L’Hospitalet compta amb més de 200 formes de menjar.

“La nostra vida condiciona la nostra alimentació”, va manifestar Toni Massanés, director de la Fundació Alícia (laboratori de l’alimentació responsable als àmbits de la salut, la innovació i el territori) a la darrera taula organitzada per Forment de la Informació Critica de l’Hospitalet (FIC) amb el titol: ​​“Mengem com vivim i vivim a la inòpia”

A l’acte, que s’ha celebrat a l’Auditori Tecla Sala de l’Hospitalet, també hi va intervenir Jesús Contreras, catedràtic emèrit d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona i va tancar el VI Cicle de Factoria d’Idees de FIC.

“L’Hospitalet compta amb més de 200 llengües, amb tantes cultures i formes de menjar”, va dir Juan Carlos Valero, president de FIC que es va encarregar de la presentació de l’acte. I va afegir: “Tot això és resultat del perfil demogràfic d’aquesta ciutat que compta amb 264.923 habitants del quals 125.498 han nascut a Catalunya i 139.425 no; és a dir, superen les persones que van néixer fora a les catalanes d’origen, en concret, 57.739 a la resta de l’Estat i 81.686 han nascut a l’estranger, el que representa que un terç dels hospitalencs són de fora d’Espanya”.

“L’Hospitalet és una gegantina mixtura de plats del món. Aquí es cuina diàriament Cous Cous, curris de carn, o llenties amb pa o arròs, Kashimiri Aloo Dum, nihari, bun kabab, ají, xiulet, humintes, anticutxú, saltenyes, baleada, atol chuco, bandera, causa llima, llom saltat , ceviches, fregida, enxilades, tacs, xiaolongbao, chow mein, safata paisa, garrí, ajiaco, sancocho, sarmale, ciorba de burta i arepas, pavelló crioll i la cachapa”, va assenyalar Juan Carlos Valero.

A les cases llencem a les escombraries a l’any 131 quilos de menjar

Toni Massanés va destacar en la seva intervenció que “actualment estem tirant a les escombraries 131 de quilos a l’any de menjar i els domicilis familiars encapçalen el rànquing d’aquest desaprofitament alimentari”. “Aquest estil de vida és insostenible; gastem el doble del que som capaços de produir”, va sentenciar.

Per donar suport a aquesta afirmació, recentment, un informe de la FAO (organització para l’agricultura i l’alimentació) assegura que “cada segon es llença al món més de 79 tones de menjar, és a dir, més de 2.500 milions de tones a l’any. Només a Espanya gairebé 8 milions de tones d’aliments anuals acaben a les escombraries”.

El director de la Fundació Alícia va donar alguns apunts i va advertir que, la societat i sobretot els polítics, encara no li donen prou importància: “estem patint una de les sequeres més greus de tots els moments i ens estem quedant sense agricultors”. I va destacar una frase de Josep Pla: “La cuina d´un país és el seu paisatge dins de la cassola”.

A la seva intervenció, Jordi Massanés va subratllar que a l’era del Neolític es va iniciar a cuinar aliments i és la gran diferència amb el Paleolític. “La cuina va revolucionar l’agricultura, però va ser un fet que mai no se li va donar importància perquè ho feien les dones”. Ni tampoc a la societat actual i destacava el director de la Fundació Alícia que abans mentre es feien altres coses, es cuinava i sempre hi havia alguna cosa per menjar. “En l’actualitat, cada cop gastem menys en alimentació”, va remarcar.

Dediquem poques hores a la cuina

Jesús Contreras, en la seva intervenció també, va realçar aquest fet i ho va apuntalar amb una dada: “dediquem tres hores a la setmana a la cuina. Els nets van a casa de les àvies a dinar”. I va recordar que les dones, quan van empoderar-se sortint de casa per treballar, van sentenciar: “No tornarem a la cuina”, un lloc que no computa al Producte Interior Brut (PIB), la riquesa d’un país.

Dels anys 60 en què es patia gana, s’ha passat actualment a l’obesitat, un dels problemes de la nostra salut. També va indicar que la tecnologia alimentària fa el que vol i “decideix què mengem i què no mengem”. Massanés, al contrari, considera que la tecnologia i la indústria alimentària és molt eficient i ha aconseguit produir menjar de qualitat. A la meitat del segle passat es va produir la revolució verda i amb ella la revolució de la indústria de l’alimentació.

El catedràtic de la Universitat de Barcelona va fer una anàlisi de la distribució alimentària d’un dia en una família a principis del segle XX des de la ingesta en aixecar-se, dinar, beguda entre hores, dinar, el berenar i sopar.

Els canvis socials també han influir en l’alimentació

Contreras va afirmar que en l’alimentació també hi han influït els canvis socials, econòmics, demogràfics i ideològics que es van produir al segle passat com els processos migratoris, creixement de la població urbana, nous calendaris laborals, augment relatiu del nivell de vida, allargament del període de treball de les dones, generalització de l’escolarització i l’increment de la mitjana de vida dels 60 als 83,4 actualment.

I va afegir el catedràtic: “Alhora s’han produït canvis importants en el terreny de l’alimentació i de la cuina com ha estat la industrialització alimentària, la transformació i la tecnificació radical de l’espai culinari que alhora ha permès guanyar temps i disminuir una forma de fatiga”.

“Abans la jornada laboral estava subordinada als rituals de l’alimentació col·lectiva. A poc a poc, l’alimentació ha quedat subordinada als ritmes de les jornades laborals”, va exposar Jesús Contreras.

Dels anys de gana al malbaratament

Jesús Contreras explicava: “S’ha passat dels anys de la gana al malbaratament”; de les “llenties, si no les vols les deixes….” al “si no t’agrada, digues-m’ho i et dono una altra cosa”; de la “cuina econòmica” a la cuina de gas i a la vitroceràmica; del pa “moreno” al pa “integral”; del “bicho que corre, nada o vuela a la cazuela” al veganisme…; del “a les 9 a casa i si no al llit sense sopar que aixó no és una fonda a sopar cadascú a una hora…”; dels colmados, ultramarins i colonials… al supermercat; del “que no mata engreixa” al “què podem menjar sense por?”.

