L’ escola funciona amb un regim extern de contractació del personal que precaritza els treballadors que ara han de donar classe en uns espais impossibles

El sistema de precarització de molts dels serveis municipals és frapant i només cal apropar-se a les oficines d’atenció a la ciutadania per veure’n el resultat, però és molt probable que, de tots els equipaments municipals en crisi, l’Escola Municipal de Música Centre de les Arts (EMMCA) és porti la palma.

Els treballadors estan tan farts de la negligència i la desídia municipal, que acaben de divulgar un Manifest explicant els problemes i han demanat el suport d’algunes entitats per tal que els facilitin la possibilitat d’intervenir en el proper ple per explicar amb el màxim detall la insuportable situació que pateixen.

I no és pas nova. Han hagut d’aguantar durant tants anys un maltractament tan considerable que estan disposats a no cedir més i per això demanen a l’Ajuntament iniciar converses urgents i arribar a compromisos concrets per resoldre els problemes.

El primer que consideren que cal resoldre és el tema salarial. L’EMMCA va néixer l’any 2005, no com una escola normal municipalitzada, sinó a través d’un sistema de licitació contractual del personal que actua amb caràcter extern. Això ha comportat que els salaris dels professionals no s’hagin actualitzat mai en aquests 20 anys d’existència de l’escola, pel fet que les empreses contractistes liciten a la baixa en perjudici directe de les despeses salarials.

L’any 2015, per exemple, l’empresa adjudicatària de les contractacions de personal, Produccions Educats Montmeló, va fer fallida i va deixar tot el personal contractat de l’EMMCA durant tres mesos sense cobrar, que en molts casos van haver d’esperar un any sencer a que el Fons de Garantia Salarial els pagués el deute. En aquells moments, l’equip de govern, en una mostra més de la seva insensibilitat envers els treballadors, ja els va fer signar una renúncia expressa a emprendre accions legals, responsabilitats o reclamacions a l’Ajuntament, de qui en definitiva depenen i a qui presten el servei.

Com expliquen al seu Manifest, “la reivindicació d’una actualització dels salaris ve de lluny. El malestar del personal s’ha expressat repetidament en reunions de professorat davant del que llavors era Regidor d’Innovació i Cultura, David Quirós, així com dels anteriors regidors responsables del servei. Tot i els compromisos verbals de recollir en les posteriors licitacions una actualització dels salaris, aquesta mai s’ha produït. La darrera licitació publicada el 2021 va confirmar que, una vegada més, no es preveu cap tipus d’actualització dels sous, que perden valor any rere any, cosa que ha empitjorat les condicions de vida del personal del servei, i que compromet l’èxit d’un dels valors més destacats d’aquest Ajuntament i menysté el compromís i la feina d’una seixantena de persones que hi treballen cada dia».

Com és obvi, la pèrdua del poder adquisitiu dels treballadors no ha fet més que créixer. Des de l’inici del curs de l’any 2005 fins a l’inici del curs 2024, a Catalunya l’IPC ha tingut un increment de gairebé el 51%, mentre que l’increment dels salaris del sector serveis entre el 2008 i el 2022 ha estat d’un 23%. Això sol ja estableix la realitat de la pèrdua salarial, però en el cas de l’EMMCA resulta aclaparador perquè l’increment ha estat cero. El resultat és que els salaris de l’EMMCA estan molt per sota de la mitjana de les escoles municipals de música dels municipis per sobre dels 60.000 habitants.

Paral·lelament, el nombre d’alumnes no ha parat de créixer, cosa que evidencia l’èxit del model i la professionalitat dels docents, passant-se de 500 alumnes en el curs inaugural als 2.500 matriculats d’aquest curs. Quan es va posar en marxa l’escola hi havia dos administratius. Ara, amb cinc vegades el nombre d’alumnes, els administratius segueixen sent els mateixos. Com ells mateixos indiquen: “A més a més, el centre compta amb un organigrama de coordinacions extens que, amb la pujada del nombre d’alumnat i de les activitats, cada cop ha anat adoptant més responsabilitats i s’ha hagut d’adaptar, de la mateixa manera, a la gestió de més professorat per àmbit. Tot això ha acabat suposant una sobrecàrrega horària i de feina, tant per al personal d’administració i serveis com per al professorat.

