Pugem de l’estany del Malniu
a l’estany del Mal absolut
per camins de fems corrosius
i rocs esmolats i banyuts.
Un rierol, poc més que un pixat,
de nom i pare desconeguts,
i el pobre poeta ha relliscat
i l’hòstia que s’ha fotut!
I ha escrit uns versos ordinaris:
“Poetes bucòlics, barruts!
Si fer el cim és fer salut
Els meus collons són un rosari.”
El peó del Llobregat