Més enllà de la gestualitat, el govern municipal hauria d’omplir de contingut concret les noves àrees de govern

L’HOSPITALET. REDACCIÓ.- Des d’aquesta redacció de L’Estaca no tenim cap interès a canviar la regla no escrita del periodisme que dona 100 dies de marge a un nou equip de govern, al nivell que sigui, abans de posar de manifest aquelles coses esperables que no es realitzen. Per mostrar aquesta engruna de bona voluntat, fa quinze dies llargs que no hem expressat les nostres sensacions inicials que no vol dir que no les tinguem. I si avui obrim l’aixeta de les prevencions, és perquè ja s’han donat uns pocs signes que ens obliguen a l’anàlisi. Mantindrem, però, el criteri del termini dels tres mesos llargs per tractar més en profunditat les expectatives que genera el nou govern perquè, si alguna cosa de positiu hi ha hagut fins ara, és que el nou alcalde i el nou equip han mostrat de bon començament una intenció de canvi que s’ha posat de manifest amb una nova estructura de gestió i amb una remodelació de les responsabilitats que veurem si donen el fruit previst. Aquesta voluntat inicial de canvi podria perfectament expressar dos propòsits: el primer, l’interès per marcar estil propi i el segon, distanciar-se de l’estil anterior. Aquesta voluntat, no obstant, no té perquè significar cap esmena a la manera de fer de l’equip anterior i això és el que s’acabarà veient de cara al futur.

Aquesta intenció de canvi —o simplement de renovació—, d’altra banda, ha estat valorada de manera molt diferent per part dels grups de l’oposició. Mentre que el PP, Vox i ERC-EUiA s’han mostrat molt previnguts, distants i bastant desconfiats sobre les noves maneres i els nous propòsits, els Comuns han posat de manifest les seves expectatives de millora de les relacions, en clara resposta a la sintonia que mostra el govern socialista —sempre que es troba en minoria— per aquest espai.

Parlàvem d’alguns signes que s’han produït en aquests 15 dies llargs. I els volem enumerar, posant-los en contraposició a algunes expectatives que es podrien haver generat i que malauradament no s’han materialitzat. En primer lloc, les dues votacions de les que parlàvem en L’Estaca d’ahir, que ens van cridar força l’atenció produïdes en el darrer ple. La primera, l’aprovació de l’adequació de l’àmbit d’actuació de les comissions permanents sectorials a la nova divisió de l’administració municipal en cinc àrees executives, per 16 vots a favor i l’abstenció de la resta. Aquest resultat implica el suport directe dels Comuns a la nova estructura municipal que, si hem de ser estrictes, no es va explicar al ple i, en aparença al menys, no se sustenta sobre cap raó de pes que permeti aventurar una millora en la gestió. El punt s’hagués aprovat exactament igual amb 13 vots a favor i 14 abstencions, i per això, el suport dels Comuns a aquesta aposta del nou alcalde no pot passar desapercebuda. És una manera directa de dir al nou equip socialista que s’hi pot comptar amb ells si fa falta. El mateix va passar amb el punt de les modificacions de crèdit necessàries per la contractació de quatre càrrecs directius d’alt nivell en aquest darrer ple on també els Comuns es van mostrar absolutament favorables a unes mesures que potser son imprescindibles per posar en marxa les noves àrees de gestió, però que tornen a ser un vol de coloms en la garantia de la millora de la gestió i que, a més, va comptar amb l’informe desfavorable de la Intervenció municipal. Novament, no eren imprescindibles els vots dels Comuns, però aquesta força va tornar a posar-se molt de cara…

No és cap sorpresa. Els Comuns mai s’han mostrat contraris a alguna mena de pacte amb l’equip de govern socialista, especialment després del canvi a l’alcaldia. Amb l’anterior alcaldessa ja van pactar els pressupostos pràcticament a canvi de res. I ara han tornat a donar crèdit a allò que no són més que instruments de gestió sense cap garantia de canvi. Deuen estar fent alguna lectura interessant sobre l’immediat futur que estaria molt bé que expliquessin públicament a la ciutadania. I ja saben que a L’Estaca tenen les pàgines obertes per explicar qualsevol motivació d’interès.

En front d’aquests signes de canvi, alguns trets d’immobilisme que no auguren res de bo. El primer d’ells el discurs de l’alcalde, desenvolupat amb més deteniment al llarg de l’entrevista que va concedir pocs dies després als mitjans de comunicació públics. Tant el discurs com l’entrevista posaven de manifest el desig de modificar els instruments però cap sensació manifesta de modificar ni els criteris, ni les propostes, ni molt menys fer una autocrítica sobre l’immediat passat. Novament, bones paraules, insuflades de gesticulació buida en parlar de qüestions que, qualsevol nou govern amb autèntiques ganes de canvi i nous criteris, hauria posat sobre la taula per generar confiança: què cal fer amb el Districte Cultural, què caldria qüestionar sobre el Biopol Gran Via, què s’ha de replantejar pel que fa a les requalificacions dels espais industrials, què cal replantejar pel que a fa a la utilització dels bens patrimonials escassos que hi ha a la ciutat, quina ha de ser la política de recuperació d’espais verds i d’espais lliures pels equipaments imprescindibles, com s’ha d’afrontar l’esponjament dels barris del nord, quina ha de ser la política de seguretat ciutadana, quina la política d’integració social y de serveis a la ciutadania, etc.

Qualsevol nou govern que volgués articular un futur diferent per la ciutat hauria de posar en qüestió totes aquestes polítiques i dissenyar un pla estratègic de ciutat que donés resposta, una a una, a totes aquestes qüestions i probablement a moltes més que resulten tan urgents com les comentades. Més enllà de les paraules només sembla haver-hi fum —i això si que no és nou—: lliurar el futur verd de la ciutat a la creació de bulevards quan les vies desapareguin, és tant com esperar que els barris del nord es vagin esponjant a poc a poc per generació espontània. Si no hi ha estratègies de futur i si sobre aquestes estratègies no es prenen decisions en el dia a dia, no hi haurà un futur descriptible sobre el qual articular tots els desitjos de la ciutadania.

Si les cinc àrees de gestió expressen estratègies concretes en els àmbits respectius serà bona cosa, però de moment només hi ha cinc àrees de gestió sobre el paper i cap projecte que dibuixi una ciutat diferent. Però el pitjor no és això, en ser prou dramàtic. El pitjor és que ni s’observen signes de canvi en les actituds, ni s’observen mesuren concretes en les realitzacions.

