La falta d’oferta confirma el malestar dels docents que han convocat vaga el primer dia del curs
El sindicat majoritari de l’ensenyament, USTEC, la CGT i l’Assemblea Educativa de Catalunya mantenen la convocatòria de vaga dels docents a partir del 8 de setembre, el primer dia de classe oficial. No se sap el seguiment previst a la ciutat, però del que no hi ha dubtes és de la mala maror existent entre la majoria de les plantilles de docents del sector públic i en bona part de les famílies que es queixen de les mateixes raons que al·lega el professorat.
Cinc dies abans de l’inici de curs va haver una nova reunió amb la consellera d’Ensenyament, després que durant tots els mesos d’estiu es suspenguessin les negociacions sense cap explicació convincent i sense que es resolguessin les demandes del curs passat.
Un dels principals problemes té a veure amb les ràtios i els recursos per millorar el servei, i malgrat que la conselleria afirma que ha estat treballant per resoldre aquests problemes, no hi ha calendari preestablert que deixi satisfet el professorat, especialment pel que fa a les aules d’acollida on el Departament ha anunciat que les ampliarà, mentre que hi ha moltes escoles que han rebut l’avís del tancament per aquest curs de la que disposaven.
A l’Hospitalet la situació és especialment sensible pel que fa a les ràtios, l’oferta de cursos i les aules d’acollida. És el cas d’una lectora que s’ha posat en contacte amb L’Estaca per explicar que la seva filla havia triat per aquest curs que comença, un grau mitjà de cures auxiliars, per la qual cosa van fer la corresponent sol·licitud a 8 centres públics de l’Hospitalet. En una primera ronda, el 10 de juliol passat, sense que li adjudiquessin cap centre. En una segona ronda el 24 de juliol, on li van donar plaça en Farmàcia i en un centre no públic. Com que el cas d’aquesta lectora és d’especial vulnerabilitat —família monoparental especial en risc social i residencial— no tenen possibilitat d’acceptar l’oferta d’un centre concertat i per tant es troben en la incertesa del que podrà estudiar la seva filla. Pel que ens explicava, la solució que li havien donat des del Departament d’Educació era que aquest mes anessin porta per porta als diferents instituts sol·licitats, per veure si algun alumne renunciava i podia quedar alguna vacant.
Aquesta lectora, veïna de Santa Eulàlia, amb més de trenta anys cotitzats i que té ara una incapacitat del 65%, una discapacitat del 37% i es troba en atur, ja va ser desnonada a l’abril passat del pis que havia comprat feia 20 anys “perquè un sou i dues filles donen pel que donen”. Ara, es queixava que en matèria d’Ensenyament “enlloc d’ampliar les places, el que fan es apujar la nota de tall, excepte si pagues. Aleshores no hi ha nota de tall, només cal aprovar la ESO”.
Això és el que està passant a ciutats com la nostra. Segons la mateixa Sindicatura de Greuges de Catalunya, un 36% d’alumnes de les famílies catalanes es troba en risc de pobresa i un 40% precisen recursos per fer front a la problemàtica de la diversitat, perquè provenen en molt bona part d’immigració recent. A la nostra ciutat, en concret, el 41,4% de les famílies amb fills es troben en situació d’exclusió social, el 27% dels residents viuen en barris d’extrema vulnerabilitat urbana, molts en situació d’emergència habitacional i pendents encara de regularització i amb els serveis socials col·lapsats la major part del temps.