S’ACABA L’HORRIBLE 2025

S’acaba el dos mil vint-i-cinc,
que no ha estat un any gaire alegre.
El món és aspre, està bullint,
Està malalt, te molta febre.

El gran poder dels assassins,
que es mouen sense cap recança,
destruint vides i camins
que ens durien a l’esperança.

No s’apiaden de ningú,
ens porten a l’apocalipsi,
fan el món inhòspit i dur
duent els homes a l’eclipsi.

Netanyahu, Putin i Trump
on ens durà vostra demència?
I per què no foteu el camp
I ens deixeu viure amb mes decència.

Adéu vint-i-cinc que te’n vas,
ple de por, patiment i guerra,
un bon any no ho has estat pas,
Tenint-nos tots de cara a terra!

DESOKUPACIÓ A BADALONA

“El relator especial de l’ONU sobre el dret a un habitatge adequat,
Balakrishnan Rajagopal, i el relator especial de l’ONU sobre els drets
dels immigrants, Gehad Madi, han condemnat el desallotjament de més de
quatre-centes persones de l’assentament informal B9 a Badalona i
avisen que pot constituir una greu violació dels drets humans dels
desallotjats. “
          Diari Vilaweb

Badalona no és Betlem,
ni estem per muntar pessebres,
per això em vota la gent.
Si no vols sal, t’hi fots pebre!

Sí, plou a bots i barrals,
sé que fot un fred que pela…
No em toqueu els engonals,
perquè us fotré una gardela.

Moros i negres ben xops,
a mi que collons m’importa,
ja se’n poden anar tots
A Catarroja o Paiporta (1).

Just ara que ve Nadal,
no són pas bones maneres,
que en muntin aquest sidral,
que és temps d’avets i paneres.

Si que van estar de sort,
en Josep i la Maria,
perquè sí, amb un servidor,
a fora de l’establia!

Jo vaig a missa del gall,
i canto “El noi de la mare”,
porto els reis amunt i avall,
i els Pares Noels, més d’ara.

L’alegria del Nadal,
per mi és només la carronya:
ni és humà, ni és fraternal
car soc un poca-vergonya.
EL PEÓ DEL LLOBREGAT

(1)   Catarroja i Paiporta foren dues de les poblacions més afectades
per la Dana del 2024 al Pais Valencià.

EL BORBÓ A L’HOSPITALET

Ha vingut Felip de Borbó,
del braç de Primo de Rivera,
amb els seus aires de senyor,
serradures a la mollera.

Ha vingut a L’Hospitalet,
de la Cova de Moseguellos,
un vampiràs, un vampiret,
que encara borda, borda “a por ellos”.

A la Florida, va al mercat,
i a la parada dels xoriços,
troba son pare empolainat,
entre marfantes i infeliços.

Vet aquí que els socialistes
que abans eren republicans
Han esdevingut, ai, alquimistes,
del seguici reial, els cans.

TRUMP RENYA LA VELLA EUROPA (UNA VEGADA MÉS…). CONTRA L’EUROPA DECADENT

El discurs de Trump, histèric
a tot Europa ha tronat:
som un continent malèfic,
malastruc i dissortat.

La nostra gran decadència,
és com la d’un vell xaruc:
que tracta amb condescendència,
fent l’ase quan no fa el ruc.

No veiem, no volem veure,
Que el camí és uram Orban.
No volem saber, ni creure
Que en Saliq és Gengis Khan.

Com ben bé sap la Melània,
no hi ha més collons que els meus,
soc el monstre de Tasmània,
per ben poc que me’ls toqueu.

EL JUDICI DELS PUJOL.

Tota la colla dels Pujol
és a Madrid, a l’Audiència,
per defensar la independència
i/o timar l’estat espanyol.

Sou una banda criminal
Que ha fotut els calés a Espanya
I teniu entre banya i banya
La llibertat “catalanal”.

En M. Rajoy riu molt content
en Juan Carlos vinga riure:
el noi de l’Ayuso va fent
que tot acaba per prescriure.

Abans eren els militars,
però la dictadura dura
el clan de la magistratura
són els qui han passat a manar.

Es passen pel forro la llei,
tot el que pugui pensar Europa,
mentre crida tota la tropa:
viva España y viva el rey!

CINQUANTA ANYS DE LA MORT DE FRANCO

“Españoles: Franco ha muerto. El hombre de excepción que ante Dios y
ante la Historia asumió la inmensa responsabilidad del más exigente y
sacrificado servicio a España ha entregado su vida, quemada día a día,
hora a hora, en el cumplimiento de una misión trascendental. Yo sé que
en estos momentos mi voz llegará a vuestros hogares entrecortada y
confundida por el murmullo de vuestros sollozos y de vuestras
plegarias. Es natural: es el llanto de España, que siente como nunca
la angustia infinita de su orfandad; es la hora del dolor y de la
tristeza, pero no es la hora del abatimiento ni de la desesperanza.

