Unanimitat per convocar abans del 30 de juny un ple monogràfic que abordi les temàtiques sectorials que dibuixin el panorama de l’Hospitalet en aquest 2025

Durant aquest primer semestre de l’any, l’ajuntament de l’Hospitalet hauria de celebrar un ple extraordinari destinat a debatre “l’estat de la ciutat”, segons es va aprovar per unanimitat de tots els grups en el passat ple de febrer. La moció la va presentar el grup d’ERC-EUiA basant-se en el que s’havia aprovat l’abril del 2016 que era la celebració d’un ple sobre “l’estat de la ciutat” que es va portar a terme en el primer trimestre dels anys 2017 i 2018, que es va interrompre per la convocatòria electoral del 2019 i que ja es va deixar de convocar, primer per la irrupció de la COVID, i després, perquè el govern local va obviar-lo.

Al febrer del 2024 una moció d’aquest mateix tipus ja va aprovar recuperar el debat extraordinari sobre l’estat de la ciutat però un any més tard l’acord, com ja és habitual, no s’ha aplicat, i ara s’ha tornat a aprovar per unanimitat. És veritat que al febrer del 2024 es demanava la convocatòria d’aquest ple en el primer semestre de l’any, com ara, i que al mes de maig es coneixia el canvi previst a l’alcaldia que va tenir lloc a mitjans de juny i tot plegat va postergar la convocatòria, però el cert és que si el grup municipal d’ERC-EUiA no ho torna a recordar ara, el debat sobre l’estat de la ciutat no s’hagués plantejat mai més.

Aquest ple extraordinari ha de tenir caràcter monogràfic, l’ha de convocar l’alcalde i s’hauria d’aprovar en la propera Junta de Portaveus a celebrar el 25 de març. Una nova Junta de Portaveus que s’hauria de convocar com a molt tard el 8 d’abril d’aquest mateix any, estaria obligada a consensuar amb l’equip de govern l’ordenació del ple, els temes concrets a tractar i les temàtiques sectorials.

En el mateix ple de febrer s’hagués aprovat també la recuperació del Consell Municipal de Comerç de l’Hospitalet, que era un òrgan consultiu integrat per representants de totes les associacions de comerciants de la ciutat, els paradistes de mercats organitzats, els sindicats majoritaris i els grups polítics municipals per tal de tractar la problemàtic concreta del petit comerç de la ciutat i dinamitzar-lo, davant la crisi de compra que pateixen pels nous hàbits dels compradors, els problemes se seguretat al carrer a molts barris de la ciutat, l’abandonament dels carrers i la manca d’enllumenat, etc.

Aquest organisme, després de mostrar la seva utilitat, va deixar de ser convocat i finalment va desaparèixer. El seu reglament de funcionament va ser modificat la darrere vegada l’any 2010, per la qual cosa en la moció presentada pel grup popular es demanava actualitzar-lo per ajustar-lo a les actuals necessitats i posar en marxa el Consell en un termini de sis mesos.

Tots els grups es van mostrar proclius a recuperar-lo tret del grup municipal socialista que és qui el va arraconar en el seu moment i, si la proposta no va acabar prosperant, va ser perquè el grup municipal de Vox va afirmar que votaria en contra perquè considerava que els sindicats “auto qualificats com a majoritaris” no hi tenien cap paper a jugar en aquest Consell. Els 16 vots de socialistes i Vox van impedir recuperar el Consell Municipal de Comerç que podia ser un nou instrument de revitalització d’un dels sectors més en crisi a la ciutat.

La ciutat forma part de l’empresa d’inversions que és la que inverteix recursos i està absent de la Fira de Barcelona que és la que presenta xifres milionàries de beneficis

Aquest diumenge al vespre va tenir lloc el tradicional sopar d’autoritats amb presència del rei Felipe VI, que dona el tret de sortida del Mobile World Congress, a la sala oval del MNAC. Com en els anys precedents, el panell de l’acte des d’on es realitzen els parlaments, dona notícia del lloc i les dades de l’event que aquest any s’ha postergat per no crear problemes a les grans empreses tecnològiques xineses que acaben de celebrar el nou any xinès. Com explica el panell, el lloc on se celebra anualment el MWC és la Fira de Barcelona a la Gran Via, i la ciutat amfitriona és Barcelona… malgrat que la Fira Gran Via es troba en la seva major part en el terme municipal de l’Hospitalet.

Les curiositats dels termes municipals provoquen aquestes coses. Tothom recorda, per exemple, que el nou estadi del RCD Espanyol es va construir en un solar industrial que estava en la confluència dels termes municipals de Cornellà i El Prat ciutat, aquesta última, que té un petit espai del seu terme municipal a l’altra banda del riu al qual mai ha renunciat. Quan es va començar a parlar de l’estadi de Cornellà referint-se al RCD Stadium, les autoritats del Prat van recordar que una part de l’estadi es troba en el seu terme municipal i que el correcte seria, quan es parla de l’estadi de l’Espanyol, dir que es troba a Cornellà-El Prat. La insistència va produir l’efecte esperat i ara tothom parla de l’estadi de Cornellà-El Prat quan es refereix al camp de futbol del RCD Espanyol. Sembla evident que la postura de l’Ajuntament pratenc no tractava només de reivindicar l’existència dels termes municipals contigus, sinó que tenia un altra objectiu: vincular el reconeixement del seu terme a l’autoestima de la ciutat.

A l’Hospitalet fa anys que l’ajuntament afirma haver treballat a favor de l’autoestima de la ciutat. Des de l’anagrama L’H fins a la consigna de L’Acollidora, les evidències haurien de ser suficientment constatables. Però en tots els casos es tracta d’operacions de màrketing que es desdibuixen quan del que es tracta és d’enfrontar-se a vulneracions substancials de la realitat, en confrontació amb Barcelona.

Els espais de la fira de la Gran Via podrien perfectament anomenar-se Fira de Barcelona-l’Hospitalet, de la mateixa manera que el circuit de Barcelona-Catalunya, que també gestiona la Fira de Barcelona, podria anomenar-se Circuit de Montmeló-Granollers, per molt que està a la província i que és el més important de Catalunya. La tendència, quan parlem de Barcelona, és menjar-se tot el que l’envolta. I això no tindria més importància si no fos perquè amb la inèrcia se’n van també els recursos. I el pitjor, en aquests casos, és mostrar-se comprensiu, submís i còmplice perquè la comprensió, la submissió i la complicitat acaben convertint-se en una normalitat carregada d’injustícies.

