El alcalde y la Consellera Paneque anunciaron un nuevo plan estratégico para los barrios del norte y algunas mejoras en espacios verdes y remodelaciones de calles

Como se sospechaba desde hace tiempo, la remodelación de la pastilla de Can Rigalt que lleva a efecto el nuevo Consocio para la Reforma de la Gran Via y el Samontà, incluirá la construcción de nuevos bloques de viviendas, según ha certificado hoy el alcalde Quirós en la reunión que ha habido con la Consellera Silvia Paneque, para hablar del nuevo plan estratégico de los barrios del Samontà. Muy en concreto, el alcalde ha manifestado que la ciudad no necesita crecer más, pero ha anunciado que en la zona afectada por el Plan de Can Rigalt, cerca de donde estará ubicado el hospital Clínico, se construirán nuevas viviendas, sin cifrar cuantas, ya que el Plan Director del nuevo clínico que incorpora la remodelación de toda esa zona está previsto publicitarlo en el primer semestre del próximo año.

Las únicas noticias que ha habido al respecto sobre esta zona que se lleva con la máxima discreción y sigilo, siempre sin precisar excesivamente para no levantar la liebre, hablaban de la construcción de diferentes equipamientos sin concretar la ubicación del nuevo Hospital General de l’Hospitalet (sustituyendo a la actual Cruz Roja).

Evidentemente habrá pisos, según el alcalde, porque la excusa es que “en algunos de ellos podrán reubicarse aquellas familias que queden afectadas por el derribo de sus edificios en el Pla del Samontà”. Lo que ya es seguro es que se edificarán nuevos bloques. Lo que no se sabe es si habrá rehabilitaciones y derribos y si se necesitarán nuevas viviendas en la pastilla virgen de Can Rigalt o el esponjamiento debe hacerse en zonas saturadas sin necesidad de ocupar nuevo suelo libre.

No hay más datos, pero el gobierno municipal ha encargado al Consorci per a la Reforma de la Gran Via i el Samontá el plan estratégico urbanístico de toda la zona que comprende los cinco barrios de la ciudad (Collblanc, LaTorrassa, Pubilla Casas, Florida y Les Planes, cuya presentación se realizará en el primer trimestre de 2026, según anunciaron ayer la consellera Paneque y el alcalde David Quirós.

Este plan no solo contempla actuaciones de urbanismo y de vivienda sino también “actuaciones sociales y educativas per mejorar la cohesión i la convivencia dels barrios”. La ejecución del plan está proyectado para diez años: del 2025 al 2035.

Los vecinos de los barrios afectados, presentes en el acto, se han mostrado escépticos en el cumplimiento de los plazos y así se lo han hecho saber tanto a la consellera como al alcalde de la ciudad. Han recordado un buen número de compromisos sin ejecutar en esta zona, una de las más pobladas de Europa, con alrededor de 140.000 habitantes y 2 kilómetros cuadrados de territorio, el 16 por ciento en total, del municipio.

Hasta que no se dé a conocer el Plan para el Samontà sobre el cual los vecinos han pedido su participación, el alcalde ha anunciado una serie de inversiones para esta zona como es: la remodelación de la avenida de Catalunya como nuevo eje verde que conectará el parque de Les Planes y el parque de La Torrassa; la ejecución ejecución de la primera fase de la cornisa verde de La Torrassa; nuevos jardines en el solar de la antigua Fábrica SAS y ampliación del parque de La Torrassa hasta el transformador (7.000 metros cuadrados) y mejora del entorno de la estación del metro de Pubilla Casas hasta la zona verde del parque de Federico García Lorca.

Estas primeras actuaciones las desarrollará el Consorci cuyos estatutos fueron modificados para poder intervenir también en el Samontà y que fueron aprobados en diciembre de 2024. El presupuesto inicial es de 15 millones de euros y se nutrirá con aportaciones similares del ayuntamiento de l’Hospitalet y la Generalitat de Catalunya en torno de los tres millones de euros cada institución.

David Quirós ha prometido mientras tantas inversiones municipales para el año 2026 de nueve millones de euros para la remodelación del Mercat de Collblanc. Un proyecto que hace años que esperan los comerciantes y sobre el que existen críticas porque el proyecto se está discutiendo sin la participación de los afectados. Asi mismo, el alcalde ha garantizado la ampliación de la Biblioteca de La Florida y la remodelación de algunas calles del Samontà para hacerlas accesibles como la de Rafael de Campalans, avenida Severo Ochoa, Hierbabuena, Rosa de Alejandría y Alicante, entre otras.

El objetivo de la remodelación del Samontà, según manifestaron tanto Silvia Paneque como David Quirós, es mejorar la zona con nuevos espacios públicos y ampliar las zonas verdes hasta duplicar las actuales; rehabilitar viviendas y favorecer el esponjamiento residencial mediante el nuevo Plan Local de la vivienda que se ha anunciado que se llevará al pleno del mes de noviembre.

El alcalde de l’Hospitalet ha anunciado que una vez se tenga la fotografía de la situación de las viviendas actuales se verá si es viable su rehabilitación o será necesario su derribo, pero no quiso precipitar acontecimientos hasta que no se tenga el estudio pormenorizado.

Respecto al futuro de la Cruz Roja, Quirós señaló que l’Hospitalet necesita un nuevo mapa de sus recursos sanitarios cuya elaboración junto con la Conselleria de Salut se realizará para el primer trimestre del próximo año. Manifestó que el actual Hospital General se seguirá manteniendo, pero hay que ver qué funciones tendrá y habló de los futuros CAP que faltan por construir y la remodelación de los mismos. Apuntó, sobre la ampliación del Hospital de Bellvitge, que actualmente ya está saturado y cubre no solo la zona de L’Hospitalet y el Baix Llobregat sino que llega incluso hasta la zona del Penedés.

La Generalitat tiene previsto invertir más de un millón de euros para el desamiantado del Hospital General de l’Hospitalet, según la respuesta de la consellera de Salut a una pregunta de ERC

No se sabe nada acerca de la constitución de la Comisión del Amianto en l’Hospitalet, que resulta imprescindible para poner fin a este material en las calles de esta ciudad. Así lo manifestaron los representantes de la Federación de la Asociación de Vecinos de L’Hospitalet (FAVL’H) en unas jornadas informativas celebradas la pasada semana para el desamiantado en la ciudad.

