Sota el lema “el Parc de l’Alhambra no és toca”, els Comuns defensen l’alternativa que ja va plantejar el PP al carrer Martí Codolar

El poliesportiu de Santa Eulàlia porta moltes lletres escrites sobre el seu futur i la seva ubicació. Tant com que el primer projecte es va aprovar el 1994 quan era alcalde Ignacio Pujana i encara es parla. Ara L’Hospitalet En Comú Podem (LHECP) han donat la seva opinió: “El Parc de l’Alhambra no és toca”, en paraules de Manuel Domínguez. Una afirmació molt argumentada i fonamentada perquè els veïns, en un referèndum (l’únic que s’ha fet en aquesta ciutat) així ho van decidir.

Alternatives n’hi ha. I els Comuns n’han apuntat diverses i una a la parcel·la abandonada del carrer Martí Colodar, antiga cotxera dels autobusos de Rosanbus. Coincideix aquesta opció amb la què va plantejar el grup municipal del PP ja fa unes quantes setmanes. Hi ha algunes pegues que es podrien solucionar. Una, que és una parcel·la privada i que caldria comprar-la i l’altra és una permuta com han plantejat els Comuns. Una vegada adquirida només seria necessària la requalificació dels terrenys.

Aquesta parcel·la està situada en un solar d’ús industrial i per tant el cost és menor. Però els Comuns també adverteixen, a la roda de premsa que han realitzat al mateix parc de l’Ahambra, a la barriada de Santa Eulàlia, que “cada vegada hi ha menys terrenys amb la voràgine constructora que s’ha desfermat a l’Hospitalet. Algú ha recordat la frase de l’alcalde en la presa de possessió, David Quirós, “més humanisme i menys urbanisme” i que sembla que no s’està complint.

Tant Manuel Domínguez com Laura Alzamora, han plantejat la necessitat de preservar les poques zones verdes que té la ciutat quan precisament el que cal són refugis climàtics “i el Parc de l’Alhambra és el tercer que existeix de forma natural a tot l’Hospitalet”.

El parc dona una qüestió essencial que és salut. Però l’actual equip de govern, que deia que portava un nou model de ciutat, “s’atreveix a qüestionar el futur del parc”.

El 1994, quan es va plantejar la construcció del nou poliesportiu, es va projectar a la parcel·la del Gasòmetre. Van anar passant els anys i la construcció de blocs d’habitatges al voltant d’aquest solar, ocupat ara per un aparcament i una pista d’esports, ha fet bastant inviable el primer projecte. Cal tenir en compte que l’any 2020, la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona va aprovar el pla que augmentava l’edificabilitat el entorn de la parcel·la on es preveia el poliesportiu a 2.000 metres quadrats i elevava l’alçada prevista dels habitatges. Als veïns, als quals se’ls va vendre els habitatges, no se’ls va parlar mai d’un equipament esportiu de les dimensions previstes en aquell espai, que ara deixarien sense llum les seves residències.

Núria Marín, davant del desgavell provocat, va promoure una consulta popular el 2019, la primera feta a la ciutat, perquè els veïns manifestessin la seva opinió sobre la ubicació del poliesportiu. El 61% va votar en contra que es construís al parc de l’Alhambra i van elegir com a ubicació la prevista inicialment. Ara, per no perjudicar als veïns que van comprar a la zona, es busquen altres solucions com la del carrer Martí Codolar a les antigues cotxeres d’autobusos de Rosanbus.

Manuel Domínguez ha manifestat que, ningú no es planteja, que una barriada com Santa Eulàlia amb més de 40.000 habitants no tingui un poliesportiu en condicions. N’hi ha un, al carrer Jacint Verdaguer, però està totalment obsolet i constantment amb problemes de reparacions.

APel que fa al Parc de l’Alhambra, en els pressupostos del 2024 ja es van establir partides econòmiques tant per a l’estudi de la seva rehabilitació, en un abandonament absolut, com per a la reforma: uns tres milions d’euros que ara s’han reservat per al pressupost del 2025 i figura dins dels punts del pacte PSC i Comuns.

Laura Alzamora ha manifestat que no ens podem permetre perdre ni un pam de zona verda com és el del parc de l’Alhambra i més tenint en compte que és un dels punts establerts com a refugi climàtic. Aquest enclavament també és utilitzat per diverses de les escoles properes per realitzar diferents activitats.

Al costat dels portaveus dels Comuns, hi havia la Plataforma en defensa del Parc de l’Alhambra que ha llegit un manifest amb diferents reivindicacions. En nom de la plataforma, Miguel Mansergas ha demanat cloure definitivament la possibilitat de destinar el parc a qualsevol altre ús, respectant així la voluntat dels veïns manifestada a la consulta de novembre de 2019.

Les seves peticions han estat clares:

• Mantenir el parc com a recinte tancat.

• Millorar la zona de jocs infantils, afegir-hi algun joc inclusiu, destinat als nens amb algun tipus de discapacitat.

• Instal·lar ombra a aquesta zona, a l’estiu és impossible utilitzar tobogans i altres, a causa de les temperatures que arriben.

• Instal·lació de lavabos.

• Zona d’aparells gimnàstics.

• Crear zones d’ombra vegetal, mitjançant pèrgoles com les que existien, o una cosa semblant.

• Mantenir l’actual camp de futbol tancat que hi ha actualment.

• Poda i sanejament, neteja, retirar branques seques, trencades o malaltes de tots els arbres.

