El 17 d’octubre s’encarregarà un informe que, en sis mesos, ha de determinar la reobertura de Ràdio l’Hospitalet
Per al proper dijous 17 d’octubre esta convocada la primera reunió, amb caràcter extraordinari, del Consell Consultiu i Assessor dels Mitjans de Comunicació Públics, que va ser aprovat en el darrer ple, a la seu de l’empresa municipal que els gestiona: La Farga, Gestió d’Equipaments Municipals. L’ordre del dia de la reunió té un notable interès especialment pel que fa al punt tercer “acceptar l’encàrrec de l’acord tercer de la moció Reobertura de Ràdio l’Hospitalet”, que es va aprovar en el ple ordinari de febrer d’aquest any.
En el primer punt de l’ordre del dia hi ha la pròpia constitució oficial del Consell Assessor que estarà format per cinc representants dels grups polítics amb presència al Consistori, deu membres dels que integren el plenari del vigent Consell de Ciutat i tres professionals acreditats en l’àmbit de la comunicació general o local. En concret, el Consell Assessor estarà format per les següents persones: els regidors David Gómez (PSC) i Coque Garcia (ERC) com a president i vicepresident, respectivament, i Fernando Aragonès com a secretari (secretari de la Junta de Govern local). En representació del Consell de Ciutat: Felipe Campos, Eugenia Delgado, Helena Cerrato, Daniela Vilarasau, Ahmed Yafou, Pedro Pérez, Maria Hilda López, Javier Garrigós, Celia Valero i María Labernia i els professionals de mitjans de comunicació Soledad Domínguez, Álex Salmon i Joan Carles Valero. Aquest darrer, fins al mes de maig passat president de Foment de la Informació Crítica i elegit per aquesta entitat a primers d’any, va rebre l’informe d’idoneïtat i va ser informat per unanimitat en la Junta de Portaveus del 22 de novembre de 2023 en substitució de l’actual director d’El Llobregat, Javier Adell, que havia estat proposat inicialment.
El segon punt de l’ordre del dia de la reunió, informarà de la composició del nou Consell Executiu i de Programació dels Mitjans que va ser aprovat en la Junta de Portaveus del 23 de setembre passat i que s’ha mantingut en reserva absoluta durant aquests darrers 12 dies. Aquest instrument, que hauria d’haver-se constituït igual que el Consell Assessor, fa més d’un any, depèn en exclusiva de l’alcaldia donat que és a l’alcaldia a qui correspon la candidatura de la seva composició. De tota manera, és un organisme format exclusivament per professionals dels mitjans de comunicació, cinc en representació dels grups municipals, que ells mateixos determinen, tres periodistes que s’escullen directament des de la direcció dels mitjans i una tècnica del Departament de Comunicació, amb un secretari amb veu però sense vot que és el mateix secretari del Consell assessor. El president d’aquest organisme executiu és el director dels mitjans, Òscar Sánchez, i els vocals, que elegeix cada grup polític, Mario Ruiz (PSC), Jordi Vera (ERC-EUiA), Concepció Estévez (PP), Sonia Motos (VOX) i Francisco Javier Rodríguez Baena (Comuns). A banda, hi figuren com a vocals, el director adjunt de El Mundo Deportivo, Fernando Polo; José Carlos Sorribes. d’El Periódico de Catalunya i Javier Adell, director d’El Llobregat.
Pel que fa al tercer punt de l’ordre del dia, es proposa acceptar l’encàrrec que figurava en el punt tercer de la moció aprovada al febrer. El punt tercer deia el següent: “Instar al Consell Consultiu i Assessor a elaborar, en un termini màxim de sis mesos, un informe sobre les diferents opcions per la reobertura de la ràdio municipal, així com les plataformes d’emissió, i els seus costos”. Això vol dir que abans del 17 d’abril del 2025, hauria d’existir un informe per valorar-ne la reobertura, si es complissin els terminis, cosa que tractant-se de mocions municipals, resulta molt dubtós.
L’entitat editora d’aquest digital, Foment de la Informació Crítica, és la única associació de la ciutat estretament vinculada al món de la informació i, en aquest sentit, caldria destacar que entre les persones que figuren en el Consell Assessor i en el Consell Executiu dels Mitjans de Comunicació Públics hi ha un soci de l’entitat en cadascún d’ells, cosa que resulta, com no podia ser de cap altra manera, clarament destacable. Com sembla obvi, el fet que siguin socis de l’entitat no compromet per res la seva actuació, que respondrà amb tota seguretat al que determinin en el seu moment en funció dels seus propis criteris.
Presentat a l’Harmonia l’informe sobre projectes educatius de futur, dels joves d’origen migrant a l’Hospitalet
Amb una nodrida representació del sector educatiu de la ciutat, especialment dels organismes que treballen amb joves immigrants, es va presentar aquest dimecres a L’Harmonia la recerca sobre Trajectòries formatives i projectes de futur dels joves d’origen migrant a l’Hospitalet. Va ser present també la regidora adjunta de Cicles de vida dins l’àrea de Ciutat de Drets, Olga Fernández, que va dirigir unes paraules als assistents.
Les coordinadores del treball encarregat per l’Observatori de la Infància de l’Hospitalet, Irene Sabaté i Sìlvia Bofill-Poch, i una membre de l’equip investigador, Patrícia Bertolin, es van encarregar de presentar les línies mestres del treball i les conclusions i, en acabar, encara va haver temps de recollir diverses reflexions dels assistents sobre el moll de l’os del treball qualitatiu, centrat especialment en els mecanismes i recursos emprats per resoldre els conflictes que sorgeixen sovint en les últimes fases del sistema educatiu obligatori en el trànsit al post-obligatori.
El treball de recerca buscava especialment identificar les trajectòries formatives i els projectes educatius de la joventut immigrada a la ciutat o fills dels acabats d’arribar d’origen extracomunitari, entre els 14 i els 18 anys. I, per fer-lo, es van entrevistar 36 nois i 21 noies procedents de l’Amèrica Llatina, de l’Àfrica o d’alguns països asiàtics, a banda del testimoni de membres dels Departaments d’Orientació, coordinadors i coordinadores pedagògics i de nivell, tutors de cursos i educadors socials. Hi van participar persones vinculades als instituts de secundària Fontseré, Pedraforca i Bisbe Berenguer i entitats o associacions que ofereixen itineraris formatius alternatius i programes de suport com El Llindar, Esclat, JAPI, AEMA, Itaca i l’Escola de Vida de La Florida-Les Planes.
