La ciutat necessita la construcció de quatre escoles de primària i un institut. I la part més afectada es la del Nord.

L’HOSPITALET.- El fracàs escolar a l’Hospitalet està xifrat en un 30% de l’alumnat. La situació caòtica que pateix la ciutat influeix de forma directa en l’alumnat i també en el professorat. Un resum esgarrifós sobre la situació educativa a la segona ciutat de Catalunya.

Tot això ha estat denunciat en un informe realitzat per CCOO de l’Hospitalet i que va motivar l’aprovació d’una moció per part de tots els grups polítics de l’Ajuntament en l’últim ple municipal i on es va declarar la ciutat en situació d’emergència educacional.

Les darreres xifres conegudes de fracàs escolar a Catalunya se situen en un 16% que són, juntament amb Múrcia, la comunitat amb més abandonament escolar primerenc. El percentatge està molt per sobre tant, de la mitjana espanyola (13,9%), com de l’europea (9,3%). A l’Hospitalet, tal com hem esmentat anteriorment, se situa en el doble de tot el territori català.

L’Hospitalet és la ciutat amb una ràtio d’alumnes per classe molt per damunt de l’existent a la resta de Catalunya. Recentment, la consellera d’Educació, Anna Simó, va manifestar que la ràtio a tota la comunitat se situa entre els 18,5 i 19 alumnes per classe: a l’Hospitalet aquesta xifra frega, en el 91% dels grups, per sobre dels 20 que es converteix desprès en 22 y en barris com Santa Eulàlia van de 22 a 24 en la matricula viva.

«Aquesta és una situació que arrosseguem des de fa dos anys i mig i hem advertit totes les administracions, tant a la Generalitat com a l’Ajuntament de L’Hospitalet, que han d’intervenir cadascun en la seva competència», diu Carles Nadal, responsable d’Educació de CCOO i un dels autors de l’estudi.

“Hem sol·licitat a la Generalitat, a través del Parlament de Catalunya, que flexibilitzi les condicions per construir una escola i a l’Ajuntament de l’Hospitalet que compri terrenys per construir escoles”, manifesta el dirigent de CC.OO. Segons aquest estudi, caldria aixecar quatre escoles d’una o dues línies, amb dues línies i un institut.

La zona més afectada per aquestes deficiències educacionals i on més greu és la situació és a la part nord de l’Hospitalet on el cent per cent dels grups escolars se situen molt per sobre de la ràtio amb 22, 24 i 25 alumnes per classe, que són exactament els barris més degradats, amb una major densitat de població i amb un percentatge de població migrada més important de tota la ciutat.

Des de fa dos anys i mig cap aquí, a l’Hospitalet s’ha passat de tenir 12 grups extraordinaris a tenir-ne 29 i el resum final és que 6 de cada 10 grups superen la ràtio.

A dia d’avui hi ha sis Centres del Pla d’urgència, cinc escoles i un institut que fa catorze anys que esperen ser renovades o construïdes de nou, donat que el seu procés d’edificabilitat roman caducat. S’han fet actuacions menors (escala d’emergència, finestres…,) però amb aquest ritme d’inversió trigaran deu anys a completar-se les reformes necessàries.

Segons Carles Nadal, responsable de CC.OO, es necessita una inversió de 100 milions d’euros en 4 anys (25 per any) per posar al dia la ciutat a nivell educacional partint de microcirurgies que es dotar a tots els centres que tenen sobreratios d’un o dos professors més que siguin reforç de l’escola.

Redacció

Este instrumento de la oposición municipal para mejorar la acción de gobierno amenaza con colapsar el funcionamiento del Ayuntamiento

El 94% de las mociones aprobadas por el pleno municipal, presentadas por los grupos municipales de oposición conjunta o individualmente en las últimas ocho sesiones, están todavía sin ejecutar, pese a que algunos acuerdos corresponden al pleno de septiembre, el primero en el que se aprobaron mociones. La mayoría de esas mociones corresponden a propuestas conjuntas o con adhesiones de otros grupos municipales y la evolución de las mismas hace ver que los diferentes grupos se esfuerzan por llevar al pleno propuestas previamente acordadas entre ellos que son las que suelen tener más éxito a la hora de ser aprobadas. Los grupos municipales con más concejales han presentado más mociones, pero el ritmo de propuestas de todos ellos y el gobierno en minoría socialista, hace prever una legislatura donde la carga de las mociones de la oposición vaya en aumento. Si el gobierno municipal no consigue desatascar la ejecución de las mociones de la oposición, la saturación y la paralización ejecutoria serán visibles en muy corto espacio de tiempo, lo que va a suponer un claro desgaste de la acción de gobierno en un mandato que se prevé ciertamente complicado.

La vorágine de mociones

En los ocho plenos municipales que se han celebrado en el actual mandato, excluyendo el pleno de constitución del pasado 26 de junio y el pleno ordinario de diciembre, los cinco grupos municipales que componen el Consistorio hospitalense han presentado un total de 64 mociones (18 de ellas conjuntas o con adhesiones de algunos grupos), de las cuales fueron aprobadas 28 (el 44%), otras 11 fueron aprobadas parcialmente (17%), una quedó sobre la mesa y el resto, 24 (el 37,5%), fueron rechazadas. En el pleno de Constitución no hubo lógicamente mociones de los grupos y tampoco en el de diciembre, por un acuerdo explícito de los grupos municipales para facilitar el debate en torno al presupuesto que se suele aprobar en esa sesión. Del conjunto de mociones aprobadas, hasta primeros de marzo únicamente figuran dos ejecutadas, según el control estadístico que la Secretaría General del Ayuntamiento tiene establecido en la web de la Sede Electrónica como rendimiento de cuentas. Ejecutadas (finalizadas, en lenguaje administrativo) quiere decir que o bien se ha hecho efectivo el acuerdo o se ha abandonado su cumplimiento. Este último es el caso concreto de la moción sobre Ràdio L’Hospitalet, que quedó sobre la mesa en el pleno de enero y que se llevó de nuevo al de febrero. El resto de mociones aprobadas, algunas de las cuales son de septiembre del año pasado, siguen todavía su curso según el balance estadístico de rendimiento de cuentas.

