De 75 quioscos que hi havia a la ciutat l’any 2010, s’han quedat en només 17 i alguns d’ells pateixen problemes d’humitats i altres deficiències

Si ja resulten gairebé extemporànies les mocions que s’aproven o es rebutgen als diferents plens municipals de la ciutat, en la darrere sessió el seu interès encara va decaure més, tenint en compte que no va haver participació del grup que ostenta el poder local (el grup socialista) i que totes les va votar en contra. Així i tot, algunes es van aprovar però en el cas que alguna força política s’abstingués o votés en contra o fins i tot votés en contra algun punt concret de la moció, ja se sabia que el resultat seria la no aprovació.

Això va passar amb la moció que va presentar ERC-EUiA demanant l’elaboració d’un pla de xoc per la rehabilitació i la regulació dels quioscos de la ciutat. Ja se sap que la caiguda aclaparadora de la venda de premsa al carrer, arran de l’aparició dels digitals, han convertit els espais on es comprava la premsa en una mena de relíquia dels temps passats. Els quioscos, que van començar venent la premsa en espais estables, estalviant la feina dels venedors ambulants de primers del segle XX que voceaven les capçaleres directament al carrer tan aviat sortien les edicions, van veure com les tirades de les principals capçaleres del país disminuïen a marxes forçades i disminuïa el principal reclam d’aquests establiments. Amb els diaris van anar decreixent les tirades de la resta de papers impresos (revistes, còmics…) i la diversificació immediata (la venda de llibres, de col·leccions editorials, de llaminadures, de cromos, etc) tampoc ha estat capaç de mantenir a la superfície aquests comerços.

És veritat que els quioscos s’havien convertit en un espai de trobada on els clients habituals de la premsa compartien amb el quiosquer les salutacions diàries i el venedor es transformava en un motor de la convivència habitual dels barris on s’ubicaven, però també és veritat que han canviat tant els hàbits de consum, que els quioscos han viscut una davallada constant en els darrers anys. Dels 75 quioscos oberts que hi havia a la ciutat l’any 2010 (i ja n’havien tancat uns quants i havien desaparegut espais que també en èpoques anteriors estaven tolerats, com escales d’habitatges o petits locals comercials on es venia premsa juntament amb els articles menors), en quedaven només 29 una dècada després (l’any 2020) i ara només en queden 17 supervivents, a alguns racons de la ciutat, però especialment els barris del nord.

La crisi de la premsa en paper ha estat la perdició d’aquests establiments, però no només. L’Ajuntament, que n’ha ostentat la concessió administrativa, només va congelar els impostos a partir del 2016 i va eliminar les taxes de traspàs a partir del 2017 com es va explicar al ple. Des d’aleshores, els grups municipals d’oposició no han fet més que posar sobre la taula la greu problemàtica d’aquests establiments i la negligència absoluta del govern que els està deixant caure pel que fa a les infraestructures. Va haver mocions reclamant actuacions directes l’any 2018, l’any 2019, l’any 2020 i l’any 2023, en els darrers anys amb mocions presentades pel grup popular, aprovades per la majoria dels regidors. Fins avui, l’únic que està passant és que no paren de desaparèixer, l’Ajuntament els elimina d’on eren per ampliar les voreres.

En les darreres mocions es defensava la possibilitat que els propietaris aconseguissin alguns recursos extres gràcies a poder permetre publicitat comercial als seus exteriors. Es va aprovar però l’Ajuntament, poc sensible a aquestes demandes i a aquestes aprovacions, mai ha tingut la delicadesa de posar publicitat institucional en aquests espais. La guarda per alguns llocs on té major influència com, per exemple, els mitjans de comunicació que han rebut de fa anys l’esquena de la immensa majoria de la societat probablement, entre altres moltes raons, perquè resulten poc confiables com altaveus dels problemes socials.

El cas és que la moció es va tornar a aprovar amb els vots favorables dels 14 regidors de l’oposició, amb el vot contrari del grup socialista, excepte el punt quatre de la moció on es demanava que l’Ajuntament no segueixi enderrocant quioscos abandonats, sinó que els rehabiliti i obri una convocatòria pública per fer-los rendibles.