Només posarem un parell d’exemples: si el nou equip de govern volgués fer realitat les seves pròpies paraules, intentaria que l’estratègia de ciutat fos una cosa col·lectiva i veuria amb molt bons ulls les ganes de participar de l’activisme ciutadà en l’objectiu comú de millorar l’Hospitalet. Més enllà de les cinc àrees de govern de noms fantàstics, intentaria descriure exactament que s’entén per Ciutat de Drets, què, per Qualitat urbana i què, per Ciutat Transformadora. (I ja no diguem per què seria també imprescindible explicar que s’entén per Seguretat i Govern Intern i quin sentit té que el que és simplement l’expressió del càrrec executiu de primera autoritat municipal es converteixi també en una àrea de gestió específica).

S’ha d’explicar què vol dir en concret convertir l’Hospitalet en una Ciutat de Drets, quan, per exemple, un dels primers drets com és el dret a l’empadronament es vulnera impunement. Què es pot entendre per Qualitat urbana en la ciutat més densament poblada d’Europa i la que té menys metres quadrats verds per habitant del país. I com es pot convertir una ciutat carregada d’urgències de primera necessitat en una ciutat transformadora que voldria dir una ciutat capdavantera en qualitat de vida.

Més enllà de les paraules, un equip qualitativament format, faria una crida a la participació oberta de la ciutadania compromesa i començaria a decidir mesures concretes. Per exemple, adquirir ja, l’edifici de l’Acadèmia Cultura. Per exemple, acabar amb els dubtes sobre Albert Germans (un escàndol que el PSC votés en contra de la moció dels Comuns després de la gestualitat d’aquests últims en el mateix ple); per exemple, adquirir Olis Regàs; per exemple, posar en marxa l’antic Casal dels Avis de Can Serra sense més excuses tècniques; per exemple, decidir la congelació de la pastilla de nous blocs de pisos de la línia Vilafranca davant Cosme Toda; per exemple, aturar la planificació de la Illa de la Vanguard… Si cal una llista exhaustiva, es pot fer en pocs minuts perquè les urgències son infinites…

I el segon exemple que enyoràvem: el canvi en les actituds, que ens toca més de prop. Fa tres setmanes que vam demanar una entrevista amb el nou alcalde a través del cap de comunicació. Ens va comunicar que, si era possible fer-la —si era possible fer-la!!!! (què vol dir si era possible fer-la?)—, ens avisaria. Encara estem esperant. Un nou alcalde amb ganes de sintonitzar amb els que es preocupen per dibuixar una ciutat millor canviaria les maneres de l’antiga alcaldessa que, en el nostre cas concret, va trigar un any en concedir una entrevista al Foment de la Informació Crítica, després de reiterar-la almenys una dotzena de vegades. El nou alcalde ja ha concedit unes quantes entrevistes a mitjans públics i privats. L’Estaca només som un mitjà més, però segurament, dels primers en demanar-la.

Com a curiosa contrapartida, l’equip de govern torna a votar en contra que les instal·lacions de l’antiga fàbrica Albert Germans es converteixin en equipaments pel barri

L’HOSPITALET. REDACCIÓ.- El darrer ple municipal de juny va tenir, com acostuma a passar darrerament, un munt d’aspectes ressenyables, més enllà de la varietat de posicions respecte de les múltiples mocions que els grups d’oposició acostumen a presentar. Un dels primers punts va ser la incorporació dels dos nous regidors de l’equip municipal que completen, tal com aquest mitjà va avançar en el seu moment, el cartipàs municipal definit pel nou alcalde el passat dia 15. Cristina Santón i David Torres substitueixen l’alcaldessa i el primer tinent d’alcalde dimitit i la seva incorporació no deixa de resultar substanciosa. En el primer cas, perquè es tracta de la regidora que va donar estabilitat al govern socialista en minoria al 2015, provinent d’una candidatura equívoca de l’esquerra alternativa, i en el segon, perquè és el regidor número 16 de la llista socialista que substitueix el recentment elegit diputat al Parlament de Catalunya, Ernesto Carrión. 

A banda d’aquest ritual obligat de substitució de regidors, el ple va tenir dues parts ben diferenciades, la dels punts de donar compta al ple de decrets d’alcaldia, en aquest cas vinculats a la nova estructura de gestió municipal, les repetitives modificacions de crèdits i els despatxos oficials dels acords de la Junta de Govern. En aquesta sessió, però, es van produir dos propostes d’urgència, una de les quals va ser objecte de debat donat que es portava a aprovació el mecanisme de contractació de 4 càrrecs directius d’alt nivell vinculats a la nova estructura que proposava el recent nomenat alcalde.

Sobre aquest tema es va produir un notable desacord entre tots els grups d’oposició, a excepció feta dels Comuns, que van aprovar el punt de contractació de nous càrrecs directius, amb l’argument, segons el portaveu del grup, que aquestes contractacions poden suposar eliminar els colls d’ampolla que tradicionalment han impedit una gestió normalitzada a la ciutat, segons la denuncia feta pels Comuns durant el debat posterior a la nova investidura de l’alcalde Quirós. Pel que fa al portaveu d’ERC-EUiA, Jaume Graells, aquest va denunciar que la proposta d’urgència de noves contractacions, perjudicaven les xifres futures de despesa del capítol 1 i es produïen sense justificació tenint en compte que està pendent encara el Pla d’Ordenació de Recursos Humans municipal, que no es disposa encara d’una relació de llocs de treball municipals prou elaborada, que hi ha 476 vacants a la plantilla, entre les quals 89 vacants de titulats superiors i 49 de titulats mitjans, a banda de 51 vacants a la Guardia Urbana i 17 vacants a Serveis Socials, xifres que posen de manifest que la contractació urgent de 4 alts càrrecs directius no sembla en absolut justificada. Al final es va aprovar la provisió de càrrecs gràcies als 13 vots presents del PSC i a 2 vots dels Comuns (la votació va ser de 15 vots a favor i 11 en contra, sense que s’expliqués en detall com havia anat aquesta votació i qui va afegir el seu vot contrari als 6 de VOX i PP i als 4 d’ERC).

Ja, amb antelació, els Comuns havien donat també el seu vot favorable en un dels punts que calia votar de les comissions permanents sectorials, al costat del PSC, abstenint-se la resta de l’oposició municipal.

