Gairebé 300 pàgines que analitzen l’urbanisme de la ciutat, en la seva perspectiva històrica i fins els reptes que presenta avui, en la ciutat més densament poblada d’Europa

El passat dijous, a la Sala d’Actes de la Biblioteca Central Tecla Sala es va presentar el darrer número de la publicació anual del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, Quaderns d’Estudi, dedicat en aquesta ocasió a reflexionar sobre l’urbanisme a la ciutat des de la perspectiva històrica i fins a l’anàlisi de l’actualitat més immediata. El número de gairebé 300 pàgines, un dels més voluminosos dels darrers anys, s’inicia amb un treball de l’historiador i avui portaveu dels Comuns a l’Ajuntament, Manuel Domínguez sobre l’urbanisme a la ciutat: “Com s’ha fet l’Hospitalet?. Urbanisme i lluita per l’espai a l’àrea metropolitana més atapeïda d’Europa” i a continuació s’inclouen articles sobre la història de la fàbrica Tecla Sala (a càrrec de dos nets de la fundadora: Josep Boatella i Pilar Riera), el primer gratacels que es va construir a la ciutat als anys 20, a Collblanc (treball de Roser Piñol Bastidas); les disputes sobre el patrimoni en el context de l’urbanisme desaforat en el conjunt ciutadà (Maria Gabriela Navas-Perrone); l’evolució urbana d’un barri construït sobre les necessitats creixents de la població immigrada com va ser el cas del barri de La Florida (d’Alberto Sánchez González); l’experiència d’un primer polígon encara suportable com va ser el cas dels blocs Ciutat Comtal (explicat pel filòleg Carles Ferrer que va néixer als blocs) i les referències dels quatre anys de vertigen que va suposar el primer mandat democràtic (1979-1983), explicades per un dels seus protagonistes directes, el periodista Xavier Arjalaguer que va ser el primer regidor d’Urbanisme de l’etapa democràtica. Per donar al número un context més proper a la realitat actual, s’ha completat amb les aportacions d’uns quants portaveus de l’ADU (Agència de Desenvolupant Urbà de l’Hospitalet: Néstor Cabañas, Jordi Ferrer i Lluís Traveria), que és l’agència que porta anys planificant l’urbanisme de la ciutat (per la qual cosa ha estat objecte de fortes crítiques); alguns reptes de futur explicats pel reconegut urbanista Oriol Nel·lo; la visió de l’urbanisme actual des de la perspectiva del servei públic a càrrec del politòleg de Collblanc-La Torassa, Jesús Palomar; una anàlisi de l’herència del franquisme en l’àmbit urbà a càrrec, de l’arquitecte Fran Villaescusa, i un treball sobre el paper del patrimoni urbà a càrrec de Cristóbal Jaume Ortega, del Grup de Patrimoni de l’Hospitalet.

En l’acte de presentació va prendre la paraula una bona part dels articulistes que van participar en el volum (15 especialistes en total), davant d’una sala d’actes gairebé plena d’un públic expectant per conèixer el diagnòstic que els investigadors i divulgadors han fet de l’urbanisme a la ciutat. El volum, editat pel Centre d’Estudis (Quadern d’Estudis 37, de desembre de 2023), es pot adquirir per 18 euros a les dependències del Centre d’Estudis, Avda Josep Tarradellas, 44 Espai Molí. Telf 93-3386091

Per motius de qualitat democràtica, transparència i participació, abans que acabi el mes de juny es celebrarà el primer debat sobre l’estat de la ciutat al saló de plens de l’Ajuntament entre els diferentes grups municipals, després de sis anys sense fer aquestes sesions on es pren el pols a la situació que atravessa l’Hospitalet.

A proposta d’ERC+EUiA i “per motius de qualitat democràtica, transparència i participació”, s’ha aprovat per unanimitat al darrer ple de l’Ajuntament, celebrat el 26 de febrer, que es torni a establir la celebració, un cop a l’any i dins del primer semestre natural, d’una sessió extraordinària del Ple destinada a debatre l’estat de la ciutat. Aquest Ple, que serà monogràfic, haurà de ser convocat per l’alcaldessa i senadora Núria Marín i serà obert al públic, a més de ser retransmet per televisió i, des de l’associació Foment de la Informació Critica (FIC) també confiem que es retransmeti en les primeres noves emissions de Ràdio l’Hospitalet per internet.

Els ciutadans estan acostumats a veure constantment sessions de controls i debats sobre l’estat del país a les diferents institucions democràticament constituides pel vot popular, com ara al Congrés dels Diputats o al Parlament de Catalunya. Però a la ciutat de l’Hospitalet aquesta tradició no va arrancar fins l’any 2016, després que l’Ajuntament aprovara el 26 d’abril una moció per instaurar un debat anual sobre l’estat de la ciutat. En aquest acord, s’establia que aquest debat s’hauria de celebrar una vegada a l’any, dintre del primer trimestre natural, mitjançant la convocatòria per part de l’Alcaldia Presidència d’una sessió extraordinària del Ple destinada a debatre l’estat de la Ciutat.

Aquest ple sobre l’estat de la ciutat es va poder portar a terme els anys 2017 i 2018, però la contesa electoral durant el 2019 i la posterior irrupció de la COVID-19 va fer impossible la seva celebració els anys posteriors. Tot i els intents per recuperar-ho, un cop superades les limitacions durant la pandèmia, no va ser possible celebrar-ne cap durant tot el mandat 2019-2023 en el que el PSC tenia majoria absoluta i es va veure sacsejat per l’escàndal de presumpta corrupció política al conecgut com “cas Consell Esportiu de l’Hospitalet”, amb la consequència, de moment, de les dimissions del tinent d’alcalde i primer secretari del PSC de l’Hospitalet, Cristian Alcázar i Cris Plaza i la petició fiscal de 4 anys de prisió.