El catedràtic va destacar la importància dels canvis estils de vida i la restricció dels horaris. Un exemple de tot això són les reflexions sobre les situacions en que es trobem avui en dia: “a casa, tenim tantes activitats (anglès, esport, música, etc…) que sempre mengem amb presses”; “es menja poc a casa i cadascú a la seva hora i, així, és difícil seguir unes normes”; “quan arribo a casa i no tinc temps em resulta més còmode agafar una mica de la nevera que posar-me a cuinar”; “a les 3 he de sortir de casa tant si han menjat com si no” ;”quan els nens estan sols, mengen el que enxampen”.

Contreras va mostrar la dieta perfecta per salvar el planeta i la salut dels humans elaborada per la Comissió EAT, plataforma científica global per a la transformació del sistema alimentari EAT

Finalment, Contreras va fer algunes reflexions: L’alimentació continua i continuarà reflectint la societat. Només que aquesta és més complexa, dinàmica i diversa. Una dinàmica on, aparentment almenys, tot tendeix a barrejar-se i combinar-se de múltiples maneres segons els individus i/o segons els contextos.

Fem al voltant de 2.000 preses alimentàries al llarg de l’any que no responen totes a una mateixa/unica lògica alimentària, sigui nutricional, gastronòmica, econòmica o identitaria (sigui la identitat de caràcter ètnic, religiós, de classe, d’activitat o del que sigui.

Continuem sent el que mengem. Avui, però, som molts i diferents persones al mateix temps. És una identitat plural, encara en construcció, o en construcció permanent i que encara no hem sabut caracteritzar ni comprendre en tota la seva extensió i complexitat.

L´obra identifica i ofereix opinions dels protagonistes del poder institucional, judicial, policial, partits polítics, sanitat, educació, món mediàtic, econòmic, religiós, laboral, associatiu, cultural i esportiu de la comarca del Baix Llobregat i l´Hospitalet

Els lectors de lestaca.com ja poden accedir de forma gratuïta al vademècum Qui és Qui al Baix 2023-2027 per conèixer d’una ullada qualsevol aspecte de la vida i els serveis del territori metropolità al sud de Barcelona: la comarca del Baix Llobregat i l ‘Hospitalet. L’obra de la capçalera Next Llobregat es pot consultar en línia a través del web www.quiesquialbaix.com, o descarregar-ne el PDF de l’edició impresa, que té gairebé 500 pàgines.

Després de la renovació a les administracions locals de primer nivell (ajuntaments) i de segon nivell (Diputació de Barcelona, ​​Àrea Metropolitana de Barcelona i Consell Comarcal del Baix Llobregat), l’agència de continguts periodístics BCN Content Factory edita cada quatre anys una obra que, a més dels 540 càrrecs electes que integren aquestes institucions, identifica i ofereix opinions dels protagonistes del poder judicial, policial, partits polítics, sanitat, educació, món mediàtic, econòmic, religiós, laboral, associatiu, cultural i esportiu del Baix Llobregat i l ‘Hospitalet, una comarca on viuen 1,1 milions de catalans, més població que a tota la comunitat autònoma extremenya.

L’enciclopèdia multiplataforma és una obra col·lectiva dels especialistes i periodistes sèniors i júniors Patti Elias, Jesús A. Vila, Esther Hachuel, Carles Fanlo, Ana Basanta, Lorena Martín, Glòria Escrig Ortiz i Joan Carles Valero. Els seus autors ofereixen una panoràmica de 360 ​​graus amb explicacions sobre qui són les persones i les entitats que més influeixen en la seva vida quotidiana. A més de posar cara als qui lideren tots els sectors de l’activitat, tant institucional com associatiu, empresarial i d’organismes que treballen en els diferents àmbits del territori Llobregat, també recullen les seves idees sobre el present i el futur a l’horitzó del 2027, quatre anys que seran determinants.

En paraules del periodista i editor Joan Carles Valero, “es tracta d´una obra comarcal de periodisme de dades i servei consolidada en anteriors edicions com una eina de consulta útil que contribueix a formar una ciutadania més crítica i conscient dels seus drets i deures en un entorn cada vegada més complex i veloç”. El promotor afegeix “haver emprès aquesta aposta multiplataforma més enllà de limitar-se a editar un llibre, garanteix una audiència més gran i el compliment rigorós de l’esperit de servei públic que és el nord i guia del periodisme”. No en va, el lema de BCN Content Factory és: Enjoynalism!

Des del web quiesquialbaix.com es poden consultar tots els capítols i informacions, així com els reportatges i opinions del llibre de forma gratuïta. Els lectors també es poden descarregar gratuïtament el mateix contingut del llibre i de la web en format PDF, maquetat i il·lustrat a tot color. Podeu fer-ho des de la mateixa web quiesquialbaix.com, o des d’aquest enllaç: https://drive.google.com/file/d/14zgIS_QJx1YCXpQae3WbGfd7Z9k70ORg/view?usp=sharing. Qui vulgui obtenir el llibre imprès i enquadernat, pot escriure a coordinacion@bcncontentfactory.com i us el faran arribar previ pagament de 20€ més 5€ d’enviament.