Aquesta considerable bona disposició dels Comuns no es va veure en absolut compensada per part dels socialistes en un punt que, pels Comuns, havia de ser paradigmàtic, com era la segona moció que presentava aquest grup respecte de la demanda que les antigues i històriques instal·lacions de la fàbrica Albert Germans passessin a ser equipament públic. Tal com va passar a l’octubre de l’any 22 —segons va recordar Sonia Esplugas, portaveu del PP— el PSC va votar, aleshores i ara mateix, en contra.

Més enllà de la moció de suport al Manifest del Dia Internacional de l’Orgull LGTBI+, que van subscriure tots els grups polítics tret de Vox, la resta de mocions de l’oposició van obtenir resultats molt diversos. En alguns casos, com ara la moció sobre les reparacions a l’empedrat del carrer Xipreret que va presentar el PP, es va aprovar amb els vots contraris del PSC; també es va aprovar la moció del PP sobre la ventilació i climatització dels poliesportius municipals amb una abstenció de socialistes i Comuns en el punt tercer de l’acord o la primera dels Comuns sobre les necessitats de Serveis Socials que es va aprovar amb l’únic vot en contra de Vox.

De fet, en una important part de l’argumentari del PSC sobre unes quantes de les mocions presentades, es feia servir la idea que les coses no es poden improvisar, que s’han d’estudiar a fons i que s’han de tenir molt en compte els impediments tècnics i fins i tot els impediments legals, que moltes vegades no són possibles. Aquests arguments xoquen habitualment amb un aspecte fonamental: molts dels problemes que es posen mensualment sobre la taula en les sessions plenàries, són queixes dels veïns, o mancances o propostes que es repeteixen regularment al llarg del temps. No hi ha sessió, darrerament, on els passadissos del ple municipal no s’omplin de pancartes sectorials de veïns o de treballadors municipals farts de la manca de resolució dels problemes. Segons David Gómez, per exemple, el carrer Xipreret no s’ha reordenat perquè el desig dels veïns de mantenir l’aspecte tradicional del carrer topa amb el que la llei fixa pel que fa a l’accessibilitat. Com que el que volen els veïns no es compatible amb el que diu la llei o defensen els tècnics, doncs no es fa res, o es fa en contra del criteri majoritari dels que hi viuen. Això del carrer Xipreret és molt comú a molts carrers i places. En aquest mateix ple es va posar de manifest el desencert absolut de la darrere remodelació del carrer Major —que ara s’ha de tornar a remodelar— perquè l’equip socialista de fa molts anys va remodelar el carrer probablement fent cas en exclusiva als criteris tècnics, en el millor dels casos, i sense consultar els veïns que sempre han estat deixats de banda. La diferència és que ara la sala de plens s’omple de queixes perquè la ciutadania està farta de la parsimònia en la resolució dels infinits problemes que s’acumulen.

Els afectats reclamen atenció de l’Ajuntament per fer front conjuntament al greu problema que se’ls presenta.

L’HOSPITALET. LLUÍS BERBEL.- La proximitat de l’Hospitalet a Barcelona té els seus avantatges i desavantatges. La capital de Catalunya s’ha convertit en atractiu número u de turisme i en aquest sentit, repercuteix negativament, a la segona ciutat de Catalunya, sobretot pel que fa a l’habitatge. L’especulació i l’enriquiment ràpid fan que els propietaris transformin blocs sencers en pisos turístics i expulsin els seus llogaters actuals.

La situació que viuen els veïns d’alguns blocs d’habitatges com els del carrer Occident, 14 n’és un exemple. La propietat del bloc està fent fora els veïns no renovant-los els contractes, i transformant-los en pisos turístics.

Tot això està gestionat per una empresa, Smart Living, que ha estat contractada per l’administració de la finca que gestionen els propietaris del bloc de pisos.

Els amos de la finca estan pressionant els veïns enviant-los burofax i recordant-los quan els finalitza el contracte. No els importa l’edat ni la situació de les persones i si compleixen o no amb els pagaments dels lloguers.

Exemples clars són els d’una senyora de 86 anys a la que se li acaba el contracte d’aquí a dos anys i ja li han notificat la data de la finalització i la seva rescissió. A una altra veïna, amb dos nens, que sempre ha pagat el lloguer religiosament, la propietat ja li ha advertit que la seva relació contractual acababa entre tres mesos i sis mesos. I que tot el que passés d’aquest plaç suposaria una penalització de de 2.000 euros al mes. Ella no el va aceptar i finalment l’empresa es va tirar enrere.

A la finca hi ha vint habitatges dels quals, sis ja han estat buidats i convertits en pisos turístics. El lloguer d’un d’aquests habitatges ronda els 1000 euros i disposen de tres habitacions amb cuina i un lavabo. Un cop reconvertits en pisos turístics es transformen en apartaments de cinc habitacions, totes elles de lloguer de forma individual i no per menys de 600 euros cadascun. “Hi ha algunes d’aquestes habitacions que no tenen ni finestres”, diu un dels llogaters actuals del bloc.

Una parella va rebre suposadament per error 4 anys abans el burofax per informar que no renoven i que en dos mesos devien sortir. Ells després van dirque no podien donar, ja que tenien contracte vigent i després d’un tira i arronsa van dir que era un error i era per altre vei.

Un dels afectats denuncia que aquesta situació malmet directament tota la barriada ja que “es trenca el concepte de barri en benefici dels fons voltors, inversors que l’únic que busquen és el màxim rendiment sense importar-los la convivència normal del veïnat”. I continuen manifestant que “això no només repercuteix en el tema de l’habitatge sinó sobre la resta dels que vivim aquí cada dia per l’encariment de tot allò que l’envolta: restauració, comerços, supermercats…”.

A la barriada de Collblanc on es troba el carrer Occident, aquest no és un fet aïllat. En un carrer adjacent, el carrer Progrés, ja hi ha cinc finques convertides totes en pisos turístics. I al carrer Holanda, en alguns blocs estan fent exactament el mateix, pressionant els veïns per desallotjar-los, trencant la relació contractual.

També s’especula que l’Aparthotel que volen fer on hi havia el bar Bou es convertirà en una cosa similar: apartaments d’habitacions. Fins i tot també es rumoreja que la Residència d’Estudiants existent al costat del mercat de Collblanc que durant l’estiu quedarà buida, es reconvertirà també en pisos turístics. “Ho estan comprant tot”, denuncien.

“Tenim dret a l’habitatge. Som quatre a casa”, afirma un altre dels afectats als que també ha arribat la carta amb un any d’antelació. Al respecte els veïns denuncien que la normativa exigeix ​​un lloguer mínim de tres mesos. “Els fons que estan darrere de tota aquesta especulació procedeixen de molts països: russos, xinesos, israelians, americans”.

