Les festes locals de l’Hospitalet continuaran sent les de Barcelona amb el vot favorable de comuns i republicans

L’HOSPITALET. REDACCIÓ.- Una altra plataforma en lluita, aquest cas la dels Bressols municipals es va encarregar de posar la nota de color en la protesta que van protagonitzar al saló de plens municipal durant la sessió plenària de dilluns.

Primer la portaveu de l’AFA de les escoles bressol municipals Xènia Ruiz i després l’educadora Núria Valls, van prendre la paraula al ple per explicar que les escoles municipals de 0 a 3 anys funcionen amb unes ràtios insostenibles que esgoten els equips i no ofereixen confiança a les famílies per la sobre-saturació. En concret hi ha una educadora per cada 8 nadons, una educadora per cada 13 infants d’un a dos anys i una educadora per cada 20 infants de 2 a 3 anys.

Aquesta queixa que es va expressar ara al ple municipal no és nova. L’equip tècnic es va reunir amb l’ajuntament al gener d’aquest any per denunciar la situació i es va acordar una nova reunió al juny que no s’ha fet i que, sobretot, no ha rebut per part municipal cap mena de resposta. Aquesta manca de respostes ara que s’ha acabat el curs ha fet que les demandes no s’hagin pogut treballar i que continuï sense existir un  projecte educatiu municipal homogeni per tots els i les alumnes de les bressol, que no s’hagin cobert les expectatives de nous contractes de personal i que no s’hagin pogut organitzar les escoles amb garanties i que els pares coneguin amb prou antelació el funcionament del proper curs tant en atenció escolar com en l’aplicació del calendari.

Les educadores s’han queixat reiteradament que tenen el sou congelat des de fa catorze anys i que l’abandonament que sofreixen per part de l’Ajuntament perjudica laboralment a les treballadores (aquest és un sector fortament feminitzat i precari) i també a les famílies per les continues improvisacions a que els obliga la negligència municipal. Molt concretament aquest factor del salari afecta greument a l’estabilitat dels equips perquè moltes educadores abandonen la plaça perquè són contractades en altres llocs per salaris més ajustats a la feina desenvolupada.

El més significatiu d’aquest fet és que aquest problema depenia directament del que avui és la primera autoritat municipal que ha estat molt posat en qüestió al llarg de tot el curs pels incompliments del seu departament tant pel que fa a les escoles bressol municipalitzades com les que s’havien de municipalitzar i que sembla que no ingressaran en el sistema local fins el curs 25-26.

La resposta a la queixa de les educadores del Bressol municipal, la va donar la nova responsable d’Educació, la regidora i tinenta d’alcalde Cristina Santón, que fins i tot va sortir en acabar el punt per parlar amb les concentrades i prometre in situ la contractació de 12 noves educadores per reforçar l’actual plantilla. Fet i fet, les queixes s’han saldat amb noves promeses, més enllà de les que ja es van fer al gener i que van quedar irresoltes.

L’altra punt de l’Ordre del Dia del Ple que mereix un comentari era el que pretenia aprovar el calendari de festes locals per l’any 2025. Els assistents a la sessió van tenir que intuir que es tractava novament de marcar en el calendari com a festes locals les que ja es venen celebrant des de fa molts anys —almenys durant tot el mandat de l’anterior alcaldessa Marín i una bona part del període de l’alcalde Corbacho— i que són exactament les que marca com a festes locals la ciutat de Barcelona, en concret la seva diada de Festa gran de la Mercè (24 de setembre) i la segona Pasqua o Pasqua Florida que aquest any es va celebrar el 5 de juny. La festa local tradicional de l’Hospitalet havia estat el dia de Sant Roc que coincidia, a més, amb la Festa Major del Centre del municipi. Aquesta festa cau al mig del mes d’agost (el dia 16) i ja fa molts anys es va deixar de celebrar perquè es considerava que era una festa del tot desaprofitada perquè la majoria dels ciutadans al mes d’agost ja fan vacances i un gran quantitat de persones abandonen el municipi. Durant uns quants anys es va traslladar a la diada de Sant Jordi, coincidint amb el rovell de l’ou de les Festes de Primavera, però en moment determinat va semblar més apropiat ajustar les festes locals de l’Hospitalet a les que celebrava la ciutat de Barcelona pel simple fet que molts dels veïns i veïnes de la ciutat treballen a Barcelona i a l’inrevés i que la coincidència de festes ajudaria, entre altres qüestions a la conciliació familiar.

Aquesta decisió, unilateral de l’equip de govern del moment, va ser posada en qüestió pels diferents grups d’oposició al llarg dels darrers anys. El principal argument és que les festes locals, com el seu mateix nom indica, son celebracions de caràcter identitari que serveixen per la cohesió social d’un municipi. En aquest sentit, semblaria que no pot haver discussió a l’hora de fixar la festa local de qualsevol lloc perquè les festes locals formen part de la tradició municipal i les tradicions no s’improvisen. El que si sol passar és que les tradicions es renovin i algunes perdin relleu en benefici d’altres. A l’Hospitalet ha passat. Sant Roc va perdre efectivitat a mesura que la ciutat perdia el seu rol agrari però en canvi va guanyar rellevància la Festivitat de Sant Jordi, als anys 60 gràcies a l’impuls de les Jornades del llibre i als anys 80 gràcies a l’encert de les Festes de Primavera. Resulta indubtable hores d’ara que Sant Jordi ha pres una enorme rellevància ciutadana a l’Hospitalet gràcies a aquestes noves tradicions.

