En la ciudad están previstas tan solo 179 viviendas de alquiler asequible a corto plazo

L’Hospitalet bate muchos records. Tener las barriadas con mayor densidad de población de Europa, la ciudad con menos metros cuadrados verdes por habitante… ahora otro más: el precio del alquiler. Según un estudio de Fotocasa, el precio en la segunda ciudad de Catalunya se ha disparado en un 127%, superior a la media nacional que se sitúa en un 78%.

En otros municipios del Área Metropolitana de Barcelona, como Badalona, y la propia capital de Catalunya también han sido significativos los incrementos de los precios de los alquileres, en un 106%, aunque l’Hospitalet los supera.

“Estamos asistiendo al mayor encarecimiento del arrendamiento de los últimos años. En algunas comunidades, el precio ha crecido más de un 150% en tan solo una década, lo que indica un contexto de sobreprecio de la renta. Esta tendencia supone una dificultad muy importante en el acceso a la vivienda», dice María Matos, directora de estudios y portavoz del portal inmobiliario.

Según Matos, el precio del alquiler ha aumentado considerablemente desde la recuperación económica, impulsado por la promoción de la vivienda en alquiler como principal opción habitacional después de la crisis de 2008. El resurgimiento de la demanda, junto con la falta de oferta disponible, ha llevado a una creciente presión sobre los precios. Esta tensión ha intensificado progresivamente los costes del alquiler, superando en un 33% los niveles alcanzados durante la burbuja inmobiliaria de 2007.

La proximidad a Barcelona influye como elemento negativo

Manuel Domínguez, historiador y político de la ciudad, ya manifestó su preocupación por este tema en un artículo en Quaderns d’Estudi, publicación del Centre d’Estudis de l’Hospitalet: “En los años 2015 y 2016 el precio del m2 del suelo se situó por debajo de los 2.000 euros, en el 2022 se enfiló hacia arriba hasta llegar a los 3.411 euros”.

Existe una burbuja del alquiler: en el 2014 se situaba en 505 euros al mes, en el 2022 llegó a los 731 euros (un incremento del 45%) hasta el actual marcado por firmas inmobiliarias como Todocasa que lo sitúan en un 127%.

“La coincidencia de una mala situación urbanística y altos precios de la vivienda sólo se explica por la incidencia de otro factor: la proximidad al centro de Barcelona. La centralidad de l’Hospitalet en el área metropolitana, la mejora de los medios de transporte, la proximidad al puerto, aeropuerto y estaciones de ferrocarril, la localización de la Fira, etc, hacen que la ciudad se encuentre dentro de la zona delimitada por las primeras isócronas de la mayor parte de los principales elementos de la capital catalana”, dice Manuel Domínguez en su artículo, y añade: “La accesibilidad de los barrios de l’Hospitalet desde el centro de Barcelona es muy grande. Esta tensión suele resolverse con la expulsión de los más pobres y la transformación urbanística en función de los intereses de las empresas que entienden la ciudad como un negocio y el territorio como una mercancía, es decir, con la gentrificación”.

Aunque no existen estudios específicos, otras experiencias parecidas nos sugieren que dos fenómenos que se están produciendo en l’Hospitalet pueden ser consecuencia de la gentrificación: el Districte Cultural que ofrece 25 hectáreas del polígono de la Carretera del Mig a artistas y en segundo lugar el turismo. En l’Hospitalet se pueden encontrar decenas de hoteles y edificios de apartamentos turísticos, a los que hay que sumar los ilegales, todo ello influenciado por Barcelona que se ha convertido en uno de los principales polos de atracción turística del mundo.

La construcción de vivienda social, la única solución

La única solución es la construcción de vivienda pública. “Tanto la Generalitat como el propio Ajuntament han invertido 0 euros en vivienda social en la ciudad durante unos cuantos años”, dice Manuel Domínguez

No se aleja mucho de las cifras que se barajan a nivel de toda España, un 2,5% la vivienda pública cuando en Europa, el nivel es bastante superior: un 9,3 %. Los países de la UE con mayor proporción de vivienda social en relación con su parque de viviendas son Países Bajos, con un 30% del total; Austria, con un 24% y Dinamarca, con un 20,9%. En el extremo opuesto se encuentran Grecia, Letonia, Lituania, Chipre y Malta, con un 0%, Rumanía, con un 1,5%; Estonia, con un 1,7% y Croacia, con un 1,8%.

En l’Hospitalet, el año pasado se acordó una ridícula e insuficiente promoción en el barrio de Sant Josep de 179 viviendas protegidas de alquiler asequible. La Generalitat ya ha prometido 10.000 pisos de alquiler social en 82 municipios del territorio para el 2026 y la ciudad de Terrassa será la más agraciada tras un acuerdo Estado-Generalitat.

Con todo, todavía falta para ver colocar las primeras piedras en las promociones de l’Hospitalet, dado que se prevé que se puedan licitar las obras en el segundo trimestre de 2025. Las promociones se construirán en los solares que el ayuntamiento cederá al INCASÒL con un derecho de superficie gratuito de 75 años de duración.

En una primera fase, se desarrollarán tres promociones situadas en la calle de la Muntanya núm.17-19 y en la avenida Pau Casals, núm. 32 y 48. En fases posteriores, y “en el plazo de vigencia de este convenio”, se determinará la construcción de nuevas promociones de vivienda hasta completar el potencial de 350 viviendas ubicadas en diferentes lugares del municipio, explican tanto desde el Departament de Territori como desde el consistorio hospitalense.