El Ple de l’Ajuntament és el màxim òrgan de representació i participació democràtica, i el marc on les forces polítiques representades fruit del resultat electoral han de poder posar i defensar el seu projecte de ciutat. La moció aprovada ara per unaniminat, diu que la  celebració d’un ple anual sobre l’estat de la ciutat, amb caràcter extraordinari i monogràfic, “enriqueix la qualitat democràtica d’aquest Ajuntament, possibilita la rendició de comptes, a més permet incidir d’una manera directa en els problemes del dia a dia de la ciutadania i en la millora dels serveis”.

Segons la mateixa moció, “aquest debat és un exercici que permet apropar la institució als problemes reals de la gent de l’Hospitalet, connectant millor amb les preocupacions ciutadanes, i pot esdevenir una bona eina per, de manera constructiva, confrontar models i plantejar propostes i acords que facilitin la funció de fiscalització per part de l’oposició, així com valorar i millorar conjuntament l’acció que ha de dur a terme el govern municipal, que és finalment qui té la responsabilitat de complir i de fer efectius els  acords que es prenguin”

Una imatge de l’acte de presentació.

Correspon al treball de joves de l’Institut Vilumara que van fer una enquesta als alumnes de secundària de La Florida, durant el curs 2021-2022.Dijous a la tarda va tenir lloc al Centre Municipal Ana Díaz Rico de La Florida, la presentació del llibre anual de l’any 2023, del Foment de la Informació Crítica, El Espíritu Crítico en la Integración Social.

La experiència de FIC con los alumnos del Institut Vilumara, del qual són autors i autores, pedagogues, antropòlogues, psicòlogues i periodistes de la ciutat, a banda dels alumnes del Vilumara del Curs esmentat. L’experiència del treball que ha donat com ha resultat aquest llibre es va iniciar l’any de la pandèmia i es va desenvolupar al llarg del curs 2021-2022 i va consistir en sis xerrades als dos cursos d’Integració Social de l’Institut de dues hores de durada, la realització d’una enquesta feta i dirigida per aquests alumnes que havien de fer als alumnes d’ESO de La Florida per conèixer en profunditat les seves percepcions sobre la seva realitat social, el barri, les perspectives de futur, etc.

El treball va comptar amb el suport econòmic del Pla d’Integració Social de La Florida/Les Planes que tenia un fort interès a conèixer què pensaven els joves del barri per tal d’aplicar posteriorment polítiques que milloressin la realitat s`cio-cultural i també les deficiències infrastructurals que es detectessin.

Amb la sala petita del Ana Díaz Rico ple de veïns i veïnes del barri es va fer la presentació del llibre amb la participació dels responsables de l’Associació de Veïns i Veïnes de La Florida, del Laboratori Editorial del barri (que fa una extraordinària tasca de suport i implicació veïnal en projectes de divulgació) i amb la presència entre molts altres del director del Pla d’Integració Social del barri, Lluis Esteve i de la Síndica de Greuges de la ciutat, Merche García. Com a promotors de l’estudi van prendre la paraula Angèlica Arranz, membre de la Junta de FIC i principal coordinadora dels treballs, la pedagoga i impulsora d’Aprenentage i Servei sota l’empar del qual es va desenvolupar tota la feina, Roser Batlle i el president de FIC, el periodista que va residir a La Florida durant bona part de la seva infància i joventut i professor universitari Joan Carles Valero.

Tots ells van destacar el paper de compromís i rigor que van aplicar en els treballs els alumnes de l’Institut Vilumara i la forta implicació dels centres de La Florida que van possibilitar l’enquesta feta als alumnes, així com la serietat i l’interès amb que es van prendre l’enorme treball de l’enquesta i la seva tabulació, tant els que la van omplir com els que van construir el qüestionari de 95 preguntes i la posterior tabulació de les respostes.

El llibre inclou íntegrament el qüestionari fet i l’informe final que els alumnes del Vilumara van fer al final del treball i que es va presentar com a tal en un acte de final de curs de l’esmentat institut l’any passat, i també una síntesi de les sis xerrades desenvolupades a l’Institut a l’inici dels treballs per emmarcar la realització de l’enquesta dins el principi general de l’esperit crític que impulsa FIC i el propòsit de
l’Aprenentatge i Servei que va actuar com a paraigües pedagògic del projecte.

El treball inclou una bona part dels neguits dels joves que es van desgranar durant l’acte de presentació d’ahir i que van propiciar una extensa conversa entre els participants. El llibre, de 150 pàgines a tot color i en format DIN A-4, està a la venda per 15 euros, enviant un correu a fic.lhospitalet@gmail.com, de manera que els responsables de l’entitat es posaran en contacte amb el remitent per fer-li arribar el
llibre.

El president de FIC, Joan Carles Valero intervé a l’acte

El ple de l’Ajuntament de l’Hospitalet celebrat dilluns 26 va aprovar de nou,
per majoria absoluta, la reobertura de Ràdio L’Hospitalet, una reivindicació que es manté intacta des del dia en que l’Ajuntament la va tancar, com si fos seva, l’any 2012. Joan Carles Valero, president de Foment de la Informació Crítica (FIC), va intervenir a la sessió plenària en defensa de la moció que
presentaven conjuntament ERC-PP i els Comuns, i va sol·licitar que es posi en marxa ja per internet, “perquè es pot fer demà mateix”, doncs no té cap lògica que la segona ciutat de Catalunya no tingui un mitjà radiofònic públic i plural.

L’entitat FIC va publicar l’any 2022 un llibre sobre Ràdio L’Hospitalet quan feia 40 anys de la seva creació i 10 del seu tancament, on es defensava la reobertura de l’emissora municipal sota uns paràmetres de qualitat i sota el control de la ciutadania. (Ràdio L’Hospitalet: la comunicació perduda. L’emissora que l’Ajuntament va obrir fa 40 anys i va tancar fa una dècada, com si fos seva. Diversos autors. FIC: 2020)

La moció es va aprovar amb els vots favorables de totes les forces d’oposició, els 4 regidors d’ERC, els 4 del PP i els 3 dels Comuns, a més dels 3 regidors de VOX que s’hi van sumar, en aquesta ocasió a la iniciativa. Els 13 regidors socialistes van votar a favor dels punts 3, 4 i 6 i en contra dels punts 1, 2 i 5, de la moció, fet que va suposar aprovar el conjunt de la moció en contra del criteri de l’equip de govern actual que va ser el responsable únic del seu tancament. L’any 2015 ja es va presentar una moció de
característiques semblants que també va ser aprovada por tota l’oposició amb el vot contrari de l’equip de govern socialista, comandat per la mateixa alcaldessa, l’actual senadora, Núria Marín. Aquell acord no va possibilitar la reobertura, de manera que un dels promotors des de la societat civil per tal que Ràdio L’Hospitalet torni a obrir-se, l’entitat Foment de la Informació Crítica, ja ha manifestat la seva voluntat de fer un seguiment estricte dels acords per denunciar el seu incompliment si se segueix la mateixa dinàmica
d’aleshores.