El punt quart va ser votat en contra per Vox, de manera que els quioscos que es vagin enderrocant a partir d’ara, portaran el segell de Vox a les excavadores.

El grup d’ERC afirma que hi ha manca de voluntat política i els Comuns es comprometen a defensar les esmenes de les entitats de la ciutat

No deixa de ser curiós que davant el simple anunciat de l’Ordre del Dia on Foment per la Informació Crítica havia demanat la paraula al ple per parlar del Reglament de Participació Ciutadana, una part dels grups municipals tinguessin ja preparada la seva intervenció posterior. Una de les més destacades, la de la segona tinenta d’alcaldia Laura García que va agrair la intervenció del president de FIC, però va lamentar d’alguna manera que no s’haguessin valorat suficientment tant els procediments com el calendari, com la forma de participar en el procés obert per la reforma d’un Reglament que, efectivament, també pel govern és obsolet, com va reconèixer. En aquest sentit va convidar l’entitat a seguir la dinàmica empesa què és, justament, allò que criticava en la seva intervenció el president de l’entitat.

La qüestió sobre la que FIC va centrar la intervenció no era sobre la falta de transparència, sobre el calendari o sobre la manera de participar, sinó sobre el fons de la qüestió perquè, en les diverses sessions que s’han fet sobre el procés de participació, els participants opinen sobre la globalitat i els criteris, sobre allò que falta i allò que hi és en el reglament però que caldria millorar, però no entren en les esmenes concretes que son les que després es contemplen en l’articulat. De manera que es recullen les mancances del reglament, es recullen les coses que cal millorar, però no se sabrà ben bé si tot el que s’ha recollit es contempla en l’articulat fins que aquest no estigui redactat. I el que queda clar és que la ciutadania que participa, participa en el debat, però no en la redacció final del text, que queda reservada probablement als tècnics. És evident que la ciutadania en general no té els coneixements jurídics necessaris per la redacció d’un Reglament, però això no pot ser excusa, en un autèntic procés de participació ciutadana, perquè no s’expressin les concrecions del que cal recollir. Precisament els tècnics que tenen coneixements jurídics son els que haurien d’adaptar les concrecions a la norma i no, com està ara mateix previst, que siguin els tècnics els que concretin sobre l’esperit del que es vol modificar per part de la ciutadania.

En aquest sentit, la intervenció del president de FIC posava l’accent en que la participació s’encamini directament a recollir esmenes a l’articulat i que siguin aquestes esmenes les que es reformulin perquè no hi hagi impediments jurídics que les impedeixin exercir. I, en aquest sentit, va anunciar que l’entitat farà esmenes concretes a l’articulat del Reglament per tal que es prenguin en consideració i va fer una crida a la resta d’entitats de la ciutat, plataformes i ciutadans en general per tal que facin esmenes concretes a l’articulat que serveixin efectivament per incentivar la participació social i que siguin els tècnics els que finalment les adaptin per fer-les viables.

En les intervencions posteriors dels grups municipals, on VOX no va prendre la paraula, els Comuns van donar la raó a FIC en la preocupació per la poca utilitat de l’actual reglament, va anunciar algunes esmenes pròpies del grup pel que fa en concret a la viabilitat dels Consell de Districte i es va comprometre a fer-se ressò de les esmenes que presentés FIC i altres entitats de la ciutat. Va reclamar que es fessin efectives les previsions de la tinenta d’alcaldia socialista en el sentit que abans que acabi l’any el nou Reglament de Participació es pogués aprovar, aspecte en el que van incidir també els portaveus dels altres grups. En concret, el regidor d’ERC-EUiA, Coque García, va mostrar la seva preocupació perquè en el seu parer ni es concreta ni s’avança en el nou Reglament, va referir-se a les vegades que el seu grup ha reclamat un canvi en el Reglament que el faci més útil i va denunciar la manca de voluntat política per part del govern perquè amb una aplicació més flexible i generosa del mateix, es podria facilitar de manera immediata la participació ciutadana. Per la seva banda, la portaveu popular es va mostrar convençuda que cal ajustar el nou reglament a la demanda ciutadana i va animar FIC a seguir treballant per millorar les condicions de tots plegats.

