“La Nit dels Insurrectes reuneix més de cent persones al sopar. Es va
homenatjar Xaro Castillo, Agustín Fructuoso, Leandre Gassó a títol
pòstum i la Marea Pensionista. La quarta edició refrenda l’arrelament
de l’esdeveniment…”

                                                       Catalunya

metropolitana, 14 de febrer del 2026

Totes les ciutats del món,
tenen sons fills predilectes,
però normalment no són
justament els més dilectes.

I fan la rosca al poder
li fan sempre la pilota.
La cosa els hi va molt bé:
omplen la bossa i la bota.

Però aquí a L’Hospitalet,
hi ha una colla d’insurrectes,
que el volen més pròsper i net,
menys mandanga i més respecte.

Estimen L’Hospitalet
i diuen les coses clares,
justament per aquest fet
el poder tant se’ls enfada.

L’alcalde hi està emprenyat,
la Gene tampoc no els traga
Diuen massa la vritat
i als que manen no els agrada.

Enguany els tres premiats:
Marea pensionista,
en Leandre, traspassat,
Xaro i l’Agustín, artistes.

Els regidors del govern
van brillar per son absència.
Tots els qui hi érem pressents
per la nostra independència.

El peó del Llobregat.

“L’episodi de vent intens previst entre aquesta mitjanit i el vespre
ha causat una aturada generalitzada d’activitats al Principat. La
Generalitat ha suspès tota l’activitat educativa, universitària i
esportiva, a més de l’activitat sanitària que no sigui urgent, i ha
demanat d’evitar desplaçaments innecessaris i de facilitar el
teletreball…”

                                Vilaweb, 12 de febrer del 2026

Estem en estat d’alerta,
ningú no va a treballar,
es torna al llit quan desperta,
escoltant el vent bufà.

No hi ha hospitals, ni escoles,
tothom jeu i fa el gandul,
el jovent fa xerinola
mentre es va gratant el cul.

El govern diu: seny, senderi
mentre plora el botiguer,
serà tot un misteri:
si obriré o si no obriré.

Ahir els mestres feien vaga
i el tren encara no va.
i això qui collons ho paga?
va dient en Josep Pla.

Molt abans érem pencaires,
ara no fotem ni brot,
els país vola pels aires,
penca en Moha i el xinot.

Lo peó del Llobregat

Diuen que el senyor Canons,
ja n’està fins els collons,
de manifestacions.
Sí.

Perquè per sortir al carrer,
i cridar i per no fer re,
a casa si està molt bé.
Si.

Els del govern de Madrid,
que sempre és tan eixerit,
fa com qui sent un mosquit.
Si.

Balla xotis, xa-xa-xà,
ens promet l’Ali Babà,
que som el ruc català.
Sí.

Perquè som un país ruc,
i ens fan sempre tururut.
Qui gemega, ja ha rebut!
Sí.

Fins ara amb això dels trens
rondinàvem, fèiem conya:
no arriben puntualment,
tu, RENFE pocavergonya!

Ja som a un altre nivell,
amb morts, ferits a mansalva:
responsables al bordell
des del matí fins a l’alba.

Son els nostres protectors,
aquests fills de la gran puta.
Cobreu sous demolidors,
per què no beveu cicuta?

Maquinistes emprenyats,
Han parat locomotora
i el país, paralitzat,
es toca la cantimplora.

Si aquí hi hagués ciutadans,
i no vassalls de la gleva,
petarien caps i mans
sense descans, sense treva.

A Madrid, sabeu com són,
diuen que es Déu qui ens castiga:
la culpa és de Puigdemont
que les vies facin figa.

El director gerent de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, Albert
Salazar, ha explicat que el president de la Generalitat, Salvador
Illa, té una osteomielitis de la símfisi púbica causada pel bacteri
estreptococ dysgalactiae. Es tracta d’una infecció poc freqüent que
afecta l’os i el teixit adjacent a la unió anterior de la pelvis.

      Redacció diari vilaweb del 19 de gener del 2026

Serà un malson o pesadilla,
l’art actual del governar…
I es tant, tant sensible el presi Illa
que l’abat un mal muscular.

Els pescadors estan que trinen,
els pagesos no van al tros,
mentre els de Madrid ens pentinen
i es queden el bocí més gros.

Jo necessitava la baixa,
perquè a la Generalitat,
els de la ceba, els de la faixa
em voldrien ben, ben trinxat.

El director del dispensari,
que és un senyor del meu partit,
em ve a veure i em du el diari
i em porta anissos i confits.

A la cambra faig xerinola
amb la infermera del Perú.
Li dic: Catalunya va sola.
i ella em canta el “Boja per tu”.

El peó del Llobregat.

