La ciudad solo separa su basura en un 28,5%, muy lejos de la media metropolitana del 40%, porcentaje que todavía está a 15 puntos por debajo de los niveles del mandato de la Unión Europea para el año 2025

L’Hospitalet continúa en la cola de los 36 municipios del Área Metropolitana de Barcelona (AMB), al sólo recoger selectivamente sus residuos en un 28,5 por ciento, un punto y medio por encima de Santa Coloma de Gramanet, que es el farolillo rojo de la conurbación barcelonesa, según datos ofrecidos este viernes por el AMB y que se pueden constatar en el gráfico adjunto. Hace tres años, en la anterior presentación estadística, la recogida selectiva de basura en l’Hospitalet era del 25,1 por ciento, lo que supone una mejora de solo 3,4 puntos en la medición correspondiente al año 2023 respecto a 2020.

El índice global o media metropolitana se sitúa en el 40 por ciento, exactamente 15 puntos por debajo del objetivo marcado por la Unión Europea para el año 2025, de modo que la adjudicación de la contrata del servicio de recogida de basura y limpieza viaria de l’Hospitalet, que entrará en vigor en 2025, tendrá que esmerarse en el primer año para alcanzar al menos la media metropolitana. Ayudará el hecho de que la nueva contrata destinará 43,5 millones de euros al año en limpieza y recogida de basura frente a los 28,6 millones actuales, lo que supone un incremento de casi 15 millones anuales para esta actividad que preocupa a la ciudadanía. No en vano, la inseguridad, junto con el incivismo y la limpieza, son los problemas más destacados por los hospitalenses según refleja el Dibaròmetre 2024 realizado por la Diputación de Barcelona sobre los servicios municipales.

Separar la basura es más barato

El informe del AMB sobre la recogida selectiva de basuras arroja otra conclusión importante: los municipios que han adoptado un cambio en el sistema superan ampliamente el objetivo fijado por la Unión Europea y llegan hasta el 79&, demostrando la efectividad de estos sistemas. Además, en términos económicos también se producen grandes diferencias entre los costes que provocan los municipios que no seleccionan suficientemente sus residuos, frente al ahorro que experimentan los que tienen recogida selectiva individualizada.

En el año 2023 se produjeron 1.490.000 toneladas de residuos en el área metropolitana de Barcelona, lo que equivale a 444,3 kilos por habitante y año. Las normativas ambientales son cada vez más estrictas en cuanto a la consecución de los objetivos de recuperación y reciclaje de los residuos municipales. La Unión Europea obliga a los Estados miembros a reutilizar o reciclar el 55% de los residuos en el año 2025, y llegar al 65% en 2035. En esta línea, en Cataluña, también el PRECAT20 marcaba como objetivo alcanzar un 60% de recogida selectiva bruta de los residuos municipales para el 2020.

A escala metropolitana, el Programa metropolitano de prevención y gestión de recursos y residuos municipales 2019-2025 (PREMET25) tiene como objetivo superar el 55% de reciclaje en 2025, reducir los residuos municipales y conseguir la neutralidad de carbono del sistema metropolitano de tratamiento de residuos, mediante actuaciones en cinco ejes estratégicos: prevención, recogida, tratamiento, educación y nueva gobernanza.

En l’Hospitalet se paga más

Según la modificación de las ordenanzas municipales aprobadas por el Ayuntamiento de L’Hospitalet, la nueva tasa por la recogida de residuos supondrá un gasto de algo menos de 100 euros anuales para la mitad de los hogares del municipio y de más de 100 euros anuales para la otra mitad. El abono de la nueva tasa se producirá a lo largo del próximo 2025. Datos del 2021 del Institut d’Estadística de Catalunya sitúan en 101.809 los hogares censados en L’Hospitalet.

También se ha puesto serio el Ayuntamiento en materia de multas a quienes realicen un mal uso de los contenedores, lo que genera problemas de convivencia, amén de incrementar la suciedad de las calles de la ciudad. Tirar mal la basura o hacerlo en lugares inadecuados, además de contribuir al deterioro visual del entorno urbano, también atrae insectos, roedores y otros animales portadores de enfermedades, lo que supone un riesgo para la salud pública y generar problemas de higiene en el municipio A los infractores se les impondrá multas son de entre 300 y 1.500 euros.

De los 36 municipios metropolitanos, en 2023 sólo 9 habían llegado al objetivo del 55% de recogida selectiva: Begues, Castellbisbal, Corbera de Llobregat, Papiol, Ripollet, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat y Tiana. A esta lista hay que sumar los barrios de Sarrià y Sant Andreu de Palomar, en Barcelona, donde se han llevado a cabo programas piloto de recogida personalizada.