El año pasado murieron aproximadamente 2600 personas por cánceres provocados por este material, según manifestaron en la citada jornada, Josep Tarrés Olivella, neumólogo especialista en enfermedades causadas por el amianto y Manuel Navas de la Confederación Vecinal de Cataluña (CONFAVC).

Josep Tarrés hizo una amplia exposición sobre este material cuya utilización está prohibida desde el 2002. La inhalación del amianto, que es un material fibroso de origen mineral que se descompone fácilmente, da lugar a millones de fibras microscópicas que quedan atrapadas en el pulmón donde pueden ocasionar enfermedades respiratorias graves y, en los casos más extremos, cáncer.

En la jornada, celebrada en el Centro Cultural TEcla Sala, se desmintieron conceptos como que “las patologías del amianto son cosas del pasado”, o que “si el material no se toca, no es peligroso”. La realidad es que son unas patologías, en especial las cancerígenas, del presente y del futuro, y a las que toda la población está expuesta. Hay que tener en cuenta que actualmente hay en la ciudad más de 700 edificios que contienen en sus estructuras este material. Sin ir más lejos, el Hospital General de l’Hospitalet (conocido popularmente como el Hospital de la Cruz Roja).

Según anunció la consellera de Salut, Olga Pané, en respuesta a una pregunta de Ester Capella del grupo parlamentario de ERC y publicada recientemente en el BOPC, la Generalitat tiene prevista una inversión de 1.100.000 euros para la implementación del plan de retirada del amianto en el Hospital General de cara al año 2026. Durante este año se ha realizado la redacción del proyecto ejecutivo con un coste de 40.500 euros. Este proyecto está enmarcado dentro del Plan Nacional para la erradicación del amianto en Catalunya.

Por otro lado, según un estudio realizado por diferentes organismos europeos que estudian la repercusión del amianto, actualmente entre cuatro y siete millones de trabajadores de la Unión Europea están expuestos al amianto y se calcula que este material es la causa de la muerte de más de 90.000 personas cada año. El amianto está clasificado como elemento cancerígeno de categoría 1A.

Esta materia se utilizó de forma genérica entre los años 1950 y 1990, puesto que era un material abundante y económico. El ciclo de vida estimado de esta fibra es de 30 a 50 años, así que se calcula que en 2030 más del 85% de estos materiales habrán superado su vida útil.

En marzo de 2023, la Generalitat aprobó un plan para erradicar el amianto en toda Catalunya donde todavía hay más de 4 millones de toneladas instaladas. Se encuentra en forma de fibrocemento en los tejados, en depósitos, bajantes o jardineras y como aislamiento térmico y acústico. En 2032, buena parte de este amianto caducará y será necesario retirarlo, ya que las microfibras que puede liberar, si se degradan, provocarán cáncer, asbestosis y mesotelioma maligno.

En su sesión de 3 de diciembre de 2024, el Govern de la Generalitat aprobó el Proyecto de ley para la erradicación del amianto en Cataluña, un marco jurídico nuevo y pionero que, una vez que se apruebe en el Parlament, permitirá avanzar de forma decidida en la eliminación del amianto en todo el territorio catalán. La Unión Europea ha fijado como fecha límite para la desaparición del amianto en el territorio de la Unión, el año  2028.

Manuel Navas, de la Confederación Vecinal de Cataluña (CONFAVC) anunció la necesidad de la aprobación de una ley integral a nivel Estatal. El próximo 18 de octubre se celebrará en Sabadell la IV Convención Estatal sobre el Amianto donde están convocadas entidades, asociaciones vecinales y administraciones de toda España.

Este ponente afirmó la necesidad de crear en todos los ayuntamientos la Comisión del Amianto porque son estos entes quienes tienen que realizar el censo y anunció que en las jornadas que se van a realizar en Sabadell se pedirá que todas las administraciones desde el Consejo de Europa hasta los ayuntamientos de todos los países destinen presupuestos para eliminar el amianto en los edificios tanto en los públicos como en los particulares.

Una moció d’ERC-EUiA que reclamava desencallar aquest organisme, va ser aprovada amb tots els vots a favor de l’oposició i amb tots els vots del govern en contra

És molt significatiu que, malgrat que el govern socialista de l’Hospitalet no té majoria absoluta, gairebé mai perd una votació al ple municipal, bé sigui en els punts de la part resolutòria o en les mocions que presenten els grups polítics. Estranyament, no hi ha manera que els grups polítics d’oposició facin realment oposició, que vol dir posar al govern en minoria en disposició d’haver de consensuar acords. Com que la meitat dels grups municipals d’oposició tenen una flaire esquerranosa i l’altra meitat una flaire entre conservadora i provocativament conservadora, es dona per entès que l’oposició fa el que pot i, el que pot, és permetre que el govern ho guanyi tot.

Hi ha, però, alguna sonada excepció. I son aquestes excepcions les que li fan mal al govern i, com que no pot fer res per evitar perdre les votacions, assaja l’altra alternativa que és evitar portar al ple qüestions que sap que perdrà.

Al novembre del 2024, aviat farà un any, el govern va perdre la proposta de nomenar el Consell Executiu i de Programació dels Mitjans Públics de Comunicació, que ha d’aprovar necessàriament el ple. I ja en aquell moment, el portaveu socialista va venir a dir que, respecte d’aquest tema, n’hi hauria per llarg. De moment el llarg son 11 mesos i per això en el ple de setembre, una moció d’ERC-EUiA, va tornar a posar sobre la taula el tema etern.

De fet, el que la moció d’ERC-EUiA proposa és molt senzill. Que l’alcalde porti a la Junta de Portaveus una nova proposta de Consell Executiu que rebi el suport dels quatre grups d’oposició que es van posar d’acord amb els criteris. Perquè, el més important d’aquesta proposta no son els noms dels components de l’organisme, sinó els criteris per seleccionar els components.