Text de la intervenció del president de FIC sobre el Reglament de Participació Ciutadana.

Document Intervenció de FIC al ple del mes d’abril

El Consorci, del qual es van ratificar els Estatuts, és el màxim responsable del Biopol-Gran Via i de l’enorme promoció immobiliària del Parc de la Remunta

El ple municipal d’abril va ratificar amb els vots favorables del grup socialista, els Comuns i Vox i l’abstenció del PP, la modificació dels estatuts del Consorci per la Reforma de la Gran Via que ara inclou en el seu enunciat també els barris del nord de la ciutat que ara s’han fet famosos amb el nom de Samontà. Així doncs, l’antic Consorci per la Reforma de la Gran Via que el govern municipal ja va decidir que ara es diria també del Samontà arran de l’activació de la parcel·la de Can Rigalt i el seu entorn, va ser ratificat pel ple. La ratificació pel ple l’únic que ha aconseguit és que l’instrument sigui avalat per bona part de la Corporació municipal si hi excloem al grup que lidera l’oposició municipal, el d’ERC-EUiA, que ha estat l’únic que s’ha declarat obertament en contra.

El Consorci per la Reforma de la Gran Via es va constituir l’any 2002 amb l’objectiu d’afrontar el soterrament de la Gran Via entre Barcelona i el carrer de Can Trias i urbanitzar tot l’entorn, especialment tot el que després ha estat la plaça Europa i la part nord de l’antic polígon Pedrosa. La urbanització de tot aquest espai va canviar la fisonomia de la ciutat, va millorar especialment l’entrada a Barcelona, va afavorir la creació d’una mena de districte econòmic al voltant de la Fira de Barcelona i va beneficiar la ciutat exclusivament pel que fa a l’ingrés de nous recursos econòmics provinents dels tributs i taxes de tot aquest espai. Ho va ordenar, va produir probablement uns quants milionaris i va servir per desenvolupar una part de la ciutat afavorint especialment el sector negocis.

Després d’això, el Consorci, que havia funcionat perfectament com un instrument de reordenació urbana en benefici dels sectors comercials, immobiliaris, hostalers i de serveis exclusivament, va ampliar la seva perspectiva perquè l’Ajuntament tenia en els seus plans dues operacions més de gran envergadura urbanística: el PDU Gran Via, que després degeneraria en l’actual Biopol-Gran Via, i la saturació i successiva desaparició del recinte de la caserna de la Remunta, a través del disseny de la Llei de Barris de Joaquim Nadal que pretenia resoldre el problema de l’habitatge a zones especialment sensibles a la demanda.

És justament a partir del 2008 que el Consorci per la Reforma de la Gran Via modifica a través del ple de l’1 de juliol l’objecte, les finalitats i especialment l’àmbit d’actuació, que deixa de circumscriure’s a la part de la Gran Via ja urbanitzada, per aplegar ja no solament el que quedava de Gran Via sense soterrar a la zona hospitalenca sinó tot el terme municipal de la ciutat. D’aquesta manera, el Consorci, que ja havia demostrat la seva eficàcia urbanitzadora, es converteix —mitjançant una nova modificació d’Estatuts al desembre del 2009— en el principal instrument de planificació del Biopol-Gran Via i del projecte immobiliari de la Remunta on avui hi ha centenars de nous habitatges que es van menjar literalment un enorme espai lliure que es podria haver convertit en un pulmó verd i en un extens espai d’equipaments per una ciutat ja extraordinàriament saturada.

Des del 2010, el Consorci manté les seves funcions dins l’altra gran instrument de disseny de la ciutat, l’Agència de Desenvolupament Urbà, que va adquirir al llarg dels anys una autonomia de funcionament tan elevada, que ha estat vista pel propi govern municipal actual com un obstacle. Un obstacle, fins el punt que en el darrer ple, l’alcalde va anunciar la seva desaparició immediata.