En la sessió plenària, el portaveu dels Comuns va emplaçar el nou equip municipal a obrir un debat ciutadà, mitjançant taules de participació ciutadana i a través de les regidories de districte, per fixar un criteri uniforme que defineixi les festes locals més enllà del fet disgregador que suposa vincular-les també a la ciutat de Barcelona. El representant de Vox va parlar també de pensar en el 15 de desembre que és quan un decret reial va convertir l’Hospitalet en ciutat. No estaria malament si no fos perquè l’Hospitalet es va guanyar el títol de ciutat com a consolació de la pitjor expoliació que ha patit una localitat catalana en tota la història: la pèrdua de 900 Ha del terme municipal a favor de Barcelona i el boom econòmic del seu port marítim que molts anys després es va convertir en l’actual Zona Franca.

El grup municipal del PP va anunciar que no votaria a favor del calendari perquè considera que l’Hospitalet té prou entitat per mantenir una festa pròpia i ERC també va mantenir una posició semblant. Malgrat això, el nou calendari festiu per tot l’any 2025 serà el mateix que fins ara perquè socialistes, comuns i republicans han tornat a acceptar que la dinàmica no s’aturi. Això de no aturar la dinàmica per pura responsabilitat que és el soniquet de l’oposició sempre que vota amb la majoria de govern, ja comença a provocar el somriure. 

La sensació és que l’equip de govern, malgrat estar en minoria i ser conscient de la seva debilitat, pot resistir tot el mandat fent volar coloms

L’HOSPITALET. REDACCIÓ.- Va haver en el plenari d’ahir algunes qüestions significatives que ja no criden gaire l’atenció però que cal destacar. La primera d’elles és que en un Ordre del Dia de 32 punts i dues urgències, el govern municipal no va perdre ni una sola votació. Malgrat que, com és habitual, les esmenes dels grups municipals són constants respecte de la gestió i la pràctica política de l’equip de govern, en uns casos uns grups i en la resta uns altres, van votar amb el govern municipal en moltes ocasions, com van explicar puntualment, per pura responsabilitat ciutadana donat que molts dels punts incorporaven qüestions d’una certa urgència o que costaria permetre que no s’aprovessin.

Aquest darrer ple del curs incorporava un important llistat d’aprovacions de modificacions de crèdit per fer front a despeses globals o per permetre amortitzacions de deute. Malgrat que, com és habitual, els diferents grups municipals critiquen la pràctica abusiva d’aquestes modificacions de crèdit en ocasions per subvencions no fetes servir, en altres per pagaments d’urgència, en altres per cobrir els romanents de tresoreria, que posen de manifest un tracte molt flexible del pressupost, sempre acaben aprovant-les. De manera que, aquesta crítica permanent en cada ple, resulta absolutament ineficaç en la pràctica, perquè això s’està fent així des de fa més d’un any i no s’han mostrat ni els mínims signes que hi ha una voluntat de resolució d’aquesta pràctica lleugera d’aplicació del pressupost. Hi havia 7 punts de l’Ordre del Dia que reclamaven aprovació de modificacions de crèdit, incloses les dues urgències, totes elles aprovades, en uns casos amb l’abstenció dels Comuns o del PP, de Vox o d’ERC, però sempre amb els vots favorables dels socialistes i esporàdicament d’algun grup que en aquest cas no s’abstenia. Fins i tot la que incorporava l’amortització de 15 milions d’euros del deute viu, quinze milions que, amb les enormes necessitats que pateix la ciutat en tots els ordres, potser haguessin tingut millor destí en alguna inversió que no pas en la devolució bancària aprovada.

Això mateix, el triomf pausat de l’equip de govern, va succeir també amb dos punts que demanaven aprovar els plans anuals (al mes de juliol!!) per l’exercici 2024 dels serveis municipals de les zones AIRE o del servei de grues. Crítiques contundents dels grups municipals per la mala praxis en l’harmonització de les zones AIRE i en la gestió de les grues de retirades de vehicles però, a l’hora de la veritat, els dos punts es van aprovar amb els vots favorables de Comuns i ERC, el primer, i de Comuns i Vox el segon. El PP va votar en contra de tots dos.

De la totalitat dels punts de l’Ordre del Dia, 16 eren únicament “donar compta” o bé de decrets d’alcaldia o d’acords de gestió interna, i només dos es referien a procediments legals i un tercer a l’avaluació d’una sentència del TSJC que anul·la la zona de baixes emissions a la ciutat per un defecte formal després d’un recurs de la patronal d’autocars i microbusos. Punts, per tant, que no requereixen aprovació, però que permeten la intervenció dels grups municipals especialment per posar de manifest les seves diferències amb l’equip de govern… però poc més.

Va haver, malgrat tot, un parell de punts de l’Ordre del Dia que tenien interès, més enllà del debat repetitiu d’arguments i les votacions que tot ho deixen com estava. I va haver també un punt de l’Ordre del Dia que va quedar sobre la taula sense explicacions, i que es refereix a la modificació de la periodicitat de les sessions del Ple Municipal, sobre la qual no deu haver consens entre els grups polítics. No va transcendir, però hem de recordar que al PSC ja li semblen bé les sessions plenàries que es fan al matí, a les quals pocs ciutadans poden assistir, mentre que a l’oposició li agraden més les sessions de tarda perquè acostumen a ser més concorregudes. A tal efecte calgui constatar l’existència d’un punt de l’Ordre del Dia (un dels dos de notable interès als quals fèiem referència més amunt) sobre la petició de paraula de l’AFA Escola Municipal La casa dels Arbres en relació a la situació de precarietat total que viuen els centres educatius municipals de cero a tres anys. I, d’altra banda, el relatiu a l’aprovació per part del ple, de les festes locals per l’any 2025. (Aquests dos punts seran tractats per L’Estaca els propers dies).