Tant Joan Carlos Valero com Jesús A. Vila i Lluís Berbel (membres de FIC) van fer una sinopsi del llibre i també la trajectòria de Ràdio L’Hospitalet des del seu naixement fins al tancament a la llibreria Llavors de Collblanc. A l’acte es va reivindicar la necessitat que torni a funcionar un mitjà tan important per a la ciutadania. I es va denunciar que, existint una moció aprovada pel ple municipal des del 2015 per a la seva reapertura, l’actual govern municipal, encapçalat per Núria Marin, hagi fet cas omís.
“L’emissora que l’Ajuntament va obrir fa 40 anys i va tancar fa una dècada, com si fos la seva”, diu la portada del llibre. Un dels programes més destacats va ser “Sábanas con Chinchetas” del qual es parla al llibre. A l’acte, se’n va fer una menció amb un convidat, Jordi Ortet, realitzador i editor d’un treball sobre l’exitòs espai i va parlar sobre el programa com a oient i participi del mateix

La celebració de debats electorals com a base de la democràcia i el ODS 18
Joan Carlos Valero, president de FIC, va iniciar l’acte i va destacar que el llibre es va presentar el 3 de maig, el dia Mundial de la Llibertat de la Premsa. Aquest any ho vam fer al Col·legi de Periodistes sota un lema molt contundent: “La veritat importa i la democràcia no és un “reality show”. Valero va destacar a la Casa dels Periodistes de Catalunya: “és un mal símptoma el fet que la resta d’ajuntaments catalans hagi mantingut les seves emissores com a servei públic mentre la segona ciutat de Catalunya i setena d’Espanya la manté tancada . Aquests és un símptoma de salut democràtica escassa i una llibertat d’expressió minvant”.

El president de FIC també va subratllar “la incompareixença de l’alcaldessa Núria Marín a diversos debats com a candidata a la reelecció pel PSC a les eleccions del 28 de maig. Un va ser l’organitzat per Espai de Ciutadania, coordinadora d’entitats de la ciutat, i un altre va ser el cicle d’entrevistes realitzades per FIC als diferents candidats a l’alcaldia de L’Hospitalet, que havia de culminar amb l’actual alcaldessa el 4 de maig, però ella es va negar a venir. Aquests fets són una demostració més de manca de qualitat democràtica a l’Hospitalet”.

Una nova llei electoral ha de incloure la celebració de debats electoral
Joan Carlos Valero va informar que FIC subscriu íntegrament el document conjunt de la Federació d’Associacions de la Premsa d’Espanya (FAPE) i l’Associació de Directius de la Comunicació d’Espanya (DIRCOM) en defensa de la veritat en escenaris electorals i que “la propera llei electoral inclogui l’obligatorietat de celebrar debats electorals entre els candidats”. També va adelantar que la junta
de FIC debatirà properament una proposta, que va aprofitar per avançar a la llibreria Llavor, “per unir-nos al moviment que reclama un ODS número 18 a l’Agenda 2030 a favor d’una comunicació clara, ètica i responsable”.

El llibre sobre Ràdio L’Hospitalet té deu autors Ildefons Cabrera, Enric Conde, Antoni García Araus, Manolo Garrido, Carme Joan, Fulgenci López, Àlex Salmon, Marga Sole, Jesus Vila i Lluís Berbel i tots ells ja han manifestat públicament “la necessitat que una ciutat com L’Hospitalet disposi d’un mitjà de comunicació tan ràpid i proper com és la ràdio, perquè ajuda a fomentar-ne la pertinença, és portaveu de la ciutadania i suposa un servei bàsic. I són unànimes en reclamar la seva reobertura, perquè “es mantenen mitjans més cars que la Ràdio, com és la televisió i la publicació mensual que es distribueix per les bústies”.

El naixement i la mort de Ràdio L’Hospitalet es va fer sense els professionals
Jesús A. Vila, la persona que ha escrit la introducció de l’obra, ha manifestat que “el llibre està fet des de la professió, i no pas des de les estructures de poder”. De les diferents reflexions que fa Vila “la primera qüestió sobre la qual val la pena reflexionar és sobre el seu naixement i la seva mort perquè, en tots dos casos, la iniciativa va ser estrictament determinada pel poder local sense cap mena d’intervenció dels professionals més enllà de rebre ordres i aplicar-les”.

“Sembla, que enterrar un mitjà de comunicació de titularitat comunal, costi més d’entendre que no pas la seva creació. Però, en realitat, una cosa és conseqüència de l’altra. De la manera com neixi un mitjà de titularitat pública es desprèn indefectiblement la manera com es pot tancar”, va manifestar Jesús A.
Vila a l’acte.

La vida de un mitjà públic depèn de la seva utilitat
L’autor de la introducció del llibre va afegir: “Si en canvi neix per decisió única i exclusiva del poder, sense cap capacitat d’intervenció social, i aquest mecanisme de decisió no evoluciona, la vida del mitjà de comunicació està exclusivament en les seves mans. Decideix quan s’obre, a on i com, amb quins professionals, amb quins mitjans i amb quins objectius, fins i tot amb quina línia editorial i amb quin
criteri. I se’l manté en vida mentre és útil per aquell que el controla i se li dona matarile quan deixa de ser útil i es converteix en un mal de cap particular”.

També va destacar Vila es que “aquesta ciutat pot tenir l’honor d’haver mantingut, amb una gran pujança, el col·lectiu de periodistes joves més actius, més professionals i més voluntaristes de les comarques de l’entorn de Barcelona durant els anys 70 i fins ben entrats els 80”. Quan l’Ajuntament va decidir posar en marxa l’emissora municipal, feia pocs mesos que havia hagut de tancar una altra emissora d’àmbit local i feta per periodistes i activistes locals sense cap ajut municipal, perquè els havien robat els aparells, justament en un local de titularitat pública que els havien deixat.

Ràdio L’Hospitalet va ser un fenomen gràcies a l’entusiasme dels professionals
Va ser un fenomen per la manera com es va desenvolupar Ràdio L’Hospitalet: “I aquí si que no va participar l’Ajuntament. Va ser cosa de l’entusiasme dels professionals i dels col·laboradors i parla molt bé —o parlava molt bé— del que ha estat capaç de destil·lar aquesta ciutat al llarg dels anys, sempre que s’hagi procurat l’espai adequat pel desenvolupament de les inquietuds acumulades”, sentencià Jesús A. Vila.