Els afectats han contactat amb el Sindicat de Llogaters i tenen pensat fer un gran acte per conscienciar la ciutadania de la situació en què es troba el barri i un problema que s’està estenent com una bassa d’oli. També tenen prevista una intervenció al ple municipal per alertar i denunciar la situació als grups municipals perquè l’ajuntament prengui cartes en l’assumpte: “actualment ens trobem força desemparats”, sentencien els veïns.

Se’ls hi va negar la paraula al Consell de Districte per una qüestió formal

L’HOSPITALET, JOAN FONT.- Famílies de la escola Milagros Consarnau s’han manifestat el penúltim dia del curs i han tallat durant una estona el trànsit del carrer Aprestadora exigint ja la reforma integral del centre. Més de 100 persones hi han participat en un acte reivindicatiu.

La escala Milagros Consarnau es va construir en el pla d’urgència educativa de la ciutat en els anys 70 i, ara mateix, segons denuncien les famílies la situació de degradació de les instal·lacions del centre està arribant al límit. De fet, la seva reforma integral va ser ja pressupostada per la Generalitat el 2023 per 3,3 milions d’euros, però a hores d’ara ni tant sols s’ha fixat data d’execució.

Les famílies informen que la precarietat actual de les instal·lacions s’ha fet evident quan fins i tot en una escala d’emergències nova, estrenada aquest any, s’ha hagut de retirar de l’ús al veure com queien cargols de la seva estructura metàl·lica. També la escala interior del centre, segons informen, esta degradada i fins i tot han aparegut esquerdes que afecten a la barana. Aquesta situació provoca que els infants hagin de pujar o baixar en petits grups per la seva seguretat.

A tot plegat s’afegeix desperfectes com plaques de sostre que cauen a mitja classe, forats a les parets, fuites d’aigua, etc. De tot això, desprès de més d’un any, les famílies i els personal de la escola no han rebut cap resposta clara de part de les administracions implicades, ni des de la Generalitat ni des de l’Ajuntament.

Aquesta mateixa escola va intentar demanar la paraula en l’últim Consell del Districte III, i se li va negar ja que l’AFA no forma part de les entitats del Consell ni es podia alterar l’ordre del dia. L’escola demanava solucions als problemes de seguretat provocats per l’actual configuració del trànsit en el tram del carrer Aprestadora on està l’escola. Hi ha tres carrils de circulació i demanen la pacificació d’aquests tram del carrer.

La gent més gran del barri recorda que la construcció de la escola en aquest solar va provocar dubtes en el seu moment. Sembla que el terreny estava contaminat per residus del carbó de l’antic carrilet i per escombraries en descomposició. Però, en aquell moment d’urgència i d’escassetat de sol disponible, es van fer les actuacions pertinents per anular la possibilitat d’emanacions de gasos produïts per la barreja entre les restes d’escombraries i d’altres materials.

No és d’estranyar la preocupació de les famílies i del personal de la escola sobre la seguretat. Els riscos del terreny en el que es va construir van ser superats, però ara mateix i de cara al proper curs, afronten nous riscos produïts per la falta de manteniment de l’edifici i el retard en la seva reforma integral.

El nou govern hauria de posar més recursos i una major atenció sobre un problema que provoca molt malestar

L’HOSPITALET. JOAN FONT.- Les responsabilitats de les diferents àrees de l’Ajuntament han sofert canvis. Només un any desprès de la seva constitució, no només s’ha substituït la cúpula dels govern municipal, sinó que s’ha modificat tot el cartipàs i les diferents àrees del govern municipal. I aquest terrabastall s’ha fet sense ni un mínim balanç de la feina feta en aquest any (i en les legislatures anteriors) en cada àrea.

Aquesta falta de balanç fa molt difícil afrontar les millores que calen i els canvis que permetin superar els problemes o les dificultats que hagin existit. Per centrar-se només en una àrea voldríem fer esment de les insuficiències que es detecten en els serveis socials de la Ciutat.

Ja en l’anterior mandat, i encara abans, els serveis socials de la segona ciutat de Catalunya han estat sota mínims. La filosofia de fons implementada pel responsable polític de l’àrea ha estat, i tot sembla indicat que encara és, la d’assumir estrictament els serveis encarregats per llei al municipi. I fer-ho a la baixa.

De fet, caldria que el govern municipal fixés la seva activitat, en primer lloc, en assegurar el benestar del veïnat, plantejant els conflictes que calguin amb altres administracions i, en cap cas, deixant de donar resposta a una necessitat de qualsevol veïna o veí de l’Hospitalet

Per baixar una mica a allò concret, cal recordar que des de la pandèmia l’accés a les diferents àrees municipals de serveis socials s’ha de fer, obligatòriament, per cita prèvia demanada des de la pàgina web. Quan alguna persona truca a la porta d’un servei, el conserge o l’empleat de seguretat l’adreça a alguna entitat que li faciliti el tràmit. Últimament, els punts TIC creats als mercats (i en horari de mercat) poden ajudar en alguns casos.

De cara a aquest estiu, les entitats de la ciutat que organitzen Centres Oberts afronten dificultats d’accés als recursos que els pertoquen. Per exemple, enguany la Generalitat ha derivat als ajuntaments la gestió d’aquests recursos. A primers de juny aquestes entitats, que han de preparar la contractació de personal per les activitats dels seus centres oberts, encara no havien rebut els diners, ni sabien concretament la quantitat d’euros que els serà assignada.

Des de fa ja uns anys, arriben queixes reiterades sobre l’actitud de la Cap de Serveis de la Regidoria de Drets Socials davant de les persones responsables d’entitats que treballen en el sector i també en el tracte que sembla tenir amb les treballadores socials del mateix servei. Denuncien la poca sensibilitat d’aquesta Cap en la relació amb el seu entorn professional de manera que moltes persones se senten maltractades.

Fa ja moltes legislatures municipals que des de diversos sectors es posa de manifest les insuficiències de l’alberg municipal per complir mínimament amb la seva tasca d’acolliment de persones en situació vulnerable. Les places son molt limitades, no hi possibilitat d’acollir dignament famílies (les places son estrictament individuals) i les persones usuàries no poden disposar dels seus efectes de supervivència i, molt menys, es poden acollir els animals que sovint els acompanyen.

