Mes: desembre de 2025
El rei, de visita oficial a l’Hospitalet, tanca la celebració del centenari del títol de ciutat, enmig del desinterès de la majoria i la protesta simbòlica de l’activisme local
La Florida 6.0 és tot allò que se li pot ensenyar al rei d’una ciutat que fa cent anys que no para de col·lapsar el seu territori i empobrir la seva població
Una concentració simbòlica —un matí de dilluns a La Florida, un barri treballador i dels més precaris de l’Hospitalet— formada per un centenar llarg de persones, entre activistes de diverses entitats de la ciutat i veïns dels barris propers, van protestar ahir al matí a les proximitats del mercat de La Florida on el govern local havia organitzat la visita de Felipe VI després de rebre’l a la casa consistorial. La concentració, que inicialment estava prevista a la confluència dels carrers Primavera i Pedraforca, es va veure impedida en un primer moment pel fort dispositiu policial, i els concentrats es van haver de situar en un altre punt del carrer Primavera davant del mercat.
Amb diverses pancartes i senyeres, entre les quals es podia llegir A l’Hospitalet no tenim rei. Els Borbons no són benvinguts —i una d’especialment vistosa penjada des d’un terrat dels blocs on es podia llegir en vertical L’H NO TÉ REI—, la gent es va anar agrupant el més a prop que els van deixar del mercat de La Florida, on està el Centre de Transformació Digital La Florida 6.0 que l’alcalde volia ensenyar al rei. Per cert que l’amplíssim dispositiu policial que a tot hora va rodejar la visita del monarca —sembla que només de Madrid el van acompanyar vuit membres de l’escolta real—, va provocar diversos enfrontaments amb els organitzadors, que van quedat retinguts en diversos moments. Això va estar especialment greu en el cas de la regidora Sílvia Casola que es va veure expulsada de la concentració per la força, en allò que els organitzadors han considerat un greu atemptat contra la llibertat d’expressió i de manifestació pacífica. Un acte igualment significatiu per la seva gravetat, el que van sofrir els membres del Jovent Republicà de l’Hospitalet que van estar identificats, retinguts una estona i víctimes de material requisat, durant el desplegament de la pancarta vertical des del terrat d’un dels edificis propers.
Pel que fa a l’acte protocol·lari de cloenda oficial de les celebracions impulsades pel govern Quirós que culminaven amb la visita del rei, es va fer un primer acte al saló de plens municipal amb la presència de la majoria de regidors socialistes i el set regidors del PP i Vox, a banda del president de la Generalitat Salvador Illa, el delegat del govern a Catalunya, Carles Prieto, el Secretari d’Estat de Política Territorial, Arcadi España i la presidenta de la Diputació i alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret. També van estar presents, però en un destacadíssim segon pla, els anteriors alcaldes Núria Marín i Celestino Corbacho. No va estar present, en canvi —sense que transcendissin les causes—, el primer alcalde de la democràcia, el també socialista Juan Ignacio Pujana.

No deixa de ser significatiu que s’hagi programat la visita del rei a un espai que l’alcalde considera motiu d’orgull: l’anomenat Centre de Transformació Digital 6.0 al primer pis del mercat de La Florida, veritable “joia de la corona” municipal que s’ha endut ja un volum considerable de milions d’inversió i que estarà previsiblement obert al públic l’any vinent. L’Hospitalet, que els mitjans de comunicació regats pel diner municipal, consideren un motor de progrés, no pot rebre el rei d’Espanya en el teatre municipal, ni en l’auditori municipal, ni en un palau de congressos, ni en un recinte adequat de qualsevol ciutat per esdeveniments de certa volada, per la senzilla raó de que no els té. A l’Hospitalet el que hi ha son blocs de pisos i ciment a dojo. El rei, sense pretendre-ho, ho va expressar molt encertadament: “A l’Hospitalet hi ha grans reptes, però sobretot hi ha energia: l’energia del canvi, que ha estat una constant al llarg d’aquests 100 anys”. Un canvi a pitjor, caldria afegir.
Potser no estaria de més que l’alcalde, que a l’any 2013 va publicar un tuit que deia: “Que parece que el rey no abdica. Seguiremos esperando la III República”, prengués nota de les altres paraules que el fill del que semblava que no abdicava, va dir ahir: “…fer una ciutat és sempre una feina en marxa, una feina d’escolta, de reflexió i de diàleg”.