En el capítol de preguntes al Ple que va tancar la sessió d’ahir, en van haver de tot tipus. Des d’alguna de Vox que es queixava que la segona ciutat de Catalunya no té un refugi propi d’animals abandonats (Esther López) fins una dels Comuns que demanava que hi hagi un protocol més afinat dels minuts de silenci per tal que puguin sumar-s´hi més persones (la va fer la Laura Alzamora), passant per l’informe dels decibel·lis de La Farga (Graells d’ERC), els projectes urbanístics de l’antiga fàbrica SAS a La Torrassa i les sitges ibèriques (Domínguez de Comuns) o la relació de clubs cannàbics existents a la ciutat (Lorena Paricio, del PP) o els forats a l’asfalt del carrer Primavera (David Sánchez-Lafuente, també del PP).

Va haver dues preguntes relacionades amb les informacions que L’Estaca ha fet aquests darrers dies sobre el contenciós entre FIC i els Mitjans de Comunicació Públics, amb la intervenció del Consell de la Informació de Catalunya, arran del Manifest que es va fer arribar a aquest organisme i als grups polítics municipals. Tant Sílvia Casola d’ERC-EUiA, com Sonia Esplugas del PP, es van fer ressò de la queixa de FIC, en la línia del que ja havia preguntat en un ple anterior la regidora dels Comuns (i diputada), Nuria Lozano: quan es posarien en marxa els Consells Consultiu (ja nomenat) i Executiu (inactiu del tot) que haurien d’estar en vigor, segons el propi contracte-programa dels MCP, des de juny/juliol del 2023 i que no funcionen. A la pregunta de Lozano, l’equip de govern ha respost recentment que el Consell Assessor es convocarà en la segona quinzena de setembre, però no es diu res de l’altra Consell, més important en l’organigrama de gestió perquè és l’Executiu mentre que l’altra és l’Assessor, senyal inequívoca de que hores d’ara no hi ha encara cap projecte de convocatòria al respecte.

La redacció de L’Estaca es vol fer ressò de l’agraïment que, en aquest sentit, la JD de FIC ha fet arribar a la redacció, per la implicació que suposa que els grups municipals d’oposició es preocupin del funcionament dels MCP, però alhora es posa de manifest que la queixa de FIC anava dirigida a l’escamoteig sofert per la ciutadania hospitalenca a la que se li ha negat reiteradament la informació que ha generat el Foment de la Informació Crítica des de la seva fundació l’any 2018 i fins el mes de juny d’aquest any.

Los vecinos lucharán por bajar los niveles permitidos en esa calle, modificados tras la remodelación del Centro Comercial

L’HOSPITALET. LLUIS BERBEL.- El ayuntamiento de l’Hospitalet ha requerido al Centro Comercial La Farga para que adecúe las condiciones acústicas de los aparatos de climatización y los sitúe para que cumplan con los niveles que están establecidos en la ley de Protección contra la contaminación acústica.

En una medición realizada por el propio ayuntamiento, los ruidos que producen, fundamentalmente, los aparatos de climatización, superan en dos decibelios el nivel permitido en esa zona, según un informe emitido por el departamento municipal de Qualitat Urbana. Aunque otras mediciones realizadas en momentos concretos por los vecinos, los superan en cinco decibelios.

Como ya ha informado en dos artículos L’Estaca, https://lestacarevista.wordpress.com/2024/07/17/los-vecinos-del-centro-comercial-la-farga-hartos-de-la-pasividad-municipal/ los vecinos vienen protestando por estos ruidos desde hace dos años ya que no pueden abrir las ventanas en verano para poder descansar y, hasta la fecha, no se le había exigido al Centro Comercial (CC La Farga) que los subsanara.

Los vecinos se dirigieron en dos ocasiones a la Síndica de Greuges de L’Hospitalet para que atendiera sus demandas. Hace unos días, la institución citada presidida por Merche García, que había solicitado un informe al ayuntamiento, le remitió a los vecinos afectados el realizado por el Àrea de Qualitat Urbana, y donde en uno de los registros se demuestra que el CC La Farga supera los decibelios permitidos.

Las mediciones fueron realizadas los días 21 y 22 de junio con un sonómetro y un grabador de audio, en la vivienda de uno de los vecinos situado en la avenida Isabel la Católica. El sonómetro realizó las medidas a partir de las 21 h. durante casi dos horas cada día. El resultado fue el incumplimiento por el CC La Farga de la normativa, superándola en dos decibelios según el propio informe municipal.

A raíz de ello, se determinó por el Àrea de Qualitat Urbana darle un plazo de un mes al CC La Farga para que adecuará sus instalaciones a las condiciones acústicas que son requeridas por la normativa.

Este departamento municipal advierte al CC La Farga que, una vez finalizada la adecuación acústica se han de volver a tomar las mediciones desde la misma vivienda de donde se detectaron las irregularidades para comprobar in situ si ha sido efectiva la actuación sobre los aparatos de climatización que son fundamentalmente los que producen el ruido.

Asimismo, en la inspección que se realizó, se comprobó también la existencia de unos reflejos de luz producidos por las cúpulas del techo del Centro Comercial. Hay que recordar que, en uno de los artículos de L’Estaca, unos de los afectados denunció a La Farga por los daños producidos en una persiana y en un sofá como consecuencia de los rayos del sol reflejados contra su vivienda a través de las citadas cúpulas.

Los vecinos, por un lado están satisfechos porque al final se les ha dado la razón después de dos años de continúas quejas sin que la dirección del CC La Farga les hiciera caso, ni las gestiones ante el ayuntamiento surtieran efecto alguno. Por otro lado, sin embargo, esperan el cumplimiento urgente por parte de La Farga del requerimiento que les ha realizado el ayuntamiento para que haga las reparaciones que aminoren los ruidos que ocasionan los aparatos de climatización.

Aún así, los vecinos piensan que permitir en esta calle 65 decibelios es excesivo y van a luchar para que se rebaje el nivel ahora establecido, que “casualmente” se modificó hace unos tres años con la remodelación del Centro Comercial.