Ja s’ha comentat moltes vegades: el Consell Executiu dels Mitjans de Comunicació Públics ha d’estar format per cinc representants dels grups municipals, pel director dels mitjans de Comunicació, per un tècnic dels Mitjans i per tres professionals. Està clar que el director és el que és; i els representants dels grups municipals hauran de ser elegits pels propis grups. Els que cal elegir aleatòriament son, el tècnic municipal, i els tres professionals. Pel que es va veure, el criteri del govern per elegir els professionals era… que no calia criteri: seleccionant els mateixos que s’havien elegit fa uns quants anys enrere, hi havia suficient.

En canvi, pels grups municipals, el criteri semblava molt més elaborat, perquè es demanava que ja que han de ser tres professionals aleatoris, estaria bé que fossin tres professionals dels mitjans actius a la ciutat. No tenien, òbviament, res en contra dels tres professionals que preferia el govern, però sí en contra del criteri per seleccionar-los. En lloc de seleccionar tres professionals de mitjans generalistes, potser té més sentit pels grups municipals seleccionar tres professionals de mitjans de la ciutat. I és per aquí per on el govern no passa, i s’escuda en què el problema dels grups municipals és que tenen alguna cosa en contra dels periodistes proposats pel govern, quan ja s’ha vist que no és així.

El que, en canvi, sí sembla tenir alguna cosa en contra dels periodistes dels mitjans de la ciutat  és l’equip de govern. Potser no li importaria acceptar el criteri, però tan aviat va conèixer els noms dels proposats com a representants dels mitjans de la ciutat, va aplicar el veto. Era impossible afirmar que no hi ha mitjans actius a la ciutat, de manera que, del que s’ha tractat des d’aleshores, era de vetar la composició perquè, pel govern, son inacceptables els noms.

Val a dir que, acceptat el criteri, de tres mitjans actius que hi ha a la ciutat, Línia L’H, El Tot L’Hospitalet i L’Estaca, sembla que els companys de El Tot han renunciat a formar-hi part, però no així els de Línia i els d’aquest digital, que ja fa mesos van elegir la persona que els havia de representar al Consell Executiu. La renúncia de El Tot va fer que dels tres professionals aleatoris de mitjans actius de la ciutat, el mateix grup socialista acceptés que un fos el director del setmanari El Llobregat, setmanari que també tracta temes de la ciutat a banda de la resta del Baix Llobregat.

O sigui que el problema sembla centrar-se en els representants de Línia LH i de L’Estaca. I en funció d’aquests dos noms, es troba congelat el Consell Executiu des de fa 11 mesos.

Costaria d’entendre això que està passant si no es tingués en compte la composició del Consell Executiu. És molt fàcil que el govern socialista hagi fet números i consideri que canviant els tres professionals generalistes que proposava, pugui perdre alguna votació. De fet, si parem a pensar en les afinitats, el director dels mitjans, el tècnic del departament i el representant del grup socialista és molt fàcil que votin sempre igual. Si a aquests tres vots s’afegeixen els tres vots dels professionals generalistes, no hi ha votació que se’ls resisteixi, per molt que els quatre representants dels grups de l’oposició votin en contra. Ara bé, si d’aquests tres vots de professionals n’hi ha dos al menys que poden ballar, hi ha moltes votacions que el director dels mitjans i el govern podrien perdre.

De tota manera és molt aventurar, perquè no està gens clar que hi hagi un vot consagrat que garanteixi sempre majories entre els 10 components, però el govern no sembla disposat ni tan sols a acceptar l’eventualitat: vol un vot segur com ha estat fins ara, o prefereix no nomenar el Consell Executiu. No deixa de ser curiós que el regidor Alcaide, al que encarreguen sempre les patates calentes al ple tot i que no sembla importar-li, hagi de fer mans i mànigues per defensar el que està clar que és indefensable. No pot ser que vulguin imposar la seva voluntat fent veure que son demòcrates, quan el que pretenen és no haver de suportar l’ensurt de perdre una sola votació.

En aquest cas ho tenen complicat perquè el criteri de selecció de components és tan objectiu, que de fet, resulta imparable i ho hauran d’assumir. I hauran d’assumir que el Consell Executiu una vegada format, forci la implantació de la ràdio municipal, forci els debats polítics televisats i forci un Contracte-Programa pels propers anys, que tingui en compte el criteri dels professionals de la casa i els seus drets deontològics i laborals, en línia amb el que exigeix la ciutadania d’uns mitjans de comunicació finançats amb diner públic: que deixin de ser un mecanisme de propaganda i passin a ser un instrument de reflexió i corresponsabilitat de la ciutadania, al marge dels interessos de qui governa en cada moment.

No cal dir que la moció que va presentar ERC-EUiA en el darrer ple on es demanava desencallar el nomenament del Consell Executiu dels Mitjans es va aprovar pels 14 vots dels grups de l’oposició, contra els 13 vots del govern. No vol dir res aquesta aprovació perquè hi ha desenes de mocions aprovades que es converteixen en paper mullat tan aviat es posa punt i final a la sessió plenària. Però que no s’apliqui, no vol dir que, aquest tema, és un dels pocs que posa en evidència, clarament, la fragilitat del govern local.

L’informe llegit al darrer ple on s’analitzava el compte general del 2024, és una fotografia aclaparadora de la pèssima gestió del govern local

Poques vegades hem escoltat a un regidor de l’oposició afinar tan exhaustivament com ho va fer el regidor del grup popular Javier Díez Crespo en parlar del Compte General de l’Ajuntament del 2024, que es va portar a aprovació en el darrer ple.

En la línia de la manca d’execució del capítol d’inversions —del qual ja vam parlar a L’Estaca fa uns dies (https://lestaca.com/lestacalh/critiques-molt-solides-de-loposicio-per-la-manca-dexecucio-del-pressupost-dinversions-que-no-supera-el-25-en-els-darrers-cinc-anys/)— el regidor popular va oferir dades insòlites, ben treballades, que farien posar vermell a qualsevol equip de govern. La llista resulta sorprenent, no només en el capítol del que no s’ha gastat i s’hauria d’haver gastat , sinó també amb el que no calia gastar-se i s’ha gastat.

