El portavoz del gobierno socialista, como ya viene siendo un clásico, no se dignó en acudir a la mesa redonda y avisó el día anterior que declinaba la invitación

L’Hospitalet necesita una moratoria urbanística y un replanteamiento de la ciudad en muchos niveles: vivienda, servicios sanitarios, zonas verdes, rehabilitación de edificios… hacer una ciudad más sostenible. Esta ha sido una de las conclusiones compartidas por Jaume Graells, de ERC-EUiA, Sonia Esplugas, del PP y Manuel Domínguez, de L’Hospitalet en Comú Podem, participantes en el debate organizado por Foment de la Informació Crítica de l’Hospitalet (FIC) con motivo de la celebración del Día Mundial de la Democracia y celebrado en el Centro Cultural Tecla Sala.

Aunque distantes en la ideología política, los tres portavoces presentes tuvieron elementos comunes en la crítica a la gestión municipal pero también en cómo mejorar l’Hospitalet. Y en todos los casos, con mayor o menor confianza, pensaban que, con el cambio de alcaldía, algunos tics del anterior gobierno como el rechazo a la participación pública en debates políticos, quedarían superados. Ya se vio con la ausencia al debate por parte del portavoz del PSC, Husillos, quien declinó la invitación.

Jaume Graells, portavoz republicano, puso el énfasis en la deriva del urbanismo en la ciudad especialmente en la época de la alcaldesa Marin, cuando la ADU se convirtió más que en un departamento de racionalización del complejo urbanismo de la ciudad, en una entidad municipal al servicio de los promotores, que le hizo insinuar al portavoz que alguna cosa poco clara tenía que haber en ese período de urbanismo desaforado. Por su parte, la representante del PP, Sonia Esplugas, que fue la primera que se atrevió a plantear abiertamente la necesidad de una moratoria urbanística en la ciudad, sentenció de forma contundente que l’Hospitalet se encuentra en la Unidad de Cuidados Intensivos como ciudad y que necesita de forma urgente e inmediata, la intervención municipal en todo aquello en lo que el Ayuntamiento tiene competencias: planificación urbanística, zonas verdes, refugios climáticos, planes de vivienda municipal, parques infantiles…

Las cifras que los portavoces ofrecieron en sus distintas intervenciones pusieron de manifiesto todos los récords negativos que soporta l’Hospitalet. Manuel Domínguez, de Comuns afirmó que l’Hospitalet, además de ser una de las ciudades más densas de Europa, es la tercera ciudad en la altura media de los edificios, la que tiene menos metros cuadrados de zonas verdes por habitantes y la que dispone de menos metros cuadrados por habitante en sus viviendas. Cifras, que, junto a la impresión de Graells y el diagnóstico de Esplugas, justificó la idea de urgencia total que vive la ciudad y la necesidad de parar el ritmo de la construcción.

Durante el debate, hubo una enorme coincidencia de posturas en los aspectos clave: hay que parar prácticamente del todo la ocupación de nuevo suelo libre, hay que orientar la actuación urbanística hacia la rehabilitación de edificios y el esponjamiento de los barrios, especialmente de los del Norte, hay que impulsar un Plan municipal de vivienda que garantice el derecho a la vivienda sin comprometer el espacio público, hay que hacer reserva de suelo y comprar suelo para cubrir los déficits actuales y los que se van a generar por la barbaridad constructora de estos últimos años y hay que aplicar políticas de urbanismo de impacto, de urbanismo sostenible y de refugios climáticos para enfrentar los graves problemas de salud pública y de convivencia que ya se vislumbran y garantizar que la ciudad sea segura y habitable. Esplugas insistió mucho, y los otros dos portavoces lo corroboraron, en que hay que evitar que la gente se marche de su ciudad por culpa de la emergencia urbanística en la que el gobierno Marín ha colocado a l’Hospitalet.  

Más adelante, Manuel Domínguez sostuvo que, tras la época del urbanismo reparador de los primeros gobiernos democráticos, en tiempos de Corbacho se incrementó el suelo recalificable y se perdió la oportunidad de recuperar una ciudad que ya había sido muy castigada por la edificación masiva de la época franquista. Un ejemplo que explicó sobre los abusos de las recalificaciones y la volumetría de las promociones fue el caso de Cosme Toda: con Marín en la alcaldía se pasó, en esa planificación, de proyectar 250 viviendas que ya eran una barbaridad, a las 885 actuales, que es todo un escándalo. No solo por la masificación, sino porque representa una bomba potencial de colapso porque no se podrán cubrir de ningún modo los déficits de equipamientos que necesitarán esas familias.

Otro de los problemas que se pusieron sobre la mesa era el número de edificios antiguos construidos antes de los 70, sobre el 50% en palabras de Graells. “Existe una realidad de barraquismo vertical”, defendió el portavoz republicano, que habrá que afrontar en nada, porque esas viviendas están en muy precarias condiciones de mantenimiento. En su opinión, hay que impulsar una política municipal de rehabilitación de viviendas, en la cual se han de implicar todas las administraciones (Generalitat y Administración central). E insistió, como el resto de los portavoces, en la escasa oferta de vivienda pública: “hay que frenar las promociones privadas”, dijo Graells, afirmando que durante los más de 40 años de gobierno socialista en l’Hospitalet se ha ido más a favor de los promotores urbanísticos, que a favor de la ciudadanía.

Otra de las ideas compartidas por los tres portavoces es la necesidad de recuperar y adquirir suelo para servicios como, por ejemplo, la construcción de escuelas. En este punto, Jaume Graells destacó que la ciudad se encuentra en una emergencia educativa y se necesita construir nuevas escuelas para adecuar la ratio de niños por aula “pero nos encontramos que no hay suelo donde ubicarlas”.

Sonia Esplugas fue categórica al respecto: “estamos pagando impuestos de primera con servicios de tercera”, y aprovechó para anticipar la propuesta socialista del pleno del día 23 donde propondrán un aumento del 2,5 % del IBI.

Y en algún momento del denso, interesante y participativo debate —el público pidió la palabra largamente— se llegó a poner el acento en la sensación que tienen los grupos municipales de la ineficacia absoluta de su papel. Al tratarse de ayuntamientos presidencialistas, dijo Graells, la oposición poco puede hacer, puesto que aunque se aprueben mociones de los grupos que no están gobernando, quienes gobiernan no las cumplen y no pasa nada.