La inversión prevista para su desarrollo asciende a 20.570.000 euros y, antes de final de año está previsto que se convoque el concurso para seleccionar al equipo de arquitectos que redactará el proyecto y que dirigirá las obras de construcción.

La promoción de 21 viviendas de la calle de la Muntanya se destinará a alojamientos dotacionales sometidos al régimen de las viviendas de protección oficial de alquiler para gente joven.

El primer tinent d’alcalde, Fran Belver, entregarà l’acta de regidor el mateix dia de l’elecció de nou alcalde

A les 13,30 h. d’ahir divendres 31 de maig, el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de l’Hospitalet i portaveu socialista, Francesc J. Belver, donava a conèixer la seva voluntat de deixar el càrrec. Ho feia en el transcurs d’una reunió del Grup Municipal Socialista explicant que es tractava d’una decisió personal que s’aplicaria durant el ple extraordinari del 15 de juny, el mateix en el que s’ha de produir el relleu a l’alcaldia. La Comissió Gestora que des de fa dos anys és el màxim òrgan de direcció del partit, ho comunicava a la militància a les 14h, i una mica abans ja se’n feien ressò els portaveus dels grups municipals d’oposició als quals els havia arribat també la notícia. Més tard, el propi Fran Belver ho feia públic a través d’un comunicat a les xarxes socials on explicava “la decisió de renunciar a la meva acta de regidor i tornar al meu antic lloc de treball, donant compte d’això al pròxim ple extraordinari del 15 de juny”. Aprofita en el mateix comunicat per “agrair de tot cor el vostre acompanyament, i us demano disculpes per si alguna vegada no he estat a l’altura del que esperàveu” i acaba: “Per descomptat, desitjar el millor al nou alcalde i a tot l’equip de govern, i molts encerts en la nova etapa.”

Que amb només 10 dies, els dos principals noms propis del govern municipal socialista hagin anunciat, separadament i per sorpresa, la seva voluntat de dimitir, no es pot considerar una decisió ni normal ni esperada. Malgrat que el tercer tinent d’alcalde i previsible nou alcalde, David Quirós, ja feia més d’un mes que havia airejat que seria el successor in pectore de l’alcaldessa, no se sabia quan es faria públic el possible relleu. I encara menys es podia suposar que uns dies després d’anunciar l’alcaldessa que abandona el càrrec, ho faria el primer tinent d’alcalde i la persona que, per llei natural, per coneixement, per pes polític i per condicions, l’havia de substituir. Per llei natural, perquè la pròpia Núria Marín va substituir Celestino Corbacho perquè era la primera  tinent d’alcaldia; per coneixement, perquè tothom coincideix que Belver era la persona que tenia al cap la gestió municipal i que de fet actuava com si fos un alcalde en funcions quan Marín es va ocupar de la presidència de la Diputació; per pes polític, perquè l’organització reconeixia la seva experiència i la seva autoritat moral i per condicions, perquè Belver, que va entrar com a regidor l’any 1999 havia adquirit les taules suficients per enfrontar-se com a portaveu del grup municipal a les habituals batusses i perquè domina els recursos necessaris per fer-se respectar.

És cert que havia tingut darrerament problemes de salut, però això no el va fer renunciar a figurar a les llistes a les municipals, que recordem es van celebrar un any i cinc dies abans de l’adeu de l’alcaldessa i un any i 15 dies abans de la dimissió de Belver. Les raons concretes del per què Belver no va aconseguir fer-se creditor del relleu no han transcendit oficialment i no és pas esperable que ell les expliqui en primera persona almenys fins que no passin els mesos pertinents. La realitat és que malgrat el proposés l’alcaldessa sortint, l’autoritat de Marín al partit sempre ha estat vinculada a les decisions dels pesos pesants, abans Miquel Iceta i ara Salvador Illa, cosa que, per exemple, no passava amb Corbacho. Els rumors en aquest sentit posen de manifest que Belver no era el millor vist per l’aparell, especialment perquè es buscava un perfil molt més jove i sobre el qual tenir una absoluta ascendència i Quirós és jove, inexpert i amb ambició, elements imprescindibles per garantir que des de l’aparell se’l pot modular sense ensurts.

De tota manera el panorama, probablement imprevist, al menys a curt termini, ofereix una imatge gens favorable. Si la gestió municipal en els assumptes socials ha estat molt millorable en els últims anys, el tema urbanístic, patrimonial i climàtic pot ensorrar el govern municipal en una crisi de difícil sortida, tenint en compte les enormes dificultats de la geometria representativa del plenari que podria plantejar una alternativa. La ciutat fa aigües en molts aspectes, l’oposició té majoria absoluta, les entitats estan en general sol·liviantades i el clientelisme cada vegada resulta més car de mantenir perquè el partit està debilitat a nivell de ciutat, l’estructura socialista ja no ho domina tot i les subvencions no resolen totes les demandes.

