L’entitat FIC ha demanat als grups d’oposició buidar de contingut el Consell Executiu si no es força una representativitat del periodisme local

D’aquí a unes hores està prevista la reunió del Consell Consultiu i Assessor dels Serveis de Comunicació Municipals (SCM) on s’ha de constituir oficialment aquest organisme, on s’informarà, alhora, de la composició del Consell Executiu i de Programació i on s’acceptarà l’encàrrec de la reobertura de Ràdio l’Hospitalet, d’acord amb la moció aprovada pel ple municipal del mes de febrer d’enguany.

Els dos Consells, que començaran a partir d’aquest moment les seves funcions, figuren en el Reglament d’Organització i Funcionament dels SCM, que és l’instrument de regulació dels mitjans de comunicació públics finançats per la ciutadania i, per tant, de notable interès per preservar el dret a la llibertat d’informació i promoure una opinió pública no esbiaixada i plural. També, per garantir la participació dels grups socials i les entitats sense ànim de lucre més representatives de la ciutat, així com dels grups polítics del Consistori segons proclama l’article 7 d’aquest Reglament.

Aquests dos Consells, que es dissolen automàticament en acabar la legislatura, han de ser constituïts per la Junta de Govern, suposadament tan aviat com aquesta prengui possessió, però aquests dos Consells que haurien d’estar en vigor des dels inicis del nou mandat, entraran en funcionament 17 mesos més tard, de manera que durant aquest període, els SCM han funcionat sense organismes gestors, encara que sota la influència d’un Contracte-Programa que es va aprovar uns dies abans d’acabar l’anterior mandat i que venç l’any 2025. Aquest Contracte-Programa és el document que fixa els objectius i les missions dels SCM durant el període de vigència i, és, per tant l’instrument del dia a dia que controla la informació pública local.

Mentre que el Consell Assessor és l’òrgan de participació social i política, el Consell Executiu i la Direcció dels Mitjans són els màxims responsables dels SCM, de manera que la seva constitució és determinant a l’hora de fixar els criteris sota els quals treballen els SCM. De fet, el Consell Executiu el formen el Director dels Mitjans, una tècnica del Departament de Comunicació de l’Ajuntament, un professional de la comunicació proposat per cadascun dels grups polítics (o sigui 5) i tres professionals en l’àmbit de la comunicació general i/o local. D’una manera semblant, el Consell Assessor està també format per un representant de cada grup municipal, deu membres del plenari del Consell de Ciutat i també tres professionals acreditats en l’àmbit de la comunicació general i/o local.

En l’actualitat, el Consell Assessor que prendrà possessió aquesta tarda, està format per cinc representants dels partits, 10 membres del Consell de Ciutat i tres professionals —dos de l’àmbit general i un de l’àmbit local—, presidits pel regidor de l’àrea corresponent: en total 19 membres, amb un secretari sense vot. El Consell Executiu, en canvi, el formen el director, una representant del Departament de Comunicació, els cinc representants dels grups polítics i tres professionals —cap dels quals de l’àmbit local—: en total 10 membres, més el secretari sense vot.

La composició del Consell Executiu va ser donada a conèixer als grups polítics en una Junta de Portaveus el 23 de setembre passat per l’equip de govern i es va aprovar sense objeccions, pel que sembla. Arran d’aquest fet, l’entitat Foment de la Informació Crítica, editora d’aquest digital, va fer arribar un comunicat als grups municipals d’oposició on els feia veure el que l’entitat considera un frau de llei per quant, dels 10 vots possibles en el Consell Executiu, el govern local representat pel director dels mitjans en podria disposar, sense cap mena d’obstacle, de sis: el dels dos treballadors de la casa (director i tècnica de Comunicació), el del grup municipal socialista i el dels tres periodistes elegits, tots de l’àmbit general. Aquests tres darrers, en l’anterior Consell Executiu, van delegar sempre el seu vot en el director dels mitjans o en el representant del grup municipal socialista perquè en cap de les reunions que es van convocar d’aquest organisme, van estar presents.

La gravetat del que va passar rau no únicament en l’absència reiterada dels professionals de l’àmbit general per suposat aliens a la informació local i desinteressats absolutament d’aquest tema, sinó en el fet que, dels tres periodistes seleccionats per l’actual Consell, un d’ells ja havia estat en l’anterior i ha estat novament elegit, probablement en agraïment per la permanent delegació de vot en qui l’havia nomenat en l’etapa anterior. Res fa pensar que ara no es repetirà el mateix procés. Per acabar-ho d’adobar, FIC denuncia que els tres periodistes elegits de l’àmbit general, pertanyen a tres mitjans de comunicació que, en el decurs dels darrers 4 anys, han registrat fins a 60 factures de l’Ajuntament en concepte de publicitat, en un dels casos, per un import superior als 1.250 euros mensuals.