Todos ellos lamentaron la ausencia del portavoz del PSC, Jesús Husillos, que había sido invitado a primeros de mes como al resto, y cuyo partido declinó la invitación 27 horas antes. Tampoco estuvo presente el portavoz de VOX, que había sido invitado en la fecha inicial prevista para el jueves 19, pero que tuvo que cambiarse porque la sala del Centro Cultural estaba ocupada y apenas hay salas donde las entidades puedan organizar actos públicos sin tener que pagar el coste de la instalación. Los problemas a la hora de concretar la convocatoria, la falta de respuesta del representante del gobierno y el baile permanente de días para poder hacer el debate, hizo que el representante de VOX no acudiera al acto por culpa del lío generado. Así lo reconoció el moderador de la mesa redonda, durante la sesión. Por cierto, que en algunos ambientes ciudadanos se puso en cuestión que se invitara al representante de VOX, teniendo en cuenta que se trata de la extrema derecha. La propuesta de mesa redonda para conmemorar el Dia Mundial de la Democracia, que es una celebración tradicional de FIC, se debatió en la Junta de la entidad y nadie expresó ningún reparo en invitar a todos los portavoces, incluido VOX, teniendo en cuenta que la mesa redonda pretendía poner a debate temas esenciales de la ciudad y la extrema derecha cuenta con 3 concejales de 27, los mismos que En Comú Podem y más votos que estos últimos. Precisamente, la preservación del sistema democrático, se argumentó entonces en la Junta de FIC, obliga a respetar la representatividad de los elegidos, más allá de su ideario y, en este caso, precisamente por ello.

La família Company Prats és molt coneguda a la ciutat per la feina desenvolupada en l’activisme cultural durant el final del franquisme i els primers anys de la Transició

Joaquim Company Prats, activista cultural de la ciutat en el món de l’audiovisual i fotògraf de professió, va morir dilluns 16 a l’Hospitalet, als 76 anys. Fa uns mesos, la família Company Prats, va fer entrega de tot el llegat de fotografies que van acumular a la botiga de fotografia que havia iniciat el pare a la plaça de l’Ajuntament i per on havien passat generacions d’hospitalencs que requerien reportatges fotogràfics dels esdeveniments familiars més entranyables. Dels quatre germans Company, els tres més grans van ser molt coneguts a la ciutat per diferents raons. La Montserrat Company, juntament amb el seu marit Francesc Batallé, va fundar l’Escola Patufet-Sant Jordi, va lluitar per convertir-la en pública sense dissoldre el model pedagògic i l’equip escolar, i es va convertir en regidora d’Ensenyament uns anys després per ICV. El fill gran, l’Enric Company igual que el Joaquim van formar part de les primeres fornades de l’Alpha 63 i el Joaquim va acabar sent el darrer president d’aquesta associació abans de disoldre’s. Posteriorment, el Joaquim va posar en marxa el Cine-Club de l’Hospitalet i va arribar a ser president de la Federació Catalana, a banda de productor de pel·lícules pròpies que ara estan dipositades també a l’Arxiu Municipal. Dimecres al matí es va fer el comiat al Tanatori de la Gran Via on va prendre la paraula el fill gran en mig del dolor per la pèrdua familiar.

L’Estaca es vol sumar al condol, i va demanar a un amic seu entranyable, el Paco Luque, amb qui el Joaquim havia col·laborat estretament en les tasques audiovisuals, i amb el que va mantenir fins al final un contacte estret, que en fes un petit recordatori del Joaquim Company, de la seva relació i de la seva feina a l’Hospitalet.

A continuació el text del Paco Luque:

M’han demanat els amics del FIC (Foment de la Informació Crítica) que escrigui quatre ratlles sobre Joaquim Company amb motiu de la seva defunció.

Què dir de Joaquim, amic, company d’aventures cinèfiles i de les altres, etc.

La primera vegada que ens vam tractar amb proximitat va ser presentant la seva pel·lícula Serrallonga a la sala d’actes de la UEC, al carrer Prat de la Riba. Jo, per aquella època, formava part d’aquesta entitat perquè tenia amics excursionistes i escaladors. Com que a mi aquestes pràctiques no m’atreien suficientment em vaig dedicar a promocionar activitats culturals, la primera d’elles va ser presentar el film del Joaquim.

Més tard va cridar-me per organitzar el Cine Club l’Hospitalet, juntament amb un altre bon amic, en Joan Egea.  No em dedicaré ara a explicar aquí les activitats del cineclub perquè són de tots conegudes, però si mencionar que va posar el nom de l’Hospitalet al món dels cineclubs de Catalunya, que va arribar a tenir 500 socis, va portar el cinema a les escoles i va organitzar el primer i segon Festival de Cinema d’Hospitalet.

Les activitats “cineclubístiques”, el va portar a la Federació  Catalana de Cineclubs, de la que va ser president, i més tard a la Confederación Española de Cineclubs.

Totes aquestes activitats feien que molt sovint ens veiéssim. Jo l’anava a buscar a la botiga de fotografia que tenia a la plaça de l’Ajuntament i, si podia, sortíem a algun cafè de la zona on, entre cafè amb llet i tallat, comentàvem les novetats cinematogràfiques, polítiques, etc.

Aquesta relació ens va portar, un cop jubilats, a trobar-nos per dinar cada quinze dies amb en Ramon, un bon amic del Joaquim, i l’Enric Flores. En aquests dinars, entre rialles, “analitzàvem” la realitat cultural i política de la ciutat i el país. I així va ser fins que ens va deixar l’Enric primer i, posteriorment, la malaltia del Joaquim va fer impossible les trobades.

Adeu Joaquim, ja ens veurem on sigui per continuar arreglant el país del cinema i aquest món.

PACO LUQUE

Dos comunitats de veïns de Collblanc-La Torrassa en risc directe d’expulsió sense
que el govern municipal hi actuï

Aquest dimarts 17 de setembre a la biblioteca Josep Janés del barri de Collblanc s’ha presentat públicament la plataforma veïnal que pretén afrontar la problemàtica de la massificació turística a la ciutat i, més concretament, als barris de Collblanc i La Torrassa.