Va passar l’any 1920, ara que estem enmig de la commemoració del títol de ciutat, que va venir després d’una operació d’espoli sense precedents —que es repetiria l’any 1932, en benefici també de Barcelona— i que té, amb l’operació Fira de Barcelona, una tercera fase, quantitativament molt menys transcendent, però qualitativament de la mateixa dimensió. I que té els mateixos símptomes de comprensió, submissió i complicitat dels dos anteriors.

Ho explica tot, el que hi ha al darrere de la societat Fira2000, SA, una societat creada l’any 1993, amb seu social a l’Hospitalet i formada per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació, l’Área Metropolitana de Barcelona, l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona. Una societat destinada a ser la inversora del projecte de creixement de Fira de Barcelona i, per tant, deficitària en tots els exercicis.

La ciutat de l’Hospitalet porta abonats desenes de milions d’euros en aquesta mercantil —més de dos milions el passat any— que es dedica a finançar el creixement i les reformes de Fira de Barcelona, bona part de les quals en el propi terme municipal de l’Hospitalet, sense que la ciutat ho patrimonialitzi, perquè Fira de Barcelona és una entitat dirigida a potenciar la ciutat de Barcelona en l’escenari mundial dels events i aconseguir els màxims beneficis econòmics. Mentre que a Fira 2000 SA hi ha l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat, la Cambra de Comerç i l’AMB, la Diputació i l’Ajuntament de l’Hospitalet, a Fira de Barcelona només hi figuren les tres primeres institucions. És a dir, la societat deficitària és allà on hi ha l’Ajuntament de l’Hospitalet, la Diputació i l’AMB, mentre que la societat amb guanys és la que té com a principals components l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i la Cambra de Comerç.

Això s’observa també en la composició dels òrgans de govern. L’alcalde de l’Hospitalet és un dels 12 vocals de Fira de Barcelona, mentre que el president és l’alcalde de Barcelona i hi ha dos vicepresidents representants de la Generalitat i de la Cambra, respectivament. A Fira 2000, la presidenta del Consell d’Administració és la Consellera d’Economia i Finances, el vicepresident un tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, mentre que l’alcalde de l’Hospitalet és un dels 14 vocals.

No és gens d’estrany, per tant, que l’espai de la Fira de Gran Via és conegui com la Fira de Barcelona tot i estar a l’Hospitalet, i que el nou recinte que s’està construint íntegrament a l’Hospitalet com a ampliació de la Fira, porti per nom Hall Zero i no faci cap referència a la ciutat (tot i que des de l’Hospitalet s’ha reclamat tímidament). Tampoc té res d’estrany que en la foto d’autoritats d’aquest any 2025 al sopar del MNAC, l’alcalde Collboni estigui a la primera fila juntament amb el rei, el president de la Generalitat i les màximes autoritats de la Fira, i hagin deixat col·locar l’alcalde de l’Hospitalet a la segona fila. O que, per exemple, a l’hora de saludar les autoritats presents durant els parlaments, els oradors es referissin a l’alcalde de Barcelona i no dediquessin una sola paraula a l’alcalde de la ciutat on s’ubiquen la gran majoria de les instal·lacions del MWC a la Gran Via.

És veritat que durant la inauguració del MWC l’alcalde Quirós ha tingut una millor presència, cosa de la qual ens n’alegrem, però això no treu que la sensació és que en aquesta ciutat, com ja va passar l’any 1920, es claudica davant Barcelona i el que encara és pitjor, es fan servir els recursos dels hospitalencs per negocis que beneficien molt poc, com sembla evident si es contempla l’estat de la ciutat, al conjunt del municipi.

El territorio al sur de Barcelona, puerta de entrada y salida de mercancías y personas, acoge más de 26.000 empresas, 400.000 trabajadores y viven más de 1,1 millones de habitant

Un total de 23 infraestructuras prioritarias están pendientes de ejecución en l’Hospitalet y el Baix Llobregat, lo que demuestra “el déficit histórico de inversión en nuestra área”, según ha afirmado Santiago Ballesté, presidente de la asociación empresarial AEBALL, quien ha añadido que “no estamos pidiendo privilegios, sino lo que corresponde en un territorio, y no solo por el volumen que representamos, sino también por la gran afectación de estas deficiencias en el resto de Cataluña”.

Para el representante de los empresarios, “cada día que pasa sin ejecutar estas infraestructuras supone una pérdida de oportunidades, inversión y ocupación”. De modo que el presidente de AEBALL afirma “que necesitamos que las administraciones actúen con responsabilidad y visión de futuro”. Las declaraciones las ha realizado Ballesté en el Fórum Empresarial del Llobregat celebrado este jueves durante un desayuno con Lluís Moreno, presidente de la Cámara de Contratistas de Obras de Cataluña (CCOC), quien ha presentado el informe CIE-Llobregat-Catálogo de Infraestructuras Estratégicas pendientes de ejecutar en L’Hospitalet y en el Baix Llobregat. Este informe es resultado de la segregación del informe Catálogo de infraestructuras básicas CAT100, que recoge las 100 infraestructuras prioritarias y pendientes en Cataluña, de las cuales 23 están en el territorio de L’Hospitalet y el Baix Llobregat.

Más población que en Extremadura

En la presentación del acto, Santiago Ballesté ha afirmado que “nuestro territorio es el corazón industrial de Cataluña y la puerta de entrada y salida de Barcelona”, además de tener 1.128.829 habitantes, resultado de sumar los 279.993 habitantes registrados en 2024 en l’Hospitalet por el Instituto Nacional de Estadística (INE) y los 848.827 de la comarca del Baix Llobregat. Una cifra de habitantes que supera en cien mil a la total de la comunidad autónoma de Extremadura.

