Per primera vegada, el Club Tennis Taula L’Hospitalet competirà a la Superdivisió Masculina, la màxima categoria estatal

El Club Tennis Taula L’Hospitalet, entitat amb més de 50 anys d’història i el club amb més socis de Catalunya en aquest esport de totes les edats i nivells, enguany afronta amb gran il·lusió un repte històric: per primera vegada competirà a la Superdivisió Masculina, la màxima categoria estatal. Una gesta que converteix al club hospitalenc en l’únic de l’àrea metropolitana amb presència a l’elit del tennis taula espanyol.

Aquest èxit representa una fita històrica per a l’entitat, un ascens que, tot i ser inesperat a l’inici de la temporada, es va anar forjant partit a partit. L’equip d’Òscar Gallego ha demostrat una gran solvència, dominant el seu grup a la lliga regular i mantenint el mateix alt nivell a la fase final. Aquest triomf culmina un cicle extraordinari per al club, que suma així dos ascensos consecutius en les dues darreres temporades.

Més enllà del vessant competitiu, el CTT L’Hospitalet és també un referent en inclusió i compromís social. Compta amb un grup d’entrenament específic per a persones diagnosticades de Parkinson, un espai pioner que contribueix al seu benestar físic i emocional. A més, treballa intensament en la formació integral dels joves, amb més de 300 socis i 14 equips en competició, des de l’etapa prebenjamí fins a veterans.

També aposta pel creixement del tennis taula femení, amb un equip campió del seu grup a la Primera Nacional Femenina i una base en consolidació que reforça la presència femenina al club i a les competicions. També el club té programes inclusius que integren edats, gèneres i persones amb diferents capacitats, donant un pas en la seva tasca per promoure la inclusió social i personal de les persones amb discapacitat i les seves famílies

Aquesta fita esportiva i social dona una visibilitat única a escala nacional i local, i és per això que el club pensa que és una gran oportunitat perquè les empreses de l’Hospitalet puguin sumar-se a aquest projecte i reforçar el seu vincle amb la ciutat en forma de patrocini. Interessats, contactar amb Roger Guarch al correu ctthospitalet@gmail.com>

Beneficis per als malats de Parkinson

Algunes dels múltiples beneficis que té la pràctica del tennis taula per a persones amb Parkinson són una millor concentració, més mobilitat muscular i un millor estat d’ànim, a més de aconseguir més flexibilitat contra la rigidesa que aporta la malaltia. Diferents estudis reforcen aquesta idea i ja són molts els clubs que estan apostant per crear la secció dins la seva estructura. El CTT L’Hospitalet és una d’aquestes entitats i el seu principal impulsor és Jaume Pou.

“Ara mateix és una malaltia que no té cura i per millorar la qualitat de vida és medicació i esport. I el tennis taula s’està destacant com el més important perquè té beneficis com la tonificació muscular, els reflexos, l’habilitat, el moviment i també un millor estat d’ànim”, ha explicat Jaume Pou a www.lhdigital.cat. Quant a la seva experiència personal, Pou ho explica de forma ràpida i clara: “Jo jugant a tennis taula soc feliç”.

La història comença el 2023, quan és diagnosticat de Parkinson i un amic l’informa dels beneficis del tennis taula. Després d’unir-se al grup especial del CTT Castellgalí, Jaume Pou va voler replicar el mateix en l’entitat de la seva ciutat. Va contactar amb el CTT L’Hospitalet i la resposta va ser immediata. “Va ser més ràpid del que jo esperava, Vaig trucar un diumenge i al cap de poc ja estava muntat”, explica.

Ara, la secció de Parkinson del CTT L’Hospitalet ja té sis membres i cada dilluns, a les 12:30h, s’uneixen per gaudir de l’esport tots plegats. “És una malaltia que porta associada també la depressió i l’apatia i el fet de tenir un grup, entrenar i riure trenca aquesta dinàmica”, explica Jaume Pou. Més enllà de la part social, el tennis taula per a persones amb Parkinson també té competició oficial. En Jaume Pou va participar en el darrer mundial i ho va fer amb gran èxit: segon en dobles i cinquè classificat en la competició individual.

Desde que se inició el conflicto, en octubre hará dos años, cerca de 240 profesionales han sido asesinados por el ejercidto israelí

Cerca de mil personas asistieron ayer a la habitual concentración convocada por la “Comunitat Palestina de Catalunya” y la plataforma “Prou Complicitat amb Israel” en la plaza Sant Jaume y que este miércoles tenía un nuevo motivo: el asesinato de seis periodistas perpetrado por el ejercito israelí, en un acto selectivo el pasado domingo.

