Mes: juliol de 2025

La segunda carta abierta al alcalde David Quirós

Carlos Galve (activista i peixater)

El martes 27 de mayo asistí al plenario del Ayuntamiento. En el mismo pleno pensé  escribirte de nuevo, alcalde. Confieso que me fui decepcionado. Me reprimí, para no decirte en voz alta lo que ahora voy a explicar.

No he votado socialista. No sé si te puedo resultar sospechoso, alcalde. El otro día perdiste de nuevo otra oportunidad de oro para que confiara en que el gobierno de l’Hospitalet, contigo había cambiado —como mínimo— las formas o las maneras. Pues no . Todo cambia para que nada cambie.

Éramos unos cuantos. Mayoría de ciudadanos profundamente preocupados. Esencialmente, los afectados por la actitud mafiosa de La Caixa. Venían a la asamblea mayor de la ciudad a explicar sus penalidades. Le llamamos pleno, pero es una asamblea de ciudad. Vale, de acuerdo que tiene sus normas. El único sentido que tiene el pleno y en consecuencia las políticas que se discuten y se deciden, es que se trata  de defender y mejorar las condiciones de vida de los vecinos y vecinas de l’Hospitalet.

Seguramente, algunos de los que estaban protestando en la sala habían votado socialista.

Cómo es posible que no utilices tú potestad como presidente del pleno o asamblea, y no dejes que la vecina acabe de explicar sus argumentos. Utilizar la tolerancia y ser generoso con los que lo están pasando mal, es clave. Eso es ser demócrata y de izquierdas. Más sencillo aún. Eso es hacer política. Las críticas no iban dirigidas contra tu gobierno. Era un instante de protagonismo de un colectivo angustiado por la injusticia que sufren de La Caixa especuladora.

Lo que tu hiciste, los últimos alcaldes franquistas antes de la Transición, no se hubieran atrevido a hacerlo. Cortarnos la palabra. Cuando reivindicamos la Bóvila de nuestro barrio, tuvieron que aguantar estoicamente nuestras quejas porque eran de justicia. Parecidas a lo que decía la vecina portavoz de los bloques de la Porta Nord de l’Hospitalet.

No hay manera, alcalde, de que rectifiques. Estás mal asesorado. No paras de darte a conocer por las redes. Lo entiendo, eres joven y moderno, es una buena fórmula para que te conozcan. Te pido, desde el máximo respeto, por favor, que te pares a pensar. Cambia las maneras y el estilo político que utilizas. Aceptar criticas es básico para mejorar tu gestión.

Es inconcebible que a estas alturas no lo practiquéis con normalidad. Reitero: es una mala praxis que impide dotar a nuestra ciudad de salud democrática. Es importante que entiendas que tú eres el alcalde de todos. Te hayamos votado o no. No tengo nada contra ti. Estoy profundamente preocupado por tus políticas. Tarde o temprano, lo pagaremos caro. La política es la ciencia del entendimiento: no debemos degradarla. La debemos de respetar para que nadie se la apropie. La política solo es, si es democrática.

Observó multitud de ejemplos, pero te daré el último. Cómo es posible que un gobierno que está aparentemente enmarcado en lo que llamamos la izquierda no haya sido capaz de participar, ni el alcalde, ni un solo concejal del gobierno, en el acto de reconocimiento de la ciudad a dos personas tan significativas y luchadoras como Felipe Gómez y Mercedes Olivares. Han sido referentes de la historia reciente de la izquierda en l’Hospitalet. A nadie de tu equipo se le ocurrió participar, aunque fuese de forma discreta y testimonial. Fue uno de los actos políticos más relevantes y con más pluralidad social de nuestra ciudad. Sinceramente, me produjo preocupación y vergüenza ajena.

Si no te lo explico, me consideraría un mal ciudadano. Mis hijos me dicen que no conseguiré nada, que soy tozudo y pesado y que no va a servir de nada. Que no te voy a convencer. Tampoco me entienden. Aunque nunca me contestes, voy a continuar mandándote cartas hasta que lo entiendas, hasta que lo entendáis. Tengo tiempo para ejercer de gota malaya. No me vais a desanimar. Nuestra ciudad lo merece.

