QÜESTIÓ DE CONFIANÇA ENCOBERTA

L’Abalos ens ha traït,
ens ha traït en Cerdán,
ni de dia, ni de nit
puc dormir tranquil al llit,
capint els que ens trairan.

La Begonya m’ha fotut,
m’ha fotut el meu germà,
el Pegassus, collonut,
amb el PSOE ha fet el ruc
i deixat de treballar.

Però jo he donat la cara
car no soc un poca pena
i els he fet saber que encara
tinc una ànima abnegada
i pura com la patena.

I no m’he estat pas per brocs
i he parlat amb contundència:
car, sense mi el PP i Vox,
que no tenen tallafocs:
tindrien la presidència.

I he portat un paquetó
guarnit de belles mesures
contra la corrupció
que no me les crec ni jo,
ni Déu adalt les altures…

Que va bè?

El ple de l’ajuntament
fot un d’extraordinari:
Què va bé? Què malament?
De calés com va l’erari?

En Quirós, com Pavarotti,
ens fot un gran do de pit:
perquè tothom senti i noti
que fa un Hospi ben parit.
Serà un regidor dels nous?
No, hi porta tota la vida,
sempre ha sabut el que es cou,
prô ara sembla mentida!

Amb ses plomes de gall dindi
canta el seu Magnificat
fa que el màrqueting el blindi
s’aboca a instagram de cap.
Carrers sens gens de brutícia,
i segurs a tot arreu.
Se’l critica per malícia
que no té perdó de Déu.

La claca li riu les gràcies
qui cobra subvencions
com uns putes, les desgràcies
amaguen fent-li petons.
Ell riu content, pontifica,
tota la oposició
es toreja i mortifica
sense cap compassió.

Sap que arribarà ben lluny,
i ningú no el pren de broma,
Pot ser cònsol a Boruny,
O pot ser Papa de Roma.

X. GONZÀLEZ

Soc el senyor X Gonzàlez,

un sevillà vehement

que he volat sense tenir ales

i amb un munt de martingales

ara nedo en or i argent.

Jo vaig ser socialista

i vaig ser molt important,

amb l’Alfonso, l’alquimista,

el millor propagandista

de sortir i entrar a l’OTAN.

Ara som quasi carronya:

Jo un tiranosaurus rex

i l’Alfonso, sembla conya,

tampoc te gens de vergonya:

tots els que ens veuen fan ecs!

Penso en Segundo Marey,

i també en allò dels GAL,

Nosaltres, sempre al servei,

De la pàtria i del rei

Fent el que calia i cal.

El cap de fava d’en Sánchez

és burro com ell tot sol

I s’ha venut als comanxes

Que volen desfer en rodanxes

El nostre imperi espanyol.

X del GAL, que no t’estressis,

serps i polls esteu de dol.

Quan els catalans s’expressin

Et diran: ai cabirol:

“si els fills de puta volessin,

No veuríem mai el sol…”

FELIP DE BORBÓ A MONTSERRAT

Soc en Felip de Borbó,

faig el que em dona la gana,

el que em surt del cigaló,

el que em surt de l’entrecama.

Sí, vull anar a Montserrat,

tornar a entrar-hi sota pali,

que me la mami el abat,

deixar-lo que empassi i xali.

Rondinen els catalans

que vaig fer hostiar fa dos dies,

però no em toqueu els glans:

o us fotré sense manies.

Us ompliré de piolins

i de policia patriòta,

“A por ellos”, cagatins

Soc el rei, faig el que em rota.

I aquesta Mare de Déu

Vostra, negra i catalana

Cal que és prostri davant meu

O tindrà un cop de catana.

Xoriços

Vivim a un país d’embotits,
amb xoriços de tota mena,
en tenim de grans i petits,
però molt pocs van a la trena.

El Campechano a la quinta hòstia,
diu que és el més espavilat:
al món mundial i a Donòstia,
tant com ha pogut ha cardat.

D’aquest vèrtex tan putrefacte
va surant la corrupció
i sense manies ni tacte
molts en volen la porció.

Són els M. Rajoy dels sobres,
aquells altres del tres per cent,
Quan els governs van fotent obres,
es va escampant la catipén.

Socialistes xoricegen
fa molts anys que no són obrers
I el cínic del Sánchez es queixa,
que està molt trist i no sap re.

Comissió per la guerra bruta contra l’independentisme català

Fan comissions al congrés,
Dels diputats i diputades,
I els hi pregunten que com és
Que ens hagin fet tantes putades.
Fernandez Diaz no sap res,
Diu que tot va passar endebades,
La Cospedal baixa de l’hort,
La Saez, ve de l’airoport
I, sí, així funciona Espanya.

Tot plegat fa una catipén
Que fa venir ecs i vomitera.
Què cony volen aquesta gent.
Que des el Dret fa diarrea?
I tu què hi dius, Mercè Perea
reina del PSOE hospitalenc?

L’esperit vil del dictador
Gran fill de puta i homicida
Es passeja i va de senyor
Du a l’exili o a la presó
El qui combati el status quo.
La justícia està podrida

Habemus Papam

En Robert ve d’Illinois,
Prò coneix tota la cúria
It’s just now my loved boys
Que sense fre ni penúria,

Conquerirem els romans,
Contindrem la Trump la fúria,
I menarem els humans
Just ben lluny de la luxúria.

El Burger serà Sant Crist
I la sang, la coca-cola
I qui pregunti on s’es vist
Que miri Agustí d’Hipona.

No se sap que passarà
Pobre, Déu, tantes cruïlles,
Ves a saber cap on va
Aquest mon amb ses manilles.

El Papa ens deslliurarà
o és que ens durà a la garjola
Només el Crist ho sabrà
Si es que dona peu amb bola.

El català a l’Hospitalet

La ciutat de l’Hospitalet
És una ciutat ben oberta,
Multicultural de ple dret,
On cal que estiguis molt alerta,
Estar a l’aguait i no badar,
Per poder fer la descoberta
D’algú que parli en català.

Però algun indígena queda
parlant la llengua d’en Pompeu,
la llengua de la Rodoreda,
al Casino o a l’Ateneu.
Allà mantenen la trempera
de la llengua com un trofeu
però al trepitjar la vorera,
allà no la parla ni Déu.

INTER DE MILÀ 7 – BARÇA 6

Aquesta canalla la toca,

la remena la mar de bé,

ens ha tornat l’orgull a Europa,

no ens fa vergonya ser culers.

Ens han fotut els de l’Inter

i ens toca tocar pirandó.

Els llombards han patit d’esfínter

I no poc, si no Déu n’hi do.

Que, sense embolicar la troca,

Dient simplement la vritat :

l’àrbitre ha estat un idiota,

un cretí i un desgraciat.

Marquem grans gols d’antologia

Lamine Yamal és molt bo,

Però la nostra porteria

S’assembla a un puto colador.