Per aquesta raó, FIC, a banda de posar de manifest que es juga amb la delegació de vot per garantir la majoria absoluta del president del Consell, posa l’accent en la selecció que fa el mateix govern municipal de periodistes de mitjans que ajuda a finançar via publicitària, sense vinculació amb la informació local, mentre que hi ha a la ciutat com a mínim tres mitjans de comunicació privats en actiu que haurien d’estar representats en l’esmentat Consell per assegurar la neutralitat i la garantia de pluralitat i independència. D’aquestes tres mitjans, un d’ells, Línia, ja estarà representat al Consell Executiu perquè el grup municipal dels Comuns ha elegit com a representant del seu grup al periodista més representatiu d’aquest mitjà. Els altres dos en actiu són El Tot l’Hospitalet i L’Estaca. Òbviament, tots dos mitjans han estat deliberadament oblidats per l’equip de govern i el mateix dia 23 de setembre, ignorats pels grups municipals d’oposició que van aprovar la proposta. En descàrrec d’aquesta aprovació valgui afirmar que probablement FIC ha treballat més a fons el tema de la comunicació local que els mateixos grups municipals i aquests probablement ignoraven l’esmentat “frau de llei”.

L’acusació de frau de llei en la constitució del Consell Executiu ha estat posada en dubte pels grups municipals d’oposició. En puritat un “frau de llei”, segons fons jurídiques, consisteix a realitzar una conducta aparentment lícita, basada en una norma vigent que, de fet, produeix un resultat contrari a una altra norma que és fonamental en la regulació de la matèria tractada. En aquest cas, més enllà que el debat sobre el frau de llei no resulta essencial perquè el que FIC denuncia és el fons de la qüestió, si que és interessant constatar que el Reglament orgànic dels SCM afirma garantir la participació dels grups socials i les entitats més representatives de la ciutat, però alhora discriminen en la composició dels respectius Consells, periodistes de l’àmbit local en actiu. De sis possibles periodistes de l’àmbit local en actiu només n’hi ha un al Consell Consultiu i cap al Consell Executiu. És a dir, el reglament afirma garantir la participació, però la conducta aparentment lícita produeix un resultat contrari al que és fonamental en la declaració de principis del propi Reglament dels SCM.

Pel que ha pogut saber aquesta redacció, els grups polítics, després del Comunicat de FIC, es van posar en contacte amb el grup municipal socialista per demanar una nova reunió de Junta de Portaveus que posés sobre la taula el contenciós defensat per FIC. Sembla que el grup socialista va referir-se a l’aprovació del 23 de setembre per evitar una nova convocatòria. En el mateix Comunicat FIC demanava als grups municipals forçar una nova elecció dels periodistes de l’àmbit local i, en el cas que el grup socialista no ho acceptés, evitar fer-los el joc. En essència, això vol dir renunciar a elegir representants dels grups de l’oposició dins el Consell Executiu, de manera que aquest Consell no es pugui constituir. En la reunió d’aquesta tarda es veurà el resultat de tot plegat.

Per evidenciar el tripijoc de les convocatòries valgui un exemple. La convocatòria de l’empresa que gestiona els SCM, l’empresa municipal La Farga, a banda del dia, l’hora i el lloc, i adjuntar els documents que caldrà valorar en la reunió, afegeix aquest paràgraf: “En el supòsit que no pugueu assistir, existeix la possibilitat de delegar el vostre vot tal com preveu l’article 13, apartat 5, del reglament orgànic d’organització i funcionament dels SCMLH:

I afegeix un document de delegació de vot. Així d’evident resulta el fet que alguns dels convocats no assistiran a la reunió i que poden delegar el vot en qui considerin (per l’experiència, en els convocants).