Vecinos y partidos políticos piden la celebración urgente de un pleno extraordinario del Consell de Districte de Collblanc-La Torrassa

La regidoria ha bloqueado por dos veces la palabra a una entidad del barrio que quiere denunciar, en el órgano de participación ciudadana, diferentes cuestiones que preocupan a los ciudadanos

La participación ciudadana a través de los órganos municipales existentes en la ciudad parece que molesta al actual gobierno de l’Hospitalet que en pocas semanas ha negado la palabra a dos entidades (Foment de la Información Crítica de l’Hospitalet y a las directoras de las escuelas Bressol de cinco centros) y ahora también lo ha hecho al negar una convocatoria extraordinaria del plenario del Consell de Districte II (Collblanc-LaTorrassa) solicitada por diferentes entidades y grupos municipales para tratar problemas del barrio. El motivo, según la regidoria, es por no el apoyo como mínimo de un tercio de los consellers.

A principios del mes de junio, la entidad STOP Degradació Collblanc-La Torrassa hizo llegar un escrito a la regidoria de Districte para poder hablar de determinados problemas que acucian al barrio, en el pleno ordinario del Consell que se celebraba el 14 de junio. La iniciativa vecinal venía respaldada por el grupo municipal de ERC+EUiA. Desde la regidoria se les denegó la palabra por no figurar en el orden del día. Finalmente, las 15 preguntas del escrito de la entidad vecinal fueron leidas en el plenario por Manuel Domínguez, representante dels Comuns.

Este acto provocó indignación entre los representantes de la entidad y se manifestaron el mismo día delante de la regidoria con la boca tapada con un cinta adhesiva en protesta por no dejarles hablar.

Las preguntas que la entidad pretendía debatir eran temas del barrio que preocupan a los vecinos como la limpieza de las calles, las basuras, el soterramiento de las vías, el reciclaje, las licencias de los solares y la comunicación con los comercios para la fiesta “Botigues al carrer”.

Ante esta situación, y a la vista que determinados problemas no podían esperar a la siguiente sesión ordinaria, se ha intentado realizar una petición de convocatoria de un pleno extraordinario del Consell por parte de las entidades y el grupo republicano municipal que contaba también con el apoyo de los Comuns. Pero también esta petición ha sido denegada porque no tiene, según la regidoria, el apoyo de un tercio de los consellers.

Para ERC+EUiA, “los consellers no han sido informados, incumpliendo lo que mandata el reglamento y el protocolo que se había previsto, pero ellos mismos (los consellers) han comunicado por escrito que son favorables a la realización del plenario extraordinario”.  En la actualidad están trabajando para que la regidoría de Districte rectifique y efectue la convocatoria extraordinaria. No descartan elevar una queja a la Sindica de Greuges de l’Hospitalet si no consiguen una respuesta positiva.

Coque García, representante de ERC+EUiA, ha señalado que “tenemos una regidora de Districte ausente, que se esconde y no quiere escuchar a los vecinos, y un gobierno del PSC que, en vez de actuar, bloquea los órganos de participación para evitar que se participe y se hable”.

En este sentido, el concejal republicano ha insistido en que no se puede esperar a la siguiente sesión ordinaria, prevista para el otoño, porque “es urgente que debatamos y trabajemos las soluciones para evitar que los populismos aprovechen la inacción del gobierno para incendiar el barrio”, y ha añadido que desde ERC+EUiA “continuaremos reclamándo a través de las entidades para dar voz a los vecinos y hacer que en nuestros barrios se viva mejor”.

Durante las últimas semanas, como se ha explicado, se ha denegado la participación en el pleno municipal tanto de FIC como de las direcciones de les Escoles Bressol. En el primer caso fue a criterio directamente del alcalde y el segundo, por un tema “legal” porque quienes habían solicitado la palabra no estaban registradas como entidad.

Algunos concejales del Ajuntament de l’Hospitalet que convivieron con la antigua alcaldesa, Núria Marín, manifiestan que, en el aspecto de la participación ciudadana, aquel equipo de gobierno era mucho más tolerante y admitía todas las palabras que se pedían desde las entidades.

En definitiva, afirman estos concejales, “se genera más conflicto con la denegación de la palabra y se da la sensación de poca flexibilidad y de un notable déficit democrático a la hora de permitir la participación de las entidades y asociaciones cuyo único fin es su preocupación por la ciudad y la búsqueda de soluciones para mejorar la convivencia”.

El llarg camí del no poliesportiu de Santa Eulàlia

La controvèrsia sobre la seva ubicació es manté des de fa més de 30 anys

Com si es tractés d’una mena de monstre del llac Ness, la qüestió del poliesportiu de Santa Eulàlia ha tornat a ser un tema de polèmica en lloc de ser, més de 31 anys desprès, un motiu de celebració per la seva inauguració.