”Hi ha nombrosos exemples de la professionalitat i la paciència demostrades pel personal docent i administratiu. Quan el Covid, “tot el personal va activar-se des del primer moment utilitzant mitjans propis (ordinadors, telèfons, connexió a internet, programari d’edició de vídeos, càmeres i gravadores…) per seguir oferint un servei educatiu de qualitat a tot l’alumnat.” L’equip de govern, però, no ho ha tingut gens en compte i la congelació salarial de facto amenaça no solament l’estabilitat de l’equip actual sinó la incorporació de més professionals de nivell, cosa que no sembla importar-li gens ni mica.

Per si tot plegat fos poc, les instal·lacions del Gornal que l’escola va ocupar de manera provisional el curs 2014-2015, van haver d’evacuar-se com a conseqüència dels greus problemes detectats en la seva estructura. Van haver de traslladar-se correcuita a les instal·lacions del CEMFO, de manera improvisada, i allà s’ha detectat que donar classe amb les mínimes condicions és impossible perquè les aules no estan condicionades per la sonoritat i, on s’imparteixen classes de dansa, el paviment no reuneix les mínimes condicions i es poden provocar accidents. I, a sobre, ni el personal d’administració ni el personal docent i directiu compten amb espais propis sinó que fan servir un dels vestíbuls de pas principal per l’alumnat.

D’on es pot deduir que l’EMMCA no és pas una Escola Municipal i que enlloc de Centre de les Arts és realment un Caos Autèntic…

L’alcalde reconeix públicament que la única manera d’avançar és anant tots a una i sorprèn assegurant que vol una ciutat verda i amable quan hi ha operacions immobiliàries amenaçant els únics espais lliures

Menys d’una hora i cap informació sobre el contingut de la commemoració és el resum de l’acte protocol·lari, amb confetti i una quarantena de persones protestant contra l’obsessió per celebrar un títol de ciutat, que va caure per sorpresa gràcies exclusivament als somnis de grandesa de l’alcalde del moment, Tomás Giménez.

El que sí s’ha presentat ha estat el logo commemoratiu, que ja era públic, i que ha resultat un plagi (d’una campanya de la Ford), segons Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), i tan poc brillant com ho va ser l’espectacle de la Cavalcada i aquest acte inaugural de la Plaça Espanyola. A la primera filera estava l’alcalde, el portaveu socialista i alguna tinenta d’alcaldia juntament amb els portaveus dels grups municipals del PP i Vox. Amb la gent que protestava, drets darrere la vuitantena de persones assegudes, els portaveus dels grups d’esquerra, juntament amb una representació de les entitats que han subscrit el Manifest de “Res a celebrar”. Manifest que s’ha repartit també entre les persones convidades a l’acte.

Segons l’alcalde, la intenció ha estat no fer spoiler del que es prepara, quan justament el que s’havia anunciat avui és que es presentaria el programa d’actes a banda del logotip commemoratiu. Sabem, això si, que la cloenda tindrà lloc el 15 de desembre coincidint amb el dia exacte en que va sortir publicat a la Gaceta de Madrid, el decret atorgant a l’Hospitalet el títol de ciutat. La presentadora de l’acte ha fet repàs per dècades a alguns esdeveniments significatius per la ciutat. Un esdeveniment per dècada no explica res, com és ben evident, i 10 esdeveniments per segle no expliquen de cap manera una ciutat. I el que menys ho explica és l’equívoc que el govern està fent servir quan diu que l’Hospitalet fa cent anys aquest 2025 (ja existia a l’any 1000) o quan l’alcalde explica a Instagram que el títol de ciutat es va donar perquè La Torrassa havia arribat als 21.000 habitants gràcies a la quantitat de nouvinguts arribats del Llevant espanyol per fer les obres del metro o l’exposició universal de 1929.