Per exemple: en el primer apartat, s’havien pressupostat 1.120.000 euros en l’enllumenat públic i es va gastar la meitat, en un capítol del qual hi ha hagut queixes reiterades per la manca de llum en alguns indrets que creen força situacions d’inseguretat. En Parcs i jardins estaven previstos 3,23 milions i es van gastar només 127.000 euros. Estaria bé que els veïns de la plaça Verge de Montserrat o el Parc de la Serp o tants parcs de la ciutat on fa anys que es reclamen rehabilitacions i millores, en fossin conscients. En manteniment de centres escolars estaven pressupostats una mica més de 6,5 milions i no es va arribar a gastar ni un milió. I això que el manteniment dels centres és un desastre: no hi ha hagut climatització adequada i les queixes han estat constants a tots els nivells. Pel que fa a les escoles bressol —un altra capítol on els pares han elevat nombroses queixes de fa anys—, hi havia destinats gairebé 6 milions i només se n’han gastat 8.900 euros (un 0,15%). Hi havia més d’1,8 milions d’euros previstos per la construcció de les escoles bressol de Sant Josep i de Collblanc i no s’ha gastat ni un cèntim i les bressol segueixen a l’espera…

Un altre cas que fa fredor. Dels 60.589,93 euros que estava previst gastar per la prestació de serveis relacionats amb el Pacte d’Estat contra la violència de gènere, només es van gastar 1.331 euros per comprar 600 motxilles “de color lila”, segons va detallar el regidor popular. “Aquest import es podria haver destinat, per exemple, a reforçar els serveis especialitzats en atenció integral a les víctimes, o en contractar a més personal tècnic, més psicòlegs, més advocats per acompanyament”, va explicar Javier Díez Crespo.

Això, respecte del que caldria invertir i no s’ha fet. Però Díez Crespo també va posar l’accent en el que s’ha gestionat malament. L’any 2024 es van retornar 1,7 milions d’euros en subvencions més 147.000 euros d’interessos, que corresponien a programes d’ocupació, formació o igualtat. Subvencions que, en general, aprofiten tots els municipis perquè son ingressos molt aprofitables i que a l’Hospitalet es retornen per pura incapacitat, segons el regidor. Un altre exemple del mateix: es van retornar al 2024, 197.000 euros de subvencions dels fons next generations, perquè no es va trobar la manera d’invertir-los.

Segons la memòria del Compte de Gestió de Multes de l’Ajuntament, que el regidor va consultar, l’any 2024 van quedar pendents de cobrament 24,5 milions d’euros i l’índex de gestió va ser del 37,56%. És a dir, sis de cada 10 euros de multes, es perden.

Pel que fa a la contrunició hospitalenca a l’empresa pública Fira 2000, al 2024 es van pagar 2.357.000 euros i des que l’Ajuntament forma part d’aquesta societat de pèrdues, l’Hospitalet ja ha “enterrat” més de 37 milions d’euros, en una hemorràgia de diner públic que no s’atura i que, com és evident, no aporta res positiu per la ciutat.

Respecte dels diners que l’Ajuntament dedica als processos judicials en els quals està immers —en general perquè, en lloc de resoldre contenciosos, els provoca— l’any 2024 es van gastar en defensa jurídica 32.500 euros, que es podrien estalviar si hi hagués una política de resolució de conflictes i no d’enfrontament.

A les darreres Festes de Primavera, l’empresa adjudicatària dels concerts de la Farga “The Project Music” es va endur 240.000 euros a banda dels ingressos del bar. Mentre en molts municipis els concerts que es programen amb diners públics son gratuïts, a l’Hospitalet l’entrada costa 27 euros per persona i es paguen a l’empresa adjudicatària 240.000 euros, més el consum dels assistents. Un escàndol, naturalment, com explica el regidor del PP.

Per no parlar d’estudis que l’equip de govern encarrega i que, com diu Díez Crespo no tenen cap impacte real. Per exemple, una anàlisi de l’experiència del visitant i la imatge turística de l’Hospitalet que va costar 6.000 euros o un altre de gairebé el mateix import sobre “el sentiment de pertinença i l’entorn social”. O els 3.200 euros que va costar un informe sobre “la crisis aculturativa” o els 4.100 gastats en un estudi “d’aproximació a la dança africana”. O els diners malmesos per pagar un estudi creatiu que va copiar directament el logo del Centenari, ja denunciat en aquestes pàgines, o els 50.781 euros per subvencionar la pel·lícula “The Gang”, un film ja finit però sense data específica d’estrena i que no s’ha explicat perquè s’ha ajudat a finançar…

La intervenció final del regidor va cloure amb allò que se’n diu “la guinda”. Allò que el govern no es priva de gastar en luxes gratuïts a costa de l’erari públic. Sobretot tenint en compte, com va explicar Javier Díez, que Intervenció s’ha cansat d’insistir que les despeses només son justificables si s’acompanyen d’un informe detallat d’assistents i motius de les reunions (quan es tracta de trobades o de dinars de treball). En aquest apartat hi ha 336 euros en 4 menús especials en un restaurant de nivell, 120 euros per dos comensals en el mateix, una despesa de 154 euros i 340 euros per 8 menús en un altra; 150 euros per dos comensals a Gavà Mar i dinars privats amb periodistes amb gairebé 200 euros de despesa pública.

A banda, les factures de dues nits a Copenhague d’un regidor (569 euros); 311 euros de dos funcionàries a Fitur en un hotel de nivell amb l’excusa que estava a prop d’Atocha quan en realitat estava a més de 2 Km de distància, els 343 euros de dues nits a Chamberí… o el cas del viatge a Cuba per una donació de fàrmacs per valor de 800 euros que va costar a l’erari hospitalenc 1.700 euros en viatges d’anada i tornada i nou dies d’hotel.

