Diners que provenen de saturar la Remunta serviran per embellir la proposta del Plà del Samontà
Resulta evident que els expedients que el plenari municipal tomba per acord dels 14 regidors de l’oposició municipal, el govern els aplica per una altra banda amb el suport, en aquest cas de la Generalitat de Catalunya que va autoritzar, en la seva reunió del Consell Executiu de dimarts, que el romanent de tresoreria dels 14 milions que provenien de la comercialització de les parcel·les públiques d’una part de l’antic complex de la Remunta, es puguin dedicar ara al projecte d’embelliment de rostre del Samontà.
En el ple de juny, l’oposició va rebutjar posar en mans del Consorci per la Reforma de la Granvia i del Samontà, 21 milions d’euros del pressupost municipal per posar en marxa cinc projectes dels quals quatre son vells coneguts de la ciutadania que els ha escoltat en reiterades ocasions des de juny del 2024 i un cinquè del que no se sabia res fins ara: els treballs de planificació urbana-Masterplan del Samontà, que sona magnífic però que no s’acaba d’albirar de què es tracta.
Semblaria que aquests 14 milions del superàvit del 2025 que ara es faran servir perquè el Consorci tingui recursos i pugui edulcorar projectes vistosos de cara a les properes eleccions, han caigut del cel i és tot el contrari. Es podrà urbanitzar la cornisa de l’Avinguda Catalunya, l’entorn de la fàbrica SAS a La Torrassa, l’espai —li diuen Hub per que soni fantàstic— de l’entorn de l’estació del metro de Pubilla i enllestir la part del parc de La Torrassa que s’havia abandonat, perquè una part considerable del que havia estat la caserna de la Remunta i els terrenys adjacents s’han convertit hores d’ara en un rusc de centenars d’habitatges nous, amb una operació que van batejar com a Àrea Residencial Estratègica, que vol dir posar a disposició de promotors privats una infinitat de metres quadrats de nous habitatges, una part a preu taxat i una altra a altíssims preus de mercat. Parcel·les públiques que podrien haver-se dedicat a zona verda en un espai d’altíssima densitat urbana, es convertiran ara en el combustible necessari per arreglar la cornisa de l’Avda Catalunya i unes quantes operacions estètiques més. Que son necessàries, que es podrien haver finançat amb un capítol d’inversions que mai s’executa i pel qual mai hi ha recursos suficients i que ara, a quatre dies de les eleccions s’enllestiran, no per esponjar el Samontà, sinó per acabar o rehabilitar espais que porten anys reclamant atenció i recursos.
Però és que, a més, pel que sembla, el Masterplan s’haurà d’implicar en la política d’habitatge social del Samontà, de manera que no queda clara la intervenció o no en el projecte dels 800 nous habitatges de la zona de Can Rigalt, perquè 400 d’aquests nous habitatges que ja es consideren inevitables hauran de ser de protecció oficial. Només se sap que el Consorci, segons va fer públic la Generalitat, farà servir part d’aquets 14 milions per finançar treballs i assistències tècniques implicats en la planificació urbana del Masterplan. Ja només faltaria que el que es va aconseguir amb la venda d’espai lliure en el complex de la Remunta, es fes servir també per treballs d’assistència tècnica de la nova urbanització del complex de Can Rigalt.
L’altra aspecte de l’operació té a veure amb la vulneració de l’esperit que dimana del màxim organisme de govern municipal com és el ple. Si el ple aprova els expedients que el govern municipal planteja —cosa que passa gairebé sempre pel regne de taifes que és l’oposició municipal—, oli en un llum. Però en l’improbable cas que el govern perdi alguna votació, el resultat és el mateix. Es fa esperar una mica més però molt aviat es troben noves vies o mecanismes de pressió per mantenir els únics criteris que tenen viabilitat, que son els del govern minoritari de Quirós.
Ja va passar amb el pressupost general que no es va aprovar al ple però es va poder aprovar després, per un recurs legal, un parell de mesos més tard. Feta la llei, feta la trampa. És a dir, si guanyes les votacions fantàstic! Si les perds, tant se val… es fa el que vol el govern. En aquests casos, sempre guanya l’equip Quirós.