• Reparar tots els camins del parc

Un projecte plegat d’incògnites que el govern municipal ja considera del tot superat i que ja ha enviat als organismes supramunicipal perquè l’aprovin

Les darreres informacions sobre el projecte de Godó i Trias donen per fet que el fons d’inversió Stoneweg destinarà un centenar de milions d’euros a rehabilitar i adequar l’antiga fàbrica per convertir-la en un espai dedicat fonamentalment a guanyar diners perquè de cap altra manera s’entén la inversió d’un fons d’aquestes característiques que, a banda de les despeses inicials, es compromet a un cànon de 527.000 euros anuals per l’Ajuntament. Un cànon que, com en el cas de Planeta Formación, i segons va denunciar en el darrer ple el portaveu dels Comuns, gairebé en ocasions no existeix perquè l’Ajuntament es fa càrrec d’obres de millora i manteniment i de beques per estudiants que es mengen pràcticament els ingressos previstos.

El projecte Godó i Trias es manté en una nebulosa perquè l’únic que se sap és que la part museística inicial (museu d’art físic i digital multidisciplinar) anirà completament soterrada en quatre naus, mentre que tota la part exterior tindrà uns altres usos. Usos que no s’han concretat, però que és probable que ocupin el rovell de l’ou del projecte que es ven com un projecte cultural i que es pot convertir en una mena de galeria de consums diversos. El lloc és cèntric i la part de l’Hospitalet de la plaça Europa és l’altra l’Hospitalet que no té res a veure amb els barris de La Florida/Les Planes, Collblanc La Torrassa o Pubilla Casas/Can Serra. És clarament una extensió de la Barcelona dels negocis on l’eix econòmic és la Fira de Barcelona i els espais comercials que donen servei tant als ciutadans de l’Hospitalet com als de la resta de la comarca i Barcelona. En aquest sentit, la inversió a Can Godó i Trias, tot i que arriscada, comptarà amb l’atractiu del lloc on està ubicada i per això és impensable que es destini exclusivament a projecte cultural, malgrat les excuses que parlen de la proximitat al Districte Cultural de la ciutat que, com tothom sap, és purament una entelèquia. Una proposta que semblava més orientada a un nínxol de negoci poc explotat encara, com son les medicines alternatives xineses no va prosperar, probablement no per manca de recursos dels inversors orientals sinó perquè el projecte era excessivament sectorial, poc adequat per un espai amb vocació econòmica i no garantia un èxit immediat que fes front a la inversió i al cànon.

Aquests aspectes son els que omplen d’incògnites els grups municipals d’oposició tret de VOX que ja ha argumentat en diverses ocasions que prefereix que el patrimoni històric de la ciutat estigui en mans d’una empresa privada, que no pas es caigui per la desídia i l’abandonament en què el té sotmès l’equip de govern. En aquest sentit, el projecte de Godó i Trias depèn en exclusiva del que decideixi Vox el dia del ple. O s’absté i dona via lliure al projecte o vota en contra i permet que en algun moment es puguin determinar altres usos. És una gran responsabilitat perquè, o permeten que el govern segueixi aplicant decisions transcendentals pel futur de la ciutat, o els obliguen a negociar. El seu portaveu sempre s’ha queixat que les iniciatives ciutadanes de Vox son sistemàticament rebutjades i que el seu interès radica en debatre en positiu per tal que no s’imposin les majories automàtiques. Ara tenen una oportunitat d’or per demostrar coherència en els seus propòsits. Els arguments del grup municipal de Vox se centren fonamentalment en acceptar el mal menor que és permetre que algú regeneri el patrimoni municipal davant l’alternativa de l’abandonament i la ruïna.  Davant d’això hi ha l’argument moral que explica que justificar el mal menor quan el que correspon és impedir el mal, avala la conducta del que actua malament. El dilema ja el va posar sobre la taula Tomàs de Aquino al segle XIII i ja es veu que continua sent útil.

De fet, l’equip de govern dona per resolt el tema i ja ha portat el projecte a la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’AMB que l’ha de tractar en la seva reunió d’abril, per la qual cosa és molt probable que l’aprovació definitiva del projecte es posi sobre la taula en el proper mes de març. La proposta inclou una clàusula de cessió demanial a la companyia inversora per 50 anys, prorrogables 25 anys més, de manera que el que va costar l’adquisició del complex fabril l’any 2002, haurà estat, de fet, una inversió bastant ruinosa a molt llarg termini.

El fons d’inversió al capdavant del projecte calcula que visitaran el museu 550.000 persones quan porti uns 15 anys obert. És una xifra bastant especulativa perquè l’assistència als museus depèn en gran part de l’influx del turisme i ara està en una corba ascendent, però el sector és realment inestable i pot variar molt. També hi juga molt el prestigi de l’entitat i el que pot mostrar. Els quatre museus més vistos a Barcelona, a banda del del Barça, són el Museu Picasso, el d’Història de Barcelona, el Nacional d’Art i la Fundació Joan Miró. Les xifres d’assistència als museus fluctuen molt però estan al voltant dels 4-4,7 milions en els darrers anys. El Museu Picasso es mou entre els 700.00 visitants anuals i 1,4 milions però a Barcelona hi ha més de 55 museus i la mitjana de visitants se situa al voltant dels 50-70.000. Els 550.000 visitants previstos pel Godó i Trias és una xifra espectacular, encara que sigui als 15 anys de la seva apertura, perquè no se sap ben bé que oferirà, com no sigui que l’oferta museística sigui en realitat un simple complement del previsible negoci.

El projecte ho deixa tot tan obert que, a banda de museu, la proposta Godó i Trias inclou una vessant sociocultural, una altra docent i fins i tot preveu iniciatives sanitàries i assistencials que deuen correspondre a l’anterior proposta xinesa.