En la seva exposició, l’autor de la introducció va manifestar: “Però el problema de la ràdio no és el problema principal pel que fa a la comunicació ciutadana. Existeix un organisme de direcció dels mitjans de comunicació públics on l’oposició municipal no juga cap paper i, molt menys encara, com és prou evident, el teixit social de la ciutat”.
“La història de la ràdio ens diu que els mitjans d

e comunicació públics han de deixar de ser del govern, no només de paraula, específicament en el seu funcionament, per passar a ser de tota la ciutat, a través d’organismes de gestió i control públic que garanteixin la neutralitat dels missatges i l’interès cívic per damunt del benefici polític dels governants”, va afirmar en el seu apunt final.

“Sábanas con Chinchetas”, un programa que va crear escola
Després de la intervenció de Jesús A. Vila, Lluís Berbel va fer un apunt del programa “Sábanas con Chinchetas”, realitzat i dirigit per José Miguel Cruz, que va revolucionar aquest mitjà tan proper com era la ràdio i en concret Ràdio L’Hospitalet.

“Sábanas con Chinchetas” va ser un programa nocturn, dedicat als que no volien dormir, però, sobretot, als que no podien dormir. S’emetia cada nit de 12 a 6 de la matinada, a tot l’Àrea Metropolitana de Barcelona i va durar dotze anys. Cada nit un programa diferent, únic i irrepetible.

En el moment que va aparèixer “Sábanas con Chinchetas” no existien xarxes socials però el fonament principal va ser el mateix, precisament crear comunicació entre la gent de l’Hospitalet. El programa va arribar a tenir una mica més de 20.000 oients de manera regular.

“Sábanas con Chinchetas” va ser, també, un programa cultural i no l’ha superat ningú. Parlàvem de sexe, però també era un espai cultural, parlàvem de cinema, de literatura, d’oratòria… Fèiem trobades per anar al cinema, per donar sang…també era un programa solidari. Si vas a donar sang sol t’avorreixes, però si vas en grup és diferent: aquest era el nostre objectiu.

va donar a conèixer a la llibreria pocs dies abans de la presentació, després de saber que es presentava el llibre. Va ser convidat a l’acte i va donar a conèixer l’edició del seu treball sobre el programa “Sábanas con Chinchetas”. Després d’explicar diferents vivències personals, ja que va ser testimoni i partícip del programa, i de reafirmar tot el que s’havia dit fins ara del programa com un dels fenòmens radiofònics més importants dels darrers anys a la ràdio, sobretot va assenyalar que el fet diferenciador va ser el de la participació dels oients, la qual cosa no passa actualment.

Foment de la Informació Crítica (FIC) de l’Hospitalet reinicia les seves activitats amb la celebració el proper dia 14 del dia Mundial de la Democràcia i ho fa amb la presentació del llibre: “Comunicación interpersonal, social, política e Institucional”, escrit per Javier Marín Vázquez.
L’acte serà presentat per Jesús A. Vila, membre de FIC i hi intervindrà José Manuel Pérez Tornero, periodista, catedràtic de la UAB i expresident de RTVE. L’acte se celebrarà a l’Auditori del Tecla Sala, situat a l’avinguda de Josep Tarradellas, 44 de l’Hospitalet a les 19.00 hores.

📆 14 de setembre
🕐 19.00 hores
📍Auditori Tecla Sala.
➡️ Av. Josep Tarradellas, 44 L’Hospitalet.
Organitza: Foment de la Informació Crítica (FIC)

Amb el suggeridor titular T’estiu molt!, BCN Content Factory edita la guia periodística
més completa amb tota l’oferta turística i de natura del Baix Llobregat i LH per gaudir
aquest estiu de les múltiples ofertes d’oci, cultura i gastronomia al sud de Barcelona.

Ja es pot consultar gratuïtament i durant tot l’estiu la publicació Estiu al Baix 2023 Next
Llobregat, on els lectors trobaran al llarg de les seves 400 pàgines múltiples ofertes
per gaudir dels mesos d’estiu a la comarca barcelonina del Baix Llobregat i LH. La guia
té una important oferta dels restaurants del col·lectiu Sabors de l’Horta, així com d’una
naturalesa exuberant, amb platges de dunes i boscos frondosos, a més de 30
municipis amb encant i tresors arquitectònics.

Una trentena de personatges destacats del món artístic, literari, musical, empresarial i
universitari, convertits en amBAIXadors i amBAIXadores recomanen els seus racons
preferits. Alguns de desconeguts fins i tot per als mateixos habitants de la comarca.
Entre els amBAIXadors, hi ha Carles Riba, Pere Baltà, Núria Salan, Alfons López,
Ferran Soriano, Jordi Fortuny, Carlota Dobaño, Salvador Valls, Esther Hachuel, Marc
Alves, Maite Carranza, Conxa Solans, Empar Fernández, Manuel Calderón, Núria
Pradas, David Aliaga, Ferran Adrià, Jaume Plensa, Àlex Bays, Le Sad, Anez, Sergi
Fuster, Joan Soler, Xavi Pau, Aakash Bissi, Ainhoa Lardin, Jaume Vergés, Ioia Oller,
Roci Toré i mig centenar de celebritats de la comarca.

A més, la guia destaca un total de 42 restaurants els xefs dels quals aposten pel
producte de proximitat, precisament al 25è aniversari de la creació del Parc Agrari del
Baix Llobregat. Aquests restaurants emplaten l’autenticitat local, amb una variada
gamma d’hortalisses i fruites gràcies a la fertilitat de la seva terra, la bondat del clima i
l’esforç dels agricultors.

A l’efemèride del Parc Agrari, la publicació destina un dossier amb el calendari dels
pagesos de sembra i recol·lecció de les hortalisses i fruites, receptes per cuinar-les,
així com les fases lunars, reportatges sobre el paper fonamental que té aquest espai
protegit per a la sostenibilitat de l’àrea metropolitana i la seva alimentació i quatre
tribunes d’opinió dels principals protagonistes del present i futur del Parc.

