El director gerent de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, Albert
Salazar, ha explicat que el president de la Generalitat, Salvador
Illa, té una osteomielitis de la símfisi púbica causada pel bacteri
estreptococ dysgalactiae. Es tracta d’una infecció poc freqüent que
afecta l’os i el teixit adjacent a la unió anterior de la pelvis.

      Redacció diari vilaweb del 19 de gener del 2026

Serà un malson o pesadilla,
l’art actual del governar…
I es tant, tant sensible el presi Illa
que l’abat un mal muscular.

Els pescadors estan que trinen,
els pagesos no van al tros,
mentre els de Madrid ens pentinen
i es queden el bocí més gros.

Jo necessitava la baixa,
perquè a la Generalitat,
els de la ceba, els de la faixa
em voldrien ben, ben trinxat.

El director del dispensari,
que és un senyor del meu partit,
em ve a veure i em du el diari
i em porta anissos i confits.

A la cambra faig xerinola
amb la infermera del Perú.
Li dic: Catalunya va sola.
i ella em canta el “Boja per tu”.

El peó del Llobregat.

“El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reivindicat avui
l’acord de finançament pactat entre el govern espanyol i ERC com “el
millor de la història de Catalunya”.
Vilaweb, 10 de gener del 2025

Sembla que ens ha tocat la grossa,
amb això del finançament,
però no sé com va la cosa
perquè sempre acabem rebent.

Diu que és el millor de la història,
malgrat que no és pas un concert,
llorers a l’Illa, eterna glòria,
un oasi enmig del desert.

Quan bramen allà a la Meseta,
Quan ensenya els ullals Madrid,
És que aquesta nacioneta
Algo deu haver aconseguit.

Quan sigui el temps de fer els comptes,
s’hagi d’aprovar el pressupost,
retornarem al món dels contes
Que pel PSC no te cost.

I així seguint la pastanaga
i deixant cantâ Els Segadors,
són els catalans els que paguen
tenint fama de robadors.

Els espanyols fan jocs de màgia,
euros amunt i avall, tant és:
perquè no tallen l’hemorràgia

i ens van fotent tots els calés.

El primer rodolí d’enguany
volia ser molt optimista,
desitjant pau, salut i guanys
des d’un punt de vista humanista.

Però encara no som als reis
i el ianqui ens ha desfet el somni,
a ell tant se li enfoten les lleis
i provocar-nos un insomni.

Diu que no vol al dictador,
però només vol el petroli
i diu que res no li fa por,
si tremola el món, que tremoli.

Diu que ha rebut des de Moscou
una abraçada del gran Puti.
Sí, a veure qui es qui té més ous,
sense ningú que li disputi.

Els taiwanesos de Taiwan
el que que més els amoïna,
Es sapiguer que cony faran
Els dracs afamats de la Xina.

En Ben Netanyahu odiós,
el duran al Jutjat de La Haia
I serà condemnat i clos
A una presó de l’Himalaia…

Que volíem estar contents
per omplir els versos d’esperances,
d’un món més humà, bo i prudent
sense tantes pors, ni recances.

Gaudiu del tortell i el vi bo,
del rei Faruk i de la fava,
que aquest any no es prometedor,
però ja veurem com s’acaba.

EL PEÓ DEL LLOBREGAT

S’acaba el dos mil vint-i-cinc,
que no ha estat un any gaire alegre.
El món és aspre, està bullint,
Està malalt, te molta febre.

El gran poder dels assassins,
que es mouen sense cap recança,
destruint vides i camins
que ens durien a l’esperança.

No s’apiaden de ningú,
ens porten a l’apocalipsi,
fan el món inhòspit i dur
duent els homes a l’eclipsi.

Netanyahu, Putin i Trump
on ens durà vostra demència?
I per què no foteu el camp
I ens deixeu viure amb mes decència.

Adéu vint-i-cinc que te’n vas,
ple de por, patiment i guerra,
un bon any no ho has estat pas,
Tenint-nos tots de cara a terra!

“El relator especial de l’ONU sobre el dret a un habitatge adequat,
Balakrishnan Rajagopal, i el relator especial de l’ONU sobre els drets
dels immigrants, Gehad Madi, han condemnat el desallotjament de més de
quatre-centes persones de l’assentament informal B9 a Badalona i
avisen que pot constituir una greu violació dels drets humans dels
desallotjats. “
          Diari Vilaweb

Badalona no és Betlem,
ni estem per muntar pessebres,
per això em vota la gent.
Si no vols sal, t’hi fots pebre!

Sí, plou a bots i barrals,
sé que fot un fred que pela…
No em toqueu els engonals,
perquè us fotré una gardela.

Moros i negres ben xops,
a mi que collons m’importa,
ja se’n poden anar tots
A Catarroja o Paiporta (1).

Just ara que ve Nadal,
no són pas bones maneres,
que en muntin aquest sidral,
que és temps d’avets i paneres.