Continua congelat el Consell Executiu per culpa del govern, que seria l’encarregat de debatre la programació i el control dels continguts

Una hora va durar la reunió del Consell Consultiu dels Mitjans de Comunicació Públics que havia d’assebentar-se de la paralització del Consell Executiu i rebre l’informe de la ràdio que va presentar a mitjans desembre el director Òscar Sánchez. Els tres punts de l’ordre del dia van tenir poc debat. L’un era l’aprovació de l’acta de la reunió del 17 d’octubre, el segon era conèixer que el ple municipal no va aprovar la proposta de l’equip de govern de la composició dels Consell Executiu i el tercer era fer-se ressò de l’informe de la ràdio que es va debatre molt superficialment perquè tampoc hi havia massa elements en discussió.

El Consell Consultiu respecte a la reobertura de la ràdio mitjançat l’informe té molt poques coses a dir perquè ni l’havia d’aprovar ni el podia rebutjar. Només saber que s’havia fet i quines eren les alternatives. Era ben bé igual el que es digués perquè l’informe no deixa opció. La proposta de la ràdio convencional ni la contempla, i l’alternativa de la ràdio on line té un pressupost aclaparador. La proposta de plataforma d’àudio és la més econòmica però també molt cara. Com que el mateix dia de la reunió del Consell Consultiu va sortir a la premsa la informació sobre la modesta proposta de la plataforma d’àudio, sembla ser que el director dels mitjans va intentar obrir les expectatives per convèncer als presents, afirmant que en realitat la plataforma d’àudio és un primer pas per a construir la ràdio on line que hi figura una mica com l’horitzó de la proposta. En aquest sentit va dir que l’informe, el que tracta de fer és proposar un mix entre la plataforma d’àudio i la ràdio on line amb programació pròpia de manera tal que hi hagi continguts concrets a banda dels informatius i connexions de ràdio en directe, per cobrir els plens municipals, retransmissions esportives, etc. En el petit debat al respecte es va insistir per tal que les entitats de la ciutat s’impliquin en els continguts de la programació —i el director dels mitjans no hi va posar obstacles— i fins i tot algun participant va reclamar que sigui la pròpia ràdio la que intervingui sobre la realitat social com una entitat més. Que tingui un protagonisme més enllà de la pura difusió informativa.

Va haver un acord general dels assistents en el primer pas que representa la revifada de la ràdio ni que sigui en la plataforma d’àudio millorada. De tota manera, tot depèn de la voluntat política del govern que és qui ha de determinar els recursos. No hi ha, per tant, data per res. Les pròpies instal·lacions de la ràdio es van desmantellar i és imprescindible retornar-les amb condicions idònies. El director dels mitjans es va comprometre davant els presents a insistir que mentre es preparen els continguts es poden destinar recursos a la infraestructura de l’emissora.

Es van produir també alguns canvis de posició en membres del Consell que en un principi es mostraven contraris a la perspectiva de futur en la línia de la ràdio convencional de FM i que en la última reunió no van ser tan estrictes. Tots els problemes que va abocar el director dels mitjans i que inclou l’informe sobre la perspectiva de la ràdio convencional per FM, són perfectament superables i només cal voluntat política i perseverança. De tota manera, tan important com una programació atractiva i uns informatius elaborats de la ràdio com de qualsevol mitjà públic, ho és el control ciutadà dels continguts.

Qualsevol projecte que tingui a veure amb l’emissora municipal, sigui l’híbrid anunciat (ràdio on line/plataforma d’àudio) o la ràdio FM ha d’estar, en darrere instància, sotmès als criteris que apliqui en el seu dia el Consell Executiu dels Mitjans que és l’organisme encarregat de debatre però també de dirigir la comunicació pública i que s’ha de convertir en un instrument plural i representatiu de la ciutat i no només de qui la governa.

Cal recordar que l govern manté el Consell Executiu congelat des del novembre passat i que no sembla que hi hagi voluntat del govern per donar-hi sortida. Els grups municipals de l’oposició han afirmat que presentaran en la propera Junta de Portaveus una nova reclamació al govern perquè enllesteixi d’una vegada una proposta que sigui assumible per totes les forces en presència.

L’alternativa d’un nou barri en una zona privilegiada condemnarà al desastre als barris del nord de la ciutat col·lapsats per la sobresaturació demogràfica

Ja s’ha aclarit el dubte que planava sobre la intervenció del Consorci de la Gran Via en la pastilla del Samontà. Després que L’Estaca obrís el meló sobre el que es proposava fer a la zona de Can Rigalt (https://lestaca.com/lestacalh/el-vot-de-lalcalde-impedeix-reclamar-al-barca-que-rehabiliti-can-rigalt-i-loperacio-samonta-agafa-un-protagonisme-insospitat-en-el-ple-de-dimarts-i/);(https://lestaca.com/lestacalh/la-mocio-del-pp-amb-una-esmena-dels-comuns-preveia-demanar-a-la-generalitat-i-al-ministeri-de-cultura-ladquisicio-dels-terrenys-i-de-la-masia-de-can-rigalt-i-ii/), l’alcalde Quirós acaba d’explicar en una entrevista a El País que en aquest espai esta previst construir 1.200 habitatges —en un barri on ja malviuen 60.000 persones per Km2—.

L’equip de govern continua amb la seva política autista, d’intentar fer exactament el que han estat fent els governs socialistes de la ciutat en els darrers 40 anys. És possible que les coses no hagin canviat gaire, però sí una mica. D’entrada, no tenen la majoria absoluta per fer el que voldrien, tot i que hi ha tants des-encontres entre l’oposició, que el govern sempre se n’aprofita d’aquestes debilitats. L’altra qüestió a valorar és que la ciutadania comença a mostrar un creixent malestar que encara no causa cap preocupació al govern, però aquesta és una situació que podria canviar per qualsevol circumstància imprevista. La tercera pota del banc és que, per primer cop en molts anys, el govern municipal no té cap domini absolut sobre el missatge mediàtic. I la quarta pota del banc és la dinàmica de les entitats i de les plataformes ciutadanes, com ara la que es mobilitza contra la celebració del centenari o la que actua contra els pisos turístics i l’especulació, etc.

