La UGT vol iniciar ja la negociació del nou conveni perquè l’anterior el considera desfasat, i CCOO vol que es compleixi abans el compromís del govern sobre l’anterior

Les posicions entre els dos sindicats majoritaris al Comitè d’Empresa de l’Ajuntament no semblen circular per la mateixa via, després que hi hagi un cert desacord sobre com afrontar la inexistència del conveni signat l’any 2023.

Mentre que és veritat que el que es va signar l’any 2023 ja s’està fent vell i convindria posar sobre la taula les noves reivindicacions, no deixa de ser significatiu que l’equip de govern es resisteixi, dos anys després, a donar vigència al Conveni ratificant-lo i publicant-lo, com és preceptiu, en un ple municipal. No serà perquè tots dos sindicats i la resta de treballadors, afiliats o no, no ho hagin demanat múltiples vegades. De fet, no s’acaba d’entendre per quina raó hi ha aquesta resistència del govern local. El cert és que han anat passant els mesos i no hi ha manera que es porti al ple el Conveni, de la mateixa manera que no hi ha manera que s’aprovi la plantilla de treballadors, s’accelerin les contractacions de plantilla imprescindible per donar servei a la demanda ciutadana o es negociïn nous increments salarials.

La postura de CCOO no sembla contrària a la negociació d’un nou Conveni però posa sobre la taula la necessitat de culminar el procediment de l’anterior perquè, de no fer-ho, afirmen, s’està donant validesa a la postura d’intransigència i d’il·legalitat del govern local. “Si això que és preceptiu es passa per alt, qui ens dirà que un cop fetes les negociacions i signat un nou conveni, amb tot el que això costa i comporta, torni a passar com amb el del 2023 que no es ratifiqui?”, expliquen fonts d’aquest sindicat.  Per la seva banda, el sindicat majoritari al CE de l’Ajuntament, la UGT, ha tret un comunicat en el que explica que, davant la demanda laboral de CCOO sobre l’aprovació i publicació del conveni del 2023, considera que el més útil és obrir una nova etapa de negociació que aconsegueixi un conveni actualitzat amb les noves demandes. UGT entén que, en efecte, el conveni del 2023 ha quedat obsolet i allunyat de les necessitats actuals dels treballadores municipals, però ja sembla decidit a passar pantalla pel que fa al conveni del 2023, de manera que fa una crida a la unitat sindical i insta a la plantilla i a la resta de sindicats a cercar solucions reals i consensuades.

Per CCOO, la cerca de solucions reals és una manera de justificar la postura municipal pel fet que donen per impossible que l’actual govern canviï de posició. “El que seria lògic és el que s’ha estat fent fins ara, que és reclamar al govern que porti al ple el conveni i es publiqui. Aleshores quedaria lliure el camí cap a una nova negociació. És més, si el govern ens demostra que el conveni no es porta al ple perquè hi ha aspectes de molt difícil plasmació o perquè es podrien vulnerar algunes normes legals, estem disposats a acceptar-ho i començar una nova negociació. Però, per nosaltres resulta imprescindible que el govern aclareixi postures per tornar a seure”.

Sense dir-ho directament, alguns líders sindicals de CCOO pensen que a algunes centrals els interessa molt passar pàgina i anar directament al procés d’una nova negociació, perquè han prés alguns compromisos amb una part de la plantilla municipal que, en cas de no plasmar-se directament en un Conveni, no hi haurà manera que es faci realitat. Hi ha coincidència amb la importància d’un nou conveni que s’ha de discutir i negociar el més aviat que sigui possible, però per CCOO és el mateix govern municipal el que barra el pas mentre no faci realitat l’acord al que va arribar en el seu dia amb les centrals sindicals de donar el pas legal que hi faltava.

Entre els assistents, nombrosos vells militants, amics i gent de totes les edat, en un acte que ha durat més de tres hores

Una representació de la historia gloriosa de la Transició a l’Hospitalet es va donar cita ahir a la tarda a la sala d’actes de la Tecla Sala, per retre homenatge a Mercè Olivares i Felip Gómez/Felip Gómez i Mercè Olivares pel seu llarguíssim exemple de lluita reivindicativa en favor dels treballadors i treballadores de la ciutat, el moviment veïnal en el seu conjunt i la defensa d’una ciutat més digna i amable pels seus habitants.