D’altra banda, FIC ha fet saber a aquesta redacció que el Reglament orgànic dels SCM es va aprovar ara fa 10 anys i que el problema principal és que aquest reglament s’ha fet obsolet perquè no garanteix el que hauria de garantir i per tant, instarà en l’immediat futur als grups municipals de l’oposició a forçar un nou redactat del mateix, que impedeixi justament el que està passant ara. A banda d’incloure elements de les noves lleis reguladores dels mitjans de comunicació públics que s’estan impulsant a nivell europeu, com ara tot allò que té a veure amb la regulació del finançament publicitari i el control ciutadà dels continguts informatius. Una cosa semblant al que des d’altres àmbits s’està també plantejant. Fa molt poc, en aquest mateix digital es posava de manifest la imperiosa necessitat d’actualitzar el reglament de participació ciutadana i el reglament de participació dels Consells de Ciutat i de Districte, que tampoc responen al control ciutadà de les activitats públiques.

Finalment, pel que fa referència al punt de l’Ordre del Dia de la convocatòria d’aquesta mateixa tarda, cal referir-se sucintament a l’encàrrec que ha d’assolir el Consell Consultiu pel que fa a la reobertura de Ràdio l’Hospitalet. En la moció del febrer que va ser aprovada per tots els grups d’oposició, s’instava a que en el període de sis mesos, el Consell Consultiu dels SCM emetès un informe sobre la viabilitat de la Ràdio municipal. Com que fins ara no es constituirà el Consell, abans del 17 d’abril hauria d’estar llest aquest informe. Un cop fet l’informe, aquest hauria de passar al Consell Executiu que és qui determina les accions concretes. Ja ens podem imaginar què passarà en un Consell que dominen els que han tancat la ràdio i no tenen cap interès en obrir-la. D’aquí la importància, al menys, de buidar de contingut el Consell Executiu si es fa impossible fer-lo representatiu de veritat.

La plataforma de Solidaritat amb Palestina protesta contra la utilització de la Fira, en el terme municipal de l’Hospitalet, per activitats que promocionen el comerç d’armament

La concentració de la plataforma hospitalenca de Solidaritat amb Palestina que havia convocat un acte a la plaça de l’Ajuntament un any després de l’operació militar contra Gaza va ser dissolta pels Mossos d’Esquadra, per manca d’avís previ, i els concentrats van acabar improvisant una manifestació per la Rambla Just Oliveras. La concentració no va tenir gaire temps de repartir el manifest que havien preparat per la jornada ni d’expressar la seva queixa pel genocidi emprat per l’Estat sionista d’Israel, de manera que a L’Estaca ens ha semblat una manera de contribuir a la protesta per la massacre del poble palestí, incloure el Manifest de la Plataforma i també un article que ens ha arribat a la redacció del digital que coincideix fil per randa amb el nostre punt de vista sobre la terrible tragèdia humanitària que s’està vivint a l’altra punta del Mediterrani i que amenaça de convertir-se en un conflicte internacional d’una gravetat extrema.

Cal afegir que, novament en el terme municipal de l’Hospitalet, entre els dies 22 i 24 d’octubre, a la Fira de Barcelona, es produirà un nou esdeveniment que provoca vergonya a tots aquells que defensen la pau al món i un univers sense conflictes: la Fira i Congrés de la indústria i el material aeronàutic Aviation Week, que concentra una part de la seva producció en drons i avions militars de combat. Novament caldria considerar com va passar amb la convocatòria de The District sobre l’especulació immobiliària, que el Consistori de la ciutat pogués tenir veu i vot en esdeveniments que poden ferir la sensibilitat de la ciutadania hospitalenca.

A continuació es pot baixar el manifest de la concentració (aquí)

I llegir l’article:

Palestina. Un any de genocidi, 76 anys d’ocupació

Josep Lluís del Alcázar (membre de Lluita Internacionalista)

Un any després del 7 d’octubre, Israel segueix amb el genocidi a Gaza, amb més de 42.000 morts i prop de 100.000 ferits, més milers de desapareguts/des sota les runes. Endureix l’ofensiva a Cisjordània amb centenars de morts i milers de detinguts/des. Ara ataca el Líban amb prop de 2.000 morts (més que a la guerra del 2006) i 10.000 ferits. Ha bombardejat Síria i amenaça d’estendre la guerra a l’Iran. En una fugida cap endavant Netanyahu pretén una implicació major dels EUA i d’altres imperialismes europeus, que són imprescindibles per la seva ofensiva global a la regió.

Al Líban, els bombardejos efectuats amb avions F-35 facilitats pels Estats Units, van ser precedits pels atacs terroristes quan centenars de “buscapersones” i l’endemà “walkie-talkies”, es van fer esclatar simultàniament en diferents zones del Líban, matant a 46 persones i ferint-ne a més de 3.000. Netanyahu tenia necessitat de presentar un “èxit” després que no pot ocultar el fracàs de l’operació a Gaza respecte dels tres objectius fixats: ni han alliberat els ostatges, ni controla Gaza ni s’ha eliminat Hamàs i la resistència palestina.

