Ai, en Mariscal i en Mendoza,
en Mendoza i en Mariscal.
Perquè si l’un l’ha dita grossa,
l’altre s’ha afegit al sidral.
Pren la paraula l’Eduardo
i es caga en el nostre patró.
I diu que Sant Jordi és un cardo
que fa nosa als escriptors.
Tot i que defensa els toreros,
la boxa entre gossos i galls,
a occir un drac li troba un però
i envia Sant Jordi al carall.
El Mariscal és el del Cobi,
aquella llufa de gosset.
que fou triada pel cenobi
dels pijos-progres amiguets.
Al pa amb tomàquet li te tírria
i no suporta els catalans.
Diu que a La Sagrada Família
és una merda de les grans.
Els espanyols de cubalibre,
han escampat des de Madrid,
que hem muntat fogueres de llibres,
i l’editor s’ha fet ben ric.
Per entre camps de blat i d’ordi,
amb son cavall de Puig Cogul,
avança amb sa llança Sant Jordi
donant-los a tots dos pel cul.