Manuel Domínguez, historiador i Portaveu de L’Hospitalet En Comú Podem

Som en L’any Candel. Per què seguim parlant de Paco Candel? Cent anys després del seu naixement, seixanta anys després d’Els altres catalans, seguim parlant d’ell, de la seva obra, de la seva trajectòria vital, per què? Perquè és necessari per entendre la Catalunya que va viure, entre les dècades de 1920 i 2000, perquè és necessari per construir la Catalunya d’ara i del futur.

Candel, per sobre de tot, va ser un cronista. Va començar com novel·lista, amb novel·les que relataven esdeveniments reals que passaven o havien passat al seu entorn. És ben conegut que el veïnat del seu barri no va acollir gens bé que descrivís tant explícitament, amb noms reals, les seves misèries a Donde la ciudad cambia su nombre (1957).

La transformació dels barris de la Marina de Barcelona des d’abans de la Guerra és magistralment descrita a Han matado a un hombre, han roto un paisaje (1959) de la mà d’El Grúa, un personatge que trobo que és dels millors de la literatura catalana del segle XX, una mena de Buscón contemporani.

El grapat de novel·les que va escriure al voltant de 1960 el projectaren com la veu de la immigració i dels suburbis, en uns anys en els que a l’àrea metropolitana de Barcelona (com a totes de les ciutats d’Espanya) arribaven desenes de milers de persones cada any. Tot això, en el context de la dictadura franquista, un règim gens favorable a la cultura catalana i a Catalunya en general.

D’aquí va venir l’encàrrec d’Els altres catalans, on es consagrà com cronista d’unes situacions que estaven passant, sovint molt a prop, però que eren desconegudes per part de moltes persones. Candel va donar veu a la població immigrant de les barraques, de les habitacions a pisos compartits, de les cases d’autoconstrucció, dels barris que eren uns fangars.

Ho va fer prenent partit, posant-se del costat de qui havia hagut de marxar del seu poble i vivia en condicions precàries i indignes, denunciant les injustícies socials. És a dir, amb consciència de classe. Recordem que hi havia una terrible censura que va prohibir fragments de les seves obres, tot i la autocensura prèvia que, com la resta d’escriptors i escriptores, s’havia d’imposar a si mateix. Per tant, les denúncies i crítiques havien de ser ja inicialment difuses i indirectes.

I també ho va fer per evitar el trencament de la societat catalana en dues comunitats lingüístiques, com sabia que havia estat a punt de passar durant l’episodi immigratori anterior, en les dècades de 1920 i 1930. Va eixamplar el concepte de catalanitat, començant pel títol de l’obra, que ha esdevingut una categoria històrica i social.

A partir d’aquí, ja va ser més periodista que novel·lista, però també quan practicava aquest ofici s’apropava a la literatura, de la mateixa manera que quan feia de literat s’apropava al periodisme. I també va ser polític, al voltant del PSUC, el partit comunista, el més important de l’antifranquisme. Quan era novel·lista deien que escrivia com es parlava, quan era periodista escrivia fent literatura.

D’aquesta trajectòria va deixar petjada a tota Catalunya, i un dels llocs on va ser més present i on és més recordat és l’Hospitalet, on hi va arribar a ser regidor.

Candel és vigent, el que va escriure és aplicable a l’actualitat. Cal candelitzar l’anàlisi de la realitat i l’acció cultural, social i política de la Catalunya dels 8 milions. Ara és la nostra responsabilitat, entre totes i tots hem de fer de petits candels perquè l’extrema dreta xenòfoba guanya espai als mitjans de comunicació i les xarxes, que ja sabem de qui són, i també a les urnes.

Hem de promoure el candelisme i conjugar el ver candelitzar per acabar amb el racisme, que compleix dues funcions, assegurar una mà d’obra barata i difondre una concepció del món en el que es justifiquen les desigualtats. Candel pot ser un dels pals de paller de la reunificació de l’esquerra i la reconstrucció ideològica contra el nou feixisme.

Mentre l’Ajuntament de l’Hospitalet no fa res per commemorar l’any Candel, malgrat que l’alcalde se`n va comprometre en la Diada de l’any passat davant la seva filla, moltes persones i col·lectius recordem i fem servir les seves obra i trajectòria. Perquè s’ho mereix i perquè ens pot ser molt útil.

Tota persona activista sap que l’arribada de l’estiu significa una aturada de les activitats i les mobilitzacions. Contra tot pronòstic, no ha estat així per al col·lectiu de L’Hospitalet amb el poble palestí. Si bé no totes les accions s’han desenvolupat a la ciutat, membres del col·lectiu han estat molt actives de diferents maneres i en llocs diversos.