El treball de recerca que va durar un any sencer va incloure 39 entrevistes en profunditat a professionals i el testimoni dels 57 joves inclosos en l’estudi amb entrevistes individuals o grups focals qualitatius. La presentació de l’informe a L’Harmonia va consistir bàsicament en l’explicació dels objectius i de la metodologia emprada, l’anàlisi de l’abandonament escolat prematur i les característiques dels diferents programes de formació i inserció i les seves particularitats a la ciutat, i tot el ventall extens de conclusions i de propostes concretes per afrontar la problemàtica, les demandes i les recomanacions que caldria aplicar per mitigar les dificultats que apareixen i que impacten directament sobre el futur formatiu de les joves generacions de persones immigrades.
En aquest sentit, es va posar sobre la taula la necessitat de reflexionar sobre els factors estructurals i la desigualtat generada oposant-la a la culpabilització individual en termes de mèrit. L’oportunitat que es pot despendre de l’experiència migratòria en valors positius (optimisme migrant), la vinculació escolar com a repte en front de factors adversos que poden dificultar la identificació amb la cultura escolar, i la necessitat, en última instància, de superar les concepcions lineals dels itineraris formatius. Més enllà d’aquests aspectes s’arribava a la conclusió que els centres educatius han de superar la visió generalitzada que tenen de que només són recursos de transmissió de coneixements per convertir-se en espais d’estabilitat i referència especialment pels nouvinguts de més de 16 anys i afrontar el dilema entre el reforç de la inclusió dels joves amb dificultats en els centres ordinaris, o la derivació a alternatives formatives segregades; i, d’altra banda, reforçar l’oferta d’itineraris alternatius eliminant els biaixos de gènere que tot sovint s’observen.
Els assitents observant la feina de Plaudite teatre.
Igualment es van posar de manifest les paradoxes que es veuen respecte de l’abandonament escolar on no hi ha diferències entre col·lectius amb més o menys immigració o, per exemple, la constatació que, en centres on hi ha una majoria de joves immigrats, el desenvolupament millora i l’abandonament escolar d’aquest col·lectiu disminueix força. I finalment, com a corol·lari de tota la recerca, els elements que també es van posar de manifest en el debat posterior sobre si els recursos de segona oportunitat que hores d’ara es desenvolupen al marge del sistema educatiu en el seu conjunt s’han de mantenir com fins ara o convindria inserir-los dins del sistema educatiu global. Tant pel fet que els recursos formatius de segona oportunitat en moltes ocasions es converteixen en veritables eixos que faciliten els currículums vocacionals, com pel fet que aquests recursos formatius de segona oportunitat sovint, o gairebé sempre, es mantenen sobre la base de subvencions de les administracions públiques o privades quan no deixen de ser una part més del sistema educatiu global. I, per tant, s’haurien de finançar amb els recursos propis de l’educació general obligatòria i port-obligatòria.
Com sempre, aquests treballs de recerca que serveixen per indagar a fons sobre la realitat social que ens envolta, ofereixen un cúmul de recomanacions per millorar els objectes del treball: en aquest cas, les trajectòries formatives dels joves amb dificultats que molt sovint encaminen les seves passes a projectes de segona oportunitat. Algunes de les intervencions es van dirigir justament al fet que els estudis posen el dit a la nafra i fan propostes i recomanacions que després els poder públics haurien de recollir, però que malauradament queden en un calaix.
Sigui com sigui, el treball de recerca presentat dimecres és d’una gran qualitat i ofereix elements contundents per a la reflexió de futur. El posem a l’abast dels lectors que el vulguin consultar (aquí l’informe).
Val a dir que, abans de la presentació al segon pis de l’Harmonia, els joves de Plaudite teatre van oferir quatre quadres escènics a la planta baixa, per tal de preparar els assistents al que havia de ser l’exposició pública del contingut i les conclusions de l’informe.
L’exposició del Moviment Veïnal al mercat de La Florida
Assemblea a La Florida i concentració a Collblanc, com a símptomes del creixement de l’activisme social
A l’Hospitalet es viu en una situació d’emergència. Des de diferents llocs, el veïnat intenta trobar maneres de fer front a una inestabilitat que te múltiples cares. Amb poca diferencia de dies, en un mateix cap de setmana, hi ha hagut una assemblea de l’associació veïnal de La Florida i un acte reivindicatiu contra la massificació turística i la especulació immobiliària, en la plaça del mercat de Collblanc.
A l’assemblea de l’AVIV de La Florida, que es va celebrar dijous 26 de setembre en el marcat de La Florida, es va fer un repàs de les activitats de l’entitat en l’últim any. De fet, l’associació impulsa una petita constel·lació de iniciatives i participa en nombroses activitats que, en molts casos, configuren grups estables de veïns i veïnes.
Alguns d’aquests grups els podem trobar en projectes com “La Florida s’aveïna”, que forma part del programa de Comunalitats Urbanes de la Generalitat i en el que l’associació hi participa al costat d’altres entitats com Keras Buti, Cuidem amb Cor, MUET i Mujeres Pa´lante. El projecte vol afavorir el treball i la cohesió comunitària, afavorir espais de creació i d’autorepresentació del que poden considerar-se cultures subalternitzades, així com el suport i les cures en els processos de regularització de persones migrades, i l’impuls d’agroecologia d’estratègies ecofeministes. Moltes de les activitats es fan des de l’espai comunitari Pomezia del carrer Pins, 10 .
Una mica en paral·lel, participen també de l’espai Laurel 31, en el carrer del mateix nom, dedicat a la producció tèxtil, generant alternatives d’economia social i solidaria. I, al costat de LaFundició, participen en el projecte de construir una cooperativa d’habitatges, centrada en trobar alternatives d’accés a l’habitatge de persones amb dificultats d’enfrontar-se als excessos del lloguer.
Una part de l’assemblea de l’AVIV de La Florida
La associació impulsa també l’activitat La Flori es planta, com una reivindicació per dignificar l’espai públic del barri i, al mateix temps, construir una biblioteca de llavors com una eina per intercanviar recursos i coneixements.
Al costat d’això, tenen una activitat reivindicativa al voltant de temes com l’espai de la segona planta del mercat, que ara l’Ajuntament unilateralment ha decidit convertir en una mena de centre de transformació digitat, La Florida 5.0, bandejant la participació de les entitats del barri en la dedicació de l’equipament. Han reivindicat també l’apertura del nou CAP del barri, que finalment va obrir el dia anterior a l’assemblea, i segueixen batallant per la nova biblioteca de La Florida.
