Recuperar Albert Germans per la comunitat

Plataforma Recuperem Albert Germans

Des de RECUPEREM ALBERT GERMANS hem vist amb inquietud com dies enrere, l’Ajuntament anunciava el futur trasllat de la Regidoria del Districte III al complex fabril de Can Trinxet, menystenint el moviment popular de Santa Eulàlia que ha estat anys reivindicant la seva conversió en un espai autogestionat.

Després del tancament de la biblioteca del barri el 2021, la pressió veïnal ha fet reconsiderar aquesta lamentable decisió, encara que ara la solució passa per traslladar la Regidoria, l’Oficina d’Atenció Ciutadana i el Centre Cultural de Santa Eulàlia a les naus de Can Trinxet, i ubicar la nova biblioteca a les instal.lacions que deixaran lliures les dependències esmentades.

Dos milions nou-cents mil euros atorgats per l’AMB, serviran per condicionar quatre edificis de l´històric centre industrial, i acollir aquests serveis que podrien perfectament haver-se ubicat a qualsevol altre local de propietat municipal.

Executar aquest projecte dissol la demanda d’un Can Trinxet autogestionat, un lloc popular i social obert a totes, i exemple significatiu de les lluites obreres de moltes dones de la ciutat, alhora que nega el dret democràtic a decidir com volem que sigui la nostra ciutat.

Si no hi ha canvis de darrera hora, passarà a ser un simple òrgan burocràtic i administratiu incompatible amb la història del recinte.

I no, aquests usos no són acceptables per al patrimoni arquitectònic industrial.

Es banalitzen els seus valors, tant els reals com els simbòlics, es perd l’oportunitat de donar-los un paper rellevant, es trenca amb l’estètica, l’atmosfera i la dignitat dels immobles, s’impedeix que siguin indrets vius i participatius, i es desaprofiten entorns singulars que podrien ser referents.

És un gran error desposseir-los de la seva personalitat i oblidar tot el que han representat.

Cal que Albert Germans o Can Trinxet siguin centres neuràlgics on construir xarxa i vincles veïnals, motors de transformació social on crear COMUNITAT amb majúscules, espais populars i contraculturals bastits des de baix i autogestionats per i per a les veïnes.

Cal que siguin enclavaments plens de vida.

Ara, RECUPEREM ALBERT GERMANS.

Els empleats del nou edifici del SEM a tocar de l’hospital Duran y Reynals a l’Hospitalet, ho tenen molt complicat per aparcar en un territori saturat

Més de 800 treballadors que està previst que ocupin la nova seu, preocupats per la manca d’espai per aparcar els seus vehicles

L’endèmica falta de sol lliure a l’Hospitalet s’ha tornat a posar de manifest molt recentment amb la incipient protesta dels més de 800 treballadors de la nova seu del Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM) que s’acaba de construir a tocar de l’Hospital Duran y Reynals de Bellvitge. Es tracta, com hauran vist els veïns de la zona i tots aquells que sovintegen el lateral de la Gran Via en direcció a Barcelona, del nou edifici de 22.500 metres quadrats que serà la seu de l’empresa pública i que està en procés d’adequació tecnològica per tal d’acollir els serveis centrals i la massa de treballadors sanitaris. Es tracta, per tant, d’un nou servei central per tot Catalunya que acollirà el terme municipal de la ciutat més saturada d’Europa a pocs centenars de metres de la plaça Ildefons Cerdà on comença Barcelona.

El trasllat del servei i dels professionals està sent progressiu aquest estiu però topen amb un problema que ja s’havia posat sobre la taula feia temps i és que el nou edifici del SEM no té pàrking subterrani i, per tant, els professionals que es traslladaran a treballar a la nova seu hauran de deixar el vehicle privat al carrer. El problema no és que hagin de deixar el cotxe fora, el problema és que fora no hi ha espai perquè l’Hospitalet està saturat, Bellvitge queda a l’altra banda de la Gran Via —i tampoc té espai lliure suficient— i la cobertura de la Gran Via encara està a les beceroles. Per cert, el projecte del SEM comptava amb el soterrament de la Gran Via i la utilització de part de l’espai públic que es generaria, aspecte aquest que mai va transcendir —sempre es deia que l’espai lliure beneficiaria els vianants i no pas els cotxes— i que posa sobre la taula un altre dels greus inconvenients del Biopol Gran Via que és la manca d’espai pels vehicles que potencialment es mouran per la zona el dia —si hi arriba— que tot l’espai lliure acabi convertint-se en torres d’oficines, hotels o zones comercials.