Els deu cims més accessibles de les muntanyes del Baix per caminar, la gran ruta de
Ponent, detalls sobre els balcons de Montserrat i amplis reportatges sobre les novetats
de les platges, amb informació de com les valoren els usuaris -que les qualifiquen amb
un notable alt-, són els principals assumptes del capítol Mar i Muntanya. La pràctica

popular de l’esport, amb iniciatives com la Copa de la Dona o Juga Verd Play, del
Consell Esportiu, integren l’apartat de l’estiu més actiu. De colofó, un reportatge sobre
les festes, festivals i activitats per recórrer fins a la tardor pels municipis del Baix de
festa a festa.

El periodista Joan Carles Valero, promotor de la iniciativa, destaca que “el periodisme
de proximitat és periodisme amb majúscules, no només perquè compta amb cares i
noms propis, sinó perquè permet fer coses úniques, com aquest tipus de publicacions
que intenten vertebrar el sentiment de comunitat i de pertinença a un territori,
desconegut per a la majoria dels catalans i, fins i tot, per als que hi habiten”.

BCN Content Factory també és l’editora de l’Anuari 2023 Next Llobregat, publicació
que va anticipar ‘La batalla del Baix’ com prèvia de les eleccions municipals i ara
prepara una nova edició del llibre ‘Els de Dalt del Baix’ i la plataforma web
quiesquialbaix.com.

Podeu descarregar ☝️el PDF de l’Estiu al Baix 2023 Next Llobregat

La duodécima constitución de la Corporación Municipal elije a la lideresa del PSC como nueva presidenta del Ayuntamiento, donde lleva 38 años, los últimos 15 como alcaldesa, y ahora sumará 4 años más

Por Juan Carlos Valero

El mandato hasta el año 2027 que ha comenzado este sábado 17 de junio va a estar marcado por la necesidad del PSC de pactar al menos los presupuestos municipales, el principal objetivo anual del nuevo consistorio marcado por la pérdida de la mayoría absoluta del PSC. Por eso, la alcaldesa ha extendido la mano en su primer discurso a los herederos del PSUC que desde 1979 y durante 16 años ya formaron con los socialistas una alianza de izquierdas para afrontar “el proyecto histórico de un l’Hospitalet sin vías ni autovías”. En este sentido, Marín ha subrayado que “el futuro de l’Hospitalet pide sumar y diálogo y afronto este reto”. Minutos antes, Fran Belver en nombre del PSC citaba a Jaume Botey, Mercè Olivares, Ramón Luque o Montse Company, todos ellos concejales de Iniciativa per Catalunya Verdes (ICV), herederos del PSUC como ahora lo son los Comunes, para apostillar que “queremos recuperar este espíritu de acuerdo”.

Marín, que cumplirá 19 años como alcaldesa al finalizar este mandato y un total de 42 años como concejala y funcionara en el ayuntamiento, ha reconocido nada más tomar la palabra que “hacer política municipal engancha” y que aspira a transformar la ciudad con el cubrimiento de las vías del tren, la transformación de la Granvía soterrada hasta el río y el desarrollo del BioClúster de innovación y salud en la zona de Bellvitge. Marín se ha referido también al pacto de ciudad para afrontar la pandemia de la Covid-19 y ha insistido en su aspiración para que “el espíritu de diálogo y suma que lo inspiró se extienda en este mandato clave para la reactivación total de l’Hospitalet”.

La transformación de Marín se centra en más de 1 millón de metros cuadrados “para generar economía y espacios públicos y lograr que l’Hospitalet será una ciudad cosmopolita”. De nuevo en este punto la alcaldesa extendió la mano a la oposición “para hacer mejor este proyecto, porque la experiencia demuestra que cuando vamos juntos somos imparables”. La alcaldesa ha recordado que, a principios de los años 80, la ciudad tenía menos de 50 hectáreas de zonas verdes, cuando “hoy tenemos más de 200 y aspiramos a llegar a las 300 hectáreas con la transformación de nuestro territorio y con actuaciones de microurbanismo”. Ha añadido que antes de la construcción de la plaza Europa, la ciudad contaba con 60.000 puestos de trabajo y ahora son 104.000, “cifra que queremos incrementar con el proyecto del biocluster”. También se ha comprometido a “intensificar las actuaciones de limpieza y mantenimiento de la ciudad y la seguridad”, tres de las principales quejas que han enarbolado los grupos de la oposición en sus respectivos discursos”.

Dominguez, en árabe y quechua

El líder de l’Hospitalet en Comú Podem-Confluència (L’HECP-C), Manuel Domínguez, heredero de la tradición del PSUC a la que se refería la alcaldesa y Belver, fue el primero en intervenir al ser el grupo que logró menor respaldo electoral el 28 de mayo. Dominguez, ex presidente del Centro de Estudios de l’Hospitalet, profesor de instituto y vecino de Santa Eulalia, como la mayoría de concejales de la nueva corporación, puso encima de la mesa sus condiciones durante un discurso que finalizó en árabe y quechua: “No más bloques y sí a más zonas verdes, mejorar la calidad democrática de la ciudad, orgullo de ser ciudad mestiza, una biblioteca en cada distrito, garantizar el derecho al padrón, al bienestar animal y una educación de calidad en los distritos del norte de la ciudad”, entre otras reivindicaciones propias del activismo social, sin olvidar una de las más importantes: la lucha contra el cambio climático “que ya afecta a nuestra salud”.

Acompañan a Domínguez en el grupo dels Comuns la también diputada en el Parlament de Cataluña, Nuria Lozano, que es vecina del Gornal, abogada y concejal desde 2019, además de Laura Alzamora.

Mayoría de mujeres y castellano

La nueva corporación municipal la forman 27 concejales, de los cuales diez se estrenan en el cargo y 14 son mujeres. En total, el PSC tiene 13 representantes, 4 ERC, 4 el PP, 3 Vox y 3 L’Hospitalet en Comú Podem-Confluència. Excepto los concejales de ERC, los de en Comú Podem y cuatro ediles socialistas, el resto se ha expresado en castellano en su jura o promesa del cargo (por imperativo legal los de ERC y Comunes, que también han realizado proclamas republicanas). Todos los concejales han votado a sus cabezas de lista para la alcaldía, de modo que el PSC ha obtenido trece votos y los catorce concejales de los cuatro partidos de la oposición han votado a sus respectivos candidatos.