El mateix dia de l’assemblea van inaugurar al mercat la exposició itinerant de Memòria del Moviment Veïnal, creada pel Centre d’Estudis i que va estar exposada fa setmanes a Can Trinxet, amb la col·laboració de l’AVIV Som Santa Eulàlia.
No cal dir que, al costat d’aquestes activitats que s’han resumit aquí, l’AVIV de La Florida participa en diverses iniciatives a nivell de ciutat, com ara el Comitè l’H amb Palestina, lHVerd, i d’altres. De moment la entitat pateix, com d’altres associacions veïnals de la ciutat, la crisi i la relativa paralització de la FAV L’H i, mentre tant i no per casualitat, un dels membres de l’associació, en Pedro Luna forma part de la Junta Directiva de la CONFAV (Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya)
Dos dies més tard, el dissabte 28 de setembre, la associació va estar també present a la concentració organitzada per la Plataforma Contra l’especulació immobiliària i la massificació turística, a la plaça del mercat de Collblanc. En aquest acte públic van assistir moltes de les entitats que participen de la Plataforma, especialment els col·lectius dels blocs dels carrer Occident 14, i del carrer Holanda 36, que van poder explicar com se’ls vol expulsar dels seus habitatges per transformar-los en apartaments turístics.
A la plaça es va llegir el manifest de la plataforma, signat fins ara per 17 entitats de la ciutat —entre elles FIC—, i que té el suport dels partits polítics d’esquerres. Van fer també una activitat de recollida de signatures per exigir a l’Ajuntament mesures urgents i radicals per fer front a la situació del veïnat dels dos blocs esmentats i, en genera,l als efectes de la massificació turística.
Intervenció d’una veïna del carrer Holanda en l’acte de CollblancAssistents a la concentració
Núria Espert Honoris causa por la Drama, Speech and Arts University of London.
Fundación Mapfre reconoce la excepcional trayectoria profesional de la actriz de l’Hospitalet y su compromiso y solidaridad con causas humanitarias
El martes 8 de octubre, la actriz de Santa Eulalia que ha desarrollado una carrera prolífera en teatro, cine y ópera, participando en más de 80 montajes teatrales, una decena de largometrajes y nueve óperas, recogerá el galardón de manos de la reina Sofía en un acto que se celebrará en el Casino de Madrid.
La laureada actriz y directora de teatro Núria Espert había recibido todos los premios posibles de las artes menos el reconocimiento de su ciudad natal, l’Hospitalet, que finalmente llegó en forma de medalla de oro de la ciudad en 2020. Ahora, a la larga lista de galardones se une el de la Fundación Mapfre, que le ha concedido el Premio a Toda una Vida Profesional José Manuel Martínez Martínez. El galardón, dotado con 40.000 euros, lo concede anualmente la Fundación Mapfre a las personas que dedican su vida a mejorar la de los demás y para reconocer y agradecer ese carácter de generosidad y entrega.
Núria Espert (L’Hospitalet de Llobregat, 1935), está considerada como una de las actrices más destacadas de España y ha recibido numerosos premios a lo largo de su carrera, incluyendo el Premio Princesa de Asturias de las Artes y la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes. Este mismo año, ha conseguido el Premio Max de Honor y su ciudad natal tardó demasiados años en ser reconocida, un extremo que se enmendó después de que diversos periodistas, entre ellos quien firma estas líneas, denunciaran en distintas publicaciones tamaño olvido por parte del Ayuntamiento de l’Hospitalet
Trayectoria profesional
Núria Espert inició su carrera teatral en 1950, con La vida es sueño de Pedro Calderón de la Barca, y con Medea de Eurípides, cuatro años más tarde, se consolidó en la escena española, participando posteriormente en montajes como El caballero de Olmedo de Lope de Vega, Las brujas de Salem de Arthur Miller y Don Juan Tenorio de José Zorrilla. Con 24 años, creó su propia compañía y forjó una sólida reputación con obras como Anna Christie de Eugene O’Neill, Las criadas de Jean Genet y Yerma de Federico García Lorca.
Además de su trabajo como actriz, Espert ha sido directora escénica, consiguiendo éxitos con obras como La casa de Bernarda Alba de Lorca, Madama Butterfly de Puccini, La Traviata de Verdi y Carmen de Bizet, colaborando con destacados directores musicales como Zubin Mehta. Fue también directora del Centro Dramático Nacional.
En total, a lo largo de sus más de 60 años en el mundo del arte ha participado en más de 80 montajes teatrales, una decena de largometrajes y nueve óperas, demostrando su versatilidad y talento en todo tipo de géneros y formatos, siendo reconocida internacionalmente como una de las figuras más importantes del teatro español.
Compromiso social
Además de su impecable trayectoria sobre los escenarios, Núria Espert ha demostrado un fuerte compromiso con diversas causas sociales y humanitarias que buscan hacer del mundo un lugar más igualitario, inclusivo y solidario. En 2019, recibió el Premio Internacional Humanismo Solidario “Erasmo de Rotterdam”, un galardón que reconoce el valor humano y la interculturalidad de personalidades e instituciones. Durante la pandemia de COVID-19, participó en varias campañas destinadas a mitigar el impacto económico y social de la crisis sanitaria, a través de la ayuda a las personas y colectivos más afectados. Y en 2022, aportó una donación para la recaudación de fondos para los damnificados por el volcán Cumbre Vieja de La Palma.
Núria Espert ha participado activamente en campañas de concienciación para la inclusión social y cultural, y ha sido una ferviente defensora de la libertad de expresión. A lo largo de su carrera, ha utilizado su plataforma para abogar por la importancia de la cultura y el arte como herramientas esenciales para una sociedad libre y democrática. Ha participado en numerosos eventos y conferencias donde ha subrayado la necesidad de proteger y fomentar la libertad artística y la libre expresión como medios para cuestionar, reflexionar y avanzar como sociedad.
Parte de su legado reside en las nuevas generaciones de actores y directores, a quienes Espert ha formado y con quienes ha compartido su experiencia, conocimiento, habilidades y pasión por el teatro y el arte. Sin duda, la Espert es una de las hospitalenses universales.
