Mes: gener de 2025
ERC-EUiA sol·licita, de forma urgent, la convocatòria de la Junta de Seguretat Local davant les xifres “alarmants” d’inseguretat
El grup municipal d’ERC-EUiA de l’Hospitalet ha sol·licitat a l’actual equip de govern municipal la convocatòria immediata de la Junta de Seguretat local per a l’adopció de mesures urgents davant de les xifres alarmants d’inseguretat, publicades en un informe de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB ) sobre les quals es va fer ressò L’Estaca. Els republicans demanen l’increment de recursos policials i la seva presència a la llista de carrers.
Aquesta setmana L’Estaca va publicar: “Malauradament l’Hospitalet torna a ser el pitjor municipi de l’Àrea Metropolitana de Barcelona pel que fa a la sensació que té la població respecte de la seva seguretat personal, la dels seus vehicles o la de la llar, segons l’Enquesta de Victimització de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (EVAMB) que recull dades de l’any 2023”. https://lestaca.com/lestacalh/la-ciutadania-hospitalenca-es-la-que-se-sent-mes-insegura-de-tota-larea-metropolitana-segons-lenquesta-de-victimitzacio/
La Junta de seguretat Local només s’ha reunit una vegada en un any i des d’aleshores, segons els republicans, s’hauria d’abordar de manera urgent la situació que es viu als barris: “la ciutadania està rebent dos missatges: increment dels incidents i falta de recursos policials” i han afegit que “des de les esquerres hem de ser capaços de donar resposta efectiva a aquesta preocupació perquè totes dues coses generen alarma”.
Per al grup republicà, a l’actual equip de govern li falta sensibilitat sobre aquest tema quan porta sense reunir-se la Junta de Seguretat Local prop d’un any, quan legalment les reunions s’havien de fer, com a mínim, una cada quatre mesos. Fins i tot manifesten que l’actual consellera Parlon, en una visita recent a la ciutat el passat 19 d’octubre ja va dir que en “les properes setmanes” se’n convocaria una, “i de moment no ha passat”.
Un altre dels punts subratllats pel portaveu d’ERC-EUiA ha estat la descoordinació que hi ha entre Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra i reivindiquen la creació de comissaries de districte conjuntes de les dues policies: “la ciutadania ha de percebre la proximitat dels dos cossos i sentir-se protegida per eliminar la percepció d’inseguretat que actualment té”.
“No pot ser que, davant les trucades dels veïns i les veïnes, o no es respongui o la resposta, sovint, sigui que no hi ha prou efectius”, ha afirmat Graells. En aquest sentit, el portaveu republicà ha recordat l´important creixement d´efectius dels Mossos d´Esquadra impulsat pel Govern republicà, que han passat de 264 a 321 agents destinats a l´Hospitalet, mentre que la plantilla de la Guàrdia Urbana “gairebé no s’ha incrementat en els darrers anys, quan tenim una ciutat més gran, més poblada i molt més complexa”.
“Necessitem més guàrdies urbans al carrer de l’Hospitalet”, ha afirmat Graells i ha insistit: “hem sol·licitat en diferents ocasions l’evolució de la plantilla de la Guàrdia Urbana i no ens l’han donat. Sabem que fa 10 anys era superior a l’actual, que no arriba a 300 agents”. “Tenim un cos envellit i amb un alt índex d’abstencionisme que ronda el 30%” ha afirmat Graells.
Segons els republicans, la presència policial més gran al carrer ha d’anar acompanyada d’accions socials, amb una gestió integral de la convivència: “davant dels populismes no podem negar la realitat, necessitem donar-hi respostes progressistes efectives per millorar la vida de la gent”.
Viñeta 17 enero 2025
Els nous pressupostos municipals de l’Hospitalet: un pas endavant per a la ciutat
ANTONI GARCIA
Els pressupostos municipals són una eina fonamental per gestionar els recursos públics. Decidir com es distribueixen aquests recursos, establir prioritats i planificar les inversions és una responsabilitat clau dels governs locals, amb un impacte directe en la vida dels ciutadans.
En aquest context, el nou alcalde de l’Hospitalet, David Quirós, ha assolit un objectiu important per al desenvolupament de la ciutat: aprovar els pressupostos municipals més elevats de la seva història, amb un total de 352 milions d’euros, congelant la taxa de l’IBI i deixant enrere l’acord d’augment del 3% d’aquest impost municipal que la seva predecessora havia pactat amb Esquerra l’anterior exercici.