El cert és que l’autisme municipal de l’equip de govern el porta a vendre que vol modificar les condicions dels barris del nord de la ciutat rehabilitant uns quants habitatges en pèssimes condicions, per justificar que hi haurà 1.200 habitatges nous d’una promotora privada que el que vol és exclusivament fer negoci. Sobretot, en l’únic espai lliure entre la carretera de Collblanc i la Diagonal, aprofitant la gran operació urbanística que es planteja al voltant de l’operació Hospital Clínic en el terme municipal de Barcelona però a tocar de la pastilla de Can Rigalt. Tret dels terrenys de les instal·lacions esportives universitàries, la resta de l’espai lliure dins el terme municipal de Barcelona ja està urbanitzat i consolidat: es tracta del Parc de Can Rigalt just al davant de l’antic Hotel Rey Juan Carlos. Un espai que costarà justificar que es modifica per raons immobiliàries. El que queda per urbanitzar està gairebé tot en el terme municipal de l’Hospitalet i no és res d’estrany que en la difusió del projecte del gran Hospital Clínic es parli d’aprofitar l’impacte d’aquest gran centre sanitari per bastir “un nou barri” en una “zona privilegiada”.

La idea d’un gran pacte de ciutat per evitar la construcció d’aquest nou barri en una zona privilegiada quan a pocs carrers s’amunteguen milers de ciutadans en barris col·lapsats, ha estat rebutjada del tot per l’equip de govern que fins i tot va votar en contra que el Ministeri de Cultura i la Generalitat poguessin moure fitxa per l’adquisició de l’únic espai lliure del nord de la ciutat que conserva encara un tresor patrimonial que, per la negligència del govern, porta anys en l’abandó més absolut.

La proposta del govern municipal de fer un bulevar que travessi l’Hospitalet de nord a sud entre la Gran Via i la Diagonal, tenint com a eix central l’intercanviador de La Torrassa, on resulta imprescindible l’eliminació aèria de les vies del tren que travessen la ciutat de sud a nord i d’est a oest, sembla un acudit de mal gust però molt imaginatiu si es coneix el terreny o es miren els mapes aeris de la ciutat. Òbviament, sembla simplement fum per justificar una nova operació immobiliària de gran magnitud en el segon i únic espai lliure que queda en tot el terme. L’altra és l’espai del Biopol Gran Via on també s’ha venut tant de fum que el projecte ja sembla una foguera i no pas una proposta. I on s’ha volgut fer veure —i ho han comprat fins i tot els organismes sanitaris del país i la pròpia Universitat de Barcelona (com passa amb el projecte del Clínic)— que el que interessa és un projecte científic i no el que realment és, un autèntic disbarat especulatiu immobiliari.

Sembla evident que l’estudi de les alternatives s’ha de fer a través de l’organisme de direcció dels mitjans i no pas a través d un informe improvisat en un mes i mig

L’informe sobre la reobertura de Ràdio l’Hospitalet que el Consell Consultiu va encarregar al director dels Mitjans Públics de Comunicació (SCP) el passat 17 d’octubre  forma part del tercer punt de l’ordre del dia de la reunió d’aquest organisme que es reunirà aquesta tarda a la seu de La Farga GEM SA. Ja fa quinze dies que l’informe, junt amb l’acta de la sessió anterior, es va enviar als membres del Consell Consultiu i és previsible que hi hagi el debat necessari al respecte. L’informe del director del Mitjans ocupa 10 folis i té set parts. La primera es refereix als antecedents de la ràdio i al marc legal. La segona a l’anàlisi de l’opció de la freqüència modulada. La tercera al Contracte-Programa vigent que regula els SCP en l’actualitat. La quarta una sèrie de consideracions a tenir en compte per la reobertura de l’emissora. La cinquena, la proposta per la implantació de la nova ràdio. La sisena la programació prevista i la setena el detall econòmic.

De fet, és aquesta darrera part la que pot condicionar tot el debat al respecte perquè d’entre les dues opcions que el director posa sobre la taula, les valoracions econòmiques resulten determinants. Tan determinants com discutibles.

L’informe comença afirmant que la “freqüència modulada és una tecnologia analògica desfasada” que, “segons xifres de consum”, que no especifica, és cada dia menys utilitzada perquè cal un sintonitzador. Exactament, el que encara hi ha a unes quantes cases especialment de gent gran i a molts llocs de treball i el que porten de manera general tots els vehicles. Afirma, també sense cap prova, que darrerament assistim a un degoteig de tancament de les emissions per ones hertzianes. I per si això no fos prou descoratjador, explica els condicionants legals que impliquen potències de radiació que per la ciutat serien ridícules. No obstant això, si es llegeix atentament el Real Decret de l’any 2006, que va ser re-actualitzat l’any 2015 cosa que indica que la FM no és una cosa obsoleta com es vol fer veure, s’afirma que la freqüència d’emissió s’ha d’adjudicar per garantir que almenys el 95% de la població del municipi tingui possibilitats de rebre les emissions. O sigui, només s’adjudica freqüència si hi ha garantia de cobertura i, per tant, primer és la garantia tècnica i després el permís. I, afortunadament, la tecnologia d’emissions per ones hertzianes està suficientment avançada com per a assegurar que es pot emetre sense obstacles. D’altra banda, el real decret que regula el Pla Tècnic de Radiodifusió, contempla en el seu article 5.1.f) que malgrat que les potencies mínimes aparents de referència han de ser de 500 W per municipis superiors a 50.000 habitants, la Direcció General de Telecomunicacions podrà modificar limitadament els criteris per assegurar la millor cobertura per la població a la que va destinada. I el mateix succeeix amb les antenes que han d’estar preferentment al municipi d’emissió, però no és obligada la instal·lació sempre que no provoqui interferències.