No tot s’ha explicat. Falta saber per què Belver no va dimitir el mateix dia que l’alcaldessa i falta saber per què farà efectiva la renúncia el mateix dia de l’elecció d’alcalde. Sembla clar que l’alcaldessa dimitirà del càrrec però no entregarà l’acta, per tant no dimitirà com a regidora i podrà elegir, cosa que no està gens clara en el cas de Belver que, específicament, ha declarat que entregarà l’acte i que, per tant, dimitirà com a regidor. Ara caldrà veure si ho fa abans o després d’elegir el nou alcalde perquè si ho fa abans, en el mateix ple extraordinari, el previsible nou alcalde no tindrà majoria i la cosa es podria complicar… Que Belver hagi volgut dimitir aquest mateix dia i no abans ni després, complica la incorporació del seu regidor substitut (que, per cert, sembla que podria ser Cristina Santón, una exregidora amb molta història). Si dimiteix després de ser elegit David Quirós, que és el més probable, Belver avalaria més que ningú el nou alcalde, perquè ho seria justament gràcies a ell, molt més que gràcies a Marín i al mateix aparell del partit. Probablement per aquestes coses Quirós li està tan agraït per tot el que l’ha fet créixer, com afirmava ahir a les xarxes socials. Créixer, fins fer-lo alcalde.

L’oposició en pes considera aquest fenomen de la dimissió una mostra de la crisi municipal del PSC i un signe del dramàtic futur que li espera a la ciutat. ERC ho considera “la crònica d’una mort anunciada, d’una agonia que fa mesos que s’allarga i que únicament fa mal a la ciutadania de l’Hospitalet.” I afegeix en una nota de premsa: “Al capdavant de l’Ajuntament tenim avui un partit en crisi i sense lideratge, que es troba dirigit per una gestora des de fa més de dos anys per conflictes interns i per la dimissió del fins llavors primer secretari, implicat en el cas del Consell Esportiu. Un escàndol de presumpta corrupció que ha esquitxat i afeblit també Núria Marín i el seu govern. Tot això ha provocat una greu crisi que ha afectat directament la gestió municipal, amb un Ajuntament, paralitzat des de fa mesos, amb una gestió del dia a dia bloquejada sense direcció ni lideratge. Amb aquesta renúncia, que arriba després de la designació de David Quirós per part de Salvador Illa, esclata una nova crisi, que no fa més que reflectir el malestar i el descontentament d’una part del PSC amb la imposició per part de la direcció nacional de qui ha de succeir l’alcaldessa Núria Marín.”

També els Comuns per part del seu portaveu i el PP han explicat a xarxes la seva sensació de crisi i l’agonia que es transparenta a la ciutadania: “com si es tractés d’un transatlàntic sense capità”.

L’Ajuntament és accionista de Fira 2000 SA, una empresa de les administracions públiques, que ja hauria estat declarada en fallida sinó fos pel permanent drenatge de recursos dels accionistes

L’HOSPITALET. REDACCIÓ.- Entre el 2022 i el 2029 l’Ajuntament de l’Hospitalet està compromès a invertir 20 milions d’euros en el capital d’una societat mercantil anomenada Fira 2000, que s’elevarà a gairebé 58 milions abans del 2049, sense que hi hagi cap garantia que aquestes inversions tinguin cap repercussió per la ciutat. El pitjor no són les previsions,  que hipotequen bona part del futur econòmic de la ciutat, el més incomprensible és que l’Ajuntament ja ha invertit entre l’any 2000 i el 2016, a prop de 26 milions d’euros en una mercantil que registra pèrdues anuals sistèmiques que es mantindran, segons les previsions de l’esmentada societat permanentment fins l’any 2035.

Com s’explica aquest drenatge sense fons dels recursos municipals?. L’explicació no és senzilla, però tot comença a entendres si s’explica que la societat Fira 2000 SA es va crear per garantir la compravenda, la inversió, la urbanització, la parcel·lació, la construcció i l’aprofitament dels terrenys i edificacions destinats a espais firals, que a la ciutat li comporten, segurament algun actiu immaterial, però indefectiblement molts passius materials i financers.

El que coneixem com Fira de Barcelona està formada en realitat per dues societats, una que mercantilitza l’activitat firal, és a dir que genera guanys, de prestigi i d’ingressos financers i una societat, Fira 2000, que està pensada fonamentalment per subministrar ingressos que puguin fer rendibles algun dia, les propostes barcelonines vinculades a unes infraestructures que puguin garantir espais firals de gran relleu per motivar el creixement econòmic especialment de les grans multinacionals globalitzades. Per dir-ho ras i clar. Es tracta que hi hagi una mercantil d’inversions alimentada amb diner públic, per tal de generar plusvàlues a les grans multinacionals i de retruc a la capital de Catalunya, al menys en un futur de mitjà o llarg recorregut.

La prova del cotó està en l’estructura de l’accionariat d’ambdues societats. Fira Internacional de Barcelona té com a accionistes a l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i la Cambra de Comerç, mentre que Fira 2000, a més d’aquestes entitats, inclou l’Ajuntament de l’Hospitalet, la Diputació de Barcelona i l’AMB. És a dir, en l’horitzó de l’objecte hi ha l’Ajuntament de Barcelona, la Cambra de Comerç i la Generalitat que formarien part de la societat inversora però també de la societat beneficiària i l’Ajuntament de l’Hospitalet, la Diputació i l’AMB, que haurien de suportar la sagnia econòmica durant anys i panys. Que la Diputació i l’AMB siguin dues administracions que drenen recursos amb objectius de futur compensatoris podria entendre’s. Que això ho faci l’Ajuntament de la ciutat resulta incomprensible, si no fos perquè es tracta d’una proposta que el gabinet Marín sempre ha considerat un aparador de primer ordre, i si no que li recordin als amics del Mobile Word Congress, el tracte descomunal que reben cada vegada que trepitgen els pocs metres quadrats de l’Hospitalet que estan al servei dels rics a la Fira de Barcelona.