La jurisprudencia municipal sobre las mociones

Habría que precisar que las mociones que presentan los grupos municipales al pleno de cualquier ayuntamiento, según la práctica jurídica reciente (2019) tienen, según el texto del Magistrado en excedencia Santiago Milans del Bosch, en un artículo sobre Doctrina jurisprudencial que se incluye en el núm 51 de los Cuadernos de Derecho Local,  “una función de control y fiscalización de los actos de gobierno, competencia plenaria por excelencia… que persiguen la adopción de un acto administrativo que nacerá, si se obtiene la mayoría requerida para su aprobación”. En la misma línea, existen varios informes jurídicos (el del especialista en Derecho Administrativo, José Caballero, es uno de ellos) que avalan que las mociones aprobadas en los plenos municipales son de obligado cumplimiento y no “meros ruegos” de los partidos políticos cuya aprobación no es vinculante entre otras cuestiones porque, no darles curso y hacerlas efectivas, “no se apoya en sentencias, ni tiene validez jurídica alguna”, según este autor. Y, en última instancia, según el artículo 45.25 del propio Reglamento de Organización, Funcionamiento y Régimen Jurídico de las Entidades Locales, cuando se refiere a los alcaldes o alcaldesas, determina que una de sus obligaciones es “Publicar, ejecutar y hacer cumplir los acuerdos del Ayuntamiento”, de manera que los acuerdos de las sesiones plenarias se convierten en acuerdos del Ayuntamiento en el mismo momento en que se producen, por la mayoría representativa que ostentan quienes las aprueban.

Cuando las mayorías de gobierno son absolutas, las mociones que se aprueban cuentan necesariamente con el beneplácito del equipo de gobierno y se suelen cumplir. El problema se produce cuando los equipos de gobierno no disponen de esa mayoría absoluta y son los grupos municipales de oposición los que, cuando logran ponerse de acuerdo, condicionan a la mayoría de gobierno para que se ejecuten propuestas que, de otro modo, resultarían imposibles. Si, al final, no se ejecutan los acuerdos, el derecho de representación de los grupos de oposición pierde todo su sentido democrático y la vulneración de los acuerdos que consigue en el pleno, pone de manifiesto las lagunas del sistema para que funcione correctamente y lo pone directamente en crisis. Afectando incluso a los contenciosos jurídicos que la sistematización de esa postura de incumplimiento podría acarrear a los partidos y a las arcas públicas.

Las mociones y los grupos municipales

En el caso que nos ocupa, se dan una serie de circunstancias que conviene destacar y que sirven para darle toda la importancia que tienen las mociones de los grupos municipales especialmente en los casos de gobiernos en minoría. 

En primer lugar, llama la atención el número de mociones presentadas en los seis plenos donde había acuerdo para ello, por encima de las 10 mociones de promedio, frente a las 8 mociones de promedio que se registraron en el mandato anterior cuando había mayoría absoluta del equipo de gobierno. Ello indica que pese a que las mociones son el único instrumento válido de la oposición para intentar influir sobre la gestión municipal en todos los casos, cuando el gobierno está en minoría este instrumento tiende a proliferar y ser más útil, por las mayores posibilidades de que sean aprobadas las mociones con el apoyo del conjunto de la oposición e incluso, en ocasiones, con el propio apoyo del gobierno.

En segundo lugar, cabe señalar que la mayoría de las mociones presentadas, o han sido conjuntas, o particulares de algunos grupos con adhesión de otros: 19 de las 64 (el 30%), y el resto, 45, presentadas individualmente por los cuatro grupos de oposición: 14, respectivamente, por ERC y el PP; 11 por Vox, y 6 por los Comunes. Las mociones conjuntas tienen un grupo que toma la iniciativa, de manera que en lo que llevamos de mandato han sido 80 las mociones en realidad propuestas: 27 por parte de ERC (13 conjuntas o con adhesión), 21 del PP (7 conjuntas o con adhesión), 19 de los Comunes (13 conjuntas o con adhesión) y 13 de Vox (2 conjuntas o con adhesión).

De estos datos se deduce que los grupos municipales más activos son los que tienen más concejales en la oposición: ERC y PP (con 4 concejales cada uno) y a continuación los Comunes (3 concejales) y Vox (3 concejales). Pero también que, dejando aparte las 35 propuestas de mociones conjuntas que han llevado a cabo los cuatro grupos de oposición (13 de ERC y de los Comunes, 7 del PP y 2 de Vox), las mociones presentadas individualmente han sido mayoritariamente rechazadas —23 frente a 13 aprobadas y otras 9 aprobadas con enmiendas o parcialmente.

Por grupos municipales, quien ha conseguido globalmente más mociones aprobadas de las presentadas individualmente ha sido ERC (8 aprobadas y 3 con enmiendas, frente a 3 rechazadas); a continuación el PP (4 aprobadas y 4 aprobadas con enmiendas, frente a 6 rechazadas), los Comunes con 1 moción aprobada y otras dos con enmiendas, frente a 3 rechazadas y finalmente Vox, con sus 11 mociones individuales presentadas, rechazadas por el plenario. Desde esta perspectiva queda claro que los grupos municipales de oposición si quieren ver sus mociones aprobadas y su trabajo de elaboración rentabilizado, deberían esforzarse claramente por conseguir mociones conjuntas o apoyos de adhesión, puesto que las mociones individuales no suelen obtener, mayoritariamente, resultados positivos.

Aunque eso no garantiza que las mociones aprobadas acaben teniendo éxito. Lo significativo de esas mociones es el tránsito que se produce entre su aprobación y su cumplimiento. En estos momentos, están en curso de ejecución un total de 36 mociones de las 38 aprobadas en este mandato, desde septiembre de 2023 hasta febrero de 2024. Y, teniendo en cuenta que los acuerdos concretos de la mayoría de esas mociones especifican plazos de ejecución, puede decirse que una gran parte de ellas rozan ahora mismo su incumplimiento. Por poner un ejemplo, aunque hay varios. La moción de enero para mejorar la participación ciudadana en l’Hospitalet, daba un plazo de un mes para constituir una Comisión de Trabajo para promover la modificación de los reglamentos orgánicos de participación ciudadana (ROPC). No se ha hecho. Otra moción aprobada en el mismo mes, la de la mejora del aparcamiento de la calle Pintor Sorolla en la que debía incrementarse la vigilancia policial en la zona y donde se proponía una reunión urgente con ADIF, también se ha incumplido. Ni existe más vigilancia policial, ni ha habido urgencia de ningún tipo. O la moción de noviembre pasado sobre los mercados municipales, donde se instaba al gobierno a presentar públicamente antes de finales de enero el Estudio de los Mercados Municipales incorporando sus análisis en el Plan Estratégico, tampoco se ha cumplido.

