Presentada l’enciclopèdia Qui és Qui al Baix 2023-2027, radiografia dels que manen a la comarca del Baix Llobregat i l’Hospitalet

L´obra identifica i ofereix opinions dels protagonistes del poder institucional, judicial, policial, partits polítics, sanitat, educació, món mediàtic, econòmic, religiós, laboral, associatiu, cultural i esportiu de la comarca del Baix Llobregat i l´Hospitalet

Ja es pot accedir de forma gratuïta al vademècum Qui és Qui al Baix 2023-2027 per conèixer d’una ullada qualsevol aspecte de la vida i els serveis del territori metropolità al sud de Barcelona: la comarca del Baix Llobregat i l ‘Hospitalet. L’obra de la capçalera Next Llobregat es pot consultar en línia a través del web www.quiesquialbaix.com, o descarregar-ne el PDF de l’edició impresa, que té gairebé 500 pàgines.

Després de la renovació a les administracions locals de primer nivell (ajuntaments) i de segon nivell (Diputació de Barcelona, ​​Àrea Metropolitana de Barcelona i Consell Comarcal del Baix Llobregat), l’agència de continguts periodístics BCN Content Factory edita cada quatre anys una obra que, a més dels 540 càrrecs electes que integren aquestes institucions, identifica i ofereix opinions dels protagonistes del poder judicial, policial, partits polítics, sanitat, educació, món mediàtic, econòmic, religiós, laboral, associatiu, cultural i esportiu del Baix Llobregat i l ‘Hospitalet, una comarca on viuen 1,1 milions de catalans, més població que a tota la comunitat autònoma extremenya.

L’enciclopèdia multiplataforma és una obra col·lectiva dels especialistes i periodistes sèniors i júniors Patti Elias, Jesús A. Vila, Esther Hachuel, Carles Fanlo, Ana Basanta, Lorena Martín, Glòria Escrig Ortiz i Joan Carles Valero. Els seus autors ofereixen una panoràmica de 360 ​​graus amb explicacions sobre qui són les persones i les entitats que més influeixen en la seva vida quotidiana. A més de posar cara als qui lideren tots els sectors de l’activitat, tant institucional com associatiu, empresarial i d’organismes que treballen en els diferents àmbits del territori Llobregat, també recullen les seves idees sobre el present i el futur a l’horitzó del 2027, quatre anys que seran determinants.

En paraules del periodista i editor Joan Carles Valero, «es tracta d´una obra comarcal de periodisme de dades i servei consolidada en anteriors edicions com una eina de consulta útil que contribueix a formar una ciutadania més crítica i conscient dels seus drets i deures en un entorn cada vegada més complex i veloç”. El promotor afegeix «haver emprès aquesta aposta multiplataforma més enllà de limitar-se a editar un llibre, garanteix una audiència més gran i el compliment rigorós de l’esperit de servei públic que és el nord i guia del periodisme». No en va, el lema de BCN Content Factory és: Enjoynalism!

Des del web quiesquialbaix.com es poden consultar tots els capítols i informacions, així com els reportatges i opinions del llibre de forma gratuïta. Els lectors també es poden descarregar gratuïtament el mateix contingut del llibre i de la web en format PDF, maquetat i il·lustrat a tot color. Podeu fer-ho des de la mateixa web quiesquialbaix.com, o des d’aquest enllaç: https://drive.google.com/file/d/14zgIS_QJx1YCXpQae3WbGfd7Z9k70ORg/view?usp=sharing. Qui vulgui obtenir el llibre imprès i enquadernat, pot escriure a coordinacion@bcncontentfactory.com i us el faran arribar previ pagament de 20€ més 5€ d’enviament.

Èxit de participació en l’acte de celebració dels 60 anys de lluita del company Joan Font

Joan Font en un moment de l’acte

El passat dimarts 14 de novembre va fer-se al Centre Cultural Santa Eulàlia, una emocionant trobada d’hospitalencs de tots els barris de la ciutat i de fora, per celebrar una efemèride ben curiosa i poc comú: l’homenatge a un ciutadà per commemorar els seus 60 anys de lluita, ara que fa ben poc n’ha celebrat els 75. Ens estem referint a Joan Font, membre entre moltes altres entitats de la Junta Directiva del Foment de la Informació Crítica que s’encarrega d’editar l’Estaca.

La dimensió del personatge ho posa de manifest l’èxit de la convocatòria. Amb una sala plena de gom a gom (probablement més d’un centenar llarg de persones) es va anar desgranant la intensa vida d’un hospitalenc de pro que, des dels 15 anys i fins ara mateix, ha format part d’un nombre significatiu de moviments polítics, socials i culturals que s’han desenvolupat a la ciutat. Molts dels presents, antics militants antifranquistes del trotskisme militant d’aleshores, no es van voler perdre l’oportunitat. Entre els molts assistents vam poder veure, per exemple, l’escriptor i antic veí de Pubilla Casas, Pepe Gutiérrez, o l’empresari Jaume Roures.