Sap que continuar el genocidi i estendre el conflicte és sinònim de continuar en el govern de l’extrema dreta sionista. A la vegada els tambors de guerra li permeten prohibir noves manifestacions i fer callar les veus que exigeixen la seva dimissió i un acord per aturar el foc que permetés alliberar els ostatges. A la crisi política cal afegir-hi que més de mig milió d’israelians han abandonat el país i una greu crisi econòmica. La política és seguir dessagnant Gaza, on ha llençat més bombes que els EUA a la invasió de l’Iraq i accelerar a Cisjordània l’expulsió de palestins de les seves terres i cases per donar-les als colons. L’estat sionista arma i dona carta blanca als colons per cometre violència i assassinats de palestins. L’expansió ocupant més territori i la neteja ètnica s’aprofundeixen, impulsant el seu projecte del “Gran Israel”.

El ministre d’educació d’Israel ho deia clar: “no hi ha diferència entre Hezbollah i el Líban. El Líban serà aniquilat. Deixarà d’existir”. La destrucció al sud del Líban és brutal, seguint el patró de Gaza. Centenars de milers de persones han hagut de fugir cap al nord, mentre els sirians (més d’1,5 milions) que van haver de fugir i ja vivien en condicions duríssimes al Líban estan pressionats perquè retornin a Síria.

Però de la mateixa manera que —malgrat la seva absoluta superioritat tecnològica i militar— no ha aconseguit el control de Gaza, la resistència al Líban també està provocant morts en les tropes invasores. Mentrestant, les tropes de l’ONU amb soldats espanyols incloses, que pels acords de 2006 haurien d’impedir accions militars en el sud del Líban, s’amaguen a les seves casernes per deixar operar a l’exèrcit sionista. I, a més, el govern israelià declara persona non grata al secretari general de les Nacions Unides Tot això deixa en evidència el caràcter agressiu i feixista del sionisme, i el govern de Netanyahu.

Com és possible tanta prepotència i impunitat de l’estat d’Israel? Israel no és només el projecte racista del sionisme, és un projecte estratègic de l’imperialisme mundial. Un enclavament imperialista en un lloc vital pel control d’una zona de grans recursos energètics. Un portaavions imperialista contra els pobles d’Orient Mitjà. Com deia Biden “si no existís s’hauria d’inventar”. Israel se sap imprescindible. I són aquestes potències les que han subordinat els règims àrabs (des d’Egipte i Jordània al Marroc, al projecte imperialista, a l’estat d’Israel. Sense aquesta complicitat imperialista i els recursos que hi destinen l’estat d’Israel seria inviable.

Cauen totes les caretes. Els EUA deixen de banda les falses paraules de pau, per anunciar que dona suport l’atac d’Israel al Líban i una eventual resposta conjunta (possiblement amb algun altre estat europeu) contra l’Iran. Aproven una nova ajuda militar a Israel de 8.700 milions de dòlars, incrementa les tropes a la regió, els vaixells de guerra i avions de combat. La Unió Europea, amb Alemanya al capdavant (que ven el 30% de l’armament que importa Israel) són còmplices del genocidi sionista. I a Alemanya, França o Regne Unit es reprimeixen les massives manifestacions de solidaritat amb el poble palestí.

El govern Sánchez-Díaz s’escandalitza del que està passant, però ni talla el comerç d’armament amb Israel, ni trenca relacions. Limitar-se al reconeixement que va fer de l’estat palestí, amb la suposada defensa dels dos estats, és en aquesta situació complicitat amb Israel. El mateix denunciem del govern de la Generalitat que manté una oficina a Tel Avivi per un impuls preferencial de les relacions comercials.

No hi ha altre camí que enfortir la solidaritat. Tot el suport a la resistència del poble palestí i ara libanès. Les mobilitzacions han omplert els carrers de tot el món. També als EUA amb les importants mobilitzacions de la joventut estudiantils, també de jueus no sionistes, amb concentracions de protesta a les convencions demòcrates. Els pobles s’identifiquen en el poble palestí com a símbol de lluita contra l’opressió imperialista. Cal fer trontollar l’entramat de complicitat imperialista, aïllar el règim sionista, exigir a tots els nivells –des de les administracions locals, universitats, governs autonòmics i centrals- el boicot i la ruptura de tota relació amb el règim i les empreses d’Israel. Per això va ser tan important la resolució que van aconseguir els i les universitàries a les acampades, especialment de la Universitat de Barcelona.