En realidad, hay concretamente 10 ponencias con plazos ahora mismo incumplidos y otras 26 con plazos indeterminados que están pendientes de iniciar. A este ritmo, cuando se cumpla el primer año de mandato, casi la totalidad de las mociones que se hayan aprobado estarán pendientes de ejecución, lo que representa un deterioro considerable del funcionamiento municipal.

L’Estaca tratará monográficamente en los próximos días cada una de esas mociones con plazos incumplidos y el resto de mociones aprobadas pendientes de ejecución.

Foment de la Informació Critica (FIC) dedica el VII Cicle de Factoria d’Idees a reflexionar sobre la situació del feminisme a la ciutat que va ser capdavantera en aquest servei als anys 80

A l’Hospitalet no hi ha ni Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE), ni el Centre d’Atenció Integral de la Dona (CAID) disposa de memòries d’atenció dispensades i el protocol d’atenció vigent a la ciutat està signat per l’anterior alcalde, Celestino Corbacho, que va acabar el seu mandat a l’any 2008… “És una situació increïble i no sortim de la nostra sorpresa”, afirmen Laura Alzamora i Lluïsa Carmona, especialistes en aquesta temàtica. No hi ha dades desenvolupades d’aquests serveis des del 2005 i “ningú del govern municipal sembla necessitar-les”, afegeixen. “Igual és que les persones que estan atenent, tenen tanta feina que no els queda temps per a posar negre sobre blanc el nombre de dones ateses en un any”. I ja van 23 anys sense actualitzar el protocol d’atenció i sense dades. Un panorama desolador.

FIC ha convidat el proper 18 de març a un acte públic de reflexió sobre aquesta situació a Lluïsa Carmona, Laura Alzamora i Carmen Menchón, profesional dels serveis especialitzats d’atenció a la víctima a l’Hospitalet. Serà a l’auditori Tecla Sala a les 18 hores. Les especialistes que debatran es pregunten “com és possible que sent l’Hospitalet en els anys 79 i 86 del segle passat una administració amb respostes capdavanteres i adequades a aquests greus i estesos conflictes estructurals de la societat, en l’aquí i ara del segle XXI les dones de la ciutat estiguin en aquesta situació d’absoluta d’indefensió?”.

No hi han ni dades

I continuen les preguntes: Com és que l’ajuntament no té punts d’informació i atenció en tots els districtes? Què fan els serveis especialitzats d’atenció a la dona encriptats en els programes de serveis socials”. Ana Rodríguez, vicepresidenta de FIC i feminista, considera que “la violència contra les dones és clar, des del segle passat, que no és un problema social: és un problema estructural de la societat i ha de ser tractat com a tal des d’espais específics”

En paraules de Carmona i Alzamora, “la ciutat no pot permetre’s el luxe de pensar en reflexions sobre Feminismes del segle XXI perquè té problemes tan greus en el pla del concret, tenim a tantes dones desateses, que no podem fer una altra cosa que tornar als anys 80 del segle XX i reivindicar una atenció adequada per a les violències masclistes”. Les especialistes també constaten que “no sabem quantes dones son víctimes de violència masclista, perquè a la ciutat no hi ha registres ben estructurats”. Si que hi han registres parcials, de Mossos d’Esquadra, de Centres especialitzats de Barcelona ciutat, “que retornen una imatge molt descoratjadora de la situació de les víctimes de les violències masclistes a l’Hospitalet”, denuncien.

De ser capdavanters a estar a la cua

L’administració local de l’Hospitalet ha estat, des de l’inici de la nostra etapa democràtica, pionera en la posada en marxa de serveis específics per a cobrir i cuidar diverses necessitats de dones i homes entorn de la salut reproductiva. L’any 79 es va obrir el primer centre municipal de Planificació Familiar. L’administració local va donar resposta a aquesta necessitat social i ho va fer tenint en compte —i en col·laboració amb— l’ampli teixit d’organitzacions feministes de la ciutat que s’articulaven majoritàriament a través de les vocalies de dones de les associacions de veïns.

A la nostra història recent llueix amb llum pròpia el fet que a l’any 1979, l’ajuntament contracta el primer equip de planificació familiar: 2 metgesses, 1 infermera i 3 consultores, que posen en marxa dos punts d’atenció i informació sobre salut sexual i reproductiva de les ciutadanes i ciutadans de la ciutat. Un, en el barri de Santa Eulàlia, i un altre, en el barri Centre. Aquest servei va ser el primer que un ajuntament democràtic va posar en marxa a Catalunya.

A  principis dels noranta, l’administració local torna a prendre una iniciativa pionera i posa en marxa de nou un servei d’atenció multidisciplinària per a atendre les víctimes de la violència masclista: el CAID. Aquest equip està integrat per consultores, advocada, psicòloga i treballadora social, per a atendre i respondre a les necessitats diverses que tenen les víctimes de la violència masclista. Es va  situar en el barri de Santa Eulàlia.

Una moció d’ERC del passat octubre reclama que l’Ajuntament recuperi el “Poema de Joan Brossa” tal com el poeta el va projectar

L’HOSPITALET.- L’abandonament del patrimoni monumental de la ciutat està provocant la queixa permanent de les entitats i els veïns de la ciutat que tenen a prop alguns monuments que en el seu moment van ser paradigmàtics i que per la deixadesa municipal estan a punt de perdre tot el sentit que van tenir.

Com a conseqüència d’això, el passat 25 d’octubre del 2023, el Ple de l’Ajuntament va aprovar una moció d’Esquerra Republicana de Catalunya sobre el parc d’escultures públiques de la nostra ciutat, donat l’abandonament i la manca de protecció que pateixen i les queixes continuades de la ciutadania.

No és el primer cop que veïns i veïnes de la ciutat han cridat l’atenció sobre la manca de sensibilitat que demostra l’Ajuntament amb el patrimoni històric de la ciutat. Especialment quan es compara la cura que tenen ajuntaments de les ciutats del nostre entorn amb el seu patrimoni, en comparació amb el menyspreu que demostra el de l’Hospitalet.

