Un cop mes, la petició de paraula al ple va servir per exposar l’abandonament que pateixen els venedors del Merca2 de Bellvitge

Un representant dels paradistes de Merca2 a Bellvitge va ser l’únic que, el dia del ple municipal, va poder prendre la paraula per explicar les seves reivindicacions davant de tota la Corporació. Es tractava del vocal de l’Associació de Venedors del mercat de Bellvitge, Jaume Llagostera que, en el seu parlament, com resulta inevitable, va mostrar la seva decepció envers el govern municipal per l’abandonament que, segons explicava, pateixen els venedors de Bellvitge. En aquest punt, com a la resta de la ciutat.

El principal problema del Merca2 de Bellvitge son les goteres que afecten als venedors i que l’Ajuntament considera que ha estat un dèficit de manteniment que corresponia als paradistes i que els paradistes consideren que es tracta d’un problema estructural del qual és responsable l’Ajuntament perquè el mercat és un equipament municipal i el que està molt malament és el sostre del Merca2. Sigui com sigui, els problemes s’han succeït i els venedors van estar presents al ple municipal per mostrar el seu malestar. Com sempre, van haver bones paraules de l’equip de govern i a esperar… En el decurs del debat que va succeir les paraules del representant dels paradistes, els veïns ens vam poder assabentar que els temes de Comerç seran assumits, a partir d’ara, directament per l’alcaldia. En aquest sentit, Quirós va anunciar una propera visita a l’equipament, per veure in situ els problemes i afrontar-los.

El ple va servir també per aprovar els plans d’actuació municipal de l’empresa pública La Farga Gemsa. El pla d’actuació de l’any 2026, però també, ara que estem acabant novembre, el pla d’actuació de l’any 2025. Una mica tard… Si es té en compte que La Farga Gemsa ha estat funcionant tot l’any 2025 sense pla d’actuació municipal és fàcil entendre que els dos plans d’actuació aprovats ara, son senzillament un acord retòric que resulta absolutament sobrer.

Justament aquest mes de novembre fa exactament un any que el ple municipal va rebutjar la proposta d’alcaldia de la composició del Consell Executiu i de Programació dels Mitjans de Comunicació Públics. Des de les passades eleccions municipals, els Mitjans de Comunicació Públics que son els que, en principi, configuren l’opinió de la ciutadania en base al treball informatiu que practiquen, estan funcionant simplement sota l’autoritat única del director dels mitjans perquè un dels dos organismes col·legiats que legalment haurien de tenir cura de la direcció, orientació, control i programació dels Mitjans de Comunicació Públics, no s’ha nomenat. Alhora, aquest òrgan de direcció és l’encarregat legal de preparar, redactar i aprovar el Contracte-Programa del conglomerat informatiu de la ciutat, que s’acaba —el que està en vigor— al desembre d’aquest mateix any. El més normal és que el Consell Executiu dels Mitjans hagués estat treballant aquests darrers mesos un nou Contracte-Programa pels propers anys a partir de gener del 2026. Doncs bé, arribarà gener del 2026 i continuarà sense ser nomenat el Consell Executiu. La única raó és que la proposta de l’alcaldia i del govern local va ser rebutjada per l’oposició i, com que no surt el Consell que el govern vol, doncs no hi ha Consell, i el seu nomenament queda congelat sine die (salvant totes les enormes distàncies, exactament el mateix que el partit socialista tant ha criticat al PP respecte de la composició del Consell General del Poder Judicial que es va mantenir durant un lustre caducat). Durant el ple es van aprovar també les concessions de les medalles anuals de la Guàrdia Urbana i també el cessament d’un càrrec de confiança de l’alcaldia, lògicament nomenat a dit, per ocupar un dels càrrecs directius de l’Ajuntament, també nomenat a dit. O sigui, de càrrec de confiança a directiu i, quan sigui possible o necessari, amb l’experiència i temporalitat necessària, en la via adequada per aconseguir un lloc funcionarial de relleu, com és l’habitual.

Cap garantia que el principal problema que afecta a la ciutadania vulnerable, com és l’habitatge assequible, es pugui revertir a mitjà termini

Setanta nous habitatges de mercat lliure, 30 de lloguer assequible i uns altres 30 de venda, protegits, és el resultat final de l’aprovació definitiva del projecte de la Vanguard a Santa Eulàlia que la Junta de Govern local va enllestir a mitjans d’octubre passat i que es va concretar amb dades durant aquest darrer ple de novembre. El portaveu del dictamen en aquest punt, el regidor José Antonio Alcaide, va explicar que l’equip de govern ha aconseguit un insòlit resultat pel que fa a l’habitatge protegit en aquesta promoció, de manera que, de 130 habitatges nous previstos (que comportarà, per tant, més ciutadans a la ciutat més densa d’Europa i menys espai per equipaments), 30 seran de lloguer assequible i uns altres 30, a preus inferiors als de mercat, perquè tenen la característica d’habitatges protegits.

Aquest va ser un dels temes significatius del ple de novembre. Com ja és habitual, la meitat dels punts de l’ordre del dia d’aquestes sessions plenàries son mocions dels grups municipals. Mocions que en molts casos s’aproven però que, s’aprovin o no, no tenen cap interès informatiu perquè no s’apliquen, de manera que, mentre els grups polítics municipals no aconsegueixin algun tipus de mecanisme que obligui al govern local a ser més curós en el compliment dels acords, més del cinquanta per cent del temps empleat en els plens municipals que, recordem, és el màxim organisme de representació ciutadana, no és més que fum i pura xerrameca tallada (que impedeix fins i tot el debat obert entre regidors).