El projecte ja va ser anul·lat anteriorment i havia estat objecte d’al·legacions dels grups polítics del mateix àmbit dels Comuns, d’ERC i de la CUP en anteriors mandats i de protestes continuades de l’organització ecologista Depana i de la Plataforma Ciutadana No Més Blocs. Aleshores el projecte acabava amb la darrere zona agrícola de la ciutat i urbanitzava a banda i banda de la Gran Via tocant el límit amb el Prat amb blocs d’oficines i habitatges d’entre 8 i 25 pisos d’alçada.
Segons el portaveu dels Comuns, Manuel Domínguez, “els indicadors de l’Hospitalet relatius a l’urbanisme son molt dolents: som la ciutat amb més densitat de població d’Espanya i amb els districtes més densos d’Europa, la tercera ciutat d’Espanya amb els edificis més alts, la segona ciutat de Catalunya amb menys zona verda per habitant i, a més a més, el 86% del nostre sòl és artificial”.
D’acord amb la nota de premsa de la formació, “el Pla Director Urbanístic Biopol de la Gran Via redunda en els vicis que van donar lloc a la nul·litat del PDU de 2017: Envaeix competències de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, no és un instrument urbanístic adequat, el caràcter supramunicipal no es troba fonamentat, manté la mateixa edificabilitat i usos del PDU anterior, es disfressa amb la idea de crear un pol biomèdic d’investigació, però no hi ha reserva per a aquest ús (es tracta de simples edificis d’oficines), sembla un megaprojecte que beneficia als promotors que van comprar aquests terrenys per pocs diners i la recuperació de zones verdes és una simulació.”
De fet, el projecte del biopol, que ha aconseguit el suport de la Universitat de Barcelona i d’alguns organismes sanitaris de recerca ubicats a la ciutat, ha estat des del primer moment l’excusa per dissimular una de les més substancioses operacions immobiliàries especulatives que estan pendents a la ciutat, després de la promoció de Cosme Toda que també està pendent de recurs per no respectar les zones d’ombra de les edificacions i de les brutals promocions de l’antiga caserna de la Remunta, de l’àrea de Can Trinxet i la Indo i la que també està prevista a la zona de la Vanguard. Val a dir que les institucions sanitàries semblen haver-li fet el joc a l’Ajuntament de l’Hospitalet i s’han pronunciat reiteradament a favor del clúster biomèdic, sense prestar atenció al clam de la ciutadania hospitalenca farta de la densificació insuportable que pateix el municipi. De fet, el mateix alcalde a la presa de possessió del càrrec el passat mes de juny, en paraules que va recordar públicament el representant de la UGT el passat dilluns al saló de plens, va defensar la idea de “menys urbanisme i més humanisme”. No obstant això, el govern local sempre ha donat un suport entusiàstic a aquesta operació i no ha mostrat indicis de voler aturar el projecte.
En la nota de premsa feta pública per anunciar la presentació del recurs, els Comuns culpen de la situació de densificació urbana de la ciutat a la brutalitat immobiliària del franquisme i als governs de Corbacho i Marín, dels quals el govern Quirós és la continuïtat absoluta. Deixen de banda el període Pujana que va durar 15 anys, per bé que els quatre primers, en coalició amb el PSUC i CiU, si que va haver una certa aturada en la construcció producte de l’enorme sensibilització existent entre el veïnat durant els anys de la Transició, que després va ser lenta i sistemàticament vulnerada.
Está decorado con motivos inspirados en el barrio y relacionados con las flores y la multiculturalidad.
Han pasado diez años desde los primeros compromisos para complementar la atención primaria en La Florida y todavía habrá que esperar
El nuevo Centre d’Assistència Primària (CAP) Florida Sud de l’Hospitalet, reivindicado desde hace años, fue inaugurado ayer. Aunque nada más abrir sus puertas los vecinos se quejan de que es insuficiente ya que no cuenta con muchos servicios, sobre todo especialistas, para los 50.000 habitantes a los que dará cobertura el equipamiento sanitario.
El CAP Florida Sud está situado en la Avda. Catalunya, 92-98, en un edificio construido en el solar cedido por el Ayuntamiento y ha supuesto una inversión de más de tres millones de euros financiados por el Servei Català de la Salut.
El nuevo CAP Florida Sud tiene 1.500 m² de superficie y dispone de 25 consultas, ocho más que en el existente hasta ahora. Estará equipado con atención de medicina de familia, enfermería, trabajo social-sanitario, bienestar emocional, fisioterapia, dietista-nutrición, y cuenta también con una sala de extracciones. También contará con una sala polivalente para formación y actividades de educación sanitaria y una sala de descanso para los profesionales, entre otros servicios.
Los representantes vecinales se quejan que, aunque es un nuevo equipamiento ha nacido con insuficiencias ya que no cuenta con servicios de especialistas como geriatría, cardiología o dermatología, por ejemplo. Tampoco cuenta con servicio de pediatría que se queda en el CAP Florida Nord. En algún momento se puede dar el caso que una madre tenga que ir al médico para ella y para su hijo y tendrá que desplazarse dos veces a dos lugares distintos. Tampoco existirá un departamento de diagnosis por la imagen.
Este nuevo equipamiento será complementario del equipo Florida Nord que pasará a ampliarse y dispondrá de 26 consultas, nueve más que las actuales.
El nuevo edificio destaca por su amplitud y está decorado con motivos inspirados en el barrio y relacionados con las flores y la multiculturalidad.
Actualmente, los equipos de Atención Primaria Florida Nord y Florida Sud atendían a la población asignada en un solo edificio, el CAP Florida situado en la plaza de los Pajaritos donde también se ubica el Equipo Territorial de Atención Pediátrica.
Este nuevo CAP formaba parte de una lista de compromisos adquiridos desde hace años por la Generalitat con l’Hospitalet y, aunque ya estaban firmados, se han ido dilatando en el tiempo. Hay que detallar que el último acuerdo firmado para construir este centro está fechado en 2018 aunque existían compromisos anteriores: en el 2015 y en el 2014.
Por otro lado, en una reciente visita del conseller de Salut, Manel Balcells anunció que la Generalitat de Catalunya había sacado a concurso la redacción del proyecto para el nuevo CAP Sant Josep un equipamiento altamente reivindicado por los vecinos de este barrio y que ya va con retraso respecto a las previsiones iniciales. Se apuntaba que las obras comenzarían entre finales de 2023 y principios de 2024 y aún está todo igual. La ubicación de este nuevo equipamiento estará en un solar cedido también por el Ayuntamiento en la confluencia de Isabel la Católica y Josep Tarradellas.
Un referente al arquitecte Puig Gairalt que tanto aportó a la ciudad de l’Hospitalet.
