De sobte ha marxat el llum,
tot el país a les fosques,
el cablejat ha fet “bum”,
tot seguit ha sortit fum
i han petat bisos i rosques.

La veïna que ho sap tot
diu que Putin n’és culpable,
en Sánchez un borinot,
en Illa un estaquirot
i en Trump un pobre diable.

La gent va als supermercats
a comprar cent mil ampolles.
i diuen que hi ha altercats,
veïns obsessionats
en omplir neveres i olles.

De mica en mica, al final
s’acusa de negligència
d’aquest nyap monumental
a madona intel·ligència,
llesta i artificial.

Hem viscut una apagada
que ha arribat a contracor.
Potser hagués estat millor
que l’haguessin anunciada,

Agafaríem vacances
i ens n’aniriem al camp,
i seria com un clam
en mig de tantes frisances

I potser ens oblidaríem
que amb el Sánchez presidint
hem tingut ja quatre o cinc
ensurts, que mai no voldríem

Una epidemia, un volcà,
la dana i un tall de llum.
Un merder de gran volum,
que no ens deixa descansar

Just el dia de la mona
ha mort el Papa de Roma.
Jesús ressuscita, ell mor
tothom li canta llaors,
cadascú en son idioma.
Però és allà al Vaticà,
mentre uns canten les exèquies,
que altres van de cara al gra
maquinant grans estratègies.
A la Capella Sixtina
els cardenals van votant,
fins que va i els il·lumina
tot d’una l’Esperit Sant.

Amb això dels aranzels
l’economia fa figa:
afecta a fondes i hotels,
el fuet i l’oli d’oliva.
Quasi tothom està espantat,
ningú dona peu amb bola
i el sector més emprenyat
vol prohibir la coca-cola.
Els xinesos que eren grocs
ara s’estan tornant negres.
Diuen que no estan per brocs:
ianquis us tocarà el rebre
Europa, el crit al cel.
En Trump li fa pam i pipa,
li endinyarà els aranzels
que li surtin de la tita.