“…Així, la pregunta “de qui és la Lluna?” té una resposta tècnica i
una de real: la tècnica diu que no pertany a ningú; la real diu que,
si no passa res d’extraordinari en el dret internacional, pertanyerà a
qui hi arribi primer i tingui prou força per a quedar-s’hi. I això, en
la història de la humanitat, té un nom que no és precisament
“patrimoni comú de la humanitat”.
Redacció Vilaweb, 6 d’abril del 2026 (“De qui és la lluna, se’n poden
apropiar els americans?”)
No en tenen prou amb els terraquis,
se’ls ha fet petit tot el món,
i volen conquerir els llunàtics
i als marcians, si encara hi són.
El rei dels marcians, l’Omega,
comenta que no està per brocs,
que els ianquis estaran de pega,
si li toquen els albercocs.
Cridarà a tota la galàxia,
galàctics de tots els confins,
des de Filomene a Ataràxia,
li aniràn a tocar els borlins.
Els astronautes fan el merda,
i es pengen medalles al coll,
mentre que a l’Alfa i a l’Omega
els hi trepitgen l’ull de poll.
Terrícoles, a casa vostra!
A meditar i a cantar l’om:
o un deixaré a tots sense rostre.
Cony, ja n’hi ha prou. Ianquis “go home!”