Aquest digital ja va observar tan aviat com es va anunciar l’ampliació del nom del Consorci (30 i 31 de gener de 2025), els dubtes que l’elecció de l’instrument de planificació podien generar sobre el veritable objectiu de l’operació. Ara, amb la ratificació de la modificació dels Estatuts del Consorci, els dubtes s’accentuen. El Consorci ja podia exercir la planificació a tot el terme municipal des de l’any 2010. Ara, l’únic que sembla modificar-se és la presidència, que abans era rotativa cada sis mesos entre el Conseller de Territori i l’alcalde, i ara serà fixa per part del conseller i fixa la vicepresidència per l’alcalde de la ciutat. Al ple no es va explicar en què consistia realment la modificació dels Estatuts. No s’acaba d’entendre aquest canvi en la presidència tot i que és evident que deu importar força perquè les modificacions d’Estatuts no son pas gratuïtes en aquest tipus d’instrument. Tampoc s’entén aquesta fixació amb el Samontà quan el Consorci ja podia actuar sense limitacions en tot el terme municipal. Potser algun dia ho explicaran.

Davant tots aquests dubtes que en el plenari no es van aclarir i, tenint en compte d’on venim i de quin instrument estem parlant, el més lògic des de qualsevol punt de vista hagués estat prendre alguna prevenció i no ratificar res. Qui més coneix l’instrument (el Consorci) que son els Comuns, perquè és el grup municipal que més s’hi ha oposat històricament, va sorprendre a molts quan el seu portaveu va dir que malgrat la mala fama de l’instrument li donarien un vot de confiança. Un vot que li va negar ERC-EUiA i fins i tot el PP que, sense oposar-s’hi frontalment al Biopol (ERC sembla que té aquest tema en revisió, però tampoc s’hi havia oposat frontalment fins ara), es va abstenir.

Un altra tema en el que van votar junts el PSC, Comuns i Vox, ves qui ho diria.

El PSC volia que les mocions del ple d’ahir quedessin sobre la taula i, en no aconseguir-ho, les va votar en contra i es va negar a participar en la seva discussió

El conjunt de les 19 mocions que anaven a l’Ordre del Dia del ple ordinari d’ahir i que finalment es van llegir, defensat i votat, va estar un motiu de desavinences i bronques des del matí de dimarts, quan el grup municipal socialista proposava que el ple deixés totes les mocions sobre la taula (i el punt de precs i preguntes) i es plantegés només la part dispositiva i les peticions de paraula. No va haver acord, malgrat que els Comuns i Vox (i el PP, amb dubtes) no van posar obstacles a la proposta socialista, mentre que ERC considerava que s’havien de tractar íntegrament tots els temes de l’Ordre del Dia o bé posposar-los per un ple extraordinari que es podia fer avui dimecres o fins i tot algun dia del proper mes, però sense esperar al ple ordinari de maig que és el que volia el PSC.

Les raons del PSC, exposades a la Junta de Portaveus, van ser diverses, la principal de les quals era el cansament per la jornada de dilluns, tant de l’equip de tècnics com dels membres de l’equip de govern, algun dels quals afirmava que només havia dormit 3 hores atenent les situacions d’emergència de la crisi elèctrica. L’altra raó fonamental era que fallaven alguns aspectes tècnics com la megafonia, alguns aplicatius del plenari i potser altres instruments per facilitar la connexió on line dels espectadors de fora del ple.

La veritat és que, a jutjar pel relaxament que han mostrat els membres del govern durant el plenari, no semblava que el cansament els pogués afectar gaire, la megafonia va funcionar més o menys com sempre i no es van observar problemes d’aplicatius ni cap dificultat per seguir el plenari per streaming, com no fos alguna distracció d’algun regidor que es va oblidar de votar.

Com que, finalment, no va haver unanimitat (sembla que imprescindible) per tal d’eliminar la segona part del plenari (les mocions que presenten els grups municipals), el ple va funcionar amb normalitat fins al punt 23 on començava la lectura i aprovació de les mocions, quan el grup municipal del PSC va expressar el seu malestar per l’absència d’acord respecte de deixar sobre la taula totes les mocions i va anunciar que, en aquesta part del ple, renunciava a prendre la paraula i votaria totes les mocions en contra.