Aquest és el text de la moció aprovada.

Moció presentada per la majoria dels grups polítics municipals de l’Hospitalet a excepció de PSC i VOX (entre parèntesi s’inclou el resultat de la votació de cada punt):

El passat dia 13 de febrer s’ha celebrat el Dia Mundial de la Ràdio, declarat per l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) l’any 2012. Aquesta declaració va coincidir, malauradament, amb el tancament de Ràdio L’Hospitalet, la qual va deixar d’emetre definitivament l’any 2012, arran de la reestructuració dels mitjans de comunicació municipals. Un fet que va provocar el rebuig de gran part de la ciutadania, entitats i grups municipals per considerar que aquella decisió comportava l’afebliment del dret a la
informació i del nostre model basat en la integració i cohesió social.

Des de llavors, han estat moltes les mocions presentades pels diferents grups municipals per tal de reobrir la ràdio municipal en un format modern i actual, amb l’objectiu de tornar a ser un mitjà referent de la informació de proximitat, donant veu a tot allò que passa a la nostra ciutat.

A l’octubre de 2015 es va presentar una d’aquestes mocions, la qual va ser especialment significativa. En aquella ocasió, la iniciativa va sorgir dels set dels vuit grups municipals presents al consistori que, per primera vegada, es posaven d’acord per presentar plegats una moció on es demanava, entre d’altres, la reobertura de la ràdio municipal. Aquella moció va ser aprovada, però mai es va donar cap pas per donar compliment a l’acord del Ple.

Els mitjans de comunicació públics de la nostra ciutat són una eina democràtica necessària i imprescindible que contribueix a la cohesió entre els diferents barris, sectors i teixit social, i que permet crear consciència de ciutat. Per això, des de l’administració pública hem de treballar per enfortir tot allò que ajudi a millorar els nostres valors democràtics.

En aquest sentit, la ràdio representa un servei públic de caràcter cultural, social i educatiu que contribueix a la construcció de ciutadania i fomenta el diàleg intercultural i intergeneracional entre els nostres veïns i veïnes. Es fonamenta en els valors de la diversitat cultural, inclusió, convivència democràtica, llibertat d’expressió, responsabilitat i ètica informativa que no hem de perdre a la nostra ciutat.

Per això, la reobertura de la ràdio municipal representa l’ampliació dels nostres serveis d’informació a la ciutadania, donant valor a la nostra ciutat. Tanmateix, cal recordar que L’Hospitalet és segona ciutat de Catalunya, i es mereix tenir una ràdio local de qualitat i professional, a l’alçada de ràdios locals del nostre entorn metropolità, com és el cas d’altres municipis com Badalona, El Prat, Cornellà, Castelldefels, Sant Feliu, entre d’altres, que compten amb una ràdio municipal amb menys número d’habitants i amb un
pressupost municipal més modest.

Recentment, el Ple municipal del passat mes de maig de 2023, es va aprovar el contracte programa dels Mitjans de Comunicació Municipals de L’Hospitalet durant el període 2022-2025 on es marquen les línies mestres vers els mitjans de comunicació municipals en els propers anys. Si bé és cert que el Contracte Programa no es planteja la reobertura de la ràdio, sí que permet al Ple municipal la possibilitat d’encarregar al Consell Consultiu i Assessor l’elaboració d’informes i dictàmens. (Clàusula 9 del Contracte Programa)

Sota aquesta premissa, cal considerar l’encàrrec d’un informe al Consell Consultiu i Assessor per tal de reobrir la ràdio municipal.

Per aquests motius, el Ple de l’Ajuntament, a proposta dels grups municipals ERC-EUIA, PP i L’Hospitalet En Comú-Podem,

ACORDA:
PRIMER.- Instar al Govern Municipal a assumir el compromís amb la reobertura de la ràdio municipal, recollint la demanda social i política manifestada en diferents mocions de mandats anteriors, en aquest
Ple. (votació: 14 a favor i 13 del PSC en contra).
SEGON.- Instar al Consell d’Administració de La Farga, S.A. a que Mitjans de Comunicació de l’Hospitalet inicií les accions necessàries per a reobrir la Ràdio municipal de L’Hospitalet en el termini màxim d’1 any. (votació: 14 a favor i 13 del PSC en contra).
TERCER.- Instar al Consell Consultiu i Assessor a elaborar, en un termini màxim de sis mesos, un informe sobre les diferents opcions per la reobertura de la ràdio municipal, així com les plataformes d’emissió, i els seus costos. (aprovat per unanimitat).
QUART.- Instar a l’Equip de Govern Municipal a presentar públicament les conclusions del informe. (aprovat per unanimitat).
CINQUÈ.- Instar a l’Equip de Govern Municipal a garantir el pressupost necessari per a la reobertura de la ràdio municipal que permeti prestar un servei públic de qualitat. (votació: 14 a favor i 13 del PSC en contra).
SISÈ.- Donar trasllat a la Farga Gestió d’Equipament Municipals S.A., al Col·legi de Periodistes de Catalunya, al CAC de Catalunya, al CCRTV de Catalunya, al director de mitjans de comunicació de L’Hospitalet, al Comitè d’Empresa de La Farga, als treballadors dels mitjans de comunicació públics,
així com al Consell de Ciutat i els Consells de Districte de la ciutat. (aprovat per unanimitat).