La historia d’una ciutat es reflecteix també en els seus monuments. Els que nosaltres deixem, fins i tot els més actuals, es convertiran en la referència històrica pels futurs habitants de la ciutat. La tasca de les generacions actuals és enriquir-la i tenir cura de la que ja existeix, però molt poc es pot fer si ni tant sols coneixem amb exactitud el que tenim. I és que, malgrat es fa difícil d’entendre, l’Ajuntament no disposa de cap inventari del patrimoni escultòric que existeix a la ciutat i que hauria de ser motiu d’orgull ciutadà.

Per què diem que hauria?
Doncs perquè molts dels conjunts escultòrics de l’Hospitalet estan abandonats o, com bé explica el grup Municipal d’Esquerra Republicana, es traslladen de localització i, a continuació, s’obliden, perdent en moltes ocasions tot el seu simbolisme, el sentit i la sensació de proximitat, que els grups escultòrics tenen pel veïnat dels barris.

D’un ajuntament que menysprea el seu present artístic i monumental tampoc es pot esperar que sigui gaire diligent amb el patrimoni arquitectònic de la ciutat. Com exemples tenim el Castell de Bellvís, la masia de Can Rigalt, el conjunt fabril de la Cosme Toda, la bòvila de Can Batllori, Can Llopis, Can Trinxet, Can Gras, el Pont d’en Jordà… Ens cansaríem d’enumerar-los, i es que només cal veure amb quina situació es troba la mateixa façana de la Casa de la Vila, per veure el ínfim cas que se li fa a tot aquest patrimoni.

Si ens circumscrivim al patrimoni escultòric del barri Centre, per exemple, només cal fer una passejada pel barri per veure la deixadesa en que es troba l’abeurador del parc de la Remunta, cobert per plàstics negres, les edificacions de l’antiga caserna en estat deplorable i, si es fa una visita a la plaça Mare de Déu de Montserrat, ens podem trobar una petita escultura en situació de complet abandonament envoltada per excrements de gos i allà on hi havia un jardinet, un solar deplorable pel seu abandonament.

La moció d’ERC que demanava un inventari de les escultures públiques instava l’Ajuntament a executar un pla de xoc en termini de sis mesos, en el termini d’un any elaborar un inventari individualitzat que inclogui l’entorn de cada element, un protocol de neteja de les escultures i programes educatius que posin en valor els espais monumentals així com específicament una cooperació amb la Fundació Joan Brossa per recuperar en els sis mesos següents el projecte original del monument Poema de Joan Brossa i retornar les lletres apilades al seu entorn original, que també s’ha de reconstruir, com a rectificació de l’alteració patida que permeti respectar la voluntat de l’artista.

Pau Taxonera.

La inflexibilitat de la presidenta, obstaculitza el ritme de les sessions plenàries dels portaveus, regidors i representants de la societat civil, al tallar la paraula en le respectives intervencions.

Un moment d’un ple municipal.

L’HOSPITALET.- Durant la darrera sessió del ple municipal a l’Hospitalet del passat dilluns 26 de febrer es van apagar els micròfons dels regidors, gairebé tantes vegades com van intervenir, abans que acabessin de explicar tot el que volien. Que els micros s’apaguin automàticament vol dir que el que es parla un cop tancats, deixa de sentir-se a la sala i, el que encara és pitjor, deixa de ser recollit en l’acta de la sessió plenària. Que els que intervenen encotillats al ple municipal siguin els portaveus de tots els grups o qualsevol dels regidors, excepte l’alcaldessa —que gaudeix de les prerrogatives presidencials de les primeres autoritats municipals de les grans ciutats i, per tant, no té limitacions en l’ús de la paraula— respon a l’aplicació del reglament que regula els plens municipals i als acords que, al respecte, pren la Junta de Portaveus. És a dir, si les intervencions de tots els regidors tenen un temps acotat, és perquè hi ha hagut acord previ de la Junta de Portaveus que té un vot ponderat en funció de la força municipal que representa. Per això es produeix aquesta anomalia recorrent, que fa que ningú tingui possibilitats d’expressar-se amb tot el temps que li caldria, i impedeix un desenvolupament racional dels plens municipals perquè hi ha interrupcions
continuades que desconcentren el debat.

Aquesta aberració ha estat reconeguda per tots i cadascun dels grups municipals que ens han donat la seva opinió. L’alcaldessa no és la portaveu del grup municipal socialista sinó la presidenta del Consistori i del ple, i a ella li correspondria conduir la sessió de manera intel·ligent, evitant que hi hagi limitacions a la llibertat d’expressar-se, sense que això signifiqui de cap manera via lliure a l’hora d’abusar dels períodes d’intervenció. La realitat és que l’alcaldessa, segons els diferents portaveus, es limita escrupolosament pel seu propi interès a exercir el mandat estricte de la Junta de Portaveus i, per tant, a impedir que la immensa majoria de les intervencions puguin ser acabades, aspecte que tots els grups municipals de l’oposició, consultats per L’Estac, han criticat amb contundència.

En el ple del desembre passat ja es va aprovar amb el suport de tots els grups una nova instrucció que reforma el reglament del ple municipal en relació a la presentació i tramitació de les mocions, de manera que, depèn en exclusiva de l’acord dels grups municipals que es pugui acabar amb el caos i la rigidesa amb que l’alcaldessa Marín condueix els plens. El portaveu d’ERC, Jaume Graells, s’ha mostrat en aquest sentit favorable a reclamar en properes sessions de la Junta de Portaveus una modificació dels temps d’intervenció que permeti graduar raonablement les explicacions pertinents de tots els grups, així com una regulació més estricta del temps de defensa de les mocions, però ha aclarit que només depèn de la sensibilitat de l’alcaldia —inexistent, segons ell— que es puguin produir veritables avenços en aquest sentit.

Amb Graells ha coincidit Sonia Esplugas portaveu del PP, reclamant en concret que, en el cas de les mocions conjuntes, es pugui fer una defensa única per evitar repartir el temps entre els diferents grups com es fa ara, cosa que obstaculitza el debat i la defensa de les propostes. Per això, s’avindran en la propera Junta de Portaveus a millorar aquestes mancances. També Manuel Domínguez dels Comuns es va mostrar molt crític amb la manera de presidir els plens per part de l’alcaldessa i, tot i que considera indispensable una regulació del temps de les intervencions, pensa que en properes Juntes de Govern es pot establir un ampli consens per tal que s’evitin les continues interrupcions actuals. La majoria de portaveus van explicar també que darrerament havien forçat l’alcaldessa a cenyir-se al seu paper de presidenta del ple, evitant el que era habitual: la utilització del seu temps il·limitat per tancar els diferents
punts de l’Ordre del Dia donant la seva versió com si fos la portaveu socialista, sense possibilitat de rèplica. Aquest mecanisme de puntualització era sistemàtic, com apuntaven els diferents portaveus dels grups, com a resposta al portaveu d’ERC, antic regidor del seu propi grup en anteriors mandats i amb qui manté un distanciament especial.