El discurso de Francisco González, de Vox, ha sido el más contundente al denunciar que “cada dos semanas se ha producido durante el año 2022 una violación en l’Hosptialet”. También ha reclamado más seguridad tras citar el caso de una anciana del Gornal a la que le arrastraron unos delincuentes cuando le robaron una medalla, o los inmigrantes que “huyeron de sus países por el narcotráfico y la delincuencia y se encuentran lo mismo en l’Hospitalet”. Así ha explicado González que Vox haya sido la segunda fuerza más votada en algunos de los barrios más desfavorecidos de la ciudad. Junto a González ha sido elegido concejal de Vox Jaime Padrilla, que fue asesor del grupo Plataforma X Catalunya en el mandato de 2011 a 2015, además de Esther López, vecina de La Torrassa y administrativa del sector sanitario.

Mejorar la seguridad

Por su parte, la vecina de Santa Eulalia y concejal desde 2007 Sonia Esplugas, candidata del PP, ha subrayado que su formación ha cuadriplicado sus resultados, al estar acompañada en la nueva corporación de los concejales Jose Javier Diez, que vuelve a ser concejal; David Sánchez Lafuente, vecino de La Florida, abogado y que trabaja en la administración pública, y Lorena Paricio, vecina de Pubilla Casas, enfermera y que se estrena en el cargo. Esplugas ha subrayado en su discurso la necesidad que el PSC tiene en este mandato de “verse obligado a negociar todos los ámbitos”, ya que ha perdido la mayoría absoluta “porque así lo han querido los ciudadanos”.

Sobre el anterior mandato, Esplugas ha dicho que han sido “cuatro años de mayoría absoluta en los que la ciudad ha estado abandonada y se ha enquistado el principal problema, que es el de la seguridad”. En este sentido, ha puesto en valor a la Guardia Urbana, cuerpo para quien ha reclamado “mejorar su situación laboral y superar el nombramiento no realizado de un superintendente”, pero también ha reclamado abordar el incivismo y el contrato de limpieza de las calles, “que está prorrogado desde hace años”. En cuanto al mandato que ahora comienza, ha hecho votos para “darle la vuelta a la ciudad para que no haya barrios de primera y de segunda”.

Cambio para limpiar

El candidato de ERC, Jaume Graells, fue concejal socialista desde 2011 hasta 2022, cuando denunció el caso de presunta corrupción en el Consell Esportiu de l’Hospitalet, por el que estuvo inicialmente investigada la alcaldesa y que ha comportado la dimisión de dos concejales socialistas, a los que la Fiscalía les pide 4,5 años de prisión. Graells, al igual que Silvia Casola, Coque García (regidor desde 2015) y la abogada y vecina del Gornal, Olaya Lourdes Checa Pérez, que ha presidido el acto como concejal de mayor edad, junto con la más joven, Laura García, edil desde 2019, vecina de La Florida, pedagoga y responsable municipal de Juventud, Vivienda y colectivo LGTBI.

Graells ha arrancado su intervención proclamando que “necesitamos un cambio para limpiar por salud democrática” tras un mandato que se ha visto marcado por dos hechos graves: “exceso de irregularidades” (refiriéndose al caso del Consell Esportiu) y “una paralización de la administración que la ha hecho inoperante e ineficaz y un modelo agotado”. Además de reclamar “más verde y menos cemento” y de advertir que “revisaremos los playes urbanísticos para poner fin a la especulación inmobiliaria”, definió la situación de l’Hospitalet con la frase de “dos ciudades que no se miran”, refiriéndose a los barrios del norte, que son los más pobres, y los del sur.

El líder de ERC también acusó al PSC de “fraude”, ya que “ha incumplido su programa electoral, el contrato con la ciudadanía en un 80% de las medidas”. Sobre esta base, abogó por “una gobernanza republicana, de cambio para limpiar, un nuevo urbanismo y el derecho a decidir de los catalanes”. Graells señaló, además, la existencia de “un preocupante populismo y xenofobia institucional” y proclamó una ciudad “más limpia donde el ocio, la cultura y el comercio llenen de vida las calles”. También abogó por “un modelo policial preventivo” y lograr ser “ciudad de referencia en salud y educación”, momento que aprovechó para saludar a la nueva consellera de Educación, la republicana y vecina de l’Hospitalet, Anna Simó, que se encontraba entre el público. Graells pidió también un nuevo teatro-auditorio y “recuperar el uso social e institucional del catalán”.

Congreso del PSC de l’Hospitalet

Fran Belver, de 60 años, informático y vecino de Sant Josep que ha sido la mano derecha de Nuria Marín en los últimos mandatos como primer teniente de alcalde, dijo de la alcaldesa que “lo que no la ha destruido la ha hecho más fuerte”, refiriéndose a las crisis económica de 2008, la del 2020 también sanitaria, además de la crisis política de 2017, pero no citando la del Consell Esportiu, que ha ocasionado el cese de dos concejales del PSC, uno de ellos, Cristian Alcaraz, yerno de Belver, que fue elegido hacía poco primer secretario de la federación socialista de l’Hospitalet y, por tanto, alcaldable in pectore.

Uno de los concejales electos para este mandato es Rafael Gómez, de 45 años, vecino del barrio Centre y presidente de la gestora de la federación del PSC de l’Hospitalet, tras la dimisión obligada del primer secretario socialista y teniente de alcalde del Ayuntamiento, Cristian Alcazar, acusado de estafa por el presunto falso despido de Cris Plaza como directivo del mismo organismo que, acto seguido, fue también concejal del Ayuntamiento. A ambos ediles los mantuvo la alcaldesa Núria Marín hasta que la Fiscalía pidió 4,5 años de prisión.