Además, en el territorio Llobregat, ámbito de actuación de AEBALL, se concentran infraestructuras estratégicas de primer nivel. A saber: el Aeropuerto de Barcelona-El Prat, la Fira de Barcelona, el Puerto, la Zona Franca, una densa red ferroviaria y viaria, y un tejido empresarial considerado clave en los sectores industrial, logístico, sanitario y tecnológico. “Pero a pesar de nuestra importancia económica (más de 26.000 empresas, 400.000 trabajadores y más de 1,1 millón de habitantes), las infraestructuras que necesitamos siguen pendientes”, asegura Ballesté. De las 100 infraestructuras estratégicas identificadas en Cataluña, 23 están en L’Hospitalet y el Baix Llobregat, lo cual demuestra el déficit histórico de inversión en esta área al sur de Barcelona.

Por su parte, Lluís Moreno, presidente de la Cámara de Contratistas de Obras de Cataluña (CCOC), vicepresidente y presidente de la Comisión para la ampliación del Aeropuerto de El Prat de Foment del Treball, ha indicado que se tiene que invertir en infraestructuras porque es un retorno económico de la inversión tangible. “Se trata de una necesidad de país interconectar a las personas en transporte público, ya sea por trabajo, salud, ocio, etcétera”, ha dicho.

Moreno también ha recordado que L’Hospitalet de Llobregat es la segunda ciudad más poblada de Cataluña y un motor económico fundamental gracias a sectores como la sanidad, la investigación e innovación, y el turismo de negocios. Por su parte, el Baix Llobregat, concentra una gran actividad industrial y logística, con infraestructuras clave. La proximidad con Barcelona y su función como puerta de entrada y salida de mercancías y personas hace que la inversión en infraestructuras sea esencial para su desarrollo sostenible y para garantizar una movilidad eficiente.

La integración de vías en L’Hospitalet e intercambiador de Torrassa ha sido valorada como una inversión absolutamente estratégica por la eficiencia de cercanías en Cataluña, que sigue pendiente. Por otro lado, el proyecto Biopol Gran Vía, ya aprobado, ha sido subrayado como otro que también supondrá una transformación urbanística clave para el desarrollo económico territorial. Además, en el Baix Llobregat, un total de 21 actuaciones del CAT-100 tienen un impacto directo en el territorio. Son las siguientes:

10 actuaciones relacionadas con la movilidad ferroviaria:

-Planes de Estaciones de Renfe y Adif: donde se incluye mejoras en la estación del Prat de Llobregat

-Integración urbana de Sant Feliu de Llobregat

-Remodelación de la estación de Montcada Bifurcación y de Castelldefels

-Cuadruplicación de vía entre Castelldefels y El Prat

-Nueva estación técnica en El Prat de Llobregat

-Nueva línea Barcelona-Cornellà de Llobregat-Castelldefels

-Aparcamientos en origen en todas las estaciones metropolitanas

-Ampliación de la L1 del metro (El Prat)

-Ampliación de la L3 del metro (Sant Feliu de Llobregat)

-T3 Paso de Laureà Miró y prolongación hasta Quatre Camins

-2 actuaciones en la Mejora de la seguridad viaria y de la interconexión entre territorios

Gestión y ejecución del programa de 40 actuaciones para mejorar AP-7 y AP2, donde destaca:

-Conexión B-40 y la C-55 en Abrera y Olesa de Montserrat

-Mejora de la funcionalidad y la capacidad tram Martorell – Vilafranca – El Vendrell

-Desdoblamiento del corredor de la B-224 Martorell-Piera-Capellades

5 actuaciones en la Mejora de la conectividad intercontinental:

-Ampliación del aeropuerto de Barcelona con alargamiento de la pista 06L24R

-Construcción de la terminal satélite y las conexiones subterráneas con las otras terminales

-Construcción de la ciudad aeroportuaria

-Conexión de Alta Velocidad del aeropuerto de Barcelona-El Prat

-Conexión Zona Franca – Aeropuerto de Barcelona-El Prat con vial urbano al Prat del Llobregat

1 actuación en la Mejora del transporte ferroviario de mercancías:

-Nuevos accesos viarios y ferroviarios al Puerto de Barcelona

3 actuaciones en el Auto-abastecimiento hídrico y lucha contra la sequía

-Potabilizadora Estrella St. Feliu de Llobregat

-OI Potabilizadora Sant Joan Despí

-Mejoras Potabilizadora Llobregat (Abrera)

Sin tranvía en l’Hospitalet

La conclusión del informe supone una llamada a la acción por parte de las administraciones competentes. La vicepresidenta y directora general de AEBALL, Rosa Fiol ha señalado que en el territorio no se ha invertido como nos merecemos”. A nivel de infraestructuras, por ejemplo -ha añadido-, “no tenemos tranvía en L’Hospitalet. Y en Martorell, por ejemplo, tenemos el Centro de Formación Profesional al cual no hay manera de llegar y es otra consecuencia de que las instalaciones están infrautilizadas”.

Desde AEBALL y el Fórum Empresarial del Llobregat, se han pedido compromisos firmes, inversión real y plazos claros. El desarrollo de Cataluña, afirman los empresarios, pasa por el desarrollo de este territorio al sur de Barcelona. Porque cuando L’Hospitalet y el Baix Llobregat avanzan, avanza toda Cataluña.

Está previsto el comienzo inminente de las obras en horario escolar, con el consiguiente problema de ruido y contaminación en las aulas

Los padres del institut-escola Pere Lliscart han solicitado la paralización de la construcción de un nuevo edificio adjunto al actual centro, mientras no se aclare la afectación que producirán las obras ya que se realizarán manteniendo la actividad escolar en el centro.

La comunidad escolar se enteró no hace muchas semanas de que se iban a iniciar las obras del nuevo edificio que ya estaba programadas desde el 2021, aunque su ejecución ese había previsto para principios de este año.

Padres y profesores han solicitado que no comiencen las obras y que se lleve a cabo un nuevo replanteamiento del proyecto que garantice un consenso entre todas las partes implicadas. La planificación de las obras apunta a que la nueva construcción tendrá una duración de cerca de 12 meses.

Nadie entiende como se pueden hacer unas obras de construcción de un nuevo edificio junto a otro en plena actividad escolar. “Deberían de haber pensado en un posible traslado de alumnos o bien concentrar las obras en periodos donde no exista actividad en las clases”, dicen los padres de los alumnos.