Aquesta interrupció del temps necessari per explicar-se va ser específicament lamentable en el darrer ple, durant la intervenció del president de FIC, Joan Carles Valero, que només va tenir 5 minuts justos per exposar la proposta de l’entitat envers la reobertura de Ràdio L’Hospitalet i es va quedar necessàriament a mitges en la seva intervenció. Tots els portaveus dels grups d’oposició, VOX inclòs, han coincidit que
calia resoldre d’una vegada aquesta vulneració del dret a expressar-se sense la rigidesa del temps, especialment en el cas de representants de la societat civil, tenint en compte que les participacions d’entitats en les sessions plenàries municipals són molt escasses al llarg de l’any i que, per intervenir als plens, els seus representants han de passar uns filtres burocràtics feixucs i excessius. Alguns dels portaveus recordaven, per exemple, que l’alcaldessa acostuma a ser més flexible amb algunes intervencions de representants d’entitats, als quals ha deixat en ocasions acabar del tot la seva
intervenció perquè posaven en qüestió el govern de la Generalitat, mentre que, quan es qüestiona el govern local, resulta inflexible en el tractament dels temps, com va passar amb el portaveu de FIC.

De fet, amb l’acord dels quatre portaveus de l’oposició, la regulació dels temps de les intervencions dels propis portaveus i regidors, la manera com es distribueixi el temps en les mocions conjuntes o de grup i el respecte a les intervencions completes dels representants de la societat civil, quan hi hagin, haurà de quedar automàticament resolta si així ho decideix la propera Junta de Portaveus. El resultat serà ben visible —o no— durant el ple del mes de març previst pel proper dia 22 a les 10,30 h. del matí.

De tota manera, el vigent Reglament Orgànic del Ple de l’Ajuntament de l’Hospitalet (ROPLE), ja contempla en el seu article 46.7 la possibilitat que “el règim d’intervencions regulat als apartats anteriors es podrà flexibilitzar en atenció a la importància o transcendència dels assumptes a tractar, si així s’acorda per la Junta de Portaveus abans de l’inici de la sessió”. Un criteri que l’alcaldessa menysprea sistemàticament i que la Junta de Portaveus o els mateixos regidors no han tingut en compte directament fins ara.

Per últim, volem aclarir que aquesta redacció s’ha posat en contacte amb el grup municipal socialista demanant l’opinió del seu portaveu al respecte, amb el silenci com a resposta.

Redacció.

Gairebé 300 pàgines que analitzen l’urbanisme de la ciutat, en la seva perspectiva històrica i fins els reptes que presenta avui, en la ciutat més densament poblada d’Europa

El passat dijous, a la Sala d’Actes de la Biblioteca Central Tecla Sala es va presentar el darrer número de la publicació anual del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, Quaderns d’Estudi, dedicat en aquesta ocasió a reflexionar sobre l’urbanisme a la ciutat des de la perspectiva històrica i fins a l’anàlisi de l’actualitat més immediata. El número de gairebé 300 pàgines, un dels més voluminosos dels darrers anys, s’inicia amb un treball de l’historiador i avui portaveu dels Comuns a l’Ajuntament, Manuel Domínguez sobre l’urbanisme a la ciutat: “Com s’ha fet l’Hospitalet?. Urbanisme i lluita per l’espai a l’àrea metropolitana més atapeïda d’Europa” i a continuació s’inclouen articles sobre la història de la fàbrica Tecla Sala (a càrrec de dos nets de la fundadora: Josep Boatella i Pilar Riera), el primer gratacels que es va construir a la ciutat als anys 20, a Collblanc (treball de Roser Piñol Bastidas); les disputes sobre el patrimoni en el context de l’urbanisme desaforat en el conjunt ciutadà (Maria Gabriela Navas-Perrone); l’evolució urbana d’un barri construït sobre les necessitats creixents de la població immigrada com va ser el cas del barri de La Florida (d’Alberto Sánchez González); l’experiència d’un primer polígon encara suportable com va ser el cas dels blocs Ciutat Comtal (explicat pel filòleg Carles Ferrer que va néixer als blocs) i les referències dels quatre anys de vertigen que va suposar el primer mandat democràtic (1979-1983), explicades per un dels seus protagonistes directes, el periodista Xavier Arjalaguer que va ser el primer regidor d’Urbanisme de l’etapa democràtica. Per donar al número un context més proper a la realitat actual, s’ha completat amb les aportacions d’uns quants portaveus de l’ADU (Agència de Desenvolupant Urbà de l’Hospitalet: Néstor Cabañas, Jordi Ferrer i Lluís Traveria), que és l’agència que porta anys planificant l’urbanisme de la ciutat (per la qual cosa ha estat objecte de fortes crítiques); alguns reptes de futur explicats pel reconegut urbanista Oriol Nel·lo; la visió de l’urbanisme actual des de la perspectiva del servei públic a càrrec del politòleg de Collblanc-La Torassa, Jesús Palomar; una anàlisi de l’herència del franquisme en l’àmbit urbà a càrrec, de l’arquitecte Fran Villaescusa, i un treball sobre el paper del patrimoni urbà a càrrec de Cristóbal Jaume Ortega, del Grup de Patrimoni de l’Hospitalet.

En l’acte de presentació va prendre la paraula una bona part dels articulistes que van participar en el volum (15 especialistes en total), davant d’una sala d’actes gairebé plena d’un públic expectant per conèixer el diagnòstic que els investigadors i divulgadors han fet de l’urbanisme a la ciutat. El volum, editat pel Centre d’Estudis (Quadern d’Estudis 37, de desembre de 2023), es pot adquirir per 18 euros a les dependències del Centre d’Estudis, Avda Josep Tarradellas, 44 Espai Molí. Telf 93-3386091

Per motius de qualitat democràtica, transparència i participació, abans que acabi el mes de juny es celebrarà el primer debat sobre l’estat de la ciutat al saló de plens de l’Ajuntament entre els diferentes grups municipals, després de sis anys sense fer aquestes sesions on es pren el pols a la situació que atravessa l’Hospitalet.