Viñeta 16 diciembre 2025
Cent anys després, un altre l’Hospitalet ha de ser possible
Avui fa cent anys que el rei Alfonso XIII va signar un real decret concedint el títol de ciutat a l’Hospitalet de Llobregat. Ho feia mitjançant la intermediació del Ministerio de la Gobernación que presidia el general Severiano Martínez Anido, dos anys i dos mesos justos després d’un altra real decret pel qual el mateix rei atorgava el càrrec de president del Directori Militar al general Primo de Rivera, adjudicant-li plens poders, dissolent les Corts i la part electiva del Senat, substituint els governadors civils per governadors militars i poc després dissolent els ajuntaments, cessant els regidors i substituint-los per “vocales asociados del mismo ayuntamiento” sota la presidència de l’autoritat militar.
La concessió del títol de ciutat no va aportar res especial al municipi com no fos l’evidència que la persona que havia estat elegida per presidir l’ajuntament de la Dictadura tenia una certa prevalença davant del dictador i, per tant, en l’esfera del monarca.
En el llibre d’actes municipal es conserva una anotació on, al final d’una sessió ordinària, s’aprova per unanimitat sol·licitar al Ministerio de la Gobernación la concessió del títol de ciutat “a esta Villa” ya que s’entèn que “es merecedora de ello tanto por su número de habitantes” com “por su floreciente industria, agricultura y comercio”. (Curiós això de l’agricultura, cinc anys després de perdre tota la Marina). El rei signava el decret el 15 de desembre, es comunicava al Consistori el dia 16 i es publicava a la Gaceta de Madrid el dia 17, amb els mateixos arguments: “Queriendo dar prueba de Mi Real aprecio a la villa de Hospitalet de Llobregat, provincia de Barcelona, por el creciente desarrollo de su agricultura, industria y comercio, así como su constante adhesión a la Monarquía”.
Segur que la iniciativa havia sorgit de la persona que va ser elegida com alcalde de la ciutat el 2 d’octubre de 1923, en una sessió extraordinària del ple municipal presidida per Alfonso Suero, comandant militar de la localitat i cap del dipòsit de sementals de la Remonta. En la sessió es va donar lectura del reial decret del 30 de setembre i el comandant Suero va preguntar als nous regidors si algun d’ells tenia algun títol professional o alguna indústria tècnica o privilegiada i va resultar que Tomàs Giménez Bernabé era l’únic que tenia el títol de batxiller i, a més, era el primer contribuent gràcies a la seva empresa d’asserrar màrmols, de manera que li corresponia presidir el Consistori.
Tomás Giménez no trigaria gaire a constituir a l’Hospitalet el partit únic Unión Patriótica i a mostrar el seu entusiasta suport al Dictador i a la Monarquía. D’aquí que la concessió del títol de ciutat, un títol que mai ningú a l’Hospitalet havia demandat fins aleshores, s’hagi mantingut en l’imaginari històric estretament vinculat a la Dictadura de Primo de Rivera i, encara més, situat en l’esfera de la òbvia mala consciència dels prohoms que cinc anys abans havien influït també sobre el mateix rei per tal que li fossin arrabassades més de 900 Has del terme municipal sense consulta, sense cap acord i sense cap compensació reconeixible.

Que la commemoració de l’atorgament del títol de ciutat fos utilitzat per qualsevol govern d’una democràcia consolidada com l’actual, no podia haver passat d’una simple anècdota històrica, si no fos perquè a l’actual govern local li entusiasmen els focs d’artifici, potser li calen algunes celebracions de certa transcendència i, especialment, perquè està pèssimament assessorat. Si li haguessin explicat que l’atorgament del títol de ciutat més que un premi per mèrits com s’argumentava és, en realitat, un premi de consolació, potser algú hauria demanat un xic de reflexió abans de bolcar-se en l’efemèride. Malauradament, aquest gest intranscendent sorgit d’una dictadura avalada per la mateixa monarquia que avui tutela l’Estat, defineix la desgraciada història d’un municipi que sempre ha anat a remolc de la gran ciutat veïna —especialment de les classes poderoses de la gran ciutat veïna— i de l’arribisme oportunista dels seus dirigents, al llarg de gairebé tot el segle XX i fins ara mateix.