Un tema recorrent és el de les dificultats de complir amb l’empadronament. Els requisits formals que es demanen consisteixen en demostrar que la persona habita a la ciutat. En molts casos de persones que viuen rellogades o en habitatges en situació irregular (locals,  baixos, etc.), els propietaris no faciliten els papers necessaris per l’empadronament, i caldria la intervenció dels serveis municipals per resoldre-ho.

En els cas de les persones sense sostre, cal acreditar davant dels serveis socials un lloc de residència, encara que sigui una nau abandonada o un solar. En tot cas, quan ja s’ha aconseguit presentar la documentació pot passar molt de temps abans no s’obté resposta. Legalment l’empadronament és un dret i una obligació: es considera que, si en tres mesos no hi ha hagut resposta, aquesta és legalment positiva. Però com pot acreditar-se aquesta situació?

Tot plegat es una petita mostra de la situació en que es troben els serveis socials a l’Hospitalet. A la regidora responsable li espera una bona feinada per posar els serveis socials en les condicions que caldria esperar de la segona ciutat de Catalunya o, en tot cas, posar-se al nivell de les ciutats veïnes. En aquest primer any d’un mandat paralitzat, poca cosa ha millorat. La ciutat, el veïnat i les entitats que hi treballen, esperen més mitjans i una altra mirada als serveis socials per part del nou govern municipal.

L’HOSPITALET. TONI GARCIA.- En els temps que vivim, ningú posa en dubte que l’esport és una eina essencial per a l’educació integral, la transmissió de valors i la millora de la salut. L’Hospitalet de Llobregat, amb una llarga tradició esportiva, compta amb gairebé 60 clubs esportius i més de 20.000 esportistes que practiquen diverses disciplines, tant en l’esport federat com en l’esport escolar. Una realitat que és un clar exemple de com l’esport enforteix el teixit i la cohesió social dels barris de la nostra ciutat.

L’Hospitalet i l’esport formen un binomi indissoluble i indiscutible. L’aposta decidida per l’esport de base des de la constitució del primer Ajuntament democràtic ha fet possible apropar la pràctica esportiva a tothom, amb instal·lacions i espais adequats per dur-la a terme.

L’esport també és una part integral de la identitat de l’Hospitalet. És una manera de crear comunitat, promoure un estil de vida saludable i reforçar els llaços entre els habitants de la ciutat.

Avui, tot i el camí recorregut, és el moment de repensar l’esport per fer front als nous reptes i fer possible que l’Hospitalet sigui una ciutat referent en l’àmbit esportiu. Això inclou entre d’altres aspectes la modernització i millora de les instal·lacions esportives, la necessitat de nous espais com el nou poliesportiu de Santa Eulàlia, el nou camp de Beisbol, la modernització de l’Estadi Municipal de futbol del CE l’Hospitalet, així com la finalització de la Zona Esportiva de la Feixa Llarga, com epicentre de l’esport de la ciutat.

Malauradament, aquestes darreres setmanes hem vist com una de les principals entitats esportives de la ciutat, el Club Bàsquet l’Hospitalet, ha tingut de renunciar a la categoria LEB Plata per falta de suport econòmic i institucional.

L’aposta per l’esport de base no és contradictòria amb el fet que, com a segona ciutat més gran de Catalunya, equips com el CE l’Hospitalet o el CB l’Hospitalet, com d’altres clubs d’altres modalitats esportives que porten el nom de la nostra ciutat, estiguin a les màximes categories de l’elit esportiva. Fer-ho possible significa també projectar la nostra ciutat en l’àmbit nacional i internacional, fomentar l’orgull local i promoure l’esport com una activitat econòmica que crea llocs de treball, dinamisme econòmic i l’atracció d’inversions.

Tenim molts reptes de present i de futur en l’esport de la ciutat i és imprescindible impulsar un pla Estratègic que ens permeti superar els reptes col·lectius que tenim. Aquest pla, aquest acord de ciutat, ha de comptar amb la implicació no només de l’Ajuntament i de les entitats esportives, sinó també amb la implicació dels sectors econòmics de la ciutat.

L’Hospitalet és una ciutat que respira esport i té un futur prometedor. Afrontar els reptes i els desafiaments que tenim en l’àmbit esportiu des de la col·laboració i la suma és clau perquè l’esport continuï sent un motor de cohesió social i de creixement per millorar la nostra ciutat.

La regidora Rocío Ramírez, renuncia a les competències delegades per l’alcalde Quirós

Quan encara no ha estat complert el cartipàs municipal, a l’alcalde Quirós ja li ha sorgit el primer problema. El que havia estat un primer esquema ja pactat, que és el que va oferir en exclusiva aquesta redacció el passat diumenge, ha sofert alguna modificació de darrere hora. La primera d’elles, que contempla el nou decret d’alcaldia del mateix diumenge 16 de juny on es nomenen els titulars d’àrea, els regidors/es de govern, els adjunts/es i els regidors/es de districte, no incorpora encara els dos regidors que han de substituir els dimissionaris, Cristina Santón i David Torres, als quals se’ls hi té reservats els nomenaments de quarta tinenta d’alcalde, a la primera, i de regidor dels districtes IV i V, al segon, en el moment en què prenguin possessió del càrrec en el proper ple del 28 de juny.

Tampoc no inclou, però, en cap nomenament, la fins ara setena tinenta d’alcaldia, Rocío Ramírez, per la qual s’havia previst tota l’àrea de participació ciutadana, però sense adjudicar-li cap tinència d’alcaldia i que sembla que finalment no ha acceptat la claríssima devaluació soferta. En la informació inclosa dilluns pel canal oficial (LHdigital), després de concretar tots els nomenaments de regidors i regidores en la línia del que va avançar lestaca.com, incloses les perspectives de modificació del decret d’alcaldia de dilluns amb els dos nous regidors, s’afegeix concretament: “Completa la llista d’edils del PSC d’aquest mandat la regidora Rocío Ramírez”. Una frase que explica l’enuig de la fins ara tinenta d’alcaldia i membre de la Junta de Govern que queda apartada voluntàriament de qualsevol atribució de càrrec. Una desavinença que ha circulat profusament per l’àmbit funcionarial i polític de la ciutat des del mateix diumenge. La regidora relegada, tothom sap que tenia una gran amistat amb el també defenestrat Cristian Alcázar, gendre del dimitit primer tinent d’alcalde, Fran Belver —encara que amb una relació difícil pel que sembla— i últim primer secretari del PSC local abans de la Gestora que encara dura. La crisi interna de l’organització registra, amb el cas de Rocío Ramírez, un nou episodi que pot tenir repercussions en el futur immediat.

