terme “ni tan sols aquelles que són aprovades pel mateix partit governant”.

L’acte estava dissenyat especialment per tal d’aprofundir en el cas del Consell Esportiu no només en les desviacions comptables i les males pràctiques sinó també per

Es va parlar també de les dificultats inherents als pactes interiors entre les forces d’oposició al municipi tenint en compte que el govern no disposa de majoria absoluta però hi ha tres regidors de l’ultradreta amb el quals resulta impensable qualsevol acord. D’aquesta debilitat de l’oposició n’és molt conscient el grup municipal d’ERC-EUiA que lamentava que grups municipals ideològicament més propers no mantinguessin una postura més uniforme que facilitaria sens dubte un exercici d’oposició més productiu.

A aquesta Tribuna Crítica li seguiran altres en els propers mesos amb convidats i temes vinculats directament a l’actualitat informativa de la ciutat.