Nombroses mesures restrictives que evidencien que al govern local li molesta la participació dels veïns
Novament, desenes de veïns amb pancartes individuals van assistir dimecres passat a la sala de plens per mostrar la seva protesta pública davant el Consistori. Per cert, que molts dels presents van mostrar a L’Estaca el seu malestar i la seva estupefacció per haver de buidar les butxaques a l’entrada per poder accedir quan, que s’hagi fet públic, no es recorda un sol incident violent per part dels assistents als plens municipals. És un símptoma més, que l’equip Quirós hauria de considerar, de l’evidència que al govern local li molesta la presència de veïns —en cada ple hi ha més assistència i no precisament per donar suport a les mesures de govern, sinó més aviat el contrari—, a l’igual que li molesta la participació —s’imposen mesures restrictives perquè les entitats demanin la paraula— i fins i tot les intervencions dels polítics —hi ha un reglament restrictiu que limita el temps i que fa que sovint els regidors es quedin a mitges perquè se’ls desconnecta el micro— o s’han articulat alternatives per obstaculitzar la presència de veïns a les sessions públiques —hi ha plens en horari de matí i es restringeix l’assistència física quan estan plenes les cadires i no es deixa accedir a la sala als veïns concentrats—.
Totes aquestes mesures restrictives, denunciades múltiples vegades per la ciutadania, les entitats i l’oposició municipal, i que formen part de l’escassa sensibilitat del govern local des de fa dècades, es van posar de manifest d’una manera molt eloqüent quan es van aprovar les obres de remodelació de la sala de plens —fa ja uns quants mandats en temps de Núria Marín— que va disminuir a menys de la meitat les cadires que hi havia i va ampliar l’espai, aleshores tan suficient com ara, del Consistori.
Aquesta voluntat restrictiva del govern local, que l’oposició hauria d’atacar en cada Junta de Portaveus, com a mínim, no impedeix que en cada sessió hi hagi desenes de veïns que protestin i que molts es quedin al carrer per impediment dels serveis de seguretat. En aquesta ocasió va haver veïns de la recent creada Associació de Veïns del Parc de Les Planes i veïns de la Porta Nord de Collblanc a tocar dels descampats actuals de Can Rigalt i que amenacen amb cobrir-se de nous blocs, com està previst a altres espais del municipi més saturat d’Europa.
Sobre aquest punt de la Porta Nord va haver una moció d’ERC-EUiA que explicava les queixes del veïnat per l’acumulació de problemes de sorolls, brutícia i delinqüència que es registra a la plaça interblocs d’aquesta promoció. Malgrat que la plaça està en un espai de propietat privada, és un lloc de pas molt freqüentat pel veïnat i també per aquells col·lectius que fan festes, botellots i activitats privades que molesten al conjunt dels residents. És un espai ple de brutícia per aquestes causes que, com no és un espai públic, no té cap sistema planificat de neteja. Aquests enormes edificis de la Porta Nord estan també a quatre passes de la zona de Can Rigalt i per això, d’aquesta moció i dels seus resultats, vam parlar a la informació de L’Estaca del passat divendres.
L’altre col·lectiu de veïns que va mostrar les seves pancartes era el del Parc de Les Planes. El problema d’aquests veïns, a banda i banda dels barris de Can Serra i de La Florida, s’ha convertit en endèmic. Aquesta plaga no és exclusiva d’aquest Parc. Passa a la Porta Nord, a la plaça de la Solidaritat, al Parc de Les Planes i a altres zones on la ciutadania ha trobat l’espai necessari per convocar activitats privades per manca total de zones verdes en condicions i suficientment aïllades per tal que no perjudiquin al conjunt dels residents o llocs de consums prohibits on saben, per l’experiència que no vindrà cap policia a interrogar-los.
Aquest és justament el problema que denuncia la ciutadania: que hi ha molèsties permanents, que deixen els espais de concentració impracticables i que no hi ha cap autoritat que faci complir les ordenances, que impedeixi que s’acumuli la brutícia o que vigili que no es produeixin incidents d’incivisme o directament de delinqüència.
El cas del Parc de Les Planes és l’exemple palmari de la impunitat a l’Hospitalet. La bústia de la redacció de L’Estaca s’omple vàries vegades a la setmana de fotografies, de vídeos i de queixes dels veïns de la zona que evidencien el seu malestar. Malgrat les queixes constants i les trucades permanents als serveis de vigilància i emergència, no hi ha manera que es resolgui el problema. Una de les reclamacions més acusades hores d’ara és que, com a mínim, els veïns puguin tenir línia directa amb la Guàrdia Urbana de la ciutat i que aquesta respongui amb celeritat a la queixa veïnal.
Abans hi havia un telèfon d’atenció directa —la veritat és que tampoc servia de gaire— que es va eliminar per passar les atencions ciutadanes d’emergències al 112. L’experiència és que això funciona per emergències genèriques però gens ni mica per queixes veïnals d’intervenció ràpida. D’aquí que els veïns vinguin reclamant de fa setmanes la recuperació d’un telèfon directa amb la GU i una atenció ràpida sobre la queixa. És tan aclaparadora la sensació de negligència de les autoritats i tan la sensació d’impunitat dels que ocupen el parc, que serà molt fàcil que es produeixin aldarulls tan aviat salti una espurna. Aleshores ja serà tard per lamentar-se.