Amb una participació al voltant de cinquanta persones, la taula formada per representants d’algunes de les entitats impulsores de la plataforma, ha iniciat l’acte amb la lectura del manifest, a càrrec de Carme Rimbau, del CELH i del Castell de Bellvís.

El representant del Sindicat de Llogateres de l’Hospitalet ha presentat els components de la taula de l’acte. Tot seguit, el representat de la comunitat de veïns d’Occident 14, el bloc que pateix l’amenaça d’expulsió per convertir l’edifici en habitacions d’us turístic, ha explicat el conflicte que viuen de fa mesos aprofitant un buit legal existent sobre el tema i aprofundint en la especulació contra el dret a l’habitatge del veïnat que ara encara hi viu.

Marta Ruiz, representant del bloc del carrer Holanda, 36, que també viu una situació molt conflictiva ha detallat també la situació precària en la que viuen, amenaçats d’expulsió dels seus habitatges tant punt acaben els seus contractes, per habilitar també habitacions turístiques.

Tant en us cas com en l’altre es queixen de la inexistència de cap mena de suport per part de les administracions públiques, tant de la Generalitat com, especialment de l’Ajuntament de la ciutat. Expliquen que a l’Hospitalet hi ha una llista d’espera de més de tretze mil persones que busquen accedir a un pis de lloguer, que era una de les alternatives que l’Ajuntament els plantejava com a possible sortida al problema d’expulsió que pateixen.

El president de l’associació veïnal de Collblanc i La Torrassa ha fet esment a la necessitat de fer front a la crisi habitacional que s’està patint en els seus barris, i per extensió a tota la ciutat, davant la complerta inacció de les administracions que no fan res per alleujar la pressió de la massificació turística que es pateix a l’Hospitalet. Ha remarcat que tot plegat no es podrà resoldre sense una mobilització veïnal. En aquest sentit ha anunciat un proper esdeveniment públic  de protesta civil el proper dia 28 de setembre.

Les entitats impulsores de la plataforma i signants del Manifest son:  AVV Collblanc-La Torrassa, Comunitats de veïns del carrer Holanda 36 i del carrer Occident 14, Associació Som Santa Eulalia, Espai de Ciutadania, Sindicat de Llogateres, AVV La Florida, Associació Altaveu Jove, Associació Castell de Bellvís, Centre d’Estudis de l’Hospitalet, Coordinadora d’AMPES, Foment de la Informació Crítica, i els sindicats CCOO, UGT i CNT.

En el manifest es demana, entre altres coses:

• Que el govern municipal estableixi una moratòria de llicències d’establiments d’ús turístic que impliqui l’elaboració d’un pla dins el marc del Decret Llei 3/2023.
• Que, tal i com s’ha fet en altres ciutats i també en aplicació del Decret llei 3/2023, en el període de 5 anys es revoquin totes les llicències d’habitatges d’ús turístic atorgades fins al moment a la ciutat.
• Que el govern municipal estableixi un protocol de control de pisos de lloguer temporal, per a garantir la no modificació de la seva estructura, l’augment del nombre d’habitacions o la desaparició d’espais d’ús compartit. I garantir que no se’n fa un ús fraudulent com a habitacions d’ús turístic.
• Que l’Ajuntament de l’Hospitalet incrementi el nombre d’inspectors per revisar i actuar davant de possibles casos fraudulents de pisos i habitacions d’ús turístics.
• Que l’Ajuntament de l’Hospitalet s’impliqui en els casos d’expulsió de veïns i veïnes, com són el cas d’Occident 14 i Holanda 36, mediant amb les parts, i acompanyant els veïns.
• Que l’Ajuntament de l’Hospitalet sol·liciti als governs català i espanyol, l’aprovació definitiva d’un decret que reguli els arrendaments temporals i el lloguer d’habitacions en zones declarades de mercat tensionat.
• Que s’estableixi a l’Hospitalet la mateixa fiscalitat sobre les activitats turístiques que a Barcelona.
• Que l’Ajuntament faci una política d’habitatge amb l’objectiu d’incrementar el parc públic d’habitatges de lloguer accessible.
  El manifest te actualment el suport de les formacions d’esquerres presents en el consistori: Esquerra Republicana de l’Hospitalet, En Comú Podem l’Hospitalet, EUiA l’Hospitalet i s’ha anunciat que Alternativa d’Esquerres de l’Hospitalet també hi dona ple suport.

Més d’un centenar de persones s’apleguen per recordar la importància del fet migratori en un dels llibres claus de l’activista hospitalenc

El Memorial Democràtic dels treballadors/es de Seat va celebrar el passat dissabte, un acte de reconeixement de la figura de Jaume Botey al Centre Cultural de Bellvitge-Gornal i amb el suport de diferents associacions ciutadanes. La sala, al segon pis del centre Cultural, va reunir un centenar llarg de persones que van haver fins i tot de concentrar-se als passadissos per poder seguir l’acte. L’assistència no va ser únicament de la ciutat, sinó que va assistir molta gent procedent de Barcelona.

La presentació de l’acte va estar a càrrec del portaveu de l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques pel Franquisme i ex treballador de Seat, Carlos Vallejo,

A continuació Joan Camós, historiador del Centre d’Estudis de l’Hospitalet va parlar dels fets, actuacions i projectes del Jaume Botey: capellà, mestre, escriptor, activista de moviments veïnals i de moviments pacifistes, del seu interès per apropar-se a la gent… i també del seu pas per la política. Va destacar així mateix els molts esforços que va dedicar a la immigració, i a la cohesió social. Can Serra i Bellvitge van ser dos espais on hi va incidir molt, per ajudar fins on va poder a que fossin uns barris dignes, tenint en compte que bàsicament hi anaven a viure persones que aleshores es deien nouvingudes. De tots els llibres que Jaume Botey va escriure, en aquest acte es va parlar dels “Cinquanta-quatre relats d’immigració”, editat l’any 1986 pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet i la Diputació de Barcelona, que com bé indica el títol, es tractava d’entrevistes fetes a persones vingudes de pobles de fora de Catalunya, on explicaven la situació de cada una d’elles i el per què havien hagut de marxar del seu lloc de naixement.