La convocatòria va ser un éxit

El Joan Font va ser membre actiu del FOC (Front Obrer de Catalunya), després del grup Comunismo i amb posterioritat de la Lliga Comunista Revolucionària (LCR), on va arribar a dirigent de primera línia, va ser detingut i empresonat durant el franquisme i posteriorment va formar part d’un munt d’organitzacions socials i culturals de l’Hospitalet fins avui mateix. Per recordar tots aquests episodis van estar presents testimonis personals que van acompanyar el Joan en aquesta trajectòria, des dels anys joves de l’antifranquisme fins el moment actual, on es manté actiu en els moviments veïnals, polítics (va formar part de la darrere candidatura d’Alternativa d’Esquerres a l’Ajuntament), de reivindicació urbana i patrimonial, i amb entitats culturals o de coordinació de l’activisme social com l’Espai de Ciutadania.

Al final de l’acte, després de les paraules de la seva companya, el Joan va adreçar unes paraules d’agraïment per l’acte, i va renovar el seu compromís ferm amb la ciutadania.

Joan Carles Valero va intervenir en nom de FIC

Redacció

Publicada l’enciclopèdia Qui és Qui al Baix 2023-2027, radiografia dels que manen a la comarca del Baix Llobregat i l’Hospitalet

L´obra identifica i ofereix opinions dels protagonistes del poder institucional, judicial, policial, partits polítics, sanitat, educació, món mediàtic, econòmic, religiós, laboral, associatiu, cultural i esportiu de la comarca del Baix Llobregat i l´Hospitalet

Els lectors de lestaca.com ja poden accedir de forma gratuïta al vademècum Qui és Qui al Baix 2023-2027 per conèixer d’una ullada qualsevol aspecte de la vida i els serveis del territori metropolità al sud de Barcelona: la comarca del Baix Llobregat i l ‘Hospitalet. L’obra de la capçalera Next Llobregat es pot consultar en línia a través del web www.quiesquialbaix.com, o descarregar-ne el PDF de l’edició impresa, que té gairebé 500 pàgines.

Després de la renovació a les administracions locals de primer nivell (ajuntaments) i de segon nivell (Diputació de Barcelona, ​​Àrea Metropolitana de Barcelona i Consell Comarcal del Baix Llobregat), l’agència de continguts periodístics BCN Content Factory edita cada quatre anys una obra que, a més dels 540 càrrecs electes que integren aquestes institucions, identifica i ofereix opinions dels protagonistes del poder judicial, policial, partits polítics, sanitat, educació, món mediàtic, econòmic, religiós, laboral, associatiu, cultural i esportiu del Baix Llobregat i l ‘Hospitalet, una comarca on viuen 1,1 milions de catalans, més població que a tota la comunitat autònoma extremenya.

L’enciclopèdia multiplataforma és una obra col·lectiva dels especialistes i periodistes sèniors i júniors Patti Elias, Jesús A. Vila, Esther Hachuel, Carles Fanlo, Ana Basanta, Lorena Martín, Glòria Escrig Ortiz i Joan Carles Valero. Els seus autors ofereixen una panoràmica de 360 ​​graus amb explicacions sobre qui són les persones i les entitats que més influeixen en la seva vida quotidiana. A més de posar cara als qui lideren tots els sectors de l’activitat, tant institucional com associatiu, empresarial i d’organismes que treballen en els diferents àmbits del territori Llobregat, també recullen les seves idees sobre el present i el futur a l’horitzó del 2027, quatre anys que seran determinants.

En paraules del periodista i editor Joan Carles Valero, «es tracta d´una obra comarcal de periodisme de dades i servei consolidada en anteriors edicions com una eina de consulta útil que contribueix a formar una ciutadania més crítica i conscient dels seus drets i deures en un entorn cada vegada més complex i veloç”. El promotor afegeix «haver emprès aquesta aposta multiplataforma més enllà de limitar-se a editar un llibre, garanteix una audiència més gran i el compliment rigorós de l’esperit de servei públic que és el nord i guia del periodisme». No en va, el lema de BCN Content Factory és: Enjoynalism!

Des del web quiesquialbaix.com es poden consultar tots els capítols i informacions, així com els reportatges i opinions del llibre de forma gratuïta. Els lectors també es poden descarregar gratuïtament el mateix contingut del llibre i de la web en format PDF, maquetat i il·lustrat a tot color. Podeu fer-ho des de la mateixa web quiesquialbaix.com, o des d’aquest enllaç: https://drive.google.com/file/d/14zgIS_QJx1YCXpQae3WbGfd7Z9k70ORg/view?usp=sharing. Qui vulgui obtenir el llibre imprès i enquadernat, pot escriure a coordinacion@bcncontentfactory.com i us el faran arribar previ pagament de 20€ més 5€ d’enviament.