Hacía muchos años que una manifestación de esta magnitud de protesta vecinal, no se veía en las calles de una ciudad que está diciendo basta

Más de 3000 vecinos de l’Hospitalet han salido a la  calle en manifestación en protesta por la inseguridad y el incivismo que vive la ciudad. La protesta también fue seguida por personas del municipio colindante, Esplugues. De hecho, la protesta se inició en la Plaza de la Bòvila, punto fronterizo entre ambos municipios. (Foto de Portada: Instante de la manifestación en la plaza de la Bòbila-Mané Espinosa. La Vanguardia).

La manifestación recorrió durante casi dos horas diferentes calles del barrio de Pubilla Casas y acabó en las puertas del Ayuntamiento de l’Hospitalet donde se pudieron escuchar gritos aislados de: Alcalde dimisión!!! David Quirós optó por entrevistarse con algunos de los organizadores —tres representantes — que le pidieron que saliera a la calle para escuchar el manifiesto que se iba a leer, redactado por los organizadores de la convocatoria.

A la manifestación, que inicialmente fue convocada por vecinos y comerciantes de Pubilla Casas, se sumaron también, durante la marcha, ciudadanos de otros barrios porque el problema no es exclusivo de Pubilla Casas y Can Vidalet sino que afecta a todo l’Hospitalet.

La manifestación iba encabezada con una gran pancarta en la que se podía leer: “No a la inseguridad y al incivismo en l’Hospitalet y Esplugues”. También había pancartas en menor formato con frases todas que hacían referencia a la situación de abandono que sufren estos barrios: ¡Collblanc Presente! ¡Solución para la Guardia Urbana ya! Frase referida a la situación de conflictividad que se vive en ese cuerpo policial, y donde existe, según el gobierno local, un alto nivel de absentismo. Sobre todo hay una absoluta falta de agentes en una ciudad que supera los 300.000 habitantes reales.

En el último barómetro municipal, el 38,3% de los vecinos de l’Hospitalet de Llobregat consideraba que la inseguridad era el principal problema de la segunda ciudad de Catalunya, la cifra más alta desde el año 2012. Y esto no ha parado de aumentar progresivamente en los últimos años y meses, según las últimas cifras oficiales.

En la protesta han estado presentes y han dado su apoyo los representantes de todos los grupos municipales de la oposición: ERC, Comuns, PP y Vox. Los organizadores han insistido en dejar claro que se trataba de una manifestación “vecinal” y “apolítica” sin ninguna consigna partidista, ni banderas. Ante la aparición de una bandera española, justo cuando los manifestantes se encontraban en la puerta del Ayuntamiento, se han escuchado gritos de “fuera, fuera” por parte del grueso de los concentrados.

El deterioro de las barriadas se viene sufriendo desde hace meses y la asociación de comerciantes de Pubilla Casas y Can Serra ya lo manifestaron ante el pleno municipal en un par de intervenciones que hizo una representante de ese colectivo. “Existe mucho incivismo e inseguridad. Hay robos, fiestas en la calle cada día, como ocurre en otros sitios de la ciudad y no podemos descansar” dicen algunos vecinos de la barriada de Can Vidalet en Esplugues.

Las redes sociales han contribuido a la organización de esta protesta porque desde hace meses los vecinos y comerciantes mantienen una red de wasapp donde se vienen compartiendo hechos delictivos o problemas de convivencia que, de este modo, de forma coordinada, permite alertar a la policía de la situación.

“Queremos vivir en una ciudad digna. Queremos más seguridad. Reclamamos a todas las administraciones que nos den soluciones y amplíen la presencia policial en las calles para que den más seguridad a nuestros barrios y podamos salir tranquilos por las noches”, ha manifestado Abraham Lobo, uno de los organizadores. También ha habido denuncias reclamando la modificación de las leyes que permitan actuar contra los delincuentes reincidentes”.

Abans de l’estiu ja s’havien aprovat autoritzacions per tres residències estudiantils, mentre que el govern es fa el sord davant la moratòria que reclama l’oposició

Tres nous hotels seran construïts a Collblanc després de concedir-los la llicència d’obres a través d’un decret d’alcaldia. Abans de l’estiu ja es van autoritzar tres residències estudiantils amb la protesta de l’oposició municipal i les entitats del barri, i ara es permeten més places hoteleres per a una zona que necessita més habitatge públic i menys especulació immobiliària.

Els tres hotels estaran ubicats al carrer Sort (just on existia la fàbrica de Naipes Comas que es va cremar al 2022), al carrer Llança i al carrer Torns, solars que ara estan buits i nets. En total es construiran 36 apartaments, sis habitacions dobles i dos estudis en els nous equipaments turístics.

Aquest estiu, l’ajuntament de l’Hospitalet va aprovar la suspensió per un any de les llicències d’apartaments turístics. Amb anterioritat, al novembre de l’any passat també es va acordar la moratòria per a la construcció de nous pisos turístics, hostals, pensions i albergs de joventut.

Tot i això, hotels, hotels d’apartaments i residències d’estudiants queden fora d’aquesta regulació. Segons van explicar a El Periódico fonts municipals “en el cas que s’hagin concedit (o es concedeixin en el futur) llicències per algunes de les modalitats turístiques suspeses és perquè el promotor va sol·licitar un certificat urbanístic amb anterioritat a la data de la suspensió, certificat que té una vigència de sis mesos”. És a dir, que, com que no estan suspeses aquestes llicències, mentre els titulars dels terrenys compleixin els requisits que requereixen aquests projectes, des del govern municipal no es poden bloquejar. No es poden bloquejar, naturalment, si es fan els sords davant la demanda social que comença a ser un clam a Collblanc. Coses més complexes s’han aturat quan els governants s’han atrevit i s’han donat compte que els seus predecessors vulneraven la voluntat de la ciutadania.

En conseqüència es tracta d’una nova jugada administrativa que no paralitza la construcció en un dels barris més densos de l’Hospitalet i de tota Europa. I on els veïns han explicat molt recentment la degradació que pateix el barri, exactament en un multitudinari ple del Consell de Districte, gairebé a la mateixa hora que l’alcalde Quirós estava signat el decret d’alcaldia que donava llum verda a la construcció de tres nous hotels.