És molt probable que el títol de ciutat fos un caramel llençat a distància a l’alcalde del partit del dictador que es va fer amb el poder a l’Hospitalet l’any del cop d’Estat de Primo de Rivera. I que, d’alguna manera, aquest personatge que encara disposa d’una avinguda a la ciutat i que s’enlluernava amb les distincions, fes servir la recentíssima humiliació de l’espoli territorial de tota la zona agrícola que es va produir l’any 1920 per demanar una compensació simbòlica que relliscava absolutament a la ciutadania.

La celebració del centenari del títol de ciutat era una oportunitat única per un govern municipal que ha estat vivint de fantasies i de vendre fum durant els darrers 15 anys i que l’equip Quirós no va saber aturar a temps perquè li venia d’herència. No ho va saber aturar a temps perquè respirava per la mateixa ferida, però sembla que les coses estan canviant i que les fantasies comencen a costar bastant més de digerir. L’alcalde ja ha explicat avui durant el seu parlament que és hora d’anar tots a una i que només anant tots a una es podrà avançar. És inaudit que ho reconegui justament en l’acte fallit de la celebració del títol de ciutat, perquè és en aquest context que es podria donar el primer pas. I és també sorprenent que parli d’una ciutat verda i amable quan hi ha unes quantes operacions immobiliàries amenaçant els únics espais lliures disponibles a la ciutat.

Com ja han dit les entitats i els partits d’esquerra que s’oposen a celebrar res, resulta imprescindible explicar la ciutat als seus habitants a través dels esdeveniments històrics que l’han marcat, i l’accidental títol de 1925 hauria estat una bona oportunitat per unir esforços reflexionant sobre el passat, per construir plegats el futur.

Però per construir plegats el futur, resulta imprescindible que el govern Quirós deixi l’arrogància i l’autosuficiència i s’avingui al consens. I, per tant, deixi de considerar que a base de fantasies es pot avançar o que, a base d’operacions unilaterals com ara la urbanització de Can Rigalt, el Biopol Gran Via, la cessió demanial de patrimoni o les incapacitats en la gestió, pugui sortir-se amb la seva sense produir ferides irrecuperables.

La Plataforma “Res a celebrar” convoca una concentració de rebuig, critica l’autosuficiència del govern i reclama consens

Aquesta tarda a les 17h., a la Plaça Espanyola de La Torrassa (o, en cas de pluja al centre Cultural del districte) l’Ajuntament pensa fer la presentació pública del logo i del programa d’actes per celebrar el centenari del títol de ciutat, segons una nota del Gabinet de Premsa distribuïda dies enrere.

Es tracta, novament, d’una iniciativa unilateral del govern sobre un tema que ha creat un clima d’insatisfacció entre algunes forces polítiques i moltes entitats de la ciutat en tractar-se del centenari de l’atorgament d’un títol que la ciutat mai havia reivindicat. Li arribava, a més, de la mà del dictador Primo de Rivera i sota la signatura del general Martínez Anido que s’havia destacat no feia gaire per les polítiques repressives contra els sindicats de classe, en uns moments de forta confrontació social a Barcelona i també a barriades obreres com Collblanc-La Torrassa.

La iniciativa del govern local torna a parlar de celebració del centenari quan justament la Plataforma d’entitats i partits creada a l’efecte es coneix pel seu lema “Res a celebrar, molt a reflexionar i reivindicar”. Ha tingut, a més, el “detall” de convocar l’acte on es presentarà el logotip commemoratiu i el programa d’actes, justament al cor de la barriada probablement més afectada —negativament— per la repressió obrera endegada pel general Martínez Anido: La Torrassa, on la classe obrera va protagonitzar als anys 20, notables confrontacions entre cenetistes i elements destacats del Sindicat Lliure adscrit a la patronal del moment.

Tot plegat no fa més que evidenciar de nou el caràcter autosuficient del govern per un tema que hauria d’haver-se negociat amb les forces polítiques i la ciutadania si el que es pretenia era una commemoració positiva, per la qual resultava imprescindible el màxim consens. El govern local està tan acostumat a anar per lliure, que la convocatòria per presentar un logo i el programa d’actes al cor de La Torrassa sembla més una provocació que un error, i així ho han considerat els membres de la Plataforma que han convocat una concentració de protesta a la Plaça Espanyola a la mateixa hora de l’acte.