Jaume Botey i Joan Camós es coneixien de molts anys. Van ser cofundadors del CELH l’any 1984 i tenien —i Joan Camós segueix tenint— una gran preocupació pel benestar de la gent, per l’arrelament a Catalunya, i especialment per la integració dels immigrants.

Després de l’esplèndid record del Jaume, explicat pel Joan Camós, va prendre la paraula Antonio Mayo, del Memorial Democràtic de treballadors/es de Seat, que va fer fa la presentació de Lectures de relats d’immigració i poemes a càrrec de representants del Centro Cultural Andaluz Almeriense Francisco López Cuadrado, i de la Asociación Cultural Poética Luz de Luna.

Aquestes persones van llegir textos del llibre esmentat i, tot seguit altres col·laboradors van declamar poemes escrits expressament per aquest dia i dedicats a Jaume Botey. Com a nota curiosa, alguns d’aquests poetes i poetesses no havien conegut en persona al Jaume, però el que havien sentit als qui parlaven d’ell els va permetre que els seus versos reflectissin la humanitat de la persona a qui anaven adreçats. I ho van aconseguir.

Per acabar l’acte va prendre la paraula Pilar Massana, companya del Jaume i membre del Llegat Jaume Botey, on va agrair l’acte del Memorial Democràtic i la presència de tots els qui allà hi érem, i per suposat també als qui no hi van poder anar. Emocionada per l’estima que tots van demostrar  per la persona del Jaume, va convidar a qui desitgés tenir informació d’aquest Llegat, només calia que deixés l’adreça del seu correu, única manera de rebre els actes que es puguin anar fent. L’acte va durar gairebé dues hores i va estar ple d’emoció i de respecte per l’amic estimat.

Desenes d’entitats de la ciutat participen en l’acte institucional on no van estar presents els representants del PP i VOX

Desenes d’entitats de la ciutat de les més de 200 que havien mostrat el seu interès per participar en l’ofrena floral al monument a Rafael de Casanova (abans de Lluís Companys) en la Rambla Marina darrere el Casino del Centre, van finalment entregar el seu ram de flors, com es fa cada any en un esdeveniment que serveix per homenatjar durant la Diada Nacional de Catalunya als catalans que van perdre les seves institucions després d’una dura lluita a començaments del XVIII.

En aquesta ocasió l’Hospitalet va voler homenatjar de passada l’escriptor Francesc Candel amb motiu dels 60 anys justos de la publicació d’un llibre que va fer història, “Els altres catalans” expressió de la voluntat d’encaix dels immigrants que havien omplert Catalunya durant els anys 50 i 60. Candel, que va viure tota la seva vida a la barriada de la Zona Franca però que havia estat moltes vegades convidat als barris de l’Hospitalet, va acabar sent regidor de Cultura en el primer govern democràtic, en ser cap de llista dels comunistes del PSUC a la ciutat. Ahir van estar presents per glosar la seva figura i la seva obra, la seva filla Maria Candel, la vicepresidenta de la Fundació que porta el seu nom, Gal·la Cortadellas i l’ex-regidor d’EUiA, Ramon Luque, que no va arribar a coincidir amb Candel al govern municipal.

Eren presents també a la tribuna d’autoritats l’alcalde David Quirós i tres portaveus municipals, el del govern, Jesús Husillos i els d’ERC-EUiA, Jaume Graells i LHECP-C, Manuel Domínguez. Estaven absents els portaveus del PP, Sonia Esplugas, i el de vox, Francisco González que no acostumen a assistir a aquest tipus d’actes.

Després del parlament de l’alcalde i els convidats de l’homenatge a Candel es va procedir a l’frena floral que van obrir sis representants de la policia nacional, mossos d’esquadra i guàrdia urbana, encapçalats per dos membres del cos de la policia local amb els uniformes de gala, que van portar la senyera fins a l’escultura commemorativa mentre sonava el cant de la Senyera. A continuació van desfilar les entitats que s’havien sumat a l’acte.

Aquest any, per primera vegada, per que ha estat aquest el primer any que l’alcalde ha convidat l’entitat, va fer l’ofrena floral l’associació Foment de la Informació Crítica, editora d’aquest digital. Després de l’ofrena es va tancar l’acte amb el Cant dels Segadors, una galejada de trabucaires, el ball dels gegants de l’Hospitalet, l’esbart dansaire del Casino del Centre i la colla jove de la ciutat. Prèviament havia participat la banda de música de l’EMMCA.

Durant la concentració va haver fins i tot un acte de protesta d’un veí que reclamava atenció municipal amb una pancarta i desenes de ciutadans que van voler assistir a l’acte institucional.

La que l’ha de substituir a la llista socialista, és l’assessora de l’alcalde, Cristina Salido, que cobra ara més del que podria cobrar com a simple regidora

Ahir dimarts va transcendir la notícia que la fins ara regidora del PSC local, Rocío del Mar Ramírez, dimitirà del seu càrrec i deixarà pas a la següent de la llista socialista que, en aquest cas, és l’assessora d’alcaldia Cristina Salido. La regidora Rocío Ramírez, que era setena tinenta d’alcaldia quan Núria Marín era alcaldessa, va desaparèixer del repartiment de càrrecs del govern local tan aviat Quirós va rellevar Marín. Un dia després de prendre possessió, L’Estaca va poder explicar als lectors el projecte del nou alcalde, i vaticinar el malestar que això generaria a la regidora ara dimitida: (https://lestaca.com/2024/06/19/).

La humiliació va ser tan considerable i exagerada, que en l’organigrama de l’alcalde ja figuraven, amb càrrecs, els dos regidors que havien de substituir Marín i Belver (el fins aleshores primer tinent d’alcalde també dimitit), que encara no havien pres possessió com a regidors, mentre que a la regidora Ramírez se la passava de tinenta d’alcaldia a regidora de Participació Ciutadana com a subordinada de una de los noves àrees.

