En aquest passat ple d’abril l’equip de govern amb el vot positiu dels republicans i els Comuns, i l’abstenció del PP i Vox, va aprovar el programa d’actuació transitori per la continuïtat dels serveis de comunicació municipals, que era l’acord al que havia arribat el Consell Executiu dels Mitjans en la seva reunió constitutiva del passat 7 d’abril. Com va explicar el portaveu socialista, José Antonio Alcaide, es tractava de “garantir l’estabilitat jurídica dels treballadors del servei”, després que el propi govern hagués deixat que s’extingís la vigència del Contracte-Programa que vencia el passat 31 de desembre.
Al passat mes de gener, els grups municipals de l’oposició que ara han avalat l’aprovació del programa transitori, van votar en contra de la pròrroga del Contracte-Programa que el que buscava era exactament el mateix que s’ha aprovat ara: l’estabilitat jurídica dels treballadors del servei de comunicació. Aleshores, el vot en contra es va basar en el fet que l’equip de govern no havia consensuat el nomenament del Consell Executiu dels Mitjans amb l’oposició, fet que acabaria resolent-se en poques setmanes, a mitjans de març. El problema per consensuar el Consell Executiu es basava únicament en un dels noms dels tres periodistes que havien de formar-hi part. En el moment en què l’equip de govern va proposar el periodista David Guerrero, es va resoldre el problema. Abans d’arribar a aquest consens, s’havien posat sobre la taula diversos noms de professionals tots ells presentats per qui té la única potestat de fer propostes que és l’equip de govern, amb alguns noms alternatius de l’oposició de dretes, que era evident que no obtindrien el consens majoritari.
Així doncs, arribar al consens, volia dir acceptar necessàriament la proposta de l’equip Quirós, una proposta que s’havia fet esperar 15 mesos, quan la única que havia fet el govern al novembre del 2024, va ser rebutjada per l’oposició. Aleshores va semblar evident que només es podria posar en marxa el Consell Consultiu si s’acceptava la proposta del govern, que estava tan acostumat a que ningú li discutís els noms que li asseguraven guanyar totes les votacions, que va castigar l’oposició oblidant-se del tema durant 15 mesos. La única alternativa possible, passava perquè el govern no tingués més remei que acceptar que potser no s’asseguraria guanyar totes les votacions en aquest Consell. L’alternativa era el dubte, no la seguretat que perdria totes les votacions. Però ni el dubte va ser possible perquè l’oposició va acceptar el xantatge del govern que va utilitzar la pressió dels treballadors que veien com els caducava el Contracte-Programa, per acceptar correcuita una nova proposta del govern que ja s’ha vist que torna a garantir que el govern no perdrà ni una sola votació en aquest organisme.
A la reunió constitutiva del Consell Executiu del 7 d’abril, els dos punts que requerien aprovació dels presentes, sense la presència de la representant popular (sembla ser que per un problema de convocatòria), només van rebre dues abstencions en el segon i una en el primer. Els periodistes que va proposar el govern, el director i el tècnic de la casa, el representant socialista i el republicà, van votar tots a favor, i la reunió es podria haver tancat en menys de mitja hora sinó hi hagués hagut una mica d’interès per un únic component del Consell, que va posar pegues a l’aprovació del reglament del règim intern de funcionament del Consell Executiu que, entre altres aspectes, garanteix que es pugui delegar el vot en cas de no assistència a la reunió. Aquest ha estat, justament, el mètode més utilitzat tradicionalment per assegurar que els representants del govern tinguin la majoria garantida abans de debatre res. Per cert, que el portaveu socialista es va extasiar explicant que no va haver cap vot en contra al Consell Executiu. Prou que es van assegurar…
A l’hora d’aprovar a l’abril el que s’havia rebutjat al gener, els portaveus d’ERC-EUiA i dels Comuns, van insistir en la responsabilitat davant els perjudicis per l’absència del Contracte-Programa, que els portava a donar suport un cop més al govern. Sembla evident que aquest comportament que justifica sempre el vot favorable al govern en ares a la responsabilitat, ha estat una magnífica troballa per l’equip de govern. L’equip de govern pot ser absolutament irresponsable, que no passa res. No pateix cap càstig. Allà està l’oposició, que és sempre tan responsable que vota gairebé de manera constant amb el govern, no fos cas que votar en contra del que vol el govern li suposés algun càstig per la seva irresponsabilitat.
Potser no s’adonen que la màxima irresponsabilitat de qualsevol oposició és carregar amb les irresponsabilitats del govern com si fossin seves. Al govern li és igual si comet alguna irresponsabilitat. Fa la proposta perquè la votin i si no la voten, és culpa dels que no la voten. Sembla evident que una oposició que ven el seu suport tan barato, no és una oposició gens creïble, ni coherent, ni digna de confiança. I no semblarà estrany que ho acabi patint de manera aclaparadora.