La resta del ple municipal de novembre, que en aquest cas es va convocar en dilluns —quan es convoquen majoritàriament el darrer dimarts de cada mes— sense que s’anunciés amb antelació —i que va provocar que algunes entitats que havien reclamat la paraula la veiessin denegada per haver-se demanat fora del termini dels cinc dies hàbils d’antelació que fixa el Reglament—, la resta dels dictàmens, van oferir molt poc debat perquè, en general, es tractava de punts d’escassa transcendència cívica. Potser el punt més destacable es referia a l’aprovació del Pla Local de l’Habitatge 2026-2031 que es va presentar en tres minuts i que no és res més que un projecte que sorgeix d’un procés de la Taula Sectorial de l’Habitatge que presenta una quarantena d’actuacions amb 5 eixos i que tindrà una dotació de prop de 28 milions d’euros que ha de permetre augmentar el parc públic d’habitatges en uns 4.000 pisos més.

D’aquests 28 milions aproximadament destinats al Pla de l’Habitatge, una tercera part es destinaran a impulsar la rehabilitació (10 milions) i uns altres 15 milions a millorar una gestió del parc públic que ha estat fins ara nefasta per la deixadesa en que l’Ajuntament manté els 250 habitatges aproximats que té ara sota el seu paraigües institucional (gairebé 9 milions a ampliar i gestionar el parc públic i altres 6 a reforçar la política municipal). Els altres gairebé 3 milions restants es dedicaran a controlar l’ús del parc privat i uns dos milions a ajuts a particulars vulnerables.

El projecte de Pla Local apareix doncs, a la vista de la proposta, com excessivament modest i amb un repartiment dels fons que costarà molt que serveixi per mitigar el gravíssim problema de l’habitatge a la ciutat i molt menys a garantir que el parc existent estigui en les condicions adequades de rehabilitació i sostenibilitat. Tot i que el Pla Local es va aprovar amb els vots del partit del govern, ERC-EUiA i els Comuns, tots els grups d’oposició van mostrar les seves reticències i especialment el PP i Vox es van mostrar convençuts que la pèssima política dels governs socialistes pel que fa a la política urbana i d’habitatge a la ciutat, ha estat la màxima responsable de la situació en que es troba la crisi habitacional a l’Hospitalet.

L’alcalde va insistir en que el Pla Local d’Habitatge és un pla obert que permet recollir totes les inquietuds al respecte que presenti l’oposició i, en aquest sentit, els Comuns van expressar millores en 8 propostes concretes que van explicar al ple, el grup republicà va insistir en la necessitat d’un servei d’inspecció que funcioni, i el grup popular va qualificar l’equip de govern de “bomberos pirómanos” perquè busquen  remeis a situacions que ells mateixos han generat. Vox, també es va queixar de la pressió sobre els propietaris que imposa la política socialista a tots els nivells.

Per la seva banda, el portaveu socialista Alcaide, va posar sobre la taula les contradictòries argumentacions ideològiques entre la dreta i l’esquerra sobre aquest tema de l’habitatge, i va fer un elogi del treball que les entitats i els participants en la Taula Sectorial de l’Habitatge han fet per tirar endavant un Pla Local de l’Habitatge que, ara per ara, no deixa de ser un projecte mes dels que l’equip de govern publicita, cada vegada que té oportunitat.

El ple de l’Hospitalet aprova per unanimitat exigir la reforma pendent del centre escolar a la Generalitat

La comunitat educativa de l’escola pública Milagros Consarnau, al barri de Santa Eulàlia, sortirà al carrer divendres vinent per protestar pel deteriorament del centre, que presenta nombroses deficiències. Entre les més greus destaquen els sostres i diverses estructures seriosament afectades, un fet que suposa un risc per a l’alumnat i el professorat.

El ple de l’Ajuntament de l’Hospitalet va aprovar ahir per unanimitat una moció impulsada per L’Hospitalet en Comú Podem per reclamar a la Generalitat i al mateix govern municipal un pla que permeti reprendre la substitució de sis escoles incloses en el Pla d’Urgències dels anys setanta, totes elles en situació crítica. Entre aquests centres hi ha el Milagros Consarnau.

Aquest centre disposa, des del 2022, d’un pressupost aprovat per part de la Generalitat per a una reforma integral valorada en 3.293.797 euros. Tot i això, les obres encara no s’han iniciat. La comunitat educativa denuncia que aquesta situació implica un risc evident per a totes les persones que hi assisteixen o hi treballen i afirma estar “farta” de la manca d’avenços.

Deficiències estucturals

Les deficiències més importants són de caràcter estructural: esquerdes en escales i parets, sostres malmesos i fins i tot esfondrats, com els del gimnàs i l’aula de música, a més d’instal·lacions obsoletes. Tot plegat representa un perill per al conjunt de la comunitat educativa.

En la manifestació del proper divendres, famílies i docents exigiran a la Generalitat un calendari clar i l’inici immediat de les obres. “Volem la reforma ja”, reclamen. També demanen a l’Ajuntament que exerceixi pressió per desbloquejar la intervenció. “Mai ens concreten quan començaran”, lamenta una mare afectada.

Durant el ple municipal es va llegir una carta redactada per la comunitat educativa del centre, en què expressen la seva preocupació per la situació crítica de l’edifici i detallen el deteriorament acumulat al llarg dels anys. L’escrit insta la Generalitat i l’Ajuntament a fixar un calendari immediat per a l’inici de les obres i recorda que la coincidència política entre ambdues institucions ha de ser “una oportunitat i no una excusa”. “La ciutat necessita una resposta valenta i coordinada, que situï la seguretat i el benestar dels nostres infants al centre de les prioritats”, conclou la carta.

L’escola Milagros Consarnau forma part del conjunt de deu escoles d’urgència construïdes als anys setanta a petició dels veïns de l’Hospitalet. Els altres centres van ser Bisbe Berenguer, Pompeu Fabra, Joaquim Ruyra, Busquets i Punset, Frederic Mistral, Rubió i Ors, Europa, Bernat Metge i La Marina. El seu caràcter provisional i la baixa qualitat dels materials utilitzats van fer que comencessin a presentar deficiències al cap de poc temps, tot i que havien de ser reformades o substituïdes abans d’acabar el segle XX.