L’estructura de Fira 2000, SA resulta incomprensible pels economistes més experimentats, bàsicament perquè esta dissenyada per generar pèrdues mitjançant mecanismes d’arquitectura financera que tenen a veure amb els derivats financers i els actius subjacents, que són termes de manipulació financera opacs, incontrolables i gens entenedors. Si els diners que posa l’Hospitalet sortissin dels sous dels polítics enlloc de sortir, com surten, dels impostos de la ciutadania, és evident que l’Ajuntament no seria accionista d’aquest embornal de recursos.

A banda d’aquestes evidències n’hi ha d’altres encara més abassegadores. Els representants de Fira 2000 de fa exercicis no disposen dels comptes anuals de l’altra societat (FIB) i per tant els és impossible saber si es compleixen o no les condicions per exigir el cànon anual que obliga en cas de pèrdues a reduir el capital i cobrir per tant una descapitalització que legalment l’hauria de declarar en fallida any rere any. Aquesta opacitat, denunciada vàries vegades als plens municipals de l’Hospitalet i no resolta, inclou també les dificultats d’accés dels auditors als comptes anuals signats pels administradors, la impossibilitat d’accedir a la documentació sobre el procés de contractació del director general, per exemple o les raons per les quals tenint l’any 2015 un 6,2 % de les accions l’Ajuntament de l’Hospitalet ves va veure obligat a ser objecte d’una reducció de capital del 7,4%, de manera que va perdre percentatge d’accionariat a partir d’aquell exercici.

Les dades sobre les irregularitats administratives que es detecten en els informes als que s’ha pogut accedir són més nombroses, però es fa difícil d’esbrinar la dinàmica de la societat des del primer dia i fins avui, per la densa arquitectura financera de tot plegat. És evident, però, que les forces polítiques de la ciutat s’haurien d’interrogar sobre tres eixos: 1. L’interès que pot tenir per la ciutadania hospitalenca tenir una part molt extensa del maltractat terme municipal, cedit per un projecte firal que, fins ara, ha comportat una ruïna econòmica per les arques municipals. 2. L’acceptació de formar part d’una empresa destinada a generar pèrdues, com a mínim, fins al 2035 segons la documentació consultada i 3. La importància d’afavorir un tipus d’economia de serveis que beneficia fonamentalment a sectors no vinculats a la ciutat.

Si l’administració municipal hagués declarat en ruïna l’edifici abandonat de fa anys en un estat lamentable, s’haguessin estalviat a l’erari públic més de 700.000 euros

El ple municipal de l’Hospitalet va aprovar gastar-se més d’un milió d’euros en la compra d’un solar al carrer Torns, 15 del barri de Collblanc, annex al recent estrenat Parc de Los Diablos, d’una extensió de menys de 700 metres quadrats i que podrà ser dedicat a zona verda per ampliar l’esmentat parc en una zona densament poblada i on la necessitat de zones verdes és urgent i indispensable. Aquest acord formava part d’una modificació de crèdit del pressupost municipal de l’exercici 2024, que va ser aprovada per tots els grups municipals amb l’abstenció de VOX.

El solar inclou una edificació de l’any 1910 de planta baixa amb terrat edificat amb vigues de fusta de 75 metres quadrats i altres corrals en estat de ruïna i apareix qualificat com a sistema d’equipament (7b). L’equip de govern que, d’acord amb el planejament, mantenia com a sistema de gestió per aquesta finca el sistema d’expropiació, va iniciar al maig de 2023 l’inici de l’expedient expropiatori, l’aprovació individualitzada de bens i drets i la necessitat d’ocupació i tots els tràmits legals que acompanyaven la mesura.

Com és preceptiu en aquests casos, per tal de valorar el preu just, es va demanar a un especialista en peritatges immobiliaris, l’emissió d’un Full d’Apreuament dels bens i drets de la finca que ha comportat la darrere aprovació del plenari per fer efectiva la liquidació de l’expropiació i el domini municipal de la finca. I l’informe pericial va valorar finalment que el preu de l’expropiació s’elevava a 954.454, 82 euros (malgrat que l’acord de ple suposa 1.050.000 euros de despesa).

El que resulta més sorprenent de la valoració final és que, sobre la base que l’habitatge existent de 75 metres quadrats de l’any 1910 sense rehabilitar i desocupat de fa anys, no és una ruïna, el mecanisme de càlcul del preu just segons la llei, pel que sembla, no es fa sobre la qualificació recent del solar que en aquest cas és del 2016, sinó sobre la qualificació original de l’any 1976, que la propietat va posar de manifest en un escrit de l’any 2018, avisant del procediment expropiatori.

Malgrat que la finca es troba lliure d’ocupants i arrendataris des de fa molts anys l’Ajuntament ha hagut d’abonar l’expropiació a preu de solar edificable de 700 metres quadrats, malgrat que es tracta d’un solar requalificat com d’equipaments sobre el que era del tot impossible poder edificar des del 2016.

