Pobre Sant Josep, cast i vell,
que és honorat per tots com pare,
dus les banyes d’en Gabriel
que te un dur i formós canyamel
i a la Maria va fer mare.

Tu treballaves de fuster,
vinga fer armaris i prestatges,
finestres, taules i, també,
quan calgui, arques de Noé
per tempestes i mals oratges.

Mentrestant, Maria se’n riu
perquè ella és jove i ardorosa.
Mentre el colom li dona caliu,
la seva panxa esdevé un niu
on Jesús, tot tranquil, reposa.

La mala gent de Natzaret
se’n fot, se’n riu sense manies.
Però molt pitjor que en Josep,
està el llenyataire, pobret,
el desgraciat Jeremies.

Perquè en Jere i la Meritxell
varen tenir dotze femelles.
Desgraciada ella i també ell,
“Us les donc per un sol camell,
que fa felices sis camelles.”

Quan arriba el dinou de març,
malgrat bufi la Tramuntana,
tant si és dijous, com si es dimarts,
li dona un gust al paladar
amb una crema catalana.

El peó del Llobregat

Ens han convidat a un casori
a una masia de collons,
han muntat un gran rebombori
com a la cort dels faraons.

La dona va a la perruquera,
em fa anar ipso facto al barber,
perquè m’arregli els pels que em queden
i barba i bigoti, també.

La núvia va despullada,
el nuvi, vint-i-u botons.
I l’alcaldessa fa de frare,
fa un sermó ple d’emocions.

La cerimònia és lluïda,
i n’hi ha que es posen a plorar,
prô se’ls hi passa de seguida
posant-se a fotografiar.

Arriba l’hora del tiberi,
quan arriba l’hora del tec,
no deixo que ningú em moderi
i vaig corrents a omplir-me el bec.

I amb gran decepció, infinita
comprovo que aquests carcamals:
Han oblidat la nostra guita:
Passarem més fam que al Nepal.

Amb quatre croquetes mal fetes
dos olives, quatre bunyols,
micro-pastís per cirereta
i tots drets fent cua a ple sol.

Marxem amb una immensa gana
i contacto al bruixot Bernat:
que aquesta nit li surti a l’Anna
un cinturó de castedat.

El peó del Llobregat

A Can Barça hi ha eleccions
i tot el món es paralitza,
com a un partit, cervesa i pizza,
i als bars d’arreu es polemitza,
quin candidat te més collons.

En Jan Laporta i Victor Font,
es reparteixen vinga estopa:
bandarra, imbècil, idiota,
tens cara de cul de marmota,
madrileny, cap de cony, mamon.

-Ets un buròcrata, prô en ruc
-Tu cada dia fots més tripa,
i si cap jugador t’imita,
L’haurà d’ajudar santa Rita.
-Només ets un yuppi barrut!

Cervell de mosquit, cabronàs…
Tu no em trauràs pas de la trona,
seré el presi del Barcelona.

• au ves-te’n a dormir la mona
  encara que sigui al ras.

Oblidant de l’himne el bell crit,
que a tots els culers agermana,
aquests dos una tarangana,
més forta que la Tramuntana,
entre tots dos han ben parit.

Vinga i vinga més cops de puny
i a veure qui la te més llarga,
si li arriba o no fins la Farga,
o fins i tot a la Camarga
o potser encara molt més lluny.

Hi ha una pregunta capital,
i molta gent que no s’ho explica:
per fer una feina gratuïta,
per què cal tanta dinamita
I es gasten aquest dineral?

Sacrosant colom de la pau,
allunya’ns de totes les guerres,
i esborra les bombes, si us plau,
o aquest món serà una desferra.

Déu nos en guard d’un ja esta fet!
No veus colom com m’escagasso?
Quedaries ben plomadet,
no com et va pintar en Picasso.

En Trump és un xulo perdut,
sí, li ha fet mal la coca-cola,
perquè ja és com un vell mamut
i no se l’alça la titola.

Sort tenim del torer sanchut,
que sembla que li planta cara:
Espanya és sobirana, ruc:
o és que no ho has entès encara?

Si envio un porta-avions
cap a les costes xipriotes,
sols és perquè em surt dels collons,
perquè aquí jo faig em que em rota.

I aquells del PP que sempre abans
tenien per dogma la llei,
ara lluiten pels drets humans,
Prô sols a l’Iran i a Tapei.

I tu que vas de cap a cap,
solemne com una gavina,
pots ben cagar-te en el seu cap,
i en el del murri de la Xina.

Al de Netanyahu, també.
i en el de Putin i tants d’altres,
en els pèrfids del món sencer,
ja que ells es caguen en nosaltres.

Sacrosant colom de la pau,
allunya’ns de totes les guerres,
i esborra les bombes, si us plau,
o aquest món serà una desferra.

“…Un dels buits més importants és l’absència quasi total de
documentació procedent de la casa reial espanyola. En la
desclassificació no hi apareixen agendes, notes internes ni ordres
relacionades amb la gestió de la crisi al palau de la Zarzuela ni
tampoc registres de les comunicacions internes de l’equip del
monarca…”

                                  Alexandre Solano 

Quaranta-cinc anys i uns quants dies
d’aquell cop d’estat reeixit
amb el rei caqui i eixerit
rifant-se ultres i policia.

Ali-Babà és aquest monarca
però vol semblar molt bon jan,
les fot pel darrera i davant
pixant-se en les lleis i pancartes.

La senyora de el del bigoti
li dit estúpid i cretí,
això és el que donen de sí
els papers fets un poti-poti.