ERC+EUiA ja ha denunciat la decisió de l’Ajuntament d’atorgar aquestes llicències per a la construcció de quatre nous hotels, tres d’ells al barri de Collblanc, “una zona que ja pateix greument les conseqüències de la turistificació”.

Jaume Graells, portaveu republicà, ha manifestat que: “és incomprensible que el govern municipal continuï aprovant projectes d’hotels i residències d’estudiants en un barri on els veïns i veïnes ja pateixen pressió immobiliària insostenible, la pèrdua del comerç de proximitat i l’expulsió de famílies i joves”.

“Per això demanen aturar immediatament la concessió de noves llicències hoteleres i de residències d’estudiants a Collblanc i establir una moratòria, d’almenys dos anys”, diuen els republicans, que consideren que s’han d’impulsar mesures concretes, com la prohibició dels pisos turístics, lloguers de temporada i d’habitacions a la ciutat, i exercir la inspecció activa dels lloguers turístics fraudulents, així com un pla de protecció del comerç local, que freni l’especulació i garanteixi el dret a viure al barri, i que tot això es faci conjuntament amb els veïns i veïnes a través d’un procés de participació obert a la ciutadania.

Jaume Graells conclou que “l’Ajuntament continua afavorint la turistificació i expulsant els veïns” i reclama al govern municipal més fermesa: “Collblanc no pot absorbir més hotels. Cada nova llicència és un pas més cap a un barri al servei del turisme i no de la seva gent. L’Ajuntament està traint els veïns”.

L’Hospitalet necessita una moratòria urbanística i un replantejament de la ciutat a molts nivells: habitatge, serveis sanitaris, zones verdes, rehabilitació d’edificis… fer una ciutat més sostenible. Aquesta va estar una de les conclusions compartides per Jaume Graells, d’ERC-EUiA, Sonia Esplugas, del PP i Manuel Domínguez, de L’Hospitalet en Comú Podem, participants en el debat organitzat per Foment de la Informació Crítica de l’Hospitalet (FIC) amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Democràcia celebrat l’any passat al Centre Cultural Tecla Sala.

Aquesta demanda, per tant, no és la primera vegada que es fa. El que es va dir concretament aleshores era que “L’Hospitalet necessitava una moratòria urbanística i un replantejament de la ciutat a molts nivells: habitatge, serveis sanitaris, zones verdes, rehabilitació d’edificis… fer una ciutat més sostenible”.

Els grups municipals van insistir-li al govern la necessitat de fer inversions, als barris i al conjunt de la ciutat, en zones verdes i en espais d’equipaments imprescindibles

A ningú se li escapa que el capítol d’inversions dels pressupostos municipals son una mena de brúixola de la capacitat d’intervenció pública sobre la realitat municipal. Suposa dedicar una part dels ingressos municipals per millorar equipaments, infraestructures, ampliar patrimoni i oferir serveis de qualitat a la ciutadania. Especialment en ciutats d’una densitat demogràfica aclaparadora i amb dèficits de sol, de zones verdes, d’equipaments, de serveis i d’infraestructures, encara molt més, com és el cas de l’Hospitalet.

La realitat que es va posar de manifest en el darrer ple, explica a bastament la realitat que vivim a la ciutat. En el punt sisè de l’Ordre del Dia es pretenia donar compta al ple municipal de l’annex d’inversions del pressupost municipal d’aquest exercici. Pel que van explicar els grups municipals, dels 37 milions inicials s’ha passat a un gruix de 104 milions d’euros pel 2025, dels quals més del 80%, a finals de setembre, quan s’obre el darrer trimestre de l’any, no s’han executat. Vol dir que en prou feines s’arriba al 16% del que estava pressupostat i per tant que una cosa son els propòsits i una altra cosa molt diferent el que s’aplica. És a dir, hi havia 104 milions per invertir en millores i només s’han gastat una mica més de 16 milions en els primers 9 mesos de l’any. Això, que podria semblar un senyal inequívoc de la incapacitat de governar que té l’equip del PSC local, no és res més que la sintonia amb la que s’adorna el discurs des de fa molts anys. La realitat és que al 2021 només es va invertir el 23% del que s’havia pressupostat, l’11% el 2022, el 25% l’any 2023 i menys del 20% el 2024.

Com van explicar els grups d’oposició, la credibilitat dels pressupostos d’inversió és nul·la hores d’ara: una cosa és el que es diu que es farà, i una de molt diferent el que s’acaba fent a final d’exercici, de manera que des de fa bastants anys —i aquest any tornarà a passar—l’Ajuntament de l’Hospitalet —que governa una de les ciutats de l’àrea metropolitana amb més necessitats de millores en la majoria d’àmbits— presenta a final d’exercici superàvit de comptes, que s’ha de dedicar necessàriament a retornar deute als bancs. Baixa el deute, és clar, però la ciutat es deteriora cada dia més. Fins ea punt que, en alguna de les intervencions, els grups de l’oposició van manifestar que arribarà un dia que l’Hospitalet tindrà problemes perquè acabarà l’exercici amb superàvit i s’haurà acabat el deute bancari.

La realitat és que fins a la data del donar compta al ple, no s’havia invertit res amb l’EMCA, per exemple, res amb les escoles bressol, res en climatització, res en patrimoni (Harmonia, Castell de Bellvís…), poquíssim en zones verdes, etc.

En aquest sentit, els grups d’oposició van esplaiar-se en remarcar la necessitat cada vegada més frapant, d’adquirir patrimoni necessari per els barris. Per exemple, no s’ha adquirit l’edifici de l’antiga Acadèmia Cultura que segueix tancat, del magatzem d’Olis Regàs a Santa Eulàlia, de les instal·lacions del Cinema Modern a Collblanc. No s’ha gastat ni un euro en arranjar les instal·lacions fabrils de Cosme Toda, ni les de Can Trinxet, s’ha abandonat la idea d’adquirir el local de l’Auditori de La Torrassa —que podria servir per altres activitats que no fossin les d’aplegar públic per espectacles—, etc.