Per dir-ho ras i curt. Hi ha moltes emissores en funcionament per FM, especialment les més escoltades arreu i no es plantegen abandonar la FM sinó ampliar els mecanismes d’emissió i adaptar-se a les noves pràctiques de consum. Per exemple: fent programacions a la carta, emetre simultàniament per internet, mantenir una programació estable i reconeixible que s’alimenti de noves propostes de continguts com ara els podcasts.

Com que a la direcció dels mitjans li sembla que és obsolet el sistema d’ones hertzianes, assegura que els condicionants legals “fan impossible plantejar-se les emissions en FM”, de manera que la única alternativa que preveu “és la ràdio on line”, per internet.

Pel que fa al Contracte-Programa vigent, recorda que es contempla generar “les bases per la producció i emissió d’alguns continguts en format sonor (podcast)”, però que això encara no s’ha fet —el Contracte-Programa es va aprovar al maig del 2023 i venç aquest desembre— i afirma que es començarà a fer durant aquest primer semestre.

Tenint en compte aquests extrems, l’informe presenta dues alternatives: una ràdio convencional on line, o una plataforma de continguts d’àudio integrada al portal LH digital.

En funció d’aquests criteris, el director dels Mitjans realitza dues propostes econòmiques i n’explica els continguts previsibles. Per la plataforma d’àudio —ni el mateix informe s’atreveix a parlar de ràdio municipal— assegura que cal contractar quatre periodistes més i un tècnic a jornada completa i un altra a mitja jornada, i que la inversió necessària suma uns 95.000 euros més despeses de campanya mediàtica i identitat sonora. A banda, naturalment, l’increment de despesa salarial dels nous contractes i altres despeses desglossades per un import aproximat de 372.000 euros. La nova plataforma d’àudio costaria, segons l’informe, mig milió d’euros, dels quals anualment, al voltant d’uns 300.000.

Si el preu sembla excessiu, caldrà valorar-ne el que es proposa com a ràdio convencional. Si el cost salarial de la plataforma d’àudio és d’un 300.00 euros/any, la de la ràdio convencional s’apropa als 700.000, perquè afirma que caldria contractar 10 periodistes mes i 4 tècnics, als qual caldria afegir per posar-la en marxa uns 200.000 euros més d’inversió inicial i campanya. És a dir, una ràdio convencional però per internet, suposa una despesa programada de 900.00 euros el primer any. I una plataforma d’àudio uns 480.000 euros el primer any.

No cal discutir aquí les xifres, que semblen aclaparadores. És evident que hi ha una diferència de mig milió d’euros entre una fórmula i l’altra i que ni tan sols s’ha fet cap valoració econòmica d’una emissora municipal convencional. Sense entrar en gaire detalls, l’informe sencer és discutible. És evident que l’informe no convida a res mes que a deixar-ho estar. El normal és que la proposta, elaborada amb temps, —no amb el mes i mig que tenia el director dels mitjans per presentar-la— fos un objectiu prioritari del nou Consell Executiu dels Mitjans, el mateix que el govern municipal manté paralitzat des del novembre i que ha d’aprovar, sí o sí, el Contracte-Programa que s’acaba aquest any.

ERC-EUiA presentarà en el proper ple una moció per obligar als usuaris d’aquests vehicles que facin servir casc i l’edat mínima de 16 anys per conduir-los

El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya/Esquerra Unida i Alternativa (ERCiEUiA) presentaran al proper ple municipal una moció perquè es modifiqui l’ordenança municipal per acabar amb el descontrol que hi ha a la ciutat sobre els patinets.

Jaume Graells ha manifestat que la moció pretén obligar els usuaris dels patinets a portar casc i fixar l’edat mínima per conduir-los als 16 anys, tal com ha fet Barcelona. El portaveu republicà ha escollit la plaça Espanyola, a la barriada de La Torrassa, per presentar la iniciativa com a lloc amb més incompliment d’aquesta norma.

Sembla incongruent que aquesta norma, que de moment només s’ha aprovat a Barcelona, ​​no s’hagi dut a terme a tota l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La proximitat dels municipis, com és el cas de Barcelona i l’Hospitalet, dona situacions contradictòries: en un existeixin normes rígides i en el fronterer aquestes son més laxes per aquests tipus de vehicles.

Jaume Graells ha demanat a l’ajuntament que abandoni la passivitat que hi ha respecte als patinets elèctrics i es garanteixi a la ciutadania la seguretat plena als carrers de l’Hospitalet. Afirma que “cal augmentar el control d’aquests vehicles de mobilitat personal (VMP)” i afegeix: “el patinet elèctric s’ha convertit en un motiu de preocupació, davant de les incidències constants pel seu mal ús i la manca de control”.

A la proposta que es presentarà al ple del mes de febrer, s’inclouen altres iniciatives a dur a terme com campanyes informatives i de control amb més presència policial, amb l’objectiu de “reduir la perillositat i el nombre d’accidents, així com garantir la protecció de vianants i usuaris d’aquests vehicles”.

Segons el grup republicà, la normativa sobre mobilitat és molt simple i poc desenvolupada amb els diferents elements de mobilitat existents actualment i d’altres, com la bicicleta, l’ús de la qual està creixent. “La normativa ha d’incorporar senyalització i revisió de la xarxa ciclable actual, per eliminar els punts conflictius i les cruïlles que puguin suposar un perill més gran”, afirmen des del grup municipal.