Suport a la vaga de fam de l’artista Mi Hoa Lee a la plaça Catalunya de Barcelona. L’1 d’agost començava la vaga de fam de l’artista i activista a la plaça Catalunya de Barcelona. Durant els quinze dies que va durar la vaga, la seva tenda de campanya en un racó de la plaça va ser punt de reunió d’activistes i ciutadanes de tot origen que passaven a mostrar el seu suport. Membres del col·lectiu de l’Hospitalet vam compartir moltes estones amb la Mi Hoa Lee, i fins i tot vam fer allà mateix una assemblea del nostre col·lectiu.

Cassolades dels dimecres a plaça Sant Jaume. Tots els dimecres d’agost s’han fet cassolades de denúncia a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Sempre hi ha hagut un grup de membres de l’Hospitalet en aquestes mobilitzacions que, després de la concentració a la plaça, feien un recorregut per les vies properes i al seu pas s’aturaven davant comerços còmplices d’Israel (Zara, Carrefour, Burger King…), promovent el boicot.

Boicot a Zara. Fent-nos ressò de la campanya de boicot a les empreses còmplices amb el govern sionista d’Israel, hem estat diversos dies fent una acció informativa no violenta davant diversos establiments de Zara, repartint fulletons i explicant a les persones que entraven o sortien de la botiga les raons per al boicot.

Difusió en xarxes i accions arreu de Catalunya. Malgrat estar de vacances, companyes de l’Hospitalet han continuat fent una difusió entusiasta i permanent en xarxes de les possibles accions que es podien fer allà on cadascú estigues passant uns dies de descans. Així han sorgit iniciatives a festes majors de pobles i barris, presència en les protestes contra la participació de l’equip israelià a la Volta ciclista a Espanya i suport a la vaga de consum de tots els dijous, a més de la presència de membres del col·lectiu en tota mobilització convocada.

Suport a la Global Sumud Flotilla. A més del suport a les accions proposades per la Comunitat Palestina de Catalunya, la Coalició Prou Complicitat o el moviment BDS de boicot a Israel, una nova iniciativa ha entrat de ple en el nostre espai de denúncia aquest mes d’agost.

Després dels intents infructuosos de trencar el setge de Gaza per mar amb el vaixell Madleen, per terra amb el Comboi Sumud i per aire amb milers de participants en la Marxa Global a Gaza des del Caire, els organitzadors d’aquestes tres iniciatives van decidir fer un pas més: llançar la Global Sumud Flotilla, amb l’objectiu de desafiar la violació de drets humans a través d’una acció directa humanitària coordinada i no violenta.

Desenes de vaixells salparan des de diverses ciutats amb el propòsit de trencar el bloqueig imposat sobre Gaza, lliurar la major quantitat possible d’ajuda humanitària i obrir un corredor humanitari que permeti finalment a països, organitzacions i institucions internacionals no còmplices d’aquest genocidi proporcionar l’ajuda que el poble palestí necessita amb màxima urgència.

Barcelona és un dels ports de partida escollits i calia organitzar-se amb urgència. Es va fer una crida a la col·laboració i la resposta ha estat enorme. Persones que s’oferien per viatjar en els vaixells, persones i entitats que oferien casa seva per a l’allotjament de qui viatgés a Barcelona des d’arreu del món abans de la sortida i munts de persones voluntàries disposades a ocupar-se de les mil i una tasques necessàries els dies previs i en especial els dies 29, 30 i 31 d’agost en les activitats i concerts organitzats al Moll de la Fusta per acompanyar la partida de la flotilla des del port de Barcelona el diumenge 31.

Des de l’Hospitalet amb el poble palestí estem donant suport a aquesta gran iniciativa no violenta protagonitzada per persones comunes que ens neguem a romandre en silenci davant d’aquest genocidi assassí que se’ns mostra dia a dia amb la pretensió de fer-nos més febles, atemorides i desesperançades. Sabem que lluitar pel poble palestí és lluitar per tants altres pobles objecte de tot tipus de violència, lluitar per la vida a Palestina és lluitar per les condicions de vida digna per a totes les persones, arreu del món.

Davant de tanta violència desfermada contra éssers humans,sigui quin sigui el seu origen i condició; davant de tanta impunitat de governs i centres de poder violents i corruptes; davant de tanta complicitat governamental i empresarial, no callem, no ens conformem, i continuem en una lluita no violenta per aconseguir la transformació social. Pel poble palestí, per tots els pobles oprimits i violentats, per totes nosaltres, el silenci i el pessimisme que immobilitza no són una opció. Contacta’t, informa’t, difon i participa a l’Hospitalet amb el poble palestí. T’esperem!

L’Hospitalet amb el poble palestí
Instagram: lhambpalestina
X: @LHambPalestina
Email: lhospitaletambpalestina@gmail.com
Canal de telegram: lHospitalet amb el poble palestí