La declaració de rüina d’un habitatge es fa realitat quan la despesa de rehabilitació supera en un 50% el que costaria l’obra nova. Un habitatge s’ha de considerar abandonat quan passa mes de 30 dies desocupat sense que operi una causa puntual o temporal. I, en tots dos casos, correspon a l’Ajuntament actuar convenientment. Si l’Ajuntament, que sabia des de 2016 que havia d’expropiar el solar, hagués iniciat un expedient de ruïna del que objectivament és una ruïna, les finances públiques és probable que s’haguessin estalviat més de 600.000 euros.

Cal dir que el perit del Full d’Apreuament fa una valoració del preu de la construcció aixecada sobre el solar expropiat d’uns 100.000 euros, al marge de les característiques interiors del que havia estat un modestíssim habitatge i que avui no és més que una ruïna. El que no es troba per enlloc en l’informe pericial és per què els corrals exteriors del solar són declarats ruïnosos i, en canvi, no és declarat com a ruïna l’habitatge que està en les mateixes condicions pel que es pot veure a les fotografies.

Tal com posa de manifest la llei:

“Article 25

Valoració en situació de sòl urbanitzat sotmès a operacions de reforma o renovació de la urbanització.

El valor del sòl urbanitzat sotmès a operacions de reforma o renovació de la urbanització es determina d’acord amb el que estableix l’article 22 d’aquest Reglament si el sòl no està edificat o si l’edificació existent o en curs d’execució és il·legal o està en situació de ruïna física, i d’acord amb l’article 23 d’aquest Reglament si el sòl està edificat o en curs d’edificació. En aquest sentit, el mètode residual a què es refereixen els articles esmentats considera exclusivament els usos i edificabilitats atribuïts per l’ordenació en la seva situació d’origen, tal com defineix l’apartat 2 de l’article 20 d’aquest Reglament.”

Si l’Ajuntament —o potser el peritatge— hagués considerat que l’edifici existent (que ocupa una desena part de l’espai del solar) està en ruïna física, l’import d’expropiació hagués estat molt inferior. Considerar que l’edifici no està en ruïna física ha convertit el que hauria estat una expropiació raonable en una expropiació com si en el solar es poguessin haver edificat una vintena d’habitatges.

A la mateixa zona hi ha una finca amb un habitatge desocupat i encara no declarat en ruïna, en un solar d’uns 100 metres quadrats, ara mateix a la venda, on es poden construir 3 habitatges (en total 269 metres quadrats útils) que no arriba als 200.000 euros. A la zona industrial (carrer Cobalt) hi ha un solar edificable 100%, amb capacitat per baixos i tres plantes que costa 2.200.000 euros i que té una superfície de 2.470 metres quadrats. És a dir, més de 3 vegades el del carrer Torns i només la meitat del que caldrà pagar a la propietària del solar expropiat.

Aquesta barbaritat, que la llei contempla i empara, mostra una vegada més la desídia d’un Ajuntament —no declarar com a ruïna un antic habitatge que és una ruïna, quan ha d’expropiar el solar en el que està ubicat— que només opera políticament en l’adquisició dels espais que la ciutat reclama i necessita, no com una qüestió estratègica, sinó simplement com un argument de pressió conjuntural.

La plataforma ciutadana, en contra de perdre més patrimoni tal com ho té previst l’Ajuntament

L’HOSPITALET. LLUÍS BERBEL.- Una iniciativa veïnal s’ha convertit en el moviment Recuperem Albert Germans que, després de l’anunci realitzat per l’Ajuntament de l’Hospitalet, propietari de les instal·lacions, de cedir l’antiga fàbrica a RENFE per crear una escola de formació de conductors, s’ha aixecat contra aquesta decisió i sol·licita que sigui lliurat a la ciutadania.

El moviment Recuperem Albert Germans és una iniciativa integradora que aplega propostes socials, culturals i artístiques de diversos col·lectius de l’Hospitalet tal com s’autodefineixen els seus responsables. Actualment s’està fent difusió de la proposta reivindicativa i el proper dia 15 de juny faran un acte per donar a conèixer la petició i les iniciatives que es preveuen per l’edifici.

Les instal·lacions, després d’haver estat ocupades durant gairebé un any i mig per un col·lectiu juvenil, van ser desallotjades policialment fa unes quantes setmanes i tornades a clausurar per ordre municipal. Representants del moviment veïnal manifesten que ha arribat el moment de reclamar una cessió al veïnat.

L’edifici té una superfície de 288 metres quadrats i un espai lliure de 1750 metres i està ubicat al carrer Rodés, 60 a la barriada de Sant Josep.

“Volem transformar aquest antic complex fabril de principis del segle XX en un espai multidisciplinari, en un projecte obert al barri i a tota la ciutat, i amb l’ambició de convertir-lo en un motor social i cultural en benefici de la comunitat local”, diuen en un manifest que s’està distribuint per tot el barri.

La idea del moviment és, de forma col·lectiva, una manera d’establir nous vincles, compartir idees amb “un enfocament inclusiu i participatiu que serà clau per al seu èxit”.

L’ideari del moviment el tenen clar: “Recuperem Albert Germans ha de ser un exemple inspirador de com la rehabilitació d’un indret en desús pot convertir-se en una oportunitat per a la revitalització social, cultural i creativa, que abasti diversos projectes, impulsant iniciatives sorgides dels veïnat”. 

