“Ja ha arribat la tardor
vestida de groc i marró…
Noé Rivas (“Cançó de tardor”)
Ja torna a arribar la tardor.
Tot i que fa molta calor,
alhora també tempesteja.
Mirem la televisió:
el que passa al món neguiteja.
Des de la Generalitat
cada dia ens han avisat
de mil pluges amb mala bava.
Prô sempre hi ha algun despistat
Fent ximpleries a la brava.
No van a l’escola els infants,
ni diuen missa els capellans
que mai no han estat per punyetes.
Dels torrents metropolitans
guarda-te’n, segons els profetes.
Ai del sofert treballador
que produeix com el millor
i més pencaire d’Alemanya.
Es desespera pobrissó
passant el temps amb la companya.
Les castanyes ja són a punt
per honorar els nostres difunts
i els panellets i els moniatos.
Les fulles ens cauran damunt,
i el bosc esdevindrà mulato.
I després de l’infernal estiu,
on diuen que la cuca viu,
ve la vida quotidiana.
En el que tots tornem al niu
i esperem el cap de setmana.
El peó del Llobregat