Presentació del llibre: Ràdio L’Hospitalet, la comunicació perduda en la llibreria Llavors

El proper divendres 10 a las 18.30 es fa la presentació del llibre: Ràdio L’Hospitalet, la comunicació perduda en la llibreria Llavors de L’Hospitalet que es troba al carrer Llobregat, 66.

La presentació és fa en aquesta llibreria dintre d’un projecte denominat: La memòria de les llambordes.

Es tracta d’un llibre que repassa la història de la nostra ràdio des dels seus inicis fins a la seva desaparició ara fa uns anys.

El llibre, editat pel Foment de la informació crítica, repassa la història de Ràdio Hospitalet. Si sentiu nostàlgia per l’antiga ràdio, no us perdeu aquesta presentació, ens visitaran els coautors del llibre. Entre ells estaran: Joan Carles Valero, Jesús A. Vila i Lluís Berbel.

FIC, amb motiu del Dia Mundial de la Democràcia, presenta el llibre: «Comunicación, interpersonal, social, política e institucional» de Javier Marín Vázquez

Foment de la Informació Crítica (FIC) de l’Hospitalet reinicia les seves activitats amb la celebració el proper dia 14 del dia Mundial de la Democràcia i ho fa amb la presentació del llibre: “Comunicación interpersonal, social, política e Institucional”, escrit per Javier Marín Vázquez.
L’acte serà presentat per Jesús A. Vila, membre de FIC i hi intervindrà José Manuel Pérez Tornero, periodista, catedràtic de la UAB i expresident de RTVE. L’acte se celebrarà a l’Auditori del Tecla Sala, situat a l’avinguda de Josep Tarradellas, 44 de l’Hospitalet a les 19.00 hores.

📆 14 de setembre
🕐 19.00 hores
📍Auditori Tecla Sala.
➡️ Av. Josep Tarradellas, 44 L’Hospitalet.
Organitza: Foment de la Informació Crítica (FIC)

Estiu al Baix 2023, la proposta més gran de quilòmetre 0 per gaudir de l’estiu

Amb el suggeridor titular T’estiu molt!, BCN Content Factory edita la guia periodística
més completa amb tota l’oferta turística i de natura del Baix Llobregat i LH per gaudir
aquest estiu de les múltiples ofertes d’oci, cultura i gastronomia al sud de Barcelona.


Ja es pot consultar gratuïtament i durant tot l’estiu la publicació Estiu al Baix 2023 Next
Llobregat, on els lectors trobaran al llarg de les seves 400 pàgines múltiples ofertes
per gaudir dels mesos d’estiu a la comarca barcelonina del Baix Llobregat i LH. La guia
té una important oferta dels restaurants del col·lectiu Sabors de l’Horta, així com d’una
naturalesa exuberant, amb platges de dunes i boscos frondosos, a més de 30
municipis amb encant i tresors arquitectònics.


Una trentena de personatges destacats del món artístic, literari, musical, empresarial i
universitari, convertits en amBAIXadors i amBAIXadores recomanen els seus racons
preferits. Alguns de desconeguts fins i tot per als mateixos habitants de la comarca.
Entre els amBAIXadors, hi ha Carles Riba, Pere Baltà, Núria Salan, Alfons López,
Ferran Soriano, Jordi Fortuny, Carlota Dobaño, Salvador Valls, Esther Hachuel, Marc
Alves, Maite Carranza, Conxa Solans, Empar Fernández, Manuel Calderón, Núria
Pradas, David Aliaga, Ferran Adrià, Jaume Plensa, Àlex Bays, Le Sad, Anez, Sergi
Fuster, Joan Soler, Xavi Pau, Aakash Bissi, Ainhoa Lardin, Jaume Vergés, Ioia Oller,
Roci Toré i mig centenar de celebritats de la comarca.


A més, la guia destaca un total de 42 restaurants els xefs dels quals aposten pel
producte de proximitat, precisament al 25è aniversari de la creació del Parc Agrari del
Baix Llobregat. Aquests restaurants emplaten l’autenticitat local, amb una variada
gamma d’hortalisses i fruites gràcies a la fertilitat de la seva terra, la bondat del clima i
l’esforç dels agricultors.


A l’efemèride del Parc Agrari, la publicació destina un dossier amb el calendari dels
pagesos de sembra i recol·lecció de les hortalisses i fruites, receptes per cuinar-les,
així com les fases lunars, reportatges sobre el paper fonamental que té aquest espai
protegit per a la sostenibilitat de l’àrea metropolitana i la seva alimentació i quatre
tribunes d’opinió dels principals protagonistes del present i futur del Parc.