La Plataforma, que s’ha reunit tres vegades des de la seva creació al gener, disposa d’un xat de wasapp, està treballant en una pàgina web i preparant també un programa commemoratiu de reflexió, enfocat a mostrar que la construcció de la ciutat es basa en la força de la seva gent i no pas en les atribucions legals de les autoritats. La Plataforma treballa també en l’elaboració d’un folletó informatiu: “Una lluita d’esforços i lluites ciutadanes” per divulgar la tesi de la commemoració consensuada com una oportunitat per repensar la ciutat.

Més enllà del manifest elaborat en el seu dia i que està en difusió per rebre adhesions, la Plataforma col·labora activament amb els grups d’esquerra de l’oposició municipal que ja han reclamat la convocatòria d’una Taula de Cultura per parlar del Centenari de Ciutat i un mínim consens. Per la seva banda, l’equip de govern ha convocat un munt d’entitats a l’acte d’aquesta tarda i també als grups municipals i, pel que es coneix, alguns d’aquests grups municipals respondran positivament a la convocatòria del govern.

El grup dels Comuns ja va anunciar des del començament que ells donarien suport als actes institucionals que estiguessin enfocats a la divulgació, el debat i la reflexió però no a la celebració del Centenari i, per tant, caldrà veure en què consisteix el programa d’actes municipal per saber quina serà la postura d’aquest grup al respecte. El que si se sap de moment és que la convocatòria de premsa parla d’un programa d’actes per celebrar el Centenari, i que la presentació d’un logotip s’apropa més al projecte commemoratiu d’un exercici de propaganda —la “marca” del Centenari—, que no pas a una excusa per la reflexió i el debat.

Durant l’entranyable acte es va recordar la personalitat de Jaume Botey i dels fundadors i activistes d’Unipau, Frederic Roda, Víctor Seix o Arcadi Oliveras

Amb la sala Barradas plena de gom a gom es va fer l’acte d’entrega del Memorial per la Pau Joan XXIII d’aquest 2025, a l’activista hospitalenca M. Pilar Massana, molt coneguda a la ciutat pels anys que va exercir com a treballadora social, regidora durant una curta època, impulsora de notables iniciatives i entitats com ara el Centre d’Estudis i, en l’actualitat, al capdavant de l’associació pel Llegat de Jaume Botey, de qui va ser companya de vida durant una bona colla d’anys.

El Memorial per la Pau Joan XXIII és el premi més antic de Catalunya que s’atorga a persones vives que s’han distingit al llarg dels anys pel seu activisme en pro d’una societat lliure de conflictes armats i en favor de la pau universal. Entre les persones que han rebut aquest premi des de la seva institució l’any 1967 figuren noms tan reconeguts com Helder Cámara, Santiago Genovès, Adolfo Pérez Esquivel, José María de Llanos, Lluís M. Xirinacs, Eduardo Chillida, Josep M. Espinàs, Cristóbal Halftter, Pere Casaldáliga, Joan Gomis, Miguel Gila, Josep Delàs, Mn Dalmau, Josep Vallverdú, Maixabel Lasa, o gent tant propera als hospitalencs com Pepe Beúnza o el mateix Jaume Botey. La cerimònia va comptar amb la participació d’un selecte nombre de col·laboradors de l’entitat, en nom de la qual Neus Sotomayor va fer la introducció a l’acte de lliurament amb una benvinguda als presents, posteriorment es va llegir una presentació del Memorial que va escriure el fill de Frederic Roda, una de les ànimes de la Universitat Internacional de la Pau que és qui el patrocina, posteriorment es va passar un vídeo documental en homenatge a la memòria de l’Arcadi Oliveras, una de les veus més representatives dels moviments per la pau de Catalunya i, posteriorment, amb un ritual que forma part d’aquests actes del Memorial, es va llegir un poema de Pere Quart en les llengües de l’Estat.