Este último hecho ha provocado un movimiento entre los profesionales de la comunicación de Catalunya que ha generado que más de 140 entidades, sindicatos, profesionales, comités de empresa, colegios profesionales y medios de comunicación catalanes (entre ellos Foment de la Informació Critica de l’Hospitalet y L’Estaca), bajo el lema “Israel no quiere testigos del genocidio”, convocaran una concentración en la plaza de Sant Jaume,  denunciando la situación que se vive en Gaza y también en las dificultades que trabajan los periodistas en este conflicto.

El acto estuvo presidido con las fotos de cinco periodistas asesinados al pasado domingo por el ejército israelí cuando atacaron una carpa de prensa situada cerca del hospital Al Shifa: Anas Al-Sharif, Mohammed Qreiqeh, Ibrahim Zaher, Moamen Aliwa y Mohammed Noufal, todos ellos de Al Jazeera, En este mismo episodio también fue asesinado Mohamed Al Khalidi, que trabajaba para el medio palestino Sahat.

Los centenares de personas concentradas han realizado proclamas contra el genocidio de Israel y a favor del pueblo palestino. También han ondeado en la plaza decenas de banderas palestinas y algunas pancartas donde se podían leer: “Those who target the journalists, target the truth” (“Quienes atacan a periodistas, atacan la verdad”), “Pareu l’holocaust palestí” y “La historia no perdonará vuestro silencio”.

El acto se inició con una pequeña rueda de prensa delante de un gran número de medios de comunicación donde Cristina Mas, del diari Ara, haciendo de portavoz de los periodistas catalanes, ha denunciado el asesinato sistemático y organizado de periodistas por parte del ejército israelí.

En esta pequeña intervención delante de los medios de comunicación también ha intervenido la presidenta de la Comunidad Palestina de Catalunya, Natalia Abu-Sharar que ha explicado que en Gaza “hay dos millones de personas bajo los escombros” y que “están utilizando el hambre como un arma contra el pueblo palestino”.

Tras estas intervenciones, los convocantes realizaron la lectura de un manifiesto en el que se recoge las últimas palabras de Anas Al-Sharif, uno de los periodistas palestinos de Al-Jazeera, asesinado el domingo pasado, de 28 años: “Si estas palabras mías os llegan, sabed que Israel ha conseguido matarme y silenciar mi voz. He vivido el dolor en todos sus detalles, he vivido la angustia y la perdida una vez y otra, y a pesar de ello, nunca he dudado en transmitir la verdad tal como es, sin falsificaciones ni distorsiones. No olvidéis Gaza. Os encomiendo la luz de mis ojos, mi amada hija Sham y mi hijo Salah”.

El manifiesto fue leído por los periodistas Cristina Mas, Isabel Galí i Pilar Sampietro; la fotoperiodista Pilar Aymerich; el intérprete i periodista Miquel Jelilaty, y la profesora de universidad, Susana Pérez. Y en el mismo se indica que “el asesinato abiertamente reivindicado por las autoridades israelianas, después de una campaña de desinformación que intenta falsamente vincularlo al terrorismo”.

Con la muerte  de los seis periodistas ya suman un total de 238 profesionales de la comunicación que han sido asesinados en Gaza por el ejercito israelí desde que se inició el ataque en la franja de Gaza en octubre hará dos años, con el objetivo claro de: “Silenciar al mensajero”

El comunicado se denuncia que “Israel persigue enmudecer cualquier voz que muestre la realidad de este cruel genocidio. Por eso desde el inicio no ha dejado paso a la prensa extranjera independiente y ha amenazado y exterminado a los colegas palestinos y palestinas que se han atrevido a informar desde el terreno”. En Gaza han sido asesinados más periodistas que en la suma de la Primera y la Segunda Guerra Mundial, la Guerra de Corea y la Guerra del Vietnam.

El comunicado también manifiesta que “el Estado de Israel pretende perpetrar el genocidio contra el pueblo palestino sin testigos: es una guerra de propaganda contra el periodismo y contra la verdad. El asesinato sistemático de periodistas a Palestina es un ataque contra la libertad de prensa que nos pone en peligro a todos y nos deja más sordos y ciegos en Gaza”.

Así mismo, el documento recuerda la situación en Cisjordania donde “los colonos armados ilegalmente y los soldados continúan ocupando tierras, expulsando poblaciones y asesinando a la población palestina”.

El manifiesto reclama que se garantice la seguridad y los derechos laborales de los profesionales que informan de Gaza y Cisjordania y asegurar la entrada sin condiciones de la prensa en Gaza. Y también que los asesinos de los periodistas sean procesados por el Tribunal Penal Internacional.