De fet, la regidora Ramírez va declinar la responsabilitat i fins la seva dimissió ha estat la única regidora del govern socialista que no té cap mena de retribució més enllà dels gairebé 20.000 euros anuals que cobren la resta de regidors per assistència als plenaris. En el fons, el conflicte ha estat clarament induït per la qüestió econòmica, perquè va transcendir que la regidora ara dimitida assumia que es prescindís d’ella sempre i quan mantingués una retribució acurada que no ha aconseguit. Com que el fons de la qüestió sembla econòmic caldrà explicar, una vegada més, el que la pròpia web municipal informa del que cobren els càrrecs electes, sense que això vulgui dir que no hi ha, apart, altres capítols d’ingressos retributius que no consten però que, pel que ens expliquen, existeixen. L’alcalde cobra, segons el llistat de retribucions, 81.620,10 euros/any i els quatre tinents d’alcaldia 76.512,24 euros/any. Tots ells tenen dedicació exclusiva. Hi ha, a més, set regidors del govern, també amb dedicació exclusiva, que cobren 71.400 euros/any. Per contra, la regidora Ramírez cobrava, a partir de juny, només els 20.000 euros/any per assistència als plens però, abans de juny, els 76.512,24 euros com a tinenta d’alcaldia.

Els 71.400 euros els cobren també, anualment, els quatre portaveus dels grups municipals d’ERC-EUiA, PP, Vox i LHECP-C, també amb dedicació exclusiva, a banda dels 35.700 euros que cobra, per mitja dedicació, un altre dels 4 regidors d’ERC-EUiA. Els altres 8 regidors a l’oposició no tenen dedicació i cobren únicament l’assistència a plens (1.657,5 euros per sessió, que representen uns 276,25 euros/hora de mitjana presencial, treta l’estona de preparació dels temes del plenari i de la redacció de mocions o preguntes).

Malgrat que és prou evident que el conflicte té orígens econòmics, la regidora Ramírez ha enviat una carta a la militància socialista de l’Agrupació Nord on està inscrita, comunicant la seva dimissió. “Tras mi no incorporación al equipo de Gobierno el pasado mes de junio y una vez me he reincorporado a mi puesto de trabajo en la empresa privada, creo que es la mejor decisión posible para todos y todas, dando al mismo tiempo la oportunidad de que otros compañeros y compañeras asuman el inmenso honor de ser concejal de su ciudad y trabajar por ella“ , afirma, i després de considerar que ha fet tot el que ha pogut per millorar la vida de la ciutadania escriu: “Pero todo lo que empieza, acaba. Y creo que ahora es el momento de dejarlo y volver a la actividad privada. Siempre he visto mi paso por la política -no buscado- como algo temporal y, cuando comenzó este último mandato, en mi mente ya estaba no volver a concurrir en las próximas elecciones municipales de 2027” i conclou: “Estoy segura de que nunca podré agradecer suficiente la gran oportunidad que el Partido me dio en su momento, pudiendo ser concejala en L’Hospitalet. Me siento muy afortunada y, como no puede ser de otra forma, como militante de base (que es el mejor cargo posible), como tantos otros y otras, seguiré aportando lo que esté en mi mano para que el PSC de L’Hospitalet pueda seguir ofreciendo el mejor proyecto para mi Ciudad”.

Per la seva banda, el primer secretari del PSC local, Rafa Gómez, ha enviat un comunicat  a la militància local, anunciant la decisió “personal de renunciar a su acta de concejala”, referint-se a Rocío Ramírez, a la que expressa “nuestro más sincero agradecimiento por su incansable labor, dedicación y entrega a lo largo de estos nueve años”…

La persona que podria substituir Ramírez és, com s’ha dit, la núm. 17 de la llista socialista, Cristina Salido Cabo, que dona la casualitat que és assessora d’alcaldia amb una retribució anual de 74.256 euros/any, més que qualsevol regidor amb dedicació exclusiva i només 2.000 euros/anys menys que una tinència d’alcaldia. Les persones consultades que coneixen l’ambient interior del PSC local no creuen que Cristina Salido accepti el canvi i, aleshores li tocaria a Óscar Ibáñez Imbernon, que hores d’ara és assessor a l’AMB, segons les fonts consultades, però del qual ignorem càrrec concret. El que si es coneixen són les retribucions del personal eventual d’assessorament de l’AMB (89 persones en total) que van dels 30.569 euros/any als 84.456 euros/any, en funció de la responsabilitat. Per cert, Óscar Ibáñez Imbernon és cosí de l’actual Vicepresident segon de la Mesa del Parlament, David Pérez Ibáñez, també del PSC.

Les vinculacions familiars entre càrrecs electes i personal eventual d’assessorament i fins i tot de personal laboral o funcionari que ha anat assolint experiència laboral gràcies a la política de nepotisme que és tradicional en l’Administració municipal, ——‑especialment controlada pel PSC— són tan aclaparadores, que la parella de Rocío Ramírez que ara vol dimitir del seu càrrec perquè “siempre he visto mi paso por la política -no buscado- como algo temporal” també és assessor actualment de nivell 1 a l’Ajuntament de l’Hospitalet, amb una retribució anual de 71.285,76 euros.

Creix el nombre de sol·licituds i la llista d’espera és de 800 nens. Els pares temen que els retards continuats per estabilitzar les bressol, provoqui conflictes aquest curs

L’anunci per part de l’ajuntament de l’oferta de places existents a l’escoles Bressols per al curs vinent ha indignat a la Plataforma per la Municipalització de cinc centres infantils (Nova Fortuny, Gua-Gua, Estel Blau, Gargots i Patufet). “Tot continua de la mateixa manera que el curs passat. No hi ha avenços o, al menys, no al ritme que haurien de ser pel que fa al procés per a la integració total dels nostres centres a la xarxa pública que venim reivindicant des fa anys”, han manifestat els afectats en declaracions a L’Estaca.

Mentre que l’ajuntament anuncia, en una nota de premsa, que el procés d’integració de les cinc escoles bressol està iniciat, els pares manifesten: “tornen a no concretar data de municipalització” i  encara més “no s’han fet les obres que van prometre que farien (informació que es pot contrastar amb els centres) amb la qual cosa, ens segueix generant molta desconfiança que la integració a la xarxa pública sigui com més aviat millor”.