Aquest èxit, aconseguit gràcies al pacte amb els Comuns, representa un avanç significatiu en la gestió de Quirós i reflecteix el compromís d’iniciar una nova etapa a l’Hospitalet, garantint que es destinin més recursos a projectes que beneficiïn la comunitat, millorin els serveis públics i impulsin noves inversions en àrees clau com l’habitatge, la neteja i la millora i dignificació dels barris.
Una de les mesures més destacades d’aquests pressupostos és la incorporació d’una reivindicació històrica de diverses organitzacions socials i polítiques que, en l’actual context de crisi de l’habitatge, adquireix encara més rellevància com és l’increment de la partida destinada a la compra d’habitatges per al parc públic, amb un pressupost inicial de 16 milions d’euros, dels quals gairebé 7 milions es destinaran a l’adquisició d’habitatges de lloguer social.
Aquesta mesura està vinculada a una altra iniciativa que serà un dels pilars centrals de la transformació de la ciutat: la rehabilitació d’habitatges en el marc del nou pla integral de reforma i millora dels barris del Samontà, a la zona nord del municipi. L’objectiu és començar a fer front a la rehabilitació d’un parc envellit d’edificis residencials construïts durant les dècades dels 60 i 70, molts dels quals requereixen una reforma urgent. Es calcula que a la ciutat hi ha 50.000 habitatges amb mancances d’accessibilitat, dels quals prop de 4.000 necessiten una reforma immediata.
Si a aquesta ambiciosa proposta li sumem altres partides pressupostàries, com l’augment de la despesa en serveis socials —essencial per implementar un nou model llargament reivindicat per les entitats, amb l’objectiu de respondre adequadament a l’emergència social—, l’increment del pressupost destinat a la neteja —que facilitarà la modernització de la flota de vehicles i maquinària per millorar la neteja dels barris—, i altres inversions en espais públics, com la reforma del Parc de l’Alhambra, la millora de les instal·lacions esportives, de l’accés al riu Llobregat, la renovació de l’enllumenat públic, o la reforma dels mercats municipals, començant pel Mercat del Collblanc, així com el pla d’ombres i confort climàtic als equipaments educatius o la preservació i divulgació del patrimoni històric, entre altres actuacions podem concloure que aquests són uns bons pressupostos per als ciutadans de l’Hospitalet.
Quirós ha superat el primer desafiament amb l’aprovació dels pressupostos municipals, posant les bases del seu projecte de ciutat. L’èxit de la seva gestió dependrà de la capacitat d’executar les accions previstes. Crear marcs de col·laboració amb les altres Administracions i construir acords, així com sinergies amb les diferents entitats, el teixit associatiu i altres organitzacions polítiques de progrés, més enllà de les legítimes diferències ideològiques, serà també una tasca clau per a l’alcalde per impulsar un projecte de ciutat àmpliament compartit que fomenti una nova transformació centrada en les persones i que doni resposta als reptes socials, econòmics i ambientals del segle XXI, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels ciutadans, la millora dels barris, carrers i places, i el sentiment de pertinença a la nostra ciutat.
Viñeta 16 enero 2025
Moviments sense fi en el cartipàs municipal
Ja fa un temps que, gairebé de forma setmanal, es produeixen canvis i modificacions en el cartipàs municipal. El canvi a l’alcaldia sembla estar en la base d’aquesta situació. No hi ha explicacions públiques al veïnat dels perquès i els motius d’aquests canvis. Però segurament es poden entreveure algunes claus.
En primer lloc tot sembla anar en el sentit d’augmentar la centralització del govern municipal. La substitució de l’històric Belver al capdamunt de l’administració municipal no sembla haver estat fàcil, però malgrat això, es troben a faltar explicacions i definicions de quins són els objectius de les constants remodelacions del cartipàs.
Més enllà d’aquestes percepcions, hi ha canvis que poden ser reveladors de les intencions de la nova cúpula municipal. Es tracta de dos remodelacions en l’assignació de responsables polítics dels districtes. A hores d’ara un mateix regidor, com és el cas de Rafael Gómez, assumeix els districtes I (Centre) i VI (Bellvitge i Gornal). Un altre regidor, David Torres, apareix com responsable dels districtes IV (Les Planes i La Florida) i V (Pubilla Casas i Can Serra i, finalment la regidora Olga Gómez suma el districte III (Santa Eulàlia i Granvia Sud) al districte II (La Torrassa i Collblanc) que ja dirigia en la legislatura anterior.