Este nuevo edificio que se va a construir ha de servir para albergar a los alumnos que actualmente están en unos barracones que se habilitaron en su momento, en un solar que anteriormente había sido un parking junto a la plaza del Cadí. En este lugar, y una vez esté en funcionamiento el nuevo centro, se construirá una escuela de una sola línea.

La asociación de padres ha solicitado una reunión urgente con la Consellera d’Ensenyament y con la directora de los Servicios Territoriales para que les presenten el proyecto original y les proporcionen todos los detalles necesarios para su ejecución.

La comunidad escolar no tiene certeza de la fecha del inicio de las obras ni en qué horarios se llevarán a cabo, teniendo en cuenta que junto a ellas está el actual centro donde se seguirán impartiendo las clases.

Apelan los afectados a la normativa existente que establece la necesidad de desarrollar las clases en un ambiente seguro para la educación, a la vez que es obligatorio garantizar la seguridad en los espacios laborales.

Una de las cosas que más preocupa a los padres y profesores es el ruido y polvo que se va a generar con las obras del nuevo edificio y que afectarán al desarrollo de las clases y otras actividades. Manifiestan que la normativa exige la adopción de medidas para mitigar los efectos de la contaminación acústica y atmosférica.

También dejan claro que necesitan saber de la Administración, como centro educativo inclusivo que es el Pere Lliscart, qué medidas se implementaran para proteger a los escolares con necesidades educativas especiales al ser más vulnerables a los efectos negativos tanto de los ruidos como del polvo y los cambios en su entorno educativo.

Las quejas de la comunidad de padres se centran también en el proyecto aprobado. Uno de los principales espacios que se van a ver afectados es el patio del recreo que en el futuro quedará mermado aproximadamente en un 50%, teniendo en cuenta que estamos hablando de un espacio libre para 647 alumnos. Este espacio, además, prácticamente desaparecerá mientras se hagan las obras, ya que precisamente está en la zona logística donde se levanta el nuevo edificio. “Qué va a pasar con el recreo y las actividades extraescolares”, dicen en un manifiesto leído el pasado martes en el pleno municipal del ayuntamiento.

El actual edificio, construido en 1976 — el próximo año cumplirá 50 años—, también presenta problemas evidentes en la fachada desde el año 2023 y aunque se sabe que se ha aprobado ya un RAM (Requerimiento de Actuación Inmediata), algunas de las partes afectadas, precisamente, son las ventanas que no aportan el aislamiento suficiente y adecuado. Además, se preguntan los padres, si las aulas en el mes de verano han de permanecer cerradas, cómo se hará para soportar las temperaturas previstas en esa época. Las aulas no disponen de aire acondicionado, que ya había sido solicitado desde hace mucho tiempo sin resultado alguno.

Otros problemas de la escuela, son los que tienen que ver con el comedor y el gimnasio. “El comedor actual no es adecuado para dar de comer a toda la comunidad escolar”, manifiestan los padres en el escrito donde denunciaron la situación, de manera que tienen que hacer varios turnos diarios con lo que ello comporta para alumnos y el mismo servicio de comedor. Además, el nuevo proyecto tampoco ha tenido en cuenta la necesidad de biblioteca, con lo que lo que se proyecta se considera producto de la improvisación y, naturalmente, de la falta de espacio suficiente para hacer frente a las necesidades escolares.

Los padres afirman que mientras no se resuelvan todos estos problemas y se dé una solución, las obras no pueden iniciarse. Y sobre todo, no se pueden poner en marcha, sin rediscutir el proyecto de forma que se consensue y se adapte a las necesidades del centro, tanto en lo que respecta a las molestias como al total de las infraestructuras que ya están siendo imprescindibles ahora mismo. Pese a que la comunidad educativa participó en el pleno abundando en todas estas explicaciones, no hubo por parte del equipo de gobierno ninguna promesa de que las obras se van a congelar ni que se va a rediscutir el proyecto de remodelación, con lo que el conflicto está servido.

Els acords, que ha d’executar el govern, compten des del minut zero amb el seu desinterès i la incapacitat de gestió, i és molt improbable que s’apliquin

Els 150 euros que fins ara estaven estipulats pel govern com ajut per les despeses generals d’habitatge, amb l’objectiu de disminuir la repercussió econòmica en les famílies vulnerables, haurien d’augmentar fins als 200 euros, segons la moció aprovada en el darrer ple a proposta del grup popular. Aquest va ser l’únic punt on el PSC va votar en contra, perquè augmentar l’ajut suposarà una modificació de crèdit —segons va anunciar el portaveu socialista— i es resisteixen a aquesta modificació perquè sempre son criticades per l’oposició. En aquest cas, però, es veuran obligats a fer-ho si volen executar l’acord de la moció, cosa que tampoc acostuma a passar freqüentment.

En aquest mateix capítol es va acordar augmentar el llindar d’ingressos màxims (ara establert en 27.000 euros anuals per famílies de tres membres) perquè es puguin beneficiar més famílies, augmentar a dos mesos el termini de sol·licitud (ara és menys d’un mes), publicitar aquests ajuts que passen desapercebuts per la majoria de la població i estendre l’acord a les Associacions de Veïns de la ciutat, els sindicats, els Consells de districte i el Consell de Ciutat.

Alhora també es va aprovar una remodelació gairebé íntegra de la plaça Federico García Lorca a Pubilla Casas que es troba en un estat lamentable, abandonada com una gran part dels teòrics espais verds de la ciutat. En aquest cas també es va acordar la moció amb el vot contrari del govern, per tal que a la zona actual de jocs i la que es projecti de cara al futur, s’estableixi un sistema d’ombres artificials mitjançant toldos perquè els infants puguin accedir a l’espai durant els mesos de més calor, mentre s’espera que els arbres que es van plantar creixin el suficient per produir ombra natural.

D’igual manera es va aprovar fer accessible la totalitat de la plaça, construint una rampa d’accés a la part superior en un dels dos trams d’escales i remodelar tota la part superior eliminant les estructures d’obra i creant espais que es puguin considerar refugi climàtic. Establir, també, un sistema de videovigilància que faciliti a la policia el control de tota l’àrea per impedir el que acostuma a ser habitual d’actes incívics i irregulars, augmentar les dotacions policials per controlar la zona especialment als vespres i estendre aquests acords a les àrees de Qualitat urbana i de Seguretat de l’Ajuntament, al Consell del districte V i al Consell de Ciutat.

