És la pregunta que ens han fet alguns lectors que ens han enviat aquesta fotografia que, sembla ser, han recollit del canal digital públic. Es tracta d’un membre de la guàrdia urbana de la ciutat fent, asseguren al canal digital, una feina de suport als treballadors de la neteja retirant de la via pública objectes abandonats. Van actuar a 11 punts de la ciutat i es van endur 4 troços de bicicletes, un somier, una cadira… i 11 carrets de la compra. Onze carros d’aquests que veiem sovint a ciutats com la nostra, arrossegats per gent que es guanya la vida com pot, arreplegant dels contenidors tot allò que després poden vendre per guanyar-se el pa de cada dia. Per tant, el que van retirar els policies no eren objectes abandonats. Eren estris de treball de gent que es guanya la vida com pot. Tant que reclamem la guàrdia urbana quan ens fa falta i no hi és, i ara els veiem fent una feina que no caldria. A qui molesten els carrets? A qui beneficia eliminar-los de la via pública?

A la mateixa porta de l’Ajuntament hi ha aquest panell informatiu destinat a informar a
la ciutadania. Sembla clar que l’Ajuntament no té res a informar perquè, de fa mesos,
el panell està buit i això que els que l’haurien d’alimentar estan just a tocar. Per tenir
aquest grau d’atenció cap a la ciutadania, potser estaria millor fer-lo desaparèixer,
perquè resulta del tot ridícul que estigui com està.

Fa uns pocs dies parlàvem del carrer Floridablanca a Collblanc on no es respectava la peatonalització del carrer i tenia als veïns dels nervis. Ara, portem a la fotodenúncia la mostra d’un cartell que va estar uns pocs dies al carrer Major, a tocar de l’Ajuntament, on la plataforma de veïns que reclamen de fa mesos que es faci la reforma promesa per l’equip de govern, denuncia també que el carrer, que és per vianants, te el mateix tràfic que tenia abans: bicicletes, patinets, motos, cotxes i, a més, sots, voreres arreu, bassals d’aigua quan plou, perquè la superfície no drena, pudors als clavegueram, etc.

El més significatiu és que els cartells van durar molt poc. Mans ocultes els van arrencar i no deuen pas ser els veïns que pateixen les incomoditats els que els han arrencat. Per cert, a moltes finestres, balcons i façanes, es mantenen les pancartes demanant les reformes ja. Com sempre, caldrà seguir esperant…

Este solar totalmente asfaltado, que era aprovechado para poder aparcar unos cuantos coches dentro del poco espacio que existe en la ciudad, situado junto a la masia de Can Rigalt, se ha quedado sin uso. Unas enormes piedras han cerrado la entrada. Pero el caso es que ahora se ha quedado inservible. Con la falta de terrreno que tenemos en L’Hospitalet y menospreciamos su utilidad aunque sea de forma provisional. Se hubiera podido plantar unas cuantas canastas de basquet o unas cuantas porterias colocadas de forma adcuada y el suelo pintado, para emplearlo como un pista polideportiva. Falta imaginación.

¿A quien se le ocurriría poner los contenedores encima de la acera en un paso que ya de por sí es estrecho? Los vecinos de la calle Enric Prat de la Riba entre el 90 y el 92 han protestado por  la ubicación de esos contenedores de basura encima de la acera y que estrechan el paso de los peatones. Pero sobre todo crea grandes dificultades para las personas que tienen la movilidad reducida. Los afectados piden que sean trasladados a un lugar de la misma calle, Enric Prac de la Riba 109-111, justo enfrente donde la anchura de la acera es más amplia y también así se da servicio a los vecinos de la calle Leonardo da Vinci y Pau Sans.   

Aquest que mostra la fotografia és l’estat en que es troben actualment els
forns de la ceràmica Cosme Toda que calia preservar després de la
barbaritat perpetrada a l’antiga fàbrica amb els centenars d’habitatges
construïts que ha permès el govern local socialista. El compromís dels
promotors immobiliaris era preservar tot el que s’ha de considerar
patrimoni industrial, però a ells el que els interessava era el negoci. I, pel
que sembla, al govern local socialista, també, perquè permet que el que
s’havia de conservar presenti aquest lamentable estat.

No sabríem dir si setmanes o mesos, però aquest marge de fusta a la riera del Canye
està així des de bastant de temps. Ens ho han fet arribar una veïns de la zona que
tenen por que amb tots els aiguats que han hagut darrerament, no es vinguin a baix les
terres que retenen a tocar de la via del tren. De moment no sembla que la coa pugui
anar a més, però com que, segons expliquen, porta molt de temps caigut, seria bo que
l’Ajuntament fes alguna cosa. Ja hem explicat a aquests veins que portem 33 setmanes
reproduint fotografies de danys que caldria reparar i només ens han fet cas en potser 5
o 6 casos com a màxim. O sigui que nosaltres ho denunciem, però els veïns caldrà que
es carreguin de paciència.

Ja porta unes quantes setmanes la prohibició de passar per la rampa de fusta que porta a la biblioteca central Tecla Sala. Mai es va explicar del tot perquè amb el poc espai lliure que tenim a la ciutat, la genialitat dels arquitectes que van dissenyar l’espai de la Tecla sala, va cometre l’excés de dissenyar una doble rampa de rajols i de fusta d’una gran llargada per pujar dos pisos on està situada l’entrada de la biblioteca. Tanta rampa no calia però tanta rampa de fusta encara calia menys. Ja se sap que la fusta es deteriora i, per tant, el seu disseny exigeix un manteniment que, com tot a la ciutat, no s’ha fet. Ara s’ha barrat el pas a l’espera que es reparin els fustots. No sabem fins quan. La resta de l’espai verd també requereix manteniment. Manteniment de les zones verdes i un repintat dels fanals que estan rovellats i fets malbé.

No perdin el temps. No gosin buscar el nom del nostre ajuntament en un cartell com el
que surt en aquesta fotografia. És de El Papiol, però podria ser de qualsevol
ajuntament riberenc menys el nostre. Per quan l’adequació de l’entorn del riu a
l’alçada de l’Hospitalet de Llobregat com a zona d’esbarjo?

Un altre exemple d’abandonament dels espais verds el que es pot veure a la fotografia
dels parterres de l’Avda Primavera a La Florida. No és un cas únic com és ben palès. Tot
al contrari, no hi ha ni un espai en condicions amb el verd recomanable, siguin
jardinets, parcs o parterres. I no és un problema recent. És una situació que es manté
així des de fa mesos. Ara ha plogut bastant i és fàcil que el verd comenci a créixer, però
de moment l’aspecte és el que es pot veure a la imatge.