Efectivament, fa ja nou anys es va fer en el districte III un referèndum veïnal per optar per dues propostes d’emplaçament del nou poliesportiu de Santa Eulàlia. El govern municipal d’aleshores, presidit per Núria Marín i amb la regidoria del districte presidida per David Quirós, va presentar dues propostes d’ubicació, amb les seves corresponents maquetes: la plaça del Gasòmetre o el parc de l’Alhambra

Les autoritats van defensar públicament i amb tots els seus mitjans, incloses algunes entitats amigues, la ubicació al parc de l’Alhambra. Però, a l’hora de la veritat, la opció més votada pel veïnat va ser la de reafirmar el Gasòmetre, tot defensant la integritat del parc de l’Alhambra, de fet l’únic pulmó verd en un districte de 50.000 habitants.

Per entendre millor la història cal recordar que l’any 1994, sent alcalde Juan Ignacio Pujana i tinent d’alcalde de l’àrea de política territorial Celestino Corbacho, es va aprovar inicialment el projecte de construcció del poliesportiu a la zona de Gasòmetre amb un pressupost de 34.999.999 pessetes, que en euros serien 210.354,231. Només set dies més tard, el 23 de maig de 1994,  Pujana era cessat i Corbacho assumia la vara d’alcalde. La construcció del poliesportiu es va quedar al limb.

Decret de l’Ajuntament de l’any 1994

Poc desprès, la fàbrica de la Indo, que tocava al Gasòmetre, va desaparèixer i en els seus terrenys van aixecar-se uns quants blocs i l’actual plaça Unicef. Gasòmetre restava intacte, mentre corrien rumors diversos sobre la existència d’aigües subterrànies que feien difícil el poliesportiu però que van permetre, sense grans problemes, construir els pàrquings subterranis dels nous blocs. I mentre tant, el veïnat anava esperant.

Ja entrats en el nou mil·lenni, i davant la inacció del govern municipal i l’estesa de rumors gens innocents sobre que el poliesportiu no disposaria de piscines, l’associació veïnal amb el suport d’altres entitats del barri va desenvolupar una campanya reclamant la construcció del poliesportiu i que fos complert, és a dir, amb piscina inclosa.

Avançat l’any 2018, el llavors regidor del districte III i de l’àrea de Cultura, David Quirós va fer pública la intenció del govern municipal de construir el poliesportiu al parc de l’Alhambra. Ràpidament el moviment veïnal es va mobilitzar reclamant respectar totalment el parc de l’Alhambra, del que casualment i de forma urgent van enderrocar-se les pèrgoles, i la seva reposició immediata.

Molta part del veïnat va demanar una resposta al govern municipal pel que es considerava una greu agressió al parc de l’Alhambra i encara es recorden assemblees força àmplies en les que es demanaven explicacions clares a la llavors alcaldessa Núria Marín. La resposta municipal va ser la de convocar per primera vegada a la ciutat un referèndum veïnal, el 23 de novembre de 2019.

Mentre alguns regidors del govern municipal es vantaven de que ells no anàven a convocar un referèndum per perdre’l, els resultats a les urnes van ser clars i contundents: un 61,35% dels votants defensaven l’opció Gasòmetre i un 38,03% la del parc de l’Alhambra. Com no podia ser d’una altra manera, la llavors alcaldessa va emetre un comunicat anunciant que assumia el resultat de la consulta veïnal.

Van anar passant setmanes i mesos sense cap moviment a Gasòmetre que fes evident l’inici de cap mena de construcció. Com resposta a les preguntes reiterades de l’associació veïnal, des de l’administració municipal es deia que estaven a la espera de la contractació d’un estructurista per fer els càlculs previs a la construcció. Al mateix temps corrien pel barri rumors sobre que alguns veïns havien presentat un contenciós contra el projecte de Gasòmetre.

No disposem d’una informació clara dels motius, però en algun moment indeterminat, la gestió de les actuals instal·lacions del poliesportiu de Santa Eulàlia van passar de l’AESE (Agrupació Esportiva Santa Eulàlia) a la empresa Ferrovial que no sembla tenir massa relació amb les activitats esportives.

Des de la mateixa AESE i la direcció de la Associació veïnal de Granvia Sud van explicar que no donaven valor al resultat de la consulta veïnal i reclamaven l’opció de construir el poliesportiu a l’Alhambra com la única possible. D’una manera més o menys clara, des del govern municipal i des de sectors afins al govern, han estat treballant per facilitar divisions entre el veïnat.