Finalment, també amb el vot en contra del govern local, es va aprovar una moció sobre la municipalització de les escoles bressol previstes, instant a la creació d’una taula de seguiment que permeti que les famílies estiguin al dia dels avenços en la municipalització. Igualment, es va aprovar accelerar el calendari de tràmits perquè les 5 escoles pendents de municipalitzar es puguin integrar a la xarxa municipal el proper curs. També la garantia que es mantindran les compensacions econòmiques a les famílies pel retard en la municipalització fins a la seva integració definitiva i ampliar la compensació econòmica perquè les famílies d’I2 tinguin la gratuïtat del servei, tal com esperaven quan van inscriure als respectius centres als menors.

Sobre aquest mateix tema es van pronunciar les famílies i els docents en el ple municipal, reclamant el que després s’aprovaria en la moció que, segons paraules dels portaveus del govern, s’ha fet difícil de complir per les dificultats administratives amb que s’han topat les autoritats municipals a l’hora d’intentar la integració de les bressoles en la xarxa pública. Una intervenció de la portaveu d’ERC-EUiA, Sílvia Cassola, va centrar la qüestió afirmant que hi ha una clara diferència entre la integració de les escoles infantils a la xarxa pública i la municipalització que es requereix i que no produeix tantes traves burocràtiques. La moció aprovada, circula per aquest darrer camí i és de témer, en conseqüència, que es converteixi novament en paper mullat.

Al final, govern i oposició, tindran que preguntar-se quina utilitat tenen les propostes que s’aproven —i que ha d’executar el govern—, però que ja parteixen des del minut cero amb el handicap del desinterès absolut del govern perquè algun dia es compleixin. I més quan, com és el cas, la gestió municipal resulta ineficaç i negligent a parts iguals, com es denuncia de manera reiterada no només pels grups municipals sinó especialment per les entitats, els col·lectius i la ciutadania en general.

La persistència en l’estratègia de la divisió entre els grups de l’oposició converteix en innecessari que el govern s’avingui a negociar res

Tres mocions d’urbanisme que va posar sobre la taula el grup dels Comuns i una sobre l’oportunitat de mantenir una política firal pròpia a la ciutat, van servir per mostrar les enormes diferències que sobre aquestes qüestions estratègiques de ciutat tenen els grups municipals. Va ser, en última instància una manera de posar en evidència el que els Comuns fa molts mesos que venen defensant: que és impossible posar d’acord forces tan diverses i que, per tant, sembla una autèntica utopia que es pugui negociar res al marge del govern o sempre que el govern estigui en contra. D’aquí la tàctica seguida de fa molts mesos d’apropar-se al govern en algunes qüestions, mantenint, no obstant això, un perfil propi en aquells temes que es consideren irrenunciables.

De fet, en el ple de dimarts, les derrotes de propostes socialistes van ser escassíssimes perquè sempre hi ha algun dels grups de l’oposició que voten conjuntament amb el govern u opten per l’abstenció.

El ple de dimarts va ser, en aquest sentit, molt il·lustratiu, perquè els Comuns es van quedar sols en les quatre mocions que van presentar i això que, com dèiem al principi, es poden considerar estratègiques de ciutat. La primera moció es referia a la suspensió de l’edificació en zones inundables, sobre tot arran de la crisi climàtica i de les experiències com la Dana de València. De fet, del que tractava la moció era de posar impediments climàtics al disbarat edificatori del PDU Gran Via, en plena Marina de l’Hospitalet, és a dir, en unes zones de terrenys que estan per sota dels 8 metres sobre el nivell del mar i, en algunes zones per sota i amb barreres infranquejables que poden provocar danys irreversibles com ja es va veure a València. Doncs bé, malgrat que l’avís hauria d’haver fet pensar als representants municipals, no va ser així. Per suposat va votar en contra el PSC que ha convertit el PDU Gran Via en un projecte propagandístic emmascarant el que és una operació immobiliària i especulativa com una gran oportunitat per crear un pol biomèdic ple de promeses però sense cap garantia d’èxit.

Tampoc cap dels altres grups polítics d’oposició, ni ERC, ni el PP, ni Vox van votar amb els Comuns, en tots els casos perquè s’han cregut el missatge del PSC i no veuen gens malament el Biopol Gran Via, probablement l’operació immobiliària més aclaparadora ja en marxa a la ciutat més densa d’Europa i amb menys sol lliure de tota l’Àrea Metropolitana.

La segona moció anava vinculada a la primera perquè es tractava de recomanar la conservació de la Torre Gran que és una de les masies més emblemàtiques del que queda a la Marina hospitalenca, des de fa anys propietat de l’Agència Catalana de l’Aigua que va deixar a mitges una balsa de laminació al seu entorn i que ha abandonat del tot i amb un gravíssim risc d’irreversibilitat. Les excuses per deixar novament sols als Comuns van ser que la Torre Gran forma part de la planificació del PDU Gran Via i que això permetrà recuperar la Torre Gran i rehabilitar-la sense cap cost per la ciutat. En aquest sentit es va desestimar el punt on s’instava l’ajuntament a rehabilitar la masia i es van aprovar els altres que es referien a impulsar els estudis arqueològics de la zona i a cercar suport exterior per la conservació de la masia i l’entorn.

La moció sobre els terrenys de l’entorn del poliesportiu de l’Hospitalet Nord tornava a posar el dit a la nafra —sense esmentar-ho— en el que es refereix a l’altra gran pastilla especulativa que es troba en aquest moment en plena negociació: la que té a veure amb la construcció de l’Hospital Clínic i el barri residencial que es vol fer al seu entorn on hi van més d’un miler de nous habitatges i on encara no està clar si el nou hospital donarà cobertura a la ciutat o com es resoldrà el problema de la reforma de l’estació transformadora. El que està clar és que el Consorci per la Reforma de la GranVia i el Samontà, que és exactament el mateix organisme públic especialitzat en les grans negociacions immobiliàries a la ciutat, artífex del PDU Gran Via, és qui està dirigint aquesta nova operació immobiliària a la darrere zona lliure del nord de la ciutat.