L’acte del Memorial s’acompanya des de la mort de Frederic Roda l’any 2006, amb una menció del fundador a una entitat que també es caracteritza pel seu paper en favor de la integració, la cultura de la pau i el suport al desarmament i que aquest any s’ha atorgat a la Coordinadora Obrim Fronteres (COF). Per explicar els mèrits d’aquesta coordinadora va llegir un text l’activista Paula Rossi i a continuació es va fer entrega del guardó a una representació de la COF. Amb unes pauses amenitzades per un duet de guitarres i veu, que van tocar, entre altres, cançons de Victor Jara, el també activista per la Pau, Pere Brunet, va exposar els reconegudíssims mèrits de la M. Pilar Massana en pro de la justícia social i la cultura de la Pau desenvolupats històricament a través de plataformes com Aturem la Guerra o contra l’entrada d’Espanya a l’Otan i en contra de conflictes tan recents com la guerra d’Ucraïna o el genocidi de Gaza.

La M. Pilar Massana va agrair l’homenatge amb un sentit discurs on va recordar la tasca ingent del Jaume Botey i va animar els presents a posar el granet de sorra que correspongui per millorar el món en la mesura de les possibilitats modestes però imprescindibles de la gent compromesa, va rebutjar obertament els cants al rearmament que s’estan posant de moda a Europa com a conseqüència de la radicalitat americana en el disseny d’un nou sistema internacional basat novament en la confrontació imperialista, i es va mostrar confiada en el poder de la gent senzilla i en fer valer l’esperança com a instrument de futur.

L’acte es va cloure amb un petit recital de la coral Veus del Món i un pica-pica posterior al vestíbul de l’Auditori Barradas on el nombrós públic va tenir oportunitat d’intercanviar impressions i felicitar directament l’homenatjada. Felicitació que multipliquem des del nostre digital L’Estaca i que ens omple d’orgull, pel fet que la M. Pilar Massana és sòcia de la nostra entitat, Foment de la Informació Crítica, gairebé des del moment de la seva fundació

Jaume Graells reclama des del Parlament responsabilitats polítiques al PSC per la seva estreta vinculació amb la corrupció al Consell Esportiu

 Les primeres conseqüències judicials del Cas Consell Esportiu que encara està en una fase preliminar i les insinuacions del portaveu socialista en el darrer ple municipal que van produir el malestar del principal denunciador del cas, Jaume Graells, van provocar una compareixença pública aquest dimecres al Parlament de Catalunya per reclamar la urgència d’una llei catalana reguladora de protecció de les persones alertadores.

Aquesta és una llei que existeix en el context espanyol —va ser aprovada al febrer del 2023— i que té el seu origen en una directiva europea de l’any 2019 —Directiva Whistleblowing— per la qual es regula i es protegeixen les persones que denuncien infraccions o processos de corrupció, com el que es va produir —ara ja amb una primera sentència ferma —al Consell Esportiu de l’Hospitalet.

Graells, en la seva compareixença al Parlament, va explicar el cúmul de pressions exercides sobre la seva persona des del primer moment que va posar en coneixement de l’alcaldessa les sospites sobre irregularitats comptables a l’organisme, que va fer extensives a les primeres autoritats de l’aleshores el seu partit, Miquel Iceta i Salvador Illa. L’alcaldessa de la ciutat, màxima responsable del Consell Esportiu, va exercir, segons Graells, una pressió sobre el denunciant que li va produir un calvari personal i polític que el va portar a demanar la baixa del partit on havia militat tota la vida. Tot i que l’alcaldessa va ser cridada a declarar i exonerada posteriorment per la fiscalia, el fet que hagi hagut reconeixement del delicte —i que un dels encausats encara treballi directament pel PSC— implica el partit en l’assumpció de responsabilitats polítiques que haurien de recaure sobre tot amb la mateixa alcaldessa i fins i tot en el govern municipal socialista actual, tenint en compte que una regidora del govern era responsable del Consell Executiu quan la treballadora va ser represaliada injustament.

Graells ha portat tot el contingut de l’assumpte a l’Oficina Antifrau per tal que prengui coneixement de la denúncia i actuï en conseqüència.