Els deu cims més accessibles de les muntanyes del Baix per caminar, la gran ruta de
Ponent, detalls sobre els balcons de Montserrat i amplis reportatges sobre les novetats
de les platges, amb informació de com les valoren els usuaris -que les qualifiquen amb
un notable alt-, són els principals assumptes del capítol Mar i Muntanya. La pràctica

popular de l’esport, amb iniciatives com la Copa de la Dona o Juga Verd Play, del
Consell Esportiu, integren l’apartat de l’estiu més actiu. De colofó, un reportatge sobre
les festes, festivals i activitats per recórrer fins a la tardor pels municipis del Baix de
festa a festa.


El periodista Joan Carles Valero, promotor de la iniciativa, destaca que «el periodisme
de proximitat és periodisme amb majúscules, no només perquè compta amb cares i
noms propis, sinó perquè permet fer coses úniques, com aquest tipus de publicacions
que intenten vertebrar el sentiment de comunitat i de pertinença a un territori,
desconegut per a la majoria dels catalans i, fins i tot, per als que hi habiten».


BCN Content Factory també és l’editora de l’Anuari 2023 Next Llobregat, publicació
que va anticipar ‘La batalla del Baix’ com prèvia de les eleccions municipals i ara
prepara una nova edició del llibre ‘Els de Dalt del Baix’ i la plataforma web
quiesquialbaix.com.

Podeu descarregar ☝️el PDF de l’Estiu al Baix 2023 Next Llobregat

Núria Marín tiende la mano a los Comunes para hacer de l’Hospitalet “una ciudad sin vías ni autovías y luchar contra el cambio climático”

La duodécima constitución de la Corporación Municipal elije a la lideresa del PSC como nueva presidenta del Ayuntamiento, donde lleva 38 años, los últimos 15 como alcaldesa, y ahora sumará 4 años más

Por Juan Carlos Valero

El mandato hasta el año 2027 que ha comenzado este sábado 17 de junio va a estar marcado por la necesidad del PSC de pactar al menos los presupuestos municipales, el principal objetivo anual del nuevo consistorio marcado por la pérdida de la mayoría absoluta del PSC. Por eso, la alcaldesa ha extendido la mano en su primer discurso a los herederos del PSUC que desde 1979 y durante 16 años ya formaron con los socialistas una alianza de izquierdas para afrontar “el proyecto histórico de un l’Hospitalet sin vías ni autovías”. En este sentido, Marín ha subrayado que “el futuro de l’Hospitalet pide sumar y diálogo y afronto este reto”. Minutos antes, Fran Belver en nombre del PSC citaba a Jaume Botey, Mercè Olivares, Ramón Luque o Montse Company, todos ellos concejales de Iniciativa per Catalunya Verdes (ICV), herederos del PSUC como ahora lo son los Comunes, para apostillar que “queremos recuperar este espíritu de acuerdo”.

Marín, que cumplirá 19 años como alcaldesa al finalizar este mandato y un total de 42 años como concejala y funcionara en el ayuntamiento, ha reconocido nada más tomar la palabra que “hacer política municipal engancha” y que aspira a transformar la ciudad con el cubrimiento de las vías del tren, la transformación de la Granvía soterrada hasta el río y el desarrollo del BioClúster de innovación y salud en la zona de Bellvitge. Marín se ha referido también al pacto de ciudad para afrontar la pandemia de la Covid-19 y ha insistido en su aspiración para que “el espíritu de diálogo y suma que lo inspiró se extienda en este mandato clave para la reactivación total de l’Hospitalet”.

La transformación de Marín se centra en más de 1 millón de metros cuadrados “para generar economía y espacios públicos y lograr que l’Hospitalet será una ciudad cosmopolita”. De nuevo en este punto la alcaldesa extendió la mano a la oposición “para hacer mejor este proyecto, porque la experiencia demuestra que cuando vamos juntos somos imparables”. La alcaldesa ha recordado que, a principios de los años 80, la ciudad tenía menos de 50 hectáreas de zonas verdes, cuando “hoy tenemos más de 200 y aspiramos a llegar a las 300 hectáreas con la transformación de nuestro territorio y con actuaciones de microurbanismo”. Ha añadido que antes de la construcción de la plaza Europa, la ciudad contaba con 60.000 puestos de trabajo y ahora son 104.000, “cifra que queremos incrementar con el proyecto del biocluster”. También se ha comprometido a “intensificar las actuaciones de limpieza y mantenimiento de la ciudad y la seguridad”, tres de las principales quejas que han enarbolado los grupos de la oposición en sus respectivos discursos”.