Pedro Luna, antic president de l’AVIV La Florida, ha estat elegit membre de la Junta

L’HOSPITALET. JOAN FONT.- Dijous 18 de juliol una assemblea extraordinària de la CONFAVC (Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya) va escollir presidència i una nova junta de la Confederació. En aquesta nova junta, i amb el 88,6% dels vots, hi ha entrat un representant del moviment veïnal de l’Hospitalet: Pedro Luna, tot i les dificultats per aconseguir els avals necessaris per la seva candidatura, fruit de la situació complicada que viu en els últims anys la FAVLH.

Pedro Luna s’integra en una junta que busca treballar per reforçar el moviment veïnal al país, evidentment centrant la activitat en millorar l’arrelament de les associacions veïnals i la seva renovació, facilitant la incorporació de nous sectors socials emergents en els diferents barris del país.

I, en aquesta feina, Pedro Luna pot aportar força elements. La seva experiència a l’hora de fomentar un nou impuls del moviment veïnal a l’Hospitalet i, més concretament, en la exitosa renovació de la associació veïnal del barri de La Florida.

En l’actual junta de la CONFAVC escollida ahir, i presidida una vegada més per Jordi Giró, provinent de la FAVB i de l’associació veïnal de la Vila Olímpica del Poble Nou, Pedro Luna estarà acompanyat per persones com Montserrat García, activista feminista i anticapitalista, amb una mirada interseccional i de defensa dels drets de les persones amb discapacitats i membre de l’associació veïnal del barri de La Salut a Sant Feliu de Llobregat.

També hi participa Amor Margalef, activista social des de la Federació d’associacions veïnals de Sant Boi del Llobregat, o Josepa Farreny de l’AVIV de Balàfia, a Lleida i impulsora del projecte de Barris Violetes. O Maria Carvalho, activista pels drets de les persones migrants, membre d’Unitat contra el Feixisme i el Racisme i de la AVIV de l’Esquerra de l’Eixample, així com l’Antonio Alcántara, de l’AVIV de San Sant Joan a Montcada o Torcuato Mantilla, de l’associació veïnal de La Florida de Santa Perpetua de Moguda.

De fet, resulta important que des de l’Hospitalet es tingui presència activa a la cúpula de la CONFAC, especialment en un moment de renovació del conjunt del moviment veïnal arreu i de una certa crisi en el sí de la Federació de la nostra ciutat. Pedro Luna té una amplia experiència en aquest terreny: va presidir la AVIV del barri de La Florida entre 2017 i 2021, i d’alguna manera va propiciar la renovació i l’arrelament a la diversitat del barri de l’associació veïnal i va ser membre de la Junta de la FAVLH entre el 2018 i el 2023.

La seva figura representa més coses. Treballador de la SEAT (com que aquesta setmana li tocava torn de tarda no va poder assistir a l’assemblea de la CONFAVC que el va elegir membre de la seva Junta) té experiència sindical a una de les empreses més significatives del moviment obrer del país, i és justament aquesta imbricació, aquests lligams entre l’activisme sindical i veïnal el que marca la història mateixa de les associacions veïnals.

La mateixa CONFAVC té molta feina per endavant. En la seva assembla d’abril d’aquest any a Sant Joan Despí va aprovar un pla de treball que inclou, entre d’altres temes, l’impuls d’accions sobre l’habitatge, continuar amb la feina del projecte de Barris Violetes, treballar sobre la política de l’aigua i la crisi mediambiental, etc.

Ara caldrà esperar avenços en el terreny de reconstruir i renovar un moviment veïnal que assumeixi la diversitat social actual en el conjunt dels barris, que afronti la emergència climàtica que patim i que faci seva la batalla contra la gentrificació.

Només 12 refugis climàtics per tota la ciutat no podran garantir un estiu confortable per la ciutadania

L’HOSPITALET. REDACCIÓ.- Els grups municipals d’ERC-EUiA i l’Hospitalet en Comú-Podem han cridat l’atenció aquests dies sobre la necessitat que l’Ajuntament obri refugis climàtics a tots els barris de la ciutat, especialment en aquelles zones més densament poblades com són els barris del nord: Collblanc-La Torrassa, Pubilla Casas, La Florida-Les Planes, Can Serra i la barriada de Sanfeliu, on el pes demogràfic, l’absència de zones verdes, la falta d’arbrat i les escasses condicions climàtiques dels habitatges en èpoques de forta calor, provoquen cada any considerables perjudicis a la ciutadania.

No deixa de ser significatiu que mentre que a Barcelona amb 1.620.000 habitants hi ha uns 350 refugis climàtics preparats, en el conjunt de l’Àrea Metropolitana, segons un informe emès el passat mes de juny, el nombre de refugis climàtics previst és de 186 per una població semblant a la de Barcelona amb 35 municipis (a més de la capital). I en la majoria de municipis grans de l’àrea, el nombre de refugis resulta més aviat lamentable: 21 espais a Sant Cugat o Cornellà, 14 a Cerdanyola, i només 12 a l’Hospitalet i 11 a Badalona, per exemple. A l’Hospitalet, amb més de 260.000 persones censades (i probablement uns quants milers fora de cens) correspondria un refugi climàtic per cada 22.000 habitants, una xifra ben curiosa si s’apliquen els criteris recomanats per l’ONU a nivell mundial, especial pel que fa a Europa que es el continent que més s’escalfa: exactament al doble de velocitat que ho fa la mitjana global.