Jaume Graells és ara el líder de l’oposició del govern municipal que continua en les mateixes mans, el portaveu del qual en la darrera sessió plenària va fer-li insinuacions directes sobre la seva implicació amb el Consell Esportiu, alhora que l’alcalde li impedia replicar per al·lusions. Arran d’aquests fets i les dues sentències judicials que han afectat a dos dels encausats i a la principal alertadora del Consell Esportiu, el grup parlamentari d’ERC va anunciar una proposta dirigida a l’actual govern de la Generalitat per tal que agilitzi una llei catalana de protecció de les persones alertadores en la mateixa línia que la directiva europea i que vagi més enllà de la llei espanyola que és una simple translació dels propòsits de la directiva europea. La portaveu republicana Marta Vilalta va explicar al respecte que la llei catalana ja havia estat impulsada pel govern Aragonès i va ser obligadament aparcada després de la crisi de pressupostos de la passada legislatura.

El grup municipal d’ERC-EUiA va anunciar també al Parlament que Graells assistirà el proper 18 de març, a les 19 hores, a la primera convocatòria de les Tribunes Crítiques que organitza a la Tecla Sala de l’Hospitalet l’entitat Foment de la Informació Crítica per tal que el portaveu republicà pugui explicar amb detall el procés que va dur a la denuncia de les sospites de corrupció al Consell Esportiu, el desenvolupament de la causa i les primeres conseqüències. Aquestes compareixences són de caràcter públic i organitzades amb l’objectiu que els mitjans de comunicació, els organismes, les entitats i la ciutadania puguin preguntar directament als convidats sobre el tema objecte de la convocatòria i qualsevol altre que sigui d’interès ciutadà.

Recordem que una peça separada del cas Consell Esportiu ja ha produït una sentència ferma sobre dos dels encausats que van haver de pactar amb la fiscalia el reconeixement d’un delicte d’apropiació indeguda i el retorn de les quantitats estafades per evitar una pena de presó i també s’ha produït una sentència de Magistratura sobre una demanda d’acomiadament improcedent en el cas de la treballadora que va alertar dels fets a l’aleshores regidor socialista Graell, que va ser acomiadada posteriorment per represàlies i ara obligada a la readmissió per l’organisme que la va fer fora injustament, i que l’ha d’indemnitzar amb 60.000 euros

Unanimitat per convocar abans del 30 de juny un ple monogràfic que abordi les temàtiques sectorials que dibuixin el panorama de l’Hospitalet en aquest 2025

Durant aquest primer semestre de l’any, l’ajuntament de l’Hospitalet hauria de celebrar un ple extraordinari destinat a debatre “l’estat de la ciutat”, segons es va aprovar per unanimitat de tots els grups en el passat ple de febrer. La moció la va presentar el grup d’ERC-EUiA basant-se en el que s’havia aprovat l’abril del 2016 que era la celebració d’un ple sobre “l’estat de la ciutat” que es va portar a terme en el primer trimestre dels anys 2017 i 2018, que es va interrompre per la convocatòria electoral del 2019 i que ja es va deixar de convocar, primer per la irrupció de la COVID, i després, perquè el govern local va obviar-lo.

Al febrer del 2024 una moció d’aquest mateix tipus ja va aprovar recuperar el debat extraordinari sobre l’estat de la ciutat però un any més tard l’acord, com ja és habitual, no s’ha aplicat, i ara s’ha tornat a aprovar per unanimitat. És veritat que al febrer del 2024 es demanava la convocatòria d’aquest ple en el primer semestre de l’any, com ara, i que al mes de maig es coneixia el canvi previst a l’alcaldia que va tenir lloc a mitjans de juny i tot plegat va postergar la convocatòria, però el cert és que si el grup municipal d’ERC-EUiA no ho torna a recordar ara, el debat sobre l’estat de la ciutat no s’hagués plantejat mai més.

Aquest ple extraordinari ha de tenir caràcter monogràfic, l’ha de convocar l’alcalde i s’hauria d’aprovar en la propera Junta de Portaveus a celebrar el 25 de març. Una nova Junta de Portaveus que s’hauria de convocar com a molt tard el 8 d’abril d’aquest mateix any, estaria obligada a consensuar amb l’equip de govern l’ordenació del ple, els temes concrets a tractar i les temàtiques sectorials.