Eliminar contenedores callejeros abiertos

El hecho de que estos municipios son los que han implantado un cambio en el modelo de recogida demuestra que el sistema de contenedores abiertos callejeros ha llegado al límite de sus posibilidades. Como ejemplos, Santa Coloma de Cervelló cambió el índice de recogida selectiva del 41,5% al ​​71,8% en sólo tres meses. En Corbera de Llobregat, otro caso de éxito, el salto fue del 49,2% al 80,4%.

El AMB calcula que si los municipios despliegan sistemas de recogida selectiva más eficientes el coste del tratamiento podría llegar a disminuir en 20 millones de euros de cara a 2025, debido sobre todo al ahorro en el impuesto sobre el vertido controlado o la incineración. Este impuesto lo cobra la Agencia de Residuos de Cataluña, y la penalización por el envío de residuos a tratamiento finalista –vertederos– sirve para financiar la recogida selectiva y las instalaciones de tratamiento de residuos, especialmente de la fracción orgánica.

Si ayudas a reciclar pagas menos

Económicamente, las diferencias entre municipios en lo que se refiere a la recogida selectiva también son muy importantes. El índice de reciclaje modula el importe que los habitantes de cada municipio pagan en concepto de tasa metropolitana de tratamiento y disposición de residuos (TMTR). Los municipios que más recuperan pueden pagar hasta 3 veces menos que los que peor separan. Actualmente, el coste de tratamiento oscila entre los 60 euros y los 140 euros por hogar y año, en función de la generación de residuos y el índice de reciclaje.

En el último pleno municipal de octubre en l’Hospitalet, Ana Marqués, en representación del sindicato Som Sindicalistes de Catalunya (SOMSCAT), de la empresa Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), que realiza en la actualidad la recogida de basuras y la limpieza viaria, expuso los problemas derivados de la ausencia de vigencia del contrato de esos servicios. Según denunció, los vehículos son anticuados y provoca inseguridad a los trabajadores, además de una baja calidad de la prestación del servicio. Más información aquí:

Un sindicat minoritari de FCC denuncia el pèssim estat de la flota de recollida de residus i l’estrès dels treballadors

L’oposició municipal reclama al govern que no torni a portar al ple macro-modificacions de crèdit, i que compleixi els compromisos

El punt sobre les macro-modificacions de crèdit que l’oposició municipal va aturar en el passat ple d’octubre, gràcies a que la urgència amb la que es portava al ple requeria la majoria absoluta, va ser finalment aprovat en el ple extraordinari d’ahir divendres, gràcies a la negociació que es va poder materialitzar entre govern i oposició i que hauria estat impossible d’haver-se aprovat la urgència al mes d’octubre. Probablement aquesta és la qüestió més interessant del que ha passat entre la derrota del govern en la presentació del punt i l’aprovació d’ara: que s’ha pogut parlar del tema, que s’han pogut polir alguns aspectes que resultaven inadmissibles i que s’ha pogut assimilar que era imprescindible donar llum verda a la proposta per diverses raons, entre les quals, el compromís de totes les forces polítiques amb els paradistes de Collblanc, que ha estat, sens dubte, una de les raons principals que han possibilitat el resultat de l’únic punt del ple extraordinari. Socialistes i Comuns han votat a favor, PP i ERC s’han abstingut i només Vox ha votat en contra.

Hi havia uns quants aspectes controvertits que es van posar novament ahir sobre la taula. El primer d’ells, el fet que el govern s’ha acostumat a portar a cada ple diferents modificacions de crèdit, en alguns casos que inclouen diferents expedients i que es porten conjuntament per evitar d’una banda el debat puntual i de l’altra el conflicte dels grups municipals sobre la seva aprovació perquè moltes vegades hi ha acord sobre un expedient i desacord sobre l’altra però votar en contra suposa paralitzar-los tots. Es va demanar novament al govern que eviti aquest costum i que en endavant porti modificacions de crèdit puntuals i d’expedients diferenciats per poder tractar-los individualitzadament i més a fons. Veurem si han pres nota.

El segon aspecte controvertit és que cada vegada que hi ha una modificació de crèdit significa —no sempre, però de manera molt majoritària— que es vol fer una cosa però a costa de no fer-ne la que estava pressupostada. Aquest problema que el portaveu de Vox va il·lustrar molt gràficament afirmant que “se desnuda a un santo para vestir a otro”, és una realitat. En el cas d’aquesta macro-modificació de crèdit, especialment lacerant, perquè es deixen de fer actuacions que son necessàries i que en alguns casos, com va exposar la portaveu del grup popular es venen reivindicant des del 2016 (com ara el canvi de gespa del camp de rugby de Bellvitge). En altres casos perquè són projectes altament reivindicats com l’escola d’adults de Can Serra o l’escola Bressol de Bellvitge que, en l’informe de la directora de serveis del Departament, s’afirma simplement “que no es faran”, no que es faran més endavant que seria el més correcte.