Ara per ara, la protesta dels empleats que s’han de traslladar al SEM, ja s’ha fet palès després que des dels inicis de la construcció alguns posessin de manifest que el projecte del CatSalut no comptava amb un pàrking soterrat que resultava imprescindible per desplaçar centenars de treballadors en un espai tan impossible com és el territori hospitalenc. De fet, la nova seu del SEM va comptar amb el finançament de fons europeus que son molt estrictes respecte de la utilització del projecte constructiu. Si hi cal un pàrking, s’ha de  justificar pels vehicles del propi servei però no pas pels treballadors que, en aquest cas, ho tenen molt complicat per poder aparcar a la zona.

Pel que ha transcendit, ja hi ha alguna promotora que està tractant d’aconseguir permisos municipals per construir un pàrking privat per la zona, només que, per la zona no hi ha cap espai, com no sigui alguna zona propera enjardinada sobre la qual hi ha una amenaça real de desaparició coneixent la sensibilitat municipal.

Cal recordar que hi ha una línia de metro que arriba fins l’hospital de Bellvitge però que per accedir al SEM cal travessar la Gran Via per un espai avui per avui intransitable. L’alternativa per molts dels futurs empleats del nou edifici del servei d’atenció urgent extra-hospitalària i del transport sanitari de Catalunya, ha estat intentar aconseguir una plaça llogada a l’interior del pàrking de l’ICO que és a tocar, però el pàrking de l’ICO també es troba en aquests moments saturat del tot, per la qual cosa les possibilitats d’assegurar-se un espai on poder aparcar de manera habitual s’estan donant per impossibles. Elegir l’Hospitalet de Llobregat per ubicar serveis centrals és el que té.

Suspendidas sine die las actividades de algunas instalaciones municipales por deficiencias en los aparatos de climatización

Algunos centros municipales se programaron como refugios climáticos y ahora están inutilizados por las altas temperaturas

El Casal de Gent Gran de La Torrassa ha tenido que reducir sus actividades como consecuencia de las averías que se han producido en los aparatos de climatización. Muchas personas mayores que acudían al centro para entretenerse y también como refugio climático van a ver reducida su actividad por el calor interior del local.

Este problema que tiene el Casal de la Torrassa se está repitiendo en diferentes equipamientos municipales. L’Hospitalet cuenta con más de 500 en toda la ciudad de diferentes tipos y con diferentes usos, pero la gran mayoría cerrados.

No hace mucho, también la Biblioteca de Bellvitge tuvo que paralizar sus actividades algunos días porque el aire no funcionaba y sobre todo donde más se percibía era en las plantas superiores donde han llegado a tener temperaturas de hasta 30 grados.

Exactamente lo mismo que pasó la semana pasada con los usuarios del Casal de La Torrassa que tuvieron que marcharse por el calor que hacía y con el anuncio que determinadas actividades quedaban suspendidas durante el mes de julio. La avería de este año parece más grave, pero el año anterior ya sucedió algo parecido.

Tanto los Casals como las bibliotecas son equipamientos muy sensibles ya que además de utilizarse con el objetivo al que están destinados, también se han programado como refugios climáticos. Para las personas mayores incluso sirven como lugares de socialización a parte de las actividades que van realizando, ahora suspendidas sine die en el caso del de La Torrassa aunque también hay algún otro al que le ha sucedido lo mismo.

Muchos afectados y familiares no se explican como un espacio que está considerado como refugio climático puede cerrarse además cuando los usuarios son las personas más vulnerables con la actual climatología por las altas temperaturas.