Dominguez, en árabe y quechua

El líder de l’Hospitalet en Comú Podem-Confluència (L’HECP-C), Manuel Domínguez, heredero de la tradición del PSUC a la que se refería la alcaldesa y Belver, fue el primero en intervenir al ser el grupo que logró menor respaldo electoral el 28 de mayo. Dominguez, ex presidente del Centro de Estudios de l’Hospitalet, profesor de instituto y vecino de Santa Eulalia, como la mayoría de concejales de la nueva corporación, puso encima de la mesa sus condiciones durante un discurso que finalizó en árabe y quechua: “No más bloques y sí a más zonas verdes, mejorar la calidad democrática de la ciudad, orgullo de ser ciudad mestiza, una biblioteca en cada distrito, garantizar el derecho al padrón, al bienestar animal y una educación de calidad en los distritos del norte de la ciudad”, entre otras reivindicaciones propias del activismo social, sin olvidar una de las más importantes: la lucha contra el cambio climático “que ya afecta a nuestra salud”.

Acompañan a Domínguez en el grupo dels Comuns la también diputada en el Parlament de Cataluña, Nuria Lozano, que es vecina del Gornal, abogada y concejal desde 2019, además de Laura Alzamora.

Mayoría de mujeres y castellano

La nueva corporación municipal la forman 27 concejales, de los cuales diez se estrenan en el cargo y 14 son mujeres. En total, el PSC tiene 13 representantes, 4 ERC, 4 el PP, 3 Vox y 3 L’Hospitalet en Comú Podem-Confluència. Excepto los concejales de ERC, los de en Comú Podem y cuatro ediles socialistas, el resto se ha expresado en castellano en su jura o promesa del cargo (por imperativo legal los de ERC y Comunes, que también han realizado proclamas republicanas). Todos los concejales han votado a sus cabezas de lista para la alcaldía, de modo que el PSC ha obtenido trece votos y los catorce concejales de los cuatro partidos de la oposición han votado a sus respectivos candidatos.

El discurso de Francisco González, de Vox, ha sido el más contundente al denunciar que “cada dos semanas se ha producido durante el año 2022 una violación en l’Hosptialet”. También ha reclamado más seguridad tras citar el caso de una anciana del Gornal a la que le arrastraron unos delincuentes cuando le robaron una medalla, o los inmigrantes que “huyeron de sus países por el narcotráfico y la delincuencia y se encuentran lo mismo en l’Hospitalet”. Así ha explicado González que Vox haya sido la segunda fuerza más votada en algunos de los barrios más desfavorecidos de la ciudad. Junto a González ha sido elegido concejal de Vox Jaime Padrilla, que fue asesor del grupo Plataforma X Catalunya en el mandato de 2011 a 2015, además de Esther López, vecina de La Torrassa y administrativa del sector sanitario.

Mejorar la seguridad

Por su parte, la vecina de Santa Eulalia y concejal desde 2007 Sonia Esplugas, candidata del PP, ha subrayado que su formación ha cuadriplicado sus resultados, al estar acompañada en la nueva corporación de los concejales Jose Javier Diez, que vuelve a ser concejal; David Sánchez Lafuente, vecino de La Florida, abogado y que trabaja en la administración pública, y Lorena Paricio, vecina de Pubilla Casas, enfermera y que se estrena en el cargo. Esplugas ha subrayado en su discurso la necesidad que el PSC tiene en este mandato de “verse obligado a negociar todos los ámbitos”, ya que ha perdido la mayoría absoluta “porque así lo han querido los ciudadanos”.

Sobre el anterior mandato, Esplugas ha dicho que han sido “cuatro años de mayoría absoluta en los que la ciudad ha estado abandonada y se ha enquistado el principal problema, que es el de la seguridad”. En este sentido, ha puesto en valor a la Guardia Urbana, cuerpo para quien ha reclamado “mejorar su situación laboral y superar el nombramiento no realizado de un superintendente”, pero también ha reclamado abordar el incivismo y el contrato de limpieza de las calles, “que está prorrogado desde hace años”. En cuanto al mandato que ahora comienza, ha hecho votos para “darle la vuelta a la ciudad para que no haya barrios de primera y de segunda”.

Cambio para limpiar

El candidato de ERC, Jaume Graells, fue concejal socialista desde 2011 hasta 2022, cuando denunció el caso de presunta corrupción en el Consell Esportiu de l’Hospitalet, por el que estuvo inicialmente investigada la alcaldesa y que ha comportado la dimisión de dos concejales socialistas, a los que la Fiscalía les pide 4,5 años de prisión. Graells, al igual que Silvia Casola, Coque García (regidor desde 2015) y la abogada y vecina del Gornal, Olaya Lourdes Checa Pérez, que ha presidido el acto como concejal de mayor edad, junto con la más joven, Laura García, edil desde 2019, vecina de La Florida, pedagoga y responsable municipal de Juventud, Vivienda y colectivo LGTBI.

