Joan Carles, el rei barrut,
Publica les seves memòries,
Lladre, putero i tan sorrut
de la història, les escòries.

Sempre fidel al dictador,
Que fou qui el va fotre a la trona,
Amb el “cara al sol” dins del cor,
Rovell de l’ou de la corona.

Malgrat cobrar dels espanyols,
Has defraudat calés a hisenda.
Ai Campechano, amb tants fillols,
I tu anar fornicant de renda.

A 3 de novembre del 2025, data de la dimissió
de Carlos Mazón, president de la Generalitat valenciana, més d’un any
després de la dana del País Valencià, que va destruir el país i matar
229 persones en col·laboració a la ineficàcia del govern,
principalment valencià.

Van anar a dinar al Ventorro.
No van demanar una pizza,
segurament, més d’un porro
que el senderi vaporitza.

Ressonaven llamps i trons,
va ressuscitar el diluvi
i Vilaplana i Mazón
fent de núvia i de nuvi.

Una païda tan forta,
que encara l’estan desfent.
Hi ha tantíssima gent morta
Per culpa del president!

El barrut ha dimitit.
Frívol i desgraciat,
amb un cervell de mosquit,
i encara mig aboiat.

Diu que no ja pot ni bufa,
diu que ja no aguanta més.
És una víctima llufa,
un immens hipòcrita és.

I ara a esperar la pagueta,
pagassa d’expresident,
amb impostos a baqueta
De tots els contribuents.

Hi ha tantíssima gent morta
per culpa del president
que cridem amb veu ben forta:
au Mazón, a Picassent!

(després de la derrota del Barça al camp del Real Madrid el 26
d’octubre del 2025)

Vet aquí que a Rocafonda,
a tocar de Mataró,
han criat una anaconda,
que és un tigre i un lleó.

Pels porters i les defenses
com les plagues és temut,
amb una canguela immensa
tremolen a cada xut.

El pare li fa d’amic,
d’amic i de camarada.
I de pare n’hi fa en Flick,
La mare li fa de mare.

Qui pensa ja amb en Cruyfet,
en Kubala i amb en Messi,
en Ronaldinho i en Pep
en Maradona o Nemessi?

Si pel camí no pren mal,
ens durà cap a la glòria.
Si és qui és: Lamine Yamal.
i no se’l menja l’eufòria.

Pobre Quirós, està de pega,
serà David el dissortat,
perquè no podrà fer mai brega
contra la Generalitat.

Abans els nostres capitostos
sempre ens podien prendre el pèl,
Madrid s’endú els nostres impostos,
i ens foten de soca-arrel.

Prô ara son els socialistes
els qui manen a tot arreu,
de greuges no feu una llista,
perquè ningú no se la creu.

Tant si ens fot el president Sánchez,
o l’Illa o el batlle Quirós,
no ens prenguéssiu pas per comanxes
amb la cançó de l’enfadós!

Molt més letal que els huns d’Atila,
I més mortífer que un obús,
És la mala llet que destil·la,
El Paco amb el seu autobús.

Car, quan circula l’eme dotze,
L’Hospitalet s’acolloneix,
Cranis, fèmurs, canells esbotza
I qui en surt viu sent que reneix.

Ai Paquito, ai Paquito, ai Paco
Amb tons rampells enverinats,
Conduint sembles un macaco,
A qui la xicota ha plantat.

Sí, pel carrer de Tarradellas,
Que té el cementiri a tocar,
Just allà al carrer de l’Estrella,
Més d’un se n’ha hagut de baixar

Serà epigrama o epitafi,
Paco, Paco, pensa-t’ho bé,
Serà la tomba o cenotafi:
Només als advocats convé.

Diguem perquè Ione Belarra,
diguem perquè, precisament, 
que Belarra em rima amb bandarra.

És casualitat, s’entén. 
I la dreta més cavernària,
la més burgesa i incedent
mai no serà la mesetària.

És la catalana, s’entén. 
Per molt que ara vagin de progres
recordem que foren negrers, 
i sempre han explotat els pobres,
que hi volen -nar , no sé el perquè.

I el barrut en cap d’en Coletes
Que és més ric que en Mides i tot, 
cobrant en euros i en pessetes 
va i ens fot a la cara un moc.

Tota la merda pujolista, 
tota aquesta merda de Junts, 
es xenòfoba i és racista,
Satanàs amb la forca a punt.

Recordeu els morts de Melilla?  
Sí, si, van ser trenta-set morts, 
Montero i Belarra, ministres
i mirant cap a un altre lloc.

Ai, formeu part de la caverna, 
que sou pijo-progres només.  
Us en podeu anar a la merda
i us hi quedeu per sempre més.

Els lladres estan molt contents,
mentre els quinquis estan de festa,
l’Husillos, a l’ajuntament,
fa que no sap i no contesta.

Municipals hospitalencs,
semblen patir una gran pandèmia:
ahir estaven més que flamencs,
i ara un munt pateixen d’anèmia.

Han comprat una ciclostil,
per a tramitar tanta baixa,
arribaran a cent i a mil,
si no poden passar per la caixa.

Els municipals, tan fotuts,
quan hi ha el gran Ple Extraordinari,
no volen quedar-se pas muts
i al Quirós fan passar un calvari.

Els xoriços i els malfactors,
diuen les llengües viperines,
han comprat metges i doctors
a canvi d’herba i cocaïna.

Els grans reis d’Espanya, la borda,
avui han anat al Liceu,
en Felip sisè ja no borda:
posa rifles per tot arreu.

Parla en català a l’audiència,
i també canta Els Segadors,
prô la gent vol la independència,
i n’està farta del Borbó.

El Status quo els hi fa la rosca,
els hi llepen l’himne i el cul,
volten al seu voltant com mosques
en el gran cagarro d’un mul.

Tot sembla tan tranquil i plàcid,
com en els temps del dictador,
però pels terrats, aspres i àcids,
hi ha un eixam de franctiradors.

Que si en Felip tingués vergonya,
ens demanaria perdó.
Però no ho farà ni de conya
encara es creu nostre senyor!

L’Abalos ens ha traït,
ens ha traït en Cerdán,
ni de dia, ni de nit
puc dormir tranquil al llit,
capint els que ens trairan.

La Begonya m’ha fotut,
m’ha fotut el meu germà,
el Pegassus, collonut,
amb el PSOE ha fet el ruc
i deixat de treballar.

Però jo he donat la cara
car no soc un poca pena
i els he fet saber que encara
tinc una ànima abnegada
i pura com la patena.

I no m’he estat pas per brocs
i he parlat amb contundència:
car, sense mi el PP i Vox,
que no tenen tallafocs:
tindrien la presidència.

I he portat un paquetó
guarnit de belles mesures
contra la corrupció
que no me les crec ni jo,
ni Déu adalt les altures…