Van ser homenatjats, en mig de l’emoció i l’agraïment, l’activista Clara Parramon, el dirigent veïnal ja traspassat Mateo Revilla, i l’entitat No Més Blocs

Amb l’assistència de més d’un centenar de persones, es va celebrar la nit dedivendres, la segona edició de La Nit dels Insurrectes que organitza Foment de la Informació Crítica de l’Hospitalet, una entitat que va néixer l’any 2018, 40 anys després de la fundació del setmanari L’Estaca, que havia implicat aleshores a una important massa ciutadana que va constituir el gruix del seu finançament.

Van ser homenatjats la antropòloga i activista Clara Parramon, el dirigent veïnal
de Bellvitge, Mateo Revilla a títol pòstum, i l’entitat No Més Blocs que es va significar
per la seva oposició al PDU Gran Via. La Nit dels Insurrectes, com va explicar un
representant de la Junta de l’entitat, va sorgir arran de la frivolitat de l’Ajuntament de
nomenar Fill Adoptiu de la ciutat al president del Mobile World Congress l’any 2021,
un personatge que no ha conegut de la ciutat més que els espais que l’Hospitalet ha
cedit a la Fira de Barcelona per fer fires i esdeveniments que li proporcionen fama,
mèrits i recursos a Barcelona, però no pas a l’Hospitalet.

L’entitat organitzadora va celebrar l’any passat la seva primera edició amb una
assistència de 67 persones i aquest any s’hi ha sumat una quarantena més, entre les
quals hi havia ex-regidors i ex-regidores de diferents partits, regidors i regidores
actuals del PP i dels Comuns (expressió de la transversalitat que proclama FIC), una
diputada al Parlament, la vídua d’un ex-alcalde de la ciutat i el seu fill, i molts
representants d’entitats del municipi i representants de la societat civil, amics i
familiars dels guardonats, etc.

A les postres del sopar de gala, va presentar els homenatjats la corresponsal de
La Sexta a Catalunya, Dayana García, que és sòcia de l’entitat, i va destacar els mèrits
de la Clara Parramon, autora de la millor recerca sobre la immigració a l’Hospitalet, ex-
directora de l’Aula de Cultura de La Florida i de l’Arxiu Municipal, destacada militant
del PSUC de la primera època i activista del feminisme a la ciutat, que va agrair, en mig
de l’emoció i els aplaudiments dels presents, l’homenatge. El mateix va fer el fill de
Mateo Revilla, l’Òscar, després d’explicar-se els mèrits del seu pare, traspassat fa uns
quants mesos, assenyalant que el Mateo era un dirigent veïnal però que res podria
haver fet ell sol si no hagués estat al darrere tot Bellvitge i tota la ciutat. Els
representants de No Més Blocs, van agrair igualment els guardons no sense aclarir que
els costava molt rebre el premi al bell mig de la Plaça Europa contra la qual l’entitat
havia lluitat en els seus inicis, signe com és, de l’urbanisme especulatiu i pretensiós
que han practicat fins ara mateix tots els governs que ha tingut la ciutat des del 1979.

Prèviament, un representant de la Junta de FIC, va explicar l’origen de la Nit
dels Insurrectes assenyalant que probablement l’acte més nombrós i significatiu en
quant a la participació civil que es fa a tota la ciutat, no ha rebut ni un minut d’atenció
dels mitjans de comunicació públics, als quals va considerar òrgans mediàtics del poder
local i no de la ciutadania, afegint el tarannà que manifesta el govern municipal en
moltes de les seves decisions com ara posar al servei de l’urbanisme especulatiu
l’escàs sol urbà lliure que encara queda a la ciutat. Va acabar fent una crida als partits
polítics municipals per encapçalar un moviment d’unitat que permeti el canvi que,
segons les seves paraules, la ciutat reclama i necessita.

A l’inici de l’acte va prendre la paraula el president de l’entitat, el periodista
Joan Carles Valero, per donar la benvinguda als presents i explicar els objectius de FIC i
la quantitat d’activitats que l’entitat organitza sense rebre cap més suport que el dels
seus gairebé cinquanta socis, i va acomiadar l’acte amb un joc de paraules on
combinava les que defensa l’entitat que comencen per T i per H, entre elles la del
Treball i la de l’Humilitat.

L’entitat, vist l’èxit de participació i l’interès creixent de la iniciativa, ja ha
anunciat l’organització de la Tercera edició per l’any 2025, previsiblement també en un
hotel de la ciutat de l’Hospitalet.

L´obra identifica i ofereix opinions dels protagonistes del poder institucional, judicial, policial, partits polítics, sanitat, educació, món mediàtic, econòmic, religiós, laboral, associatiu, cultural i esportiu de la comarca del Baix Llobregat i l´Hospitalet

Ja es pot accedir de forma gratuïta al vademècum Qui és Qui al Baix 2023-2027 per conèixer d’una ullada qualsevol aspecte de la vida i els serveis del territori metropolità al sud de Barcelona: la comarca del Baix Llobregat i l ‘Hospitalet. L’obra de la capçalera Next Llobregat es pot consultar en línia a través del web www.quiesquialbaix.com, o descarregar-ne el PDF de l’edició impresa, que té gairebé 500 pàgines.

Després de la renovació a les administracions locals de primer nivell (ajuntaments) i de segon nivell (Diputació de Barcelona, ​​Àrea Metropolitana de Barcelona i Consell Comarcal del Baix Llobregat), l’agència de continguts periodístics BCN Content Factory edita cada quatre anys una obra que, a més dels 540 càrrecs electes que integren aquestes institucions, identifica i ofereix opinions dels protagonistes del poder judicial, policial, partits polítics, sanitat, educació, món mediàtic, econòmic, religiós, laboral, associatiu, cultural i esportiu del Baix Llobregat i l ‘Hospitalet, una comarca on viuen 1,1 milions de catalans, més població que a tota la comunitat autònoma extremenya.