Sis escoles pendents de refomes des de fa anys

Quatre d’aquestes escoles —Bisbe Berenguer, Pompeu Fabra, La Marina i Europa— van ser finalment reconstruïdes després d’anys de reivindicacions. Les sis restants, entre elles la Milagros Consarnau, continuen pendents.

El setembre de 2016, Generalitat i Ajuntament van acordar elaborar un pla integral per reformar els sis centres encara pendents. Aquell mateix any es va signar un Pacte Local per l’Educació de l’Hospitalet que recollia la necessitat de la seva substitució o rehabilitació integral. L’any 2021, CCOO, les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya i l’entitat El Casalet van impulsar una recollida de signatures per reclamar que les intervencions s’activessin.

Diversos agents polítics i socials han alertat reiteradament de “l’emergència educativa” que viu l’Hospitalet. CCOO ha impulsat diverses mocions denunciant la situació i reclamant canvis normatius que permetin construir nous centres, substituir instal·lacions obsoletes i dur a terme les ampliacions necessàries.

La mostra, precursora d’un món nou i molt il·lustrativa i pedagògica, estarà oberta fins al mes de gener

Dimecres 19 de novembre es va inaugurar al Centre Cultural Bellvitge-Gornal una exposició sobre la trajectòria de la agrupació llibertaria “Mujeres Libres”. Es tracta d’una organització que pot definir-se com anarco feminista, que va crear-se a partir de la iniciativa de dones militants de la CNT l’abril de 1936, poc abans de l’esclat de la guerra civil.

La exposició, que ja va estar instal·lada en el Museu de l’Hospitalet, fa uns sis anys, consta d’un total de 16 panells explicatius de la trajectòria i de les activitats d’aquest important moviment de dones treballadores desenvolupades en els anys de la guerra civil.

Mujeres Libres va arribar a agrupar més de 25.000 dones activistes en les zones de la península no ocupades per les tropes franquistes. Aquestes activistes, com explica el díptic de la exposició, es van dedicar especialment a impulsar l’educació i la capacitació de les dones, defensant la igualtat i el seu alliberament, fent front al masclisme estructural en la societat i, com no podia ser d’una altre manera, també en el masclisme existent en les files de la CNT. Per Mujeres Libres era necessària una revolució de les dones dins de la revolució social iniciada el juliol de 1936 en moltes de les zones republicanes.

En els diferents panells de l’exposició i en el material sonor i audiovisual que l’acompanyen s’explica com va iniciar-se i com es va desenvolupar l’activitat de Mujeres Libres, les seves reivindicacions i les seves concrecions en diferents temes al voltant de la igualtat, de l’educació, del treball o de la sexualitat de les dones. Tot plegat afavoria la seva participació activa en els esforços per guanyar la guerra contra el feixisme.

Una de les seves tasques destacades va ser l’abordament de la prostitució com una mostra més de la explotació de les dones i van crear els “lliberatoris de la prostitució”, uns centres on s’acollia a dones prostituïdes per oferir-les diversos aprenentatges i possibilitats d’aconseguir altres maneres de guanyar-se la vida.

Es fa esment també al llarg de la exposició de la publicació de la revista del mateix nom, Mujeres Libres de la que es van editar 13 números fins a  l’abril de 1939. Aquests exemplars estan disponibles a la xarxa en la següent adreça d’internet:  https://www.museoreinasofia.es/coleccion/proyectos-investigacion/mujeres-guerra-civil-espanola/asociacionismo-mujeres-libres-ama/  (No deixa de ser curiós que la revista sigui només accessible en la pàgina web del museu Reina Sofia de Madrid, com una cortesia de l’Arxiu de Salamanca, però això podria ser tota una altra història).

En el numero de maig de 1936 de la revista s’afirmava com un dels objectius: “Canalitzar l’acció social de la dona, donant-li una visió nova de les coses, evitant que la seva sensibilitat i el seu cervell es contamini dels errors masculins”  En el mateix sentit, en aquest número afirmaven que calia “emancipar a la dona de la triple esclavitud a la que ha estat sotmesa: d’ignorància, de dona i de productora”

En els panells de la exposició es fa esment, com a personatges significatives en la gestació de Mujeres Libres, persones com la doctora Amparo Poch, que va ser clau en la transformació de la Maternitat de Barcelona o la advocada i pedagoga Mercè Compaposada.

No tot el moviment llibertari ni tota la CNT va estar compromesa o d’acord amb la creació d’aquesta agrupació de dones independent i totalment autònoma de la CNT i de la FAI. Mujeres Libres es va constituir ella mateixa com una federació amb un model similar al de la mateixa CNT que agrupava a més de 147 agrupacions esteses per tot el territori. Una part dels elements directius del moviment llibertari, i fins i tot Federica Montseny, no entenien la especificitat de gènere de la lluita de les dones i entenien el combat com un sol bloc de classe.

La exposició, creada per la Fundación Anselmo Lorenzo i la CNT de l’Hospitalet estarà oberta fins el 4 de gener. Constitueix una visita obligada si es vol entendre els camins i les experiències diverses del moviment obrer en el nostre país.

La portavoz popular intervino en Tribunas Críticas de FIC, que centró buena parte del debate en cómo afrontar el futuro ante un gobierno inoperante y una oposición dividida

La portavoz del grupo municipal popular en l’Hospitalet, Sonia Esplugas, participó en el acto Tribunes Crítiques celebrado en el Auditorio del Tecla Sala, donde ofreció una radiografía contundente sobre la situación actual de la ciudad. Según Esplugas, “l’Hospitalet es una ciudad sucia, insegura, cara y oscura”, y atraviesa graves problemas en ámbitos clave como la educación, la sanidad o la limpieza urbana a los que hay que añadir una presión tributaria fuera de lo normal.

Durante el acto, la dirigente popular lamentó que el gobierno municipal “no reconozca los problemas reales de la ciudad”, lo que —a su juicio— impide aplicar soluciones efectivas. Uno de los ejemplos más evidentes, señaló, es la gestión de la limpieza. Recordó que el Ayuntamiento mantuvo durante cuatro años la prórroga del contrato anterior y que, pese a haber aprobado uno nuevo, no entrará realmente en vigor hasta 2026.