El 17 d’octubre s’encarregarà un informe que, en sis mesos, ha de determinar la reobertura de Ràdio l’Hospitalet

Per al proper dijous 17 d’octubre esta convocada la primera reunió, amb caràcter extraordinari, del Consell Consultiu i Assessor dels Mitjans de Comunicació Públics, que va ser aprovat en el darrer ple, a la seu de l’empresa municipal que els gestiona: La Farga, Gestió d’Equipaments Municipals. L’ordre del dia de la reunió té un notable interès especialment pel que fa al punt tercer “acceptar l’encàrrec de l’acord tercer de la moció Reobertura de Ràdio l’Hospitalet”, que es va aprovar en el ple ordinari de febrer d’aquest any.

En el primer punt de l’ordre del dia hi ha la pròpia constitució oficial del Consell Assessor que estarà format per cinc representants dels grups polítics amb presència al Consistori, deu membres dels que integren el plenari del vigent Consell de Ciutat i tres professionals acreditats en l’àmbit de la comunicació general o local. En concret, el Consell Assessor estarà format per les següents persones: els regidors David Gómez (PSC) i Coque Garcia (ERC) com a president i vicepresident, respectivament, i Fernando Aragonès com a secretari (secretari de la Junta de Govern local). En representació del Consell de Ciutat: Felipe Campos, Eugenia Delgado, Helena Cerrato, Daniela Vilarasau, Ahmed Yafou, Pedro Pérez, Maria Hilda López, Javier Garrigós, Celia Valero i María Labernia i els professionals de mitjans de comunicació Soledad Domínguez, Álex Salmon i Joan Carles Valero. Aquest darrer, fins al mes de maig passat president de Foment de la Informació Crítica i elegit per aquesta entitat a primers d’any, va rebre l’informe d’idoneïtat i va ser informat per unanimitat en la Junta de Portaveus del 22 de novembre de 2023 en substitució de l’actual director d’El Llobregat, Javier Adell, que havia estat proposat inicialment.

El segon punt de l’ordre del dia de la reunió, informarà de la composició del nou Consell Executiu i de Programació dels Mitjans que va ser aprovat en la Junta de Portaveus del 23 de setembre passat i que s’ha mantingut en reserva absoluta durant aquests darrers 12 dies. Aquest instrument, que hauria d’haver-se constituït igual que el Consell Assessor, fa més d’un any, depèn en exclusiva de l’alcaldia donat que és a l’alcaldia a qui correspon la candidatura de la seva composició. De tota manera, és un organisme format exclusivament per professionals dels mitjans de comunicació, cinc en representació dels grups municipals, que ells mateixos determinen, tres periodistes que s’escullen directament des de la direcció dels mitjans i una tècnica del Departament de Comunicació, amb un secretari amb veu però sense vot que és el mateix secretari del Consell assessor.  El president d’aquest organisme executiu és el director dels mitjans, Òscar Sánchez, i els vocals, que elegeix cada grup polític, Mario Ruiz (PSC), Jordi Vera (ERC-EUiA), Concepció Estévez (PP), Sonia Motos (VOX) i Francisco Javier Rodríguez Baena (Comuns). A banda, hi figuren com a vocals, el director adjunt de El Mundo Deportivo, Fernando Polo; José Carlos Sorribes. d’El Periódico de Catalunya i Javier Adell, director d’El Llobregat.

Pel que fa al tercer punt de l’ordre del dia, es proposa acceptar l’encàrrec que figurava en el punt tercer de la moció aprovada al febrer. El punt tercer deia el següent: “Instar al Consell Consultiu i Assessor a elaborar, en un termini màxim de sis mesos, un informe sobre les diferents opcions per la reobertura de la ràdio municipal, així com les plataformes d’emissió, i els seus costos”. Això vol dir que abans del 17 d’abril del 2025, hauria d’existir un informe per valorar-ne la reobertura, si es complissin els terminis, cosa que tractant-se de mocions municipals, resulta molt dubtós.