L’enciclopèdia multiplataforma és una obra col·lectiva dels especialistes i periodistes sèniors i júniors Patti Elias, Jesús A. Vila, Esther Hachuel, Carles Fanlo, Ana Basanta, Lorena Martín, Glòria Escrig Ortiz i Joan Carles Valero. Els seus autors ofereixen una panoràmica de 360 ​​graus amb explicacions sobre qui són les persones i les entitats que més influeixen en la seva vida quotidiana. A més de posar cara als qui lideren tots els sectors de l’activitat, tant institucional com associatiu, empresarial i d’organismes que treballen en els diferents àmbits del territori Llobregat, també recullen les seves idees sobre el present i el futur a l’horitzó del 2027, quatre anys que seran determinants.

En paraules del periodista i editor Joan Carles Valero, “es tracta d´una obra comarcal de periodisme de dades i servei consolidada en anteriors edicions com una eina de consulta útil que contribueix a formar una ciutadania més crítica i conscient dels seus drets i deures en un entorn cada vegada més complex i veloç”. El promotor afegeix “haver emprès aquesta aposta multiplataforma més enllà de limitar-se a editar un llibre, garanteix una audiència més gran i el compliment rigorós de l’esperit de servei públic que és el nord i guia del periodisme”. No en va, el lema de BCN Content Factory és: Enjoynalism!

Des del web quiesquialbaix.com es poden consultar tots els capítols i informacions, així com els reportatges i opinions del llibre de forma gratuïta. Els lectors també es poden descarregar gratuïtament el mateix contingut del llibre i de la web en format PDF, maquetat i il·lustrat a tot color. Podeu fer-ho des de la mateixa web quiesquialbaix.com, o des d’aquest enllaç: https://drive.google.com/file/d/14zgIS_QJx1YCXpQae3WbGfd7Z9k70ORg/view?usp=sharing. Qui vulgui obtenir el llibre imprès i enquadernat, pot escriure a coordinacion@bcncontentfactory.com i us el faran arribar previ pagament de 20€ més 5€ d’enviament.

El passat dimarts 14 de novembre va fer-se al Centre Cultural Santa Eulàlia, una emocionant trobada d’hospitalencs de tots els barris de la ciutat i de fora, per celebrar una efemèride ben curiosa i poc comú: l’homenatge a un ciutadà per commemorar els seus 60 anys de lluita, ara que fa ben poc n’ha celebrat els 75. Ens estem referint a Joan Font, membre entre moltes altres entitats de la Junta Directiva del Foment de la Informació Crítica que s’encarrega d’editar l’Estaca.

La dimensió del personatge ho posa de manifest l’èxit de la convocatòria. Amb una sala plena de gom a gom (probablement més d’un centenar llarg de persones) es va anar desgranant la intensa vida d’un hospitalenc de pro que, des dels 15 anys i fins ara mateix, ha format part d’un nombre significatiu de moviments polítics, socials i culturals que s’han desenvolupat a la ciutat. Molts dels presents, antics militants antifranquistes del trotskisme militant d’aleshores, no es van voler perdre l’oportunitat. Entre els molts assistents vam poder veure, per exemple, l’escriptor i antic veí de Pubilla Casas, Pepe Gutiérrez, o l’empresari Jaume Roures.

El Joan Font va ser membre actiu del FOC (Front Obrer de Catalunya), després del grup Comunismo i amb posterioritat de la Lliga Comunista Revolucionària (LCR), on va arribar a dirigent de primera línia, va ser detingut i empresonat durant el franquisme i posteriorment va formar part d’un munt d’organitzacions socials i culturals de l’Hospitalet fins avui mateix. Per recordar tots aquests episodis van estar presents testimonis personals que van acompanyar el Joan en aquesta trajectòria, des dels anys joves de l’antifranquisme fins el moment actual, on es manté actiu en els moviments veïnals, polítics (va formar part de la darrere candidatura d’Alternativa d’Esquerres a l’Ajuntament), de reivindicació urbana i patrimonial, i amb entitats culturals o de coordinació de l’activisme social com l’Espai de Ciutadania.

Al final de l’acte, després de les paraules de la seva companya, el Joan va adreçar unes paraules d’agraïment per l’acte, i va renovar el seu compromís ferm amb la ciutadania.

Redacció

L’Hospitalet compta amb més de 200 formes de menjar.

“La nostra vida condiciona la nostra alimentació”, va manifestar Toni Massanés, director de la Fundació Alícia (laboratori de l’alimentació responsable als àmbits de la salut, la innovació i el territori) a la darrera taula organitzada per Forment de la Informació Critica de l’Hospitalet (FIC) amb el titol: ​​“Mengem com vivim i vivim a la inòpia”

A l’acte, que s’ha celebrat a l’Auditori Tecla Sala de l’Hospitalet, també hi va intervenir Jesús Contreras, catedràtic emèrit d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona i va tancar el VI Cicle de Factoria d’Idees de FIC.

“L’Hospitalet compta amb més de 200 llengües, amb tantes cultures i formes de menjar”, va dir Juan Carlos Valero, president de FIC que es va encarregar de la presentació de l’acte. I va afegir: “Tot això és resultat del perfil demogràfic d’aquesta ciutat que compta amb 264.923 habitants del quals 125.498 han nascut a Catalunya i 139.425 no; és a dir, superen les persones que van néixer fora a les catalanes d’origen, en concret, 57.739 a la resta de l’Estat i 81.686 han nascut a l’estranger, el que representa que un terç dels hospitalencs són de fora d’Espanya”.

“L’Hospitalet és una gegantina mixtura de plats del món. Aquí es cuina diàriament Cous Cous, curris de carn, o llenties amb pa o arròs, Kashimiri Aloo Dum, nihari, bun kabab, ají, xiulet, humintes, anticutxú, saltenyes, baleada, atol chuco, bandera, causa llima, llom saltat , ceviches, fregida, enxilades, tacs, xiaolongbao, chow mein, safata paisa, garrí, ajiaco, sancocho, sarmale, ciorba de burta i arepas, pavelló crioll i la cachapa”, va assenyalar Juan Carlos Valero.