Com que el punt no requeria votació, es va quedar simplement en l’exposició de mancances que posa de manifest la incapacitat del govern per fer polítiques actives. En un punt posterior es parlaria de l’adquisició recent de l’espai annex a la regidoria de La Torrassa. Però fins i tot en aquest punt l’oposició va explicar que la taxació era de 850.000 euros mentre que l’Ajuntament s’ha compromès a pagar 1.100.000. Tenint en compte que es tracta d’un espai qualificat com equipament i, per tant, amb dificultats de demanda comercial, podria fins i tot haver-se negociat per sota del preu de taxació. Però com  que el diner és públic…

ERC-EUiA va votar amb el govern i la resta de l’oposició es va abstenir, desconfiant que es defensi un nou hospital general de l’Hospitalet i s’impedeixi construir més blocs

Amb un discurs extens i especialment destinat a agrair al grup municipal d’ERC-EUiA haver votat amb el govern local l’aprovació dels estatuts i el conveni regulador del Consorci Porta Diagonal-Campus Clínic, l’alcalde Quirós va tancar en el passat ple, el debat sobre la importància d’aquest instrument de planificació de la zona nord de la ciutat en l’extrem entre Barcelona, Esplugues i l’Hospitalet, a l’àrea de Can Rigalt.

Tot i que no es va comentar el contingut del que s’estava aprovant —uns estatuts d’un Consorci i un conveni regulador— el tinent d’alcalde Alcaide va explicar la importància que l’Hospitalet formés part d’un Consorci que ha de tractar un pla director urbanístic de 70 Ha, on hi va el gran complex del Clínic de Barcelona i tot el sistema de mobilitat annex, però també el tractament urbanístic de tota la zona, majoritàriament en el terme municipal de l’Hospitalet i actualment molt degradat. Per decidir el què i el com de tota aquesta pastilla de 70 Ha de la zona nord de la ciutat, s’ha aprovat la regulació d’un Consorci on l’Hospitalet hi forma part, però també quatre administracions supramunicipals (La Generalitat i el Servei Català de la Salut, la Diputació i l’AMB), dos organismes oficials (el Consorci del Clínic i la Universitat de Barcelona) i els tres ajuntaments implicats (Barcelona, Esplugues i l’Hospitalet).

La part del terme municipal de Barcelona està assegurada: allà hi va el complex sanitari; a la part d’Esplugues, molt minoritària, els enllaços de mobilitat. La gran pastilla urbana correspon a l’Hospitalet i és en aquesta pastilla on el tinent d’alcalde Alcaide va avisar al ple que l’espai públic només és un 25% del total, de manera que el 75% restant és de propietat privada i, per tant, susceptible de convertir-se novament en un espai idoni per l’edificació.

El consens que es va observar en els grups municipals d’oposició que van expressar la seva opinió era evident: no es pot renunciar a l’Hospital General de l’Hospitalet (sigui a la pastilla de Can Rigalt o a la zona propera on s’aixeca l’obsolet antic hospital de la Creu Roja) i, amb menys èmfasi, no es pot permetre més edificació: s’ha de preservar la totalitat de l’espai per zones verdes i equipaments.

Sobre aquest punt no hi va haver pronunciament específic del govern municipal. Sembla que no es vol renunciar a que la ciutadania de l’Hospitalet sigui atesa a la pròpia ciutat (però no és va aclarir si dintre de les instal·lacions del Clínic o en un Hospital General al marge) i no està clar que es renunciï a construir més habitatges perquè l’alternativa és exercir la moratòria edificativa i adquirir els terrenys per fer equipaments i zones verdes, i això no està gens garantit. Donaria la impressió que el govern municipal defensa formar part del Consorci per tal de convèncer als seus integrants que han de fer un esforç inversor per eliminar el terreny privat, però ni això s’ha explicat específicament, ni està gens clar que les institucions es vulguin comprometre a facilitar les necessitats de l’Hospitalet. Fins ara, la realitat posa en evidència que s’ha fet sempre totalment el contrari: beneficiar els interessos del poder econòmic i de la ciutat de Barcelona. I si no, només cal mirar l’exemple de la Fira de Barcelona.

De fet, la ciutadania hospitalenca fa mesos que reclama al govern una explicació sobre el que s’està coent al Consorci, sobre quins son els eixos sobre els quals es treballa en el Pla Director Urbanístic de la zona del Clínic. L’Espai de Ciutadania, una plataforma ciutadana que agrupa a una seixantena aproximada d’entitat de la ciutat (les més actives) fa gairebé un any va demanar al tinent d’alcalde Alcaide que expliqués a fons el que es projecte a Can Rigalt. Tot i que va mostrar la seva disposició, la compareixença s’ha perllongat de manera indefinida i ningú, tret del govern, té la més mínima idea sobre què es planteja per la seixantena d’hectàrees de l’Hospitalet en aquesta zona.

El que està clar és que, l’Ajuntament de l’Hospitalet, torna a ser molt minoritari en un Consorci on la gran part del territori sobre el que s’ha d’actuar correspon al nostre terme municipal i, el que no està gens clar és, que el govern municipal hagi posat sobre la taula, de manera decidida i amb caràcter irrenunciable, dues necessitats molt concretes: la construcció d’un hospital general per la ciutat i posar fre total a l’ocupació de més terreny lliure per construir més edificis d’habitatges, sigui de qui sigui la propietat de les parcel·les.

I molts ciutadans es temen que, en poc temps, el primer que es contempli a la zona siguin les grues de les constructores.

Els dipòsits pluvials son infraestructures imprescindibles en ciutats sobresaturades per l’asfalt, que impedeix l’absorció natural de l’aigua de pluja

Els Comuns de l’Hospitalet han denunciat la situació que pateixen alguns barris de la ciutat cada vegada que es produeix un episodi de pluges intenses com va passar el cap de setmana passat on carrers, locals comercials i aparcaments del Centre, Sant Josep i Bellvitge es van veure inundats, evidenciant la insuficiència de la xarxa del clavegueram i la manca de solucions.

Els Comuns proposen la construcció de dipòsits pluvials planificats a diferents punts de la ciutat perquè absorbeixin l’aigua de pluja en moments de màxima intensitat com passa a altres ciutats —Barcelona, per exemple— on l’existència de diversos equipaments d’aquesta índole eviten que els barris s’inundin.