Graells ha arrancado su intervención proclamando que “necesitamos un cambio para limpiar por salud democrática” tras un mandato que se ha visto marcado por dos hechos graves: “exceso de irregularidades” (refiriéndose al caso del Consell Esportiu) y “una paralización de la administración que la ha hecho inoperante e ineficaz y un modelo agotado”. Además de reclamar “más verde y menos cemento” y de advertir que “revisaremos los playes urbanísticos para poner fin a la especulación inmobiliaria”, definió la situación de l’Hospitalet con la frase de “dos ciudades que no se miran”, refiriéndose a los barrios del norte, que son los más pobres, y los del sur.

El líder de ERC también acusó al PSC de “fraude”, ya que “ha incumplido su programa electoral, el contrato con la ciudadanía en un 80% de las medidas”. Sobre esta base, abogó por “una gobernanza republicana, de cambio para limpiar, un nuevo urbanismo y el derecho a decidir de los catalanes”. Graells señaló, además, la existencia de “un preocupante populismo y xenofobia institucional” y proclamó una ciudad “más limpia donde el ocio, la cultura y el comercio llenen de vida las calles”. También abogó por “un modelo policial preventivo” y lograr ser “ciudad de referencia en salud y educación”, momento que aprovechó para saludar a la nueva consellera de Educación, la republicana y vecina de l’Hospitalet, Anna Simó, que se encontraba entre el público. Graells pidió también un nuevo teatro-auditorio y “recuperar el uso social e institucional del catalán”.

Congreso del PSC de l’Hospitalet

Fran Belver, de 60 años, informático y vecino de Sant Josep que ha sido la mano derecha de Nuria Marín en los últimos mandatos como primer teniente de alcalde, dijo de la alcaldesa que “lo que no la ha destruido la ha hecho más fuerte”, refiriéndose a las crisis económica de 2008, la del 2020 también sanitaria, además de la crisis política de 2017, pero no citando la del Consell Esportiu, que ha ocasionado el cese de dos concejales del PSC, uno de ellos, Cristian Alcaraz, yerno de Belver, que fue elegido hacía poco primer secretario de la federación socialista de l’Hospitalet y, por tanto, alcaldable in pectore.

Uno de los concejales electos para este mandato es Rafael Gómez, de 45 años, vecino del barrio Centre y presidente de la gestora de la federación del PSC de l’Hospitalet, tras la dimisión obligada del primer secretario socialista y teniente de alcalde del Ayuntamiento, Cristian Alcazar, acusado de estafa por el presunto falso despido de Cris Plaza como directivo del mismo organismo que, acto seguido, fue también concejal del Ayuntamiento. A ambos ediles los mantuvo la alcaldesa Núria Marín hasta que la Fiscalía pidió 4,5 años de prisión.

Constituida la nueva corporación municipal, el PSC de l’Hospitalet esperará a que se celebren las elecciones generales del 23 de julio para convocar su congreso local pendiente. La rumorología municipal señala a David Quirós como posible primer secretario de la federación socialista de l’Hospitalet, al no haber participado en la lucha entre las diferentes familias, algunas consanguíneas, que han protagonizado en los últimos años, precisamente Alcázar y Belver.

El nuevo consistorio lo forman, por parte del PSC, Núria Marín i Martínez, Francesc J. Belver Vallés, Laura García Manota, Rafael Gómez Viñas, María Dolores Ramos Zafra (Lola), David Quirós Brito, María Teresa Revilla Sánchez (Maite), Jesús Husillos Gutiérrez, Rocío del Mar Ramírez Pérez, David Gómez Luque, Olga Gómez Fernández, José Antonio Alcaide Martín i Imán Aisa Abdellaoui; por parte de ERC, Jaume Graells Veguin, Sílvia Casola Salvatella, Jorge Garcia Muñoz i Olaya Lourdes Checa Pérez; por parte del PP, Sonia Esplugas González, Javier Diez Crespo, David Sánchez-Lafuente Liria i Lorena Paricio Blázquez; por parte de VOX, Francisco Javier González Priego, Jaime Padilla Rubio i Ester López Sancho, y por parte de L’HECP-C, Manuel Domínguez López, Laura Alzamora Merino i Núria Lozano Montoya

Jubilarse en la alcaldía

La juez que investiga supuestas irregularidades en la gestión del Consell Esportiu de L’Hospitalet archivó la causa contra la alcaldesa Núria Marín al considerar que no permitió ninguna irregularidad por la que ya han dimitido dos concejales del PSC. «Tengo más ganas e ilusión que cuando empecé», había declarado Marín cuando anunció que se presentaba a la reelección. La alcaldesa ha hecho toda su carrera en el Ayuntamiento de L’Hospitalet, institución en la que entró como funcionaria en 1985, hace 38 años, primero como responsable del mercado de Santa Eulalia y después, durante 28 años formando parte de equipo de gobierno de la segunda ciudad catalana como concejala y teniente de alcalde hasta que en 2008 fue designada por Celestino Corbacho para sustituirle cuando fue nombrado ministro de uno de los gobiernos del presidente Zapatero. Habiendo renovado la victoria en las elecciones municipales del 28 de mayo, cumplirá los 64 años de edad cuando culmine el mandato con un total de 42 años dedicados a L’Hospitalet. Eso si no se produce la carambola de que gane Pedro Sánchez las generales del 23 de julio y la nombre ministra.