En el mateix ple de febrer s’hagués aprovat també la recuperació del Consell Municipal de Comerç de l’Hospitalet, que era un òrgan consultiu integrat per representants de totes les associacions de comerciants de la ciutat, els paradistes de mercats organitzats, els sindicats majoritaris i els grups polítics municipals per tal de tractar la problemàtic concreta del petit comerç de la ciutat i dinamitzar-lo, davant la crisi de compra que pateixen pels nous hàbits dels compradors, els problemes se seguretat al carrer a molts barris de la ciutat, l’abandonament dels carrers i la manca d’enllumenat, etc.

Aquest organisme, després de mostrar la seva utilitat, va deixar de ser convocat i finalment va desaparèixer. El seu reglament de funcionament va ser modificat la darrere vegada l’any 2010, per la qual cosa en la moció presentada pel grup popular es demanava actualitzar-lo per ajustar-lo a les actuals necessitats i posar en marxa el Consell en un termini de sis mesos.

Tots els grups es van mostrar proclius a recuperar-lo tret del grup municipal socialista que és qui el va arraconar en el seu moment i, si la proposta no va acabar prosperant, va ser perquè el grup municipal de Vox va afirmar que votaria en contra perquè considerava que els sindicats “auto qualificats com a majoritaris” no hi tenien cap paper a jugar en aquest Consell. Els 16 vots de socialistes i Vox van impedir recuperar el Consell Municipal de Comerç que podia ser un nou instrument de revitalització d’un dels sectors més en crisi a la ciutat.

La ciutat forma part de l’empresa d’inversions que és la que inverteix recursos i està absent de la Fira de Barcelona que és la que presenta xifres milionàries de beneficis

Aquest diumenge al vespre va tenir lloc el tradicional sopar d’autoritats amb presència del rei Felipe VI, que dona el tret de sortida del Mobile World Congress, a la sala oval del MNAC. Com en els anys precedents, el panell de l’acte des d’on es realitzen els parlaments, dona notícia del lloc i les dades de l’event que aquest any s’ha postergat per no crear problemes a les grans empreses tecnològiques xineses que acaben de celebrar el nou any xinès. Com explica el panell, el lloc on se celebra anualment el MWC és la Fira de Barcelona a la Gran Via, i la ciutat amfitriona és Barcelona… malgrat que la Fira Gran Via es troba en la seva major part en el terme municipal de l’Hospitalet.

Les curiositats dels termes municipals provoquen aquestes coses. Tothom recorda, per exemple, que el nou estadi del RCD Espanyol es va construir en un solar industrial que estava en la confluència dels termes municipals de Cornellà i El Prat ciutat, aquesta última, que té un petit espai del seu terme municipal a l’altra banda del riu al qual mai ha renunciat. Quan es va començar a parlar de l’estadi de Cornellà referint-se al RCD Stadium, les autoritats del Prat van recordar que una part de l’estadi es troba en el seu terme municipal i que el correcte seria, quan es parla de l’estadi de l’Espanyol, dir que es troba a Cornellà-El Prat. La insistència va produir l’efecte esperat i ara tothom parla de l’estadi de Cornellà-El Prat quan es refereix al camp de futbol del RCD Espanyol. Sembla evident que la postura de l’Ajuntament pratenc no tractava només de reivindicar l’existència dels termes municipals contigus, sinó que tenia un altra objectiu: vincular el reconeixement del seu terme a l’autoestima de la ciutat.

A l’Hospitalet fa anys que l’ajuntament afirma haver treballat a favor de l’autoestima de la ciutat. Des de l’anagrama L’H fins a la consigna de L’Acollidora, les evidències haurien de ser suficientment constatables. Però en tots els casos es tracta d’operacions de màrketing que es desdibuixen quan del que es tracta és d’enfrontar-se a vulneracions substancials de la realitat, en confrontació amb Barcelona.