Aquest últim canvi, la substitució en el districte III de la regidora Iman Aisa per Olga Gómez, que s’ha produït aquest mes de gener, no s’ha explicat de cap manera al veïnat, més enllà d’una nota informativa de la regidora Iman als membres del Consell del Districte.
Tots aquests canvis s’estan fent al mateix temps que està en marxa un determinat procés participatiu a la ciutat per definir un nou reglament de participació. En la majoria de sessions d’aquests procés participatiu, s’ha fet evident la demanda de dotar de més capacitats als Consells de Districte, obrint-los a la participació més clara i fàcil del veïnat. Però la definició del cartipàs municipal que s’està desenvolupant sembla anar en tota una altra direcció. Els districtes apareixen marginats per part del govern municipal.
Amb les dobles assignacions de responsables polítics al davant de les regidories de districte, el caràcter institucional dels districtes es devalua i només es consideren com instàncies merament administratives en mans dels corresponents coordinadors de districte, sotmesos a una verticalitat de les decisions que, en la pràctica, rebaixen la utilitat i el paper dels Consells de Districte.
En la pràctica s’està reforçant la idea que el govern municipal ha d’inspirar.se en les formes organitzatives de les empreses i es considera que la ciutat i l’Ajuntament constitueixen una mena de propietat del govern municipal. Des del govern s’administra la ciutat al marge del veïnat, amb una millor o pitjor voluntat, però afrontant la feina amb una certa mentalitat empresarial. No per casualitat, en Paco Candel, que va ser regidor a l’Hospitalet en els primers anys de democràcia, va escriure un llibre recollint part de les seves experiències dins del Consistori que té per títol “Un Ajuntament anomenat Ells”.
I aquest “Ells” és la forma com des del govern municipal es veu al veïnat de la ciutat i és també el mateix “Ells” com bona part del veïnat veu l’Ajuntament. Així és com es veu a sí mateix el govern municipal, com un ens extern al veïnat que administra la ciutat gairebé en nom propi. En aquest context, els processos participatius i els organismes de participació tenen una rellevància força escassa.
Quan s’afronta un procés de elaboració d’un nou reglament de participació a l’Hospitalet, en lloc d’eixamplar la participació es limiten encara més les possibilitats de fer sentir veus del veïnat en els plens municipals, com es desprèn d’un informe dels secretari municipal.
La democracia municipal per ser efectiva demanda acostar al màxim possible els llocs de decisió política a la participació del veïnat; la participació necessita, per ser efectiva, la proximitat. L’actual configuració dels districtes, sumat a l’actual reglament, fan molt difícil la participació efectiva del veïnat, una participació quer va més enllà de la simple informació vertical. Seria millor i més democràtic que la base de participació fossin més els barris, que no deixen de ser uns espais vius, que no pas uns districtes dissenyats massa vegades sobre un plànol des d’un despatx.
La concentració de responsabilitats polítiques en organismes cada vegada més allunyades de la ciutadania està sent una dinàmica molt practicada des del poder. Es fa valer una suposada eficàcia i una simplificació administrativa, per justificar aquest allunyament. No fa tant de temps quan els governs de Jordi Pujol i Roca Junyent defensaven suprimir molts ajuntaments en nom d’aquesta eficàcia. Un govern progressista hauria d’anar en una direcció oposada, en el nostre cas, dotant de capacitats de decisió a Consells de Barri en tot el que té a veure amb el seu entorn.
Viñeta 15 enero 2025
Mig any després del primer Cartipàs, l’equip Quirós presenta el segon amb pocs canvis, però menys pes de les regidores veteranes
Les regidories de districte devaluades: tres regidors amb no gaire experiència pels sis districtes de la ciutat
Ahir es va donar a conèixer una nova reestructuració del Cartipàs municipal, exactament mig any després de la primera que va fer l’alcalde Quirós només arribar al càrrec a mitjans de juny de l’any passat. Aquells títols departamentals tan sonors, Ciutat de Drets, Ciutat Transformadora, Qualitat Urbana i Seguretat i Govern Intern, no han canviat, ni tampoc els regidors encarregats que formen part del nucli dur de l’actual equip de govern. Amb l’alcalde, es mantenen el portaveu Jesús Husillos i David Gómez, a més de dues dones Laura García i Cristina Santón i dues regidories de govern, una en mans de José Antonio Alcaide i una altra d’Iman Aisa. Aquesta darrere regidoria és la única que ha canviat de mans. Maite Revilla ha perdut aquest estatus que mantenia com a regidora de Govern i d’Esports, en benefici de la primera. Les altres dues regidores antigues, Olga Gómez i Lola Ramos es mantenen com a regidores adjuntes igual com els regidors acabats d’arribar com David Torres o Òscar Ibáñez. Rafael Gómez és manté en un segon nivell però amb un reconeixement superior pel fet que se li atorga la Coordinació Territorial, en bona part perquè és qui domina l’estructura del partit a nivell local pel seu càrrec de primer secretari.