El PSC va votar favorablement només la conjunta amb els Comuns i ERC, sobre el Primer de Maig, va deixar sobre la taula la seva sobre la commemoració dels 80 anys de l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen que se celebra el 5 de maig i va votar la resta de mocions en contra sense participar en els debats.

La intransigència del grup municipal socialista posa en evidència la falta de costum a l’hora de consensuar. Normalment son els seus criteris el que s’acaben imposant i son escassíssimes les ocasions en què es produeix una votació de 14 vots contra els 13 del grup del govern i, per tant, on el govern no aconsegueix que s’aprovi el que proposa. En el ple d’ahir es va produir en el punt que demanava l’aprovació provisional del pla de millora per la implantació de l’ús hoteler en una parcel·la del sud de la Granvia. El PSC es va quedar sol amb els seus 13 vots i els 14 de l’oposició van tombar l’aprovació provisional.

Aquesta debilitat que l’oposició en conjunt va exposar com una oportunitat que té el govern per deixar d’imposar la seva voluntat i aconseguir acords pactats, va saltar pels aires poc després, amb la radical resposta del grup socialista sobre la segona part del ple. La seva postura va posar de manifest que no tolera que no es faci el que proposa i no és la primera vegada que passa. És curiós que aquesta posició de radicalisme no sigui replicada per la mateixa oposició que podria respondre de la mateixa manera en conjunt per imposar de manera permanent els seus criteris. Per exemple. Tots els grups municipals acostumen a queixar-se en privat (i a vegades en públic) d’algunes imposicions del govern: la limitació dels temps en les intervencions dels plens, el paper propagandístic dels mitjans de comunicació públics, la no aplicació de les mocions que s’aproven, amb penes i treballs, als plens, etc.

De seguir el mateix exemple del govern en el ple d’ahir, és possible que algunes d’aquestes imposicions s’acabessin i, per tant, es milloressin algunes coses: plens sense tantes interrupcions ni limitacions que semblen imposar criteris de censura més que no pas de control del temps; una posició més neutre dels mitjans públics o l’exigència de que tot allò que s’aprova s’apliqui en un període de temps determinat. Ves per on, algunes mesures poc pensades del grup del govern local podrien donar pistes de com acabar amb dinàmiques fortament criticades pels que, en l’actualitat, són majoria al Consistori.

El Manifest d’aquest any, que es va llegir durant l’acte, proposa l’organització d’una Conferència Ciutadana per l’any 2026

 Com ja és habitual, el passat 24 d’abril l’entitat Foment de la Informació Crítica va celebrar, al seu local de l’Avda. Carrilet, 321, la Festa de l’Esperit Crític, una activitat que fa quatre anys que s’organitza al voltant de les Festes de Primavera de la ciutat, amb l’objectiu d’aplegar els associats en una celebració distesa de germanor.

L’acte, en el que va assistir una quarantena de persones, consisteix bàsicament en la presentació de la revista anual que s’edita per recollir l’edició anual de La Nit dels Insurrectes, on s’entreguen, als guardonats de l’any, la revista i uns pendrives commemoratius amb totes les fotos de l’esdeveniment i on s’aprofita per fer un repàs de les activitats des de l’abril anterior i es convida als associats a un pica-pica que ofereixen un parell de cases comercials (Caprabo i Bodegues Torres).

L’acte també serveix per presentar i llegir un Manifest on es fan propostes i es presenten alternatives que l’entitat considera que caldria assumir per part de les entitats, els representants polítics i la ciutadania en general. L’any 2022, el primer any que es va convocar la Festa, es va presentar el “Manifest per la Unitat en un moment de crisi” on es reclamava l’atenció per tal de confegir una Candidatura Unitària de Crisi davant la perspectiva de les eleccions municipals de l’any 2023. A l’any 2023, el segon Manifest fet públic i llegit durant l’acte portava per títol: “Manifest en defensa d’uns mitjans de comunicació públics al servei de la ciutadania” i es queixava de la manca de resposta dels grups municipals (que acabaven mandat al cap d’un mes) pel que feia a la pluralitat informativa a la ciutat i la llibertat de premsa. El de l’any passat va ser el “Manifest de denúncia de la vulneració de drets de la ciutadania per la pràctica arbitrària, discriminatòria i negligent dels mitjans de comunicació públics” que va generar en els mesos posteriors una denúncia davant el Consell de la Informació de Catalunya perquè la immensa majoria dels actes públics que organitzava l’entitat no es veien reflectits a la informació que generen els mitjans, a diferència del que acostuma a passar amb la resta d’entitats de la ciutat.