Desenes de manifestants protagonitzen enfrontaments amb els Mossos amb un ferit, diversos contusionats, seixanta identificacions i un detingut
Convocats per un centenar de col·lectius diversos vinculats especialment amb la lluita contra la precarietat habitacional, desenes de manifestants han intentat accedir aquest matí a la Fira de Barcelona on se celebra el Congres The District considerat pels moviments socials la reunió internacional dels especuladors del sol i de l’habitatge.
No deixa de ser un enorme contrasentit que una de les poblacions de l’entorn metropolità més castigada per la problemàtica urbanística i de l’habitatge com és l’Hospitalet, doni allotjament a la trobada internacional més criticada, com diu el Manifest dels convocants, per representar “l’estratègia del gran capital de convertir les llars i terres que habitem en actius financers dislocats del seu ús real per continuar acumulant riquesa”. Aquesta trobada que acull més de 1.200 inversors i uns 12.000 assistents és el motor d’una manera especulativa emparada per les diferents administracions que provoca “cada dia centenars de desnonaments, la destrucció constant del nostre entorn i un enorme patiment a aquelles que generem la riquesa que els omplen les butxaques”, com es pot llegir en un altre paràgraf de l’esmentat Manifest.
La concentració que ha durat 4 hores i que s’ha mogut a l’entorn de la Fira i a les parades del metro i del carrilet, ha estat fortament reprimida pels Mossos d’Esquadra per evitar que, com va succeir l’any passat, alguns dels assistents rebessin el pols de color que feien servir els manifestants. En aquesta ocasió els que han resultat tacats han estat els membres dels antidisturbis dels Mossos que han efectuat diverses càrregues violentes. En una de elles ha estat ferida una manifestant que ha estat traslladada a l’hospital mentre que s’han identificat desenes de concentrats amb l’amenaça de detenció si ja havien estat identificats en altres concentracions.
En no poder penetrar dins les instal·lacions, els concentrats han acabat entrant a les oficines de la Generalitat que hi ha a tocar de la Fira on s’ha trencat una porta i s’han produït incidents.
Els fets s’han produït a l’Hospitalet, malgrat que aquest espai ja no sembla de la ciutat sinó una part més de Barcelona. L’Ajuntament de la ciutat, malgrat que aquesta trobada internacional acull el rebuig de desenes d’organismes de la societat civil des que es va fer la primera edició, no té res a dir, pel que sembla, sobre les programacions de la Fira de Barcelona, tot i que l’Ajuntament participa activament en la societat Fira 2000 i ja porta pagats més de 37 milions d’euros sense rebre res a canvi.
Un mínim sentit de responsabilitat i de sensibilitat cívica, tenint en compte el volum de desnonaments que pateix la ciutat i el grau de precarietat des del punt de vista de l’habitatge que pateixen les famílies del municipi, faria que l’Ajuntament elevés la seva preocupació per tal que un Congrés d’aquesta magnitud i repercussió social és fes fora del municipi.
Malbaratament en lloguers, Fira 2000, dinars, hotels i despeses sumptuàries denunciades per l’oposició, mostren la insensibilitat municipal pels diners públics
Un dels punts de l’ordre del dia del plenari del passat dilluns 23 de setembre era el que tenia a veure amb l’aprovació del Compte General de l’Ajuntament, corresponent a l’exercici 2023. Val a dir que aquest punt és va aprovar amb el vot favorable del PSC i d’ERC-EUiA, l’abstenció dels Comuns i de Vox i el vot contrari del PP. El portaveu d’ERC va afirmar que votarien a favor per una qüestió de responsabilitat —no explicada— Comuns i Vox es van abstenir i només el PP va votar en contra, probablement perquè van ser aquests regidors els que es van mirar el punt amb més atenció.
El llistat de despeses municipals que grinyolen és aclaparador. Per exemple: 40 milions d’euros pagats a l’empresa que s’encarrega de la neteja, la recollida de brossa i el manteniment de zones verdes en una ciutat on la queixa pels carrers plens de brutícia, amb contenidors desbordats, mobles i electrodomèstics per les voreres, camions incendiats —4 en pocs mesos— per la deixadesa i la manca de manteniment i amb un contracte amb Foment que s’ha prorrogat sistemàticament, exigeix adoptar algunes mesures d’atenció al respecte. L’empresa, gairebé monopolística en l’àmbit de la neteja viària —qüestió aquesta que requeriria una anàlisi en profunditat per part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i els Ajuntaments que la contracten— en prou feines respon als patrons de qualitat requerits, agreujats perquè els sistemes d’inspecció de qualitat per part de l’Ajuntament de la ciutat han passat de 9.101 inspeccions fetes l’any 2018 a només 6.589 l’any 2023 i això sense tenir en compte el resultat d’aquestes inspeccions. Conseqüència: que les concessions amb Foment cada dia són més cares, no hi ha concurrència d’empreses perquè Foment s’ha convertit en un monopoli —que afecta a la gran majoria de municipis de l’àrea metropolitana— i la qualitat del servei cada dia és pitjor.
El grup municipal popular es va referir també a la despesa de gairebé dos milions d’euros de l’any 2023 a dues empreses del grup Inipro que està imputat per presumptes delictes de corrupció, alteració de preus en concursos públics, tràfic d’influències i malversació de diners públics que impliquen diferents càrrecs del PSC. Es tracta de les empreses Iquembu i Futur i Compromís amb l’Educació, SL, dues empreses dedicades al món educatiu radicades a Viladecans, amb algunes components comunes i relacionades directament amb el que havia estat propietari d’Inipro en el seu moment, que van cobrar en el darrer exercici al voltant dels dos milions d’euros que és una quantitat molt respectable.
A aquestes despeses cal afegir els gairebé 5 milions d’euros que l’Ajuntament va pagar l’any passat a l’empresa Fira 2000, de la qual ja hem parlat en aquest digital en alguna ocasió i que no li suposa a l’administració municipal només que pèrdues permanents. Fins ara, l’Ajuntament de l’Hospitalet s’ha gastat en aquesta empresa, deficitària any rere any, més de 37 milions d’euros que es podrien haver invertit, per exemple, en l’adquisició de sol privat pels equipaments que la ciutat tant necessita o, encara més, per l’adquisició d’espais lliures per dedicar-los a zones verdes.