Déficits en la Guardia Urbana y falta de medios

Esplugas denunció también el déficit de efectivos en la Guardia Urbana y la falta de inversión en recursos básicos. Aseguró que la ciudad necesita “policía de proximidad”, reclamada tanto por vecinos como por comerciantes, y subrayó que la Guardia Urbana carece de una comisaría propia y de una unidad específica de prevención de la violencia de género. También criticó que el convenio laboral de los agentes esté congelado desde 2019, percibiendo —dijo— “2.000 euros menos de media que las policías locales de los municipios del entorno”.

Además, calificó de “insólito” que de todas las cámaras de seguridad instaladas en la ciudad solo funcionen dos y que las multas aún se tramiten “con papel de calco”.

Impuestos altos y servicios insuficientes

La diputada cargó contra lo que considera una presión fiscal excesiva. Afirmó que los ciudadanos “pagan impuestos desorbitados para los servicios que reciben” y cuestionó la tasa de residuos, la falta de compensaciones por reciclaje y la imposibilidad de fraccionar pagos. Calificó de “ridículos” los 15 euros de compensación anunciados por el gobierno local.

En materia sanitaria, criticó el retraso del CUAP de Sant Josep y reiteró la exigencia de construir un nuevo hospital general para la zona norte, reclamando la rehabilitación del actual para otros usos sanitarios.

Polideportivo de Santa Eulàlia y crisis educativa

Otro de los puntos abordados, a preguntas de los periodistas de la mesa, fue el futuro polideportivo de Santa Eulàlia, donde —según Esplugas— el Ayuntamiento ha ignorado la votación vecinal. El PP propone ubicarlo en las antiguas cocheras de Rosambus.

Respecto a la educación, denunció una situación “caótica”, con ratios que superan la media catalana.

Críticas a PSC y llamamiento al cambio

Esplugas responsabilizó directamente al PSC del deterioro actual, asegurando que el partido “se ha convertido en parte del problema”. Señaló que Núria Marín “vivió de las rentas heredadas de Corbacho” y acusó al actual alcalde David Quirós de no estar a la altura y de “no tener nada que heredar de su predecesora”.

Mencionó también la manifestación vecinal del 1 de octubre como síntoma del hartazgo de la ciudadanía y criticó duramente la actitud de Vox en el pleno extraordinario sobre seguridad, donde se ausentaron en el momento de la votación.

Vivienda, ocupaciones y oposición fragmentada

La portavoz del PP denunció la política de vivienda del Ayuntamiento, afirmando que los 250 pisos de gestión municipal carecen de control y que es necesario combinar alquiler social con una gestión rigurosa. Reclamó más actuaciones contra las ocupaciones ilegales y defendió leyes que permitan “una desocupación rápida”.

Criticó la renuncia municipal a subvenciones del Pla de Barris y calificó el proyecto del Pla de Samontà de “puro humo”. También señaló —a preguntas de los periodistas presentes— la falta de coordinación entre los partidos de la oposición pese a contar con mayoría (14 concejales frente a los 13 del gobierno). “Es cierto que la oposición tendría que hacer un esfuerzo para entenderse, pero para ello hay que dejar de lado las posiciones sectarias”, afirmó la portavoz.

Movilidad y futuro político

Sobre el carril bici, afirmó que “no funciona” y denunció que penaliza a los vecinos de ciertos barrios.

Finalmente, Esplugas —también respondiendo a las preguntas— se mostró convencida de que el PP puede alcanzar la alcaldía: “Cada día más ciudadanos y entidades nos piden ayuda. La política debe servir para resolver los problemas reales”. También criticó que muchas mociones aprobadas no se cumplan, asegurando que los plenos municipales “no deberían ser un circo”.

La taxa de residus al marge de l’IBI va ser aprovada pel grup socialista amb el suport dels Comuns i criticada per la resta de l’oposició des del primer moment

La nova taxa de residus que ja s’està aplicant a la ciutat resultarà fins a un 566% més cara per alguna tipologia concreta d’establiments comercials, segons ha donat a conèixer el grup municipal d’ERC-EUiA, que ha posat en marxa un moviment ampli de protesta per tal que s’hi sumin el màxim nombre de botiguers i veïns afectats.

Segons es pot consultar a la pàgina web d’ERC (https://www.esquerralh.cat/aturemlapujada/) les pujades de la taxa de residus, tal com s’aplica a la ciutat suposa en tots els casos un considerable increment per les famílies i un increment abusiu especialment pel sector comerciant de la ciutat, ja en decadència, i prou afectat per les grans superfícies que s’han vist beneficiades des de fa anys per les polítiques que han anat aplicant els diferents equips de govern socialistes.

Com ja s’ha anat informant des d’aquest digital, les taxes de residus a l’Hospitalet s’estan aplicant fent servir un barem que té en compte la superfície dels habitatges i els habitants que hi viuen i en el cas dels comerços, els metres quadrats útils i la tipologia de la botiga. En cap cas aquests criteris suposen garantir el que la normativa europea volia imposar quan es va recomanar als governs que es posessin ferms en l’aplicació de les taxes de manera que paguessin més aquells ciutadans i aquells comerços que menys o pitjor reciclen les deixalles que generen. No garantir aquest criteri absolutament just que vol dir que qui més contamina, més paga, implica necessàriament que la taxa es converteix immediatament en una càrrega impositiva més amb l’únic afany de recaptar.

Això, que ja és greu en qualsevol ciutat, en una com l’Hospitalet, que és caracteritza per la desídia de l’equip de govern a l’hora d’aplicar respostes immediates als recurrents problemes de serveis i d’equipaments que es pateixen, resulta directament escandalós.