La idea dels refugis climàtics és prestar auxili a la població més vulnerable amb espais exteriors o interiors perfectament climatitzats i dotats amb infraestructures adients: aigua, climatització, etc. En ciutats densament poblades com és el cas de l’Hospitalet, la situació que ja està provocant el canvi climàtic, és alarmant perquè la recuperació de l’espai verd és impossible en una ciutat on ja no queda espai lliure. L’Hospitalet, a més, s’ha caracteritzat en els darrers temps per mantenir una política incomprensible respecte de l’arbrat, amb la tala sistemàtica d’arbres a moltes arteries de la ciutat, en uns casos perquè el subsol no tolera les espècies que han anat proliferant en els darrers temps i en altres casos perquè les copes dels arbres molesten el veïnat que no pot obrir les finestres dels seus habitatges. És impossible passejar-se pels carrers de l’Hospitalet sense veure escocells buits a cada pas. Fa molts mesos que no es replanten els arbres que es tallen i la manca d’ombra i l’excés de ciment arreu provoca increments de temperatura notables només que apreti una mica la calor. La segona ciutat de Catalunya pel seu nombre d’habitants censats és, alhora, la ciutat més densa d’Europa, per sobre dels 21.000 habitants per kilòmetre quadrat i al mateix temps el municipi de Catalunya amb menys metres de zona verda per habitant. Mentre tant, l’Ajuntament no ha parat d’ocupar nou sol lliure, no ha parat de fer noves promocions d’habitatges, no ha parat de talar arbres i ha abandonat la idea de crear refugis climàtics a cada barri perquè, com han denunciat els grups municipals, fins i tot les poques biblioteques climatitzades existents tancaran les seves portes aquest proper mes d’agost.

Mentre tant, Espanya ja està primera en el rànquing europeu pel que fa a les morts per calor en els darrers estius i un estudi de la Universitat Politècnica de Zurich de l’any 21 ja avisava que cap allà l’any 2070 el 77% de les ciutats del planeta tindran el mateix clima que ara tenen ciutats que estan 1.000 Km. més al sud, de manera que la temperatura de la península en menys de 50 anys se semblarà força a la que avui pateixen els saharauis.

La realitat metropolitana contrasta amb xifres molt actuals de per exemple el País Basc. Molt més al nord que Catalunya i amb zones boscoses molt properes als grans municipis, les tres capitals basques disposen en l’actualitat de 245 refugis climàtics a l’abast de la seva població. Les tres capitals basques tenen, sumades, una mica més del doble de població que l’Hospitalet, sense anar més lluny, i l’Hospitalet disposa d’un 5% dels refugis climàtics que tenen Donosti, Vitoria-Gasteiz i Bilbao juntes.

Per tot plegat, els Comuns consideren inexplicable, per exemple “que l’aire condicionat del Casal de la gent gran de la Torrassa hagi estat quatre anys sense funcionar. Per això creiem que la quantitat de refugis d’aquest estiu hauria d’haver estat més gran que la de l’any passat. Els dotze refugis de que disposem actualment són insuficients per acollir a la ciutadania, amb alguns espais poc adequats per complir la funció de refugi climàtic. Creiem —afirmen— que s’han de prioritzar els exteriors i crear espais verds, amb arbres que proporcionin ombra, sòls de terra i corrents d’aigua. Però també és molt important aprofitar els equipaments municipals, especialment els casals de gent gran, i no tancar-los durant els mesos d’estiu.”

Per la seva banda, el grup municipal d’ERC, a través del seu portaveu, Jaume Graells ha comentat que l’Ajuntament havia anunciat que farien nous refugis climàtics i això no s’ho creu ningú. Ni tan sols han fet una campanya informativa per explicar a la població com afrontar la calor”. I ha lamentat l’estat en que es troben les zones verdes al municipi: “a banda de ser insuficients no són de qualitat: no tenen prou ombra, falten punts d’hidratació, etc. L’Ajuntament té una falta de sensibilitat per fer front a aquest problema que ens pot acabar afectant en la salut”.

Han extendido las denuncias a la Síndica de Greuges y a Sanitat de la Generalitat, pero las soluciones no llegan

L’HOSPITALET. LLUÍS BERBEL.- El verano comienza a apretar y los aires acondicionados se ponen a tope. Y, si no, que se lo digan a los vecinos de la avenida Isabel la Católica, colindantes al Centro Comercial de La Farga.

“El ruido es infernal. Están tomando mediciones. Existen enfrentamientos con los usuarios de los bares que toman fotos de forma indiscriminada”, manifiesta Elena Ruiz, una de las vecinas del bloque que está frente al centro comercial y continúa: “lo hemos vuelto a denunciar a la Síndica de Greuges y también al departamento de Sanitat de la Generalitat de Catalunya”.

Esta denuncia es la continuación de las acciones realizadas por los vecinos y que fueron explicadas en este digital https://lestacarevista.wordpress.com/wp-admin/post.php?post=5401&action=edit

Actualmente los vecinos están contrastando la normativa publicada en la web del ayuntamiento de l’Hospitalet. En algunas zonas marca que los indicadores máximos de ruidos no pueden sobrepasar los 45db. Aunque, tal y como manifestamos en el artículo anterior, el mapa de sonoridad se modificó en esta zona a raíz de la inauguración de la reformada zona comercial de La Farga, situando el máximo permitido en 65db.

Los vecinos, sin embargo están disconformes y parece que existe otra normativa que no sólo es por db máximos si no por continuidad. No se permiten tantos db seguidos durante tanto tiempo (de 19h a 23:45h).

Los vecinos denuncian que La Farga no ha tomado ninguna medida para paliar las molestias y la semana pasada “casi tenemos un disgusto, porque había un joven grabando desde uno de los bares que dan a nuestros balcones”. Uno de los vecinos estuvo a punto de ir a ver qué estaba grabando… al final le gritó desde el balcón y parece que dejó de grabar.

Los vecinos enviaron hace unos días un correo electrónico a la Síndica de Greuges para hacerla conocedora de la situación en que se encontrael problema en la actualidad. Es, literalmente, el siguiente:

Faig referència al seu e.mail de data 7 de març de 2024.