Otra de las demandas en el manifiesto respaldado por las diferentes entidades es la garantía de la libertad de prensa y reclaman al gobierno español y de la Unión Europea el embargo total de armas a Israel y la suspensión inmediata de sus vínculos con este estado hasta que no se paralice el genocidio del pueblo palestino.

Tras la lectura del manifiesto el periodista Abu Salim ha hecho llegar un audio desde Gaza para explicar que, pese a plantearse dejar el periodismo, no lo hará para explicar qué está pasando. Salim remarcó que la guerra es contra la existencia del pueblo palestino. Y ha reclamado que se presione a Israel para detener el genocidio contra periodistas y contra todo el mundo.

Nota de Prensa y Comunicado de las 140 entidades

El somni que l’Hospitalet és un municipi turístic contrasta amb els més de 400.000 euros recaptats per apartaments turístics que tant perjudiquen l’estabilitat veïnal

L’anunci de que la ciutat va recaptar l’any passat 1,6 milions d’euros gràcies a la taxa turística, ha fet que torni a posar-se d’actualitat el fenomen del turisme a la ciutat que, en puritat, no deixa de ser una simple entelèquia. Sembla evident que l’Hospitalet no té cap capacitat per ser una ciutat turística —malgrat que un reclam turístic socio-històric ben enfocat tindria algunes possibilitats— i que els ingressos per taxa es deuen exclusivament al fet que moltes de les pernoctacions en hotels o apartaments turístics es produeixen en instal·lacions que estan territorialment en aquesta ciutat tot i que el factor crida és, gairebé en exclusiva, Barcelona.  

És possible que alguns dels esdeveniments econòmics o convencions socials que hostatja La Farga anualment, també acabin convertint-se en un factor d’atracció de visitants, però és evident que el reclam de Barcelona en l’àrea directament turística o el de la Fira de Barcelona des de la perspectiva del negoci internacional, resulten cabdals en el registre de visitants i, per tant, d’ingressos per taxa. La idea que la taxa turística havia d’impactar negativament en l’afluència turística s’ha vist desmentida per la realitat i, de fet, el cobrament de la taxa sembla no haver perjudicat les empreses privades mentre que ha beneficiat especialment les Administracions que aconsegueixen d’aquesta manera uns ingressos extres molt útils per la cobertura de les necessitats potencials del mateix turisme i del conjunt de la ciutadania.

A l’octubre de l’any passat, el ple municipal va aprovar una moció dels Comuns on es demanava al govern de la Generalitat una equiparació dels preus de la taxa turística amb Barcelona que era la única ciutat, per llei, que podia aplicar un impost de 4 euros per pernoctació i persona —modificat per un nou decret aquest maig passat—. La idea era penalitzar els apartaments turístics davant la forta pressió de la ciutadania que veia com s’encaria l’oferta de lloguer i com es pressionava els llogaters perquè abandonessin els habitatges de grans propietaris. La realitat és que la taxa turística va suposar recaptar més de 400.000 euros de pernoctacions en apartaments turístics l’any passat, mentre que els altres 1,2 milions d’euros corresponen a les taxes per pernoctacions hoteleres als establiments de la ciutat i això que l’Hospitalet continua mantenint la tarifa general de tots els municipis catalans tret de Barcelona, perquè la Generalitat no ha pres cap determinació respecte de l’Hospitalet en aquest punt.

La dada d’ingressos per taxa turística, que és una conseqüència directe de la proliferació hotelera que ha viscut la ciutat des de principis de segle, contrasta, però, amb les xifres de superàvit que es venen registrant a la ciutat en els darrers anys i que, en la majoria d’ocasions serveixen directament per eixugar deute. En una ciutat amb les necessitats de l’Hospitalet, els grups municipals de l’oposició no han parat d’insistir en la desídia i la incapacitat municipal per invertir una part consolidada dels superàvit en cobrir els dèficits en zones verdes i equipaments que pateix la ciutat més saturada demogràficament d’Europa. Aquests ingressos extres de la taxa turística, en consonància, son desaprofitats obertament, de manera que mentre la majoria d’administracions del país es beneficien d’aquests ingressos per fer inversions i millores, a l’Hospitalet bona part d’aquesta recaptació va directament a eixugar els comptes bancaris.

Nota de la redacció.

Aquesta informació d’actualitat d’avui 12 d’agost de 2025 és la que fa 500, des que es va reobrir el digital de L’estaca.com. Donem novament les gràcies als lectors per la seva fidelitat.