L’entitat editora d’aquest digital, Foment de la Informació Crítica, és la única associació de la ciutat estretament vinculada al món de la informació i, en aquest sentit, caldria destacar que entre les persones que figuren en el Consell Assessor i en el Consell Executiu dels Mitjans de Comunicació Públics hi ha un soci de l’entitat en cadascún d’ells, cosa que resulta, com no podia ser de cap altra manera, clarament destacable. Com sembla obvi, el fet que siguin socis de l’entitat no compromet per res la seva actuació, que respondrà amb tota seguretat al que determinin en el seu moment en funció dels seus propis criteris.

Presentat a l’Harmonia l’informe sobre projectes educatius de futur, dels joves d’origen migrant a l’Hospitalet

Amb una nodrida representació del sector educatiu de la ciutat, especialment dels organismes que treballen amb joves immigrants, es va presentar aquest dimecres a L’Harmonia la recerca sobre Trajectòries formatives i projectes de futur dels joves d’origen migrant a l’Hospitalet. Va ser present també la regidora adjunta de Cicles de vida dins l’àrea de Ciutat de Drets, Olga Fernández, que va dirigir unes paraules als assistents.

Les coordinadores del treball encarregat per l’Observatori de la Infància de l’Hospitalet, Irene Sabaté i Sìlvia Bofill-Poch, i una membre de l’equip investigador, Patrícia Bertolin, es van encarregar de presentar les línies mestres del treball i les conclusions i, en acabar, encara va haver temps de recollir diverses reflexions dels assistents sobre el moll de l’os del treball qualitatiu, centrat especialment en els mecanismes i recursos emprats per resoldre els conflictes que sorgeixen sovint en les últimes fases del sistema educatiu obligatori en el trànsit al post-obligatori.

El treball de recerca buscava especialment identificar les trajectòries formatives i els projectes educatius de la joventut immigrada a la ciutat o fills dels acabats d’arribar d’origen extracomunitari, entre els 14 i els 18 anys. I, per fer-lo, es van entrevistar 36 nois i 21 noies procedents de l’Amèrica Llatina, de l’Àfrica o d’alguns països asiàtics, a banda del testimoni de membres dels Departaments d’Orientació, coordinadors i coordinadores pedagògics i de nivell, tutors de cursos i educadors socials. Hi van participar persones vinculades als instituts de secundària Fontseré, Pedraforca i Bisbe Berenguer i entitats o associacions que ofereixen itineraris formatius alternatius i programes de suport com El Llindar, Esclat, JAPI, AEMA, Itaca i l’Escola de Vida de La Florida-Les Planes.

El treball de recerca que va durar un any sencer va incloure 39 entrevistes en profunditat a professionals i el testimoni dels 57 joves inclosos en l’estudi amb entrevistes individuals o grups focals qualitatius. La presentació de l’informe a L’Harmonia va consistir bàsicament en l’explicació dels objectius i de la metodologia emprada, l’anàlisi de l’abandonament escolat prematur i les característiques dels diferents programes de formació i inserció i les seves particularitats a la ciutat, i tot el ventall extens de conclusions i de propostes concretes per afrontar la problemàtica, les demandes i les recomanacions que caldria aplicar per mitigar les dificultats que apareixen i que impacten directament sobre el futur formatiu de les joves generacions de persones immigrades.

En aquest sentit, es va posar sobre la taula la necessitat de reflexionar sobre els factors estructurals i la desigualtat generada oposant-la a la culpabilització individual en termes de mèrit. L’oportunitat que es pot despendre de l’experiència migratòria en valors positius (optimisme migrant), la vinculació escolar com a repte en front de factors adversos que poden dificultar la identificació amb la cultura escolar, i la necessitat, en última instància, de superar les concepcions lineals dels itineraris formatius. Més enllà d’aquests aspectes s’arribava a la conclusió que els centres educatius han de superar la visió generalitzada que tenen de que només són recursos de transmissió de coneixements per convertir-se en espais d’estabilitat i referència especialment pels nouvinguts de més de 16 anys i afrontar el dilema entre el reforç de la inclusió dels joves amb dificultats en els centres ordinaris, o la derivació a alternatives formatives segregades; i, d’altra banda, reforçar l’oferta d’itineraris alternatius eliminant els biaixos de gènere que tot sovint s’observen.