L’any 2016 l’antiga fàbrica tèxtil va ser adquirida per l’Ajuntament de l’Hospitalet, i no va ser fins el 2022 que va aprovar-ne la cessió demanial a Renfe per 40 anys, amb un cànon anual de 275.000 euros. “Rebutgem l‘actual projecte de l’Ajuntament de privatitzar l’espai cedint-lo a RENFE per la creació d ́una escola privada absolutament inútil per a la ciutat i que res aporta al benestar ni a les necessitats del barri”, diu la Plataforma. I afegeix: “Defensem la protecció del patrimoni i advoquem per un model de ciutat no capitalista, tot reivindicant el nostre dret a decidir sobre el nostre barri i la ciutat”.

El col·lectiu té mol clar que vol transformar aquest recinte per tal que veïns, veïnes, col·lectius i entitats puguin trobar-se i fer-lo seu, de forma autogestionada, realitzant activitats i gaudint, d’entre altres, d’un espai amb biblioteca, una botiga gratuïta d’intercanvis, una àrea d’estudi i treball, una sala d’exposicions, un taller de bicicletes, un espai d ́assaig, un hort urbà, un jardí comunitari, un locutori, una zona familiar i de cures i un gimnàs popular o ludoteca, sempre accessibles a tota la ciutadania”.

La fábrica Albert Germans és un edifici catalogat com a bé cultural d’interès local.

El 1918, els germans Enric, Josep i Esperança Albert i Rulduà, naturals de La Bisbal d’Empordà i residents a Barcelona (on els seus pares havien establert botigues de cotilleria) van adquirir la Fàbrica El Tajo d’Aranjuez, que produïa cordons, cintes, trenes i teixits elàstics. Al 1926, amb l’arribada del metro a l’Hospitalet i la millora de comunicacions que representava, van decidir a traslladar-la a la nostra ciutat. Tot i que els plànols presentats per Josep Albert foren signats per l’arquitecte Antoni Puig i Gairalt, l’obra s’atribueix al seu germà Ramon, arquitecte municipal de l’Hospitalet en aquella època. Alguns treballadors d’Aranjuez es van instal·lar al barri de Sant Josep (aleshores força despoblat) en habitatges proporcionats pels mateixos empresaris, i la fàbrica va començar a funcionar el 1928.  Durant la Guerra Civil espanyola, la fàbrica va ser col·lectivitzada i l’any 2007 va tancar definitivament.

Les normes i ordenances sobre les quals es demana opinió són molt importants per la vida diària de la població

La Síndica de Greuges de l’Hospitalet, Merche Garcia, ha fet arribar a la ciutadania una carta on s’informa d’una enquesta pública que està en marxa des del passat 3 de maig i que durant tot el mes està disponible al web de la Sindicatura per tal que els hospitalencs i hospitalenques la puguin contestar. L’objecte de l’enquesta és demanar als ciutadans que facin aportacions i/o valoracions sobre la normativa (ordenances i reglaments) aprovada per l’Ajuntament al llarg dels anys 2022 i 2023.

Com informa la Síndica, l’enquesta recull un total de set normes municipals que es van aprovar durant aquests anys o que van ser objecte de modificacions i es demana a la ciutadania que expliqui si les coneix (és a dir, si l’Ajuntament ha fet prou difusió), si considera que la regulació aprovada per l’Ajuntament ha estat suficient, i com les valora. Les set normes en procés de valoració regulen temes de notable importància com ara les bonificacions de l’IBI, les bonificacions de les quotes de l’IAE, la utilització de les zones esportives municipals, els preus públics dels aparcaments i les tarifes de les zones verdes i blaves, la regulació dels mercats no fixes (mercadillos…) o la modificació de l’impost sobre el valor dels terrenys de naturalesa urbana, la coneguda plusvàlua.

L’enquesta (https://forms.office.com/pages/responsepage.aspx?id=Hg-4RvHwYEGAd5vTlHrjMCg_CDprVFRKnUAhf3f94CJUNkxZVTEwUVRXRFRVRUdRMkE4SVJJOFdDTC4u&wdLOR=c54A1D40D-1FCE-3347-864C-458D26E2900A) requereix la identificació dels qui vulguin participar, el districte i l’adreça completa així com el telèfon i el correu electrònic. El full de participació el podreu trobar també a la seu electrònica/Normatives municipals/Informe d’Avaluació Normativa i des de l’enllaç de la Síndica de Greuges del web municipal.

En cada una de las pàgines de l’enquesta s’ofereix un enllaç amb l’ordenança concreta i es fa un resum del seu contingut. A continuació es demana als hospitalencs i hospitalenques si coneixen la norma, si consideren suficient o no la modificació o l’aprovació concreta, i les raons al·legades que justifiquen la seva opinió.

Sens dubte, la iniciativa de la Sindicatura suposa una considerable aportació a l’aprofitament real d’aquestes modificacions de les normes, de manera que a través de les respostes es podrà saber no solament si la ciutadania és conscient dels beneficis socials dels reglaments sinó si els considera suficients, insuficients o simplement resulten desconeguts per la majoria de la població.