Una altra despesa d’escàndol és la que la ciutat es gasta en lloguers. Mentre l’Ajuntament cedeix espais patrimonials a empreses privades, com per exemple l’edifici dels antics jutjats a Planeta o les antigues factories Godó i Trias i Albert Germans a societats mercantils, l’any 2023 va pagar gairebé 273.000 euros en lloguers, dels quals 145.000 als locals del carrer Santiago de Compostela a Sant Josep. En aquest darrer cas, els locals han estat llogats des de l’any 1999 per una quantitat de més de tres milions d’euros, que un Ajuntament una mica diligent hauria dedicat a adquirir immobles en propietat. Ara, aquest local de Santiago de Compostela es deixa per llogar un nou local a l’avinguda Carrilet, amb una despesa mensual de 12.000 euros, un preu encara més car del que es pagava.
En aquest marasme de despeses incontrolades hi ha encara apartats curiosos. L’any 2023 es van celebrar les municipals. Doncs bé, les medalles que es van posar als nous regidors, 27 en total, van costar cadascuna d’elles 500 euros i 100 euros els pins de solapa amb l’escut de la ciutat que es van regalar als regidors electes. Més de 16.000 euros en insígnies, que a moltes de les famílies de la ciutat els significa els ingressos d’un any sencer de treball. Per no parlar dels gairebé tres milions d’euros que el govern es va gastar en publicitat institucional en mitjans de comunicació privats que segurament es mostren molt satisfets amb el govern municipal.
El grup popular es va estendre amb altres despeses menors que, no per ser menors, són menys significatives: dinars successius de més de 200 euros, alguns d’ells amb periodistes. Factures d’hotels en alguns casos per sobre dels 2.000 euros, etc. I, en canvi, en el capítol d’impagats, més de 20 milions de multes pendents de cobrament referides als anys 2021, 2022 i 2023.
Aquestes dades contrasten notablement amb la recaptació prevista per l’any vinent que ha calculat ERC. Si a l’any 2024 es van recaptar gairebé 79 milions d’euros de l’IBI, la pujada prevista pel 2025 suposa pràcticament 3 milions més, als quals cal sumar els més de 16 milions que es preveuen per la nova taxa de recollida de residus. En total suposa uns ingressos de 98 milions d’euros i una pujada mitjana del 25%. Segons els càlculs que s’adjunten fets pel principal grup de l’oposició, l’IBI i la nova taxa suposen augments d’entre 77 euros i 200 en funció de les persones i els metres quadrats d’habitatge i, per tant, en xifres globals un impost d’IBI i de taxa de residus que aniria entre els 300 euros en els casos més lleugers als gairebé 900 en els més gravats, quan fins el 2023 eren de 230 a 718 inclosa la taxa de residus que s’incorporava en el mateix rebut.
Els republicans es queixen que el que s’ha aprovat avui no té res a veure amb polítiques d’esquerra
El govern municipal socialista amb el suport del grup dels Comuns, va aprovar ahir en el ple municipal de setembre un increment de l’impost de l’IBI per l’any vinent que coincidirà amb l’aplicació per primera vegada de la taxa del reciclatge de residus que suposa un augment exagerat, segons la resta de grups municipals, del que els veïns i veïnes de la ciutat hauran de pagar en concepte de tributació. En concret, la nova taxa de residus que s’aplica en funció d’una normativa europea ajustada a l’agenda 20/30 i que fins ara a la ciutat anava incorporada dins l’IBI, suposarà al voltant de 130 euros de mitjana per família, a la que s’ha d’afegir un increment del 2,6% de l’IBI, exactament el percentatge d’inflació que s’espera pel 2025,
Això significa que una família mitjana de la ciutat tindrà increments globals d’aquest impost obligatori de residus d’entre el 34 i el 73%, segons càlculs d’ERC, en funció dels paràmetres que ha fet servir l’equip de govern per calcular la taxa, que són el nombre de persones empadronades per llar i els metres quadrats, un mecanisme de càlcul que resulta bastant arbitrari sense que, per altra banda, s’hagin tingut en compte reduccions per vulnerabilitat familiar, una situació de precarietat endèmica que viuen moltes de les famílies del municipi. L’Ajuntament, segons els informes interns preveu que cobrarà per aquest nou impost al voltant de 16 milions d’euros més, als que cal afegir el 2,6% més de l’import de l’IBI. Els ciutadans de l’Hospitalet, per tant, no només hauran de pagar l’any 2025 el 2,6% més del que pagaven d’IBI, sinó la taxa de residus que abans anava incorporada dins d’aquest impost, una pujada que ha estat considerada abusiva, injusta i poc ajustada a la realitat econòmica de les famílies de la ciutat, per part de tota l’oposició excepte els Comuns.
Les raons exposades són molt diverses. Segons l’oposició, l’Hospitalet ja és una de les ciutats metropolitanes amb l’IBI més alt i després perquè la situació d’emergència que viu la ciutadania tant pel que fa als serveis (educació, sanitat, seguretat, serveis socials, neteja, infraestructures, mobilitat, zones verdes, etc) com a la gestió municipal (manca de resposta, excés de burocratització, falta d’inspeccions i de control, dèficits en la Guardia Urbana, etc) recomanaria no tensionar més el malestar ciutadà. La proposta ha estat considerada pel líder de l’oposició, el portaveu d’ERC-EUiA, Jaume Graells, tan exagerada i fora de lloc que s’ha referit directament als Comuns en un moment del debat per destacar una posició incomprensible des del punt de vista de l’esquerra. Alhora ha demanat formalment a l’alcalde que retirés el punt de l’IBI per tal que l’equip de govern el tornès a madurar i, en el moment de portar-lo a votació, no s’ha retirat perquè socialistes i Comuns han votat conjuntament.
Més enllà d’aquests punts el ple ha tingut altres moments rellevants que han oferit un contrast considerable amb això dels impostos i taxes, com quan un dels regidors del PP ha anat detallant un munt de factures aprovades per l’equip de govern que posen de manifest la poca escrupolositat de les despeses o el cas per exemple de les modificacions en la plantilla municipal aprovades pel govern que impliquen l’amortització de 4 places d’administratius que suposaven una despesa anual de 197.000 euros per 4 places noves de directors de servei amb una despesa anual de 442.000 euros, que ha servit novament a ERC per acusar el govern de nepotisme a l’hora d’atorgar aquestes places de directors de serveis a gent propera.