A proposta d’ERC+EUiA i «per motius de qualitat democràtica, transparència i participació», s’ha aprovat per unanimitat al darrer ple de l’Ajuntament, celebrat el 26 de febrer, que es torni a establir la celebració, un cop a l’any i dins del primer semestre natural, d’una sessió extraordinària del Ple destinada a debatre l’estat de la ciutat. Aquest Ple, que serà monogràfic, haurà de ser convocat per l’alcaldessa i senadora Núria Marín i serà obert al públic, a més de ser retransmet per televisió i, des de l’associació Foment de la Informació Critica (FIC) també confiem que es retransmeti en les primeres noves emissions de Ràdio l’Hospitalet per internet.

Els ciutadans estan acostumats a veure constantment sessions de controls i debats sobre l’estat del país a les diferents institucions democràticament constituides pel vot popular, com ara al Congrés dels Diputats o al Parlament de Catalunya. Però a la ciutat de l’Hospitalet aquesta tradició no va arrancar fins l’any 2016, després que l’Ajuntament aprovara el 26 d’abril una moció per instaurar un debat anual sobre l’estat de la ciutat. En aquest acord, s’establia que aquest debat s’hauria de celebrar una vegada a l’any, dintre del primer trimestre natural, mitjançant la convocatòria per part de l’Alcaldia Presidència d’una sessió extraordinària del Ple destinada a debatre l’estat de la Ciutat.

Aquest ple sobre l’estat de la ciutat es va poder portar a terme els anys 2017 i 2018, però la contesa electoral durant el 2019 i la posterior irrupció de la COVID-19 va fer impossible la seva celebració els anys posteriors. Tot i els intents per recuperar-ho, un cop superades les limitacions durant la pandèmia, no va ser possible celebrar-ne cap durant tot el mandat 2019-2023 en el que el PSC tenia majoria absoluta i es va veure sacsejat per l’escàndal de presumpta corrupció política al conecgut com «cas Consell Esportiu de l’Hospitalet», amb la consequència, de moment, de les dimissions del tinent d’alcalde i primer secretari del PSC de l’Hospitalet, Cristian Alcázar i Cris Plaza i la petició fiscal de 4 anys de prisió.

El Ple de l’Ajuntament és el màxim òrgan de representació i participació democràtica, i el marc on les forces polítiques representades fruit del resultat electoral han de poder posar i defensar el seu projecte de ciutat. La moció aprovada ara per unaniminat, diu que la  celebració d’un ple anual sobre l’estat de la ciutat, amb caràcter extraordinari i monogràfic, «enriqueix la qualitat democràtica d’aquest Ajuntament, possibilita la rendició de comptes, a més permet incidir d’una manera directa en els problemes del dia a dia de la ciutadania i en la millora dels serveis».

Segons la mateixa moció, «aquest debat és un exercici que permet apropar la institució als problemes reals de la gent de l’Hospitalet, connectant millor amb les preocupacions ciutadanes, i pot esdevenir una bona eina per, de manera constructiva, confrontar models i plantejar propostes i acords que facilitin la funció de fiscalització per part de l’oposició, així com valorar i millorar conjuntament l’acció que ha de dur a terme el govern municipal, que és finalment qui té la responsabilitat de complir i de fer efectius els  acords que es prenguin»

Una imatge de l’acte de presentació.

Correspon al treball de joves de l’Institut Vilumara que van fer una enquesta als alumnes de secundària de La Florida, durant el curs 2021-2022.Dijous a la tarda va tenir lloc al Centre Municipal Ana Díaz Rico de La Florida, la presentació del llibre anual de l’any 2023, del Foment de la Informació Crítica, El Espíritu Crítico en la Integración Social.

La experiència de FIC con los alumnos del Institut Vilumara, del qual són autors i autores, pedagogues, antropòlogues, psicòlogues i periodistes de la ciutat, a banda dels alumnes del Vilumara del Curs esmentat. L’experiència del treball que ha donat com ha resultat aquest llibre es va iniciar l’any de la pandèmia i es va desenvolupar al llarg del curs 2021-2022 i va consistir en sis xerrades als dos cursos d’Integració Social de l’Institut de dues hores de durada, la realització d’una enquesta feta i dirigida per aquests alumnes que havien de fer als alumnes d’ESO de La Florida per conèixer en profunditat les seves percepcions sobre la seva realitat social, el barri, les perspectives de futur, etc.

El treball va comptar amb el suport econòmic del Pla d’Integració Social de La Florida/Les Planes que tenia un fort interès a conèixer què pensaven els joves del barri per tal d’aplicar posteriorment polítiques que milloressin la realitat s`cio-cultural i també les deficiències infrastructurals que es detectessin.

Amb la sala petita del Ana Díaz Rico ple de veïns i veïnes del barri es va fer la presentació del llibre amb la participació dels responsables de l’Associació de Veïns i Veïnes de La Florida, del Laboratori Editorial del barri (que fa una extraordinària tasca de suport i implicació veïnal en projectes de divulgació) i amb la presència entre molts altres del director del Pla d’Integració Social del barri, Lluis Esteve i de la Síndica de Greuges de la ciutat, Merche García. Com a promotors de l’estudi van prendre la paraula Angèlica Arranz, membre de la Junta de FIC i principal coordinadora dels treballs, la pedagoga i impulsora d’Aprenentage i Servei sota l’empar del qual es va desenvolupar tota la feina, Roser Batlle i el president de FIC, el periodista que va residir a La Florida durant bona part de la seva infància i joventut i professor universitari Joan Carles Valero.

Tots ells van destacar el paper de compromís i rigor que van aplicar en els treballs els alumnes de l’Institut Vilumara i la forta implicació dels centres de La Florida que van possibilitar l’enquesta feta als alumnes, així com la serietat i l’interès amb que es van prendre l’enorme treball de l’enquesta i la seva tabulació, tant els que la van omplir com els que van construir el qüestionari de 95 preguntes i la posterior tabulació de les respostes.

El llibre inclou íntegrament el qüestionari fet i l’informe final que els alumnes del Vilumara van fer al final del treball i que es va presentar com a tal en un acte de final de curs de l’esmentat institut l’any passat, i també una síntesi de les sis xerrades desenvolupades a l’Institut a l’inici dels treballs per emmarcar la realització de l’enquesta dins el principi general de l’esperit crític que impulsa FIC i el propòsit de
l’Aprenentatge i Servei que va actuar com a paraigües pedagògic del projecte.

