ANTONI GARCÍA

El curs polític arrencarà al setembre carregat d’actes, activitats i esdeveniments. D’una banda, s’inicia una nova etapa a la Generalitat de Catalunya, on l’independentisme ha perdut l’hegemonia parlamentària tant per mèrits propis com per la davallada d’Esquerra, que des de les darreres eleccions municipals ha anat perdent bous i esquelles i ha decidit cedir la presidència de la Generalitat a Salvador Illa.

Caldrà veure com el nou govern afronta els problemes que afecten el país i si, a més, aporta beneficis a l’Hospitalet complint els compromisos històrics que encara queden pendents en diversos àmbits. El temps dirà si es tradueixen les paraules en accions, ja que l’experiència amb l’anterior govern, que va generar moltes expectatives però va acabar passant amb més pena que glòria, va donar l’esquena a l’Hospitalet. De fet, lluny de resoldre o encarrilar problemes greus, com els que la ciutat pateix en l’àmbit educatiu i social, aquests s’han agreujat.

L’Hospitalet de Llobregat es troba en un moment crucial de la seva història. Amb l’arribada del nou alcalde, David Quirós, la ciutat es troba davant d’una cruïlla: seguir un model de ciutat que molts considerem esgotat o emprendre una nova transformació que respongui als reptes socials, econòmics i ambientals del segle XXI. El nou alcalde té la responsabilitat de redefinir el futur de la ciutat. En una entrevista recent, Quirós va afirmar que L’Hospitalet necessita “menys urbanisme i més humanisme”, una afirmació que reflecteix un sentiment creixent i compartit entre la població, que reclama un model de ciutat més centrat en les persones, els barris i les seves necessitats, i menys en el creixement desmesurat.

L’Hospitalet no són només els seus edificis; és el conjunt de veïns i veïnes, entitats, comerços, petites i mitjanes empreses, i dels treballadors que hi viuen o que cada dia han de marxar per treballar fora de la ciutat. La transformació que la ciutat necessita és inajornable i ha de ser profundament humanista, centrada en el benestar de la seva gent. Aquesta transformació no pot limitar-se a grans projectes urbanístics, molts d’ells obsolets, sinó que ha de prioritzar les necessitats reals de la ciutadania, promovent una ciutat més inclusiva, sostenible i que ofereixi oportunitats per a tothom.

L’Hospitalet té davant seu grans reptes que cal abordar: una desigualtat socioeconòmica creixent, emergència educativa, dificultats en l’accés a l’habitatge, manca d’oportunitats per al jovent, necessitat de millorar la convivència i la neteja, i un espai públic i una ciutat que s’ha d’adaptar a la realitat del canvi climàtic. Tots els qui vivim a L’Hospitalet volem una ciutat neta, segura i endreçada, amb serveis públics eficients i un model econòmic diversificat que creï riquesa, aposti pel talent, generi ocupació de qualitat i preservi el seu escàs patrimoni històric i natural.

Aquests reptes compartits han de ser la prioritat de l’acció política en la nova transformació de la ciutat. L’Hospitalet es mereix un projecte clar i ambiciós que reforci l’orgull de pertànyer a la segona ciutat de Catalunya, i que pensi i faci política quotidiana amb majúscules per als qui hi viuen, la fan viure i perquè hi puguin viure.

El futur de L’Hospitalet dependrà de la capacitat del seu govern de situar les persones al centre de totes les decisions, amb l’objectiu prioritari de millorar la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes, així com dels barris. Per aconseguir-ho, serà imprescindible generar sinergies, establir complicitats i sumar esforços per fer possible aquesta transformació necessària. Només així es podrà crear un entorn on la qualitat de vida dels ciutadans esdevingui la mesura real de l’èxit i del progrés de la ciutat.