Jaume Graells ha manifestat que “moure’s per la ciutat és un dret de tothom, i fer-ho amb seguretat també: per això cal acabar amb la impunitat actual”. En aquest sentit, Graells ha explicat que “apostem per una mobilitat sostenible, tenint en compte també aquests nous models de mobilitat, però cal adaptar la normativa i donar més seguretat a la ciutadania”, i ha afegit que “per fer-ho, cal implantar també mecanismes i eines de control i sanció, per evitar excessos de velocitat i la circulació per les voreres”.

El nuevo equipamiento esponjará el ambulatorio Just Oliveras y dará servicio a los vecinos del Centre i Sant Josep

Las obras para la construcción del nuevo ambulatorio de Sant Josep ya han salido a licitación según manifestó la consellera de Salut, Olga Pané, en su reciente visita realizada a l’Hospitalet. Los vecinos del barrio han manifestado que “a ver si ahora es verdad porque hace dos años ya se presentó el proyecto en el que se preveía su inauguración a finales del 2023 o principios del 2024 y todavía no se ha puesto un solo ladrillo”.

El nuevo ambulatorio estará situado en un solar municipal, cedido por el ayuntamiento de l’Hospitalet al Departament de Salut, en el cruce entre las avenidas Isabel la Católica y Josep Tarradellas.  El nuevo equipamiento ocupará un espacio de 5.000 metros cuadrados y el coste ascenderá a más de 15 millones de euros.

El nuevo ambulatorio de Sant Josep servirá para esponjar el ambulatorio del Centre, situado en la Rambla Just Oliveras, que es a donde acuden los usuarios de las dos barriadas y se encuentra en un alto nivel de saturación.

A su vez, el nuevo equipamiento hará funciones de Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) y probablemente sustituirá al que existe en la actualidad en la calle Cobalto, que lleva el nombre de Pura Fernández. Este hecho ha creado críticas entre los vecinos de Bellvitge que no quieren que se cierre y que se aproveche para dar servicio al barrio. El Departament de Salut todavía no se ha definido sobre el futuro del mismo. Los CUAP tienen la función de servicio de urgencias para la atención primaria y sirven de filtro entre los ambulatorios y los centros hospitalarios.

En el solar donde se construya el nuevo ambulatorio de Sant Josep también se quiere instalar una segunda base de ambulancias para el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Actualmente la que tiene, está situada en el Hospital de Bellvitge. Otro servicio que estará disponible será el de Diagnóstico por la imagen.

También se habilitará un espacio para la donación de sangre y de plasma con el objetivo de facilitar y promover al máximo estas acciones. Y contará con equipos especializados en bienestar emocional, nutricionistas y fisioterapeutas. Todos estos servicios se daban en el CAP Just Oliveras que ahora quedará liberado.

Miguel Mansergas, de la Marea Blanca de l’Hospitalet, ha manifestado que “llevamos dos años esperando que se construya desde que Núria Marin, con el conseller de entonces, Argimon, pusieron la primera piedra simbólica del nuevo equipamiento”. “Ahora nos tenemos que desplazar hasta el CAP de Just Oliveras, que se encuentra saturado, para ser atendidos”, ha denunciado.

La resposta dels representants del govern municipal en les rèpliques no va aportar res de nou respecte del que plantejaven les dues entitats

Després que en el darrer ple ordinari de desembre l’equip Quirós denegués la paraula a un representant de l’Escola d’Adults de Can Serra que havia tramitat la seva participació a través de FIC, en el ple de gener van permetre participar a dos representants d’entitats, una persona de l’Associació de Comerciants de Pubilla-Casas Can Serra i un representant de la Junta de FIC.

L’Associació de Comerciants, que no va arribar a temps de programar la seva intervenció en el ple de desembre, es queixava que el que havia estat una cavalcada tradicional pels carrers del barri durant les festes de Nadal d’altres anys, la Cavalcada del Papà Noel, que sempre organitzava l’entitat de comerciants i que s’havia convertit en una activitat molt celebrada al districte V, aquest any va ser impedida pel govern local amb l’excusa d’una complicada ocupació de la via pública que era exactament la mateixa dels anys anteriors. Això va indignar els organitzadors que van intentar reproduir l’activitat com altres anys però no van obtenir els permisos malgrat els esforços per impulsar el diàleg amb el regidor del districte. Després de la seva intervenció al ple, on van explicar amb detall la seva postura i les obstacles incomprensibles que van trobar per part de l’equip Quirós, va prendre la paraula el nou regidor del districte, David Torres, que va explicar la postura, al seu parer, intransigent dels veïns i va fer un repàs de la quantitat d’activitats que el govern havia organitzat a tota la ciutat per aquestes festes, com si el gruix de les activitats fetes a altres barris de la ciutat compensessin la negativa a organitzar una Cavalcada que s’havia convertit en tradicional a Can Serra i Pubilla Casas en els últims vuit anys.

L’altra intervenció ciutadana al ple de gener va ser la del representant de FIC, l’entitat que patrocina aquest digital, i al qual se li va denegar l’ús de la paraula mitjançant un informe del secretari del ple, Fernando Aragonès, al·legant que FIC és una entitat purament dedicada a la informació i a la comunicació i, per tant, sense que entre els seus objectius figuri res semblant a autoritzar ningú a parlar de coses que no tenen a veure amb aquestes qüestions informatives. FIC ja va fer en el seu moment una instancia demanant aclariment per la denegació i posteriorment ha preparat un Recurs de Reposició contra la denegació formal, amb la promesa d’exercir el seu dret a presentar un Contenciós-Administratiu, tenint en compte que l’entitat contempla en els seus estatuts la defensa del dret a la llibertat d’expressió de la ciutadania hospitalenca i, per tant, l’oferiment del suport de l’entitat a la possibilitat de fer ús de la paraula en el seu nom en qualsevol plataforma cívica, com ho és en aquest cas el ple municipal. És sabut que FIC és una entitat ciutadana com n’hi ha d’altres, dedicada a reflexionar sobre la millora de la ciutat, la convivència i la qualitat de vida en tots els seus múltiples aspectes, entre els quals, també, sobre la informació lliure i responsable.