Li comunico que en aquests moments (fa dies ) els motors de La Farga – centre comercial, estan funcionant a màxim volum. No hi ha dubte que els decibels que soportem estan entre els 50 i 70. L’Horari de motors es des de les 7:00 a les 24:00, de forma continuada.

No hem tingut cap resposta a res. Crec que l’Ajuntament s’oblida dels seus ciutadans.

No sabem què més fer: ens tornarem bojos de debò. Vostè s’imagina suportar 7 dies a la setmana aquest soroll?.  Veritablement, les 121 famílies que van a signar demanant l’aturada dels motors de la Farga i la resta que no van signar, acabarem amb una malaltia mental. No ho dubti. No hi ha persona que suporti aquest soroll de forma tan contínua i tant potent.

li agrairem faci les gestions oportunes per tal que no acabem en un centre psiquiàtric.

La Síndica de Greuges de LH ya les ha contestado que está pendiente de que le envíen un informe de seguimiento del área correspondiente, pero los vecinos lamentan que mientras tanto “no sabemos ni a qué área corresponde la respuesta ni tampoco la previsión de entrega de la misma. Nos tememos que vamos a estar nuevamente un verano más en esta insostenible situación”.

Llavors a Collblanc, amb Perutxo al Centre, formen part d’un univers molt minoritari a la ciutat

L’HOSPITALET. JOAN FONT.- A l’Hospitalet del Llobregat es pot trobar gairebé de tot. Hi ha botigues de barri (cada vegada en menor número) i grans superfícies que serveixen per trobar tota mena de productes. Però no resulta tan fàcil poder trobar llibres, poder entrar en alguna llibreria. De fet, en els darrers més de vint anys, només resistia a la ciutat una sola i única llibreria, la Perutxo, al barri del Centre, al cap damunt de la Rambla, desprès d’haver tancat la botiga original al carrer Roselles.

Es cert que també es poden trobar llibrers a Abacus, a la mateixa Rambla, però aquesta vella cooperativa (ara en transformació) no és exactament una llibreria, sinó un comerç més ampli. Remenant una mica més, podem trobar una sucursal de la barcelonina Casa del Llibre, al centre comercial de Gran Via 2. Però tampoc això correspon a la idea que molta gent té del que és una llibreria; és a dir ,un lloc on s’aprecia el llibre més enllà del seu valor mercantil.

En un temps, ja una mica llunyà, hi havia hagut a la ciutat tres llibreries: Els Pins, La Florida i Catalunya, totes tres obertes a mitjans des anys 70 del segle passat amb una voluntat militant de difusió cultural, i totes tres van anar tancant entre mitjans dels 80 i els primers 90. En el “Quaderns d’Estudi núm 31” editat pel CELH, d’octubre del 2017, podeu trobar un petit estudi sobre la evolució d’aquestes llibreries escrit per en Carles Ferrer.

Aquest isolament de la llibreria Perutxo va trobar un acompanyament potent amb l’apertura de la Llibreriai de l’Espai Llavors al carrer Llobregat del barri de Collblanc. Es tracta en aquest cas, d’un projecte cooperatiu que, com elles mateixes es defineixen, “volem ser més que una llibreria. Volem crear comunitat, un punt de trobada i d’intercanvi, un espai de calma i reflexió, però també de lluita i conscienciació a través dels llibres i activitats socials i culturals.”

La Llavors treballa, de fet, com un espai comunitari de referència, més enllà del seu barri i opera com un pol de treball cultural en sentit ampli, acollint a més, en el seu espai diverses entitats, col·laborant en el seu desenvolupament, com La Col·lectiva, Districte 7 o MUET (Mujeres Unidas Entre Tierras)

Fa poc més d’un any van posar en marxa un projecte “La memòria de les llambordes” que va recollir testimonis vius de la vida a Collblanc i a La Torrassa mitjançant entrevistes a veïnes i veïns del barri, volent evitar que aquests records s’acabessin perdent. El projecte ha editat un llibre amb un recull d’aquestes entrevistes i un podcast disponible a IVoox.

Entre d’altres activitats com les presentacions de llibres i de Fanzines com recentment el Fanzine editat per Comitè de Solidaritat amb Palestina, animen tallers com el de brodats o el de fanzine feminista, les sessions setmanals d’una lliga de Trivial o disposen de Clubs de Lectura com el de Fantasia i Ciència ficció, o el d’Amors fora de norma o el de “Les  Debutants” o “Literatura del Arroyo” sobre obres d’autors llatinoamericans.

Ara mateix, l’equip de la llibreria i de l’espai està animat per la Noelia i la Alicia, dues llibreteres que treballen de manera especial les editorials independents, no sempre fàcils de trobar, i els llibres crítics. Elles recullen també experiències d’animació cultural que, les tres llibreries de barri citades més amunt, van desenvolupar en el passat. Caldrà seguir les seves activitats de ben a prop; no per casualitat, formen part del teixit associatiu i d’agitació cultural de la ciutat.

Quirós parece que quiere imprimir un sello propio y darse a conocer en la ciudad

LLUÍS BERBEL. LA PERLA NEGRA.- Una de las preguntas que muchos se hacen es por qué los Comuns de l’Hospitalet en el último pleno, en el punto del nuevo cartapacio y la remodelación de algunas áreas, votaron a favor y no se abstuvieron tan sólo, cuando el grupo socialista tenía ganado ese punto, sin necesidad de ningún apoyo.

Todo parece que algunos cambios que se produjeron en ese pleno son sustancialmente importantes para el futuro de la ciudad. Y la desactivación o cambio de rumbo de alguno de los organismos todopoderosos de ese Ayuntamiento, que ya provenían de tiempos de Celestino Corbacho también ha sido determinante. Hablamos de la Agència de Desenvoluament Urbà /ADU). Precisamente, ésta había sido una reivindicación clamorosa por parte de los Comuns desde hace ya mucho tiempo.