Per qui no els conegui, que han de ser molt pocs dels que coneixen la història recent de la ciutat, caldria explicar que seria impossible explicar la història de la resistència antifranquista a l’Hospitalet, en els anys més durs de la clandestinitat política, sense parlar d’aquesta parella de militants comunistes que van convertir-se en llavor de lluita i exemple de resistència. Per fer-los l’homenatge que els corresponia, que va sorgir com sorgeixen aquestes accions, del fons del reconeixement i l’afecte pel sacrifici esmerçat en els moments més difícils, es van aplegar molts antics militants comunistes de la ciutat però no només: hi havia bona part del teixit social que van contribuir a forjar i gent jove, hereus d’aquells anhels de resistència, uns quants socialistes històrics de la ciutat, ex regidors fins i tot del Partit Popular que van coincidir amb la Mercè Olivares com a presidenta del Consell de Síndics, al costat de les velles glòries de la política institucional vinculada a l’Hospitalet i la comarca, entre ells, el que va ser conseller del tripartit Joan Saura, el senador i diputat al Parlament, Jaume Bosch, o el també diputat al Parlament i senador, i encara membre del Consell d’Estat, Jordi Guillot.

La taula presidencial va estar ocupada pel Felip i la Mercè i la seva neta Júlia, que va llegir al final de l’acte un escrit emocionant des de la proximitat i la complicitat de qui els coneix a fons, i en el que s’expressava i es resumia tot el que han estat la Mercè i el Felip com a persones: dos individus fidels al seu ideari, a la seva gent, a la seva família, al seu entorn i a la seva ciutat. L’acte s’ha iniciat amb unes paraules dels hereus del moviment dels comunistes hospitalencs, el portaveu dels Comuns Manuel Domínguez que ha donat la paraula, en primer lloc, a l’historiador Joan Camós.

Camós ha començat explicant la història d’ambdós i de les seves famílies, des de la seva arribada a l’Hospitalet, a Collblanc, on van viure i van desenvolupar la seva primera militància i fins ara mateix, on encara col·laboren amb algunes entitats de la ciutat com ara el Centre d’Estudis o Tres Quarts per Cinc Quarts, entre els quals hi havia una nodrida representació. Ha recordat els orígens familiars, les penúries de la guerra i de la postguerra i els inicis de la seva militància comunista als anys 50, la seva participació en els primers esdeveniments de resistència en les vagues del 59, el shock de l’afusellament de Grimau i les primeres cèl·lules organitzades en els nuclis de Collblanc, amb el Felip, la Mercè i el Jaume Valls, o de Bellvitge, amb el Felipe Cruz o la Pura Fernández. Camós ha posat l’accent en el lent creixement de l’organització i els esforços per articular la xarxa social que després donaria lloc a les associacions de veïns, la primera de les quals, la de Collblanc-La Torrassa, tindria amb el Felip i La Mercè la capacitat d’organitzar el barri ja a principis dels 70. I així ha anat desgranant la història de l’organització des de les primeres responsabilitats polítiques del mateix Felip Gómez, passant pel Jaume Valls i el José Fariñas, fins a la consolidació del PSUC com a primer partit de l’Hospitalet, ja amb Joan Saura de secretari polític, amb gairebé 2.000 militants poc abans de les primeres eleccions municipals.