Constituida la nueva corporación municipal, el PSC de l’Hospitalet esperará a que se celebren las elecciones generales del 23 de julio para convocar su congreso local pendiente. La rumorología municipal señala a David Quirós como posible primer secretario de la federación socialista de l’Hospitalet, al no haber participado en la lucha entre las diferentes familias, algunas consanguíneas, que han protagonizado en los últimos años, precisamente Alcázar y Belver.

El nuevo consistorio lo forman, por parte del PSC, Núria Marín i Martínez, Francesc J. Belver Vallés, Laura García Manota, Rafael Gómez Viñas, María Dolores Ramos Zafra (Lola), David Quirós Brito, María Teresa Revilla Sánchez (Maite), Jesús Husillos Gutiérrez, Rocío del Mar Ramírez Pérez, David Gómez Luque, Olga Gómez Fernández, José Antonio Alcaide Martín i Imán Aisa Abdellaoui; por parte de ERC, Jaume Graells Veguin, Sílvia Casola Salvatella, Jorge Garcia Muñoz i Olaya Lourdes Checa Pérez; por parte del PP, Sonia Esplugas González, Javier Diez Crespo, David Sánchez-Lafuente Liria i Lorena Paricio Blázquez; por parte de VOX, Francisco Javier González Priego, Jaime Padilla Rubio i Ester López Sancho, y por parte de L’HECP-C, Manuel Domínguez López, Laura Alzamora Merino i Núria Lozano Montoya

Jubilarse en la alcaldía

La juez que investiga supuestas irregularidades en la gestión del Consell Esportiu de L’Hospitalet archivó la causa contra la alcaldesa Núria Marín al considerar que no permitió ninguna irregularidad por la que ya han dimitido dos concejales del PSC. “Tengo más ganas e ilusión que cuando empecé”, había declarado Marín cuando anunció que se presentaba a la reelección. La alcaldesa ha hecho toda su carrera en el Ayuntamiento de L’Hospitalet, institución en la que entró como funcionaria en 1985, hace 38 años, primero como responsable del mercado de Santa Eulalia y después, durante 28 años formando parte de equipo de gobierno de la segunda ciudad catalana como concejala y teniente de alcalde hasta que en 2008 fue designada por Celestino Corbacho para sustituirle cuando fue nombrado ministro de uno de los gobiernos del presidente Zapatero. Habiendo renovado la victoria en las elecciones municipales del 28 de mayo, cumplirá los 64 años de edad cuando culmine el mandato con un total de 42 años dedicados a L’Hospitalet. Eso si no se produce la carambola de que gane Pedro Sánchez las generales del 23 de julio y la nombre ministra.

El anterior mandato fue agridulce para la alcaldesa y no por las movilizaciones que solicitan equipamientos y ni un piso más en la ciudad más densamente poblada de Europa. La mayoría absoluta que obtuvo en el 2019 presagiaba que iba a ser un balneario para ella, sobre todo, cuando un pacto con Junts X Cat en la Diputación de Barcelona le otorgó también la presidencia de esta institución, lo que le ha permitido airearse por los 311 municipios de la provincia. Pero el 10 de diciembre del 2020 fue detenida por presunta corrupción en el marco del caso del Consell Esportiu, una presunta trama corrupta de desvío fondos públicos y que incrimina a dos concejales del PSC que ella mantuvo en el cargo: Cristóbal Plaza, y el segundo teniente de alcalde, Cristian Alcázar, que al final dimitió hace un año por esta investigación.

Les anàlisis electorals del 28 de maig fetes aquests dies, situades a nivell micro, posen de manifest dues realitats: que es va votar en clau de país i no en clau autonòmica o municipal i que als territoris de rendes més baixes es va votar més a la dreta i a la ultradreta que no pas a l’esquerra. A nivell de ciutat les xifres confirmen aquest criteri. El PSC va ser el primer partit als dotze barris de l’Hospitalet i els cinc partits que van aconseguir regidors van ser les candidatures més votades a tots els barris, malgrat que amb un ordre diferent del registrat al conjunt de la ciutat. Així, doncs, el PSC va guanyar a tots els barris però el PP va ser la segona força a quatre barris de la ciutat, mentre que VOX va ser segona força a tres barris de la ciutat. ERC va ser la segona força a cinc, els Comuns van ser el tercer partit més votat al barri Centre i el quart a Can Serra i a Santa Eulàlia-Gran Via. A tota la resta va ser el cinquè.

ERC que va ser el segon partit més votat al Centre, Sant Josep, Santa Eulàlia-Gran Via, La Torrassa i Collblanc, va obtenir el pitjor resultat a Can Serra (cinquè), va ser tercera força al Gornal i quarta a la barriada Sanfeliu, a La Florida, Les Planes, Pubilla Casas i Bellvitge. Per la seva banda, el PP va ser segona força a la barriada Sanfeliu, a La Florida, a Can Serra i a Bellvitge, tercera força més votada a Sant Josep, Santa Eulàlia-Gran Via, La Torrassa, Collblanc, Les Planes i Pubilla Casas i quarta força al Centre i al Gornal.

Vox, que es presentava per primer cop i amb una campanya més aviat modesta, va ser el segon partit més votat a Les Planes, a Pubilla Casas i al Gornal; tercera força a la barriada Sanfeliu, a La Florida, a Can Serra i a Bellvitge; quarta força a Sant Josep, La Torrassa, i Collblanc i només cinquena força al Centre i a Santa Eulàlia-Gran Via.

Si ens fixem en els barris del nord (més densos i amb pitjor renda) i del sud, a La Florida per exemple, PP i Vox van ser la segona i tercera força amb un 27,4% dels vots (entre les dues candidatures), mentre que ERC va treure un 8,3% i Comuns un punt menys (7,3%). A Les Planes, la dreta obté un resultat semblant: PP i VOX un 27,8%, ERC un 9,7% i Comuns un 6,3%. El PSC, a la part nord, supera de molt la mitjana de la ciutat: a La Florida un 42,8% dels vots; a Les Planes un 43,2%. Recordem que la mitjana del PSC a la ciutat ha estat d’un 38,4%.