La pujada d’impostos aprovada avui no és d’aplicació fins l’exercici 2025 però el malestar ciutadà que s’ha visualitzat avui al ple municipal d’una manera molt destacada, pot suposar un abans i un després en la reactivitat de la ciutadania que veu com els problemes s’agreugen i no es resolen o es resolen massa lentament, mentre que els impostos no paren de créixer, els preus dels lloguers no paren de créixer, els desnonaments no paren de créixer, les ràtios a les escoles, igual, les llistes d’espera de Sanitat, tres quarts del mateix, etc. etc.
Amancio López, presidente de Hotusa, Antonio Fornés y el rector de la UB, Joan Guàrdia.
El premio Comillas y el Eurostars de Narrativa de Viajes, dos prestigiosos galardones bien dotados económicamente
Este 2024 ha sido prolífero para la literatura con origen hospitalense. En enero conocimos que el periodista licenciado en Filosofía Manuel Calderón recibía el Premio Comillas de Historia, Biografía y Memorias con el libro Hasta el último aliento: “Puig Antich, un policía olvidado y una guerrilla contracultural en Barcelona”, y este jueves recibía el Premio Eurostars de Narrativa de Viajes el también filósofo de l’Hospitalet Antoni Fornés por el libro “Corazón ligero”.
Antonio Fornés Murciano (L’Hospitalet de Llobregat en 1968) es doctor en Filosofía, licenciado en Humanidades y diplomado en Ciencias Religiosas y este jueves ha recibido el Premio Eurostars de Narrativa de Viajes dotado con 18.000 euros y al que se habían presentado 150 obras, la mayoría de autores españoles y de Latinoamérica. El libro, titulado “Corazón ligero”, lo distribuirá en enero la editorial RBA, mientras que un mes antes ya estará en todas las habitaciones de la cadena hotelera Eurostars del Grupo Hotusa en los principales destinos de España, Europa, América Latina y Estados Unidos.
Por su parte, el periodista y también filósofo Manuel Calderón (Peñarroya-Pueblonuevo, Córdoba, 1957, que llegó a l’Hospitalet junto a su familia a los 12 años) ganó este año el XXXVI Premio Comillas 2024 y el libro “Puig Antich, un policía olvidado y una guerrilla contracultural en Barcelona”, ya ha sido publicado por editorial Tusquets cuando se han cumplido 50 años de la muerte por garrote vil de Puig Antich.
Un filósofo en el espacio
Fornés se considera un peregrino en todas partes, y con esa frase de Petrarca (“sum peregrinus ubique”) corona su perfil de WhatsApp. Pero ese sentimiento de extrañeza y ciudadanía global es a su juicio totalmente compatible con la defensa de nuestra civilización, “porque es la que nos conforma y por eso no podemos renunciar a ella, porque si borramos el pasado ¿qué nos queda?”. Así lo señaló este jueves en la gala de entrega del premio, a preguntas del escritor y periodista Sergio Vila-Sanjuán, que actuó de maestro de ceremonias. El conductor del acto también preguntó a Fornés si le gustaría viajar al espacio, ahora que hay empresas que ya lo hacen, a lo que respondió que “si pudiera económicamente, claro que sí lo haría porque para un filósofo es importante distanciarse del mundo”.
En su discurso, Fornés recordó cuando siendo un niño de La Torrassa (L’Hospitalet), “soñaba con los viajes mientras miraba fascinado aquel Informe Semanal televisivo en blanco y negro que me descubría que existían Haile Selassie y Etiopía, el obispo Makarios y Chipre, o que en Estambul, si uno tiene el dinero suficiente, puede comprar, incluso, un elefante blanco. Es decir, fue el conocimiento, a través de algo tan simple como un programa de televisión el que me impulsó a viajar”.
En busca del arca de la alianza
En un almuerzo con periodistas previo a la gala, reconoció que de los viajes que ha realizado por 75 países del mundo, el que más le marcó, con diferencia, fue Etiopía, donde transitó por caminos sin asfaltar, se encaramó a iglesias en la cima de montañas a las que sólo se podía acceder subiendo con una cuerda en busca del arca de la alianza custodiada en Axum en ese país de emperadores y reyes, como la reina de Saba, presunta amante del rey hebreo Salomón, lo que podría explicar la leyenda del arca de la alianza etíope.
También en Etiopía Fornés relata la curiosa experiencia de alimentar a hienas salvajes, después de que su guía se lo propusiera saliendo del lugar donde dormían: “clavó un corte de carne en un palo y me dijo que estirara el brazo; de pronto, empezaron a aparecer puntos amarillos brillando y se acercaron las hienas a comer de nuestras manos”. Acaricia la idea de volver a viajar a Irak, donde ya visitó el norte, pero ahora el filósofo quiere ir a Bagdad atraído por el inmenso patrimonio que atesora la capital de la cultura de Mesopotamia, de gran influencia en el viejo mundo.
La risa, compañera del viaje
En otro momento de su discurso, Fornés subrayó que “viajar ha de ser conocer, pero sobre todo reconocer, es decir, disfrutar de aquello de lo que ya se sabe algo, de aquello de lo que conocemos, aunque sea someramente, su trascendencia. Pues en realidad, quien viaja, como diría el maestro Javier Reverte, camina hacia la eternidad en una búsqueda incansable del tiempo detenido”. En ese sentido, sostiene que “viajar sin saber nada del lugar al que nos dirigimos es rebajar el viaje a una pura experiencia lúdica, como la de quien pasa un día en un parque de atracciones. Lo cual no excluye por supuesto que viajar, sea en su propia esencia, algo profundamente divertido. De hecho, la risa suele ser una de las compañías habituales del viajero”.
Sobre la industria de la felicidad y el sueño de la humanidad que supone el turismo, Fornés defiende la democratización de los viajes “que han dejado de ser un privilegio de ricos” y reivindica la comodidad “siempre que se pueda”, alejada de esa idea de la búsqueda de “lo auténtico” cuando no es lo representativo de la cultura de los países.
Sin respeto por la cultura
Sobre la salud de la filosofía en la actualidad, Fornés se queja de que “se ha perdido el respeto por la cultura en general y de la filosofía en particular”. Y recuerda que tras las grandes revoluciones de la historia, como la revolución francesa, “hubo pensadores en la Ilustración, y también tras la revolución bolchevique estaba el pensamiento de Marx y otros, pero ahora solo hay el vacío, la nada”. Y concluye: “ya no queremos ser gobernados, solo ser conducidos al pasto”, porque, entre otras cosas, “el problema de la modernidad es el vacío de la trascendencia y seguir como si no pasara nada”.