L’ajuntament manifesta que “aquests cinc centres s’ubiquen en equipaments de titularitat municipal i els atorga una subvenció per tal d’ajudar a la quota d’escolarització que abonen les famílies a tots els nivells. A partir de gener del 2023, i amb continuïtat pel curs 2023-2024, l’ajuntament va incrementar l’aportació, que va passar de 400 euros a 700 euros per plaça. Per al curs 2024-2025, l’aportació municipal arriba fins als 1.020 euros i a partir de gener arribarà als 1.580 euros per plaça”, afirma la nota de premsa municipal.

El conflicte ve de lluny, com ha informat L’Estaca en diferents ocasions:

La plataforma per la municipalització de 5 escoles infantils de l’Hospitalet obté pírrics resultats en l’entrevista amb el regidor responsable

Fins i tot els pares van estar presents en un ple municipal on van posar de manifest el seu descontentament:

La plataforma per la municipalització de cinc escoles bressol omple el ple de l’Ajuntament i demana que es compleixin els compromisos

L’ajuntament anuncia que un cop s’incorporin aquestes cinc escoles, l’Hospitalet disposarà d’11 escoles bressol municipals, la qual cosa suposa ampliar en 381 places l’oferta de centres infantils públics, amb 216 places més.

L’Hospitalet disposa de 16 escoles bressol públiques i subvencionades amb fons públics, que ofereixen 1.341 places. Es tracta dels 6 centres municipals, 5 subvencionats per l’Ajuntament, 3 llars d’infants de la Generalitat i altres 2 subvencionats per la Generalitat.

La Xarxa d’Escoles Bressol Municipals la integren La Casa de les Flors, La Casa dels Contes, La Casa dels Arbres, La Casa del Molí, La Casa de la Muntanya i La Casa del Parc. Aquests centres atenen un total de 616 infants de 0 a 3 anys. Les tres llars d’infants de la Generalitat —La Florida, El Passeig i El Tren— disposen de 299 places. Dues escoles bressol més, Azorín i Ding-Dong, estan subvencionades per la Generalitat i tenen matriculats 45infants.

La ciutat compta també amb 19 centres privats que completen l’oferta de 0 a 3 anys de L’Hospitalet, amb un total de 846 places.

Augment de la demanda de places

Aquest curs s’ha tornat a registrar un increment notable del nombre de sol·licituds de plaça a les escoles públiques arran de la gratuïtat de l’escolarització (2-3 anys), que va entrar en vigor el curs 22-23. Aquest augment de la demanda en tots els nivells genera, lògicament, un augment de les llistes d’espera. En el cas de les bressol municipals, la llista d’espera és de 578 demandes; les de la Generalitat, de 221, i la de les subvencionades municipals, 51.

Revisió del calendari escolar

“Amb l’objectiu d’adaptar-se a les necessitats actuals i millorar la qualitat del servei que s’ofereix als infants, aquest curs s’han introduït canvis en el calendari escolar de les escoles bressol municipals”, segons informa l’ajuntament.

Així, el curs ha començat el 5 de setembre, un cop els equips de professionals han organitzat i preparat el curs des de començaments de mes, i finalitzarà el 25 de juliol de l’any vinent. 

Del 5 al 12 de setembre, es farà el període de familiarització dels infants i de les famílies, tant dels de nova incorporació com dels del curs anterior, respectant les necessitats de cada infant, d’acord amb el que acordin la família i l’escola.  

El calendari d’aquest any també preveu novetats respecte a les vacances de Nadal (del 23 de desembre de 2024 al 7 de gener de 2025) i de Setmana Santa (del 14 al 21 d’abril de 2025).

Incorporació de 12 educadores més

L’ajuntament ha decidit ampliar aquest curs el nombre d’educadores de les bressol municipals amb 12 professionals més, que s’incorporaran el més aviat possible. Això permetrà oferir una atenció més personalitzada i més inclusiva, i donar, així, resposta a l’increment d’alumnes amb necessitats educatives específiques i en situació de vulnerabilitat. Amb aquestes incorporacions, les escoles municipals se situen per sobre de la ràtio que marca la normativa actual pel que fa al nombre de professionals que atén infants en l’etapa de 0 a 3 anys.

El grup municipal del PP demana que s’ampliï la plantilla de la Guàrdia Urbana i que se la doti de mitjans

El Pla de Seguretat UNTOS que es va activar aquest estiu en set punts concrets de la ciutat entre els quals el Parc de Les Planes, ha estat, d’acord amb el que ha pogut recollir L’Estaca entre els veïns de la zona, un autèntic fracàs perquè s’han repetit les queixes i les denúncies infructuoses de mols residents, especialment de Can Serra, però també de Les Planes, fetes a la Guàrdia Urbana.

Abans de l’estiu, conscients els responsables de la Guàrdia Urbana que sempre es produeixen queixes dels residents per l’ocupació de l’espai públic a una ciutat on la gent ha de sortir de casa per trobar-se una mica alleugerida de la calor, van demanar al nou equip de govern l’aplicació d’un dispositiu policial que reforcés la vigilància, en col·laboració amb Mossos d’Esquadra i Policia Nacional, especialment en 7 punts que estan considerats de reincidència conflictiva per la massificació que pateixen durant les nits d’estiu. Es tractava de cinc punts de La Florida-Les Planes en la confluència amb Pubilla Casas: els Blocs Florida, el creuament entre Severo Ochoa i Luarca, la plaça Eivissa, una part del carrer Llevant i la Plaça de la Llibertat. Un punt de La Torrassa: la Plaça Espanyola, i l’únic parc públic de dimensions homologables a un espai verd de tota la ciutat, que està justament limitat pels barris de La Florida-Les Planes i Can Serra, que és el Parc de Les Planes.

No és per casualitat que la Guàrdia Urbana insistia en aquests set punts perquè es corresponen amb espais més o menys lliures, en zones d’una altíssima densitat humana, amb edificis antics minúsculs en molts casos, escassament ventilats i amb pocs recursos aïllants que cal sumar a una joventut que té pocs llocs d’esbarjo en plena canícula.