En aquest sentir van fer una mena de batalla de signatures contraposades al resultat del referèndum veïnal. Van entregar 3200 signatures a l’alcaldia, que les va rebre amicalment, defensant el poliesportiu al Parc, contraposant aquestes signatures al recompte de les urnes de quan el referèndum. Cal recordar ara que la Plataforma en Defensa del Parc de l’Alhambra va entregar més de 6.000 signatures exigint el respecte a la integritat del Parc i el seu manteniment.

Fa uns mesos, el PP va presentar una moció al Ple, que va ser aprovada, demanant que s’estudiés una tercera opció pel poliesportiu: la de les cotxeres de la empresa Rosanbus.

Els anys van passant i les persones usuàries del poliesportiu actual i els esportistes que hi tenen la seva seu, veuen desesperançadament que res canvia, mentre creixen sospites i desconfiances sobre la veritable posició del govern municipal sobre el Poliesportiu promès ja fa més de 31 anys.

El més honest seria que des del govern municipal s’expliqués amb claredat si vol, i és possible, construir el poliesportiu a Gasòmetre. Si no ho fos, cal explicar els motius i assumir les responsabilitats pel fracàs i, al mateix temps, proposar el que es consideri una opció viable, amb la seva calendarització, tot i fent una nova consulta al veïnat que modifiqués, si cal, l’opció triada clarament al novembre de 2018. El barri ja no pot suportar més fum ni més divisions.

L’Hospitalet amb el poble palestí

Carlos Galve (activista, peixater i membre del col·lectiu L’H amb el poble palestí)

Un dia, cap al final dels vuitanta, a l’aeroport Tunis Cartage vaig tenir l’experiència de creuar-me amb Yassir Arafat, líder de l’Autoritat Nacional Palestina. El vaig mirar als ulls i no oblido la seva mirada. Durant aquells anys l’OLP tenia la seu a Tunísia capital.

Em va impactar de tal manera la seva àuria que vaig començar a seguir la causa palestina. Vaig néixer el 1948, l’any que Palestina va perdre enfront d’Israel el dret a la seva autodeterminació i va començar el drama, avui genocidi, del poble palestí.

Sento Tunísia com un país vinculat a la meva vida. Vaig trobar més que amics, germans i germanes que formen part del cercle sentimental de la meva existència. Les seves gents són molt semblants al poble palestí i a la meva gent.

L’acció d’Hamas em va inquietar perquè va despertar la bèstia i va justificar que el govern feixista d’Israel iniciés el genocidi més gran del nostre segle.

Mai no vaig imaginar que les organitzacions internacionals mantinguessin neutralitzada la comunitat internacional i permetessin la barbàrie que està sofrint el poble palestí a Gaza. Després de molts mesos encara citen el conflicte com a guerra. El genocidi que està sofrint el poble palestí és una barbaritat humana.

Des del primer moment que va esclatar el conflicte vaig intuir que no era una guerra, que seria un genocidi.

El meu vincle amb el col·lectiu L’H amb el poble palestí és la cerca desesperada de trobar-me amb persones a la meva ciutat que reaccionin, que treballin, que busquin resposta a la impotència enfront de la barbàrie més gran de què tinc constància des que vaig néixer.

El col·lectiu, majoritàriament femení, reafirma que el paper de la dona en la nostra societat és imparable i constata la força, el seny i la intel·ligència del sentit comú com a esperança de futur. Sempre han estat, però avui ja són majoria. L’H amb el poble palestí té la força de la raó i de la dignitat. No és un col·lectiu més, sensible a la justícia, és un crit desesperat cridant que pari la deshumanització exercida per un govern genocida contra la gènesi del poble palestí. Faig una crida per venir a participar; fem assemblees obertes per veure què fer entre totes.

Un dels objectius de L’H amb el poble palestí  és mobilitzar i sensibilitzar les consciències de les ciutadanes de l’Hospitalet davant la tragèdia humana més gran dels nostres dies, la que està sofrint el poble palestí.

La mà estesa de Quirós era una enganyifa

Com deia l’altra dia el Candelas, la redacció de L’Estaca ens vam creure les paraules de l’alcalde Quirós el dia del ple de l’Estat de la Ciutat quan va dir que calia “una actitud de diàleg i d’entesa” i que tenia “la mà estesa” per arribar a acords. El to emprat i el reconeixement que, per millorar l’estat de l’Hospitalet, cal el concurs de tothom per parlar, reflexionar i arribar a acords, intuíem que obligava a fer un gir de 180 graus sobre el fons de la qüestió, però també sobre les formes. Ho vam comentar a la redacció: ara és el moment de tornar-li a demanar una entrevista perquè és molt possible que hagi entès que ha de tractar tothom amb el mateix respecte, i d’una manera especial a aquells que expliquen el que veuen sense que sempre agradi com ho expliquen, però amb els que precisament caldrien contactes informatius sovintejats per entendre la complexitat del que està passant.