A les cases llencem a les escombraries a l’any 131 quilos de menjar

Toni Massanés va destacar en la seva intervenció que “actualment estem tirant a les escombraries 131 de quilos a l’any de menjar i els domicilis familiars encapçalen el rànquing d’aquest desaprofitament alimentari”. “Aquest estil de vida és insostenible; gastem el doble del que som capaços de produir”, va sentenciar.

Per donar suport a aquesta afirmació, recentment, un informe de la FAO (organització para l’agricultura i l’alimentació) assegura que “cada segon es llença al món més de 79 tones de menjar, és a dir, més de 2.500 milions de tones a l’any. Només a Espanya gairebé 8 milions de tones d’aliments anuals acaben a les escombraries”.

El director de la Fundació Alícia va donar alguns apunts i va advertir que, la societat i sobretot els polítics, encara no li donen prou importància: “estem patint una de les sequeres més greus de tots els moments i ens estem quedant sense agricultors”. I va destacar una frase de Josep Pla: “La cuina d´un país és el seu paisatge dins de la cassola”.

A la seva intervenció, Jordi Massanés va subratllar que a l’era del Neolític es va iniciar a cuinar aliments i és la gran diferència amb el Paleolític. “La cuina va revolucionar l’agricultura, però va ser un fet que mai no se li va donar importància perquè ho feien les dones”. Ni tampoc a la societat actual i destacava el director de la Fundació Alícia que abans mentre es feien altres coses, es cuinava i sempre hi havia alguna cosa per menjar. “En l’actualitat, cada cop gastem menys en alimentació”, va remarcar.

Dediquem poques hores a la cuina

Jesús Contreras, en la seva intervenció també, va realçar aquest fet i ho va apuntalar amb una dada: “dediquem tres hores a la setmana a la cuina. Els nets van a casa de les àvies a dinar”. I va recordar que les dones, quan van empoderar-se sortint de casa per treballar, van sentenciar: “No tornarem a la cuina”, un lloc que no computa al Producte Interior Brut (PIB), la riquesa d’un país.

Dels anys 60 en què es patia gana, s’ha passat actualment a l’obesitat, un dels problemes de la nostra salut. També va indicar que la tecnologia alimentària fa el que vol i “decideix què mengem i què no mengem”. Massanés, al contrari, considera que la tecnologia i la indústria alimentària és molt eficient i ha aconseguit produir menjar de qualitat. A la meitat del segle passat es va produir la revolució verda i amb ella la revolució de la indústria de l’alimentació.

El catedràtic de la Universitat de Barcelona va fer una anàlisi de la distribució alimentària d’un dia en una família a principis del segle XX des de la ingesta en aixecar-se, dinar, beguda entre hores, dinar, el berenar i sopar.

Els canvis socials també han influir en l’alimentació

Contreras va afirmar que en l’alimentació també hi han influït els canvis socials, econòmics, demogràfics i ideològics que es van produir al segle passat com els processos migratoris, creixement de la població urbana, nous calendaris laborals, augment relatiu del nivell de vida, allargament del període de treball de les dones, generalització de l’escolarització i l’increment de la mitjana de vida dels 60 als 83,4 actualment.

I va afegir el catedràtic: “Alhora s’han produït canvis importants en el terreny de l’alimentació i de la cuina com ha estat la industrialització alimentària, la transformació i la tecnificació radical de l’espai culinari que alhora ha permès guanyar temps i disminuir una forma de fatiga”.

“Abans la jornada laboral estava subordinada als rituals de l’alimentació col·lectiva. A poc a poc, l’alimentació ha quedat subordinada als ritmes de les jornades laborals”, va exposar Jesús Contreras.

Dels anys de gana al malbaratament

Jesús Contreras explicava: “S’ha passat dels anys de la gana al malbaratament”; de les “llenties, si no les vols les deixes….” al “si no t’agrada, digues-m’ho i et dono una altra cosa”; de la “cuina econòmica” a la cuina de gas i a la vitroceràmica; del pa “moreno” al pa “integral”; del “bicho que corre, nada o vuela a la cazuela” al veganisme…; del “a les 9 a casa i si no al llit sense sopar que aixó no és una fonda a sopar cadascú a una hora…”; dels colmados, ultramarins i colonials… al supermercat; del “que no mata engreixa” al “què podem menjar sense por?”.

El catedràtic va destacar la importància dels canvis estils de vida i la restricció dels horaris. Un exemple de tot això són les reflexions sobre les situacions en que es trobem avui en dia: “a casa, tenim tantes activitats (anglès, esport, música, etc…) que sempre mengem amb presses”; “es menja poc a casa i cadascú a la seva hora i, així, és difícil seguir unes normes”; “quan arribo a casa i no tinc temps em resulta més còmode agafar una mica de la nevera que posar-me a cuinar”; “a les 3 he de sortir de casa tant si han menjat com si no” ;”quan els nens estan sols, mengen el que enxampen”.

Contreras va mostrar la dieta perfecta per salvar el planeta i la salut dels humans elaborada per la Comissió EAT, plataforma científica global per a la transformació del sistema alimentari EAT

Finalment, Contreras va fer algunes reflexions: L’alimentació continua i continuarà reflectint la societat. Només que aquesta és més complexa, dinàmica i diversa. Una dinàmica on, aparentment almenys, tot tendeix a barrejar-se i combinar-se de múltiples maneres segons els individus i/o segons els contextos.

Fem al voltant de 2.000 preses alimentàries al llarg de l’any que no responen totes a una mateixa/unica lògica alimentària, sigui nutricional, gastronòmica, econòmica o identitaria (sigui la identitat de caràcter ètnic, religiós, de classe, d’activitat o del que sigui.

Continuem sent el que mengem. Avui, però, som molts i diferents persones al mateix temps. És una identitat plural, encara en construcció, o en construcció permanent i que encara no hem sabut caracteritzar ni comprendre en tota la seva extensió i complexitat.