Així doncs, la nova Junta de Govern estarà formada per l’alcalde, els quatre tinents d’alcaldia, més dos regidors de govern: José Antonio Alcaide que sense ser tinent d’alcalde forma part del nucli dur d’alcaldia i la regidora Revilla que, aquesta sí, s’ha salvat de la crema, essent nomenada Regidora de Govern d’Esports.

La militància ha rebut, també, una carta del nou alcalde, en la mateixa línia que la que van rebre de l’alcaldessa sortint, subratllant que el suport de la militància “és imprescindible per continuar escrivint noves pàgines d’èxit en la història de la nostra ciutat”. I posant ja el focus en les eleccions municipals de maig del 2027: “Compto amb un bon equip en el Govern Municipal Socialista i la força dels nostres militants i simpatitzants per renovar la confiança de la ciutadania en les Municipals del 23 de maig de 2027. El PSC és l’única força política que pot governar aquesta ciutat, per garantir que el benestar i la igualtat d’oportunitats siguin patrimoni de tots i de totes”.

De passada, probablement conscient que fa falta enfortir la unitat al seu voltant explica: “Si alguna cosa he aprés durant aquests 31 anys de militància, és que quan sumem esforços i treballem units, millora la vida dels nostres veïns i veïnes. Els i les socialistes hem transformat l’Hospitalet durant aquests 45 anys d’ajuntaments democràtics i ho continuarem fent. El vostre suport és imprescindible per continuar escrivint noves pàgines d’èxit en la història de la nostra ciutat.”

La resta de diferències entre el decret d’alcaldia i el que va explicar L’Estaca el passat diumenge, són simplement qüestions de matís: la incorporació de Rafa Gómez en l’àmbit de presidència —que en principi estava en l‘àmbit de qualitat urbana—; la incorporació també de David Torres a Inversió i obres —de moment sense titular en el decret—; i el provisional nomenament de David Gómez com a regidor dels districtes IV i V que acabarà agafant David Torres quan s’incorpori. L’absència de Rocío Ramírez sota les ordres de la jove Laura García dins l’àmbit de la ciutat dels drets, ja no és una qüestió de matís, sinó molt singular, com s’ha explicat.

Cristina Santón, Husillos i Alcaide prenen especial rellevància en el nou equip

Un dia ha trigat el nou alcalde de la ciutat, David Quirós, en enllestir un nou equip municipal que ha estat treballant durant les darreres setmanes. Quatre tinences d’alcaldia, quatre grans àrees/àmbits, a banda de la d’alcaldia, i només quatre regidors de districte. El proper primer tinent d’alcalde serà Jesús Husillos, que actuarà alhora com a portaveu del Grup Municipal Socialista i que serà el responsable directe de l’Àrea de Seguretat i Govern Intern. La segona tinenta d’alcalde serà Laura García, que encapçalarà l’àrea de la Ciutat dels Drets. El tercer tinent d’alcalde serà David Gómez que portarà l’àrea de Qualitat Urbana, i la quarta tinenta d’alcalde, la regidora que substitueix en l’ordre de la llista socialista a Núria Marín, Cristina Santón, coordinarà l’àrea de Ciutat Transformadora.

Els regidors de districte seran Rafa Gómez, dels districtes 1 i 6; Iman Aisa, de Santa Eulàlia; Olga Gómez, del districte segon Collblanc-La Torrassa i el nou regidor David Torres, que substitueix Fran Belver, dels districtes 4 i 5.

En l’àmbit que dependrà directament d’alcaldia, “L’Hospitalet 30/50”, la part corresponent a Agenda Urbana estarà a càrrec de José Antonio Alcaide. Aquesta àrea és la de Planificació Estratègica (que inclou Transició ecològica, Plans integrals, Habitatge, i Mobilitat). La resta d’àrees de l’àmbit dependran directament de Quirós (Gabinet d’alcaldia, Transformació Digital i Òrgans Interns). Pel que fa a l’àmbit del primer tinent d’alcalde que inclou Programació i Pressupostos, la part de Serveis Interns serà coordinat per la portaveu adjunta del GMS, Iman Aisa. I la part de Seguretat i convivència (Guardia Urbana, Protecció Civil, etc. ) i Recursos Humans, aniran a càrrec de José Antonio Alcaide com a regidor adjunt.

L’àmbit de qualitat urbana el coordinarà el tercer tinent d’alcalde, David Gómez. La part de Coordinació territorial la portarà Rafa Gómez i la d’Inversió i Obres, David Torres, mentre que Qualitat de l’espai públic (neteja, parcs i jardins, patrimoni, manteniment, etc.) estarà a càrrec de Lola Ramos i l’àrea de Ciutat sostenible i sense barreres (verd urbà, via pública, mobilitat, etc) el portarà Maria Teresa Revilla.

L’àmbit de la ciutat dels drets serà cosa de la segona tinenta d’alcaldia Laura García. Inclou l’atenció a les persones i Cicles de vida, que portarà Olga Gómez; i Cohesió social i igualtat i Participació Ciutadana, de la que s’encarregarà Rocío Ramírez.

L’àmbit de Ciutat transformadora ha estat encarregat a Cristina Santón. Forma part d’aquest àmbit l’àrea de Desenvolupament econòmic i també Economia de proximitat, del que s’encarregarà Iman Aisa i Igualtat d’oportunitats que encapçalarà Maria Teresa Revilla.

Vist així, Quirós simplifica les tinences d’alcaldia: de set passen a quatre. El que era segon tinent d’alcalde amb Marín, passa a primer; la que era quarta tinenta d’alcaldia (el tercer era l’actual alcalde) passa a segona: Laura García, i el que era sisè tinent d’alcalde, David Gómez, passa ara a tercer. Alcaide, que era el cinquè tinent d’alcalde es queda sense tenència i el mateix li passa a Rocío Ramírez, que era la setena tinenta d’alcaldia i ara també la perd. A canvi, Quirós li dona un paper rellevant d’entrada a Cristina Santón, que entra ara com a regidora i també sembla comptar força amb Iman Aisa, a qui converteix en portaveu adjunta.

Qui agafa un paper destacat, no obstant, és José Antonio Alcaide, l’únic regidor vinculat a l’àmbit assumit per l’alcaldia, titular de l’Agenda Urbana 30/50 i nou responsable d’àrees bàsiques a la ciutat, com ara la Planificació Estratègica (que inclou els plans integrals) i el Desenvolupament urbanístic.