El mateix dia 2 de juliol, aquesta redacció va fer arribar al Gabinet d’alcaldia l’enèsima sol·licitud d’una entrevista amb l’alcalde Quirós (que es pot veure al final d’aquest escrit) fent servir aquest mateix argument de bona voluntat que semblava haver destil·lat el dia del ple extraordinari. Hem esperat tres setmanes, ja no perquè ens concedís l’entrevista en aquest termini, que entenem els problemes d’agenda i les obligacions del càrrec, sinó perquè, com a mínim, ens contestés. Doncs el que hem rebut, un cop més, ha estat el silenci per resposta. La típica resposta que es dona a qui no existeix o millor encara, a qui no voldrien que existís. En el ple de juny havíem demanat la paraula per parlar de la discriminació informativa envers mitjans que fan premsa diària i que és un símptoma de mala qualitat democràtica de les autoritats responsables. Se’ns va prohibir la paraula al·legant, d’alguna manera, que la discriminació informativa només ens interessa a nosaltres. Se’ns va voler fer callar, sense valorar que aquesta és la millor manera de motivar-nos per seguir parlant.

No se sap gaire, però va ser la gent del Foment de la Informació Crítica els primers que van cridar l’atenció de la ciutadania, ja fa més de sis anys, explicant el que les estadístiques europees havien posat de manifest: que l’Hospitalet és la ciutat més densa d’Europa. Aleshores vam tenir, com passa sempre, escèptics i detractors (i gent que va clamar al cel per l’atreviment…). Ara, aquesta pèssima realitat és un lloc comú quan es parla de l’Hospitalet, dada que evidencia que les veritats van agafant relleu per si soles i només cal despertar-les. Fa uns quants mesos vam insistir davant de les forces polítiques —de totes— que el que convenia és diàleg i consens per superar la situació de caos cívic interior que patim. També ens van mirar molts astorats aleshores, perquè semblava impossible que poguessin existir uns mínims acords entre posicions polítiques tan diverses i en molts casos enfrontades sense possibilitat d’aproximació. Ara, fa quatre dies, ha estat el mateix alcalde el que ha demanat diàleg i consens. I pensàvem que ho deia de debò. I que ho deia per a tothom.

No som predictors, però això del diàleg i del consens acabarà sent una matèria obligada en aquesta ciutat, almenys entre interlocutors que no contemplen l’adversari com si fos l’enemic o entre entitats i ciutadans que tenen una visió crítica però especialment constructiva, perquè la crisi és evident i, o ens en sortim plegats, dialogant, consensuant i entenent les posicions alienes i les complexitats globals, o el col·lapse serà inevitable.

No acabem d’entendre la cega tossuderia de l’alcalde Quirós envers L’Estaca i els que hi som darrere. Algun dia haurà de rectificar i esperem que no sigui massa tard. Mentre tant, potser l’ajudarà que l’il·lustrem amb unes informacions que vam fer arribar fa unes setmanes als associats de FIC i als lectors més fidels. Com que es tracta de notícies internes que, no obstant això, ens semblen satisfactòries, no gosàvem fer-les públiques fins que els mateixos associats ens han empès a donar-les a conèixer. (Carta íntegra enviada als socis de FIC el passat 2 de juliol)

Substancialment es tracta d’explicar que al llarg de l’any 2024 (8 mesos) es van registrar 6.075 visitants al web del nostre digital que van veure un total de 18.090 informacions diferents i que en els primers sis mesos d’aquest 2025 ja portem 12.119 visites i  gairebé 32.000 informacions llegides (és a dir un 165% mes que a l’any anterior). Seguim sent una publicació modesta, però és evident que la progressió és ascendent i ens entusiasma donar-vos les gràcies, lectors fidels.

No concedir una entrevista a L’Estaca ens sembla, modestament un error, però és, sobretot, una burla a centenars de ciutadans —potser milers si afegim les xarxes— que ens segueixen cada dia.

Carta sol·licitant una entrevista amb l’alcalde Quirós per reproduir al digital de FIC: l’Estaca