Doncs bé, tampoc es va escoltar una sola crítica dels grups de l’oposició a aquesta operació d’envergadura i es va deixar sols novament als Comuns que no van poder aprovar la moció en la seva totalitat, entre altres raons perquè reclamaven l’adquisició de terrenys, hores d’ara probablement ja compromesos en l’operació.

La solitud dels Comuns en aquestes tres mocions urbanístiques i en la quarta que es referia a la crítica encoberta i en alguns moments explícita a la Fira de Barcelona i a la ruïnosa Fira 2000 on l’Ajuntament de l’Hospitalet llença anualment més de dos milions d’euros, va ser una manera de demostrar que la seva estratègia en aquest mandat no pot tenir cap altra més recorregut que ajudar el govern per aconseguir algunes engrunes que li facilitin un missatge de pragmatisme entre els seus simpatitzants. Només cal posar sobre la taula el resultat de la primera de les mocions, la del PDU Gran Via, on els Comuns van aconseguir els seus vots, amb 11 abstencions de l’oposició i els 13 vots socialistes en contra, o el resultat de la última sobre la Fira on només va votar amb els Comuns ERC; el PP es va abstenir i Vox va votar amb el PSC, en contra.

El grup dels Comuns s’alinea amb el PSC a l’hora d’evitar la creació d’una Comissió Especial de Diligències del Consell Esportiu

Una moció d’urgència presentada pel grup municipal d’ERC sobre les darreres notícies en el cas Consell Esportiu va generar els moments més convulsos del ple mensual de febrer que ha durat gairebé 6 hores i que va tenir lloc ahir dimarts.

Es tractava d’una moció que reclamava la constitució de nou de la Comissió Especial de Diligències del Consell Esportiu que es va activar en l’anterior mandat, que pretenia donar compte de les darreres actualitzacions de les causes judicials que afecten al Consell Esportiu i les causes annexes, com ara la del judici de la treballadora que va explicar el que estava passant dins l’organisme a l’aleshores regidor socialista Jaume Graells i que va comportar l’esclat de l’escàndol.

La moció es va presentar d’urgència i la urgència va ser aprovada per unanimitat de tots els grups malgrat que, després, els Comuns es van abstenir en dos dels punts de la moció i el grup socialista va votar en contra. La resta dels grups de l’oposició van votar a favor dels quatre punts de la moció que demanava la constitució de la Comissió i la convocatòria urgent per tal que poguessin ser cridats tots aquells càrrecs electes susceptibles d’haver estat implicats en els fets denunciats, així com reclamar al govern que donés explicacions a la ciutadania sobre els fets delictius ocorreguts i traslladar aquests acords a un munt d’organismes municipals i supramunicipals.

Els dos primers punts, per tant —la constitució de la Comissió i la seva convocatòria urgent— no van ser aprovats, mentre que els dos segons ho van ser per 14 vots de l’oposició contra els 13 del govern. Malgrat aquesta mitja victòria per part del govern el portaveu socialista, Jesús Husillos, va explicar que el que demanava ERC-EUiA era una Comissió per convertir-la en un circ, per tal d’escampar la mala imatge del govern, tot i que considerava que calia ser transparents sobre el que havia passat i que per això havien votat la urgència. Va explicar que el grup socialista també tenia moltes preguntes a fer en el cas que s’activés la Comissió com ara saber el paper que havia jugat durant deu anys Jaume Graells quan era el vicepresident del Consell Esportiu i per què el que havia estat director de l’organisme, Cris Plaza, havia estat recomanat a l’alcaldessa com a assessor intern pel mateix Graells. Cal recordar que va ser Jaume Graells el que va destapar el cas Consell Esportiu gràcies a les informacions que li havia fet arribar la treballadora posteriorment acomiadada a mitjans de l’any 2023, acte que ara ha estat considerat improcedent pel jutge del social que obliga al Consell a readmetre-la i a indemnitzar-la amb 60.000 euros. Recordem que la treballadora va ser acomiadada arran de la seva declaració testifical contra els càrrecs socialistes imputats en la causa.

Les acusacions del portaveu socialista en el ple d’ahir no van poder ser rebatudes pel regidor Graells perquè l’alcalde li va impedir l’ús de la paraula per al·lusions, i això va fer que, en un moment posterior, Graells lamentés la inflexibilitat de l’alcalde i anunciés que posaria les acusacions en coneixement dels serveis jurídics per si hi cabia alguna demanda al respecte. La posició del govern socialista en el debat de la moció estava prou clara per les seves vinculacions amb el cas Consell Esportiu, però no s’acaba d’entendre la posició del grups dels Comuns que es van presentar com a acusació popular en la causa i que qualsevol instrument que possibilités aclarir políticament el que va passar en el Consell durant aquest període amb les declaracions de persones del govern d’aleshores i d’ara que hi van estar vinculades d’una manera o altre, en principi no li hauria de provocar cap resistència. No obstant això i sense gaire explicacions convincents, van anunciar que s’abstindrien en els dos primers punts de la moció com així van fer.

La data prevista, després d’ajornaments reiterats, torna a ser d’aquí a un any, quan ja s’estigui a mig curs 2025-2026

Les cinc escoles bressol de l’Hospitalet (Nova Fortuny, Gua-Gua, Estel Blau, Gargots i Patufet) que reivindiquen des de fa anys la seva municipalització, continuen batallant. Avui, al ple ordinari que celebra l’Ajuntament, ho faran palès i també demanaran més places públiques de 0-3 anys. Tot i que han mantingut reunions amb responsables municipals i que han fixat nova data perquè aquests centres s’incorporin a la xarxa pública, febrer de 2026, hi ha molts dubtes sobre el seu compliment després dels endarreriments successius que s’han produït en els darrers anys.

Les plataformes de les famílies de les cinc escoles infantils de l’Hospitalet tornen novament al ple per demanar més compensacions econòmiques davant el retard que està patint la municipalització d’aquests centres. Com a conseqüència d’això “a qui està repercutint econòmicament aquesta demora és a nosaltres”, manifesten els afectats que tenen els fills escolaritzats en aquests centres.