L´obra identifica i ofereix opinions dels protagonistes del poder institucional, judicial, policial, partits polítics, sanitat, educació, món mediàtic, econòmic, religiós, laboral, associatiu, cultural i esportiu de la comarca del Baix Llobregat i l´Hospitalet

Els lectors de lestaca.com ja poden accedir de forma gratuïta al vademècum Qui és Qui al Baix 2023-2027 per conèixer d’una ullada qualsevol aspecte de la vida i els serveis del territori metropolità al sud de Barcelona: la comarca del Baix Llobregat i l ‘Hospitalet. L’obra de la capçalera Next Llobregat es pot consultar en línia a través del web www.quiesquialbaix.com, o descarregar-ne el PDF de l’edició impresa, que té gairebé 500 pàgines.

Després de la renovació a les administracions locals de primer nivell (ajuntaments) i de segon nivell (Diputació de Barcelona, ​​Àrea Metropolitana de Barcelona i Consell Comarcal del Baix Llobregat), l’agència de continguts periodístics BCN Content Factory edita cada quatre anys una obra que, a més dels 540 càrrecs electes que integren aquestes institucions, identifica i ofereix opinions dels protagonistes del poder judicial, policial, partits polítics, sanitat, educació, món mediàtic, econòmic, religiós, laboral, associatiu, cultural i esportiu del Baix Llobregat i l ‘Hospitalet, una comarca on viuen 1,1 milions de catalans, més població que a tota la comunitat autònoma extremenya.

L’enciclopèdia multiplataforma és una obra col·lectiva dels especialistes i periodistes sèniors i júniors Patti Elias, Jesús A. Vila, Esther Hachuel, Carles Fanlo, Ana Basanta, Lorena Martín, Glòria Escrig Ortiz i Joan Carles Valero. Els seus autors ofereixen una panoràmica de 360 ​​graus amb explicacions sobre qui són les persones i les entitats que més influeixen en la seva vida quotidiana. A més de posar cara als qui lideren tots els sectors de l’activitat, tant institucional com associatiu, empresarial i d’organismes que treballen en els diferents àmbits del territori Llobregat, també recullen les seves idees sobre el present i el futur a l’horitzó del 2027, quatre anys que seran determinants.

En paraules del periodista i editor Joan Carles Valero, “es tracta d´una obra comarcal de periodisme de dades i servei consolidada en anteriors edicions com una eina de consulta útil que contribueix a formar una ciutadania més crítica i conscient dels seus drets i deures en un entorn cada vegada més complex i veloç”. El promotor afegeix “haver emprès aquesta aposta multiplataforma més enllà de limitar-se a editar un llibre, garanteix una audiència més gran i el compliment rigorós de l’esperit de servei públic que és el nord i guia del periodisme”. No en va, el lema de BCN Content Factory és: Enjoynalism!

Des del web quiesquialbaix.com es poden consultar tots els capítols i informacions, així com els reportatges i opinions del llibre de forma gratuïta. Els lectors també es poden descarregar gratuïtament el mateix contingut del llibre i de la web en format PDF, maquetat i il·lustrat a tot color. Podeu fer-ho des de la mateixa web quiesquialbaix.com, o des d’aquest enllaç: https://drive.google.com/file/d/14zgIS_QJx1YCXpQae3WbGfd7Z9k70ORg/view?usp=sharing. Qui vulgui obtenir el llibre imprès i enquadernat, pot escriure a coordinacion@bcncontentfactory.com i us el faran arribar previ pagament de 20€ més 5€ d’enviament.

Tant Joan Carlos Valero com Jesús A. Vila i Lluís Berbel (membres de FIC) van fer una sinopsi del llibre i també la trajectòria de Ràdio L’Hospitalet des del seu naixement fins al tancament a la llibreria Llavors de Collblanc. A l’acte es va reivindicar la necessitat que torni a funcionar un mitjà tan important per a la ciutadania. I es va denunciar que, existint una moció aprovada pel ple municipal des del 2015 per a la seva reapertura, l’actual govern municipal, encapçalat per Núria Marin, hagi fet cas omís.
“L’emissora que l’Ajuntament va obrir fa 40 anys i va tancar fa una dècada, com si fos la seva”, diu la portada del llibre. Un dels programes més destacats va ser “Sábanas con Chinchetas” del qual es parla al llibre. A l’acte, se’n va fer una menció amb un convidat, Jordi Ortet, realitzador i editor d’un treball sobre l’exitòs espai i va parlar sobre el programa com a oient i participi del mateix

La celebració de debats electorals com a base de la democràcia i el ODS 18
Joan Carlos Valero, president de FIC, va iniciar l’acte i va destacar que el llibre es va presentar el 3 de maig, el dia Mundial de la Llibertat de la Premsa. Aquest any ho vam fer al Col·legi de Periodistes sota un lema molt contundent: “La veritat importa i la democràcia no és un “reality show”. Valero va destacar a la Casa dels Periodistes de Catalunya: “és un mal símptoma el fet que la resta d’ajuntaments catalans hagi mantingut les seves emissores com a servei públic mentre la segona ciutat de Catalunya i setena d’Espanya la manté tancada . Aquests és un símptoma de salut democràtica escassa i una llibertat d’expressió minvant”.

El president de FIC també va subratllar “la incompareixença de l’alcaldessa Núria Marín a diversos debats com a candidata a la reelecció pel PSC a les eleccions del 28 de maig. Un va ser l’organitzat per Espai de Ciutadania, coordinadora d’entitats de la ciutat, i un altre va ser el cicle d’entrevistes realitzades per FIC als diferents candidats a l’alcaldia de L’Hospitalet, que havia de culminar amb l’actual alcaldessa el 4 de maig, però ella es va negar a venir. Aquests fets són una demostració més de manca de qualitat democràtica a l’Hospitalet”.

Una nova llei electoral ha de incloure la celebració de debats electoral
Joan Carlos Valero va informar que FIC subscriu íntegrament el document conjunt de la Federació d’Associacions de la Premsa d’Espanya (FAPE) i l’Associació de Directius de la Comunicació d’Espanya (DIRCOM) en defensa de la veritat en escenaris electorals i que “la propera llei electoral inclogui l’obligatorietat de celebrar debats electorals entre els candidats”. També va adelantar que la junta
de FIC debatirà properament una proposta, que va aprofitar per avançar a la llibreria Llavor, “per unir-nos al moviment que reclama un ODS número 18 a l’Agenda 2030 a favor d’una comunicació clara, ètica i responsable”.