“El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reivindicat avui
l’acord de finançament pactat entre el govern espanyol i ERC com “el
millor de la història de Catalunya”.
Vilaweb, 10 de gener del 2025

Sembla que ens ha tocat la grossa,
amb això del finançament,
però no sé com va la cosa
perquè sempre acabem rebent.

Diu que és el millor de la història,
malgrat que no és pas un concert,
llorers a l’Illa, eterna glòria,
un oasi enmig del desert.

Quan bramen allà a la Meseta,
Quan ensenya els ullals Madrid,
És que aquesta nacioneta
Algo deu haver aconseguit.

Quan sigui el temps de fer els comptes,
s’hagi d’aprovar el pressupost,
retornarem al món dels contes
Que pel PSC no te cost.

I així seguint la pastanaga
i deixant cantâ Els Segadors,
són els catalans els que paguen
tenint fama de robadors.

Els espanyols fan jocs de màgia,
euros amunt i avall, tant és:
perquè no tallen l’hemorràgia

i ens van fotent tots els calés.

El primer rodolí d’enguany
volia ser molt optimista,
desitjant pau, salut i guanys
des d’un punt de vista humanista.

Però encara no som als reis
i el ianqui ens ha desfet el somni,
a ell tant se li enfoten les lleis
i provocar-nos un insomni.

Diu que no vol al dictador,
però només vol el petroli
i diu que res no li fa por,
si tremola el món, que tremoli.

Diu que ha rebut des de Moscou
una abraçada del gran Puti.
Sí, a veure qui es qui té més ous,
sense ningú que li disputi.

Els taiwanesos de Taiwan
el que que més els amoïna,
Es sapiguer que cony faran
Els dracs afamats de la Xina.

En Ben Netanyahu odiós,
el duran al Jutjat de La Haia
I serà condemnat i clos
A una presó de l’Himalaia…

Que volíem estar contents
per omplir els versos d’esperances,
d’un món més humà, bo i prudent
sense tantes pors, ni recances.

Gaudiu del tortell i el vi bo,
del rei Faruk i de la fava,
que aquest any no es prometedor,
però ja veurem com s’acaba.

EL PEÓ DEL LLOBREGAT

S’acaba el dos mil vint-i-cinc,
que no ha estat un any gaire alegre.
El món és aspre, està bullint,
Està malalt, te molta febre.

El gran poder dels assassins,
que es mouen sense cap recança,
destruint vides i camins
que ens durien a l’esperança.

No s’apiaden de ningú,
ens porten a l’apocalipsi,
fan el món inhòspit i dur
duent els homes a l’eclipsi.

Netanyahu, Putin i Trump
on ens durà vostra demència?
I per què no foteu el camp
I ens deixeu viure amb mes decència.

Adéu vint-i-cinc que te’n vas,
ple de por, patiment i guerra,
un bon any no ho has estat pas,
Tenint-nos tots de cara a terra!

“El relator especial de l’ONU sobre el dret a un habitatge adequat,
Balakrishnan Rajagopal, i el relator especial de l’ONU sobre els drets
dels immigrants, Gehad Madi, han condemnat el desallotjament de més de
quatre-centes persones de l’assentament informal B9 a Badalona i
avisen que pot constituir una greu violació dels drets humans dels
desallotjats. “
          Diari Vilaweb

Badalona no és Betlem,
ni estem per muntar pessebres,
per això em vota la gent.
Si no vols sal, t’hi fots pebre!

Sí, plou a bots i barrals,
sé que fot un fred que pela…
No em toqueu els engonals,
perquè us fotré una gardela.

Moros i negres ben xops,
a mi que collons m’importa,
ja se’n poden anar tots
A Catarroja o Paiporta (1).

Just ara que ve Nadal,
no són pas bones maneres,
que en muntin aquest sidral,
que és temps d’avets i paneres.

Si que van estar de sort,
en Josep i la Maria,
perquè sí, amb un servidor,
a fora de l’establia!

Jo vaig a missa del gall,
i canto “El noi de la mare”,
porto els reis amunt i avall,
i els Pares Noels, més d’ara.

L’alegria del Nadal,
per mi és només la carronya:
ni és humà, ni és fraternal
car soc un poca-vergonya.
EL PEÓ DEL LLOBREGAT

(1)   Catarroja i Paiporta foren dues de les poblacions més afectades
per la Dana del 2024 al Pais Valencià.

Ha vingut Felip de Borbó,
del braç de Primo de Rivera,
amb els seus aires de senyor,
serradures a la mollera.

Ha vingut a L’Hospitalet,
de la Cova de Moseguellos,
un vampiràs, un vampiret,
que encara borda, borda “a por ellos”.

A la Florida, va al mercat,
i a la parada dels xoriços,
troba son pare empolainat,
entre marfantes i infeliços.

Vet aquí que els socialistes
que abans eren republicans
Han esdevingut, ai, alquimistes,
del seguici reial, els cans.