És d’esperar que la resposta de la ciutadania sigui suficient per poder fer un informe que posi blanc sobre negre la satisfacció o insatisfacció, el coneixement o el desconeixement i l’eficàcia o no de les mesures aplicades en les aprovacions o modificacions d’aquestes normes i reglaments.

Per cert, l’encomiable treball de la Síndica va tenir el passat 29 d’abril un nou reconeixement del que paga la pena fer-se ressò. Amb motiu del Dia de les Esquadres de la Regió Policial Metropolitana Sud, la Síndica de la ciutat, Merche García Villatoro, va rebre un reconeixement dels Mossos d’Esquadra pel treball conjunt en benefici de la ciutadania hospitalenca. Des de la redacció de L’Estaca ens sumem al reconeixement.

La inmobiliaria pertenece a fondo de inversión norteamericano desde hace 4 años

Desde hace cosa de un mes, los compradores que ya han firmado el contrato de arras en la promoción de la inmobiliaria Culmia Can Batllori en los terrenos de la antigua fábrica Tecla Sala, están recibiendo de la comercializadora Redes Promotora 9, una información según la cual daban cuenta a esos clientes del inicio de procedimientos judiciales cuestionando la legalidad de la Modificación Puntual del Plan General Metropolitano en el sector comprendido entre las calles Prat de la Riba, Tarradellas, Batllori y Canigó, que les podía afectar en la adquisición de sus viviendas.

Se trata de la interposición de una denuncia sobre la ilegalidad del planeamiento en base a lo que la ley garantiza respecto de las horas de sol que cualquier vivienda de nueva construcción debe tener como ya se informó en su momento en este medio (https://lestacarevista.wordpress.com/2024/03/28/).

En la carta remitida a los clientes se les comunica que Redes Promotora 9 se ha personado en los procedimientos judiciales con el objetivo de defender la validez del planeamiento tal como está construido, de forma tal que su actitud pone de manifiesto que la promotora estaba absolutamente al corriente de la supuesta vulneración de la ley. Lo más significativo, sin embargo, es que la comercializadora afirma que la existencia del procedimiento judicial no afecta en estos momentos al plazo de entrega de las viviendas y no limita los derechos de quienes ya se han comprometido al pago de arras en el proceso de escritura ni en la posesión de lo adquirido, pese a que, si la justicia da la razón a los demandantes, varios de los pisos de la promoción estarían fuera de la ley.

La Inmobiliaria, que se ha visto obligada a transmitir a los compradores los imprevisibles obstáculos que se han producido con la denuncia, se compromete, en la carta, a mantener a sus clientes informados de lo que pueda ocurrir.

La promotora inmobiliaria Culmia que estuvo vinculada en sus inicios al Banco Sabadell, fue el resultado de la compra de la antigua Solvia Desarrollos Inmobiliarios (Sdin) por el fondo norteamericano Oaktree Capital Management, y ahora es totalmente independiente del banco. La venta tuvo lugar formalmente en septiembre de 2020 y generó una plusvalía de 8 millones de euros después de impuestos. La operación, valorada en 882 millones de euros, se cerró una vez obtenidos los permisos pertinentes de las autoridades. La entidad presidida por Josep Oliu y ahora en plena actualidad por la Opa hostil del BBVA, dio en su momento poderes a la promotora para que gestionara los proyectos residenciales que ya estaban en marcha antes de la venta junto con los suelos urbanos adquiridos, entre ellos este de la Cosme Toda.

De hecho, por lo que esta redacción ha podido comprobar, las obras de construcción no se han paralizado en la mayoría de las promociones pese a que la venta y la ocupación de viviendas se han ralentizado notablemente, aunque no se ha podido comprobar que la causa directa haya sido el procedimiento judicial ahora en curso, pero tampoco es descartable.

Article d’opinió de Manuel Domínguez. Portaveu de L’HECP

L’HOSPITALET.- Si tingués assessors em dirien que no comenci amb un “ja us vaig dir”, perquè queda molt saberut, però és que ja ho vaig dir a finals del 2015: compte amb el turisme a l’Hospitalet, que té molts perills.

Genera activitat econòmica, sí, però els guanys no solen quedar-se a la zona turística, perquè els amos de les empreses, que són els que s’apropien la part important dels beneficis, no hi viuen.

Això ja era molt conegut en 2015. El que era una novetat aleshores era que l’Hospitalet fos una zona turística; bé, un municipi amb allotjaments turístics de diversa mena, perquè l’atracció turística és, evidentment, Barcelona.

L’any 2024 ens ha esclatat a la cara una de les conseqüències més punyents del turisme: l’expulsió de les veïnes de casa seva. No és que això no passés abans, amb uns preus de l’habitatge més alts d’Espanya amb més de 17€ per m2 en el lloguer. Però el cas d’Occident, 14 i Holanda, 36 és ja un altre nivell.

Com que la normativa dels apartaments turístics només deixa tenir-los en blocs sencers, els propietaris dels blocs estan fent fora a famílies que hi viuen i paguen el lloguer puntualment perquè amb els pisos reconvertits en apartaments turístics guanyarien molt més.

Un altre cas, molt punyent, ha estat el d’un edifici patrimonial com Olis Regàs. Una entitat amb una activitat cultural i social per la que se’ns acaben els adjectius  positius, Plàudite Teatre, no ha pogut competir amb l’oferta d’un empresari, que el convertirà, com no, en apartaments turístics.

