El primer rodolí d’enguany
volia ser molt optimista,
desitjant pau, salut i guanys
des d’un punt de vista humanista.
Però encara no som als reis
i el ianqui ens ha desfet el somni,
a ell tant se li enfoten les lleis
i provocar-nos un insomni.
Diu que no vol al dictador,
però només vol el petroli
i diu que res no li fa por,
si tremola el món, que tremoli.
Diu que ha rebut des de Moscou
una abraçada del gran Puti.
Sí, a veure qui es qui té més ous,
sense ningú que li disputi.
Els taiwanesos de Taiwan
el que que més els amoïna,
Es sapiguer que cony faran
Els dracs afamats de la Xina.
En Ben Netanyahu odiós,
el duran al Jutjat de La Haia
I serà condemnat i clos
A una presó de l’Himalaia…
Que volíem estar contents
per omplir els versos d’esperances,
d’un món més humà, bo i prudent
sense tantes pors, ni recances.
Gaudiu del tortell i el vi bo,
del rei Faruk i de la fava,
que aquest any no es prometedor,
però ja veurem com s’acaba.
EL PEÓ DEL LLOBREGAT