Por la Gerencia de la ADU han pasado todos los grandes proyectos que ha tenido esta ciudad en los últimos años. Dicen que eran los que mandaban y los que imponían su criterio urbanístico.

Parece que el poder que ejercía hasta ahora ese organismo va a caer próximamente en las manos de los políticos y de su criterio. En esas áreas se ha producido un relevo importante. David Torres o David Gómez, uno de los dos, o los dos.

Otro de los departamentos que van a perder fuelle en el reciente organigrama del gobierno municipal va a ser el que hasta ahora dirigía Blanca Atienza, directora de Serveis d’Espai Públic, Urbanisme i Sostenibilitat,  y mano derecha de la hasta ahora alcaldesa, Núria Marín. Cualquier actuación urbanística debía pasar por sus manos.

Según algunas fuentes, este órgano se divide en dos segmentos: planificación y ejecución. Y cada uno de ellos tendrá “su vida propia”, hasta ahora concentrada en una sola persona, que si no estampaba su firma los proyectos a ejecutar no se realizaban.

Dicen que cuando uno sustituye a una persona que dirige un organismo tiende a implementar su propia huella. Otros, lo único que hacen es dar continuidad al proyecto que ya estaba establecido.

Los cambios protagonizados por David Quirós en este nuevo organigrama se han de ver en los próximos meses. Algunas personas van a estar atentas si es sólo una puesta en escena sin más, para decir que algo cambia cuando en realidad no se quiere cambiar nada. O por el contrario, el nuevo alcalde quiere imprimir su sello como nuevo alcalde.

Nuevo alcalde que va a tener como meta las próximas elecciones municipales que se celebrarán dentro de tres años. La máquina publicitaria del ayuntamiento seguro que se va a poner en marcha, sobre todo teniendo en cuenta que David Quirós era un concejal al que solo conocía un 2,6 por ciento de la población de l’Hospitalet, según el último barómetro de opinión pública de la ciudad, presentado en el 2023, y que ahora le da soporte un partido cogido con puntillas, comandado por una gestora tras la última crisis de abril del 2022, donde dimitió el primer secretario del PSC local, Cristian Alcázar, investigado por un caso de corrupción por presuntas irregularidades en el Consell Esportiu.

L’equip femení del L’H Cricket Club, campiones de la Lliga catalana d’aquest esport

Article de Jordi Ballart (President de L’Hospitalet Cricket Club)

L’HOSPITALET.- És possible que alguna vegada hàgiu vist en alguns dels (pocs) parcs de l’Hospitalet grups de nois d’origen indi i pakistanès jugant amb bats plans de fusta i una pilota. Estan jugant a criquet, un esport que té els seus orígens a l’Anglaterra de finals del segle XVI. Al llarg del temps aquest joc va ser adoptat a diverses colònies britàniques i avui dia a països com l’Índia i el Pakistan és, amb permís de l’hoquei, l’esport nacional. Aquest és encara un esport molt minoritari al nostre país… però a l’Hospitalet tenim un club.

L’Hospitalet Cricket Club

L’any 2009, al barri de la Torrassa, una assemblea de ciutadans d’origen indi va fundar L’Hospitalet Cricket Club. En els seus inicis el club va ser una entitat de lleure, que no contemplava la participació en partits competitius. Quan els membres fundadors van retornar a l’Índia el club va quedar en via morta, fins que al 2023 una nova junta va revifar l’entitat.

Al llarg d’aquests anys, des del Centre de Normalització Lingüística (CNL) es va iniciar un projecte d’aprenentatge del català a través del criquet, adreçat a famílies pakistaneses i, paral·lelament,             el CNL i el centre de terminologia TERMCAT van elaborar un vocabulari oficial del criquet en català, fins aleshores inexistent. Aquesta activitat es va desenvolupar en altres àrees educatives i va acabar formant un projecte d’aprenentatge servei als instituts de la ciutat. En aquest projecte un grup d’alumnes sobretot d’origen indi i pakistanès ensenya a jugar a criquet als seus companys. Els alumnes reben una formació i un acompanyament del CNL, del Servei de Mediació i de l’entitat JIS. El rol d’aquests alumnes és importantíssim, tant pel que fa a la visibilització de la seva cultura com pel que fa al seu protagonisme i consegüent empoderament.

Finalment, a la primavera de 2023 la Federació Catalana, interessada en el projecte, contacta amb un dels centres educatius participants, l’Institut Rubió i Ors, i li ofereix crear dos equips (masculí i femení) per començar a entrenar a Montjuïc. Aquest va ser un pas crucial, ja que permetia que aquests nois i noies continuessin amb la pràctica del seu esport fora del paraigua de l’institut. A partir d’aquí es va crear una nova junta i es van esmenar els estatuts. Però aconseguir un club de criquet a la ciutat no seria un camí fàcil. La gestió administrativa que suposa per una entitat sol·licitar un CIF i obrir un compte bancari és una tasca complexa, plena d’obstacles, i lenta, fins al punt que la sol·licitud del camp de beisbol municipal, on actualment entrena el club, es va endarrerir uns quants mesos.  Els nostres equips han hagut de passar més de mig any desplaçant-se a Montjuïc per entrenar al seu camp de beisbol els dissabtes a la tarda. En alguna ocasió trobaven el terreny de joc ocupat i havien de practicar en un aparcament.