El treball inclou una bona part dels neguits dels joves que es van desgranar durant l’acte de presentació d’ahir i que van propiciar una extensa conversa entre els participants. El llibre, de 150 pàgines a tot color i en format DIN A-4, està a la venda per 15 euros, enviant un correu a fic.lhospitalet@gmail.com, de manera que els responsables de l’entitat es posaran en contacte amb el remitent per fer-li arribar el
llibre.

El president de FIC, Joan Carles Valero intervé a l’acte

El ple de l’Ajuntament de l’Hospitalet celebrat dilluns 26 va aprovar de nou,
per majoria absoluta, la reobertura de Ràdio L’Hospitalet, una reivindicació que es manté intacta des del dia en que l’Ajuntament la va tancar, com si fos seva, l’any 2012. Joan Carles Valero, president de Foment de la Informació Crítica (FIC), va intervenir a la sessió plenària en defensa de la moció que
presentaven conjuntament ERC-PP i els Comuns, i va sol·licitar que es posi en marxa ja per internet, “perquè es pot fer demà mateix”, doncs no té cap lògica que la segona ciutat de Catalunya no tingui un mitjà radiofònic públic i plural.

L’entitat FIC va publicar l’any 2022 un llibre sobre Ràdio L’Hospitalet quan feia 40 anys de la seva creació i 10 del seu tancament, on es defensava la reobertura de l’emissora municipal sota uns paràmetres de qualitat i sota el control de la ciutadania. (Ràdio L’Hospitalet: la comunicació perduda. L’emissora que l’Ajuntament va obrir fa 40 anys i va tancar fa una dècada, com si fos seva. Diversos autors. FIC: 2020)

La moció es va aprovar amb els vots favorables de totes les forces d’oposició, els 4 regidors d’ERC, els 4 del PP i els 3 dels Comuns, a més dels 3 regidors de VOX que s’hi van sumar, en aquesta ocasió a la iniciativa. Els 13 regidors socialistes van votar a favor dels punts 3, 4 i 6 i en contra dels punts 1, 2 i 5, de la moció, fet que va suposar aprovar el conjunt de la moció en contra del criteri de l’equip de govern actual que va ser el responsable únic del seu tancament. L’any 2015 ja es va presentar una moció de
característiques semblants que també va ser aprovada por tota l’oposició amb el vot contrari de l’equip de govern socialista, comandat per la mateixa alcaldessa, l’actual senadora, Núria Marín. Aquell acord no va possibilitar la reobertura, de manera que un dels promotors des de la societat civil per tal que Ràdio L’Hospitalet torni a obrir-se, l’entitat Foment de la Informació Crítica, ja ha manifestat la seva voluntat de fer un seguiment estricte dels acords per denunciar el seu incompliment si se segueix la mateixa dinàmica
d’aleshores.

Aquest és el text de la moció aprovada.

Moció presentada per la majoria dels grups polítics municipals de l’Hospitalet a excepció de PSC i VOX (entre parèntesi s’inclou el resultat de la votació de cada punt):

El passat dia 13 de febrer s’ha celebrat el Dia Mundial de la Ràdio, declarat per l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) l’any 2012. Aquesta declaració va coincidir, malauradament, amb el tancament de Ràdio L’Hospitalet, la qual va deixar d’emetre definitivament l’any 2012, arran de la reestructuració dels mitjans de comunicació municipals. Un fet que va provocar el rebuig de gran part de la ciutadania, entitats i grups municipals per considerar que aquella decisió comportava l’afebliment del dret a la
informació i del nostre model basat en la integració i cohesió social.

Des de llavors, han estat moltes les mocions presentades pels diferents grups municipals per tal de reobrir la ràdio municipal en un format modern i actual, amb l’objectiu de tornar a ser un mitjà referent de la informació de proximitat, donant veu a tot allò que passa a la nostra ciutat.

A l’octubre de 2015 es va presentar una d’aquestes mocions, la qual va ser especialment significativa. En aquella ocasió, la iniciativa va sorgir dels set dels vuit grups municipals presents al consistori que, per primera vegada, es posaven d’acord per presentar plegats una moció on es demanava, entre d’altres, la reobertura de la ràdio municipal. Aquella moció va ser aprovada, però mai es va donar cap pas per donar compliment a l’acord del Ple.

Els mitjans de comunicació públics de la nostra ciutat són una eina democràtica necessària i imprescindible que contribueix a la cohesió entre els diferents barris, sectors i teixit social, i que permet crear consciència de ciutat. Per això, des de l’administració pública hem de treballar per enfortir tot allò que ajudi a millorar els nostres valors democràtics.

En aquest sentit, la ràdio representa un servei públic de caràcter cultural, social i educatiu que contribueix a la construcció de ciutadania i fomenta el diàleg intercultural i intergeneracional entre els nostres veïns i veïnes. Es fonamenta en els valors de la diversitat cultural, inclusió, convivència democràtica, llibertat d’expressió, responsabilitat i ètica informativa que no hem de perdre a la nostra ciutat.

Per això, la reobertura de la ràdio municipal representa l’ampliació dels nostres serveis d’informació a la ciutadania, donant valor a la nostra ciutat. Tanmateix, cal recordar que L’Hospitalet és segona ciutat de Catalunya, i es mereix tenir una ràdio local de qualitat i professional, a l’alçada de ràdios locals del nostre entorn metropolità, com és el cas d’altres municipis com Badalona, El Prat, Cornellà, Castelldefels, Sant Feliu, entre d’altres, que compten amb una ràdio municipal amb menys número d’habitants i amb un
pressupost municipal més modest.

Recentment, el Ple municipal del passat mes de maig de 2023, es va aprovar el contracte programa dels Mitjans de Comunicació Municipals de L’Hospitalet durant el període 2022-2025 on es marquen les línies mestres vers els mitjans de comunicació municipals en els propers anys. Si bé és cert que el Contracte Programa no es planteja la reobertura de la ràdio, sí que permet al Ple municipal la possibilitat d’encarregar al Consell Consultiu i Assessor l’elaboració d’informes i dictàmens. (Clàusula 9 del Contracte Programa)

Sota aquesta premissa, cal considerar l’encàrrec d’un informe al Consell Consultiu i Assessor per tal de reobrir la ràdio municipal.