Per les famílies suposa entre un 34,6 i un 57,8% d’augment

El pitjor d’aquesta situació és que no va ser únicament el grup socialista majoritari al Consistori el que va aprovar aquesta mesura. També el grup dels Comuns hi va donar suport, probablement en un dels errors més greus que ha comés aquest grup municipal en el que portem de mandat.

La realitat és que la taxa de residus per les famílies suposa entre un 34,6 i un 57,8% d’augment per habitatges de fins a 45 metres quadrats i entre un sol resident i més de 4, del que ja pagaven fins ara. Pels habitatges d’entre 46 i 70 metres quadrats (i entre 1 i més de 4 residents) els increments se situen entre el 20,3 i el 31,9% respecte del que van pagar l’any anterior i pels habitatges entre 71 i 95 metres quadrats, també en funció del nombre de residents els increments van del 15 al 22,5%.

Si això ja és greu en el cas de les famílies perquè abans aquesta taxa s’incorporava a l’IBI i ara l’IBI s’ha mantingut igual (el PSC també el volia incrementar però els Comuns s’hi van oposar), en el cas dels comerciants resulta especialment cridaner. En els bars, depèn si l’establiment té menys o més de 50 metres quadrats, les pujades son d’entre el 241% i el 326%. En els restaurants (també en funció dels m2), d’entre el 187 i el 260%. En les botigues, entre el 187 i el 259% d’increment; en les perruqueries, entre el 144 i el 205%; en les sabateries, les papereries i les botigues de roba, entre el 237 i el 321 i en els establiments de queviures, entre el 432 i el 566% d’augment, en funció de si les botigues son petites o més grans de 50 m2. Una botiga de queviures que l’any passat pagava 65,63 euros ara pagarà 437,34 si és una botiga mitjana o 349,35 euros si no arriba a 50 metres quadrats útils. Uns preus que resulten directament aclaparadors per molts comerciants d’aquest sector que ja estan pensant en tancar els pocs establiments de barri que queden a la ciutat d’aquestes característiques.

Els grups municipals d’ERC i del PP, que s’han mostrat contraris des del principi

Els grups municipals d’ERC i del PP, que s’han mostrat contraris des del principi, han demanat també des del primer dia que es rebaixi proporcionalment l’IBI, que es permeti, al menys, el fraccionament de la taxa i que les bonificacions per l’ús directe de les deixalleries per part de ciutadans i botiguers es bonifiqui al menys en el 50% de la taxa (ara només son 15 euros). Reclamen, també (ERC), que es modifiqui l’ordenança perquè mercats, comerços de barri, centres educatius i entitats puguin utilitzar el servei gratuït de voluminosos, que es facin campanyes que incentivin l’ús de la deixalleria i, fonamentalment, que es repensi la taxa per tal que respongui al principi de que pagui més qui més contamini, no com ara, que és impossible aplicar aquest principi perquè no hi ha garantia de cap mena, que en un habitatge petit i amb un sol resident amb poca consciència ambiental es recicli menys i millor que en un habitatge gran on habiten molts veïns conscienciats que son rigorosos a l’hora del reciclatge.

Per afrontar aquesta situació d’injustícia, ERC-EUiA, ha posat en marxa una campanya per tal que tothom que se senti perjudicat reclami mitjançant uns recursos que es poden descarregar directament a la pàgina web de l’organització on s’explica amb tot detall el procediment.

ActualitatL’estudi considera el projecte especulatiu de l’Hospitalet, una part del procés que pretén acabar amb la protecció del Delta del Llobregat

“Un elefant no pot menjar-se sencer; per poder cruspir-lo cal trossejar-lo abans”. Aquesta frase servia per tancar la presentació de l’Estudi Crític Social i Feminista del PDU Biopol-Granvia fet per l’alumnat del Màster de Planificació i Gestió Ambiental de la Universitat de Barcelona.

Aquesta presentació finalitzava amb la frase que obre l’article. L’elefant representava el Delta del Llobregat que, ara mateix esta sotmès a un allau de plans que, tros a tros, van modificant el territori deltaic sense que existeixi un pla general que vetlli per la integritat del Delta com un espai natural protegit, tant pel seu valor ambiental i ecològic com pel seu paper agrícola i patrimonial com representen el gran nombre de masies encara existents.

La presentació va iniciar-se fent un repàs a la trajectòria dels plans que afecten la llera hospitalenca del Llobregat des del primer PDU de la Granvia, que va ser tombat pels tribunals desprès d’una intensa campanya de la plataforma No Més Blocs, que justament celebra ara el seu desè aniversari.

Els contenciosos presentats per la plataforma i per diferents forces polítiques contra el primer PDU Granvia van prosperar quan el tribunal va considerar que hi havia un problema de competències donat que el PDU afectava més enllà de l’àmbit estrictament municipal i, per altre banda, va considerar que la ubicació de zones verdes no respectava la legislació al comptar com a zona verda  coses com les rotondes.

Can Trabal

Aquestes batalles des de la plataforma NMB van aconseguir també la consideració de Can Trabal (recordeu, la darrera zona agrícola de l’Hospitalet) com a ZEPA, és a dir, zona de protecció per les aus migratòries. Tot i així, aquesta declaració ha estat recorreguda per alguns propietaris agrícoles.

Des del govern municipal, amb el suport de la conselleria de Territori de la Generalitat, han elaborat un altre PDU amb la excusa de construir un centre d’activitats biomèdiques, el Biopol, i de soterrar un altre tram de la Granvia. La diferencia amb el PDU anterior radica en una reducció de l’alçada dels edificis programats, que tot i així poden tenir fins a 24 pisos i l’absència de construcció d’habitatges a la zona. També Can Trabal passa de ser un parc agrícola a un espai envoltat de blocs.

Quan s’analitzen qüestions com la propietat dels solars afectats pel pla, es pot observar que tot i que la majoria correspon a sol de titularitat pública, la part que correspon a propietats privades, en general de grans tenidors, acumula la majoria de les construccions previstes, el que facilita l’especulació en aquesta àrea.

