Fan comissions al congrés,
Dels diputats i diputades,
I els hi pregunten que com és
Que ens hagin fet tantes putades.
Fernandez Diaz no sap res,
Diu que tot va passar endebades,
La Cospedal baixa de l’hort,
La Saez, ve de l’airoport
I, sí, així funciona Espanya.

Tot plegat fa una catipén
Que fa venir ecs i vomitera.
Què cony volen aquesta gent.
Que des el Dret fa diarrea?
I tu què hi dius, Mercè Perea
reina del PSOE hospitalenc?

L’esperit vil del dictador
Gran fill de puta i homicida
Es passeja i va de senyor
Du a l’exili o a la presó
El qui combati el status quo.
La justícia està podrida

En Robert ve d’Illinois,
Prò coneix tota la cúria
It’s just now my loved boys
Que sense fre ni penúria,

Conquerirem els romans,
Contindrem la Trump la fúria,
I menarem els humans
Just ben lluny de la luxúria.

El Burger serà Sant Crist
I la sang, la coca-cola
I qui pregunti on s’es vist
Que miri Agustí d’Hipona.

No se sap que passarà
Pobre, Déu, tantes cruïlles,
Ves a saber cap on va
Aquest mon amb ses manilles.

El Papa ens deslliurarà
o és que ens durà a la garjola
Només el Crist ho sabrà
Si es que dona peu amb bola.

La ciutat de l’Hospitalet
És una ciutat ben oberta,
Multicultural de ple dret,
On cal que estiguis molt alerta,
Estar a l’aguait i no badar,
Per poder fer la descoberta
D’algú que parli en català.

Però algun indígena queda
parlant la llengua d’en Pompeu,
la llengua de la Rodoreda,
al Casino o a l’Ateneu.
Allà mantenen la trempera
de la llengua com un trofeu
però al trepitjar la vorera,
allà no la parla ni Déu.

Aquesta canalla la toca,

la remena la mar de bé,

ens ha tornat l’orgull a Europa,

no ens fa vergonya ser culers.

Ens han fotut els de l’Inter

i ens toca tocar pirandó. 

Els llombards han patit d’esfínter

I no poc, si no Déu n’hi do.

Que, sense embolicar la troca,

Dient simplement la vritat : 

l’àrbitre ha estat un idiota,

un cretí i un desgraciat.

Marquem grans gols d’antologia

Lamine Yamal és molt bo,  

Però la nostra porteria 

S’assembla a un puto colador.

Se sap que hi havia un rei,

amb un pensament molt noble

i que va fer fer una llei: 

tot pel poble, sense el poble. 

Ara, aquí a la nostra vila,

el batlle David Quirós,

la mateixa agulla enfila,

la cançó de l’enfadós. 

Fent aprovar un nou decret 

vol que el poble participi, 

la gent de l’Hospitalet 

molt més li val que no és flipi

haurà de llaurar ben dret 

i potser podrà anar a fer pipi.    

Diu l’adagi popular 

de mes verdes en maduren:  

més que fer participar

decreten per on t’aturen. 

I com sempre, sí senyor, 

saps que el nom no fa la cosa, 

La participació…,  

als polítics els fa nosa. 

De sobte ha marxat el llum,
tot el país a les fosques,
el cablejat ha fet “bum”,
tot seguit ha sortit fum
i han petat bisos i rosques.

La veïna que ho sap tot
diu que Putin n’és culpable,
en Sánchez un borinot,
en Illa un estaquirot
i en Trump un pobre diable.

La gent va als supermercats
a comprar cent mil ampolles.
i diuen que hi ha altercats,
veïns obsessionats
en omplir neveres i olles.

De mica en mica, al final
s’acusa de negligència
d’aquest nyap monumental
a madona intel·ligència,
llesta i artificial.

Hem viscut una apagada
que ha arribat a contracor.
Potser hagués estat millor
que l’haguessin anunciada,

Agafaríem vacances
i ens n’aniriem al camp,
i seria com un clam
en mig de tantes frisances

I potser ens oblidaríem
que amb el Sánchez presidint
hem tingut ja quatre o cinc
ensurts, que mai no voldríem

Una epidemia, un volcà,
la dana i un tall de llum.
Un merder de gran volum,
que no ens deixa descansar

Just el dia de la mona
ha mort el Papa de Roma.
Jesús ressuscita, ell mor
tothom li canta llaors,
cadascú en son idioma.
Però és allà al Vaticà,
mentre uns canten les exèquies,
que altres van de cara al gra
maquinant grans estratègies.
A la Capella Sixtina
els cardenals van votant,
fins que va i els il·lumina
tot d’una l’Esperit Sant.

Amb això dels aranzels
l’economia fa figa:
afecta a fondes i hotels,
el fuet i l’oli d’oliva.
Quasi tothom està espantat,
ningú dona peu amb bola
i el sector més emprenyat
vol prohibir la coca-cola.
Els xinesos que eren grocs
ara s’estan tornant negres.
Diuen que no estan per brocs:
ianquis us tocarà el rebre
Europa, el crit al cel.
En Trump li fa pam i pipa,
li endinyarà els aranzels
que li surtin de la tita.