Aparentment, el retoc del cartipàs a mig any just de ser dissenyat, presenta pocs canvis però accentua el que ja es va posar de manifest aleshores: han anat perdent pes les regidores veteranes que procedien de l’època bona de la Núria Marín, quan el primer secretari local del PSC era Cristian Alcázar, i l’han guanyat dues dones joves com la Laura Garcia i la Cristina Santón, Jesús Husillos de manera específica com a portaveu i l’home clau en la governació municipal, hereu directe del paper que havia jugat Francesc Belver, i amb un pes menor però igualment rellevant David Gómez, José Antonio Alcaide i Rafa Gómez. La primera en caure va estar Rocío Ramírez, que va dimitir al setembre, i ara ha perdut pes Maite Revilla, en un estatus semblant a les altres dues regidores mes veteranes, Olga Gómez i Lola Ramos.
La renovació de cartipàs ha servit també per encolomar els sis districtes a només tres regidors, un dels quals acabat d’arribar (David Torres), l’altra és l’Olga Ramos i el tercer Rafa Gómez. A aquest últim li han tocat els districtes I i VI, a la segona el II y III i al nou, els districtes IV i V. No sembla que els regidors elegits per encarregar-se dels districtes tinguin gaire pes en el nou disseny del cartipàs i això no ajuda gens a la sensació que ja existia fins ara, que els districtes compten poc pel nou govern municipal.
En canvi, la cosa aquesta de la Ciutat de Drets i la Ciutat Transformadora, de manera semblant a la Qualitat Urbana o el Govern Intern, una mica més entenedors, volen dibuixar exactament el que pretén el nou equip: enlluernar amb les paraules “per avançar en la transformació social i urbana de la ciutat”. Com pretén la nota de premsa que explica els canvis: “L’actual estructura orgànica de l’Ajuntament permet avançar en les prioritats marcades pel Govern municipal els pròxims anys: desenvolupar un programa d’intervenció integral al territori que conforma el Samontà, des de la Torrassa fins a Pubilla Cases; fer el primer pla d’habitatge de L’Hospitalet; afrontar la situació d’emergència climàtica i aconseguir que cada família disposi d’un espai de proximitat verd i saludable a menys de cinc minuts de casa seva; tenir equipaments i serveis públics de primera qualitat; fer de la convivència i la seguretat una de les màximes prioritats, i ser la ciutat del coneixement i de la creativitat.” Gairebé res, tenint en compte el panorama que presenta la ciutat en tots els seus ímputs.
Tant de bo el nou disseny del cartipàs tingui la utilitat pràctica que la ciutat necessita, malgrat que, fins ara, sembla que el gruix de la gestió acaba dissolent-se en les paraules. Un exemple pràctic, el de la nota de premsa d’ahir mateix presentant l’aprovació del Pla Local de Joventut 2024-2027. Per explicar-ho, s’assenyala: “La iniciativa es fonamenta en un model de polítiques públiques participatives i inclusives, en línia amb la Llei 33/2010 de polítiques de joventut, i vol facilitar la realització del projecte de vida de les persones joves atenent a la diversitat de formes i models de vida, així com apoderar-les com a agents de canvi social, impulsant el seu paper actiu com a ciutadania. L’objectiu és garantir que les accions proposades siguin adequades a les necessitats reals del jovent, la qual cosa implicarà que diversos serveis i àrees tinguin una mirada transversal cap als joves i generin un impacte positiu en la seva qualitat de vida, promovent la igualtat d’oportunitats, la participació activa i la cohesió social.” Més clar, l’aigua…
Viñeta 14 enero 2025
La ciutadania hospitalenca és la que se sent més insegura de tota l’àrea metropolitana, segons l’enquesta de victimització
La sensació d’inseguretat personal, dels vehicles propis o a la llar estarien doncs, en relació directe amb el fracàs de la gestió municipal en aquest àmbit
Malauradament l’Hospitalet torna a ser el pitjor municipi de l’Àrea Metropolitana de Barcelona pel que fa a la sensació que té la població respecte de la seva seguretat personal, la dels seus vehicles o la de la llar, segons l’Enquesta de Victimització de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (EVAMB) que recull dades de l’any 2023. L’enquesta es va fer entre el 7 de febrer i el 8 de març de l’any passat als municipis metropolitans, i posa de manifest que la nostra ciutat és la pitjor d’entre els set municipis més grans, inclosa Barcelona, molt per davant de Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallés, Cornellà de Llobregat i Sant Boi.