La intervenció del representant de FIC va ser acceptada perquè en aquest cas volia referir-se a la congelació del nomenament del nou Consell Executiu dels Mitjans de Comunicació Públics per part de l’equip de govern, després que l’anterior, fet a mida, fos denegat pels 14 vots de l’oposició. Des d’aquell ple de novembre, el govern ha congelat una nova proposta de Consell Executiu, de la mateixa manera que té congelada la reobertura de la ràdio municipal —després que es va aprovar una moció per reobrir-la ara fa un any— o que té congelats els debats polítics a la televisió local amb l’argument que els debats no estaven contemplats en el Contracte-Programa aprovat al maig del 2023, redactat pel propi director dels mitjans i aprovat gràcies al vot garantit dels sis vots dels membres del Departament de Comunicació Municipal, el portaveu socialista i tres professionals proposats per l’alcalde, que mai van assistir a cap reunió del Consell Executiu però que sempre van delegar el vot en el director dels mitjans.

Després de l’exposició del membre de FIC van prendre la paraula tots els representants dels grups polítics, situant-se al costat de la intervenció, excepte en el cas del portaveu del grup socialista José Antonio Alcaide que, com a tot argument va posar sobre la taula l’atreviment dels grups polítics a oposar-se al nomenament dels tres periodistes elegits a dit per l’alcalde, que eren els mateixos que garantien sense discussió els acords del Consell Executiu anterior, al·legant que es tractava de grans professionals. Una qüestió aquesta, de si eren grans professionals o no, que mai ha estat en discussió. El que sempre ha estat en discussió és si és legítim i fins i tot recomanable, fer un Consell Executiu a mida on els representants dels grups polítics d’oposició no tenen res a argumentar perquè ni se’ls escola i on no hi ha representació dels mitjans locals al marge dels públics, totalment en l’òrbita governamental.

S’inclouen a continuació, els textos que van llegir els representants de l’Associació de Comerciants de Pubilla Casas-Can Serra (aquí) i de FIC (aquí).

Los comerciantes vuelven a denunciar la parálisis que sufre el proyecto, y piden que el alcalde se defina: si quiere o no quiere tirarlo adelante

Los afectados llevan casi tres meses desde que se presentó el anteproyecto de la remodelación del Mercat de Collblanc y todavía no han sido convocados los paradistas para mejorar la propuesta que les adelantó el actual gobierno municipal.

Hay que recordar que ya en aquel entonces los comerciantes mostraron su escepticismo de que se llevara a cabo la remodelación del mercado y parece que su presentimiento se está haciendo realidad. “Queremos saber si el alcalde quiere llevar adelante el proyecto o no”, ha manifestado la representante de los comerciantes.

Tras casi tres meses desde la presentación del proyecto, los paradistas del Mercat de Collblanc no han sido convocados. La regidora del PP, Sonia Esplugas, así lo ha denunciado y pide al actual gobierno municipal, celeridad para poner en marcha la remodelación del mercado.

Los afectados muestran su desánimo y manifiestan que “lo único que han hecho es callarnos un tiempo”, y anuncian además que “quietos no nos quedaremos”.

Desde el año 2019, los comerciantes están reclamando la reforma de sus paradas y aunque hubo promesas, escritos, y hasta decretos firmados asegurando que todo se iba a realizar con celeridad, la realidad ha sido otra muy distinta.

Después de seis años de presión tanto por parte de los comerciantes como por parte de los grupos municipales de la oposición, se consiguió la elaboración de un proyecto para la reforma del Mercat tanto en su parte exterior como interior que fue presentada por el ayuntamiento a mediados del mes de noviembre.

Los paradistas ven con escepticismo el proyecto de remodelación del mercat de Collblanc presentado por el ayuntamiento

La portavoz del grupo municipal del PP, Sonia Esplugas, ha manifestado que los comerciantes tienen varias propuestas para mejorar el proyecto como es la instalación de un almacén para guardar material de campañas y un lavabo exterior, entre otras cosas. Asimismo lo expresaron los afectados en el mismo momento de la presentación del proyecto. El compromiso de los representantes municipales era que las estudiarían para ver si eran viables e incorporarlas al proyecto. Hasta ahora.

Las paradas del mercado están muy deterioradas y se inundan fácilmente cuando llueve. Los tejados de algunas tienen amianto que es un peligro tanto para los paradistas como para los clientes que acuden al mercado. Y con toda esta situación de pérdida de tiempo, “poco a poco el mercado se va reduciendo: de las 215 paradas que tenía, en la actualidad solo hay abiertas 110”. Algunas paradas se están deteriorando de forma irreversible e incluso algunos techos se han hundido totalmente.

El objetivo de las obras es aprovechar el potencial comercial del mercado, situado en una zona estratégica de la ciudad por su proximidad a Barcelona, así como fomentar el comercio de proximidad e impulsar el eje comercial de Collblanc que sitúa al mercado como uno de los puntos centrales de atracción.