“No se entiende como en pleno siglo XXI pueda suceder lo que está pasando en el Casal de la Lorrassa. ¿Nadie ha dado prioridad para reparar el aire acondicionado del centro de tal forma que se deje a un buen número de personas mayores en la calle?”, dice un representante vecinal, indignado por la situación.

El portavoz de los comunes, Manuel Domínguez, manifestó su indignación e impotencia ya que el año pasado ya volvió a suceder lo mismo con el aire acondicionado de este Casal. Pero, en general, los aparatos de climatización de los equipamientos municipales están fallando más de lo que se esperaba, influidos también por las circunstancias del cambio climático y de estar más tiempo en funcionamiento.

Sonia Esplugas, portavoz del Partit Popular en el ayuntamiento de l’Hospitalet, también se indignó por la situación del Casal puesto que la avería del aire acondicionado no es de ahora, sino que lleva meses sin funcionar.

La coalición de ERC+EUiA también han denunciado a través de sus redes sociales esta situación ya que el año pasado volvió a suceder y precisamente se estropea cuando más falta hace.

 S’aconseguirà salvar el Castell de la Pepa?

El Castell de la Pepa, una construcció curiosa i emblemàtica al barri de Santa Eulàlia està en perill.

Aquesta construcció original, imitant la estructura exterior d’un castell medieval va ser construïda en entre els anys 30 els primers anys 40 del segle passat per un llibreter del carrer Aribau de Barcelona com una mena d’homenatge a la seva parella, la “Pepa”.

El 1952 aquest llibreter va donar el edifici a l’Ajuntament t que, a canvi va posar el seu nom al carrer on estava, i està, l’edifici: Blas Fernandez Lirola. La donació del l’edifici, d’una planta i dos pisos, més un àtic, especificava que havia de dedicar-se a activitats educatives.

Primer va acollir una escola de belles arts i entre els anys 60 i 70 del segle XX va ser cedit a OSCUS, una entitat que promovia diverses activitats com una escola de costura o ensenyaments de llengües. Des de mitjans dels anys 70 l’edifici no ha tingut altre us que fer de magatzem municipal o del museu.

A finals del segle XX l’edifici es va oferir a l’agrupament escolta Abat Escarrè, llavors ja Agrupament Quico Sabaté[1], per construir el casal de joves que reivindicaven pel barri i que actualment funciona davant del metro de Provençana.

Els joves escoltes quan van veure l’estat interior de l’edifici, amb un estat semi ruïnós i amb un àtic convertit en refugi de coloms, van renunciar a instal·lar-se.

Des de llavors la inacció ha estat la intervenció municipal en un edifici de la seva propietat, que te un caràcter icònic pel  barri i que, a més,  pateix un greu dèficit d’equipaments municipals.

En el Ple municipal de juny el grup municipal del PP va presentar una moció reclamant l’adequació del Castell de la Pepa per acollir algun equipament pel barri. Tot i la aprovació de la moció, ningú es fa gaires il·lusions sobre el futur d’aquest edifici. Cal recordar que el 2019 es fa aprovar una moció en el mateix sentit que resta en el calaix de les mocions no realitzades, de la mateixa manera que la inclusió del Castell de la Pepa en el catàleg d’edificis protegits de la Ciutat, casualment conegut com PEPPA.

No fa gaire l’Ireneu Castillo explicava en el seu bloc “Memento Mori” que algun tècnic municipal havia defensat l’enderrocament del Castell. Per part de l’associació veïnal Som Santa Eulàlia es continua reivindicant l’ús del edifici com un centre educatiu en el terreny ocupacional, recordant el seu us anterior.

Cal no oblidar que a hores d’ara el barri de Santa Eulàlia resta orfe del compliment de promeses d’equipaments municipals. Es celebra cada any el més de trenta aniversari del poliesportiu, aprovat sota l’alcaldia de Juan Ignacio  Pujana i refermat en l’únic referèndum veïnal celebrar a la ciutat, ja amb la Nuria Marín com alcaldessa.

El barri està pendent també de la reposició de la biblioteca tancada en la post pandèmia pel llavors regidor de Cultura i del Districte III David Quirós. S’està esperant la reforma del Parc de l’Alhambra que s’ha promès comptar amb la participació veïnal per definir-la.