El problema, doncs, de les patrulles de la Guàrdia Urbana per molt que s’esforcin, és que la ciutat és tota ella un conflicte a l’estiu i les mesures de repressió i control policial no poden donar l’abast. No obstant això, els conflictes endèmics que pateix la Guàrdia Urbana de la ciutat des de fa mesos, agreuja encara més aquest problema, que ha estat denunciat directament per la portaveu del grup municipal del PP, Sonia Esplugas, que no ha estalviat crítiques al govern municipal per la tebior a l’hora de prendre mesures per garantir la seguretat i la convivència de la ciutadania.

Cal dir que moltes de les queixes del veïnat que encercla el Parc de Les Planes, per exemple, se centren en les molèsties dels grups que fan servir els espais lliures per divertir-se sense respectar el descans dels veïns propers, però també hi ha hagut força denúncies per la venta de begudes alcohòliques sense control, pel mercadeig de substàncies i per la utilització cada vegada més gran de l’espai públic per fer festes infantils o aniversaris que generen necessàriament soroll, brutícia i, en el pitjor dels casos, baralles i violència.

El grup municipal popular a través de la seva portaveu, s’ha queixat també de la poca sensibilitat municipal a l’hora d’incrementar la plantilla municipal d’agents, a l’alçada del que la ciutat mereix i necessita. S’han convocat darrerament 34 places d’agent que és molt probable que resultin del tot insuficients per les creixents necessitats de la ciutat i pel progressiu envelliment del cos d’agents. Segons el PP municipal, és imprescindible fer una convocatòria ambiciosa de places per donar cobertura a tot el territori i poder fixar un mínim de patrulles diàries que donin cobertura a tot el municipi. Alhora, demana que es compleixi la moció aprovada al ple municipal de març, on es reclamava, a més d’ampliar la plantilla, dotar la Guàrdia Urbana dels materials i mitjans tècnics necessaris, així com oferir-los formació continuada, retribucions actualitzades i plusos, per tal de garantir uns serveis mínims diaris.

Val a dir que una bona part de la queixa dels veïns se centra en el fet que les trucades, de dia i de nit a la Guàrdia Urbana han estat en general insatisfactòries i en algunes ocasions absolutament infructuoses, de manera que la desesperació veïnal quan es produeixen molèsties i no hi ha cap organisme que respongui, provoca una sensació de frustració i ràbia, com assenyalen a L’Estaca, que qualsevol dia es desboca amb resultats que poden ser considerablement greus.

La solució, però, no sembla que passi per més control, sinó per una alternativa estratègica de ciutat: esponjar els barris i alliberar espais. Exactament el contrari del que, fins ara, ha fet el govern socialista.

L’ajut individual és de 150 euros per l’any 2024 i se’n poden beneficiar fins a un total de 1.580 famílies de les més de 75.000 existents al municipi

Un ajut pírric per als ciutadans de l’Hospitalet

Fins el 4 d’octubre —és a dir en menys d’un mes de termini— tindran possibilitats els ciutadans de l’Hospitalet en situació de vulnerabilitat de sol·licitar ajuts per les càrregues associades a l’habitatge habitual. Segons la nota de premsa que ha fet arribar l’Ajuntament poden acollir-se a aquests ajuts les persones físiques titulars de l’habitatge —propietàries o usufructuàries— que compleixin els requisits de la convocatòria: estar empadronades en aquest municipi, en l’habitatge pel qual se sol·licita l’ajut i que aquest sigui l’habitatge habitual destinat a ús propi; estar al corrent de les obligacions tributàries i, en cas de persones treballadores autònomes, amb la Seguretat Social, i que el conjunt dels ingressos bruts de la persona que ho sol·licita i els de la resta de persones que convisquin en l’habitatge no superin les quantitats establertes a les bases.

El que diuen les Bases que s’han fet públiques ara, però que el gerent municipal havia signat el passat 18 de juliol, és que la quantia individualitzada de l’ajut és de 150 euros per habitatge habitual i que per sol·licitar-los caldrà omplir uns quants formularis i adjuntar en el cas dels autònoms la certificació de la Seguretat Social i esperar que finalment l’Ajuntament concedeixi l’ajut. L’import global de l’ajut pel conjunt de la ciutat són 237.000 euros repartits en sis partides pressupostàries que es corresponen amb els sis districtes de la ciutat. Les dues partides més grans corresponen als districtes IV i V, La Florida-Les Planes/Pubilla Casas-Can Serra i sumen en total 75.900 euros, és a dir uns 38.000 euros per districte, per sota per exemple del districte VI Bellvitge-Gornal (38.550 euros) i dels districtes I i II (Centre-Sant Josep i Collblanc-La Torrassa) 43.350 euros per cadascun, i només per sobre del districte III, als que s’ha adjudicat una partida de 35.850 euros.

L’import global del que s’ha pressupostat per la ciutat suposaria que, si tots les famílies de l’Hospitalet fossin vulnerables, l’Ajuntament s’avindria a descomptar-les uns 3 euros, quantitat que ja es veu que és absolutament ridícula i que posa de manifest que el que priva en l’ajut és justament l’efecte publicitari que no pas l’efectivitat de la proposta. D’aquesta manera, se suposa que pel conjunt dels barris de La Florida-Les Planes que és un dels barris amb més immigració i, per tant ,amb un percentatge de vulnerabilitat més gran, els ajuts només podrien arribar a 253 famílies, d’una població global que supera les 50.000 persones. I el mateix passaria, amb un volum de població molt semblant, a Pubilla Casas-Can Serra. A l’altra districte de la ciutat més problemàtic des d’aquest punt de vista, Collblanc-La Torrassa, els ajuts podrien arribar a 289 famílies d’una població global superior als 60.000 habitants.