Sobre los viajes, el galardonado con el Premio Eurostars, que este año ha recibido un total de 150 originales, un 50 por ciento más que en la anterior edición, consolidándose como uno de premios más destacados en su género literario”, recomendó disfrutarlos tres veces: en la preparación mientras el viajero se documenta, en el recorrido y posteriormente en la asimilación de lo vivido. “Hay que intentar que la vida tenga un mínimo de densidad para que no sea un mero parque de atracciones”, subraya.
Texto de viajero reflexivo
La obra de Fornés, “Corazón ligero” no es un típico libro de viajes, sino una obra divertida, escéptica e irónica que explora diversos lugares desde una perspectiva filosófica. En lugar de centrarse en detalles turísticos habituales, el autor reflexiona sobre temas humanos profundos. Cada capítulo del libro está dedicado a un país (Kurdistán iraquí, Etiopía, India, Namibia, China, Azerbaiyán, Japón) donde, el autor explica algunas de sus experiencias en su visita y, además, aborda cuestiones trascendentales, como la muerte, los prejuicios, la globalización y la aculturación.
Fornés invita al lector a ver más allá de lo evidente, utilizando los viajes como vehículo para la reflexión filosófica. A través de anécdotas curiosas y filosofía accesible, busca entretener al lector mientras lo anima a convertirse en un viajero reflexivo. En esencia, es una obra que transforma el viaje en una exploración tanto del mundo exterior como del interior.
Libro repleto de ironía y anécdotas
Para Fornés, “viajar y filosofar es parecido porque parte de la admiración de que el mundo exista”. El libro está escrito con ironía y repleto de anécdotas, de modo que “no es La Metafísica y la Teoría del Conocimiento, de Platón”, porque lo he escrito con chascarrillos y situaciones críticas”. Por ejemplo, en Azerbaiyán viajó en verano y se sorprendió al ver que en los restaurantes había mantas porque el aire acondicionado en aquel país lo ponen a tope porque “es de mal tono no pasar frío, lo que me invitó a escribir sobre la sostenibilidad en una tierra productora de petróleo”.
Y concluye que “viajar es mucho, muchísimo más que un desplazamiento. Debe convertirse -agrega- en algo transformador, que nos haga diferentes de cómo éramos antes de emprender cada uno de nuestros viajes, y no hay nada más radicalmente transformador (y revolucionario) que aprender”. Al hilo de esa reflexión, el galardonado apostilló que “el auténtico viajero, invariablemente, debe caminar en dos direcciones, la que conduce geográficamente hacia su punto de destino y otra, mucho más importante, que transita hacia el interior de sí mismo”.
Sexto libro de Fornés
Antonio Fornés Murciano, nacido en L’Hospitalet de Llobregat en 1968, ha publicado cinco libros hasta el momento: “Las preguntas son respuestas”, “Reiníciate”, “Viaje a la sabiduría”, “Creo” y “¿Son demócratas las abejas?”, éste último escrito a cuatro manos junto a J.A. Vila. También ha colaborado en diversos programas de Radio Nacional, Radio Clásica y Ràdio 4. En el almuerzo con periodistas previo a la gala, Fornés recordó una curiosa anécdota de cuando, de joven, encontró trabajo en el sector farmacéutico. En la entrevista de selección, el empresario le comentó que tenía un curriculum muy curioso y le preguntó por qué quería trabajar con ellos, a lo que el filósofo le respondió con total sinceridad: “la verdad es que me hubiera gustado más dedicarme a estudiar las herejías medievales”. Tras ser seleccionado, en la primera reunión que mantuvo junto a otros directivos de la empresa, el directivo le presentó como “un especialista en orgías medievales”.
Manuel Calderón, otro hospitalense primado
Por su parte, el periodista, escritor y también filósofo Manuel Calderón (Peñarroya-Pueblonuevo, Córdoba, 1957 pero hospitalense de adopción, porque estudió el Bachillerato en el instituto Torras i Bages y ejerció de director del Aula de Cultura de Bellvitge), ha ganado este año ganó el XXXVI Premio Comillas 2024 de Historia, Biografía y Memorias, con el libro “Hasta el último aliento: Puig Antich, un policía olvidado y una guerrilla contracultural en Barcelona”.
El certamen, al que se presentaron en esta edición 83 textos, fue creado por Tusquets Editores en 1988, está dotado con 12.000 euros, una estatuilla de bronce diseñada por Joaquín Camps y la publicación de la obra, que se encuentra en todas las librerías en la colección Tiempo de Memoria. Del libro de Calderón, el jurado destacó la “minuciosa reconstrucción” que hace de la historia del Movimiento Ibérico de Liberación (MIL), organización armada que, en la Barcelona de los primeros años 70, pretendía ser heredera del viejo anarquismo barcelonés y estaba fascinada por los aires revolucionarios de mayo del 68.
Ejecución de Puig Antich
El jurado recuerda cómo su militante más conocido y rebelde, Salvador Puig Antich, fue ejecutado “de forma abyecta y vengativa por la dictadura franquista en marzo de 1974, tras el atentado mortal contra Carrero Blanco”, una figura en la que indaga la obra, que “muestra de forma extraordinaria las muchas caras e interpretaciones que ofrece una misma historia, al tiempo que rescata del olvido intrahistorias personales, episodios y dramas íntimos injustamente marginados”.
La obra recupera también la historia del joven subinspector Francisco Anguas, muerto en septiembre de 1973 en el trágico tiroteo con el MIL, y quien funciona como contrapunto de Puig Antich, quien es detenido y acusado de la muerte del policía. Un consejo de guerra lo condenaría a muerte al año siguiente y la ejecución, por garrote vil, sería la última en su tipo en España hace justo 50 años.
Testimonios de familiares y militantes del MIL
Calderón analiza también el juicio militar, que estuvo sometido a presiones políticas, y da cuenta del esfuerzo de los abogados de Puig Antich por evitar la sentencia. El autor contó asimismo con el testimonio tanto de los familiares de los principales protagonistas como de los antiguos militantes del MIL que sobreviven en la actualidad, hasta lograr una “brillantísima crónica”, según el jurado.
Calderón, quien ahora reside en Madrid, es también licenciado en Filosofía por la Universidad de Barcelona y ha publicado los libros “Bach para pobres, El hombre inacabado, El músico del Gulag y Descampado”. Ha trabajado en medios como El Sol, ABC Cultural y La Razón, donde dirigió el suplemento de libros Caballo Verde. Ha colaborado también en revistas como La Lectura, Revista de Libros y Revista de Occidente.
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