La Dictadura que va proveir l’Hospitalet del títol de ciutat va ser el precedent del franquisme i venia avalat per la mateix ideologia que feia furor a la Itàlia feixista dels camises negres. Com tota Dictadura, surava sobre l’existència d’una corrupció endèmica —vegis l’estudi de Daniel Vallès [La corrupció local durant la Dictadura de Primo de Rivera i la resposta del Parlament de Catalunya. El cas de l’Hospitalet de Llobregat (2019)— o l’entrevista que li van fer a Just Oliveras, reincorporat a l’alcaldia al setmanari “Camí” de Sant Feliu de Llobregat al març de 1930, pocs mesos després de la caiguda de Primo.
No hi havia premsa a l’Hospitalet per aquells dies. Millor dit, la única premsa local del moment era el setmanari La Crònica que sortia els divendres i que va tancar el 18 de desembre, 3 dies després del real-decret. Inclou una crònica de la Permanent municipal del 9 de desembre i després notícies de la ciutat, se suposa que d’actualitat. Ni una paraula del decret del 15 de desembre. Silenci sobre el títol de ciutat. El diari de la Uniòn Patriótica, La Voz de Hospitalet, que portava com a subtítol “Periódico quincenal defensor de los intereses de la ciudad”, no sortiria fins a l’agost de 1928. En els 38 números editats si que es parla, i molt bé, del que ha fet el govern de Giménez Bernabé. Una vegada més, los “intereses de la ciudad” —ara si, ciutat amb títol— es confonen amb els interessos del govern local. Aleshores havia de quedar implícit en el subtítol. Ara potser ja no cal…
Sigui com sigui, la commemoració del títol de ciutat —que si no és per la ciutadania ben informada, el govern hagués convertit en una celebració espasmòdica— és un episodi més de la pobresa endèmica d’un municipi que necessita la gestualitat per compensar la total absència d’auto-orgull. Justament el que cal reivindicar, però no amb el llenguatge buit de les paraules, sinó amb el convenciment que es pot canviar la dinàmica. Amb el convenciment que poden aglutinar-se energies suficients per dir que ja n’hi ha prou i que un altre l’Hospitalet ha de ser possible.
Viñeta 15 diciembre 2025
La Plataforma Res a celebrar, convoca a la ciutadania a un acte de protesta en contra de la presència de Felip VI, demà dilluns a La Florida
El monarca ha estat convidat pel govern municipal just el dia en què, sota el mandat del seu besavi, el dictador Primo de Rivera va concedir el títol de ciutat
La Plataforma “Res a celebrar: molt a reflexionar i reivindicar” ha convocat una manifestació en contra de la monarquia dilluns que ve a les confluències de l’avinguda Primavera amb carrer Pedraforca, en front del Centre de Transformació Digital La Florida 6.0, davant la presència del rei Felip VI convidat per l’alcalde de l’Hospital per commemorar el centenari de la concessió del títol de ciutat.
“Enfocar el centenari del títol de ciutat de L’Hospitalet com una celebració festiva és ignorar la indignitat i la inutilitat d’aquella concessió, alhora que blasmar la memòria dels qui amb els seus esforços l’han fet efectivament una ciutat. Tanmateix, pot ser una oportunitat per reflexionar sobre el nostre passat i per reivindicar un futur millor”, així ho va manifestar la Plataforma “Res a celebrar: molt a reflexionar i reivindicar”, constituïda a principis d’aquest any amb l’objectiu de denunciar la “celebració”, primera paraula que va utilitzar l’equip de govern, per recordar el dia que se li va concedir el títol de ciutat a l’Hospitalet.
El primer acte realitzat per la Plataforma —integrada per un bon nombre d’entitats polítiques, socials, culturals i sindicals—, va ser a principis de març, on es va donar a conèixer amb una silenciosa exhibició de cartells, per mostrar la discrepància amb l’enfocament que li havia donat l’equip de govern i la demanda de moltes entitats de fer servir el record històric per reflexionar col·lectivament sobre el que havia suposat l’atorgament del títol de ciutat cinc anys després del més gran espoli que ha patit la ciutat en tota la seva història.
Títol de ciutat concedit durant la dictadura de Primo de Rivera
La Plataforma ha denunciat des del començament el context en què es va concedir el títol de ciutat, ara fa 100 anys, durant la dictadura de Primo de Rivera. L’alternativa proposada era considerar la renúncia institucional a aquella concessió com una forma de rebutjar un premi o tornar una condecoració de manera clara i contundent per denunciar la indignitat del donant.