Els grups municipals acusen al govern de servir els interessos immobiliaris especulatius i d’incapacitat per adquirir solars pels equipament necessaris

Els únics punts, dels 24 que conformaven l’ordre del dia del ple de juliol, on els socialistes haguessin sortit derrotats, i eren dos punts prou importants, es van aprovar amb el vot de qualitat de l’alcalde perquè no va estar present un dels regidors del grup popular. Tots dos punts corresponien a l’aprovació provisional del pla parcial urbanístic per l’edificació de sengles edificis destinats a residència d’estudiants, un situat situat entre els carrers Travessera de Collblanc i Atlàntida i l’altre a Cotonat amb Vallparda: la foto del text correspon a aquest solar que anteriorment era un pàrquing privat. Tots dos, com es pot veure, a Collblanc, en dos solars de propietat privada però qualificats com equipament comunitari, justament en un dels barris més densament poblats on el que calen son espais lliures i no residències d’estudiants que no fan falta per a res a l’Hospitalet, perquè és obvi que les residències d’estudiants a l’Hospitalet només han de servir per hostatjar estudiants de Barcelona. (Foto: Correspon al solar que anteriorment era un pàrquing privat situat en la confluència dels carrers Cotonat amb Vallparda i ara serà una residència d’estudiants).

Els arguments del grup socialista destinats a justificar uns equipaments que no li calen a la ciutat, topaven amb l’argumentació dels quatre grups municipals d’oposició que acusaven al grup socialista de seguir facilitant operacions immobiliàries especulatives, novament al servei de les necessitats de Barcelona i no pas de les pròpies. A banda, també van mostrar-se preocupats i desconfiats en el fet que les residències d’estudiants acabin convertint-se en establiments de caràcter turístic, entre altres raons perquè l’Ajuntament no disposa d’un cos suficientment ampli d’inspectors que garanteixin que es compleix la normativa.

El regidor de govern, José Antonio Alcaide, que va ser el portaveu socialista en aquest punt no va tenir cap objecció a afirmar que l’argument de parlar dels estudiants de dins i de fora de la ciutat li recordava a Trump —Alcaide és especialista en l’abús figuratiu quan se li acaben les raons— i va ser incapaç d’explicar per què atorgaven llicències d’edificació d’un equipament privat quan la ciutat necessita tants equipaments propis i especialment espais lliures en una barriada col·lapsada per la saturació demogràfica. I tampoc va saber respondre quan els grups d’oposició van posar sobre la taula la incapacitat demostrada a l’hora de gestionar l’adquisició de solars, especialment quan tots els exercicis econòmics últims mostren superàvits que acaben ingressats als bancs per disminuir deute.

En aquest sentit, en el punt que feia referència a donar compta de l’article  207 del TRLRHL respecte de l’execució del pressupost, els grups de l’oposició es van mostrar sorpresos que el capítol 6 d’inversions només s’hagi executat en un 5% quan s’han superat ja set mesos de l’exercici, precisament el capítol que hauria de resultar més actiu en un ajuntament que el que precisa és justament adquirir territori per esponjar els barris més densos i per poder planificar els equipaments deficitaris en tots els barris de la ciutat. Els grups de l’oposició van recordar, per exemple, que no es poden planificar més escoles justament perquè no hi ha solars en les condicions requerides per la Generalitat.

Com ja s’ha dit a l’inici, l’absència del regidor Díaz-Crespo del grup popular va permetre, amb el vot de qualitat de l’alcalde, aprovar aquestes dues noves residències d’estudiants a Collblanc. Ni amb tots els grups de l’oposició d’acord s’aconsegueixen aprovar punts tan polèmics com aquest. Costarà explicar als veïns de Collblanc que l’absència d’un regidor del PP ha permès perdre dos solars considerables al bell mig d’un dels barris més densificats d’Europa.

Novament, pel 2026, el ple municipal considera que les festes locals de l’Hospitalet son, senzillament, les festes de Barcelona

Com ja ve sent la norma, al govern local no li fa falta tenir majoria absoluta per aprovar tots els punts de qualsevol ordre del dia dels plens municipals i això es va poder comprovar novament en el darrer ple abans de les vacances d’estiu. El que es va fer el darrer dimarts de juliol. I això que hi havia uns quants temes controvertits, entre ells la modificació del conveni de col·laboració pel finançament de l’ampliació i renovació de la Fira de Barcelona, a càrrec de la societat Fira 2000 de la que forma part l’ajuntament de l’Hospitalet i que, fins ara, només li ha reportat despeses i pèrdues econòmiques constants.