Enguany el manifest porta per títol “Manifest per l’organització d’una Conferència Ciutadana” i s’inclou al final d’aquest text per qui el vulgui tenir, així com el pdf de la revista de la Nit dels Insurrectes d’aquest 2025. El manifest d’aquest 2025 proposa sentar les bases per poder organitzar una conferència ciutadana d’entitats, partits polítics i sindicats i mitjans de comunicació, prevista per l’any 2026, on es pugui debatre col·lectivament la participació ciutadana, l’efectivitat del treball polític al municipi especialment el dels grups d’oposició municipal i la igualtat d’oportunitats dels mitjans de comunicació de la ciutat, inclòs aquest digital.

El manifest d’enguany va ser objecte d’un petit debat a l’acabar la seva lectura per tal que la preparació del que FIC proposa, es pugui posar en marxa al llarg d’aquest any mitjançant una Taula que sigui capaç d’organitzar les ponències i el mecanisme de participació d’aquesta proposta de debat col·lectiu per l’any vinent.

Posteriorment, els congregats van poder passar una bona estona de conversa distesa en el que ha estat la quarta convocatòria d’aquesta activitat.

Per baixar-se el Manifest del 2025

Per baixar-se la revista de la II Edició de La Nit dels Insurrectes Revista Insurrectes 2025-1.pdf

Reconeixement explícit que hi ha hagut un alt grau d’improvisació en la commemoració, excepte a l’hora de convidar oficialment el rei per l’acte institucional

En un to relaxat encara que distant, i on tothom va dir el que havia de dir, es va realitzar la trobada entre la Plataforma Res a Celebrar, del centenari del títol de ciutat, i l’alcalde David Quirós, acompanyat de Josep María Solías, fins ara director del Museu d’Història de l’Hospitalet i nomenat Comissari de l’Esdeveniment fins a la seva jubilació.

La polèmica suscitada pel caràcter que se li vol donar a l’atorgament del títol de ciutat fa un segle per les autoritats de l’Estat, el rei Alfons XIII i el ministre de la Governació en plena Dictadura de Primo de Rivera, és el que va provocar aquesta trobada arran de que en l’últim ple municipal es deixés llegir part d’un escrit on es rebutjava la idea de celebració i es demanés en el seu lloc commemorar l’efemèride. En tot cas, com a oportunitat per a parlar del que va ser la ciutat en el passat, del que és en el present i, especialment, del que hagués de ser en el futur, a la llum de l’enorme problemàtica que arrossega a molts nivells. L’alcalde no va tenir inconvenient, en aquell moment, de tallar la lectura del text perquè s’havien excedit els 5 minuts que el Reglament de Participació del ple permet als representants d’entitats. En aquest cas, ni tan sols es permet parlar als que no són representants d’entitats degudament registrades pel que, com ha ocorregut en bastantes altres ocasions, Foment de la Informació Crítica, entitat editora del digital que esteu llegint, va cedir la paraula al representant de la Plataforma perquè es pogués expressar.

Una de les coses que va quedar clara en la reunió amb l’alcaldia i amb la tinenta d’alcalde de Cultura, a més del Comissionat del centenari, i en la qual van semblar estar d’acord els membres del govern local, va ser que el concepte celebració havia de desaparèixer de les referències que es fessin des de l’Ajuntament en qualsevol discurs o en els escrits que es realitzin al llarg de l’any per referir-se a aquest esdeveniment.
Des de la Plataforma es va cridar l’atenció també al fet que el govern local no hagués convidat a participar a les entitats de la ciutat interessades, especialment les que tenen entre els seus objectius recuperar la memòria històrica, per poder desenvolupar una proposta d’activitats d’acord amb el que hagués de ser un exercici de memòria històrica i no una festa.