“La indignitat d’una monarquia dictatorial que, en particular, reprimia durament el moviment obrer d’aquí i d’arreu. De ben segur, la nostra ciutadania donaria suport a aquest gest de denúncia. Més encara en uns moments en que les dretes autoritàries semblen revifar per tot. Seria un gest per mostrar públicament que l’Hospitalet s’alinea en el bàndol de la democràcia i dels drets humans”, deia el manifest de la Plataforma.
La Plataforma va mantenir una reunió amb l’alcalde de la ciutat, David Quirós, on a més d’explicar la seva posició en contra de les activitats programades per la concessió a l’Hospitalet del títol de ciutat, es va denunciar la nul·la participació de les entitats. També es va sol·licitar que es retirés dels discursos oficials, socials i la propaganda encarregada, la paraula celebrar. La primera autoritat municipal ho va acceptar i va ser substituïda per la paraula commemoració.
Esperem que li expliquin la situació del barrio de La Florida
La Plataforma considera ara que s’ha perdut la oportunitat per recordar i difondre la nostra història recent i posar en valor la memòria democràtica. “Cal explicar que al 1900 l’Hospitalet era una població rural i dispersa, d’uns quants milers d’habitants, que encara es veuria més disminuïda uns anys després per l’espoli de gairebé la meitat del seu terme municipal”, explica la Plataforma.
Segons la Plataforma “cal explicar que diverses onades immigratòries, atretes per la industrialització han fet que, hores d’ara, ens acostem als 300.000 habitants, amb una saturació urbana que ens fa una de les ciutats més denses del mon. Cal explicar que els poders públics van deixar aquest creixement desmesurat en mans de la especulació immobiliària, només atenuada per la resistència de les associacions de base i les consegüents mobilitzacions ciutadanes”.
Segons aquesta Plataforma, la presència de Felip VI és “una acte de complicitat amb la dictadura de Primo de Rivera, sota la qual el rei Alfons XIII va concedir la distinció a l’Hospitalet com a ciutat”. “Aquesta concessió no va tenir cap influència en la vida de la ciutat i només va servir per fer propaganda de les institucions de la dictadura de Primo de Rivera. Felip VI ve a la ciutat com a còmplice d’aquell acte de la dictadura” i la seva assistència “només serveix per blanquejar una institució anacrònica i antidemocràtica”.
Manuel Domínguez, portaveu dels Comuns i també membre de la Plataforma es pregunta si al monarca “li explicaran que La Florida és un dels llocs de l’àrea metropolitana on hi ha més pobresa i vulnerabilitat social, on tenen la pitjor biblioteca de la ciutat i una manca d’escoles alarmant. Esperem que li expliquin —afegeix— que la classe treballadora mai hem sortit guanyant amb la monarquia dels Borbons”.
Felip VI anirà primer a l’Ajuntament on farà una trobada amb la Corporació municipal i després anirà al Centre de Transformació digital La Florida 6.0 on l’informaran del nou equipament Cívic/Social. Exactament en aquest punt és on la Plataforma ha convocat la protesta por la presencia del monarca, a les 11 del matí de demà dilluns, i on s’espera una notable afluència de republicans i ciutadans contraris a aquesta celebració.
Els bancs de la plaça Europa, abandonats a la seva sort
El seu disseny va ser un encert, no ho discutim. Són molt originals, s’ha de reconèixer, però la manca de manteniment no convida a asseure’s en ells. La plaça Europa s’ha convertit en un lloc de pas i els bancs podrien jugar un bon paper per a vertebrar un espai sense gaire encant. Però els bancs reclamen manteniment i d’això se n’ha oblidat l’equip de govern. Una altra assignatura pendent del nostre Consistori. Per a quan la seva rehabilitació?
