“Traten otros del gobierno
Del mundo y sus monarquías,
Mientras gobiernan mis días
Mantequillas y pan tierno,
Y las mañanas de invierno
Naranjada y aguardiente,
Y ríase la gente…”
Luis de Góngora (“Y ríase la gente”)
Que discuteixin del govern
i trifulquin la democràcia
mentre que jo i la meva Engràcia
fem gimnàstica al llit calent
i que els pitjors dies d’hivern
admirem com fa l’acrobàcia
a l’estofat el suc calent.
I com no sóc ase del tot,
la política se’m refot.
Mil policies i soldats
salvaran la nacioneta
i la volen deixar ben neta
Fotent cops de porra abrandats.
Prefereixo un ou ben ferrat
i amb l’Engràcia calenteta,
ja trobaré en la seva teta,
mon Canigó i ma Montserrat.
I com no sóc ase del tot,
la política se’m refot.
Volen la revolució
I sempre ho fan en nom del poble
per una causa tant, tant noble
que ningú no pot dir que no
però quan manen de debò
Es queden amb calés i immobles.
Prefereixo besar les cobles
de l’Engràcia a la foscor.
I com no sóc ase del tot,
la política se’m refot.
Aquests diuen que tenen seny,
gestionen de meravella
però tot plegat s’estavella
i qui dia passa any empeny.
Endrapo pernil extremeny,
del Priorat una botella.
Soc de l’Engràcia el trapella
si em descuido li faré un preny.
I com no sóc ase del tot,
la política se’m refot.
Els polítics son tan goluts,
presumeixen de patriotes
es pensen que som idiotes
i ens foten, foten ben fotuts:
que us ho diré clar sense embuts:
balleu rock-and-roll, balleu jotes,
Arrambeu-vos molt tots i totes
i passeu de tants, tants banyuts.