I així, any rere any, veient com les promeses electorals salten de legislatura en legislatura sense acabar de fer-se realitat. Ja fa anys que el barri i el districte no disposen d’aules d’estudi.

Ara és segueix esperant la realització de les obres a Can Trinxet per, segons la informació municipal, adaptar-ne una part aper la nova regidoria i dedicar les naus al nou centre cultural, allunyant la possibilitat de fer del espai del que queda de Can Trinxet un equipament de gestió i us comunitari.


[1] El procés de transformació d’aquest agrupament escolta mereix un dia un estudi a fons.

Crítiques dels usuaris per la situació en que es troben les instal·lacions de les piscines municipals

Un any després de l’incendi que va afectar el recinte, encara no s’han acabat satisfactòriament els arranjaments

Alguns usuaris de les piscines municipals de l’Hospitalet han denunciat les grans deficiències en què es troben les seves instal·lacions i també el seu funcionament sense que remunti la situació després de gairebé un any quan es va produir un incendi al recinte (abril 2024).

Alguns usuaris han manifestat el seu malestar pel mal estat en general de les piscines i ho han concretat tant per l’estat de l’aigua (bruta, sobretot la de la piscina de 50 metres, que fa que alguns nedadors fins i tot es pregunten si els filtres funcionen) com per la situació dels vestidors de dones. Com a conseqüència de l’incendi es van desplaçar a una planta superior i per canviar-se han de fer servir un mòdul extern, que va inutilitzar la piscina infantil,  i han de sortir a l’exterior ja que el túnel que es va instal·lar no funciona. Ara no hi ha tant de problema però a l’hivern sortir a l’exterior provoca molèsties pel fred.

A tot això s’hi afegeix que persones amb problemes de mobilitat no poden accedir. Les que tenen mobilitat reduïda, les que van amb cadires de rodes o les que porten cotxets de nadons (nadons que van a fer cursets de natació), tenen problemes perquè no es disposa de rampa per a cotxets.

Una altra de les queixes és la manca de control al bany: “hi ha persones que accedeixen amb roba interior i roba de carrer”. Tot això va acompanyat de robatoris que s’han registrat i denunciat dins de les instal·lacions.

Tot i que l’incendi es va produir ja fa més d’un any, les obres de reconstrucció i rehabilitació no s’han acabat i com a conseqüència d’això, els usuaris s’han queixat a la direcció pels inconvenients explicats, sense que hagin rebut cap resposta.

ERC-EUiA ha agafat el testimoni de les queixes dels usuaris i ha denunciat l’abandonament per part de l’Ajuntament i la degradació del centre en els darrers mesos. Una deixadesa que els abonats i abonades de l’equipament han traslladat de forma reiterada a la direcció i als serveis municipals, sense que s’hagin atès les seves queixes. La regidora republicana, Silvia Casola,  ha considerat “molt greu” aquesta situació, ja que des de fa un any, “no només no millora la situació de les piscines sinó que veiem com es va agreujant, tal com ens ho traslladen les persones usuàries”.

Segons Sílvia Casola, “necessitem mesures urgents, i que l’Ajuntament doni resposta efectiva a les queixes dels usuaris i les usuàries”. Des d’ERC+EUiA han lamentat la situació i que aquest equipament es trobi “en aquestes condicions, especialment ara, durant els mesos d’estiu, amb només dues piscines a l’aire lliure d’accés per als abonats”.

En aquest sentit, la regidora republicana també ha demanat “ampliar els horaris, ja que actualment tanquen a les 18.45h o les 19h en ple estiu i que es mantinguin preus raonables d’accés”, així com “garantir l’accés gratuït durant les onades de calor, com les que ja hem tingut i tindrem segur, com fan molts altres municipis”.

A finals d’abril de l’any passat, un incendi va cremar part de les instal·lacions de les piscines municipals mentre el recinte estava tancat. Segons els bombers, l’incendi va començar poc abans de les set de la tarda a la zona de vestidors, situada a la planta -1 de l’edifici del recinte esportiu, ubicat a l’avinguda de Rosalia de Castro de l’Hospitalet.