Després ha parlat la Pilar Ferràn que va compartir regidoria amb la Mercè Olivares, essent la primera, militant socialista, i la Mercè, regidora adjunta. Ha explicat la complexitat del treball en equip venint d’organitzacions i cultures diferents, però ha destacat la bona sintonia, per l’enorme capacitat de la Mercè de prioritzar els objectius davant els personalismes. Després ha parlat la Rosa Vinyoles, de l’Associació d’Ex-presos Polítics del franquisme, que ha comentat algunes anècdotes relacionades amb l’episodi de l’execució de Puig Antich, que va viure amb la Mercè pels carrers de Barcelona. Més tard ha pres la paraula l’Antonio Mayo del Memorial de la Seat que ha fet esment a l’estructura de l’Hospitalet Antifranquista i l’Associació Pont de la Llibertat, on van participar tan activament la Mercè i el Felip i, a continuació, la Pilar Massana, que ha explicat la important contribució de tots dos homenatjats al rellançament del Centre d’Estudis de l’Hospitalet quan es va posar en dubte la seva continuïtat o, posteriorment, amb la creació de l’Espai de Ciutadania al 2014 on la Mercè va ser la representant del Centre d’Estudis en la primera època. Mes tard ha parlat el Willy, el company de la Clara Parramon —amb qui van compartir tant anys de presència al Comité Local del PSUC abans del trencament a primers dels 80— per rememorar, des de la visió de l’amistat personal, la bonhomia característica de la parella objecte de l’homenatge i per últim ha pres la paraula el Jordi Guillot, per assenyalar la importància de l’homenatge, l’experiència institucional a nivell municipal i l’ensenyament que representa aquest gest de reconeixement per la gent jove de la ciutat.

Durant l’acte que ha durat més de dues hores, la Montserrat Monrós del Grup Verba del Centre Catòlic ha recitat —i cantat— tres poemes: un de l’Alberti (A galopar), un altre del Miquel Martí i Pol (L’Elionor) i finalment Jo vinc d’un silenci de Raimon.

Després de les tendres paraules de la seva neta, s’ha procedit a l’entrega de rams de flors i records als homenatjats i a compartir el que quedava de trobada davant la seu del Centre d’Estudis a l’Espai Molí, amb una copa de cava. Els darrers a marxar ho han fet passades les 9 del vespre. Hi ha hagut regidors municipals de Comuns i d’ERC-EUiA. Ni un sol regidor socialista. L’alcalde estava convidat, però no ha aparegut.

Albúm de fotos del acto:

La majoria dels 20 plans urbanístics impugnats per estar projectats en zones inundables estan a l’àrea metropolitana, entre ells el PDU Biopol Granvia

Jesús A. Vila

Ecologistes en Acció de Catalunya, amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient que se celebra avui 5 de juny, han atorgat els Premis Àtila 2025 per distingir a aquelles persones i organismes que en el transcurs del darrer any han destacat per la seva contribució a la destrucció del Medi Ambient del país.

Aquest any l’ha rebut la consellera de Territori, Sílvia Paneque, per acceptar que se segueixi edificant en zones inundables, i un departament de la seva mateixa conselleria, el d’Inspeccions de la Generalitat, per fer el contrari del que caldria: defensar el territori i impedir que el capital privat segueixi fent de les seves amb el suport, quan no la connivència, de les Administracions Públiques.

Hi ha casos a tot Catalunya, i fa temps que l’organització ecologista els ha denunciat sense que la Generalitat se’n faci càrrec. Un dels casos és ben a prop i començarà a desenvolupar-se, si ningú ho atura, durant el primer trimestre de l’any vinent. I serà una obra monumental, sobre la que Ecologistes en Acció probablement tornarà a posar la seva atenció tan aviat s’observin els primers moviments de terres. Ens referim al PDU Biopol GranVia, que preveu la urbanització intensiva de 98 hectàrees al sud del terme municipal de l’Hospitalet (el 8% del territori), íntegrament en zona inundable (per sota dels 5 metres d’alçada sobre el nivell del mar) i amb una vintena llarga d’edificacions d’entre 8 i 15 plantes d’alçada.