Totes aquestes mesures, segons els Comuns, haurien d’estar incloses dins un pla per millorar i modernitzar el sistema de recollida d’aigües pluvials, especialment en els punts crítics, que són prou coneguts i on se centren normalment les inundacions.

Per a Manuel Domínguez, portaveu dels Comuns, “cal donar solucions i dur-les a terme” i afegeix: “des dels anys 90 es parla dels dipòsits pluvials però mai es concreten”.

“Les inundacions no són una fatalitat, són la conseqüència d´anys de manca de planificació i d´inversió en infraestructures”. I sentencia: “Els veïns no poden continuar patint pèrdues materials i angoixa cada cop que plou”. Pel portaveu, “tota aquesta situació és com a conseqüència del canvi climàtic que s’està produint, davant del qual hem de prendre mesures i adaptar la ciutat a aquestes circumstàncies”.

Un dels espais adequats per construir un futur dipòsit pluvial seria el Parc de les Planes, del qual es parla des de fa anys. Manuel Domínguez reclama tant a l’Àrea Metropolitana de Barcelona com a l’Ajuntament de la ciutat que es projectin les obres de manera urgent perquè “podem tenir una desgràcia important a part de les pèrdues econòmiques que es puguin generar”.

Una de les ciutats que té molt avançada la solució a les pluges torrencials és, justament, Barcelona. Actualment compta amb 15 dipòsits condicionats:

A l’Escola Industrial (27.000 m³); a la Zona Universitària (105.500 m³); al carrer Bori i Fontestà (71.000 m³); a Dr Dolsa (50.500 m³); al Parc Central Nou Barris (14.000 m³); al Parc Joan Miró (55.000 m³); al Taulat (51.000 m³); a la Plaça Fòrum (800 m³); a la Fira M2 (1.600 m³); al carrer Urgell (14.800 m³); a la Riera d’Horta (65.200 m³)  i al Portal Firal (1.070 m³). Tots ells soterrats.

Alhora, hi ha un a Espinagosa (650 m³) semi-soterrat, i dos a cel obert, un a Diagonal Mar (17.500 m³) i un segon al Parc del Poblenou (1.400 m³)

Fa pocs dies, l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat la construcció de 29 dipòsits pluvials nous. Per això, el consistori ha tramitat la reserva d’espais per a aquestes infraestructures, necessàries per millorar el drenatge de la ciutat i evitar abocaments a les platges en episodis de pluja. És una de les mesures previstes al Pla Clima per minimitzar els riscos d’inundacions, protegir béns i persones i salvaguardar l’ecosistema litoral i fluvial de la ciutat. Una cosa d’aquest estil caldria programar a l’Hospitalet per evitar el que cada vegada passa amb major freqüència.

La notificación obligó a suspender precipitadamente las actividade,s con el perjuicio ocasionado a los organizadores y la frustración del vecindario

La Asociación de Vecinos y Vecinas de La Florida ha denunciado la denegación por parte del Ayuntamiento de L’Hospitalet del permiso para un acto de celebración de la semana de la movilidad en el barrio. La comunicación denegando el permiso les llegó el mismo día que se tenía que realizar el evento, el pasado 19 de septiembre. (Foto: Un momento de las actividades que se realizaron el año pasado en La Florida)

La Asociación de Vecinos de La Florida, desde hace tres años, y con motivo de la celebración de la semana europea de la movilidad sostenible, celebra el “Parking Day” consistente en el corte de una calle del barrio durante un día para realizar diferentes actividades con el objetivo de concienciar a la ciudadanía sobre la necesidad de promover formas sostenibles de transporte —caminar, el uso de la bicicleta o el transporte público.

La solicitud del corte de calle fue registrada el pasado 8 de agosto y hasta el mismo día en que se tenía que realizar esta actividad, el 19 de septiembre último, no habían recibido respuesta. La denegación se efectuó por parte de la Regidoria del Districte afirmando que  “no vemos la idoneidad del acto, dada la complejidad y las fechas en las que se solicita”. La presidenta de la entidad, Julia Portal, ha manifestado a L’Estaca que “tuve que recorrer diferentes departamentos municipales e ir a la sede de la regidoria, porque nadie nos había contestado la petición que habíamos realizado.”

La entidad había solicitado el cierre al tráfico de la Avenida Masnou entre la calle Pinos y Ceravalls, desde las 10 de la mañana hasta las 19 de la tarde para ese día. La idea era realizar diferentes actividades: una muestra de entidades, talleres, una experiencia inmersiva con la instalación de una cúpula inflable, diversas estructuras de juego y otras propuestas que trataban de “promover la conciencia medioambiental sobre la ciudad, priorizando, de forma puntual, el uso del espacio público para las personas y no para el tránsito de coches”. Para estos actos estaba prevista asimismo la participación de Ecologistas en Acción, entre otras entidades.

También estaba previsto realizar una jornada comunitaria en la calle con una comida popular  —un arroz caldoso— para los vecinos. Y la participación de un vecino del barrio que se dedica a la escultura que nos iba a ofrecer un taller artístico con reciclaje de botellas de plásticode.

El acto se enmarcaba en la Semana Europea de la Movilidad, una iniciativa que busca “transformar temporalmente los espacios de estacionamiento en áreas públicas vibrantes” y cuyo objetivo es fortalecer la cohesión vecinal y “promover la sensibilización medioambiental, impulsando una reflexión colectiva sobre el uso del espacio público y la necesidad de priorizar formas de movilidad sostenibles”, según figura en la memoria técnica que adjuntaron a la solicitud.

La presidenta de la AA.VV. de La Florida ha manifestado que “el ayuntamiento deniega propuestas de organización ciudadana sin explicar los motivos. Es incongruente y lesivo, que la denegación del permiso llegue el mismo día en que se tiene que celebrar el acto”.

En los últimos tres años, la entidad del barrio ya había  organizado actos de este tipo donde se organizaban charlas, debates, actividades infantiles, manualidades, exposiciones…en definitiva diferentes espacios de encuentro para tejer redes comunitarias