No és casualitat que aquests tres fets hagin passat a Collblanc-la Torrassa i Santa Eulàlia, els barris més propers a Barcelona, on també hi ha més apartaments il·legals; només cal molestar-se en mirar els webs de les empreses del ram.

Això, si no ho regulem, anirà a més. Cap veí que visqui de lloguer a l’Hospitalet pot viure amb tranquil·litat. Totes i tots som susceptibles de patir alguna de les formes de la gentrificació. Les institucions polítiques han d’escollir quin dret han de protegir, el dret a la propietat o el dret a l’habitatge.

Al Ple municipal d’abril vam presentar una moció per aprovar una moratòria de les llicències per a apartaments turístics, donant temps a fer un pla que reguli aquesta mena d’establiments a la ciutat. Ens vam quedar sols. PSC i VOX van votar en contra i ERC i PP van abstenir-se total o parcialment.

Encara som a temps de rectificar, per les famílies amenaçades en l’actualitat i en el futur, perquè les veïnes esperen que des de la política solucionem els seus problemes i es garanteixi un dret fonamental, que ha de prevaldre sobre el dret dels capitalistes a fer encara més diners, el dret a l’habitatge digne.

3/4 x 5/4 programa un Espai de Reflexió mensual i un cicle de quatre xerrades sobre educació al maig

El passat dimarts 7 de maig, a la seu de l’entitat Tres quarts x Cinc quarts, es va realitzar una altra de les sessions de l’Espai de Reflexió, una trobada monotemàtica oberta a tothom on l’objectiu és participar al voltant d’una ponència dictada per un o un parell d’especialistes en la matèria que es tracta. La singularitat d’aquestes trobades és que la matèria sobre la qual es debat se centra en l’actualitat de l’Hospitalet. La nova temporada d’aquest Espai es va obrir amb el primer tinent d’alcalde, Francesc Belver, a continuació va presentar les funcions de la institució l’actual Síndica de Greuges, Merche García; posteriorment Eugènia Delgado va parlar de la tasca d’animació cultural de Plàudite Teatre (arts escèniques per la transformació social); més endavant Gemma Gimeno, tècnica d’Intervenció Comunitària del JIS (Joves per la igualtat i la solidaritat) va fer un repàs de 29 anys de treball socioeducatiu a l’Hospitalet i després Enric Roldán y Ernesto Sánchez van comentar la situació d’emergència de l’educació a la ciutat. La darrera d’aquestes propostes, la del passat dimarts, va girar entorn de la cohesió social davant del populisme i hi van estar presents la Lorena González, actual Coordinadora de CCOO de l’Hospitalet i Nicolás Cortés, secretari comarcal de l’Hospitalet d’UGT.

Com és habitual, els ponents van exposar la seva visió del clima de polarització que viu la societat catalana i espanyola i el paper dels populismes per carregar les tintes sobre el que consideren solucions fàcils a temes complexes i el paper que les entitats socials i especialment el sindicalisme ha jugat i juga per tal de cohesionar la societat i donar alternatives viables als problemes socials, en concret als laborals, als de les noves ocupacions i a les variables que sorgeixen amb la utilització de les noves tecnologies en el mercat de treball. L’exposició dels ponents va donar peu posteriorment a un animat debat, en el que fins i tot es va posar sobre la taula l’interès de la unitat d’acció sindical i els interrogants sobre el trànsit de la unitat d’acció a la unitat de sigles.

La provada vitalitat de l’entitat organitzadora s’ha tornat a posar de manifest gràcies a la proposta conjunta amb la Fundació Solidaritat de la UB, d’un cicle de quatre xerrades sobre educació per comprovar el compliment de l’objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 4 de l’Agenda 2030, que persegueix l’educació de qualitat i al llarg de tota la vida. La primera d’aquestes xerrades, totes elles presencials, per les quals cal inscripció prèvia (carrer Josep Ma. de Sagarra, 29-08901 L’H), va tenir lloc el passat dijous a càrrec del consultor en cooperació internacional Àlex García-Alba que va parlar de l’ODS 4: aprenentatges per avançar en el seu compliment efectiu. La resta de xerrades que tindran lloc dimarts 14, dijous 16 i dimats 21, aniran a càrrec de l’Escola Joaquim Ruyra i l’Institut Rubió i Ors (La realitat educativa a l’H, un estudi de cas); Judith Muñoz (Com treballem l’ODS 4 i l’Agenda 2030 a les escoles catalanes?) i Carme Panchon (ODS 4 i el dret a l’educació).

Com exposen els organitzadors “L’educació, entesa com el procés pel qual es transmeten i adquireixen coneixements i valors,és una de les eines més importants pel ple desenvolupament de l’esser humà. El dret a l’educació ja estava recollit a l’article 26 de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.  Però avui, 76 anys després, la situació educativa no sembla respondre de forma global al que es pretenia: més de 300 milions d’estudiants patiran d’aquí al 2030 mancances educatives”. Debatre sobre aquesta realitat i trobar alternatives és, en definitiva, el propòsit d’aquest interessant cicle de xerrades ja en marxa.

Per cert que l’assistència al cicle, permet el reconeixement d’1 crèdit ECTS per als estudiants de la Universitat de Barcelona que compleixin els requisits (80% d’assistència obligatòria i redacció d’un text sobre un dels temes del cicle).