El llibre sobre Ràdio L’Hospitalet té deu autors Ildefons Cabrera, Enric Conde, Antoni García Araus, Manolo Garrido, Carme Joan, Fulgenci López, Àlex Salmon, Marga Sole, Jesus Vila i Lluís Berbel i tots ells ja han manifestat públicament “la necessitat que una ciutat com L’Hospitalet disposi d’un mitjà de comunicació tan ràpid i proper com és la ràdio, perquè ajuda a fomentar-ne la pertinença, és portaveu de la ciutadania i suposa un servei bàsic. I són unànimes en reclamar la seva reobertura, perquè “es mantenen mitjans més cars que la Ràdio, com és la televisió i la publicació mensual que es distribueix per les bústies”.

El naixement i la mort de Ràdio L’Hospitalet es va fer sense els professionals
Jesús A. Vila, la persona que ha escrit la introducció de l’obra, ha manifestat que “el llibre està fet des de la professió, i no pas des de les estructures de poder”. De les diferents reflexions que fa Vila “la primera qüestió sobre la qual val la pena reflexionar és sobre el seu naixement i la seva mort perquè, en tots dos casos, la iniciativa va ser estrictament determinada pel poder local sense cap mena d’intervenció dels professionals més enllà de rebre ordres i aplicar-les”.

“Sembla, que enterrar un mitjà de comunicació de titularitat comunal, costi més d’entendre que no pas la seva creació. Però, en realitat, una cosa és conseqüència de l’altra. De la manera com neixi un mitjà de titularitat pública es desprèn indefectiblement la manera com es pot tancar”, va manifestar Jesús A.
Vila a l’acte.

La vida de un mitjà públic depèn de la seva utilitat
L’autor de la introducció del llibre va afegir: “Si en canvi neix per decisió única i exclusiva del poder, sense cap capacitat d’intervenció social, i aquest mecanisme de decisió no evoluciona, la vida del mitjà de comunicació està exclusivament en les seves mans. Decideix quan s’obre, a on i com, amb quins professionals, amb quins mitjans i amb quins objectius, fins i tot amb quina línia editorial i amb quin
criteri. I se’l manté en vida mentre és útil per aquell que el controla i se li dona matarile quan deixa de ser útil i es converteix en un mal de cap particular”.

També va destacar Vila es que “aquesta ciutat pot tenir l’honor d’haver mantingut, amb una gran pujança, el col·lectiu de periodistes joves més actius, més professionals i més voluntaristes de les comarques de l’entorn de Barcelona durant els anys 70 i fins ben entrats els 80”. Quan l’Ajuntament va decidir posar en marxa l’emissora municipal, feia pocs mesos que havia hagut de tancar una altra emissora d’àmbit local i feta per periodistes i activistes locals sense cap ajut municipal, perquè els havien robat els aparells, justament en un local de titularitat pública que els havien deixat.

Ràdio L’Hospitalet va ser un fenomen gràcies a l’entusiasme dels professionals
Va ser un fenomen per la manera com es va desenvolupar Ràdio L’Hospitalet: “I aquí si que no va participar l’Ajuntament. Va ser cosa de l’entusiasme dels professionals i dels col·laboradors i parla molt bé —o parlava molt bé— del que ha estat capaç de destil·lar aquesta ciutat al llarg dels anys, sempre que s’hagi procurat l’espai adequat pel desenvolupament de les inquietuds acumulades”, sentencià Jesús A. Vila.

En la seva exposició, l’autor de la introducció va manifestar: “Però el problema de la ràdio no és el problema principal pel que fa a la comunicació ciutadana. Existeix un organisme de direcció dels mitjans de comunicació públics on l’oposició municipal no juga cap paper i, molt menys encara, com és prou evident, el teixit social de la ciutat”.
“La història de la ràdio ens diu que els mitjans d

e comunicació públics han de deixar de ser del govern, no només de paraula, específicament en el seu funcionament, per passar a ser de tota la ciutat, a través d’organismes de gestió i control públic que garanteixin la neutralitat dels missatges i l’interès cívic per damunt del benefici polític dels governants”, va afirmar en el seu apunt final.

“Sábanas con Chinchetas”, un programa que va crear escola
Després de la intervenció de Jesús A. Vila, Lluís Berbel va fer un apunt del programa “Sábanas con Chinchetas”, realitzat i dirigit per José Miguel Cruz, que va revolucionar aquest mitjà tan proper com era la ràdio i en concret Ràdio L’Hospitalet.

“Sábanas con Chinchetas” va ser un programa nocturn, dedicat als que no volien dormir, però, sobretot, als que no podien dormir. S’emetia cada nit de 12 a 6 de la matinada, a tot l’Àrea Metropolitana de Barcelona i va durar dotze anys. Cada nit un programa diferent, únic i irrepetible.

En el moment que va aparèixer “Sábanas con Chinchetas” no existien xarxes socials però el fonament principal va ser el mateix, precisament crear comunicació entre la gent de l’Hospitalet. El programa va arribar a tenir una mica més de 20.000 oients de manera regular.

“Sábanas con Chinchetas” va ser, també, un programa cultural i no l’ha superat ningú. Parlàvem de sexe, però també era un espai cultural, parlàvem de cinema, de literatura, d’oratòria… Fèiem trobades per anar al cinema, per donar sang…també era un programa solidari. Si vas a donar sang sol t’avorreixes, però si vas en grup és diferent: aquest era el nostre objectiu.

va donar a conèixer a la llibreria pocs dies abans de la presentació, després de saber que es presentava el llibre. Va ser convidat a l’acte i va donar a conèixer l’edició del seu treball sobre el programa “Sábanas con Chinchetas”. Després d’explicar diferents vivències personals, ja que va ser testimoni i partícip del programa, i de reafirmar tot el que s’havia dit fins ara del programa com un dels fenòmens radiofònics més importants dels darrers anys a la ràdio, sobretot va assenyalar que el fet diferenciador va ser el de la participació dels oients, la qual cosa no passa actualment.