Viñeta 14 diciembre 2025
L’Ajuntament adjudica a la Generalitat les parcel·les que resultin de propietat municipal en el projecte del Biopol sanitari i el soterrament de la Gran Via
L’acord es va signar aquest dijous, amb una gran publicitat sobre els beneficis, però amagant el sostre edificable de la propietat privada
El president de la Generalitat, Salvador Illa, i l’alcalde de la ciutat, David Quirós, van signar dijous el conveni pel projecte que inclou part del soterrament de la Gran Via entre la Rambla Marina i el riu Llobregat i el desenvolupament urbanístic de tota l’àrea al voltant del Duran i Reynals. L’aspecte més destacat de l’acte d’ahir no va ser l’anunciat ajornament de l’inici de les obres —que ha passat de mitjans del 2026 a una data indeterminada del 2027— sinó els compromisos de finançament del projecte que inclou la inversió de 68,2 milions d’euros per part de la Generalitat, dels quals 39,8 corresponen a l’import que havia d’invertir l’Ajuntament de la ciutat, en virtut del seu volum de propietat en els terrenys del projecte. La resta de les despeses d’urbanització les hauran d’assumir la suma de propietaris dels terrenys que son l’Àrea Metropolitana, l’Estat i els privats. Aquests darrers suposen un 30% de la superfície total de l’àmbit —que inclou una pastilla, a tots dos llindars de la Gran Via, d’unes 96Ha en total— que hauran d’aportar al voltant de 76 milions més d’euros, compensables amb el sostre edificable que els correspondria en virtut del repartiment parcel·lari corresponent.
És a dir, en el projecte destaquen, més enllà dels beneficis inqüestionables del soterrament de part de la Gran Via (uns 450 metres del total) sobre els que s’ha tractat de posar el màxim accent, dos elements molt controvertits però que les autoritats volen que passin el més desapercebuts possible.
D’una banda, el fet que la Generalitat assumeix els 39,8 milions d’euros que li correspondria aportar a l’Ajuntament, i que aquest s’ha compromès a retornar a la Generalitat en forma de les parcel·les resultants de la reparcel·lació final del projecte, i de l’altre que, el 30% de l’espai resultant en mans privades, es convertirà inevitablement en espai edificable que ha de compensar sobradament el cost de la urbanització inherent. Per dir-ho amb unes altres paraules, el projecte tirarà endavant cap al 2027 sense que l’Ajuntament aporti un euro, perquè ja ha venut a la Generalitat tot l’espai de propietat municipal d’aquest projecte, de manera que la Generalitat el faci servir en un 50% per “actuacions urbanístiques i/o equipaments de caràcter supramunicipal com a màxim durant el primer semestre del 2030.” O sigui, l’espai de titularitat municipal del projecte ja s’ha alienat per fer equipaments metropolitans o edificis sense determinar, quan és de sobres evident que si alguna cosa li caldria a l’Ajuntament és comprar terreny públic en lloc de vendre’l, per equipaments que li calen a la ciutat o per zones verdes o habitatge públic.
L’altra part de l’enunciat té a veure amb el projecte urbanístic que s’amaga darrere les grans paraules del soterrament de la Gran Via i de l’anunciat Biopol sanitari. En realitat, si els propietaris privats han d’aportar uns 75 milions per fer realitat el projecte, és perquè esperen ingressar bastant més, gràcies al sostre edificable que contempla la promoció. L’evidència d’aquestes grans xifres que lidera el Consorci per la Reforma de la Gran Via i del Samontà que encapçala l’arquitecte Raúl Alvarín, molt vinculat al partit socialista —va ser membre del Consell Nacional del PSC durant la X Legislatura—, potser servirà també perquè l’oposició municipal en el seu conjunt prengui consciència de l’operació que s’amaga darrere les grans paraules del Biopol sanitari que fins ara només ha comptat amb la ferma oposició d’algunes entitats anti-especulació urbanística i ecologistes, i el grup municipal dels Comuns, amb postures molt més acomodatícies de la resta de grups polítics.
Dues altres qüestions significatives tenen a veure, una, amb la data previsible per l’inici del moviment de terres que coincidirà —encara no és possible saber si a favor o en contra— amb la campanya de les properes eleccions municipals de maig del 2027.
Precisament l’endarreriment de les dates inicialment previstes és degut a la complexitat de les negociacions de reparcel·lació perquè els propietaris privats volen treure el màxim rendiment del seu pes en l’operació.
L’altra qüestió important, té a veure amb la dinàmica que sectors ecologistes volen emprendre al voltant d’aquest projecte, perquè tot ell es troba immers en la zona inundable del delta del Llobregat i ja se sap que, arran de la Dana de València, tot el que s’edifiqui en zones d’inundabilitat manifesta serà mirat amb lupa, no només per l’Administració general de l’Estat, també per l’autoritat judicial i per la Unió Europea.