L’excusa per posar-lo en marxa, que s’havia modificat l’anterior planejament per la qual cosa va ser aprovat en el seu dia per la consellera republicana Ester Capella. El projecte macro-sanitari del Biopol, de moment, només és un somni sense concrecions de cap mena. La realitat, però, és que està previst que s’edifiquin desenes d’edificis en el darrer sol lliure del municipi a la zona de Marina —si excloem el que es va salvar en aquesta operació gràcies a la protesta ciutadana que és la zona de Can Trabal— un espai històricament inundable en èpoques on el canvi climàtic no era encara protagonista de les desgràcies que hem vist i patit darrerament. Desenes d’edificis projectats sobre el plànol, sense que en cap d’ells hi hagi destinació concreta d’activitat: són, de moment, edificis en projecte, que generaran plusvàlues considerables a l’Ajuntament, i milionàries a propietaris del sol, promotors i constructors, si al final es construeixen.

L’organització ecologista de més prestigi i més solvència, acusa al Departament de Territori de confiar amb els informes que evacua l’Agència Catalana de l’Aigua i també d’acceptar la cobdícia i la insensibilitat de molts alcaldes i alcaldesses de municipis que tenen zones inundables als qual s’han presentat diversos requeriments per tal que aturin els projectes en aquests espais, basats en mesures de mitigació que són, pel que denuncien, clarament insegures. Al novembre del 2024, Ecologistes en Acció, encara recent la DANA de Valencia, va demanar una moratòria aplicable a tots els projectes urbanístics en perill d’inundació i on es demanava un Consell vinculant format per experts independents i desvinculat d’interessos públics o privats per determinar la seguretat d’aquestes planificacions urbanístiques.

Un mes més tard, eren 14 col·lectius i plataformes ciutadanes les que insistien sobre la moratòria urgent de 20 projectes en el conjunt de Catalunya, tots excepte un —de La Garrotxa— a l’àrea metropolitana de Barcelona i la segona corona. I entre ells, el PDU Biopol GranVia.

Ecologistes en Acció denuncia que la Generalitat es va comprometre a tenir llestos al gener els mapes d’inundabilitat i que al febrer es re-actualitzarien. Ni estan els mapes ni s’han re-actualitzat però el que sí s’ha fet és, segons Ecologistes en Acció, començar a executar plans urbanístics i infraestructures sense tenir en compte els nous riscos derivats del canvi climàtic, negligència que posa en perill milers de ciutadans, especialment de l’àrea metropolitana. Un que continua el seu recorregut és el PDU Biopol Gran Via que, en aproximadament mig any, podria començar a executar-se sense que, de moment, ni s’apliqui la moratòria ni hi ha hagi notícies sobre el Contenciós Administratiu que el grup municipal dels Comuns va presentar al setembre de l’any passat, per segona vegada consecutiva.

L’any 2017 ja van presentar un recurs guanyat l’any 2020 amb una sentència del TSJC que els va donar la raó anul·lant el planejament. Un altre recurs, coincident amb l’anterior, de Depana, ERC i la CUP va obligar l’Ajuntament a refer la proposta que, finalment, va ser aprovada per l’executiu de Pere Aragonés a l’abril de 2024.

Resulta interessant la constatació que moltes d’aquestes operacions urbanístiques es realitzen per governs locals de diferents tendències i que després són aprovades per la Generalitat, també en mans de partits que no sempre coincideixen amb els que han impulsat els projectes als respectius municipis o s’hi ha oposat. És el que ha passat a l’Hospitalet amb el Biopol, però no és exclusiu. Això posa de manifest una altra realitat que explica la debilitat de les organitzacions locals en múltiples ocasions. Si avui el Biopol està en marxa és perquè l’executiu republicà li va donar via lliure a la primavera passada.

Aleshores, l’organització local d’ERC es va mostrar satisfeta que el nou planejament hagués recollit els canvis que s’havien proposat, com ara la preservació íntegra de l’únic espai agrícola del municipi. Aquell grup municipal va canviar a les passades municipals i avui no està gens clar —i menys a la vista dels informes d’Ecologistes en Acció— que hi donin suport a la planificació que va aprovar la seva consellera. Massa sovint, però, el que es respira a nivell municipal no arriba als grups parlamentaris que juguen un paper fonamental en l’estabilitat del govern. I d’aquí les contradiccions que s’observen i que expliquen, en molt bona part, el desconcert de la militància i també dels col·laboradors i simpatitzants.