Si que van estar de sort,
en Josep i la Maria,
perquè sí, amb un servidor,
a fora de l’establia!

Jo vaig a missa del gall,
i canto “El noi de la mare”,
porto els reis amunt i avall,
i els Pares Noels, més d’ara.

L’alegria del Nadal,
per mi és només la carronya:
ni és humà, ni és fraternal
car soc un poca-vergonya.
EL PEÓ DEL LLOBREGAT

(1)   Catarroja i Paiporta foren dues de les poblacions més afectades
per la Dana del 2024 al Pais Valencià.

Ha vingut Felip de Borbó,
del braç de Primo de Rivera,
amb els seus aires de senyor,
serradures a la mollera.

Ha vingut a L’Hospitalet,
de la Cova de Moseguellos,
un vampiràs, un vampiret,
que encara borda, borda “a por ellos”.

A la Florida, va al mercat,
i a la parada dels xoriços,
troba son pare empolainat,
entre marfantes i infeliços.

Vet aquí que els socialistes
que abans eren republicans
Han esdevingut, ai, alquimistes,
del seguici reial, els cans.

El discurs de Trump, histèric
a tot Europa ha tronat:
som un continent malèfic,
malastruc i dissortat.

La nostra gran decadència,
és com la d’un vell xaruc:
que tracta amb condescendència,
fent l’ase quan no fa el ruc.

No veiem, no volem veure,
Que el camí és uram Orban.
No volem saber, ni creure
Que en Saliq és Gengis Khan.

Com ben bé sap la Melània,
no hi ha més collons que els meus,
soc el monstre de Tasmània,
per ben poc que me’ls toqueu.

Tota la colla dels Pujol
és a Madrid, a l’Audiència,
per defensar la independència
i/o timar l’estat espanyol.

Sou una banda criminal
Que ha fotut els calés a Espanya
I teniu entre banya i banya
La llibertat “catalanal”.

En M. Rajoy riu molt content
en Juan Carlos vinga riure:
el noi de l’Ayuso va fent
que tot acaba per prescriure.

Abans eren els militars,
però la dictadura dura
el clan de la magistratura
són els qui han passat a manar.

Es passen pel forro la llei,
tot el que pugui pensar Europa,
mentre crida tota la tropa:
viva España y viva el rey!

“Españoles: Franco ha muerto. El hombre de excepción que ante Dios y
ante la Historia asumió la inmensa responsabilidad del más exigente y
sacrificado servicio a España ha entregado su vida, quemada día a día,
hora a hora, en el cumplimiento de una misión trascendental. Yo sé que
en estos momentos mi voz llegará a vuestros hogares entrecortada y
confundida por el murmullo de vuestros sollozos y de vuestras
plegarias. Es natural: es el llanto de España, que siente como nunca
la angustia infinita de su orfandad; es la hora del dolor y de la
tristeza, pero no es la hora del abatimiento ni de la desesperanza.

Es cierto que Franco, el que durante tantos años fue nuestro Caudillo,
ya no está con nosotros, pero nos deja su obra, nos queda su ejemplo,
nos lega un mandato histórico de inexcusable cumplimiento. Porque fui
testigo de su última jornada de trabajo, cuando ya la muerte había
hecho presa en su corazón, puedo aseguraros que para vosotros y para
España fue su último pensamiento, plasmado en este mensaje con que
nuestro Caudillo se despide de esta España a la que tanto quiso y tan
apasionadamente sirvió…”

Tu, de Màlaga el carnisser,
botxí a sou de la dictadura,
vessador de sang innocent:
sí, l’obra de Franco perdura.

Sí, si, perdura als tribunals,
a l’exèrcit i policia,
al parlament dels diputats,
també a la puta monarquia.

Van guanyar la guerra civil,
i van muntar un estat corrupte,
amb dret de cuixa i de pernil
a cada pantà i aqüeducte.

Dels morts sura encara la sang
se’n ha fet befa, desmemòria,
d’aquell assassí repugnant
alguns reivindiquen la glòria.

Brossa, et copiem El final,
Que escup sobre la seva tomba:
Tirà corrupte i criminal
Escruixit al món d’ultratomba.

“Rata de la més mala delinqüència,
t’esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d’aquell juliol.

Però l’has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda, Sa Excremència!—“

El ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha decretat el
confinament, a partir d’aquest dijous, de l’aviram que es cria a
l’aire lliure a totes les explotacions de l’Estat…”

                                          Leandre Ibar Penaba

(Diari Ara, 13/11/2025)

Fins i tot les nostres gallines
diuen que estan tan malament,
que no es curen amb aspirines
i els hi cal un confinament.

A la plaça l’ou gallinaci
val més que la plata i que l’or,
més que un ovari de cetaci
i que un testicle de tauró.

Avui una truita és un llustre,
Ai, maleït ou de Colom!,
que només pot menjar un il·lustre
membre del govern de tothom.

Les gallines es manifesten,
el galliner està esvalotat,
i galls i gallines s’entesten
en tornar a les eres i els prats.