El diseño presentado permite ganar más de 500 metros cuadrados de espacio público alrededor del mercado y recuperar la estética histórica del edificio patrimonial. Hay que recordar que fue construido en 1932, en el mismo solar donde se hacía el mercado semanal, y mantiene la estructura típica de los mercados antiguos. En 1926, cuando Ramón Puig Gairalt redactó el Pla d’Eixample i Reforma de l’Hospitalet debido al crecimiento urbanístico de los años 20, el mercado también fue incluido.

Un largo calendario para su ejecución

En 2025 se redactará el proyecto de remodelación de la zona interior, que no se licitará hasta el 2026. Las obras está previsto que empiecen a finales del 2026 y que estén finalizadas dos años después, a finales del 2028.

Durante la duración de las obras, las paradas interiores se agruparán todas en la zona del interior del mercado más cercana a la plaza, y las paradas exteriores se ubicarán por fases y de forma provisional también dentro del mercado, en la zona próxima a la calle del Doctor Martí i Julià.

Tras la campaña de Navidad de este año, el gobierno se comprometió a iniciar una ronda de reuniones individuales con los paradistas para evaluar cada caso particularmente y estudiar su ubicación en el nuevo mercado, pero hasta ahora lo único que se ha hecho ha sido esperar a no se sabe muy bien qué.

Una vez finalizadas las obras de remodelación, la zona del interior del mercado que dejen libre las paradas exteriores debería convertirse en un espacio gastronómico.

La proposta socialista per facilitar una unitat d’acció cívica en algunes qüestions claus per la ciutat, les aprofita Vox per radicalitzar la seva resposta

La necessària unitat d’acció de les forces polítiques en benefici de la ciutat, es va posar de manifest d’una manera una mica sobtada en el darrer ple de gener mentre es debatia una moció que, en principi, no tenia massa a veure amb un dels principals problemes que afecten la gestió política del municipi, com és la posició de cada grup polític davant la realitat.

Durant la moció conjunta que entorn la problemàtica del transport es va presentar per part d’ERC-EUiA, el Partit Popular i els Comuns, el tinent d’alcalde socialista David Gómez va demanar incloure una esmena in voce demanant la unitat d’acció cívica i política per afrontar la problemàtica del transport públic a la ciutat en mans de l’empresa Moventis que porta ja alguns mesos en plena crisi. L’esmena socialista es referia a la necessitat de portar una línia d’entesa en el conflicte per part de les forces polítiques en presència a l’AMB, d’on depèn la política de transport metropolità, que es fes extensiva a la lluita sindical i també a les mobilitzacions unitàries dels treballadors. Com que l’aparença de l’esmena socialista semblava intervenir directament en la manera com s’havia de produir la protesta sindical, cap dels grups polítics que la presentaven conjuntament la van acceptar. El tinent d’alcalde socialista ho va lamentar però va dir que, no obstant això, mantindrien el seu suport a la moció i la resta de portaveus es van mostrar molt favorables a modificar les adjudicacions dels contractes a les empreses concessionàries que incompleixen flagrantment el dret dels treballadors, cosa que acaba perjudicant greument a la qualitat del servei de transport com està succeint en l’actualitat a la ciutat.

L’oportunitat del debat va ser aprofitat també pel portaveu de Vox que es va referir a una postura dràstica que estaven disposats a posar en pràctica a partir d’aquest ple i que tenia a veure amb el greuge que, en la seva opinió, van rebre durant el ple ordinari de desembre i en la reiterada posició dels tres grups d’esquerra a l’Ajuntament que, de manera sistemàtica, fan com si Vox no existís i com si les seves mocions fossin paper mullat, de manera que ni s’acostumen a debatre ni mai es voten favorablement. Durant el ple de desembre, en el debat sobre la moció de suport al moviment LGTBI i la intervenció d’un membre del col·lectiu, va haver una intervenció del portaveu de Vox que es va considerar ofensiva pels grups d’esquerra i la persona que va intervenir, que van provocar uns moments de certa tensió.

En aquest sentit, el portaveu de Vox, va afirmar que, a partir d’aquest moment votarien o s’abstindrien en moltes de les mocions presentades per l’esquerra local, malgrat que estiguessin en moltes ocasions d’acord amb el que proposaven, com a radical resposta al que ells mateixos venen patint sobre mocions que afecten a temes estrictes de ciutat, sense contingut ideològic, i que són igualment menystingudes. En aquest mateix ple de gener, Vox es va abstenir o va votar en contra d’unes quantes mocions que podrien haver rebut perfectament el seu suport i que en ocasions no surten endavant pel vot negatiu o l’abstenció del govern.

Sigui com sigui, aquesta postura de Vox només perjudica als grups municipals d’oposició perquè quan el govern està d’acord amb qualsevol punt els seus regidors el voten a favor i guanyen i, quan està en contra, també els guanya per l’abstenció o el vot contrari de Vox.

És evident, doncs, que en matèria ideològica no hi haurà possibilitat d’entesa entre el que defensi Vox i el que defensi l’esquerra, però sembla evident que, en matèria de temes de ciutat sense el biaix ideològic, l’esquerra s’hauria de plantejar una posició més pragmàtica que passaria senzillament per aplicar criteris de benefici social sense fixar-s’hi en qui presenta la proposta. Això o, directament assumir que no hi haurà manera de guanyar una sola mesura que no interessi al govern.

Sentit pràctic envers qualsevol visió alternativa al govern municipal o bé simple protesta sense efectes pràctics de modificació de la realitat: aquest és el dilema. Els correspon als grups municipals d’ERC-EUiA i als Comuns, analitzar políticament pros i contres, perquè és evident que al govern municipal això ja li va molt bé i el PP té poca cosa a dir perquè aquest grup sí que practica el pragmatisme més acusat i d’això comença a ser-ne conscient la ciutadania.