Igualment es van posar de manifest les paradoxes que es veuen respecte de l’abandonament escolar on no hi ha diferències entre col·lectius amb més o menys immigració o, per exemple, la constatació que, en centres on hi ha una majoria de joves immigrats, el desenvolupament millora i l’abandonament escolar d’aquest col·lectiu disminueix força. I finalment, com a corol·lari de tota la recerca, els elements que també es van posar de manifest en el debat posterior sobre si els recursos de segona oportunitat que hores d’ara es desenvolupen al marge del sistema educatiu en el seu conjunt s’han de mantenir com fins ara o convindria inserir-los dins del sistema educatiu global. Tant pel fet que els recursos formatius de segona oportunitat en moltes ocasions es converteixen en veritables eixos que faciliten els currículums vocacionals, com pel fet que aquests recursos formatius de segona oportunitat sovint, o gairebé sempre, es mantenen sobre la base de subvencions de les administracions públiques o privades quan no deixen de ser una part més del sistema educatiu global. I, per tant, s’haurien de finançar amb els recursos propis de l’educació general obligatòria i port-obligatòria.

Com sempre, aquests treballs de recerca que serveixen per indagar a fons sobre la realitat social que ens envolta, ofereixen un cúmul de recomanacions per millorar els objectes del treball: en aquest cas, les trajectòries formatives dels joves amb dificultats que molt sovint encaminen les seves passes a projectes de segona oportunitat. Algunes de les intervencions es van dirigir justament al fet que els estudis posen el dit a la nafra i fan propostes i recomanacions que després els poder públics haurien de recollir, però que malauradament queden en un calaix.

Sigui com sigui, el treball de recerca presentat dimecres és d’una gran qualitat i ofereix elements contundents per a la reflexió de futur. El posem a l’abast dels lectors que el vulguin consultar (aquí l’informe).

Val a dir que, abans de la presentació al segon pis de l’Harmonia, els joves de Plaudite teatre van oferir quatre quadres escènics a la planta baixa, per tal de preparar els assistents al que havia de ser l’exposició pública del contingut i les conclusions de l’informe.

El projecte ha estat venut com un impuls a la recerca biomèdica que ha rebut un entusiàstic suport per part dels elements sanitaris i acadèmics

El grup municipal de L’Hospitalet en Comú Podem ha anunciat la presentació d’un recurs contenciós administratiu contra l’aprovació definitiva del projecte Pla Director Urbanístic Biopol-Granvia que havia estat aprovat inicialment per la Comissió de Territori de Catalunya a primers d’abril d’aquest any, aleshores encapçalada per la consellera d’ERC, Ester Capella (veure https://lestaca.com/lestacalh/la-generalitat-aprova-el-pla-biopol-que-omplira-el-sud-de-la-granvia-de-blocs-dentre-8-i-15-pisos-dalcada/).

El projecte ja va ser anul·lat anteriorment i havia estat objecte d’al·legacions dels grups polítics del mateix àmbit dels Comuns, d’ERC i de la CUP en anteriors mandats i de protestes continuades de l’organització ecologista Depana i de la Plataforma Ciutadana No Més Blocs. Aleshores el projecte acabava amb la darrere zona agrícola de la ciutat i urbanitzava a banda i banda de la Gran Via tocant el límit amb el Prat amb blocs d’oficines i habitatges d’entre 8 i 25 pisos d’alçada.

Segons el portaveu dels Comuns, Manuel Domínguez, “els indicadors de l’Hospitalet relatius a l’urbanisme son molt dolents: som la ciutat amb més densitat de població d’Espanya i amb els districtes més densos d’Europa, la tercera ciutat d’Espanya amb els edificis més alts, la segona ciutat de Catalunya amb menys zona verda per habitant i, a més a més, el 86% del nostre sòl és artificial”.

D’acord amb la nota de premsa de la formació, “el Pla Director Urbanístic Biopol de la Gran Via redunda en els vicis que van donar lloc a la nul·litat del PDU de 2017: Envaeix competències de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, no és un instrument urbanístic adequat, el caràcter supramunicipal no es troba fonamentat, manté la mateixa edificabilitat i usos del PDU anterior, es disfressa amb la idea de crear un pol biomèdic d’investigació, però no hi ha reserva per a aquest ús (es tracta de simples edificis d’oficines), sembla un megaprojecte que beneficia als promotors que van comprar aquests terrenys per pocs diners i la recuperació de zones verdes és una simulació.”