Tinent coronel-idiota,
mamut, carcamal i Quixot,
sols has estat un borinot
fins quan has estirat la pota.

Al Milans del Bosch i l’Armada,
en JC els va ben prendre el pèl,
a la presó han vomitat fel,
rucs, cagant-se en l’ensarronada.

En Juanito es de la broma,
en Juanito es fa l’heroi
i diu que, sense ell, que recoi,
tota Espanya estaria en coma.

I tots els fills de la gran puta,
que van conspirar d’amagat:
Felicitats, tal com ha anat,
Espanya es quedarà a la gruta.

“El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha rebut l’alta de
l’Hospital Universitari Vall d’Hebron després d’una evolució favorable
del seu estat de salut. Ingressat d’ençà del 17 de gener, Illa
continuarà a partir d’avui a la tarda el tractament a casa mitjançant
el sistema d’hospitalització domiciliària del mateix centre.”

                                                       
Diari Vilaweb. 30-1-2026

Li han donat l’alta al president,
durant un més ha estat de baixa,
i s’ha trobat tan malament
que per poc no esquiva la caixa.

I Catalunya ha anat fatal
sense el seu preclar lideratge.
El país ha estat un sidral
amb el caos a l’abordatge.

Li han fotut orelles de ruc
a la consellera dels mestres.
Els pagesos, amb el trabuc,
i el vent ha petat les finestres.

Els de l’Esquerra i els Comuns
han complicat els pressupostos.
Vaga de metges els dilluns,
no et queixis si pugem impostos.

I fins i tot els porcs senglars
han fotut el camp de la gàbia
i s’han posat a pasturar
fins la Sibèria i Moldàvia.

Però el president ja està bé,
ja el tenim ben a punt de solfa,
ara ja no fallarà re:
perquè ja hi ha qui ho desengolfa.

I al pobre bitxo d’en Dalmau
li ha dit que d’aquí dos dies,
i amb l’ajut de Pere i de Pau,
arreglarà les Rodalies.

EL PEÓ DEL LLOBREGAT

“La Nit dels Insurrectes reuneix més de cent persones al sopar. Es va
homenatjar Xaro Castillo, Agustín Fructuoso, Leandre Gassó a títol
pòstum i la Marea Pensionista. La quarta edició refrenda l’arrelament
de l’esdeveniment…”

                                                       Catalunya

metropolitana, 14 de febrer del 2026

Totes les ciutats del món,
tenen sons fills predilectes,
però normalment no són
justament els més dilectes.

I fan la rosca al poder
li fan sempre la pilota.
La cosa els hi va molt bé:
omplen la bossa i la bota.

Però aquí a L’Hospitalet,
hi ha una colla d’insurrectes,
que el volen més pròsper i net,
menys mandanga i més respecte.

Estimen L’Hospitalet
i diuen les coses clares,
justament per aquest fet
el poder tant se’ls enfada.

L’alcalde hi està emprenyat,
la Gene tampoc no els traga
Diuen massa la vritat
i als que manen no els agrada.

Enguany els tres premiats:
Marea pensionista,
en Leandre, traspassat,
Xaro i l’Agustín, artistes.

Els regidors del govern
van brillar per son absència.
Tots els qui hi érem pressents
per la nostra independència.

El peó del Llobregat.

“L’episodi de vent intens previst entre aquesta mitjanit i el vespre
ha causat una aturada generalitzada d’activitats al Principat. La
Generalitat ha suspès tota l’activitat educativa, universitària i
esportiva, a més de l’activitat sanitària que no sigui urgent, i ha
demanat d’evitar desplaçaments innecessaris i de facilitar el
teletreball…”

                                Vilaweb, 12 de febrer del 2026

Estem en estat d’alerta,
ningú no va a treballar,
es torna al llit quan desperta,
escoltant el vent bufà.

No hi ha hospitals, ni escoles,
tothom jeu i fa el gandul,
el jovent fa xerinola
mentre es va gratant el cul.

El govern diu: seny, senderi
mentre plora el botiguer,
serà tot un misteri:
si obriré o si no obriré.

Ahir els mestres feien vaga
i el tren encara no va.
i això qui collons ho paga?
va dient en Josep Pla.

Molt abans érem pencaires,
ara no fotem ni brot,
els país vola pels aires,
penca en Moha i el xinot.

Lo peó del Llobregat

Diuen que el senyor Canons,
ja n’està fins els collons,
de manifestacions.
Sí.

Perquè per sortir al carrer,
i cridar i per no fer re,
a casa si està molt bé.
Si.

Els del govern de Madrid,
que sempre és tan eixerit,
fa com qui sent un mosquit.
Si.

Balla xotis, xa-xa-xà,
ens promet l’Ali Babà,
que som el ruc català.
Sí.

Perquè som un país ruc,
i ens fan sempre tururut.
Qui gemega, ja ha rebut!
Sí.

Fins ara amb això dels trens
rondinàvem, fèiem conya:
no arriben puntualment,
tu, RENFE pocavergonya!

Ja som a un altre nivell,
amb morts, ferits a mansalva:
responsables al bordell
des del matí fins a l’alba.

Son els nostres protectors,
aquests fills de la gran puta.
Cobreu sous demolidors,
per què no beveu cicuta?

Maquinistes emprenyats,
Han parat locomotora
i el país, paralitzat,
es toca la cantimplora.

Si aquí hi hagués ciutadans,
i no vassalls de la gleva,
petarien caps i mans
sense descans, sense treva.

A Madrid, sabeu com són,
diuen que es Déu qui ens castiga:
la culpa és de Puigdemont
que les vies facin figa.