Per aquests motius, el Ple de l’Ajuntament, a proposta dels grups municipals ERC-EUIA, PP i L’Hospitalet En Comú-Podem,

ACORDA:
PRIMER.- Instar al Govern Municipal a assumir el compromís amb la reobertura de la ràdio municipal, recollint la demanda social i política manifestada en diferents mocions de mandats anteriors, en aquest
Ple. (votació: 14 a favor i 13 del PSC en contra).
SEGON.- Instar al Consell d’Administració de La Farga, S.A. a que Mitjans de Comunicació de l’Hospitalet inicií les accions necessàries per a reobrir la Ràdio municipal de L’Hospitalet en el termini màxim d’1 any. (votació: 14 a favor i 13 del PSC en contra).
TERCER.- Instar al Consell Consultiu i Assessor a elaborar, en un termini màxim de sis mesos, un informe sobre les diferents opcions per la reobertura de la ràdio municipal, així com les plataformes d’emissió, i els seus costos. (aprovat per unanimitat).
QUART.- Instar a l’Equip de Govern Municipal a presentar públicament les conclusions del informe. (aprovat per unanimitat).
CINQUÈ.- Instar a l’Equip de Govern Municipal a garantir el pressupost necessari per a la reobertura de la ràdio municipal que permeti prestar un servei públic de qualitat. (votació: 14 a favor i 13 del PSC en contra).
SISÈ.- Donar trasllat a la Farga Gestió d’Equipament Municipals S.A., al Col·legi de Periodistes de Catalunya, al CAC de Catalunya, al CCRTV de Catalunya, al director de mitjans de comunicació de L’Hospitalet, al Comitè d’Empresa de La Farga, als treballadors dels mitjans de comunicació públics,
així com al Consell de Ciutat i els Consells de Districte de la ciutat. (aprovat per unanimitat).

Van ser homenatjats, en mig de l’emoció i l’agraïment, l’activista Clara Parramon, el dirigent veïnal ja traspassat Mateo Revilla, i l’entitat No Més Blocs

Amb l’assistència de més d’un centenar de persones, es va celebrar la nit dedivendres, la segona edició de La Nit dels Insurrectes que organitza Foment de la Informació Crítica de l’Hospitalet, una entitat que va néixer l’any 2018, 40 anys després de la fundació del setmanari L’Estaca, que havia implicat aleshores a una important massa ciutadana que va constituir el gruix del seu finançament.

Van ser homenatjats la antropòloga i activista Clara Parramon, el dirigent veïnal
de Bellvitge, Mateo Revilla a títol pòstum, i l’entitat No Més Blocs que es va significar
per la seva oposició al PDU Gran Via. La Nit dels Insurrectes, com va explicar un
representant de la Junta de l’entitat, va sorgir arran de la frivolitat de l’Ajuntament de
nomenar Fill Adoptiu de la ciutat al president del Mobile World Congress l’any 2021,
un personatge que no ha conegut de la ciutat més que els espais que l’Hospitalet ha
cedit a la Fira de Barcelona per fer fires i esdeveniments que li proporcionen fama,
mèrits i recursos a Barcelona, però no pas a l’Hospitalet.

L’entitat organitzadora va celebrar l’any passat la seva primera edició amb una
assistència de 67 persones i aquest any s’hi ha sumat una quarantena més, entre les
quals hi havia ex-regidors i ex-regidores de diferents partits, regidors i regidores
actuals del PP i dels Comuns (expressió de la transversalitat que proclama FIC), una
diputada al Parlament, la vídua d’un ex-alcalde de la ciutat i el seu fill, i molts
representants d’entitats del municipi i representants de la societat civil, amics i
familiars dels guardonats, etc.

A les postres del sopar de gala, va presentar els homenatjats la corresponsal de
La Sexta a Catalunya, Dayana García, que és sòcia de l’entitat, i va destacar els mèrits
de la Clara Parramon, autora de la millor recerca sobre la immigració a l’Hospitalet, ex-
directora de l’Aula de Cultura de La Florida i de l’Arxiu Municipal, destacada militant
del PSUC de la primera època i activista del feminisme a la ciutat, que va agrair, en mig
de l’emoció i els aplaudiments dels presents, l’homenatge. El mateix va fer el fill de
Mateo Revilla, l’Òscar, després d’explicar-se els mèrits del seu pare, traspassat fa uns
quants mesos, assenyalant que el Mateo era un dirigent veïnal però que res podria
haver fet ell sol si no hagués estat al darrere tot Bellvitge i tota la ciutat. Els
representants de No Més Blocs, van agrair igualment els guardons no sense aclarir que
els costava molt rebre el premi al bell mig de la Plaça Europa contra la qual l’entitat
havia lluitat en els seus inicis, signe com és, de l’urbanisme especulatiu i pretensiós
que han practicat fins ara mateix tots els governs que ha tingut la ciutat des del 1979.

Prèviament, un representant de la Junta de FIC, va explicar l’origen de la Nit
dels Insurrectes assenyalant que probablement l’acte més nombrós i significatiu en
quant a la participació civil que es fa a tota la ciutat, no ha rebut ni un minut d’atenció
dels mitjans de comunicació públics, als quals va considerar òrgans mediàtics del poder
local i no de la ciutadania, afegint el tarannà que manifesta el govern municipal en
moltes de les seves decisions com ara posar al servei de l’urbanisme especulatiu
l’escàs sol urbà lliure que encara queda a la ciutat. Va acabar fent una crida als partits
polítics municipals per encapçalar un moviment d’unitat que permeti el canvi que,
segons les seves paraules, la ciutat reclama i necessita.

A l’inici de l’acte va prendre la paraula el president de l’entitat, el periodista
Joan Carles Valero, per donar la benvinguda als presents i explicar els objectius de FIC i
la quantitat d’activitats que l’entitat organitza sense rebre cap més suport que el dels
seus gairebé cinquanta socis, i va acomiadar l’acte amb un joc de paraules on
combinava les que defensa l’entitat que comencen per T i per H, entre elles la del
Treball i la de l’Humilitat.

L’entitat, vist l’èxit de participació i l’interès creixent de la iniciativa, ja ha
anunciat l’organització de la Tercera edició per l’any 2025, previsiblement també en un
hotel de la ciutat de l’Hospitalet.