De fet, el projecte del biopol, que ha aconseguit el suport de la Universitat de Barcelona i d’alguns organismes sanitaris de recerca ubicats a la ciutat, ha estat des del primer moment l’excusa per dissimular una de les més substancioses operacions immobiliàries especulatives que estan pendents a la ciutat, després de la promoció de Cosme Toda que també està pendent de recurs per no respectar les zones d’ombra de les edificacions i de les brutals promocions de l’antiga caserna de la Remunta, de l’àrea de Can Trinxet i la Indo i la que també està prevista a la zona de la Vanguard. Val a dir que les institucions sanitàries semblen haver-li fet el joc a l’Ajuntament de l’Hospitalet i s’han pronunciat reiteradament a favor del clúster biomèdic, sense prestar atenció al clam de la ciutadania hospitalenca farta de la densificació insuportable que pateix el municipi. De fet, el mateix alcalde a la presa de possessió del càrrec el passat mes de juny, en paraules que va recordar públicament el representant de la UGT el passat dilluns al saló de plens, va defensar la idea de “menys urbanisme i més humanisme”. No obstant això, el govern local sempre ha donat un suport entusiàstic a aquesta operació i no ha mostrat indicis de voler aturar el projecte.

En la nota de premsa feta pública per anunciar la presentació del recurs, els Comuns culpen de la situació de densificació urbana de la ciutat a la brutalitat immobiliària del franquisme i als governs de Corbacho i Marín, dels quals el govern Quirós és la continuïtat absoluta. Deixen de banda el període Pujana que va durar 15 anys, per bé que els quatre primers, en coalició amb el PSUC i CiU, si que va haver una certa aturada en la construcció producte de l’enorme sensibilització existent entre el veïnat durant els anys de la Transició, que després va ser lenta i sistemàticament vulnerada.

Desenes de manifestants protagonitzen enfrontaments amb els Mossos amb un ferit, diversos contusionats, seixanta identificacions i un detingut

Convocats per un centenar de col·lectius diversos vinculats especialment amb la lluita contra la precarietat habitacional, desenes de manifestants han intentat accedir aquest matí a la Fira de Barcelona on se celebra el Congres The District considerat pels moviments socials la reunió internacional dels especuladors del sol i de l’habitatge.

No deixa de ser un enorme contrasentit que una de les poblacions de l’entorn metropolità més castigada per la problemàtica urbanística i de l’habitatge com és l’Hospitalet, doni allotjament a la trobada internacional més criticada, com diu el Manifest dels convocants, per representar “l’estratègia del gran capital de convertir les llars i terres que habitem en actius financers dislocats del seu ús real per continuar acumulant riquesa”. Aquesta trobada que acull més de 1.200 inversors i uns 12.000 assistents és el motor d’una manera especulativa emparada per les diferents administracions que provoca “cada dia centenars de desnonaments, la destrucció constant del nostre entorn i un enorme patiment a aquelles que generem la riquesa que els omplen les butxaques”, com es pot llegir en un altre paràgraf de l’esmentat Manifest.

La concentració que ha durat 4 hores i que s’ha mogut a l’entorn de la Fira i a les parades del metro i del carrilet, ha estat fortament reprimida pels Mossos d’Esquadra per evitar que, com va succeir l’any passat, alguns dels assistents rebessin el pols de color que feien servir els manifestants. En aquesta ocasió els que han resultat tacats han estat els membres dels antidisturbis dels Mossos que han efectuat diverses càrregues violentes. En una de elles ha estat ferida una manifestant que ha estat traslladada a l’hospital mentre que s’han identificat desenes de concentrats amb l’amenaça de detenció si ja havien estat identificats en altres concentracions.

En no poder penetrar dins les instal·lacions, els concentrats han acabat entrant a les oficines de la Generalitat que hi ha a tocar de la Fira on s’ha trencat una porta i s’han produït incidents.

Els fets s’han produït a l’Hospitalet, malgrat que aquest espai ja no sembla de la ciutat sinó una part més de Barcelona. L’Ajuntament de la ciutat, malgrat que aquesta trobada internacional acull el rebuig de desenes d’organismes de la societat civil des que es va fer la primera edició, no té res a dir, pel que sembla, sobre les programacions de la Fira de Barcelona, tot i que l’Ajuntament participa activament en la societat Fira 2000 i ja porta pagats més de 37 milions d’euros sense rebre res a canvi.

Un mínim sentit de responsabilitat i de sensibilitat cívica, tenint en compte el volum de desnonaments que pateix la ciutat i el grau de precarietat des del punt de vista de l’habitatge que pateixen les famílies del municipi, faria que l’Ajuntament elevés la seva preocupació per tal que un Congrés d’aquesta magnitud i repercussió social és fes fora del municipi.

(Veure Manifest dels convocants) ADJUNTO PDF