L’estudi fet pels alumnes del Màster posa en valor la demanda presentada per Ecologistes en Acció en nom de la plataforma No Més Blocs així com l’altre contenciós presentat per l’Hospitalet en Comú Podem.

El Pla Metropolità dels anys 70 ha quedat obsolet

Més enllà de les qüestions més especifiques d’aquests PDU, com el caràcter poc concret del que suposa el clúster biomèdic que es pretén oferir en aquest Biopol, en un moment en el que una multinacional com Astra-Zeneca s’hagi instal·lat recentment a Barcelona en l’antic edifici de la Telefònica, o de la possibilitat d’ubicar aquest tipus d’empreses a les naus buides o infrautilitzades de la Carretera del Mig, cal obrir el focus sobre el conjunt del territori del Delta sotmès a una intensa pressió urbanística i especulativa.

L’alumnat del Màster que està desenvolupant aquest estudi, va insistir en dos aspectes claus. En primer lloc, recorden que el Pla Metropolità dels anys 70 ha quedat obsolet, tant pel creixement de població a tota l’àrea com per les dotzenes de plans parcials que s’han anat desenvolupant en tot el territori. En segon lloc, tot l’espai del Delta s’hauria de considerar com un tot, planificant les infraestructures que afecten el territori i que amenacen de trinxar-lo, tals com l’ampliació de l’aeroport i les activitats que s’hi desenvolupen, tot respectant una àrea sotmesa a grans tensions ecosistèmiques i territorials que afecten a la seva fragilitat.

D’aquí la frase de l’elefant: com que la especulació urbanística no és capaç d’engolir tota la superfície del Delta, intenta fer-ho tros a tros, obrint noves vies de comunicació que parcel·len la superfície, dels del Pla General Metropolità en projecte, i des dels diferents plans de desenvolupament, municipi per municipi.

Que l’elefant pugui subsistir a les pressions especulatives en curs depèn del treball de plataformes com No Més Blocs a l’Hospitalet o les plataformes veïnals que apareixen a diferents indrets veïns de la part baixa del Llobregat. Si l’elefant que suposa el Delta cau definitivament, víctima dels plans especulatius, tot el país ho patirà.

Sonia Esplugas, del Grup Popular, denuncia la pressió fiscal de la ciutadania i la incapacitat per cobrir les necessitats que presenta el municipi

Malgrat que els superàvits comptables de l’ajuntament de l’Hospitalet fa uns quants anys que es dediquen exclusivament a amortitzar deute, enlloc de fer servir els excedents per fer les inversions que la ciutat necessita, l’afany recaptatori no decreix, ans al contrari. Sobre els preus excessius que el govern local aplica a la taxa de residus sense haver rebaixat l’IBI, caldrà afegir la política d’aparcaments amb l’aplicació —ja fa un mes llarg— de les noves zones verdes i blaves, a tots els districtes excepte el de Bellvitge-Gornal.

Malgrat que aquest és un greuge comparatiu que ja hem denunciat en aquest digital, i que entra clarament en contradicció amb la mateixa Constitució espanyola en el seu article 14 i en les lleis específiques com la 15/2022, que prohibeix qualsevol discriminació en tots els àmbits d’actuació, s’està aplicant amb l’únic objectiu d’incrementar la recaptació municipal. La realitat és que no s’han implementat en cap barri mesures que contribueixin a facilitar la mobilitat sostenible, a prescindir del vehicle privat, o a possibilitar que aquells que el necessiten per qüestions pràctiques —per exemple els que viuen fora de l’Hospitalet a zones d’escassos serveis de transport públic i han d’arribar a la ciutat— puguin tenir possibilitats d’aparcar de manera gratuïta.

No solament això. Pel que ha explicat el Grup Popular de l’Ajuntament, en un sol any el govern local ha incrementat un 48% els ingressos previstos per multes i taxes d’aparcament i un 78% el nombre de places d’aparcament de pagament. En concret, l’any 2023, l’Ajuntament va recaptar 1.268.050,60 euros per taxes d’aparcament i 541.970 euros per sancions. Aquestes xifres del 2023 s’han incrementat el 2024, passant a recaptar 1.561.116,91 euros per taxes d’aparcament i 1.113.300 per multes. És veritat que la notable incapacitat de gestió del govern ha fet que una part d’aquesta recaptació no sigui efectiva, aspecte que indica que no solament els increments son enormes, sinó que també en aquest punt es produeix discriminació, perquè a uns ciutadans se’ls cobra, i a altres no se’ls arriba a cobrar mai.

Durant aquests dos anys, 2023 i 2024, l’Ajuntament va imposar 30.582 sancions a cotxes estacionats en zones verdes i blaves i, tot això, abans de la nova aplicació de zones verdes i blaves des de l’octubre d’aquest 2025. Segons el Grup Popular i la seva portaveu Sonia Esplugas, durant aquest 2025 s’han perdut 3.851 places d’aparcament gratuït (un 78% d’increment de les places de pagament d’un any per l’altre).

A banda d’aquestes xifres, que resulten en molts aspectes esfereïdores, és imprescindible baixar al dia a dia de la gestió de les noves zones verdes. Resulta que pels veïns dels districtes, aquells que tenen la residència legal, les places verdes son gratuïtes però no així pels residents en altres districtes. També tenen un preu especial pels vehicles de familiars de residents amb una taxa de 0,20 euros per dia. El problema és que, pel que ens han explicat diversos usuaris, les màquines expenedores sovint no funcionen i en molts casos es veuen obligats a aparcar sense tiquet. La veritat és que, pel que també ens han explicat, estranys son els casos en els que reben sancions, previsiblement perquè els gestors del sistema deuen saber que les expenedores no son gaire de fiar. A banda, els familiars de residents precisen tenir el distintiu que els acredita que, a més, s’ha de recollir en mà i per la mateixa persona que ha fet la sol·licitud prèvia o persona autoritzada.