Els espais de la fira de la Gran Via podrien perfectament anomenar-se Fira de Barcelona-l’Hospitalet, de la mateixa manera que el circuit de Barcelona-Catalunya, que també gestiona la Fira de Barcelona, podria anomenar-se Circuit de Montmeló-Granollers, per molt que està a la província i que és el més important de Catalunya. La tendència, quan parlem de Barcelona, és menjar-se tot el que l’envolta. I això no tindria més importància si no fos perquè amb la inèrcia se’n van també els recursos. I el pitjor, en aquests casos, és mostrar-se comprensiu, submís i còmplice perquè la comprensió, la submissió i la complicitat acaben convertint-se en una normalitat carregada d’injustícies.

Va passar l’any 1920, ara que estem enmig de la commemoració del títol de ciutat, que va venir després d’una operació d’espoli sense precedents —que es repetiria l’any 1932, en benefici també de Barcelona— i que té, amb l’operació Fira de Barcelona, una tercera fase, quantitativament molt menys transcendent, però qualitativament de la mateixa dimensió. I que té els mateixos símptomes de comprensió, submissió i complicitat dels dos anteriors.

Ho explica tot, el que hi ha al darrere de la societat Fira2000, SA, una societat creada l’any 1993, amb seu social a l’Hospitalet i formada per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació, l’Área Metropolitana de Barcelona, l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona. Una societat destinada a ser la inversora del projecte de creixement de Fira de Barcelona i, per tant, deficitària en tots els exercicis.

La ciutat de l’Hospitalet porta abonats desenes de milions d’euros en aquesta mercantil —més de dos milions el passat any— que es dedica a finançar el creixement i les reformes de Fira de Barcelona, bona part de les quals en el propi terme municipal de l’Hospitalet, sense que la ciutat ho patrimonialitzi, perquè Fira de Barcelona és una entitat dirigida a potenciar la ciutat de Barcelona en l’escenari mundial dels events i aconseguir els màxims beneficis econòmics. Mentre que a Fira 2000 SA hi ha l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat, la Cambra de Comerç i l’AMB, la Diputació i l’Ajuntament de l’Hospitalet, a Fira de Barcelona només hi figuren les tres primeres institucions. És a dir, la societat deficitària és allà on hi ha l’Ajuntament de l’Hospitalet, la Diputació i l’AMB, mentre que la societat amb guanys és la que té com a principals components l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i la Cambra de Comerç.

Això s’observa també en la composició dels òrgans de govern. L’alcalde de l’Hospitalet és un dels 12 vocals de Fira de Barcelona, mentre que el president és l’alcalde de Barcelona i hi ha dos vicepresidents representants de la Generalitat i de la Cambra, respectivament. A Fira 2000, la presidenta del Consell d’Administració és la Consellera d’Economia i Finances, el vicepresident un tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, mentre que l’alcalde de l’Hospitalet és un dels 14 vocals.

No és gens d’estrany, per tant, que l’espai de la Fira de Gran Via és conegui com la Fira de Barcelona tot i estar a l’Hospitalet, i que el nou recinte que s’està construint íntegrament a l’Hospitalet com a ampliació de la Fira, porti per nom Hall Zero i no faci cap referència a la ciutat (tot i que des de l’Hospitalet s’ha reclamat tímidament). Tampoc té res d’estrany que en la foto d’autoritats d’aquest any 2025 al sopar del MNAC, l’alcalde Collboni estigui a la primera fila juntament amb el rei, el president de la Generalitat i les màximes autoritats de la Fira, i hagin deixat col·locar l’alcalde de l’Hospitalet a la segona fila. O que, per exemple, a l’hora de saludar les autoritats presents durant els parlaments, els oradors es referissin a l’alcalde de Barcelona i no dediquessin una sola paraula a l’alcalde de la ciutat on s’ubiquen la gran majoria de les instal·lacions del MWC a la Gran Via.

És veritat que durant la inauguració del MWC l’alcalde Quirós ha tingut una millor presència, cosa de la qual ens n’alegrem, però això no treu que la sensació és que en aquesta ciutat, com ja va passar l’any 1920, es claudica davant Barcelona i el que encara és pitjor, es fan servir els recursos dels hospitalencs per negocis que beneficien molt poc, com sembla evident si es contempla l’estat de la ciutat, al conjunt del municipi.