L’edicte que fixa les bases que regulen els ajuts, no expliquen en cap moment els criteris seguits pel repartiment i, posats en contacte amb alguns portaveus dels grups municipals no han sabut explicar quins mecanismes s’han fet servir al respecte. El que sí han indicat és que, molt probablement, els ajuts vagin dirigits a solucionar descomptes de les càrregues tributàries de l’IBI, que van incrementant-se tots els anys, de manera que a les famílies més vulnerables aquest impacte de l’IBI els pugui resultar menys aclaparador que per la resta de la ciutadania. No obstant això, alguns portaveus han indicat a L’Estaca que el normal és que aquest tipus d’ajuts es quedin exclusivament en un acte propagandístic més del govern municipal, perquè l’absència de publicitat adequada, afegit a la complexitat de la sol·licitud, fa que només algunes famílies vulnerables hi tinguin accés. D’aquí, també, observen , la quantitat ridícula que es destina als ajuts, sabedors com són que, ni aquestes partides pressupostàries tan limitades, s’esgoten a la finalització del termini.

Lorena González de CC.OO. de l’Hospitalet: “Exigimos que las empresas consideren la prevención como una inversión en la salud laboral para evitar la siniestrabilidad”

Durante el primer semestre de este año, han perdido la vida 45 personas por accidentes laborales, 32 durante la jornada laboral y 13 en desplazamientos (in itinere). Hubo, en ese periodo de tiempo, 406 trabajadores lesionados de los 104.368 accidentes registrados en toda Catalunya.

CC.OO. ha lamentado, a través de un comunicado, el incremento de accidentes graves y mortales en el primer semestre de 2024 a pesar del modesto descenso en la siniestrabilidad total.

Lorena González, coordinadora de CC.OO. en l’Hospitalet, ha manifestado que “continuamos exigiendo responsabilidad a las empresas que consideran la prevención como un gasto y no como una inversión en la salud del personal para evitar la siniestrabilidad”.

CCOO añade que “los datos de accidentabilidad del primer semestre del año dejan claro que la gestión de la prevención sigue fallando en las empresas y que las prácticas preventivas no han mejorado significativamente ni de forma suficiente”.

De los 104.368 accidentes, 46.202 fueron sin baja. El resto, 58.166 (el 55,73%)  generaron una baja médica y, entre éstos últimos, 48.268 se produjeron dentro de la jornada laboral (disminución del 2,84% ) y 9.898 de camino de ida o vuelta del trabajo (disminución del 0,22 %).

Respecto a los accidentes laborales en jornada, el descenso del conjunto de accidentes se ha producido debido a la reducción de los leves (49.362 accidentes registrados, con una disminución del 2,87%), ya que los 289 accidentes contabilizados como graves suponen un ligero incremento del 0,70% y los mortales no han mostrado variación alguna (32 defunciones).

Por su parte, los in itinere muestran reducciones en el número de accidentes leves (-0,37 %, 9.768 accidentes) y mortales (-13,33 %) con dos víctimas mortales menos que durante el primer semestre de 2023. En cambio, los graves aumentan significativamente (15,84%, 117 accidentes).

Lorena González manifiesta que “hay que dar importancia a los planes de movilidad en los polígonos de la ciudad de difícil acceso, se han de mejorar los accesos y evitar cruzar por los pasos subterráneos como el de Bellvitge, que tanta preocupación provoca al colectivo femenino a determinadas horas”

El incremento del número de personas que resultaron gravemente heridas durante la jornada laboral se ha centrado en los sectores de la agricultura (85,71 %) y de la construcción (8,93 %), mientras que en la industria se ha reducido un 15% y en los servicios no se ha registrado ninguna variación. Respecto a los accidentes mortales durante la jornada laboral, también son los sectores de la agricultura (+100%) y la construcción (+150%) los que muestran incrementos, registrando 5 y 2 accidentes respectivamente.

Por sexos, de las 32 personas que perdieron la vida durante su jornada laboral, 27 eran hombres (3 menos que en el primer semestre de 2023, descenso del 10%) y 5 eran mujeres (3 más que en 2023, con un incremento del 150%). También en las mujeres se observa un crecimiento de los accidentes graves (3,64%).

Por tipología, 17 de los accidentes mortales ocurridos dentro de la jornada se produjeron por infartos, derrames cerebrales y otras patologías no traumáticas (53,12 %); 4 estaban relacionados con el tráfico y 11 fueron traumáticos, por lo que la mortalidad laboral relacionada con las condiciones organizativas del trabajo se incrementa en un 30,77%, mientras que se reduce la relacionada con el tráfico (-20%) y la relacionada con causas básicas de seguridad que se pueden prevenir fácilmente (-21,43%) ). Además, el número de accidentes graves por patologías no traumáticas también se incrementa en un 75% (registrando 15 accidentes más que durante el primer semestre de 2023), mientras que los traumáticos y los relacionados con el tráfico disminuye en un 5,02 y un 3,57% respectivamente.

Por tipo de contrato, el descenso más pronunciado se produce en la contratación temporal, que muestra una reducción significativa del número de accidentes graves (-12,90%) y mortales (-66,67%). Por el contrario, en la contratación indefinida la mortalidad laboral aumenta un 33,33% y los accidentes graves se reducen con mucha más discreción (-4,02%). De hecho, la disminución que ya hemos comentado del 2,84% en el conjunto de los accidentes ocurridos dentro de la jornada de trabajo se debe principalmente a la contratación temporal (-20,27%), ya que en la indefinida prácticamente no existe cambios (+0,03%).

Por situación profesional, el conjunto de los accidentes de trabajo en jornada ha disminuido más en el trabajo asalariado (-2,98%) que en el trabajo por cuenta propia (-0,32%), y vemos comportamientos distintos a los accidentes graves y mortales. Por lo que mientras los primeros aumentan un 24,56 % entre las personas autónomas y se reducen un 5,22 % en las que trabajan por cuenta ajena, los mortales disminuyen de forma importante en el trabajo por cuenta propia (-62,50 %) pero se incrementan en el trabajo asalariado (20,83%).

Por demarcación territorial, destaca el incremento del 600% en Tarragona, que pasa de registrar 1 accidente de trabajo mortal dentro de la jornada durante el primer semestre de 2023, a los 7 ocurridos en 2024.

Por todo ello, insistimos en que la gestión de la prevención sigue siendo insuficiente. Se siguen produciendo accidentes por causas fácilmente detectables y prevenibles que muestran el deterioro de las condiciones de seguridad, mientras aumentan los accidentes graves y mortales por causas no traumáticas y relacionados con la presión y cargas de trabajo, muy vinculados también a la digitalización y a las nuevas formas de producción.