En definitiva, l’esperit recaptatori no s’atura, però en canvi el mecanisme de gestió deixa molt que desitjar. Tot plegat posa l’usuari en una situació de clara inseguretat i el sistema d’aparcaments, pel que sembla, com tot en aquesta ciutat: en el caos.

El rigorisme en l’aplicació d’algunes peticions de paraula contrasta amb la vulneració de la normativa quan beneficia al partit del govern municipal

L’equip de govern havia anunciat diverses vegades fa uns quants mesos que, abans d’acabar el 2025, estaria llest el nou Reglament Orgànic de Participació Ciutadana que regula entre altres, el dret a la informació, la petició i la participació ciutadana, la iniciativa popular i el dret de consulta, l’organització i el règim jurídic dels districtes, el consell de ciutat i les taules de participació, així com el registre d’entitats ciutadanes. Abans de l’estiu es van donar a conèixer les conclusions del procés participatiu, posteriorment s’havia de redactar el nou Reglament tenint en compte aquests conclusions i era preceptiu obrir un període d’informació pública per rebre al·legacions abans de recollir les esmenes i portar el nou Reglament al ple municipal per ser aprovat. El procés participatiu va anar més o menys ràpid, segurament perquè a l’empresa encarregada li anava bé acabar i facturar el més aviat possible.

Tal com estan les coses, no serà fàcil que el nou Reglament s’aprovi ni tan sols l’any 2026 perquè, hores d’ara, encara no es coneix el nou text i, per tant no s’ha obert el període legal d’al·legacions. Urgeix el nou Reglament, entre altres coses, perquè l’equip de govern fa servir textos que aplica amb el màxim rigor que, acabem de descobrir, vulneren algunes normes superiors.

Ho acabem de descobrir perquè l’entitat que edita aquest digital, el Foment de la Informació Crítica, ha rebut aquesta setmana passada un informe de conclusions de la Síndica de Greuges de Catalunya, en resposta al recurs que l’entitat va elevar a aquest organisme queixant-se de la intransigència feta servir en les denegacions de paraula al ple municipal, avalades pel Secretari de la Corporació, que suposen un gravíssim atemptat contra el dret legítim a la participació ciutadana als plens municipals de les entitats més actives i representatives de la ciutat. En concret, FIC va queixar-se a la Sindicatura de Greuges de Catalunya, que al desembre del 2024 se li va negar la participació al ple ordinari al representant de l’Escola d’Adults de Can Serra que prenia la paraula en nom de l’entitat, justament perquè segons el Reglament de Participació Ciutadana, cal que les persones que vulguin prendre la paraula al ple municipal vagin en representació d’entitats ciutadanes degudament registrades i amb dos anys d’antiguitat com a mínim.

Pel que comenta la Sindica de Greuges de Catalunya, “la limitació a l’exercici dels drets de participació en el torn de precs i preguntes al ple” segons està regulat a l’Hospitalet de Llobregat “no s’adequa a la normativa vigent”. I afegeix que “hem considerat que és una decisió (la de l’alcalde Quirós) que limita la llibertat d’expressió i el dret de participació de la ciutadania en els assumptes públics, reconegut per la CE i per l’EAC”. (Document complet)

Aquest informe s’ha enviat igualment a l’Ajuntament i, directament, la Sindicatura es permet suggerir a l’equip de govern “que proposeu vies de reforma del ROPC en les línies establertes en aquesta resolució, a fi i efecte de garantir, sempre, la participació de la ciutadania en el marc d’allò establert a l’article 228.2 del RD 2568/1986, plenament vigent per als ens locals de Catalunya” i, alhora, “deixar d’aplicar la regulació del ROPC referida i garantir el dret de totes les entitats inscrites en el registre municipal d’entitats en els termes establerts en l’article 228,1 del RD 2568/1986, independentment del temps transcorregut des de la data de la seva inscripció”.

Amb aquest informe de la Sindicatura es posa clarament de manifest el criteri restrictiu de l’actual Reglament i l’arbitrarietat de l’alcalde i del Secretari de la Corporació a l’hora d’interpretar una norma que està en flagrant contradicció amb la llei superior i que resulta incomprensible que no coneguessin en el moment de la denegació. Es posa de manifest, així mateix, el rigorisme de l’alcalde i del Secretari de la Corporació que, per unes coses, resulten inflexibles i, per altres, com ara passar-se per alt el permís necessari perquè el PSC instal·li taules informatives al carrer, tenen la suficient màniga ample. Una màniga ample que, en comparació amb les limitacions a la llibertat d’expressió i de participació als plens municipals, a les sessions dels districtes i fins i tot a la regulació del temps d’intervenció en les paraules donades, resulta clarament escandalosa.

Els veïns poden recórrer la taxa després de pagar-la, i l’ajuntament es pot trobar amb una muntanya d’impugnacions per l’aplicació incorrecta del sistema

Els veïns de l’Hospitalet s’han trobat amb una nova taxa, o es trobaran aquells que encara no els ha arribat la notificació: la de la recollida d’escombraries. Va ser aprovada l’any passat per ser aplicada durant aquest any. Fins ara venia incorporada a l’IBI. Ara vindrà separada, però això no ha afectat a l’impost de béns immobles que s’ha mantingut com estava previst.

ERC+EUiA, grup municipal de l’oposició, acaba de presentar una campanya per revertir la pujada de la taxa d’escombraries que per a les famílies suposarà un increment del rebut que pagaven fins ara, del 25% de mitjana, un increment que consideren abusiu.

El grup municipal d’ERC+EUiA ha anunciat diferents accions per informar la ciutadania i els comerços i una iniciativa per reclamar-ne la revisió. Per a la coalició d’esquerres es tracta d’una mesura mal plantejada i que no servirà per fomentar el reciclatge i la recollida selectiva, amb uns nivells que situen l’Hospitalet a la cua de Catalunya només superada per Santa Coloma de Gramenet.

La taxa va ser aprovada l`any passat pel grup municipal socialista, amb el suport dels Comuns. Aquest grup a l’oposició, l’únic que va aconseguir va ser impedir l’increment de l’IBI que tenia damunt la taula l’equip de govern actual.