Marín i Belver fan un balanç molt favorable de la seva gestió i molt poca autocrítica

David Quirós Brito va ser elegit ahir el quart alcalde democràtic de la història de l’Hospitalet darrere Ignacio Pujana (1979-1994), Celestino Corbacho (1994-2008) i Núria Marín (2008-2024), tots ells membres del PSC. Va ser elegit amb els 11 vots possibles del Grup Municipal Socialista, mentre que la resta de grups municipals van votar als seus propis candidats, en tots els casos, els portaveus municipals i caps de llista. Quirós era fins ara el tercer tinent d’alcalde i anava al número 6 de la llista socialista a les darreres eleccions de maig del 2023, per la qual cosa, els tres regidors socialistes que anaven abans d’ell van haver prèviament de renunciar a presentar-se com a candidats a l’alcaldia.

Abans de l’elecció de nou alcalde es va produir la renúncia de l’actual alcaldessa Núria Marín i la del primer tinent d’alcalde, Fran Belver, sense que en cap moment dels respectius discursos de comiat es fes cap menció a les causes de les respectives renúncies ni el perquè del moment en què es produeixen. Tots dos discursos de comiat van estar carregats d’elogis al conjunt dels regidors socialistes del grup municipal, creuant-se també unes cordials paraules d’agraïment entre els que fins ara eren les dues primeres autoritats municipals.

El discurs de l’alcalde, pocs moments després de rebre la insígnia acreditativa del càrrec i la vara de comandament i de prometre la Constitució i l’Estatut, va tenir diverses parts, la principal de les quals referida a la proposta d’un gran pacte ciutadà pel 2030-2050, articulat sobre cinc línies concretes d’actuació. La primera, referida a la cohesió social i urbana, centrada en l’eliminació de barreres entre els barris, amb una intervenció integral sobre tots els districtes que ocupen el Samontà, és a dir per sobre la via del tren, on viu el 50% dels hospitalencs. Una segona, centrada en donar resposta a la previsible emergència climàtica, amb l’objectiu de fer més respirable la ciutat, lligant els barris amb grans boulevards verds i afavorint la creació d’espais verds suficients a tots els barris de manera que tothom tingui un espai natural i saludable a cinc minuts de casa seva. La tercera proposta, ajustada a la idea de la ciutat dels 15 minuts, de forma que els equipaments i els serveis que necessita la ciutadania, estiguin perfectament a l’abast i siguin suficients i de qualitat, de manera que es pugui dissenyar un pla de xoc per afrontar l’actual realitat deficitària pel que fa a les infraestructures i als serveis. La quarta, garantint la convivència i la seguretat de tota la ciutadania, possibilitant els recursos necessaris a la guàrdia urbana, específicament, de manera que la nova comissaria prevista sigui un pas endavant i la cinquena, aprofundir la ciutat del coneixement i la creativitat, donant espai a la proposta del bioclúster, del Districte Cultural, i tot allò que afavoreixi el desenvolupament econòmic.

No es va oblidar de donar les gràcies als seus predecessors, ni tampoc va escatimar una crida a l’entesa de les esquerres :”quan sumem des de l’esquerra, la ciutat millora”, i va assegurar que treballarà per afavorir la participació de les entitats i de la ciutadania en general.

Poc abans, l’alcaldessa sortint va fer també un llarg discurs amb voluntat de balanç, explicant que tota la seva dedicació va estar sempre encaminada a la millora de la qualitat de vida dels hospitalencs, a afavorir l’equitat, la redistribució de la riquesa i la igualtat d’oportunitats i va enumerar alguns dels èxits que ella sempre ha considerat encomiables, com ara la quantitat de llocs de treball aconseguits a la ciutat, alguns serveis com el de teleassistència o alguns equipaments com l’Escola de Musica Municipal (EMMCA). Va afirmar que la ciutat que ara deixava estava en millors condicions que la que havia rebut l’any 2008 —“entre tots li hem donat la volta a aquesta ciutat”— i es va mostrar molt satisfeta del que, va dir, havia estat la seva línia de conducta al llarg de tots aquests anys: sumar i construir aliances. Va assegurar que els equips municipals no estan només per planificar el futur sinó per donar resposta als problemes que van sorgint i en aquest sentit es va manifestar molt satisfeta de com es van afrontar les dificultats sorgides durant la pandèmia o durant la greu crisi econòmica del 2008.

Va afirmar que no és veritat que les ciutats se semblen als seus alcaldes i que ella està convençuda que són els alcaldes els que se semblen a la seva ciutat, una ciutat que ella sempre portarà al cor i per la qual seguirà treballant des de fora de l’Ajuntament. Es va sentir orgullosa d’haver estat la primera i fins ara única alcaldessa de la ciutat i va agrair especialment la feina, la dedicació i el suport de qui va ser la seva ma dreta —“i també en ocasions l’esquerra”, com va indicar—, el també dimissionari primer tinent d’alcalde. No va estalviar les abraçades amb Belver, ni tampoc amb qui l’havia de substituir al cap de pocs instants, el nou alcalde David Quirós.

Els discursos dels grups municipals d’oposició, que van ser previs als discursos socialistes, van mostrar l’altra cara de la realitat: dèficits, desequilibris, política d’aparador, perills sobre la convivència, pèssims equipaments, negligència per resoldre les dificultats, falta de diàleg i compromís amb les promeses fetes, manca absoluta de zones verdes i d’una política que preservi els espais i les zones naturals i una política urbanística al servei de les grans promotores i constructores, propostes que simplement mai s’executen, malestar entre els treballadors municipals, abandonament de la guàrdia urbana i un llarguíssim etcètera que posa de manifest com de lluny està la ciutat del que li correspondria.

La realitat és tossuda i només cal comparar l’Hospitalet amb moltes de les ciutats veïnes per observar que el drama de la ciutat no té res a veure amb una ideologia determinada, sinó en una manera de fer, d’entendre la realitat i de servir la ciutadania o les pròpies ambicions. Dissabte, però, era un dia per fer oficial un relleu que semblava imprescindible tal com estan les coses. Els grups d’oposició, que coneixen a fons la realitat quotidiana, no es van mostrar especialment esperançats perquè coneixen la gestió dels fins ara tinent d’alcalde de Serveis a les Persones i no parlen precisament de manera molt favorable. Malgrat tot, les coses acostumen a canviar quan hi ha nous lideratges i, per tant, una cosa pot ser la tasca d’un tinent d’alcalde en una àrea concreta, i una altra la visió global de ciutat i la capacitat per incloure moltes sensibilitats a la tasca de millora de la realitat que pot impulsar un nou alcalde, jove, i amb ganes de refer la ciutat.