Es diria que, la posició de l’Ajuntament en aquest tema és tan qüestionable, que cap grup de l’oposició hauria d’entendre que l’Ajuntament s’hagi gastat milions de recursos públics en una empresa on l’alcalde Quirós no juga cap paper —fins i tot es va comentar que en la darrere reunió del Consell en el qual està adscrit ni va obrir la boca— i on els recursos públics s’han anat sistemàticament per un forat que ningú controla. Doncs malgrat que la portaveu popular i el portaveu republicà van criticar la manca d’autoritat i fins i tot de criteri per part del govern local, a l’hora de votar el punt, els republicans es van abstenir, cosa que sempre vol dir votar a favor de qui presenta l’expedient, i la portaveu popular va a votar a favor.

Tot i que es va avançar al 2025 la modificació del conveni de la mercantil Fira 2000 que passa de considerar les aportacions municipals com inversions a convertir-les en aportacions patrimonials per eixugar pèrdues, el punt va comptar amb el vot favorable de socialistes i PP, l’abstenció d’ERC-EUiA, i el vot en contra de Comuns i Vox. Aquests últims, curiosament, van coincidir en el diagnòstic i en el vot, argumentant que Fira 2000 és una empresa ruïnosa en la que es compta amb l’Hospitalet, mentre que Fira de Barcelona és una empresa molt rendible on l’Hospitalet no té veu ni vot. Això estava clar també pels que van aprovar el punt i van reclamar més protagonisme del representant hospitalenc, però no els va importar gaire que l’Ajuntament ara destini 2.350.000 euros a pagar els increments de preu de l’ampliació de la Fira i és possible que tingui que afegir la mateixa quantitat l’any vinent.

L’argument de PP i ERC-EUiA?. Molt senzill: que la Fira és una meravella per la ciutat, dona feina i dona prestigi. No es pot discutir que dona feina. Especialment a hotels i restaurants de la zona, que no tenen res a veure amb la ciutat —tret de pagar l’IBI— i que donen benefici als seus accionistes fonamentalment i a treballadors que no tenen per què ser necessàriament de la ciutat. Aquest és el benefici que dona i donarà la Fira: als que venen de fora, als que tenen negocis a l’Hospitalet i als que guanyen diners amb tot el que la Fira organitza en territori de l’Hospitalet sense que ni l’Ajuntament ni ningú de la ciutat tingui cap veu ni cap vot. Si en lloc de tenir la Fira a l’Hospitalet hi hagués en el seu espai un parc enorme, els residents de l’Hospitalet guanyarien qualitat de vida. Això sí, l’Ajuntament hauria perdut l’import de la llicències de construcció i els IBIS anuals. I els governants, el prestigi de passejar-se amb uns quants prohoms que se’n riuen displicentment de l’ànsia de rellevància que demostren. Si enlloc de governar els socialistes governés ERC-EUiA o el PP, la Fira seguiria fent el mateix negoci que fa ara a l’Hospitalet. La Fira de Barcelona, naturalment.

Sobre aquest tema insistirem a partir del setembre perquè és un tema tan aclaparador que mereix aprofundir-hi. Els que diuen que la Fira és una millora per la ciutat, hauran de demostrar-ho amb dades…

L’altra tema on també va haver una mica de controvèrsia —i també es va aprovar sense problemes— va ser el punt que proposava les mateixes festes locals per l’any 2026 que les previstes pel 2025, és a dir, les festes locals de Barcelona. En aquest cas va ser novament ERC-EUiA el grup que va donar ple suport al grup socialista. El seu portaveu ho va explicar tàcitament: es tracta de conciliar la vida familiar i per tant, celebrar festes locals de l’Hospitalet que no siguin les de Barcelona complica l’existència a les famílies. Estaria bé, doncs, que deixessin de parlar de festes locals. Locals vol dir pròpies. Una qüestió que està clara per tots els municipis de Catalunya. Cada municipi celebra les seves, no les del veí. Clar que, com que l’Hospitalet només és una mena de suburbi de Barcelona, el normal és que les seves festes locals no siguin les pròpies, si no les de la ciutat que ens colonitza. I després s’omplen la boca afirmant la personalitat única d’aquesta ciutat. Per riure…

En aquest cas, els Comuns i el PP es van abstenir, tot i defensar l’autonomia de les festes pròpies, perquè l’argument no és tant que cal tenir festes pròpies, com que les festes pròpies les ha de decidir la ciutadania (i si la ciutadania decideix les de Barcelona, doncs perfecte). Només Vox va votar clarament en contra, perquè celebrar les festes de la ciutat comtal és fer seguidisme de Barcelona. De tota manera, pel 2026, les festes seran novament les de Barcelona. Pel 2027, mentre s’espera la nova majoria absoluta del PSC, el tema restarà obert…