L’Hospitalet Cricket Club compta amb dos equips: el femení i el masculí, amb una vintena de membres cadascun. La majoria són d’origen indi i pakistanès, però també hi ha jugadores de països llatinoamericans i africans. Som un club que s’ha format als barris de l’Hospitalet i encara ens falten molts recursos. Hi ha molts jugadors i jugadores en una situació econòmica vulnerable, que ni tan sols poden permetre’s comprar una samarreta i pantalons de xandall per venir a entrenar. Sortosament, fa unes setmanes hem aconseguit samarretes gràcies a un patrocinador. No han estat uns inicis fàcils. Estem parlant d’un esport minoritari en aquest país, un esport en què, a més, el paper de les dones té molt poc reconeixement. Aquesta història, però, té un final feliç. Superant tots aquests obstacles, el passat dissabte 29 de juny l’equip femení de L’Hospitalet Cricket Club va proclamar-se campió de la Lliga Catalana! Ara caldrà ser persistents per obtenir més facilitats per entrenar per part de les institucions.

El Foment de la Informació Crítica reitera la seva queixa a l’escamoteig que han patit els ciutadans de les informacions generades per l’entitat

L’HOSPITALET.- Dos mesos i mig més tard que la Junta Directiva de FIC elevés a diferents organismes de Catalunya i també als grups polítics municipals la queixa pública per la vulneració del dret de la ciutadania a rebre informació plural a la segona ciutat de Catalunya, només el Consell de la Informació de Catalunya, que va admetre de seguida la queixa, s’ha pronunciat amb una resolució.

Ho va fer en la sessió ordinària de l’organisme del passat 1 de juliol i va ser comunicat a FIC un parell de dies més tard (s’adjunta el text íntegre de la certificació: Certificado del Consell de la Informació de Catalunya . L’acord al que va arribar el Consell és que “no es pot pronunciar sobre la queixa presentada perquè no pot tenir cap seguretat que els mitjans de comunicació hagin menystingut les activitats d’aquesta entitat, i per tant no pot asseverar que hagin transgredit cap dels principis del codi deontològic.”

Davant aquesta resolució, la Junta Directiva de FIC s’ha mostrat, d’una banda, satisfeta per que l’organisme que vetlla per l’aplicació del codi deontològic de la professió hagi analitzat la queixa, però per l’altra ha enviat de nou al CIC un escrit lamentant-se que la entitat no ha tingut l’oportunitat de respondre a les al·legacions presentades pels Mitjans de Comunicació Públics i sentint que el Consell de la Informació de Catalunya no hagi entrat en el fons de l’assumpte que era la vulneració de drets de la ciutadania, perquè els Mitjans de Comunicació Públics de l’Hospitalet han escamotejat des del 2018 fins al moment de la queixa, una bona part de la informació generada per FIC a la ciutadania de l’Hospitalet.

De fet, la mateixa resolució del Consell fa una valoració errònia de la queixa, des del moment inicial, perquè el problema no es genera pel menyspreu dels Mitjans de Comunicació Públics cap a FIC, sinó per l’escamoteig de la informació generada per FIC a la ciutadania. Aquest error en l’apreciació de l’assumpte és el que ha marcat probablement la resposta i ha obligat a la Junta Directiva de FIC a elevar novament la queixa al Consell a través d’un llarg escrit que també es reprodueix íntegrament (Respuesta de FIC).

Malgrat tot, el Consell de la Informació de Catalunya ha estat, (amb el grup municipal de Vox que va dir que dirigiria la denúncia al ple municipal i al Consell d’Administració de La Farga), l’únic organisme dels 11 interlocutors als quals es va dirigir l’entitat, que ha respost directament la queixa. Cap dels altres grups polítics municipals de l’oposició s’han fet ressò ni han portat cap proposta al ple, malgrat que hi ha hagut des d’aleshores tres plens municipals, ni tampoc el Consell Assessor de MCP, el Consell d’Administració de La Farga, l’Espai de Ciutadania, el Consell de Ciutat, el Consell de l’Audiovisual o el Col·legi de Periodistes han enviat cap comentari al respecte. La sensació, per tant, des de FIC, és que els Mitjans de Comunicació Públics són matèria molt reservada sobre els quals, pel que es veu, costa molt pronunciar-se, i no només dins la ciutat sinó també en àmbits on posar en qüestió els mitjans públics costa de digerir. En aquest sentit, des de FIC es posa novament de manifest que aquest segueix sent un tema d’enorme importància, sobre el qual s’ha de mantenir una visió crítica que garanteixi el control ciutadà de la informació que tots paguem.

En la perspectiva que L’Estaca. com, a través del seu editor, Foment de la Informació Crítica, pugui adherir-se en el futur al Consell de la Informació de Catalunya com a mitjà directament vinculat a les seves directrius professionals i avançant-se als compromisos que s’adquireixen a través del segell de compromís ètic, que obliga a publicar les resolucions del CIC que els afectin, és pel que L’Estaca. com es fa ressò ara de la resolució rebuda i de la nova queixa expressada.

• abril 2025
• març 2025
• febrer 2025
• gener 2025
• desembre 2024
• novembre 2024
• octubre 2024
• setembre 2024
• agost 2024
• juliol 2024
• juny 2024
• maig 2024
• abril 2024
• març 2024
• febrer 2024
• gener 2024
• novembre 2023
• setembre 2023
• juliol 2023
• juny 2023
• maig 2023
• abril 2023
• març 2023
• febrer 2023
• gener 2023
• desembre 2022
• novembre 2022
• octubre 2022
• setembre 2022
• juny 2022
• abril 2022
• març 2022
• novembre 2021
• octubre 2021
• setembre 2021
• agost 2021
• juliol 2021
• juny 2021
• maig 2021
• abril 2021
• març 2021
• febrer 2021
• gener 2021
• desembre 2020
• novembre 2020
• octubre 2020
• setembre 2020
• agost 2020
• juliol 2020
• juny 2020
• maig 2020
• abril 2020
• març 2020
• febrer 2020
• gener 2020
• desembre 2019
• novembre 2019
• octubre 2019
• setembre 2019
• juliol 2019
• juny 2019
• maig 2019
• abril 2019
• març 2019
• febrer 2019
• gener 2019
• desembre 2018
• novembre 2018
• octubre 2018
• setembre 2018