Amb aquesta visió imprescindible de canvi per l’immediat futur, també la redacció de lestaca.com vol afegir-se a l’esperança col·lectiva que observa aquest relleu com una nova oportunitat per reconstruir entre tots allò que fa aigües per tots costats, perquè tothom sembla necessari.

La selección de Quirós se hizo sin contar con la militancia, mediante un acuerdo del Grupo Municipal y la dirección nacional del partido

Esta misma mañana a las 12,30 h. está convocado el pleno extraordinario de elección de nuevo alcalde de la ciudad, que recaerá en el que hasta ahora era tercer teniente de alcalde del área de Serveis a les Persones, David Quirós Brito, que cumplió los 50 años este pasado mes de marzo. En el mismo pleno, y algo antes de la elección de nueva primera autoridad municipal, dimitirá de su cargo la hasta ahora alcaldesa Núria Marín y entregará asimismo el acta de concejal y, también hará lo mismo, el hasta ahora primer teniente de alcalde, Fran Belver.

Es decir, cuando se convoque la Mesa de Edad que ha de presidir la elección de nuevo alcalde, habrá 11 concejales del PSC y 14 concejales de la oposición. De esos 14 concejales, 7 forman parte del bloque de la izquierda (4 de ERC y 3 de Comuns) y los otros 7 del bloque de la derecha (4 del PP y 3 de Vox), por lo que el PSC tiene garantizado el nuevo alcalde ya que es impensable del todo cualquier fórmula que modifique esa elección prevista. Es más, hablando con el bloque de la derecha y con ERC, la sensación es que ni siquiera los Comuns presentarán candidatura propia (como sí harán el resto de grupos municipales) porque todo el mundo da por hecha la colaboración de gobierno entre el PSC y su fuerza más a la izquierda. De hecho, los comentarios en este sentido han llegado incluso al funcionariado municipal. Nuestra redacción está en condiciones de afirmar, por lo que nos han comunicado en Comuns, que habrá candidatura propia en la elección de alcalde y que, por lo tanto, no hay en estos momentos nada que indique que habrá acuerdo de gobierno y que se mantendrá, al menos mientras no haya conversaciones oficiales que nadie descarta, un gobierno socialista en minoría con 13 concejales, entre ellos Cristina Santón (número 14) y David Torres (número 16) que substituirán a Marín y Belver, puesto que el número 15 en la lista, Ernesto Carrión, parece haber renunciado tras ser elegido diputado al Parlament de Catalunya.

Las que no se han despejado, son las incógnitas que han llevado a que sea el tercer teniente de alcalde y el que iba en el sexto lugar en la lista del PSC en las pasadas elecciones de mayo, David Quirós, el que ha sido elegido para encabezar el gobierno municipal socialista en los próximos 3 años. Por lo que hemos podido saber, la elección de Quirós no fue la consecuencia de primarias en el partido, que es el mecanismo que estaba reglado para este tipo de elecciones. Teniendo en cuenta que la Gestora Socialista en L’Hospitalet lleva más de dos años substituyendo a la Ejecutiva Local desde la imputación del Primer Secretario por el caso del Consell Esportiu, no se quiso remover nada en el seno de la organización local y la decisión, que se comunicó como tal a la militancia, fue que la elección del nuevo alcalde se debía a una propuesta consensuada con el Grupo Municipal Socialista y la dirección nacional del partido. Es decir, fueron los propios concejales del Grupo Municipal los que pactaron el nuevo nombre y, naturalmente, no actuaron todos con la misma autoridad. Si se tiene en cuenta que en el GMS lo que verdaderamente cuenta es la Junta de Gobierno en la que aparte de Marín, Belver y Quirós, solo hay otros cinco dirigentes socialistas y ninguno forma parte de la Gestora, la decisión final recayó en muy poca gente. Por lo que explican algunos militantes, la decisión se debió tomar ante la urgencia de Marín por querer dar el relevo y la situación de crisis que atraviesa la organización local, cuya Gestora, formada por 12 personas entre las cuales solo hay un concejal, un exconcejal, el marido de la alcaldesa, el actual Vicepresidente segundo del Parlament y unos cuantos trabajadores municipales, tendría que haber sido renovada antes de que acabara el pasado mes de julio y sigue vigente. La dirección nacional del partido fue, en última instancia, la que decidió la figura del relevo, pero el modo como se ha producido y los daños eventuales que ha causado, el primero de los cuales la decisión del primer teniente de alcalde de irse a su casa, no han pasado desapercibidos a una parte significativa de la militancia.

El gobierno Quirós amanece, por lo tanto, muy debilitado. Debilitado interiormente y frágil de cara al exterior, por la cantidad enorme de temas pendientes y por la sensación de naufragio y desgobierno que tienen los ciudadanos. El mismo viernes, una carta de la alcaldesa a la militancia, despidiéndose, con un bonito membrete en el que se lee que LH siempre le tocará el corazón, da a todo el mundo las gracias, pero no dedica ni una sola palabra a quien la va a substituir: ni un gesto pidiendo complicidad a la militancia con el nuevo alcalde, ni un guiño a darle el máximo apoyo ante lo que se le viene encima, ni un comentario de aliento para que el nuevo equipo cuente con ella. Es una carta meditada y precisa que solo habla de ella y de lo mucho que aprendió desde que empezó a militar a los 18 años hasta ahora, en que ha estado viviendo satisfactoriamente bien de la política local.

Lo que nadie oculta es que tendrán que haber cambios. Cambios en la estructura del grupo municipal, cambios en las áreas, incluso se prevén cambios en los departamentos municipales y posiblemente entre el alto funcionariado. Probablemente en dos sentidos: para substituir o reforzar todo el equipo Belver que era el que tenía el aparato administrativo municipal en la cabeza y, sobre todo, para dar una imagen de renovación que, a la vista del decaimiento general, parece imprescindible.

Esta redacción ya hace unos días solicitó una entrevista con el que será nuevo alcalde y otra con el que fue primer teniente de alcalde de la ciudad, sin que por el momento la primera, que ha sido contestada, tenga día fijado, y sin que de la segunda se haya recibido ni siquiera acuse de recibo. Habrá que esperar…