Un increment mittjà del 25%

Pels republicans, la pujada global és considerable. Per una persona sola en un pis promig de 45 m2 es passarà dels 225€ actuals de l’IBI a 308,80€, d’IBI més la nova taxa, un 34,6% més. Per una llar de quatre membres i de 70 m2, es passarà de 450€ a 593,50€ d’IBI més la nova taxa, un 31,9% més.

En el cas dels comerços, els bars de fins a 50 m2 pagaran un 241% més, passant de 213,06 € a 727,31 €; i entre 51 i 150 m2 pagaran un 326% més, passant de 213,06 € a 910,49 €; els establiments d’alimentació de fins a 50 m2 pagaran un 187% més, passant de 121,73€ a 349,35€ i entre 51 i 150 m2 pagaran un 259% més, passant de 121,73€ a 315,61€. Comerços com sabateries o papereries de fins a 50 m2 pagaran un 237% més, passant de 65,63€ a 220,93€, i entre 51 i 150 m2 pagaran un 321% més, passant de 65,63€ a 276,57€.

Segons Jaume Graells, “el govern municipal està aprofitant per enganyar la ciutadania, posant d’excusa que la llei europea obliga a imposar aquesta taxa, quan la norma no estableix que s’hagin de pujar els imports: per contra, el rebut ha de reflectir el cost real del servei i incentivar el reciclatge bonificant aquells que ho fan bé”. En aquest sentit, el també cap de l’oposició ha explicat que «el que ha de fer l’Ajuntament és cobrar bé i gestionar millor, no cobrar més», afegint que s’impulsa aquesta pujada abusiva «quan aquest any hem hagut de tornar 54 milions d’euros als bancs de l’exercici 2024 perquè el govern Quirós ha estat incapaç d’executar el pressupost».

ERC+EUiA es plantejarà un recurs especial de revisió

ERC+EUiA impulsarà la presentació d’instàncies per demanar la revisió de la taxa, a fi de reclamar-ne a l’Ajuntament la pertinent modificació. Així mateix, ha anunciat que tornaran a portar el debat al Ple amb una nova moció i es plantejarà un recurs especial de revisió que aplegui totes les al·legacions que el grup republicà i sobiranista ja va presentar durant el debat i la tramitació del tribut.

La implantació d’aquesta nova taxa d’escombraries ha rebut el rebuig d’alguns veïns de municipis propers com els de El Prat de Llobregat, on es van manifestar unes tres mil persones amb el mateix argument: que l’IBI antic ja incorporava el cost d’aquest servei.

Segons indica l’Organització de Consumidors a la seva pàgina oficial, la taxa d’escombraries hauria d’estar dissenyada, perquè així ho exigeix ​​la Unió Europea, per penalitzar qui més contamina i premiar qui menys ho fa. Tot i això, molts ajuntaments l’han implantat de manera indiscriminada i sense justificar les raons per les quals s’imposa al ciutadà aquesta quantitat i no una altra.

Fins al 2024, no tots els municipis tenien taxa d’escombraries però la Llei 7/2022 de 8 d’abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, exigia que els ajuntaments de més de 5.000 habitants tinguessin una taxa que reflectís el cost real del servei i implantés sistemes de “pagament per generació” abans del 8/04/2025. Per tant, els municipis que no tenien taxa l’han hagut de crear i els que ja l’aplicaven, l’han hagut de revisar i modificar si és que la taxa no cobria els costos reals.

Parla la OCU

Afegeix l’OCU que si la seva liquidació o rebut és fix, depèn del valor cadastral de l’habitatge, o si se li cobren residus que no genera a causa de com es mesura per barris, és possible que la taxa estigui mal aplicada. Un dels principis que ha de mantenir la taxa és: “qui contamina paga” i, per tant, la taxa ha d’estar basada en la quantitat de residus que es generen. Si es cobra una quota fixa per a tothom o si es calcula en funció del valor cadastral de l’habitatge, aquest principi no s’està aplicant correctament. No ha d’haver grans diferències en la taxa entre zones d’un mateix municipi per factors aliens a la generació de residus o pel valor cadastral de l’habitatge.

Un altre factor que cal tenir en compte és la qualitat de la separació: si s’apliquen coeficients per premiar o penalitzar segons com se separen els residus, haurien de ser justos. Idealment, si se separa bé, el rebut s’hauria de reduir, no augmentar sense justificació.

A l’Hospitalet la taxa es calcularà en funció de les persones empadronades i la superfície de l’habitatge. Aquests dos factors ponderan de la manera següent: la dimensió del pis, un 30% i el nombre de persones que viuen un 70%, aproximadament. El càlcul del govern és d’uns 100 euros anuals per domicili de mitjana.

En la capital d’Espanya, Mas Madrid incitan a la ciutadania a reclamar

L’actual equip de govern ha previst bonificacions per a l’any que ve. Així, cada cop que un veí vagi a la deixalleria tindrà un percentatge de deducció del rebut que s’aplicarà per al proper any amb un màxim de 15 euros de descompte. Alguns veïns pensen que s’haurien de buscar altres mètodes per incentivar el reciclatge, ja que el descompte és més aviat ridícul i no tothom va a la deixalleria.

A nivell de l’Estat algunes organitzacions polítiques com Mas Madrid han incitat la ciutadania a reclamar i a la seva pàgina web expliquen com s’ha de recórrer la taxa d’escombraries.

Primer, cal pagar la taxa i presentar el recurs en el termini d’un mes des de la notificació de la liquidació. Informen  a la seva web que no cal ni advocat ni procurador i han preparat un text al qual s’ha d’adjuntar el rebut de pagament i finalment s’ha de presentar davant del tribunal Economic-Administratiu Municipal de Madrid, en el seu cas, ja que la taxa és de l’Ajuntament de la capital d’Espanya.  https://masmadrid.org/modelo-de-recurso/