L’abril de l’any passat, i quan l’actual alcalde David Quirós tenia la responsabilitat d’aquest Departament ja es va comprometre a la integració de les cinc escoles per al curs 2024-25. Més tard es va desdir i la data que es va posar sobre la taula va ser la d’abril del 2025, però ja s’ha vist que pel 2025 no es faria realitat i ara la previsió és per al curs 2025-2026.

En aquella reunió, segons els afectats, el mateix alcalde va reconèixer que “havia anunciat la municipalització amb massa celeritat i que havia estat un error”. A més, va afegir que “no estava tot lligat” i que s’havia trobat amb molts obstacles. Segons l’Ajuntament, els procediments administratius per aconseguir l’objectiu de municipalitzar les escoles avançaven en paral·lel tant amb la Generalitat, amb els quals es reuneixen des de fa anys, com amb l’administració local. https://lestaca.com/lberbels/la-plataforma-per-la-municipalitzacio-de-5-escoles-infantils-de-lhospitalet-obte-pirrics-resultats-en-lentrevista-amb-el-regidor-responsable/

Ja aleshores, les famílies afectades demanaven compensacions econòmiques davant del retard en dur-se a terme la municipalització dels cinc centres, demora que els suposava a les famílies un cost afegit. La idea i la “voluntat” era arribar a oferir la gratuïtat o almenys reduir les quotes per arribar a preus municipals.

Aquest conflicte ve de llarg. El 2016, quan es va realitzar el Pacte Local per l’Educació ja es va recollir el compromís d’impulsar el procés de municipalització de les cinc escoles infantils de l’Hospitalet de Llobregat que ara es mobilitzen. Fins al 2020, recorden els afectats, que no es va intensificar aquest procés i es va anunciar una primera data d’integració a la xarxa municipal, com s’ha explicat, per al curs 2023/24. A principis del 2023 es va comunicar l’endarreriment i un any més tard s’ha tornat a comunicar l’ajornament per al curs 2025/26. Aquesta d’avui, no ha estat la primera vegada que es presenten al ple municipal per mostrar la seva decepció i segurament no serà la última perquè continuen sense tenir garanties que es compleixin els pronòstics i desconfien absolutament del que els pugui prometre el govern municipal.

La plataforma per la municipalització de cinc escoles bressol omple el ple de l’Ajuntament i demana que es compleixin els compromisos

L’Informe del Pla Local de l’Habitatge esmenta 10.500 “pisos sense padró” i el Grup de Treball sobre Empadronament alerta sobre com ajustar el padró a la realitat demogràfica

La dada oferta per l’Informe del Pla Local de l’Habitatge de l’Hospitalet, segons la qual hi ha 8.000 habitatge buits a la ciutat, que ja va constatar aquest digital el passat mes d’octubre (https://lestaca.com/lestacalh/lhospitalet-te-8-200-habitatges-buits-7-de-cada-100-malgrat-la-forta-demanda/) i uns altres 10.500 habitatges sense padró, es contraposa clarament a la demanda potencial detectada que, segons el mateix estudi, és d’uns 5.500 habitatges protegits i uns 3.500 de mercat lliure. Vol dir que si es regulés l’habitatge buit (en bona part en mans de grans propietaris) i alhora es controlés el padró, és possible que per la demanda interna no calguessin noves promocions d’habitatges.

Esta bé recordar-ho perquè la pastilla de Can Rigalt on, amb l’excusa de la nova construcció de l’Hospitalet Clínic, es preveu una promoció de més d’un miler llarg d’habitatges que saturarà l’únic espai lliure que queda a la ciutat, no satisfarà gairebé res de la demanda interna i en canvi provocarà nos dèficits gairebé insuportables per la manca d’espai per ubicar els necessaris equipaments i serveis que una població tan important requerirà en un futur molt immediat. En aquest sentit, separar la demanda interna d’habitatge assequible, de les promocions immobiliàries especulatives que ja estan en marxa, és una obligació pel que fa a l’anàlisi sobre la falta d’oferta d’habitatge digne a la ciutat més densa d’Europa.

L’anunciada necessitat de rehabilitació d’uns altres 8.000 habitatges apareix en aquest context com una nova manera de pressionar l’opinió pública sobre la necessitat imminent de nous habitatges. Rehabilitar 8.000 habitatges en un context de saturació urbana dels barris del nord de la ciutat, no deixa de ser res més que un enunciat que no aguanta una mirada objectiva a la realitat urbana del moment. Rehabilitar 8.000 habitatges no té res a veure amb esponjar els barris extremadament densificats del Samontà perquè el problema no és la rehabilitació del parc d’habitatges caduc que hi ha a la ciutat. El problema és com afrontar la rehabilitació de barris que requereixen nous habitatges però, alhora, nous espais lliures. De manera que, mentre el projecte no sigui com rehabilitar els barris de Collblanc, La Torrassa, Pubilla Casas o La Florida/Les Planes, l’anunci dels 8.000 habitatges que precisen rehabilitació no és res més que un element de pressió social per acceptar noves construccions d’habitatges en sol lliure com ara el que es pretén fer a Can Rigalt. Sembla evident que la promoció dels pisos que preveu Metropolitan House no estan pensats per allotjar les famílies que es quedaran sense els habitatges que s’han de demolir abans que caiguin sols, sinó que estan pensats pel negoci immobiliari del nou barri residencial que somnien les institucions que estan promovent el nou Clínic.

A aquesta perspectiva cal afegir la problemàtica oculta dels 10.500 pisos que l’informe assenyala com “habitatges sense padró”. Habitatges que, malgrat existeixen i probablement estan habitats, no consten regularitzats al padró municipal. Són, per tant, famílies en situació irregular o potser habitatges permanentment buits, sense registre o sense cèdula d’habitabilitat, qüestió que dona un panorama certament caòtic pel que fa a la situació de la població real del municipi i al control real de l’habitatge privat.

A això caldrà afegir l’estat de l’empadronament al municipi que és igualment nefast. Les queixes son tan constants i tan perllongades en el temps, que el Grup de Treball de la Taula de Drets de Ciutadania i Cohesió Social ha fet públic un informe de Propostes per Facilitar l’Empadronament a la ciutat que insta l’Ajuntament a adherir-se al “Decàleg per garantir l’empadronament a Catalunya”, implementar el conjunt de propostes consensuades en el grup de treball per facilitar el tràmit, establir mecanismes per avaluar l’efectivitat de les mesures implementades i tot plegat en la perspectiva de l’Empadronament Universal tan lluny del municipi hores d’ara. És a dir, treballar amb un únic objectiu: que tothom que visqui a la ciutat estigui convenientment empadronat.