El propi alcalde va reconèixer que tot es va fer massa ràpid i bastant improvisadament i que per això el discurs del govern s’ha anat adaptant al que hagués hagut de ser la commemoració i no la celebració d’un títol que no havia reivindicat ningú a la ciutat i que va caure del cel una mica per a compensar a l’alcalde del moment que era del partit que havia fundat el Dictador Primo de Rivera i que era molt donat a l’ostentació i a la celebració. Una mica, amb les degudes distàncies perquè ara no estem en una Dictadura, com ha estat en aquests últims anys a l’Hospitalet i fins ara mateix.

Dels pròxims actes només es van donar algunes pinzellades perquè la sensació és que no hi ha molta claredat en la proposta: alguna exposició de fotos antigues i recents en els barris perquè es vegi com ha evolucionat la ciutat, algun acte de debat sobre la ciutat i el seu futur, i poc més. En qualsevol cas el que es farà té tot l’aire d’una lectura triomfalista de la realitat: els barris han millorat, la ciutat s’ha fet enorme, som la segona ciutat de Catalunya, a més hem fet propaganda suficient perquè es conegui l’Hospitalet com a l’Acollidora, etc. i en l’aire està la idea de la refundació de la ciutat, un concepte que va sortir a relluir a la reunió, sense que s’aprofundís en absolut. 

El que va quedar clar és que, si s’ha de planificar la ciutat del futur, ha d’estar clar l’horitzó. I la sensació és que, si la commemoració del títol de ciutat ha estat una improvisació, com pot ser previsible un simple indici d’estratègia per dissenyar la ciutat del futur? 

No deixa de ser curiós que en la reunió, gairebé sense venir al cas, es parlés de la reconstrucció dels barris del Samontà que tant li agrada assenyalar a l’alcalde. La veritat és que la ciutat necessita una regeneració del seu teixit urbà, un projecte que lluny d’improvisar-se, requereix una profunda reflexió per no caure de nou en la temptació de canviar les obsoletes zones industrials, que abans van ser agràries, per convertir-les en terreny urbà i fer una ciutat impossible.

L’Hospitalet commemora enguany el centenari del seu títol de ciutat, però ja fa uns quants anys que es va convertir en la ciutat més densa d’Europa i no sembla que això li amoïni al govern local que continua pensant que la millor manera de compensar la penosa situació de crisi global que travessem com a col·lectivitat, és fent festes i celebracions vàries. 

Gairebé mentre s’estava celebrant aquesta reunió en el matí del Dia de Sant Jordi es repartien a les escoles de la ciutat 42.000 mocadors de colorins per celebrar les Festes de Primavera, vinculant-les enguany amb el centenari del títol de ciutat. Un fet que ha tornat a excitar els ànims en el sí de la Plataforma. S’improvisa tot el relatiu a la commemoració, excepte la compra de 42.000 mocadors per a celebrar alguna cosa que només hauria de ser objecte d’oportunitat per obrir un debat públic sobre com ha de ser el futur. Doncs res, els hospitalencs, durant les Festes de Primavera han anat amb el logo de filfa enganxat al coll com si tal cosa. 

A sobre, es va anunciar, que per al 15 de desembre, que va ser el dia que es va signar el decret del títol de ciutat, està previst un acte institucional al qual s’ha convidat, com no podia ser menys, al net del Borbó que va posar la signatura. Sembla que Felip VI encara no ha respost a la invitació, però la invitació ja s’ha lliurat, perquè això sí que es va preveure des del primer dia.

La Plataforma en aquest cas sí que es va mostrar molt categòrica sobre aquest tema i va manifestar allà mateix la seva oposició a aquesta invitació i la promesa que organitzaria concentracions i actes de protesta per la presència del rei en una celebració que a molts hospitalencs els fa, simplement, vergonya.