El tercer aspecte controvertit és que amb aquestes actuacions de modificacions de crèdit s’obliga als grups de l’oposició a mantenir la confiança amb els ajornaments de projectes que comencen a ser tàcitament impossibles. És el motiu que el portaveu de Vox va esgrimir per votar en contra. Si fins ara no s’han complert els compromisos, què ens fa pensar que en el futur es compliran… especialment quan es produeixen casos com el que ha generat tota aquesta modificació de crèdit, que ha estat l’incompliment amb els terminis dels Fons Next Generations —hi ha hagut la promesa d’una pròrroga de sis mesos mes— que ha portat al govern a avançar els crèdits a l’espera que s’acompleixin els terminis i arribin correctament els fons.

El quart, ja més concret, tenia molt a veure amb el projecte dels paradistes de Collblanc. Existia el dubte, com s’explicava a l’expedient, que hi hagués un projecte soterrat sobre la ubicació final dels paradistes exteriors perquè, de moment, s’han de situar a l’interior del mercat mentre es fan les obres exteriors, però després tornaran als seus emplaçaments originals. No era això el que deia l’expedient sinó que es traslladarien a l’interior “provisional o definitivament”. La tinent d’alcalde Santon ho va desmentir taxativament afirmant que el trasllat és purament provisional i que l’acta del ple garanteix la seva paraula. Aquest aclariment és molt probablement el que ha servit per decantar el vot. Tant els grups d’ERC-EUiA com el grup popular van afirmar que s’abstindrien que, pel cas, és purament un vot anecdòtic perquè amb l’actual correlació de forces, les abstencions son suports implícits a qui presenta els punts de l’ordre del dia.

Aquest ple extraordinari ha tingut una enorme virtut. Ha visualitzat els esforços que ha d’esmerçar el govern davant una oposició amb criteris unificats. Li ha servit al govern, que després de l’enuig del ple d’octubre, es va veure obligat a fer una nota de premsa acusant l’oposició de posar pals a les rodes amb temes tan importants com el mercat de Collblanc, les piscines o l’escola de música i posteriorment haver de negociar i aclarir extrems que no quedaven clars en l’expedient. Li ha d’haver servit als Comuns que, sense pretendreu, ha pogut comprovar la força que poden tenir els 14 vots de l’oposició, a l’hora de negociar propostes i canvis en la dinàmica política. I, sens dubte, li ha hagut de servir als altres tres grups de l’oposició que poden observar l’interès conjuntural d’enteses entre forces tan heterogènies entre sí com poden ser ERC, el PP o Vox. Comença a fer-se evident que les majories absolutes no son mai bones i que el govern hauria de començar a pensar que tot allò que l’envolta també existeix.

Es presenta Guerreras, un llibre sobre la defensa del dret a l’habitatge

Contra el que seria desitjable i fins i tot lamentablement normal, el nombre de desnonaments a l’Hospitalet durant l’any 2023, va augmentar respecte dels tres anys precedents quan van estar entre els 204 i els 262, que ja és una xifra enorme i deplorable. L’any passat, segons dades dels jutjats de la ciutat, que va fer públics l’Informatiu de TV L’Hospitalet, el nombre de desnonaments va ser de 213, el que representa una mitjana de 18 desnonaments al mes. D’aquest any encara no tenim xifres més enllà de les que coneixem de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca Ciutat de l’Hospitalet, que en aquest darrer mes d’octubre han aconseguit aturar 5 desnonaments i han aconseguit que un dels desnonaments acabés amb un lloguer social. Les pitjors xifres son anteriors a la pandèmia quan els desnonaments es van disparar a la ciutat i se’n produïen uns 45 desnonaments mensuals.

D’acord amb la situació econòmica de la gran majoria de famílies de l’Hospitalet, la major part dels desnonaments la practiquen els jutjats per demanda dels llogaters per impagament de lloguers i una gran minoria per impagament de la hipoteca a càrrec de les entitats bancàries. Per l’any 2024, la representant de la PAH Ciutat de l’Hospitalet Estrella Ambrojo, considera que si no es fa front immediat a la demanda de lloguer social a la ciutat, més de 300 famílies quedaran al carrer per causa del que els jutjats anomenen “llançaments”. Per una vegada, la justícia encerta plenament, perquè el que es fa amb aquestes mesures és llançar la gent directament al carrer.