La inseguretat percebuda és quatre punts més gran en els municipis d’entre 50 i 75.000 habitants, que entre els que tenen menys de 25.000 habitants, d’on es podria deduir que, a mesura que les ciutats són més grans demogràficament, la sensació de seguretat és inferior. No obstant això, tot i que Barcelona és més de cinc vegades més gran que l’Hospitalet en nombre d’habitants, l’índex de victimització de Barcelona és menor que el de l’Hospitalet. La mitjana total de l’índex global de victimització de tota l’ÀMB és del 26%. Els únics municipis que la superen són, per aquest ordre, l’Hospitalet (30%), Barcelona (29,8%) i Badalona (27,3%). Un municipi veí d’una estructura demogràfica semblant com és Cornellà presenta un índex del 21,4%, més de 8 punts per sota de l’Hospitalet i més de 4,5 punts per sota de la mitjana.
Si ens parem a veure els resultats en funció de la seguretat personal, l’Hospitalet està per darrere de Barcelona però bastant per davant que la resta i 4 punts per sobre de la mitjana de l’AMB, mentre que si es para l’atenció en la percepció de la inseguretat respecte del vehicle privat, l’Hospitalet torna al primer lloc, gairebé un punt per sobre de la mitjana metropolitana. Si la mesura se centra en el domicili particular, l’Hospitalet està en la mitjana de l’AMB i un punt per sota de Barcelona, que és el pitjor municipi en aquest punt.
L’EVAMB és una enquesta que quantifica i analitza la seguretat urbana al territori metropolità a través dels índexs de victimització i la percepció de la seva població. La duu a terme, anualment, l’Àrea de Convivència i Seguretat Urbana de l’Institut Metròpoli per encàrrec de l’AMB i forma part del Pla Estadístic de Catalunya.
Fa poc, el Consell Metropolità de l’AMB va aprovar inicialment la memòria justificativa per a la constitució del nou Servei Públic d’Innovació Comunitària. Aquest servei forma part del projecte de sistema integral de seguretat metropolitana, que es defineix en el Programa d’actuació metropolitana 2024-2027 i el seu objectiu és lluitar contra els efectes de la desigualtat, la segregació urbana i la degradació dels espais públics metropolitans, així com contra la percepció d’inseguretat personal que tot això comporta.
El vicepresident executiu de l’AMB,Antonio Balmón, va manifestar, en fer-se públiques les dades de l’enquesta de victimització que “la publicació de les dades mostra la importància de desenvolupar polítiques públiques que fomentin la convivència i la cohesió social, i que reforcin l’equilibri comunitari en l’àmbit metropolità. El nou Servei Públic d’Innovació Comunitària permetrà crear un sistema innovador i tecnològic que proporcionarà noves eines i capacitats destinades als serveis de l’AMB, i també estarà a disposició dels ajuntaments”. Balmón també va afirmar que “l’AMB manté la voluntat de millorar les condicions de vida i la seguretat dels ciutadans metropolitans i d’aquelles persones que fan ús del territori, ja sigui per motius laborals, d’oci o de turisme”.
El que no s’explica des de l’AMB són les possibles causes que poden tenir les sensacions manifestades pels enquestats dels diferents municipis i, el que més crida l’atenció, són les notables diferencies entre municipis que no les haurien de registrar si la situació fos més o menys homogènia. La diferencia entre els municipis només pot ser deguda, doncs, als dèficits intrínsecs que fan a alguns més insegurs. Si es coneix la situació de la gestió de la Guardia Urbana de l’Hospitalet, per exemple, o el descontrol a les zones mes concorregudes de la ciutat, es pot arribar a entendre per què les percepcions dels entrevistats s’ajusten tant al pèssim nivell de la gestió municipal.