Això passa en bona mesura per flexibilitzar els requisits (admetre, per exemple, l’estabilitat dels habitatges ocupats o els infrahabitatges), perquè primer estan les garanties que el padró adjudica que l’estatus legal, i per facilitar els tràmits especialment per la gent més vulnerable i amb pitjors condicions socials. També es reclama posar en el mercat del lloguer social els habitatges de grans propietaris que estiguin buits durant dos anys, empadronar d’ofici a tots els infants que estan matriculats a una escola de la ciutat i evitar la proliferació d’habitatges reservats a l’especulació i el negoci com els pisos turístics.

L’informe assegura que caldria rehabilitar 8.000 habitatges, hi ha el mateix nombre d’habitatges buits i s’han detectat 10.500 habitatges sense padró

Crida l’atenció que l’Informe recent sobre el Pla Local de l’Habitatge encarregat per l’Ajuntament i que debat hores d’ara la Taula Sectorial de l’Habitatge creada a l’efecte, se centra especialment en la valoració del parc d’habitatges de la ciutat i en la demanda potencial, sense entrar en un altre dels aspectes que semblaria també clau a l’hora d’avaluar el concepte de ciutat.

És evident que allà on no hi ha habitatges no poden haver residents i que si no hi ha residents no es pot parlar de ciutat, i és també evident que tothom hauria de poder disposar de les condicions imprescindibles per tenir un habitatge digne on poder viure. No obstant això, disposar d’un habitatge digne i poder pagar-lo, tampoc no garanteix la part essencial del fet de viure en una ciutat. Perquè viure en una ciutat és molt més que tenir un habitatge digne i poder pagar-lo. Viure en una ciutat és també disposar dels metres quadrats lliures i dels equipaments i les infraestructures necessàries per garantir una mínima qualitat de vida.

És això el que crida l’atenció del Pla Local de l’Habitatge 2024-2030 de l’Hospitalet: que el debat sobre el parc d’habitatges obvia el debat sobre l’espai públic, cosa que no es consubstancial a aquest informe sinó que és una mancança recurrent quan es parla de la problemàtica de l’habitatge i el dret a un habitatge digne. Així, l’informe posa l’accent en l’envelliment del parc local d’habitatges, constatant que el 85% dels edificis van ser aixecats abans dels anys 80 i que, com estem parlant d’una ciutat suburbial crescuda a base d’especulació immobiliària especialment durant la fase desarrollista del franquisme, de mínima qualitat constructiva.

Per això, s’ha calculat en uns 8.000 habitatges els que estan en una fase aguda de necessitat de rehabilitació (un 8% del total), alguns dels quals amb amenaça imminent de ruïna i molts altres sense possibilitats futures d’adaptació a les normes d’habitabilitat que s’imposaran en el mercat europeu en poc temps, com ara la certificació energètica o el mínim estandarditzat de metres quadrats. Alhora, caldrà afegir-hi potencials intervencions a edificis de quatre pisos o més d’alçada sense ascensors, que requeriran al menys contemplar aquesta millora si és possible (uns 650 habitatges) i altres que contemplen deficiències de materials o problemes d’accesibilitat que requeriran igualment notables inversions rehabilitadores.

El diagnòstic de l’informe, però, assenyala que la necessitat d’habitatge a l’Hospitalet entre els anys 2024-2030 seria el resultat de la demanda potencial demogràfica més la suma de les llars que reclamen habitatge protegit que s’elevaria a unes 9.000 noves llars demandants (5.500 dels quals d’habitatge protegit). El Parc residencial actual de l’Hospitalet supera els 100.000 habitatges, l’antiguitat mitjana seria del 1972 i la superfície mitjana 85 metres quadrats.

L’informe també indica que l’Ajuntament té previst en el planejament generar un nombre d’habitatges lliures que coincideix més o menys amb la quantificació de la demanda (o sigui uns 3.500 habitatges nous d’aquí al 2030 i uns altres 2.500 de protegits) i això resulta inferior a les necessitats detectades i no resultarà tampoc ajustat a l’objectiu de “solidaritat urbana” del Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge de Catalunya. Pel que fa a les situacions anòmales detectades en l’estudi pel que fa a l’ús residencial, hi haurien a la ciutat més de 10.500 habitatges sense padró i un 8% d’habitatges (uns altres 8.000) permanentment buits.

Com ja dèiem, l’informe explica el que caldria fer per normalitzar la situació pel que fa a l’habitatge: rehabilitar 8.000 habitatges, posar ascensors en uns 650 edificis i construir 6.000 habitatges nous en els propers cinc anys. Amb això, segons l’informe, es resoldria el problema de l’habitatge a l’Hospitalet pel que fa a la demanda. Però és evident que si tot això es complís, potser es col·lapsaria la ciutat més densa d’Europa. Probablement, perquè ens hem especialitzat en sectorialitzar el problema de l’habitatge, sense considerar la realitat urbana.

Si tenim en compte la realitat urbana de la ciutat, aquí no sembla haver cap més alternativa que rehabilitar, no habitatges, sinó barris sencers. I no construir 6.000 habitatges més en cinc anys, sinó eliminar-los. Sona duríssim, especialment per qui busca habitatge a la ciutat, però s’entendrà si s’explica que en les condicions actuals i especialment en les futures, els que volen un habitatge potser hi podran disposar si s’apliquen les expectatives, però viuran en una ciutat on el nombre de metres quadrats d’espai verd és el més petit d’Europa, on no hi haurà escola pels seus fills, ni poliesportius perquè no hi ha espai per construir-los ni llocs per aparcar, ni una xarxa d’infraestructures suficient, ni serveis imprescindibles.

Sembla evident que no es pot parlar del problema de l’habitatge sense tenir en compte el problema de l’espai públic i que no és el mateix plantejar-se la construcció de nous habitatges on hi ha una situació urbana sostenible i que ho permet ,que construir-ne on el sol s’ha convertit en un bé limitat i en un luxe social.