La representant de la PAH Estrella Ambrojo acaba de fer la presentació del seu llibre “Guerreras”, sobre la problemàtica dels desnonaments a la ciutat i el nostre redactor Pau Taxonera hi va assistir. A continuació adjuntem la ressenya que n’ha fet.

Una història de fam

Pau Taxonera

El passat 19 d’octubre vaig assistir com a convidat, a la presentació de l’últim llibre de la meva amiga Estrella Ambrojo, a la que agraeixo haver pensat en mi i, el que és més important, que m’hagi descobert un món desconegut fins no fa pas gaire per a mi, com és la defensa del dret a l’habitatge i el que pot representar per a una família perdre’l, juntament amb els estalvis i la il·lusió de molts anys de la seva vida.

Per entendre Guerreras hauríem de conèixer la història de la meva amiga i la dels seus companys i companyes, principalment aquestes últimes, de lluita de la PAH Ciutat de l’Hospitalet, o ves per on, haver anat a la seva presentació.

La història transcorre durant la crisi creditícia del 2008 i versa sobre la vida d’una jove, vídua amb dos fills, desnonada del seu pis de l’Hospitalet pres per un fons voltor i… òbviament, no segueixo perquè al final us explicaria tota la trama de la novel·la i això seria quasi fer trampa.

Una història de fam, sí, de fam a l’Hospitalet, molt a prop de casa nostra, i d’incertesa; i sobretot de lluita, no només per sobreviure sinó també per perdre la por. Una història trista i també maca, d’amor i desamor, de passió. Algunes persones que l’han llegit confessen que van plorar i, les que més, emocionar. I és que a la nostra ciutat hi ha famílies que després de treballar un munt d’hores, de veure com el món els hi somreia, de comprar el seu habitatge amb una hipoteca i haver pagat la meitat, en uns pocs mesos es troben al carrer, sense res, només amb les maletes, amenaçats per directius que cobren per no tenir escrúpols. Perquè per les lleis espanyoles i la seva alta magistratura, que defensa a ultrança un sistema ultra lliberal, però viu gràcies a un sistema econòmic regulat i salaris de l’Estat, pagar l’habitatge està per damunt, fins i tot de la vida.

No fa pas gaire, mentre feia el seguiment d’un desnonament a l’Hospitalet, el servei jurídic d’un banc ho va deixar molt clar, després que el desnonat li confessés que, amb el que la família guanyava, o menjava o pagava la hipoteca. L’advocat del banc li va respondre que la hipoteca era prioritària sobre el menjar, i jurídicament tenia raó. I és que per l’Estat i pel nostre sistema judicial, no té importància d’on surtin els diners, es pagarà encara que sigui robant, traficant amb armes o amb drogues. La prioritat és el banc, i si no pots pagar perquè el sistema ha fet fallida, tal com va passar durant la crisi immobiliària, el banc es quedarà amb l’habitatge de la família sense tornar-li el que ja ha cobrat.

I, és clar, tot seguit ve l’exclusió social. Aquesta família que va de casa en casa arrossegant les maletes és tractada com a fracassada, fins i tot pels serveis socials o el col·legi dels nens quan, en realitat, qui ha fet fallida és l’Estat.

Per engranar la novel·la, l’Estrella ha agafat moltes petites parts de la història de les dones de la PAH. Als presents no se’ns va escapar que al darrere de la fila 0 estaven les veritables protagonistes, que si expliquessin les seves vivències descobriríem el que tots sabem. I és que per molt descarnada, emotiva i terrible que ens hagi semblat la novel·la, la realitat supera la ficció.

Una roda de premsa conjunta, a la que no han convocat L’Estaca, sembla un pas mes cap a l’acord de govern

En una roda de premsa del govern local i Comuns que es va celebrar ahir i a la qual aquest mitjà no va estar convocat, es van anunciar dues mesures, com si es tractés de grans acords de ciutat, quan en realitat simplement es tractava de concretar la moratòria d’un any per les llicències de pisos turístics que, en casos com el de l’Hospitalet, ja venia implícita en el Decret d’ara fa justament un any (Decret Llei 3/2023 de 7 de novembre) de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d’ús turístic. En el mateix annex de la llei, l’Hospitalet de Llobregat és citat expressament com un dels 262 municipis on l’habitatge d’ús turístic es trobava subjecte al règim de llicència urbanística prèvia, de manera que, tenint en compte la realitat social de la ciutat, l’Ajuntament ja es trobava en l’obligació moral de denegar les llicències. Això no obstant, la mesura s’aplicarà a partir de l’any 2025, de manera que les ja atorgades tindran plena vigència.

