Diners de fals fan veritat,
i de jutge fan advocat;
savi fan tornar al molt sonat,
mentre que en tingui.
Amb els calés guanyes el cel,
i Sarrià i el Paral·lel.
També els favors de la Isabel
que ja t’espera.
Diners fan bé, diners fan mal,
i diners fan l’home infernal
i fan el sant celestial,
segons els usa.
Calers volen els de l’OTAN,
també els califes de l’Iran,
i l’Ho Txi Min i l’Aga Khan
hi van darrere.
Diners fan bregues e remors,
vituperis i grans honors,
i fan cantar predicadors:
Beati quorum.
Els calers mouen nacions,
els dolents, els tebis i els bons,
també als àustries i als Borbons
de tota mena.
Diners alegren els infants,
en fan salves els capellans,
també els frares carmelitans
a les grans festes.
Calés mouen al serafí,
qui canta el do i qui canta el mi,
i qui es ateu i el sant diví
llaors li canten.
Diners, magre fan tornar gros,
de casa bona a tots els bords.
què cridaràs als homes sords,
si no t’escolten?
Calés persegueix l’esquerrà,
i el falangista i el dretà,
monàrquic i republicà,
a tots agraden.
Diners tornen els malalts sans;
moros, jueus i cristians,
deixant a Déu i a tots els sants,
diners adoren.
Calés tornen savi a qui és ruc,
A qui va amb pistola o trabuc,
Al proletari i al Gran Duc
L’or els excita.
Diners li fan al món el joc,
i fan honor a molt badoc;
a qui et diu que «no» fan-li dir «ok».
Veus quin miracle!
Calés volen els sindicats,
els gremis i les germandats,
la noblesa, els desgraciats
tots més en volen.
Diners, doncs, hauràs d’aplegar.
Si en tens no els deixis escapar;
si en guanyes molts pots arribar a
Papa de Roma.
Calés fan enorme al petit,
del món fa un gran pa de pessic,
pel que cada dia és més ric,
que és qui al mon mana.
Si vols -nar bé, no -nar de cul,
ser rei de reis i d’Istambul,
més sant que el gran Vicent de Paul
Diners replega.
Anselm Turmeda / El peó del Llobregat