El anterior mandato fue agridulce para la alcaldesa y no por las movilizaciones que solicitan equipamientos y ni un piso más en la ciudad más densamente poblada de Europa. La mayoría absoluta que obtuvo en el 2019 presagiaba que iba a ser un balneario para ella, sobre todo, cuando un pacto con Junts X Cat en la Diputación de Barcelona le otorgó también la presidencia de esta institución, lo que le ha permitido airearse por los 311 municipios de la provincia. Pero el 10 de diciembre del 2020 fue detenida por presunta corrupción en el marco del caso del Consell Esportiu, una presunta trama corrupta de desvío fondos públicos y que incrimina a dos concejales del PSC que ella mantuvo en el cargo: Cristóbal Plaza, y el segundo teniente de alcalde, Cristian Alcázar, que al final dimitió hace un año por esta investigación.

163 persones dormen cada dia al carrer a l’Hospitalet

El nombre de persones sense llar a l’Hospitalet no deixa d’augmentar. A la ciutat, 163 persones dormen al carrer, 71 més que fa dos anys. Aquest és el resultat del segon recompte de persones en situació de sensellar, organitzat conjuntament per les comunitats parroquials de la ciutat, Càritas Barcelona i la Fundació La Vinya. 

El recompte ha mostrat que hi ha persones dormint el carrer a pràcticament tots els barris de l’Hospitalet de Llobregat. En concret 20 ho fan al barri Centre, 22 a Sanfeliu, 13 a Sant Josep, 5 a La Torrassa, 9 a Collblanc, 19 a Santa Eulàlia, 10 a Gran Via Sud i la Plaça Europa, 6 a La Florida, 10 a Les Planes, 19 a Pubilla Cases, 17 a Bellvitge i 13 al Gornal. 

El segon recompte de l’Hospitalet es va iniciar a les 22.00 hores del dimarts 30 de maig. Durant pràcticament tres hores, 145 voluntaris i voluntàries van recòrrer tots els carrers del municipi per deixar constància del nombre exacte de ciutadans que dormen al ras. 

Per als portaveus de les entitats impulsores les dades són “molt preocupants” i mostren “una tendència que no ens pot deixar de braços creuats. A l’Hospitalet cada vegada hi ha més persones dormint al carrer i calen mitjans per facilitar que aquests veïns i veïnes tinguin una vida digna”. 

Valoren positivament l’alta participació del voluntariat i consideren que el segon recompte “marca una tendència important a la ciutat: volem un l’Hospitalet on ningú hagi de dormir al carrer”. 

Les entitats organitzadores han assegurat que seguiran treballant per millorar la vida de les persones sense llar a l’Hospitalet i perque es garanteixin els drets de tots els habitants de la ciutat. Insten també al govern local que prendrà possessió en les properes setmanes a aplicar polítiques socials immediates per pal·liar aquesta greu situació a la ciutat. 

Suspendido el debate de candidatos del 9 de mayo por la negativa de ERC, Ciutadans, Comuns y PP a participar, ante la anunciada incomparecencia de Núria Marín

Los cuatro candidatos de las fuerzas que ya ostentan representación en el consistorio hospitalense, hasta ahora en la oposición al gobierno de Nuria Marín, se han pronunciado hoy con una sola voz para anunciar su negativa a participar en el debate de candidatos que Espai de Ciutadania i Foment de la Informació Crítica habían organizado para el próximo martes en la Tecla Sala.

La negativa es consecuencia directa del anuncio previo de la candidata socialista de rehuir el debate y enviar a su segundo, con el consiguiente desacuerdo del resto de candidatos invitados que han considerado con toda legitimidad que la ausencia arbitraria de la candidata socialista supone una falta de interés, un desprecio a la ciudadanía, una limitación del derecho a conocer las opiniones de todos los candidatos en una contienda electoral y la vulneración del juego limpio democrático entre los representantes de las distintas opciones. En el comunicado se añade, además, una escenificación de superioridad de la candidata socialista que resulta del todo inadecuada y despreciativa.