L’altra mesura té més consistència i obeeix sens dubte a diverses raons molt concretes. Es tracta de la congelació de l’IBI, que s’havia aprovat provisionalment en el ple de setembre amb el suport del PSC i Comuns i que ara quedarà congelat. Les raons objectives són la gran contestació social que ha tingut l’increment, el malestar implícit dels Comuns que han estat internament criticats per molts dels afins ideològicament parlant, i la necessitat del govern local d’apropar-se a aquesta formació per la debilitat en la gestió, la sensació de crisi permanent i especialment la pèrdua de la majoria absoluta. La congelació de l’IBI és doncs, l’evidència que la pressió amb un govern en minoria funciona i això hauria de ser suficient per situar el govern local davant la realitat: cal que negociï més amb l’oposició i cal, en conseqüència, que mantingui un tarannà diferent en el tractament dels assumptes públics.

Hi ha una altra alternativa, que és la que busca aferrissadament el govern perquè no poden tolerar governar en minoria: que els Comuns s’hi incorporin. I, per tant, que la majoria de govern presenti la tònica que ha tingut durant pràcticament els 45 anys de govern socialista: una comodíssima majoria absoluta.

Pel que fa a la posició dels Comuns, el digital Línia titulava ahir mateix: “PSC i comuns acosten postures amb una nova moratòria pels pisos turístics i la congelació de l’IBI, a l’espera del pacte de govern”. “A l’espera del pacte de govern”, i no ho afirma un qualsevol. El redactor de LíniaLH que ho escriu, va ser elegit fa unes setmanes el representant dels Comuns al Consell Executiu dels Serveis de Comunicació Municipal. Per tant, sens dubte, algú de confiança que sap de què parla. Si l’acord és a tocar, com anuncia dia rere dia, caldrà que s’expliqui a la ciutadania en quins termes es produirà, perquè el que va assegurar l’abstenció dels Comuns en els pressupostos d’aquest 2024, que es l’aproximació més contundent entre Comuns i PSC fins ara, és la signatura d’un document titulat “Acord entre el Grup Municipal del Partit deis Socialistes de Catalunya de !’Hospitalet i el Grup en Comú Podem l’Hospitalet-Confluència, que possibiliti l’aprovació deis pressupostos de l’Ajuntament de l’Hospitalet per l’any 2024” i que sembla que ha estat un rotund fracàs pel que fa al seu compliment.

Si els Comuns s’hi incorporen al govern, que és el que persegueix el grup socialista, res no sembla assegurar una millor gestió municipal, ni el canvi d’actitud imprescindible. Ahir mateix s’insistia en la política d’aparador. Una taula rodona a la Smart City Expo WC, insistia en el projecte Bioclúster com un projecte de referència que generarà 30.000 llocs de treball directes i un impacte de 4.000 milions d’euros, tot per tal de donar cobertura a un dels projectes immobiliaris més aclaparadors dels darrers anys. Un projecte que, amb els Comuns al govern, garantirà a aquests darrers una digestió bastant incòmoda.

A darrere hora, una nota de premsa d’ERC-EUiA, incideix en l’anunci “superflu i innecessari” de la moratòria de llicències d’habitatges d’ús turístic i la “presa de pel” que suposa la congelació de l’IBI donat que, segons el seu portaveu Jaume Graells, “aquesta congelació no soluciona res i amaga la pujada real, amb la creació de la nova taxa de residus, sense cap compensació ni rebaixa del rebut”. Pels republicans, “aquesta nova taxa estava fins ara inclosa en l’IBI, i suposarà per a moltes famílies pagar entre un 27% i un 65% més”. En aquest sentit han anunciat la presentació d’al·legacions “demanant que l’increment global dels impostos, que inclou la taxa de residus i l’IBI, no pugi més que l’IPC, i seguiran fent campanya en contra de la pujada per considerar-la “abusiva i injusta”.

Finalment, els republicans critiquen l’acord govern-Comuns: “És el pacte del fum, com ja va passar amb el pacte de pressupostos entre PSC i Comuns, que el govern ha incomplert totalment”, i afegeixen que “amb el resultat electoral es podia incidir molt més des de l’oposició, però els pactes a la baixa dels Comuns ens han afeblit, fent perdre l’oportunitat d’avançar en un canvi real”. Jaume Graells ha volgut deixar clar que els republicans “seguirem fent una oposició ferma i exigent, defensant els interessos dels veïns i les veïnes amb el convenciment que ERC+EUiA seguirem sent l’única alternativa d’esquerres que treballa per un canvi real a l’Hospitalet”.