A La Torrassa-Collblanc la dreta no ha tret tant percentatge com a La Florida-Les Planes: al voltant del 21-22% (conjunt). ERC ha estat segona força en aquests dos barris i la tercera i la quarta se l’han intercanviat amb PP i Vox. Comuns ha estat la cinquena força a tots dos amb un 9,5%. El PSC ha guanyat però una mica per sota de la mitjana: 36,5% a La Torrassa; 34,4% a Collblanc.

Pel que fa a Pubilla Casas-Can Serra, aquí el PSC ha superat la mitjana de llarg: 44,1% a Pubilla; 45,5% a Can Serra. La segona i tercera força han estat PP i Vox intercanviats entre els dos barris, amb un percentatge conjunt d’entre el 24 i el 26%. ERC i Comuns han tingut en aquests barris resultats que van del 7 al 9,3%, intercanviant-se la quarta i la cinquena posició (quarta ERC a Pubilla i quarta Comuns a Can Serra).

A quatre barris del nord (els corresponents al districte IV i V) el PSC ha tret un percentatge de vot molt per sobre de la mitjana, entre el 42,8 (La Florida) i el 45,5% (Can Serra). Justament és en aquest barri on el PSC ha tret el seu millor resultat a la ciutat, gairebé 7 punts per sobre de la mitjana.

Als barris del sud, el PSC només ha passat del 40 % a Bellvitge (44,2%) i a la barriada Sanfeliu (42,8%). El resultat més pobre, al barri Centre (30,6%), 8 punts per sota de la mitjana i després a Santa Eulàlia. Justament en aquests barris del sud PP i Vox han tret també els pitjors resultats. El PP entre el 8,3% al Centre i el 13,4% a la barriada Sanfeliu. I Vox entre el 7,2% al Centre i el 10,9% a la barriada Sanfeliu.

En aquests barris del sud la participació ha estat més alta (entre el 44,4% al Gornal i el 54,8% al Centre) mentre que als barris del Nord la participació ha estat entre el 39,8% a La Torrassa i el 51,3% a Can Serra.

El nombre de persones sense llar a l’Hospitalet no deixa d’augmentar. A la ciutat, 163 persones dormen al carrer, 71 més que fa dos anys. Aquest és el resultat del segon recompte de persones en situació de sensellar, organitzat conjuntament per les comunitats parroquials de la ciutat, Càritas Barcelona i la Fundació La Vinya. 

El recompte ha mostrat que hi ha persones dormint el carrer a pràcticament tots els barris de l’Hospitalet de Llobregat. En concret 20 ho fan al barri Centre, 22 a Sanfeliu, 13 a Sant Josep, 5 a La Torrassa, 9 a Collblanc, 19 a Santa Eulàlia, 10 a Gran Via Sud i la Plaça Europa, 6 a La Florida, 10 a Les Planes, 19 a Pubilla Cases, 17 a Bellvitge i 13 al Gornal. 

El segon recompte de l’Hospitalet es va iniciar a les 22.00 hores del dimarts 30 de maig. Durant pràcticament tres hores, 145 voluntaris i voluntàries van recòrrer tots els carrers del municipi per deixar constància del nombre exacte de ciutadans que dormen al ras. 

Per als portaveus de les entitats impulsores les dades són “molt preocupants” i mostren “una tendència que no ens pot deixar de braços creuats. A l’Hospitalet cada vegada hi ha més persones dormint al carrer i calen mitjans per facilitar que aquests veïns i veïnes tinguin una vida digna”. 

Valoren positivament l’alta participació del voluntariat i consideren que el segon recompte “marca una tendència important a la ciutat: volem un l’Hospitalet on ningú hagi de dormir al carrer”. 

Les entitats organitzadores han assegurat que seguiran treballant per millorar la vida de les persones sense llar a l’Hospitalet i perque es garanteixin els drets de tots els habitants de la ciutat. Insten també al govern local que prendrà possessió en les properes setmanes a aplicar polítiques socials immediates per pal·liar aquesta greu situació a la ciutat. 

Los cuatro candidatos de las fuerzas que ya ostentan representación en el consistorio hospitalense, hasta ahora en la oposición al gobierno de Nuria Marín, se han pronunciado hoy con una sola voz para anunciar su negativa a participar en el debate de candidatos que Espai de Ciutadania i Foment de la Informació Crítica habían organizado para el próximo martes en la Tecla Sala.

La negativa es consecuencia directa del anuncio previo de la candidata socialista de rehuir el debate y enviar a su segundo, con el consiguiente desacuerdo del resto de candidatos invitados que han considerado con toda legitimidad que la ausencia arbitraria de la candidata socialista supone una falta de interés, un desprecio a la ciudadanía, una limitación del derecho a conocer las opiniones de todos los candidatos en una contienda electoral y la vulneración del juego limpio democrático entre los representantes de las distintas opciones. En el comunicado se añade, además, una escenificación de superioridad de la candidata socialista que resulta del todo inadecuada y despreciativa.

La actitud de la candidata socialista que ya se repitió hace 4 años en el mismo debate —sin que tuviera repercusión alguna en las urnas—, se puso de manifiesto hace escasas semanas negándose a participar en la ronda de candidatos que había organizado FIC desde diciembre de 2022 y en algunos otros debates previstos con distintos medios de la ciudad.

Foment de la Informació Crítica, una de las entidades organizadoras ya había anunciado que no asistiría al debate de candidatos del 9 de mayo, por incomparecencia de la representante socialista, y ahora Espai de Ciutadania ya ha confirmado que el debate se suspende por incomparecencia de Marín y la negativa del resto de candidatos a debatir con un representante socialista que no es el candidato a alcalde.

Esta actitud sienta un importante precedente que, con toda seguridad, impedirá en el futuro que se puedan realizar debates electorales en la ciudad donde los representantes de las diversas fuerzas no actúen en igualdad de condiciones.