La actitud de la candidata socialista que ya se repitió hace 4 años en el mismo debate —sin que tuviera repercusión alguna en las urnas—, se puso de manifiesto hace escasas semanas negándose a participar en la ronda de candidatos que había organizado FIC desde diciembre de 2022 y en algunos otros debates previstos con distintos medios de la ciudad.

Foment de la Informació Crítica, una de las entidades organizadoras ya había anunciado que no asistiría al debate de candidatos del 9 de mayo, por incomparecencia de la representante socialista, y ahora Espai de Ciutadania ya ha confirmado que el debate se suspende por incomparecencia de Marín y la negativa del resto de candidatos a debatir con un representante socialista que no es el candidato a alcalde.

Esta actitud sienta un importante precedente que, con toda seguridad, impedirá en el futuro que se puedan realizar debates electorales en la ciudad donde los representantes de las diversas fuerzas no actúen en igualdad de condiciones.

FIC celebra su 5º Aniversario en la Festa de l’Esperit Crític

Gran asistencia de socios y personas representativas de L’Hospitalet

Cerca de unas 50 personas fueron pasando a lo largo de la tarde del viernes 29 de abril en la celebración anual de la Festa de l’Esperit Crític que organiza cada primavera la asociación Foment de la Informació Crítica de L’Hospitalet (FIC). Allí se hizo un resumen de las actividades realizadas durante el 2022 en un año, el actual, en el que se celebra el quinto aniversario de su fundación.

Juan Carlos Valero, presidente de FIC, inició el acto, celebrado en los locales de Aquí Tu Reforma, empresa colaboradora de la organización, con un pequeño resumen apoyado por un Power Point, de todas las actividades realizadas durante el año 2022 e hizo hincapié en los 5 años de existencia de la asociación y la edición de 5 libros editados (uno por año).

También destacó los diferentes debates realizados sobre distintos temas, todos ellos en el entorno del programa: “Factoría de Ideas”; las entrevistas realizadas a los diferentes cabezas de lista de los partidos políticos que actualmente conforman el consistorio y que presentan listas para ser escogidos en las próximas elecciones en las que participaron todos menos la candidata del Partit dels Socialistes de Catalunya, la actual alcaldesa, Núria Marin.

Otro de los temas que subrayó Juan Carlos Valero fue la creación de “La nit dels Insurrectes” en contestación a la declaración por parte del Ayuntamiento de L’Hospitalet de la declaración de hijo predilecto de la ciudad al director general de GSMA, empresa organizadora del Mobile Word Congres, John Allen Hoffman. La reflexión desde FIC fue que existen otras personas antes que el directivo del evento sobre el teléfono móvil, merecedores de dicho galardón.

Al acto de FIC también asistieron muchos personas representativas de la ciudad como Manuel Domínguez, candidato a la alcaldía de En Comú Podem y de esta organización también estuvo Núria Lozano, diputada en el Parlament de Catalunya y concejala del Ayuntamiento de la ciudad; Pau Taxonera candidato por Decideix L’Hospitalet; Sonia Esplugas candidata por el Partit Popular; Antoni García, concejal hasta ahora de Esquerra Republicana y de ese mismo grupo también estuvo presente Lluïsa Carmona y Daniel Martínez Guevara, candidato por Alternativa d’Esquerres de L’Hospitalet

Para cerrar el acto, Carme Rimbau, miembro de la Junta Directiva de FIC y recientemente nombrada presidenta del Centre de Estudis de L’Hospitalet, leyó un Manifiesto en el que se criticó la actitud de los portavoces que acaban ahora mandato de los grupos municipales de la oposición municipal (ERC, Ciutadans, En Comú Podem y PP) por la falta de explicaciones convincentes sobre nuestra solicitud de apoyo para presionar al gobierno municipal a la hora de hacer cumplir la obligación de la libertad de prensa en la ciudad.

FIC lanzó una propuesta en la lectura del Manifiesto para el próximo consistorio: una de sus prioridades debería de ser garantizar unos mecanismos de comunicación en la ciudad a la altura de las necesidades de la ciudadanía, del peso demográfico de la ciudad y de la importancia de la información como instrumento de fortalecimiento de la democracia municipal y que estas medidas se concreten en un replanteamiento de los mecanismos de control de los medios de comunicación públicos, especialmente en lo que se refiere al Contrato-Programa y a los instrumentos de Control: el Consejo Ejecutivo y de Programación y el Consejo Asesor.

Tras el acto se realizó un refrigerio y se entregaron las dos últimas publicaciones: una sobre la Nit dels Insurrectes y la otra sobre los diferentes debates de Factoría de Ideas.

Desde FIC queremos agradecer su colaboración en el acto tanto a la cadena Caprabo como a Bodegas Torres y Aquí Tu Reforma, que por segundo año consecutivo nos ofrecieron sus magníficas instalaciones para el evento.