Els càlculs econòmics de la despesa d’adquisició i de gestió dels immobles, obre seriosos dubtes sobre si es tracta d’una operació recomanable
El ple municipal va aprovar ahir, en sessió extraordinària, una modificació de crèdit òmnibus que incloïa l’adquisició per un import superior als 26 milions d’euros, de cinc edificis, en la línia del que va informar L’Estaca el passat 3 d’octubre (https://lestaca.com/actualitat/sorpresa-i-prevencio-per-lanunci-de-compra-de-148-habitatges-a-la-zona-nord-de-la-ciutat/). En la mateixa modificació de crèdit hi havia altres imports destinats al canvi de gespa del camp de rugbi, l’asfaltat de diversos carrers, el canvi d’enllumenat, etc.
La part substancial, però, anava dirigida a l’adquisició ja anunciada dels 148 habitatges corresponents a una immobiliària dels barris del nord de la ciutat. La modificació de crèdit esmentada s’ha aprovat amb el vot favorable del PSC i els Comuns, l’abstenció d’ERC i el PP i el vot contrari de Vox. La informació al respecte del portaveu socialista, no ha ampliat més dades a banda de les ja conegudes —amb alguna excepció que destacarem—, però les intervencions dels portaveus dels grups han ofert tot un ventall de noves informacions que obren altres perspectives al que ja es coneixia. Per part dels Comuns, especialment, s’ha conegut que la negociació amb la immobiliària es va portar en absolut secret i opacitat sense que ni se n’assabentessin els veïns dels immobles —també ho ha assegurat el portaveu republicà que es va entrevistar amb els veïns—, entre els quals, el comerciant que es va suïcidar fa uns dies. Aquest veí, necessàriament havia d’ignorar els tractes de la immobiliària amb l’Ajuntament perquè, d’haver-ho sabut, igual hagués decaigut el seu grau de desesperació ja que no és el mateix que et desnoni una immobiliària sense escrúpols que un Ajuntament propietari del teu local, amb el que tens moltes possibilitats d’arribar a acords.
Segons el portaveu de Comuns, a més, sembla que qui gestionarà els lloguers dels immobles que adquirirà l’Ajuntament serà la mateixa empresa que els gestiona en l’actualitat i no ha quedat clar si aquesta empresa que gestiona actualment, té vincles directes o no amb la immobiliària propietària. El que si va anunciar el portaveu de Comuns és que l’Ajuntament haurà de pagar 345.000 euros a l’any per la gestió d’aquests 148 habitatges que equival a més de 2.300 euros/any per habitatge, una quantitat enorme si es té en compte que els lloguers mensuals actuals estan al voltant dels 500 euros per habitatge i no tots els habitatges estan llogats (i sembla que hi ha un 30% de morositat).
Això voldria dir que l’Ajuntament, després de gastar-se 27 milions d’euros, només ingressaria els lloguers de 7 mesos, perquè els altres cinc anirien directament a la butxaca de l’administradora. Si l’administradora té relació directa amb la immobiliària, cosa que no es va aclarir durant les intervencions del plenari, això voldria dir que l’Ajuntament ha comprat els 148 habitatges a uns 180.000 euros per habitatge i, a més, l’administradora estaria cobrant encara durant el temps que es mantingui la seva gestió, gairebé el 40% de l’import dels lloguers. Un negoci rodó.
Si, a més, com va explicar el portaveu dels Comuns, l’import mitjà d’habitatges d’aquestes característiques adquirits per les Administracions catalanes entre el 2015 i el 2025 per retracte i tanteig se situa al voltant dels 65.000 euros per habitatge, estaríem parlant que l’Ajuntament de l’Hospitalet els compra a gairebé tres vegades el preu de tanteig i retracte i, a més, es compromet a abonar al voltant del 40% dels lloguers a l’actual administradora.
No solament això. Al portaveu socialista se li ha escapat en un moment de la seva intervenció la possibilitat que aquesta administradora, en l’interval entre l’adquisició d’ara i la creació de l’empresa municipal de l’habitatge que s’hauria d’encarregar de la gestió de l’habitatge públic, es fes càrrec dels altres 250 habitatges que consten de propietat pública en dades del 2023, segons ha posat de manifest la portaveu del grup popular. Habitatges públics que se sap que estan absolutament abandonats, no solament pel que fa al manteniment, sinó directament en la gestió, amb habitatges buits, altres ocupats, altres amb llogaters que no responen als titulars que consten i altres que fa anys que no paguen cap lloguer. De confirmar-se aquesta soterrada iniciativa, l’actual administradora dels 148 nous habitatges, es faria amb la gestió dels altres 250 habitatges de titularitat pública per un temps indeterminat —i ja podem imaginar-nos amb quina despesa de gestió— que podria ser etern, a la vista de les capacitats de l’actual govern per poder constituir una empresa municipal de l’habitatge capaç de fer-se càrrec dels 400 immobles de titularitat pública que hi hauria a la ciutat, un minso 0,3%, segons els Comuns, de l’habitatge global.
Un dels punts en el que coincidien bastant els portaveus municipals era que amb aquesta adquisició no s’augmenta el volum d’habitatge públic perquè, amb l’excepció de 44 d’aquests habitatges que sembla que estan buits ara mateix dels 148 en venda, la resta tenen llogaters de fa molts anys. És veritat que sembla millor tenir un parc públic de 148 nous habitatges que no tenir-lo, però l’argument del portaveu socialista que d’aquesta manera s’ha evitat que comprés els immobles un fons voltor, gairebé no s’aguanta. Ja se sap que els fons voltors compren habitatges per buidar-los de llogaters i, en aquest cas, haurien d’haver fet la vida impossible a més d’un centenar de famílies. D’altra banda, també és veritat que les adquisicions del fons voltor amb “bitxo”, com miserablement qualifiquen els immobles amb llogaters, acostumen a estar molt per sota del preu de mercat i fins i tot per sota dels preus de tanteig i retracte de les administracions públiques. Això voldria dir que, en el cas que s’hagués interessat alguns fons voltor per l’adquisició d’aquests immobles, els preus de compra estarien al voltant dels 9 milions d’euros, no pas dels 27 que pagarà l’Ajuntament.
Aquests càlculs, que es desprenen de les dades conegudes, posen sobre la taula un greu conflicte que és el perill de malversació de diners públics en aquesta operació. Si qualsevol dels grups municipals d’oposició emprengués una demanda per aquest potencial delicte, les conseqüències podrien ser catastròfiques perquè ha estat el ple municipal el que ha permès amb els seus vots l’operació indicada.
La realitat és, però, que amb el nivell de sensibilització social que hi ha en aquests moments al voltant de la problemàtica de l’habitatge, es feia molt difícil oposar-se a la proposta del govern socialista. Només s’ha atrevit Vox, amb els seus arguments habituals que remeten a nou anys de govern progressista sense resoldre el problema de fons.
El següent punt de l’ordre del dia també relatiu a una altra modificació de crèdit òmnibus, que incorporava fons en benefici de les escoles bressol per manca de possibilitats de licitació del darrer contracte, també s’ha salvat amb els vots favorables de tots els grups amb l’excepció novament de Vox que ha votat en contra.