Es cierto que Franco, el que durante tantos años fue nuestro Caudillo,
ya no está con nosotros, pero nos deja su obra, nos queda su ejemplo,
nos lega un mandato histórico de inexcusable cumplimiento. Porque fui
testigo de su última jornada de trabajo, cuando ya la muerte había
hecho presa en su corazón, puedo aseguraros que para vosotros y para
España fue su último pensamiento, plasmado en este mensaje con que
nuestro Caudillo se despide de esta España a la que tanto quiso y tan
apasionadamente sirvió…”

Carlos Arias Navarro, president del govern espanyol, 20 de novembre del 1975.

Tu, de Màlaga el carnisser,
botxí a sou de la dictadura,
vessador de sang innocent:
sí, l’obra de Franco perdura.

Sí, si, perdura als tribunals,
a l’exèrcit i policia,
al parlament dels diputats,
també a la puta monarquia.

Van guanyar la guerra civil,
i van muntar un estat corrupte,
amb dret de cuixa i de pernil
a cada pantà i aqüeducte.

Dels morts sura encara la sang
se’n ha fet befa, desmemòria,
d’aquell assassí repugnant
alguns reivindiquen la glòria.

Brossa, et copiem El final,
Que escup sobre la seva tomba:
Tirà corrupte i criminal
Escruixit al món d’ultratomba.

“Rata de la més mala delinqüència,
t’esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d’aquell juliol.

Però l’has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda, Sa Excremència!—“

CONFINAMENT GALLINACI

El ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha decretat el
confinament, a partir d’aquest dijous, de l’aviram que es cria a
l’aire lliure a totes les explotacions de l’Estat…”

                                          Leandre Ibar Penaba

(Diari Ara, 13/11/2025)

Fins i tot les nostres gallines
diuen que estan tan malament,
que no es curen amb aspirines
i els hi cal un confinament.

A la plaça l’ou gallinaci
val més que la plata i que l’or,
més que un ovari de cetaci
i que un testicle de tauró.

Avui una truita és un llustre,
Ai, maleït ou de Colom!,
que només pot menjar un il·lustre
membre del govern de tothom.

Les gallines es manifesten,
el galliner està esvalotat,
i galls i gallines s’entesten
en tornar a les eres i els prats.

MEMÒRIES DEL REI JOAN CARLES

Joan Carles, el rei barrut,
Publica les seves memòries,
Lladre, putero i tan sorrut
de la història, les escòries.

Sempre fidel al dictador,
Que fou qui el va fotre a la trona,
Amb el “cara al sol” dins del cor,
Rovell de l’ou de la corona.

Malgrat cobrar dels espanyols,
Has defraudat calés a hisenda.
Ai Campechano, amb tants fillols,
I tu anar fornicant de renda.

AU MAZÓN A PICASSENT!

A 3 de novembre del 2025, data de la dimissió
de Carlos Mazón, president de la Generalitat valenciana, més d’un any
després de la dana del País Valencià, que va destruir el país i matar
229 persones en col·laboració a la ineficàcia del govern,
principalment valencià.

Van anar a dinar al Ventorro.
No van demanar una pizza,
segurament, més d’un porro
que el senderi vaporitza.

Ressonaven llamps i trons,
va ressuscitar el diluvi
i Vilaplana i Mazón
fent de núvia i de nuvi.

Una païda tan forta,
que encara l’estan desfent.
Hi ha tantíssima gent morta
Per culpa del president!

El barrut ha dimitit.
Frívol i desgraciat,
amb un cervell de mosquit,
i encara mig aboiat.

Diu que no ja pot ni bufa,
diu que ja no aguanta més.
És una víctima llufa,
un immens hipòcrita és.

I ara a esperar la pagueta,
pagassa d’expresident,
amb impostos a baqueta
De tots els contribuents.

Hi ha tantíssima gent morta
per culpa del president
que cridem amb veu ben forta:
au Mazón, a Picassent!

A LAMINE YAMAL

(després de la derrota del Barça al camp del Real Madrid el 26
d’octubre del 2025)

Vet aquí que a Rocafonda,
a tocar de Mataró,
han criat una anaconda,
que és un tigre i un lleó.

Pels porters i les defenses
com les plagues és temut,
amb una canguela immensa
tremolen a cada xut.

El pare li fa d’amic,
d’amic i de camarada.
I de pare n’hi fa en Flick,
La mare li fa de mare.

Qui pensa ja amb en Cruyfet,
en Kubala i amb en Messi,
en Ronaldinho i en Pep
en Maradona o Nemessi?

Si pel camí no pren mal,
ens durà cap a la glòria.
Si és qui és: Lamine Yamal.
i no se’l menja l’eufòria.